El principi de la fi de la supremacia del dòlar?

Les noves potències emergents intenten reduir la seva dependència del dòlar mitjançant un procés de desdolarització que desvincula les seves economies del sistema monetari internacional dominat pels Estats Units. Una tendència a l’alça que podria destronar el dòlar com a principal reserva de valor.

 

La desdolarització és un procés pel qual un país o una economia redueixen la seva dependència del dòlar americà com a moneda de referència. Una tendència a l’alça que s’ha convertit en un tema candent des de l’inici del conflicte a Ucraïna. Molts països emergents estan optant per diversificar les seves reserves i consideren alternatives a l’hegemonia del dòlar en el sistema monetari global per protegir-se de les sancions econòmiques dels Estats Units.

Tot i que fa quasi vuit dècades que la divisa nord-americana ocupa una posició hegemònica en el sistema monetari internacional, acaparant més del 40% del comerç internacional i gran part de les reserves estrangeres, el dòlar estatunidenc ha passat de representar el 80% de les reserves globals de divises en mans de bancs centrals durant la dècada dels 70, al 60% actual

Això vol dir que alguns països comencen a fer més transaccions o diversificar les seves reserves en altres monedes -com l’euro, el ruble o iuan xinès- o a incrementar la compra d’or. Una disminució del risc de la dependència en el dòlar que pot ajudar a alleujar la pressió sobre les seves monedes, protegint les seves economies de les fluctuacions del dòlar, i blindant-les enfront del poder de negociació, intimidació i càstig autoatorgat per l’administració americana gràcies al predomini del dòlar.

 

En resposta a la guerra comercial i sancions occidentals

Un exemple de desdolarització és el cas de Rússia. Després de les sancions sense precedents imposades pels Estats Units i els seus estats clientelars a la Unió Europea contra Rússia a partir del 2014, i de la congelació de la meitat de les seves reserves de divises (300.000 milions de dòlars), Moscou va començar a buscar maneres de reduir la seva dependència del dòlar americà. 

El banc central de Rússia va liquidar gran part de la seva cartera de bons dels Estats Units. Dels 176.000 milions de dòlars en deute americà que arribava a tenir el 2010, al final de novembre del 2021 només en posseïa per un valor de 2.409 milions de dòlars, la majoria en títols a curt termini. Al mateix temps que substituïa les reserves en dòlars per renminbi, comprava quantitats ingents d’or fins al punt de superar, per primera vegada en tota la sèrie històrica, la proporció de dòlars en les reserves internacionals del banc central rus. Una febre de l’or que no es va limitar a Rússia.

L’exclusió d’alguns dels seus bancs del sistema SWIFT seguia la mateixa tendència dels últims anys i no feia més que consolidar els esforços per part de la Xina i Rússia per buscar sistemes alternatius que poguessin blindar les seves economies. En aquest context, el 2017, Rússia posava en funcionament el Financial Messaging System of the Bank of Russia (SPFS), equivalent al SWIFT americà, o al Cross-Border Interbank Payment System (CIPS) xinès. 

En definitiva, la creació d’un simple protocol de comunicació entre bancs, però que no deixa de ser un pas més per establir una alternativa a l’ecosistema del dòlar que la guerra comercial de Washington contra Pequín no fa més que esperonar. La Xina, com Rússia, tot i que d’una manera menys dramàtica, també va reduint progressivament la seva cartera de bons nord-americans i està comprant grans quantitats d’or, provocant que la demanda d’aquest metall preciós assoleixi màxims històrics.

 

Els BRICS volen la seva pròpia moneda

El grup de grans economies emergents conegut com els BRICS i integrat pel Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica, està estudiant la creació de la seva pròpia divisa, una moneda comuna com proposava Lula da Silva, president del Brasil, que afebliria encara més la capacitat dels Estats Units per portar a terme la seva agressiva política exterior. Una proposta que serà debatuda en la cimera dels BRICS que tindrà lloc a Sud-àfrica l’agost del 2023.

Al mateix temps, el Brasil i l’Argentina estan negociant la concepció d’una moneda comuna que es podria denominar ‘sur’, a la que si podrien unir a altres països llatinoamericans, i que, si es fes realitat, suposaria el segon bloc monetari més gran del món. Una moneda per a transaccions comercials i financeres que en cap cas reemplaçaria al real brasiler o al pes argentí, però que sí que substituiria al dòlar.

El president Lula afirmava que tot i que el projecte encara es troba en una fase embrionària, és en l’interès dels dos principals socis del Mercosur desenvolupar la idea d’una divisa compartida per poder dependre cada vegada menys del dòlar per a les transaccions internacionals. 

 

Una tendència que es globalitza

Per altra banda, els Emirats Àrabs i l’Índia segueixen mantenint converses per utilitzar rupies en el comerç de matèries primeres no petrolíferes, desbancant el dòlar. Cal recordar que aquests dos països van signar l’any passat un acord de lliure comerç amb l’objectiu d’augmentar les transaccions no petrolieres fins a 100.000 milions de dòlars en 2027.

En aquest context, per primera vegada d’ençà que als anys 70 es lligués la venda del petroli al dòlar, l’Aràbia Saudita, el país productor més gran de petroli, ha declarat que està obert a comerciar amb divises diferents del dòlar. Un fet significatiu que va lligat amb la normalització de les relacions diplomàtiques amb l’Iran, un dels altres països al punt de mira de les sancions americanes durant dècades i punta de llança de la desdolarització a l’Orient Mitjà.

Així mateix, al continent asiàtic, el bloc de països que conformen l’Associació de Nacions del Sud-est asiàtic (ASEAN), una organització intergovernamental que reuneix a Brunei Darussalam, Cambodja, Indonèsia, Laos, Malàisia, Myanmar, Filipines, Singapur, Tailàndia i Vietnam, han proposat fer transaccions comercials transfrontereres en una moneda digital local

Un acord que també donaria preferència a l’ús de les targetes de crèdit emeses per bancs locals i que gradualment abandonaria els sistemes de pagament estrangers, com Visa i Mastercard, “per protegir les transaccions de possibles repercussions geopolítiques”, apuntava el president indonesi, Joko Widodo.

 

Un nou món, amb un vell patró?

Segons sembla, doncs, estem assistint a un canvi de cicle en l’economia mundial. El pas a la multipolaritat posa en qüestió l’hegemonia del dòlar com a moneda de reserva mundial i impulsa altres divises que miren de recolzar-se en algun actiu real, com l’or, enfront de la volatilitat econòmica i de la creixent crisi de confiança en el sistema monetari actual.

 

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Cultura

El poder creixent dels BRICS

4min lectura

Els cinc estats emergents que formen el grup dels BRICS...

Estalvis

La demanda d’or es dispara en 2022

5min lectura

La demanda d’or en el món va augmentar un 18%...

Economia

Desdolarització: una tendència a l’alça

4min lectura

L’hegemonia del dòlar com a moneda de...



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Carme Dalmau PlanasCarme Dalmau Planas says:
    Carme

    Molt interessant.

  2. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  3. Jordi FerréJordi Ferré says:
    Jordi

    Tanto de bo sigui aviat aquest canvi de poder mundial. Els EE.UU. es creuen els amos del món.

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Sí que s’ho creuen, sí… Moltes gràcies pel teu comentari, Jordi!!!

      Fa 1 any
  4. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:

Deixa una resposta

App Store Google Play