Qui comprarà el deute dels Estats Units?

La Cambra de Representants dels Estats Units va aprovar aquest dimecres per àmplia majoria l’acord per elevar el sostre de deute. Un dia després, el text també ha passat la votació del Senat. Però com es finançarà aquest dèficit públic?

 

A Winston Churchill se li atribueix la cèlebre frase: “Es pot comptar amb que els americans faran el que és correcte, després d’haver esgotat totes les altres possibilitats”. La pantomima que acompanya el cíclic estira-i-arronsa polític del debat sobre el sostre de deute dels Estats Units sembla confirmar les paraules de l’indomable ‘Bulldog’ britànic.

Tal com estava previst, després d’una tensa negociació els legisladors dels dos partits han aprovat, a última hora, l’acord per elevar el sostre de deute, evitant l’impacte devastador que una suspensió de pagaments tindria per l’economia. L’acord proposat per Kevin McCarthy i Joe Biden – posat a votació a la Cambra de Representants aquest dimecres – va tirar endavant amb 314 vots a favor (165 demòcrates i 149 republicans) i 117 vots en contra.

L’acord tenia un marge de fins al 5 de juny, quan es preveu que el país superi l’actual sostre de deute, per ser ratificat amb una segona votació al Senat. Una mera formalitat que s’ha consumat un dia després, també amb una àmplia majoria (63 – 36). El compromís bipartidista acordat suspendrà el límit de despesa fixat pel Congrés fins a l’1 de gener del 2025, tot just després de les eleccions presidencials previstes per al novembre del 2024. 

Les propostes del partit republicà han forçat una reducció del dèficit governamental en uns 1,5 bilions de dòlars al llarg de la pròxima dècada, gràcies al fet que s’ha acordat un finançament bàsicament estàtic que no afecta el departament de defensa. Això queda lluny de l’augment del 7% que demanaven els demòcrates, però, com a contrapartida, es mantenen els 369.000 milions de dòlars en incentius sol·licitats pel president Joe Biden per a les energies netes.

 

Principals creditors nacionals i estrangers

 

El govern dels Estats Units emet Bons del Tresor com a principal mètode de finançament del seu deute. Aquests bons són títols de deute emesos pel govern sota la promesa de pagar una quantitat fixada d’interessos en un període determinat. Són considerats una inversió segura pel fet que el govern dels Estats Units ha mantingut un historial impecable en el pagament dels seus deutes. Els Bons del Tresor es venen a través de subhastes i estan disponibles per a inversors nacionals i estrangers.

Gran part dels 31,4 bilions de dòlars del deute actual està en mans del públic (24,6 bilions) en forma de títols financers emesos pel Departament del Tresor. En altres paraules, és finançat per inversors privats estatunidencs a través de fons d’inversió, fons de pensions, asseguradores i bancs. Així com a través de la Reserva Federal i el banc central del país, o agències governamentals com, per exemple, la de la Seguretat Social.

La resta, uns 7 bilions de dòlars, està repartit al 50% entre bancs centrals i inversors privats estrangers. Concretament, el Japó (1,087 bilions), la Xina (869.000 milions) i el Regne Unit (655.000 milions) són els principals tenedors estrangers de deute dels Estats Units. La demanda estrangera de Bons del Tresor va caure un 6% al llarg de 2022 a causa de la fortalesa del dòlar i de l’augment dels tipus d’interès, però s’ha anat recuperant durant el primer trimestre d’aquest any. 

 

Un volum de deute insostenible?

 

Tot i l’astronòmic deute actual, l’Oficina Pressupostària del Congrés (CBO) preveu que la despesa pública dels Estats Units augmenti de 6 a 10 bilions en els pròxims deu anys. Això duplicaria el dèficit fiscal d’1,3 a 2,7 bilions de dòlars en el mateix període, arribant a una xifra de deute d’uns 46 bilions de dòlars el 2033. Aquesta quantitat de deute no serà fàcilment absorbible tenint en compte que els costos nets per interessos es triplicaran fins a assolir els 1,2 bilions de dòlars anuals.

Aquest augment dels costos del finançament del deute podria desplaçar importants inversions públiques que impulsen el creixement econòmic, disminuint encara més la capacitat del país per fer front al seu deute. A més, fa preveure una major inflació i l’erosió de la confiança en el dòlar estatunidenc, un element clau per garantir la capacitat d’endeutament, sense conseqüències, del gegant americà.

En aquest context de desconfiança en l’habilitat del govern dels EUA per controlar la seva despesa, no resulta sorprenent que les compres d’or dels bancs centrals assolissin màxims històrics al llarg de l’any passat i que no donin senyals de decaure el 2023. Altres països no només estan comprant quantitats rècord d’or com a l’únic valor segur, sinó que, tot i una lleugera recuperació en els últims mesos, en el còmput general segueixen reduint les seves reserves en dòlars. Aquestes accions posen de manifest que abordar el problema del deute nacional és una part essencial per a assegurar el futur econòmic dels Estats Units, però també del sistema monetari internacional establert.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Economia

La desdolarització dispara les compres d’or

4min lectura

Els bancs centrals compren quantitats rècord d’or...

Economia

Rècord de compres d’or dels bancs centrals

4min lectura

La demanda d’or assolia màxims històrics al llarg...

Economia

La futura moneda dels BRICS

5min lectura

El grup dels BRICS, que agrupa a les dues grans...



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Jordi FerréJordi Ferré says:
    Jordi

    Tots els paisos s’estàn endeutant. Mireu Espanya. Segons les teories conspiratives, sembla que vulguin que petin els paisos i que siguin els grans empresaris els qui manin en el món.

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Sí, Jordi. En el fons, això ja és una mica així, perquè els grans tenidors del deute sobirà dels països són privats.
      Gràcies per la teva reflexió!

      Fa 2 anys
  2. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  3. Miquel RoureMiquel Roure says:
    Miquel

    Anar xutant la pilota (del deute) endavant… fins que peti.
    En el títol de l’article:
    ***Un dia després, el text també ha… (en català jo diria, L’endemà, el text també ha…)***

  4. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:

Deixa una resposta

App Store Google Play