Per què Espanya té els sous tan baixos?

Malgrat tenir el sou mitjà més alt de la història, el salari mig espanyol és gairebé 450 euros més baix que la mitjana de la Unió Europea, i continua tenint una de les taxes més altes de precarietat laboral d’Europa.

La inflació s’ha menjat els increments salarials i ha minvat el poder adquisitiu dels ciutadans fins a un punt no vist des de fa tretze anys. Aquest desgavell econòmic no és exclusiu de l’Estat espanyol, però es veu exacerbat pel baix nivell salarial d’Espanya, un mal endèmic que s’arrossega de fa dècades.

Tot i que la darrera pujada sense precedents de l’SMI n’ha reduït la bretxa, tant el salarial mig brut (1.126 euros) com el salari mínim interprofessional espanyol (1.751 euros) són dels més baixos de la Unió Europea, un 20,2% menys que els seus socis europeus. 

Dins del bloc occidental, amb una mitjana de salaris per sobre dels 2.500 euros mensuals, Espanya està a la cua, seguida de Portugal (1.106 euros) i Grècia (1.034 euros). S’observen àmplies diferències amb països com França (2.446 euros), Bèlgica (2.830 euros), Holanda (2.883 euros), Alemanya (3.303 euros). L’Estat espanyol només surt ben parat quan el comparem amb els països menys desenvolupats de l’Est d’Europa.

Salari mínim UE

Salari mitjà UE

Baixa productivitat i elevada desocupació

La precarietat laboral d’una gran part de la població enfront del món empresarial és un mal endèmic històric a Espanya. La inseguretat creada per la por a la desocupació fa que els treballadors acceptin sous baixos i condicions de treball que serien impensables en altres països desenvolupats.

Quan després de la pandèmia sanitària els mitjans d’informació parlaven de “La Gran Renúncia”, en referència al fet que a molts països occidentals una gran quantitat de treballadors es replantejaven les seves prioritats, renunciant a les seves feines de sempre per aconseguir-ne de millors, des d’aquí, amb més de tres milions d’aturats i sous equivalents a la Xina de l’Europa occidental, ens ho miraven com si parlessin d’un altre planeta.

L’elevada quantitat de treballadors a temps parcial i amb contractes temporals de jornada completa fa que molts empleats no rebin una formació com cal, ni mantinguin una carrera professional, la qual cosa afecta negativament la productivitat. Un fet que s’agreuja a causa del gran pes que té per l’economia espanyola el sector dels serveis, de poc valor afegit, amb baixos salaris, i propensa a l’externalització de l’activitat laboral. La composició del nostre teixit productiu ha patit una gradual deterioració de sectors que històricament comptaven amb millors remuneracions.

I aquí s’hi afegeix una altra tendència prevalent a Catalunya i a l’Estat, però que no s’observa al bloc europeu desenvolupat, l’enorme bretxa salarial entre els treballadors més joves i els més veterans. Els baixos salaris percebuts pels empleats més joves, que hauran de sustentar l’economia el dia de demà, fan perillar la sustentació econòmica del país i un sistema de pensions solidari.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El rendiment en el mercat borsari de les grans empreses tecnològiques estatunidenques ha estat estel·lar en els últims anys. Aquests valors, impulsats pel nou paradigma de la IA, han obtingut uns beneficis rècord, tanmateix, els seus mercats finals estan madurant, la qual cosa posa en dubte la sostenibilitat del seu perfil de creixement a llarg termini.

En el món borsari, Alphabet, Amazon, Apple, Meta, Microsoft, Nvidia i Tesla es coneixen com els “Set Magnífics” de la tecnologia. Aquestes empreses representen més del 25% del S&P 500 i més de la meitat del Nasdaq 100. A més, cinc de les set formen part de l’exclusiu “club del bilió de dòlars”, empreses amb una capitalització superior al bilió de dòlars, amb Nvidia sent l’entrada més recent.

• Alphabet: Els beneficis de la matriu de Google van augmentar un 23% el 2023, amb una capitalització d’1,6 bilions de dòlars i acumulant increment del 141% en els últims cinc anys.
• Amazon: La plataforma del comerç electrònic fundada el 1994 per Jeff Bezos té una capitalització de mercat de gairebé 1,8 bilions de dòlars i les seves accions s’han revalorat en més del 2000% en els últims deu anys, un 200% anual de mitjana.
• Apple: L’any passat, Apple superava els 3 bilions de capitalització borsària per segona vegada en la seva història i ha experimentat un increment del 250% en el seu rendiment en bossa durant l’últim lustre.
• Meta: L’empresa propietària de Facebook, Instagram i WhatsApp començava el 2024 marcant un rècord històric en revalorar-se 204.500 milions de dòlars en un dia. Va tancar 2023 amb uns ingressos de 134.902 milions de dòlars i actualment té una capitalització d’1,3 bilions de dòlars.
• Microsoft: El dimecres passat, la capitalització de la corporació fundada per Bill Gates i Paul Allen assolia per primera vegada la cota dels 3 bilions de dòlars. Les accions de Microsoft s’han revalorat un 66% en els últims dotze mesos.
• Nvidia: Com a principal proveïdor de xips especialment dissenyats per a entrenar i executar aplicacions d’IA, el rendiment borsari d’aquesta empresa ha sigut espectacular. Les accions de Nvidia han pujat un 243% en últims dotze mesos i un 60% des de principi d’any.
• Tesla: L’empresa d’Elon Musk va revolucionar el sector del vehicle elèctric i compta amb importants avantatges competitius gràcies als seus processos de fabricació i el desenvolupament de programari fent ús de la intel·ligència artificial. Tot i que ha començat el 2024 perdent aproximadament una quarta part de la seva capitalització borsària, en els últims cinc anys ha experimentat un augment del 829% en el seu rendiment en els mercats.

Aquests gegants tecnològics no només destaquen en termes de capitalització de mercat, sinó que són capdavanters en noves tecnologies com la intel·ligència artificial, la computació en el núvol, i el desenvolupament de programari d’última generació. Un diferencial comú entre aquestes empreses és la seva capacitat per a recopilar enormes quantitats de dades de clients i aprofitar el poder de la IA.

Continuaran sent magnífics els rendiments?

A l’hora d’analitzar el futur dels set magnífics cal tenir en compte que encara que hi ha certes similituds en els serveis proporcionats entre Alphabet, Amazon i Microsoft —si és que parlem de chatbots d’IA, serveis de programari al núvol o publicitat— també hi ha enormes diferències entre ells. Aquestes diferències són encara més evidents si ens referim a Meta, centrada en les xarxes socials, Tesla, en vehicles elèctrics o Apple, pel que fa als telèfons intel·ligents.

Per tant, es tracta d’un grup heterogeni que està unit pel denominador comú d’un plantejament empresarial sòlid i en àrees en expansió. Dit això, alguns analistes de mercats creuen que els espectaculars rendiments borsaris dels set magnífics tenen els dies comptats. En una nota titulada “R.I.P. l’era dels Set Magnífics”, Mike O’Rourke, estrateg cap de mercat de Jones Trading, afirma que el domini del grup sobre el mercat borsari està arribant a la seva fi.

Tant si ens fixem en l’estancament de la demanda dels telèfons intel·ligents i en l’alentiment de les vendes dels cotxes elèctrics, com en la diversificació de les tecnologies d’IA, els seus mercats estan madurant. Si hi afegim els problemes de l’economia xinesa, les sancions econòmiques per interessos geopolítics i l’increment de la competitivitat, O’Rourke apunta que els Set Magnífics continuaran essent molt influents en el mercat, però que “començaran a anul·lar-se els uns als altres quant a rendiment, en lloc de moure’s tots en la mateixa direcció”.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

ACCIÓ ha reconegut amb el distintiu ‘Catalonia Exponential Leaders’ les 10 empreses més innovadores d’enguany. Estan especialitzades en tecnologies com ara la intel·ligència artificial, la robòtica o el ‘blockchain’, i centrades a revolucionar àmbits de la salut, la mobilitat, l’energia o l’alimentació. 

A fi de donar visibilitat a les startups i empreses consolidades que desafien les normes establertes i es reconfiguren a través de la innovació, l’agència per a la competitivitat de l’empresa (ACCIÓ) organitza cada any el ‘Catalonia Exponential Leaders’.

En l’edició d’enguany s’hi han presentat un total de 213 projectes, dels quals un 74% són empreses emergents o start-ups i la resta, empreses ja consolidades. Les 10 empreses escollides s’especialitzen en sectors i àmbits com la salut i les ciències de la vida; la mobilitat, l’energia o l’alimentació. 

1. BlindStairs. La plataforma que proposa BlindStairs funciona com un ‘LinkedIn anònim’. La seva innovació comença amb la seva metodologia d’anonimització, amb un sistema propi de models d’IA especialitzats per anonimitzar els perfils professionals, a un nivell fins ara inviable d’automatitzar i escalar, eliminant qualsevol mena de biaix per gènere, edat o qualsevol altre factor sociodemogràfic.
2. Cuatrecasas. El despatx d’advocats Cuatrecasas treballa en l’àmbit de la intel·ligència artificial generativa des del 2015. Agrupades sota la divisió CELIA (Cuatrecasas Experto Legal – IA), han permès a la firma millorar la qualitat, l’eficiència i l’impacte dels seus serveis jurídics. Per exemple, el projecte Harvey, un assistent legal digital capaç de respondre preguntes legals i fer comparatives i estratègies jurídiques, que ja supera els 1.000 usuaris.
3. Magnetika. Aquesta empresa ofereix una nova solució de càrrega sense cables per a vehicles elèctrics, com bicicletes elèctriques, vehicles urbans, robots mòbils o drons. Les noves solucions de càrrega sense fils provoquen canvis en el mercat, oferint una alternativa més eficient, còmoda i sostenible a la càrrega convencional amb cable o per contacte. 
4. Navozyme. Líder en la transformació de la indústria marítima amb solucions disruptives que utilitzen la tecnologia de cadena de blocs per introduir certificats electrònics pioners, garantint la integritat de les dades i la verificació en temps real de la documentació durant els processos portuaris. A més, gràcies a l’ús d’intel·ligència artificial per analitzar dades en temps real, Navozyme optimitza l’arribada dels vaixells a port, reduint els temps d’espera i minimitzant la petjada de carboni. 
5. Ocean Ecostructures. Ocean Ecostructures ha desenvolupat una solució tecnològica que permet compensar l’impacte de les estructures portuàries i offshore mitjançant la regeneració de la biodiversitat marina. Aquesta solució es basa en la instal·lació d’uns microesculls (LBU) biomimètics, multitecnològics i monitorats digitalment fent servir tecnologia robòtica i IA.
6. Oniria Therapeutics. Oniria Therapeutics es concentra en la lluita contra el càncer oferint un enfocament innovador al mercat oncològic amb el fàrmac oral ONR-001 (actualment a TRL 4/5). Aquest fàrmac aconsegueix, per primera vegada, sobreactivar el TET2, un supressor tumoral i factor dinàmic essencial que modula molts aspectes de la cèl·lula tumoral relacionats amb la persistència del càncer. Té com a objectiu és reduir la recaiguda dels pacients o la persistència i resistència als tractaments actuals, que són els causants del 90% de les morts per càncer.
7. ScentXP. Amb les tecnologies desenvolupades per ScentXp es vol reinventar la indústria olfactiva, començant per la perfumeria i la cosmètica, transformant la cadena de valor de la indústria orientant-la cap a la digitalització, la sostenibilitat, la visualització i la representació gràfica de les olors, fent-la més democràtica, transparent i accessible. 
8. Suara Cooperativa. El Social Digital Lab de Suara Cooperativa implanta nous serveis per millorar el benestar i la salut mental i física de les persones, amb realitat immersiva i virtual. Aquests serveis es materialitzen gràcies a la col·laboració en tres àmbits i entre tres actors: l’eix social, Social digital Lab, l’eix tecnològic, Broomx, i l’eix científic, Consorci Sanitari de Terrassa.
9. Time Is Brain. Per cada hora que es triga fins a rebre el tractament contra un ictus, les probabilitats de recuperació cauen un 20%. En aquest context, Time Is Brain ha desenvolupat BraiN20, un dispositiu mèdic en forma de tauleta de fàcil instal·lació que, a través de sensors, monitora en temps real la viabilitat del cervell.
10. Uobo. Tot i el creixement exponencial experimentat durant els últims anys quant a alternatives als productes d’origen animal, hi ha poca oferta de productes que puguin suplir els ous de gallines. Uobo comercialitza un ou batut líquid 100% vegetal que ofereix la mateixa versatilitat que els ous tradicionals, i permet preparar tota classe de plats sense haver de recórrer a l’explotació dels animals.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Un estudi demostra que els beneficis de la biodiversitat equivalen al doble del PIB mundial. 

Cap país ha aconseguit els objectius marcats en termes de diversitat fixats en el Conveni sobre la Diversitat Biològica, amb data límit de 2020. Ara, ens enfrontem a un dèficit de finançament de més de 700 mil milions de dòlars fins a l’any 2030, ha advertit el secretari general de l’ONU. 

Per això, 2021 havia de ser l’any per a la reconciliació entre la humanitat i la naturalesa. Fins ara hem estat destruint el nostre planeta, hem abusat d’ell com si en tinguéssim un de recanvi, el nostre consum de recursos actuals requereix gairebé dos planetes, però només en tenim un. Si comparem la història de la terra amb un any natural, hem usat un terç d’aquests recursos naturals en els últims 0,2 segons. 

Accions com la contaminació de l’aire, la terra i l’aigua han provocat un contraatac per part de la natura que s’evidencia en temperatures rècord, el col·lapse de la diversitat, la propagació dels deserts i en els nombrosos i cada vegada més perillosos fenòmens extrems com incendis, inundacions i huracans.

Un planeta per a la biodiversitat 

La biodiversitat o diversitat biològica és, segons el Conveni Internacional sobre la
Diversitat Biològica, el terme pel qual es fa referència a l’àmplia varietat d’éssers vius sobre la Terra i el que succeeix amb els patrons naturals que la conformen. Són el resultat de milers de milions d’anys d’evolució segons processos naturals i també de la influència creixent de les activitats de l’ésser humà. La biodiversitat comprèn igualment la varietat d’ecosistemes i les diferències genètiques dins de cada espècie, que permeten la combinació de múltiples formes de vida. Les mútues interaccions amb la resta de l’entorn fonamenten el manteniment de la vida sobre el món.

La biodiversitat és una base essencial del nostre benestar econòmic. Si bé l’activitat empresarial és actualment una de les principals causes de les pressions sobre la biodiversitat, com l’ús de la terra, la sobreexplotació o la contaminació, les empreses de tots els sectors també poden ser les principals promotores de la conservació de la biodiversitat. Ara és necessari que totes les parts interessades col·laborin per a integrar el valor de la biodiversitat en la nostra presa de decisions i desenvolupar solucions que harmonitzin la naturalesa i el creixement econòmic.

Biodiversitat en l’empresa 

Moltes empreses no estan disposades que el creixement de la companyia sigui a costa de les persones i del planeta. Per aquesta raó, s’està canviant la forma en què es fan els negocis. Per aquest motiu, s‘han creat plans interns, per ajudar a crear un món en el qual tots puguem viure bé dins dels límits naturals del planeta. Mitjançant l’ús de recursos per abordar problemes com la salut i la higiene, la igualtat de gènere, el canvi climàtic i les deixalles d’envasos plàstics, s’estan generant beneficis a llarg i a curt termini per la societat. 

En 2010 moltes companyies van començar a tenir consciència sostenible, l’impacte que han tingut tots aquests canvis és molt significatiu: s’han disminuït costos i també riscos, i per descomptat, un dels valors més importants ha sigut generar la confiança del consumidor. 

Danone, per exemple, actua contra el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i l’escassetat d’aigua. Així, està reduint la seva petjada de carboni amb la finalitat d’aconseguir ser zero emissions el 2050. Més enllà dels seus centres productius, treballa aquests objectius en àrees en les quals comparteix responsabilitat, especialment en l’agricultura; impulsant l’agricultura regenerativa, buscant la protecció del sòl, l’aigua i la biodiversitat, promovent el benestar animal i empoderant a una nova generació d’agricultors.

També té polítiques i eines pròpies que tenen com a objectiu el foment de la biodiversitat:

• Exemple d’això és la seva política forestal, en la qual fa una declaració d’intencions per a eliminar la desforestació de la seva cadena de subministrament i contribuir a la reforestació.
• O el fons dedicat a impulsar els seus ecosistemes locals, el Fons Danone Ecosystem, que fa costat a projectes de la companyia que tinguin, a més, una finalitat social. Aquest és el cas de Renueva, un sistema de gestió i revaloració de residus de Danone Aigües que, juntament amb altres col·laboradors, treballen per al reciclatge dels envasos de consum fora de la llar, i compten amb una planta a Barcelona Montcada i Reixac.

17 objectius per a transformar el món

Nacions Unides ha creat 17 objectius per a transformar el nostre món. Els objectius de desenvolupament sostenible són el pla mestre per aconseguir un futur sostenible per a tots. S’interrelacionen entre si i incorporen els desafiaments globals als quals ens enfrontem dia a dia, com la pobresa, la desigualtat, el clima, la degradació ambiental, la prosperitat, la pau i la justícia. 

Per no deixar a ningú enrere, és important que aconseguim complir amb cadascun d’aquests objectius per al 2030:

1. Fi de la pobresa,
2. Fam zero,
3. Salut i benestar,
4.  Educació de qualitat,
5. Igualtat de gènere,
6. Aigua neta i sanejament,
7. Energia assequible i no contaminant,
8. Treball decent i creixement econòmic,
9. Indústria, innovació i infraestructures,
10. Reducció de les desigualtats,
11. Ciutats i comunitats sostenibles,
12. Producció i consum responsables,
13. Acció pel clima, 
14. Vida submarina, 
15. Vida d’ecosistemes terrestres, 
16. Pau, justícia i institucions sòlides, 
17. Aliances per a obtenir els objectius.

I aquest és el nostre objectiu diari i el de les empreses. Probablement, hi haurà moltes companyies que ho posaran en pràctica de manera anònima. En altres apareixeran en la seva pàgina web els plans de desenvolupament i tots aquests canvis que han fet; alguns exemples són: Cepsa, Decathlon, Ferrovial, San Miguel Mahou, Iberdrola, Unilever i Danone, entre altres. 

La biodiversitat forma part del progrés

Hem d’assolir desmitificar la idea de biodiversitat com sinònim d’engrandir les despeses, si no tot el contrari, juntament amb l’economia van agafats de la mà. Gràcies a aquests gestos i a aquests canvis, no només aconseguirem disminuir els costos sinó que també tindrem una vida més sana, duradora i millor per les pròximes generacions. 

Un documental per no perdre’s és “David Attenborough: Una vida en el nostre planeta”, on el prestigiós naturalista reflexiona tant sobre els moments decisius de la seva vida com sobre els canvis devastadors que ha presenciat. El documental està disponible en la plataforma Netflix i aborda alguns dels reptes de la vida en el nostre planeta. Constata tot el terreny que ha perdut la natura global en menys d’un segle, testifica el canvi que ha vist en la naturalesa en els seus més de cinquanta anys de treball i constata que el món és una meravella única i espectacular. A més, Attenborough llança un missatge d’esperança a les generacions futures revelant les solucions per salvar el nostre planeta del desastre.

Podem començar per les famoses 7 R’s: Reciclar, Reutilitzar, Reduir, Redissenyar, Reparar, Renovar i Recuperar. Entre tots, podem aconseguir-ho, Vols formar part d’aquest canvi? 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Tot i l’augment de la pressió fiscal, l’Agència Tributària ha recaptat un 55% menys del que tenia previst ingressar i un 34% menys que en l’exercici anterior. Què explica el resultat final i la discrepància entre les previsions?

Encara que s’han presentat un total de 24.013.000 milions de declaracions, un 4,9% més que l’any passat, l’Agència Tributària ha recaptat menys de la meitat del que tenia previst a l’inici de la Campanya de la Renda del 2023. 

Segons l’anàlisi feta de les dades oficials per elEconomista, un total de 16,2 milions de declaracions han donat un resultat a retornar de 13.576 milions d’euros, enfront dels 11.650 milions que s’havia previst. Per tant, tenint en compte la menor recaptació i l’increment de la quantitat a retornar, la recaptació neta serà de 3.216 milions d’euros, un 55% menys dels 7.258 milions que es preveien ingressar enguany i un 34% inferior als 4.900 milions ingressats en la Renda de 2022.

Es tracta d’unes dades que poden semblar contradictòries quan tenim en compte l’increment de la pressió fiscal i que l’economia espanyola va créixer un 2,5% durant el 2023, cinc vegades per sobre de la mitjana de l’eurozona. Concretament, la demanda nacional va equivaldre a 1,7 punts del creixement el 2023, mentre que l’externa va correspondre al 0,8% restant. Llavors, com s’explica aquesta baixada d’ingressos enfront del creixement del PIB i la pujada d’impostos?

S’han manipulat les dades?

Marc Vidal, divulgador tecnològic i analista econòmic, ha examinat els resultats i apunta que les previsions del govern no són fiables, ja que es basen en dades que no reflecteixen la realitat: “La tendència a manipular les dades perquè semblin més favorables genera distorsions greus, i aquest n’és un exemple clar.”

Per altra banda, Vidal no descarta que l’augment d’impostos estigui asfixiant els ciutadans. “És possible que la pressió fiscal més elevada i l’increment de tributs estiguin reduint la capacitat dels espanyols per generar riquesa o invertir, cosa que alhora disminueix la recaptació final.” Un fet confirmat per l’últim informe presentat per l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), segons el qual, l’esforç fiscal a Espanya és gairebé 18% superior a la mitjana de la Unió Europea. Això situa a l’Estat espanyol entre les economies de l’OCDE amb una fiscalitat més elevada, en la posició 31 dels 38 països analitzats. 

Aquesta situació pot acabar incidint negativament en l’activitat econòmica, de manera que els ingressos i devolucions fiscals no es gasten en béns, serveis o inversió, sinó en sobreviure. Com avisa l’analista: “Un govern que no sap reduir la mida de l’administració i que creu que tot se soluciona apujant impostos, només amplificarà aquesta desconnexió entre allò que es vol rebre i allò que realment es pot donar.”

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les últimes dades de l’Agència Tributària mostren que l’Estat espanyol no havia tingut mai tants ciutadans ultrarics. La inflació, els preus dels lloguers disparats, els salaris estancats i la precarietat laboral no afecten les rendes més altes, que creixen un 25% i baten un nou rècord, superant els 15.000 contribuents.

El nombre de ciutadans amb uns ingressos anuals superiors als 601.000 euros ha augmentat un 25% fins a fregar els 15.200 individus, una xifra rècord que supera els 12.200 assolits el 2021. Aquestes són les dades que es desprenen de l’últim informe sobre de les declaracions d’IRPF corresponents a l’exercici del 2022 que ha publicat aquest mes l’Agència Tributària.

Tot i que aquestes dades només equivalen al 0.07% del total de declarants de l’IRPF des de l’inici de la crisi econòmica l’any 2007, la quantitat de contribuents que han declarat ingressos superiors a 601.000 euros ha crescut un 43,5% des dels 10.580 ciutadans que tenien aquestes rendes fa més d’una dècada.

Aquesta realitat està molt allunyada de la majoria dels contribuents, la major part dels quals (el 21,27%  o 4,9 milions de persones), van declarar entre 30.000 i 60.000 euros anuals, i 4,8 milions més, rendiments d’entre 12.000 i 21.000 euros (21,02 % del total).

A l’altra cara de la moneda, hi trobem 1,4 milions de contribuents (el 6,18% del total) que es van situar al tram més baix, entre 0 i 1.500 euros per a tot l’any, mentre que un total d’1,2 milions de declaracions, el 5,61% del total, va registrar un resultat de la declaració de 0% o negatiu, i aquí s’hi inclouen els perceptors de l’Ingrés Mínim Vital (IMV).

Les grans fortunes creixen en un 5,6%

Segons l’Informe sobre la Riquesa Mundial 2024 de l’Institut de Recerca Capgemini publicat el divendres passat, el nombre de persones amb un elevat patrimoni net i el seu capital van augmentar fins a nivells sense precedents l’any passat, impulsats per una recuperació de les perspectives econòmiques globals.

Concretament, l’estudi es fixa en el nombre de persones en el món que tenen almenys un milió de dòlars en actius invertibles, sense incloure el seu habitatge principal ni objectes de col·lecció. En total, la seva riquesa s’ha vist incrementada en un 4,7% en l’àmbit global, fins a assolir els 86,8 bilions de dòlars.

En el cas de l’Estat espanyol, 250.600 persones gaudeixen d’un elevat patrimoni net, un 5,6% més que el 2022, situant a Espanya en el lloc 15 de 25 del rànquing de països per població milionària. Estadístiques que confirmen que tot i el desgavell econòmic, cada cop hi ha més rics i continua augmentant la diferenciació entre classes socials.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.

El deute públic acumulat de la zona euro, primer pel rescat bancari i després a conseqüència d’estimular unes economies colpejades per la pandèmia sanitària, segueix a un nivell insostenible. Espanya es manté entre els països més endeutats d’Europa, amb una ràtio de deute sobre el PIB que es va veure incrementada en 1,2 punts respecte a l’exercici anterior en el primer trimestre de l’any.

El deute públic és el volum de diners que un Estat ha manllevat de forma directa o a través dels mercats financers o, dit d’altra manera, totes les obligacions de pagament no resoltes. És una eina de govern per a diferir les seves despeses en el temps i així poder complir les funcions en què s’ha compromès. 

Per si mateix, el deute sobirà no és necessàriament una cosa dolenta, pot servir com a lubricant per a estimular el bon funcionament d’una economia estancada o en recessió. Sovint s’utilitza en un primer nivell per a frenar una desacceleració en situacions excepcionals a través d’ajudes i estímuls fiscals que evitin la destrucció de teixit productiu. 

És el que va passar durant la crisi sanitària, quan governs de tot el món es van veure obligats a injectar grans quantitats de diners a les seves economies, incrementant de manera exponencial el seu deute sobirà per evitar un col·lapse total del teixit productiu.

Ara bé, per norma general, aquesta inversió ha de venir acompanyada d’unes reformes estructurals que busquin millorar l’eficiència i competitivitat de l’economia. D’altra manera, el dèficit públic es pot descontrolar, perpetuant un deute sobirà que pot acabar sent insostenible.

Dit això, no és el mateix endeutar-se per fer una inversió que generarà valor a l’economia, que demanar finançament per cobrir una despesa descontrolada. Així mateix, cal tenir en compte que hi ha alguns països que són capaços d’afrontar nivells alts de deute perquè els mercats financers confien en la seva capacitat de pagament, gràcies a l’estabilitat de les seves economies o de la seva moneda nacional. 

El pes del deute sobre el PIB

Encara que es tenen en compte altres variables, la ràtio de deute públic sobre el PIB és una mètrica fonamental en l’anàlisi de la sostenibilitat del deute d’un país. En aquest sentit, els països de l’eurozona a dures penes van sanejar els seus comptes públics el 2023. 

Segons una anàlisi del Banc d’Espanya que consolida les operacions que guarden entre si les diferents capes del sector públic, l’Estat espanyol ha passat de tenir un deute públic de 384.662 milions d’euros el 2007 als més d’1.668.440 milions d’enguany. Es tracta d’una xifra equivalent al 114,1% del PIB, que supera en gairebé 7 punts la dada oficial donada pel Govern (107,7% del PIB, un increment d’1,2 punts respecte a l’exercici anterior) i sobrepassa de llarg la mitjana observada a la UE per a aquest mateix indicador (95,9% del PIB).

En pitjor situació es troben països com Grècia, Itàlia i França, en part gràcies al bon comportament de l’economia espanyola, que va créixer un 2,5% el 2023 i superant amb escreix la mitjana de la zona euro. Això va contribuir al fet que la ràtio de deute públic sobre PIB es reduís en 3,9 punts percentuals al llarg de 2023.

Uns desequilibris fiscals massa elevats

En seu últim informe presentat el dimecres passat, el Consell Fiscal Europeu equivalent a l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) alerta que en els últims anys, la despesa pública s’ha accelerat significativament en molts països de l’eurozona, molt més enllà de les mesures temporals adoptades en resposta a la crisi de la Covid-19 i la posterior pujada dels preus de l’energia.

En aquest sentit, preveu que els dèficits fiscals durant el 2024 resultin superiors al que s’havia previst i recomanat anteriorment. I afegeix que és probable que la zona de l’euro hagi d’entrar el 2025 amb un nivell de suport pressupostari superior a les previsions anteriors.

A més, l’organisme avisa que Espanya es manté entre els països més endeutats d’Europa i que més han augmentat el seu deute arran de la crisi sanitària. Per tant, haurà de fer ajustos de 7.000 milions a l’any a partir de 2025, i reclama al Govern espanyol un “esforç extra” d’ajust abans d’arribar a aquest escenari.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Els éssers humans posseeixen valors morals intrínsecs que regeixen part del seu raonament i comportament. L’evolució dels nostres hàbits de consum segueix aquesta naturalesa humana o ens deixem portar pel context econòmic i corrents socials del moment? Mireia Cano, cap d’agents d’11Onze, ens fa reflexionar sobre la relació entre la teoria de la llei natural i el consum responsable.

Els principis sobre els quals es basa la distinció entre un comportament correcte i incorrecte, el bo i el dolent, són característiques de conducta en part regides per la condició humana. Les normes culturals del moment defineixen les pautes morals acceptables per la societat. Dit això, hi ha valors morals i ètics, coneguts com la llei natural, que han perdurat al llarg del procés d’evolució de l’ésser humà gràcies a la necessitat més elemental de sobreviure i conviure en societat, i en harmonia amb l’entorn natural que ens envolta.

Ara bé, com a consumidors, les decisions que prenem en el nostre dia a dia estan en concordança amb aquesta llei natural? Mireia Cano ens planteja aquesta pregunta: “Comprem de forma conscient per naturalesa o ens deixem endur per les lleis socials?”, i ens insta a fer una reflexió sobre en quin món desitgem viure “des d’un punt de vista mediambiental, econòmic i pensant en la distribució de la riquesa”.

Consum conscient i responsable

Consumir d’acord amb els nostres valors no sempre és fàcil o convenient, i sovint entrem en contradiccions. La cap d’agents explica que “són coses que tots sabem, però sovint ens refugiem en el discurs que les nostres accions, com ara reciclar, són tan petites que no valen la pena”. Això és un error perquè, com puntualitza Cano, “es tracta de totes les decisions de consum que prenem, des del menjar, els subministraments o la roba”.

És comprensible que en èpoques de crisi la preocupació per l’economia familiar pesi més que l’ètica. La inflació desbocada i la crisi energètica han disparat el preu de molts productes i castrat el poder adquisitiu de molts consumidors. Però Cano assenyala que potser la clau està a replantejar el sistema en què vivim, “nosaltres, com a consumidors, tenim el poder de decidir per quines empreses apostem i, per tant, quines volem que siguin les empreses del futur”.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

L’economia mundial està valorada en 94 bilions de dòlars. Al comú dels mortals la xifra ens pot provocar estupor, si és que n’acabem de copsar la magnitud. Sobretot quan ens adonem que només quatre països, els Estats Units, la Xina, el Japó i Alemanya, representen més de la meitat de la producció econòmica del món en producte interior brut. A 11Onze radiografiem com es reparteix el mapa global del poder.

Per comparar les diverses economies del món, els experts acostumen a fer servir el producte interior brut (PIB) de cada país, amb les estimacions que fa el Fons Monetari Internacional (FMI). Així ho hem fet nosaltres, a partir de les dades elaborades per ‘Visual Capitalist’, per analitzar el repartiment de la riquesa mundial durant el 2021.

El PIB és un indicador general que mesura tota la producció del país, és a dir, tots els béns i serveis produïts en un termini determinat, trimestral o anual. Tot i que el PIB no reflecteix el benestar de la ciutadania, els experts sí que consideren que, si el PIB d’un país augmenta, vol dir que hi ha més activitat econòmica, i que això beneficia els treballadors i les empreses en el seu conjunt. 

Malgrat que la xifra dels 94 bilions de dòlars ens pot semblar una bestiesa, cal tenir en compte que el 1970 el PIB mundial era tan sols de tres bilions. A més, s’espera que en els pròxims 30 anys la xifra es dupliqui. El 2050, segons apunten els experts, el PIB mundial podria arribar als 180 bilions de dòlars. I aquest 2022 s’espera que ja superi la xifra dels 100 bilions.

Els països que governen el planeta

Així, amb 22,9 bilions de dòlars, el PIB dels Estats Units representa el 24,4% de l’economia mundial, val a dir que el percentatge més baix de la seva història, tal com explicava el president d’11Onze, James Sène. El món de les finances i el de les assegurances són els que aporten més a la seva economia, seguits pel sector serveis i l’administració pública.

Per sota dels Estats Units, i cada vegada a menys distància, hi trobem la Xina, amb 16,9 bilions de dòlars, el que representa el 17,9% de l’economia mundial. El país aconsegueix la major part de la seva riquesa perquè és el fabricant més gran del món d’acer, de carbó, d’electrònica i de robòtica. A força distància, hi ha el Japó i Alemanya, que s’erigeix en la gran economia d’Europa, gràcies sobretot a les exportacions de vehicles de motor. En total, n’exporta prop del 20% de la seva producció. 

Així es configura un mapa del poder, els eixos del qual es reparteixen els Estats Units al continent americà, la Xina al continent asiàtic i Alemanya al continent europeu. I l’Estat espanyol, on queda, en aquesta llista, si no apareix entre els primers deu països? Doncs, amb un PIB d’1,4 bilions de dòlars, és a dir, l’1,5% de l’economia mundial, se situa en el 14è lloc, just a sota de Rússia, Brasil i Austràlia, i just per sobre de Mèxic, Indonèsia i Iran.

Les economies que més creixen

Però hi ha països que, encara que no estiguin en les millors posicions, sí que s’espera que creixin molt els pròxims anys. El que encapçala aquesta llista és Líbia, ja que l’FMI preveu que pugui créixer fins a un 123%, gràcies sobretot a l’exportació de petroli i una moneda deprimida.

En aquesta llista també destaca, a Europa, Irlanda, amb una previsió de creixement del 13%. La clau, segons els experts, és que està acollint grans empreses tecnològiques mundials, com Facebook, Tik Tok, Google, Apple o Pfizer, perquè té una taxa d’impost de societats molt baixa en comparació a la resta de països del món. Una taxa que, malauradament, haurà de pujar pels acords signats amb l’OCDE. Macao és una altra de les economies en creixement i, per això, les tensions polítiques són cada vegada més evidents. Macao es considera dins l’àrea d’influència de la Xina. 

A l’altra banda de la balança, trobem Tuvalu, que té l’economia més petita del món, amb tan sols 70 milions de dòlars. El negoci que proporciona més riquesa a aquest país situat entre Hawaii i Austràlia és ben curiós: com que a Tuvalu li pertoca el domini web .tv rep ingressos enormes d’empreses audiovisuals, com ara Twitch.tv. A la llista de països amb l’economia més minsa hi ha moltes illes petites d’Oceania, com Nauru, Palau i Kiribati, moltes d’elles dependents del turisme.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

La Societat Estatal de Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE) es mostra immune a l’escalada de la inflació augmentant la seva xifra de negoci fins a un nou rècord de gairebé 10.000 d’euros en vendes. Què se’n fa de tots aquests diners?

Segons dades de la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE), de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) i del Consell Empresarial del Joc (CeJuego), el 84% de la població espanyola d’entre 18 i 75 anys —gairebé 23 milions de persones— gasta de mitjana 67 euros per persona només en la Loteria de Nadal i uns 42.000 milions d’euros en total al llarg d’un any en tota mena de jocs d’atzar.

L’escalada de la inflació dels últims dos anys ha canviat els hàbits de molts ciutadans que treballen més, redueixen l’estalvi i demanen més crèdits per esmorteir l’impacte de l’increment de preus. Tanmateix, els resultats de SELAE de 2023 constaten que les loteries continuen sent ineludibles per a milions de ciutadans.

Creada el 2011 i hereva de Loteries i Apostes de l’Estat (LAE), SELAE va facturar 9.957 milions d’euros el 2023, obtenint un benefici net de 2.188,7 milions d’euros que equival a un increment del 9,8% respecte als 1.993,6 milions de 2022. Es tracta del millor registre des de la seva constitució. A més, les seves projeccions per l’exercici d’aquest any apunten a l’alça. 

La Loteria de Nadal representa gairebé el 30% del total dels ingressos i va contribuir amb unes vendes de 3.319 milions, un 4,36% més que l’any anterior. Així mateix, el sorteig del Nen va millorar en un 6,89%, el sorteig del dijous en un 5,15% i el del Joker en un 11,72%. Aquestes xifres equivalen al 60,7% del negoci, la resta del qual queda repartit entre la Primitiva, els Euromilions i el Bonoloto, entre d’altres. 

Amb aquests ingressos, l’entitat estatal que administra les loteries es posiciona com l’empresa pública espanyola amb majors beneficis, per davant d’AENA, Paradores i, no cal dir-ho, Correus. 

La distribució dels ingressos i beneficis

Quan es parla dels diners que es gasten en loteria, és essencial entendre com es distribueixen aquests ingressos. Els diners recaptats per l’operador públic de loteries es reparteixen principalment en cinc àrees: premis, costos operatius, comissions per a les administracions de loteria, impostos i aportacions a causes socials i culturals.

Aproximadament el 70% dels diners recaptats es retorna als jugadors en forma de premis. Aquesta xifra pot variar lleugerament depenent del tipus de joc i la loteria específica, però en general, la major part dels ingressos es reinverteixen directament en els premis. Això sí, Hisenda es queda els diners dels dècims premiats de la Loteria de Nadal que no s’han venut.

L’Estat s’emporta un 20% en impostos per a premis superiors a 40.000 euros i copa el 35% de tot aquest mercat. Només pel sorteig extraordinari de Nadal s’embutxaca entorn de 160 milions d’euros. La segona major empresa del sector és l’ONCE, amb una quota de gairebé el 15%. 

Quant a com es reinverteixen aquests diners, l’entitat apunta que “SELAE retorna una gran part important dels beneficis obtinguts, bé directament a la societat, la cultura i l’esport, en forma de convenis i patrocinis dins del seu programa de responsabilitat social corporativa (…) i de manera indirecta abonant dividends al seu accionista, l’Estat, qui al seu torn els utilitza per a fins públics que té encomanats.”

Això contrasta amb Loteries de Catalunya, que destina el 100 % dels beneficis al Fons per a la Prosperitat i Cohesió Social de la Generalitat de Catalunya, el qual s’encarrega desenvolupar accions i programes socials per als col·lectius més desfavorits de la societat catalana. En el 2022, l’últim exercici publicat, aquesta quantitat va ser per un valor de 6,5 milions d’euros.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.