Morir pagant: el negoci funerari
Se’ns fa difícil parlar de la mort, però encara ho és més parlar del preu que té morir. Volem trencar el tabú per parlar del procediment i els costos dels serveis funeraris, històricament criticats pels preus elevats i la falta de transparència.
La pandèmia de la Covid-19 ens ha deixat dades molt desagradables, encapçalades per les 23.000 defuncions que s’han registrat a Catalunya des de l’inici de la pandèmia. A aquesta xifra s’hi suma la desesperació de moltes famílies a l’hora de fer front a l’enterrament per a acomiadar el seu familiar dignament, ja sigui per falta de recursos econòmics, per les elevades despeses de la funerària o, en alguns casos, per no poder-se permetre o disposar d’una assegurança de decessos.
Barcelona crea un protocol de bones pràctiques
El primer obstacle amb què es troben moltes famílies comença al mateix centre sanitari: per falta d’informació, en molts casos desconeixen el procediment per contractar a l’hospital els serveis funeraris per la mort d’un familiar. Per donar resposta a aquesta necessitat, l’Ajuntament de Barcelona ha creat un protocol de bones pràctiques sobre serveis funeraris, al qual ja s’han adherit deu centres hospitalaris de la ciutat.
La finalitat d’aquest protocol és facilitar informació a les famílies sobre els passos a seguir i afavorir la llibertat a l’hora d’escollir una empresa funerària. Per això, els centres sanitaris, conjuntament amb els cementiris de la ciutat de Barcelona, disposen d’un tríptic on s’informa sobre preus, drets, empreses operadores, el procediment a seguir en cas d’assegurança, els serveis gratuïts i els serveis bonificats. El protocol també detalla com tota aquesta informació l’ha de facilitar el personal sanitari en una zona habilitada, per a mantenir la privacitat.
El preu dels enterraments, limitat pel coronavirus
L’impacte de la pandèmia i la situació de desemparament en què s’han trobat moltes famílies ha portat a la Generalitat a establir que “en cap cas els preus dels serveis funeraris podran ser superiors als vigents amb anterioritat al 14 de març de 2020”. Una mala praxi que ja havien denunciat alguns usuaris de funeràries, que alertaven d’uns preus massa elevats per als difunts per coronavirus.
Actualment, per la falta de transparència i d’informació per part de les funeràries i l’agreujant del coronavirus, es fa complicat establir un preu mitjà d’enterrament a Catalunya. Però per fer-nos una idea, a Barcelona, la limitació dels serveis funeraris durant la pandèmia es va situar en els 1.948,10 euros.
La recurrent falta de transparència
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va dur a terme el 2020 un estudi on analitzava les pàgines web de 50 funeràries de diferents ciutats de l’Estat espanyol, i va arribar a la conclusió que la falta de transparència és constant i recurrent en aquest sector. Només cinc funeràries de les 50 que es van analitzar informaven i detallaven les seves tarifes; altres mostraven el preu de determinats serveis o simplement el cost total; i les 37 restants directament no informaven de preus.
A aquesta falta de transparència s’hi suma la falta de llibertat a l’hora d’escollir funeràries, especialment per a persones amb assegurances de decessos, que només poden escollir entre les opcions que l’asseguradora indica. A l’Estat espanyol, pràcticament la meitat de la població difunta el 2020 tenia assegurança (46,6%) i, per tant, se li limitava la tria. L’associació de petites funeràries Esfune alertava aquest mateix any a la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència d’aquesta falta de llibertat, que segons el seu estudi afecta el 70% de les famílies, tinguin o no assegurança.
Res no ens lliure de la mort. Per això és tan important que el sector funerari ofereixi garanties i facilitats a les famílies i es comprometi amb la transparència. Perquè el deure de les funeràries és donar una bona mort.
Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram
👏👏
Gràcies, Daniela!!!
Gràcies per aquest article!! Molt ben explicat👍
A tu per seguir-nos 🙂
S’ha d’ anar amb uns ulls com unes taronges perquè no t’encolomin serveis que no vols. No són moments emocionalment adequats per estar al cas i se n’aprofiten. Si veus a venir una mort et pots assessorar, quan és imprevista les regulacions legals passen a un segon terme
Tens tota la raó Mercè, per això aquest article és tan interessant. Gràcies pel teu comentari, ens veiem per La Plaça
L’OCU podria haver fet l’estudi demanant les factures als que, per desgràcia, hem perdut a persones estimades. Tindrien dades reals i transparència 100%. La mitja d’un enterrament 5.500€, una indecència més d’aquesta societat.
Podria ser una opció Rosa!
👌
Ben explicat
Gràcies pel teu comentari Ricard, ens veiem per La Plaça
Crec que tot plegat es un negoci i que les bones practicas son sempre difícils de engegar.
Gràcies pel teu comentari Manel, ens veiem per La Plaça
Hi ha un tipus d’ataud de cartró del tot sostenible i d’un cost màxim de 300 eur que ni tant sols ofereixen les funeràries. L’oposició per part d’aquest mercat és tant gran, que mai incorporaran altres models perquè no els permet l’especulació. És indignant!
Em sembla que aquest tipus de bagul no està homologat a Espanya. Les funeràries actuen com un lobby
A la llarga les coses hauran de canviar Laura. Gràcies pel teu comentari, ens veiem per La Plaça
El deure de les funeraries es poder donar un bon enterrament però el principal deure passa pel país i govern que estabkeix aquest deure
Gracies per l’informacio
Gràcies pel teu comentari Alícia, ens veiem per La Plaça
Felicitats per tocat aquest tema i intentar contribuir a que morir en el nostre país sigui més digne i menys mercantilista.
Gràcies, Gabriel, celebro que l’hagis trobat constructiu.