El cor de l’economia: com es mou el diner?

A 11Onze volem que la gent es formi per empoderar-se econòmicament. Pots començar-ho a fer amb la sèrie El Diner. 

El diner és una sèrie d’animació que podeu trobar a la Plaça, amb l’objectiu d’explicar de manera amena i molt senzilla el món de l’economia. La sèrie consta de nou capítols amb lliçons com “Història de la moneda”, “La creació monetària” o “La concentració de la riquesa”. En finalitzar cada capítol trobem un qüestionari per saber si n’hem entès els conceptes. Però, quina és la definició del diner? I de l’economia?

El diner és el cor de la nostra economia: és l’eina que ens facilita l’intercanvi de béns (el menjar que comprem, una casa, un ordinador o una bicicleta) i serveis (el temps que paguem pel temps que algú ha dedicat a fer alguna una cosa: un metge, una advocada, una mestra d’escola, un mecànic…) a través d’una moneda. 

Aquesta moneda acostuma a tenir forma de moneda central material (en forma de bitllet i de monedes, els diners que podem tocar i portar a la cartera), anomenada també moneda manual, líquida o efectiu. Aquestes monedes són fabricades al Banc Central Europeu (BCE), a banda d’afavorir que l’economia funcioni. 

L’altra moneda amb la qual podem pagar els béns i serveis és la moneda escriptural o secundària, és a dir, els números del nostre compte corrent, que no existeixen físicament i que tan sols existeixen dintre del sistema informàtic de la comptabilitat del banc. Aquests diners són gestionats pels bancs comercials privats, els que treballen directament amb la ciutadania i que trobem a la nostra ciutat o al nostre barri. Són els que distribueixen les monedes i els bitllets que crea el BCE.

Satisfer l’oferta i la demanda

Si mirem la lliçó “Aprèn a avaluar l’economia”, de l’apartat Aprendre de la Plaça, també entendrem per què l’economia és un sistema de distribució i de gestió dels recursos limitats per satisfer la demanda de les persones.

Però el terme economia va més enllà, ja que tots contribuïm a fer-la possible. Els nostres actes s’hi reflecteixen: en allò que consumim, les hores que treballem, els béns que posseïm, els diners que podem arribar a estalviar. La suma dels actes que prenem individualment tota la ciutadania és el destí de l’economia global. Dit d’una altra manera: l’economia és el resultat del que nosaltres decidim. 

Esperem que amb aquesta petita introducció de la sèrie El Diner, i del resum dels seus conceptes, us hagin vingut ganes d’aprendre sobre economia i sobre el món de les finances. Ja ho diuen: “A la vida, unes vegades es guanya, i d’altres s’aprèn”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Aprendre el valor dels diners pot ser molt més que un joc per la canalla. Transmetre’ls els valors de l’economia els pot aportar valors com la responsabilitat, la col·laboració, l’estalvi, aprendre a negociar o, fins i tot, emprendre.

Els experts recomanen començar a parlar de la gestió econòmica particular i familiar a partir dels set anys, quan els infants ja poden conscienciar-se que el caixer no dona els diners perquè és màgic, sinó perquè els adults, amb la seva feina, els guanyen i els guarden al banc.

És al nucli familiar on s’aprenen els primers valors sobre els diners. Actualment, la majoria d’infants de la nostra societat han crescut en un sistema consumista que els ha acostumat a tenir-ho tot, i a tenir-ho ja. En aquest sentit, la primera lliçó que cal aprendre és que l’accés als diners està limitat a la capacitat de producció d’un mateix. Cal fer-los veure el valor de viure dins de les seves limitacions, i que des de molt joves siguin conscients que saber gastar és tan important com saber com estalviar.

Els nens i els adolescents, els grans consumidors

Montse Junyent, formada en direcció i administració d’empreses, aconsella transmetre als infants “el valor dels diners, que costen de guanyar i que se n’ha de fer un ús ètic”. Mostrar-los, des de petits, que totes les decisions que prenem tenen una incidència econòmica, des de la compra i acumulació de joguines, fins a la pràctica de comprar i llançar, el malbaratament d’aliments, o fins i tot l’ús de bosses de plàstic. Els infants poden entendre que una d’aquestes bosses pot acabar al mar i trigar quatre-cents cinquanta anys a desintegrar-se. Conscienciar-los que la Terra és finita i ens hem de responsabilitzar i cuidar-la a través d’accions de consum sostenibles. Adults i nens han de ser conseqüents amb aquesta idea i actuar amb responsabilitat en tots els àmbits, en la nostra relació amb la gent, amb l’entorn, el món o la nostra manera de consumir. 

Junyent també defensa l’economia del bé comú, amb la finalitat de “contribuir a la construcció d’un sistema de vida més sostenible i just”. Aposta per “transmetre i donar a conèixer models econòmics alternatius sostenibles i ajudar les criatures a créixer com a persones compromeses, amb criteri, informació i voluntat de canviar allò que no els agradi”. És a dir, donar als infants totes aquelles eines que els permetin ser independents i prendre les seves pròpies decisions, basades en valors com el compromís, la sostenibilitat, l’honestedat, la innovació o la creativitat. 

Valors que es poden transmetre de moltes maneres, també a través de jocs o contes, i que comencen a l’escola. La sostenibilitat, per exemple, és un dels temes que més preocupa actualment, i per tant del qual es parla, i molt, dins del sistema educatiu. Per contra, segons Junyent, parlar d’economia des d’una visió ètica i responsable, no s’imparteix tant com caldria.

El valor dels diners a través de la setmanada

Molts pares tenen dubtes sobre si han de donar diners als fills. Sovint es pregunten quan haurien de començar a donar-los la setmanada, i quina és la quantitat ideal.

La setmanada pot esdevenir una manera determinant per ensenyar els nens a administrar i valorar els diners, un aprenentatge que els serà de gran utilitat de cara al futur. No hi ha una edat establerta per començar a utilitzar els diners, però és imprescindible que en el moment que ho facin, han de comprendre el seu valor i la importància de l’estalvi. 

Alguns pares relacionen la setmanada amb la realització de tasques de la llar, una visió que molts altres posen en dubte, justificant que tots els membres de la família han de col·laborar en aquest tipus d’activitats. Sigui quina sigui la mentalitat, la qüestió és que el model d’educació que rep l’infant sigui coherent. Per tant, no es tracta de donar setmanada o no, sinó de buscar la fórmula perfecta perquè l’aprenentatge sigui a través dels valors.

Suggerir als fills en què haurien de gastar-se la setmanada

A mesura que l’infant creixi, la setmanada podrà anar augmentant, sempre en funció de l’ús que se’n faci. És important suggerir als fills en què haurien de gastar-la, tenint en compte els seus desitjos i la necessitat que tenen d’un cert producte. Més enllà d’evitar la compra de productes que no els puguin beneficiar, és important establir una conversa fluida, sense imposar res, on fer-li veure les conseqüències de cadascuna de les seves compres. També serà un bon moment per mostrar-los noves formes de consum, sempre apostant per un model de consum sostenible, que pugui aportar-los un benefici real i el més prolongat en el temps, i que entenguin, en definitiva, que els diners hi són per facilitar-los la vida i que utilitzar-los de forma inconscient pot portar-los a situacions negatives.

El més comú és iniciar aquest aprenentatge cap als cinc o sis anys, tot i que també pot ser beneficiós fer-ho en edat preescolar. Per exemple, se’ls pot mostrar com recollir les seves joguines pot tenir una recompensa, sigui en forma de llaminadura o d’alguna altra cosa, la qüestió és assolir l’aprenentatge que, si les nostres accions tenen un impacte positiu, en som recompensats. I potser en un primer moment serà a través de coses materials, o quan comencem a treballar serà a través dels diners, però amb els anys aquest aprenentatge els farà entendre que la millor recompensa és la que es fa un mateix, des dels mateixos valors.

Ensenyar a estalviar i compartir

Una bona manera de mostrar la importància d’estalviar pot ser dividir els diners que rep l’infant, des de petit, en dues parts. La primera en forma de guardiola que pot tenir a casa, i on guardaran tots aquells diners que es pugui gastar, el que vindria a ser l’economia diària. Per altra banda, pot tenir un compte al banc on aportar aquells diners destinats a l’estalvi futur. D’aquesta manera, crearà una relació amb els diners des de les dues perspectives i entendrà la seva transcendència.

Un altre aprenentatge important serà el de compartir. Els diners no tenen per què ser de possessió individual, també es poden compartir. Una idea que socialment pot semblar controvertida, ja que ens relacionem amb els diners des del punt de vista de la possessió i, per tant, els individualitzem. Educar els infants en aquest sentit els permetrà viure aquesta relació des d’un altre punt de vista, amb més visió col·lectiva i de responsabilitat social. És important demostrar, a través de l’exemple, que els diners poden ser una via per ajudar als altres, des de fer donatius pels més desfavorits fins a comprar en una botiga determinada on els beneficis es destinin a projectes socials. Hi ha moltes maneres d’ajudar, i val la pena inculcar aquest hàbit en els infants i joves.

Com a conclusió, els infants han de rebre lliçons clares respecte als diners, i la millor manera sempre serà la pràctica, copiant les conductes que veuen a casa. Per tant, els pares han de ser l’exemple d’aquest aprenentatge, ensenyar-los no a comprar per impuls, sinó a planificar les seves metes, tant a curt com a llarg termini. Quan sigui el moment oportú, se’ls pot incentivar a fer petites tasques remunerades, i si s’enfoca des d’un punt de vista educatiu, donar-los setmanada pot esdevenir una manera determinant d’ensenyar als infants a administrar i valorar els diners, una lliçó que pot marcar les seves vides. Finalment, i tenint en compte el pes que tenen les noves generacions de cara al futur, contribuir a un aprenentatge enfocat a la construcció d’un sistema de vida més sostenible i just per a tots.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

L’alimentació s’ha convertit en un luxe encobert. Les famílies catalanes dediquen més pressupost que mai a menjar, i els últims mesos la inflació acumulada en productes frescos —especialment peix i marisc— ha posat l’espasa al coll a moltes llars. La veda del peix, que redueix l’oferta, dispara encara més els preus. 

Davant d’aquest panorama, toca deixar de fer teories i passar als fets, on se sumen estratègies quotidianes, valentes i realistes per contenir la despesa sense renunciar a una alimentació digna i sana.

La veda és necessària: regenera ecosistemes i evita col·lapses que hipotecarien el futur de la pesca. Però el seu impacte immediat és clar: menys oferta i més preu. A la llotja s’encareix i al mercat encara més. A això s’hi sumen altres factors: 

• El combustible pesquer continua car, i part del sobrecost recau directament en el consumidor. 
• Els majoristes competeixen pel poc producte disponible, i la subhasta dispara els preus.
• La restauració absorbeix el peix de més qualitat, deixant menys marge i menys varietat per al comprador domèstic.
• Les importacions no compensen la davallada local, bé per qualitat, bé per costos logístics o per disponibilitat.
  

El resultat el veiem cada setmana on gambes, rap, lluç o tonyina a preus que fan mal de mirar. La pregunta, però, no és per què passa, sinó: què hi podem fer mentre passa?

Canviar hàbits de compra: menys romanticisme i més números

No podem controlar ni la veda ni el gasoil, però sí la manera com comprem. I és aquí on hi ha veritable marge de maniobra. 

• Comprar peix de proximitat… però en el moment adequat. La proximitat és un valor, així i tot, també ho és el calendari. Abans de la veda, els preus són més estables. Just després, quan la flota torna a sortir i el mercat s’omple, apareixen oportunitats que duren pocs dies, però que valen molt. Comprar sense mirar el ritme natural del mar és condemnar-se a pagar el doble.
• Alternar fresc i congelat. El mite que el congelat és de segona ja no s’aguanta. Un peix congelat correctament manté les propietats nutricionals i, sobretot, manté el preu. Lluç, verat, salmó, emperador o tonyina són opcions excel·lents per combinar amb la compra de fresc. Una estratègia silenciosa però molt efectiva.
• Apostar per espècies infravalorades. El mercat és emocional: si tothom compra el mateix, el preu s’enfila. Però hi ha tresors fora del radar: bonítol, verat, sorell, llenguado petit o musclos, nutritius i econòmics. Quan surts del camí marcat, la teva butxaca respira.

El truc que realment funciona: la substitució intel·ligent

Cuinar és més flexible del que sembla. Quan un producte es dispara, no cal renunciar-hi: cal substituir-lo.

• Gamba massa cara? Llagostí congelat o musclo fresc. 
• Llenguado inassumible? Panga de qualitat o llenguado petit.
• Tonyina prohibitiva? Bonítol, igual de saborós i més econòmic. 
  

Les receptes no canvien; el que canvia és el preu. Substituir bé pot representar estalvis del 20% al 60%. No és menjar pitjor, és menjar amb criteri.

Comprar amb el cervell: menys improvisació, més planificació

En un context inflacionari, improvisar és caríssim. Per tant, la planificació és una vacuna contra la inflació. D’aquesta manera: 

• Compra setmanal amb menú predefinit: menys malbaratament i millor control.
• Evita comprar al dia: és quan els preus són més alts.
• Revisa les ofertes: n’hi ha que són trampes disfressades de descompte.
• No vagis al súper amb gana: la gana és enemiga del pressupost i amiga del consum impulsiu.

El mètode del doble rendiment

La cuina pot ser una font de despesa… o d’estalvi. Quan entens que gairebé tot es pot aprofitar, els números de final de mes canvien, sempre que en facis un:

• Aprofitament total. Els caps i espines del peix es converteixen en un fumet que dona vida a altres plats. Les cues i retalls són ideals per a croquetes, i els sobres d’un sopar poden acabar sent amanides o truites.
  Amb les gambes passa el mateix: els caps i closques enriqueixen salses, arrossos i fideuades, i els cossos, congelats en petites porcions, permeten improvisar un àpat sense comprar res. Una gamba pot tenir tres vides. I cada vida és estalvi.

• Cuinar amb estratègia. El batch cooking —cuinar per a dos o tres dies en una sola sessió— redueix consum energètic, evita el cansament de pensar què fer cada dia i elimina compres impulsives. Un petit esforç setmanal amb un retorn enorme.

Reorganitzar el pressupost familiar

L’alimentació és una partida rígida, però no immòbil. Ajustos petits fan diferències grans:

• Substituir capricis improvisats per compra planificada.
• Reduir refrescos, alcohol i ultraprocessats.
• Prioritzar producte base i evitar elaborats cars.
• Vigilar snacks i lactis prèmium.
• Rebaixar els menús cars dels caps de setmana sense renunciar al plaer de cuinar bé.

Els preus no baixaran sols

Els preus no han tornat als nivells d’abans de la crisi inflacionària —i no hi tornaran. Les cadenes de distribució han consolidat marges, les polítiques europees no frenen els intermediaris, el petit productor continua sense força negociadora i el consumidor paga el tram final.

No és catastrofisme, sinó que és diagnòstic d’un sistema alimentari que funciona en clau extractiva. Per això la millor estratègia és centrar-se en el que podem controlar des de casa. 

L’augment de preus és una realitat tossuda, però no invencible. Amb planificació, substitucions intel·ligents, compra estratègica i cuina d’aprofitament, una família pot reduir entre un 10% i un 25% de la factura mensual. És feina? Sí. És just haver de fer equilibris per menjar bé? No. Però és l’eina que tenim mentre el sistema continua funcionant amb les seves pròpies regles.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El Consell de Ministres ha aprovat un paquet d’ajudes addicionals per  als ciutadans afectats per la DANA. Com a part de les noves mesures, s’estén el període en què es pot congelar el pagament de les hipoteques. Tanmateix, qui es fa càrrec de la hipoteca si el nostre habitatge està destruït? Tenim dret a alguna ajuda si no havíem contractat una assegurança de la llar?

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat avui dimarts el segon paquet de mesures urgents aprovat pel Consell de Ministres per ajudar als ciutadans afectats per la DANA en els municipis de la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Andalusia, a fi d’alleujar la desastrosa situació econòmica en què es troben un gran nombre de famílies, autònoms i empreses a conseqüència de les inundacions.

El nou paquet d’ajudes inclou 110 mesures addicionals per un valor de 3.765 milions d’euros que s’afegeixen a les de 10.600 milions anunciades el 5 de novembre, sumant un total de 14.365 milions per als damnificats. Amb aquestes ajudes es vol avançar en la primera fase de resposta immediata i en la segona de reconstrucció, dins del Pla de Resposta Immediata, Reconstrucció i Rellançament enfront dels danys causats per la DANA.

Entre les noves mesures, Pedro Sánchez apunta que es poden estendre les ajudes per danys dels habitatges als propietaris que no residien, però les tenien arrendades, així com la compensació per pèrdues materials als inquilins i béns que no siguin de primera necessitat. A més, “perquè aquestes ajudes arribin més ràpidament, hem decidit en aquest Consell de Ministres realitzar un acompte immediat del 50% a tots els ciutadans que sol·licitin aquestes ajudes.”

Qui es fa càrrec de les hipoteques dels afectats?

El Ministeri d’Hisenda i el sector bancari s’han mobilitzat per posar en pràctica una moratòria d’almenys tres mesos en els pagaments de les hipoteques per als ciutadans afectats per la DANA. Es tracta d’una mesura similar a la implementada per la banca espanyola després de l’erupció volcànica a La Palma, en què es van concedir 3.227 moratòries per un total de 133,8 milions d’euros.

En aquest context, i segons el decret aprovat la setmana passada, les famílies podien acollir-se a una nova pròrroga de nou mesos més, durant els quals no cal pagar el capital del préstec, però sí que es continuaran cobrant els interessos que es generin. Amb les noves mesures aprovades aquest dilluns, les llars afectades que presentin risc de vulnerabilitat poden estendre aquest període 12 mesos addicionals. 

Tanmateix, moltes d’aquestes edificacions han quedat totalment o parcialment destruïdes. Es calcula que, només als municipis de València, més de 75.000 habitatges s’han vist afectats per les inundacions. En aquests casos, les assegurances de la llar, excepte cobertures específiques acordades, no cobreixen la destrucció d’un habitatge per una catàstrofe natural i serà el Consorci de Compensació d’Assegurances el que es responsabilitzi dels danys.

Això sí, només estaran coberts pel Consorci aquells propietaris que tinguessin contractada una assegurança de la llar. Per als casos en què no existeixi una assegurança, el Govern té la potestat de catalogar a una zona com a catastròfica, de manera es pot tenir accés a una sèrie d’ajudes de les administracions públiques.

Quant als damnificats per aquesta DANA, les persones que s’hagin vist afectades podran sol·licitar fins a 60.480 euros per destrucció total de l’habitatge habitual; 41.280 euros si els danys afecten l’estructura; 20.640 euros si no afecten l’estructura,10.320 euros per a estris domèstics essencials i 36.896 euros per a elements comuns d’una comunitat de propietaris. A més, es permet, sense cap cost per al consumidor, modificar i suspendre temporalment els contractes de subministrament, així com ajornar les factures.

Per a més informació sobre les ajudes disponibles i de com demanar-les, pots consultar les pàgines web de l’Administració i de l’associació de consumidors FACUA.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

S’acosta Nadal i les despeses es disparen. Tot i la pujada de preus, no ens estarem dels viatges, regals, menjars i celebracions que formen part dels hàbits de consum d’aquestes festes. Segons una enquesta de l’OCU, la despesa mitjana per persona serà de 745 euros.

És el que es desprèn de l’enquesta a una mostra representativa de la població espanyola d’entre 18 i 74 anys que ha fet l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Concretament, dels 745 euros de mitjana que ens gastarem aquest Nadal, 396  aniran destinats als regals, uns 190 en menjars i celebracions, 70 en loteria, i la resta en festes i viatges.

Encara que el panorama econòmic segueix sent preocupant, un 62% de les persones enquestades preveuen gastar una quantitat similar de diners que en altres anys, mentre que un 21% declaren que augmentaran la despesa del 2022 i un 17% afirmen que la reduiran.

Nou de cada deu enquestats tenen planejat reunir-se amb familiars o amics, com marca la tradició, mentre que la meitat també participarà en un dinar o sopar d’empresa i gairebé el 40% anirà a alguna sala de festa per arrodonir la nit després del sopar.

Gastar més del que teníem previst 

Més enllà de participar en activitats típiques com anar a veure la Cavalcada de Reis, fer compres pels mercats ambulants nadalencs o gaudir de la il·luminació de la ciutat, un 27% té pensat fer un viatge per evitar l’estrès de les festes o gaudir-les des d’una altra perspectiva.

Pel que fa a on comprarem els regals, l’enquesta confirma la tendència cap a la preferència per fer compres a Internet, 36% dels enquestats, enfront del 30% que prefereix fer les seves compres en botigues físiques, mentre que la resta combinarà en igual mesurada tots dos canals. Això sí, més de la meitat dels enquestats asseguren que sempre es gasten més del que havien planejat i més d’una tercera part se senten estressats per les compres i els regals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis o fer un regal que perduri en el temps, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Quan s’acosta l’última setmana de desembre, el calendari sembla accelerar-se. Entre dinars, compres i tancaments d’any, reapareix la mateixa pregunta incòmoda de sempre: encara soc a temps de rebaixar la factura fiscal del 2025?

La resposta és que potser sí. I el sorprenent és que una de les eines més potents continua sent la gran desconeguda: l’amortització anticipada de la hipoteca. Una opció que només té sentit per a aquelles persones que encara conserven el dret a la deducció per adquisició d’habitatge habitual en l’àmbit estatal i/o poden aplicar el règim transitori de la deducció autonòmica de Catalunya.

Una deducció heretada del passat

La deducció estatal per adquisició d’habitatge habitual —tant interessos com capital amortitzat— ja no genera nous drets des de l’1 de gener del 2013. Només hi tenen accés els contribuents que van comprar abans d’aquesta data, que complien els requisits que marcava llavors la normativa i que ja havien aplicat aquesta deducció en exercicis anteriors. Sense aquest darrer punt, no et pots acollir al règim transitori.

A Catalunya la situació és similar, on la deducció autonòmica per inversió en habitatge habitual es manté, però únicament per al règim transitori. Per tant, si vas comprar el teu pis o casa després del 31 de desembre del 2012, ni l’Estat ni la Generalitat et permeten aplicar aquesta deducció.

En molts casos s’ha repetit la idea que “pots deduir fins a 1.500 € anuals”, però aquesta és una simplificació. A Catalunya, la referència als 9.040 € correspon als límits establerts per determinades deduccions dins del règim transitori. La quantitat exacta aplicable depèn del supòsit concret i de si es tracta del tram estatal, autonòmic o de casos especials.

Quan l’amortització anticipada té sentit… i quan és inútil

La clau és tan simple com això: si els interessos que pagues cada any ja superen el límit deduïble, amortitzar capital no et donarà cap benefici fiscal addicional. L’amortització, en aquests casos, és invisible a ulls de l’Agència Tributària.

Sovint passa amb hipoteques antigues amb tipus del 3%, perquè si et queden uns 120.000 € pendents, els interessos anuals poden situar-se entre 2.800 € i 3.300 €. Si el límit deduïble és inferior, ja no tens marge. L’amortització anticipada no afegeix res.

A Catalunya, si tens dret al règim transitori, els percentatges del tram autonòmic són del 7,5%, o del 15% en casos de discapacitat. Però sempre dins de la base màxima prevista. En resum, l’amortització anticipada només té sentit si es compleixen tres condicions: 

• Encara no has arribat al límit deduïble (interessos + capital amortitzat). 
• Tens dret al règim transitori, tant estatal com autonòmic.
• Financerament, immobilitzar capital té sentit dins del teu perfil econòmic. 
  

Si alguna d’aquestes peces falla, el benefici fiscal pot ser mínim o inexistent.

Una aritmètica per no enganyar-nos

Si encara tens marge per deduir, l’estratègia és clara: cal posar números sobre la taula, veure què has pagat realment durant l’any i comparar-ho amb el límit que et permet la normativa. Només quan tens aquesta fotografia precisa pots decidir si una amortització anticipada et dona un retorn fiscal real… o només la il·lusió d’estalvi. Per tant, hauràs de fer el següent:

• Calcula que ja has pagat d’interessos + amortització durant l’any. 
• Comprova si aquest import arriba o no al límit deduïble.
• Si tens marge, decideix quina quantitat vols amortitzar abans del 31 de desembre.

I un punt fonamental: la deducció mai equival al total amortitzat. L’error habitual és pensar que cada euro que destines a reduir capital es transforma directament en estalvi fiscal, però no funciona així. Amb la deducció estatal del 15%, per exemple, amortitzar 1.500 € només et retornaria 225 €, una fracció modesta de l’esforç real. I en el cas de la deducció autonòmica, on els percentatges són del 7,5% o del 15% segons el supòsit, el retorn és encara menor, fet que reforça la idea que l’operació només és rendible quan realment tens marge dins del límit deduïble.

Catalunya: què has de revisar, sí o sí

Abans de fer cap moviment, assegura’t de tenir molt clar si realment encaixes dins del règim transitori i quins límits marca la normativa per al teu cas. Només revisant amb detall dates, requisits i bases imposables evitaràs errors que poden convertir una bona intenció fiscal en una operació inútil. Només aleshores sabràs si l’amortització anticipada juga realment a favor teu. Per tant, abans de fer cap moviment, assegura’t de:

• Que l’habitatge habitual es va adquirir abans de l’1 de gener del 2013.
• Que pots aplicar el règim transitori estatal i, si escau, el tram autonòmic de Catalunya (7,5% o 15%). 
• Que no superes els límits previstos en renda i base imposable (en alguns casos, màxim de 30.000 € després de mínims).
• Que la teva hipoteca i les seves condicions compleixen la normativa exigida.
• Que amortitzar no et deixa sense liquiditat ni et resta flexibilitat davant imprevistos.

Recorda que la deducció només s’aplica sobre les quantitats efectivament satisfetes durant l’any —ni compromisos futurs, ni amortitzacions acordades però no pagades.

Una decisió fiscal o una decisió de vida?

L’amortització anticipada pot ser encertada si només et manca un petit tram per arribar al límit deduïble i només en aquests casos és on el benefici fiscal existeix i compensa. Però si els interessos de la hipoteca ja superen el límit, l’amortització no aporta res fiscalment. I pot restar-te liquiditat, capacitat d’inversió i coixí d’estalvi.

L’última setmana de l’any és un bon moment per baixar a la realitat dels números: compara interessos + amortització acumulada amb el límit deduïble real. I només llavors decideix si l’amortització anticipada encaixa amb la teva situació i amb la normativa catalana.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Encara que la irrupció de la intel·ligència artificial pot suposar una amenaça per a certs sectors laborals, històricament, les tecnologies que automatitzen tasques també creen noves ocupacions i disciplines relacionades amb la programació i desenvolupament d’aquests sistemes automatitzats. 

L’entrada en acció de la IA en l’entorn laboral està seguint un patró similar a les anteriors revolucions tecnològiques. Per una banda, l’avenç de l’automatització disminueix el personal necessari per a fer tasques repetitives o rutinàries, però, per l’altra, genera noves feines que requereixen habilitats tècniques relacionades amb aquestes noves tecnologies. Fem un repàs d’algunes de les noves professions i disciplines que està creant aquest pilar essencial de la indústria 4.0, com són:

Enginyers de prompts

El bon funcionament d’aplicacions d’intel·ligència artificial, com el ChatGPT o el Bard, a l’hora de proporcionar les millors respostes davant la pregunta d’un usuari, depèn en gran manera de la precisió i el context de les instruccions. La feina del ‘prompt engineer’ és una disciplina enfocada a entrenar i ajustar els models de llenguatge basats en intel·ligència artificial amb l’objectiu d’assegurar que generin resultats coherents i útils per a l’usuari. Tot i que no cal saber programar, la creativitat, el pensament crític i l’anàlisi de dades, són habilitats clau per a aquesta professió.

Programadors i Desenvolupadors

En aquest cas, es tracta d’especialistes en el disseny, creació, desenvolupament i implementació de programaris basats en algorismes d’aprenentatge automàtic i xarxes neuronals artificials que són essencials per a proporcionar la base tecnològica. El seu principal objectiu és crear sistemes d’intel·ligència artificial que puguin aprendre i millorar automàticament a partir de les dades introduïdes. 

Processament de Llenguatge Natural

Els experts en Processament de Llenguatge Natural són essencials per a ensenyar a chatbots i processadors de text a comprendre i generar llenguatge humà escrit i parlat. Desenvolupen el model lingüístic perquè els enginyers informàtics l’implementin en un codi eficient i funcional. Si bé aquesta feina no requereix un gran coneixement tecnològic, és desitjable haver estudiat una carrera de lingüística, filologia o traducció, així com una especialització en processament de llenguatge natural o lingüística computacional. 

Analítica i ciència de dades

La intel·ligència artificial és una eina molt útil per a recopilar i analitzar patrons complexos de grans bases de dades. Professionals experts en analítica i ciència de dades són necessaris per a interpretar aquesta informació de manera que es pugui extreure informació útil per donar suport a la presa de decisions d’una organització o empresa. Per fer aquesta feina, cal tenir coneixements d’estadística, matemàtiques i el domini d’eines d’anàlisis de dades com Excel o SQL, juntament amb l’habilitat per comunicar els resultats de manera clara i efectiva.

Auditoria d’Algoritmes

En aquesta disciplina s’avalua la fiabilitat dels resultats dels sistemes que fan ús de la intel·ligència artificial, així com el seu compliment ètic i legal, assegurant que s’apliquin els estàndards i regulacions pertinents. Les auditories algorítmiques són una revisió o supervisió interna que es fa en paral·lel al desenvolupament del sistema d’intel·ligència artificial i periòdicament una vegada s’ha fet el llançament del producte al mercat. Persones amb perfils legals i estudis de ciències socials i ètica són candidats ideals per aquest tipus de feina.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El rescat del sistema bancari espanyol va requerir la injecció de més de cent mil milions d’euros, que no van servir per a revitalitzar l’economia. Era possible una altra fórmula? La veritat és que Islàndia va sortir enfortida de la gran crisi financera que va viure entre 2007 i 2009.

Ara fa deu anys de la decisió del Govern espanyol de prendre el control de Bankia, en aquell moment la quarta entitat financera més gran de l’Estat. Ho va fer convertint en accions un préstec de gairebé 4.500 milions d’euros. L’entitat va acabar fusionant-se al 2020 amb CaixaBank, o sent absorbida per aquesta última entitat, segons com es vulgui veure.

“Aquí no hi ha un cost per als contribuents espanyols”, deia Luis de Guindos, ministre d’Economia, durant els dies de la intervenció. Però el que en principi no anava a tenir cost per a l’Estat ha acabat amb una injecció de capital de més de 22.000 milions d’euros, tot i que potser s’acaba recuperant una part algun dia.

Bankia és una més de la llista d’entitats financeres rescatades per l’Estat espanyol arran de la crisi financera de 2008, que també va portar a la intervenció de Caja de Ahorros del Mediterráneo, Banco de Valencia, CatalunyaCaixa, NovaCaixaGalicia, Unnim, Caja de Ahorros de Castilla-La Mancha, Cajasur, Banco Mare Nostrum, Banc CEISS, Banco Gallego, Banca Cívica, Grupo Cajatres, Liberbank i Caja Rural Mota del Cuervo.

En total, el Tribunal de Comptes ha quantificat en més de 122.000 milions els recursos destinats a la reestructuració d’aquestes entitats, que han acabat absorbides pels grans bancs espanyols. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va comprometre més de 77.000 milions d’euros; el Fons de Garantia de Dipòsits, més de 35.000 milions, i el Banc d’Espanya, gairebé 10.000 milions.

Diners difícils de recuperar

El Banc Central Europeu reconeixia en un informe elaborat al 2015 que les injeccions de capital a la banca espanyola es van realitzar de manera que la devolució dels diners públics era inviable.

En realitat, es va tractar d’una espècie de regal de milers de milions al ‘lobby’ bancari. Molts títols es van adquirir per un valor superior al real i era evident que una part important dels actius traspassats a la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) generarien pèrdues milionàries a l’Estat. Segons estimacions del Banc d’Espanya, la festa acabarà costant al contribuent un mínim de 60.600 milions d’euros.

És justificable aquest desemborsament públic? Després de l’experiència de la Gran Depressió estatunidenca pel crac de 1929, en la qual la caiguda del sector financer va tenir un efecte demolidor en la resta de l’economia, molts experts han defensat la conveniència de rescatar als grans bancs per a evitar el col·lapse econòmic.

L’argument és que per als contribuents resulta menys onerós el rescat que les conseqüències de la recessió. Tot i això, no tots els països han seguit l’ortodòxia acadèmica.

La via islandesa

L’any 2000 Islàndia era un país de 300.000 habitants amb un PIB que no arribava als 10.000 milions d’euros. Però en pocs anys el seu sector bancari es va hipertrofiar gràcies a suculents interessos que van atreure gran quantitat de dipòsits des d’altres països.

El boom de les seves entitats financeres va fer enlairar l’economia del país, que més que va doblegar el seu PIB entre 2001 i 2007. El crèdit fluïa a l’illa com si d’un mannà es tractés i la corona islandesa es va disparar en el mercat de divises.

No obstant això, la fallida de Lehman Brothers al setembre de 2008 va punxar la bombolla islandesa. En pocs dies, les tres principals entitats financeres de l’illa (Glitnir, Landsbanki i Kaupthing) van declarar suspensió de pagaments.

En lloc d’injectar milers de milions en aquests bancs privats, Islàndia els va deixar caure i va crear noves entitats per a gestionar les restes del naufragi. Després de múltiples protestes, la dimissió d’un Govern i diversos referèndums, el país va decidir salvaguardar els dipòsits dels islandesos i va rebutjar fer-se càrrec de l’enorme quantitat de dipòsits estrangers.

És cert que aquesta via no va sortir gratis als contribuents, ja que Islàndia va destinar un 20% del PIB a fer neteja del sector, segons estimacions de l’OCDE. Però l’economia es va recuperar amb energia en els anys següents. Després d’una caiguda de gairebé un 40 % entre 2007 i 2009, el PIB va tornar a remuntar i al 2017 ja superava els nivells previs a la crisi. Per contra, Espanya mai ha tornat a igualar els nivells de 2008.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La Xina continua sent un mercat atractiu per a moltes empreses occidentals, però el primer dèficit trimestral en inversió estrangera de la seva història posa en relleu el repte que suposa per a Pequín atreure a empreses estrangeres, en un context de creixents tensions geopolítiques amb els Estats Units, baixos tipus d’interès i un debilitament de la demanda interior.

Tot i les bones dades macroeconòmiques de producció industrial i vendes al detall a la Xina presentades el mes passat, l’economia xinesa està donant símptomes d’esgotament que poden tenir ramificacions negatives per les finances públiques, atès el creixent deute governamental.

Més enllà de la crisi immobiliària, les sancions econòmiques dels Estats Units, la caiguda de les exportacions experimentada tots els mesos de 2023 respecte a l’any anterior, els baixos tipus d’interès i un debilitament de la demanda interior, les empreses estrangeres treuen diners del mercat xinès a un ritme més ràpid del que l’inverteixen.

En el període de juliol a setembre, segons dades preliminars de la balança de pagaments, les empreses estrangeres a la Xina van registrar un dèficit en inversions directes de gairebé 10.854 milions d’euros. És la primera vegada que el país registra tals dèficits des que es van iniciar els registres el 1998. 

Baixa rendibilitat de les inversions

El debilitament de la demanda interior i els baixos tipus d’interès han provocat que moltes d’aquestes empreses no estiguin obtenint dels seus negocis la rendibilitat que esperaven i optin per treure el capital del país per treure’n més rendibilitat o per reduir l’exposició al risc geopolític. Segons els analistes de Goldman Sachs, “Part de la feblesa de les entrades d’inversió directa a la Xina pot deure’s a la repatriació de beneficis per part de les empreses multinacionals”.

Tot i que això no són bones notícies per a la Xina, Pequín ha restat importància a la fugida de capital estranger. Wang Wentao, Ministre de Comerç xinès, destacava que la Xina continua sent un imant per als inversors mundials i va prometre més mesures per a expandir el consum, així com per estabilitzar el comerç exterior i la inversió, en un esforç per promoure una recuperació econòmica sostinguda.

Independentment de les mesures que pugui implementar el govern xinès i, tenint en compte els grans interessos o oportunitats comercials que presenta el mercat del gegant asiàtic, seria prematur treure conclusions definitives sobre si aquest dèficit d’inversió és un esdeveniment puntual o l’inici d’una nova tendència que s’allargarà en el temps.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

Rere les guerres hi ha interessos econòmics i, per molt que resulti obvi i dolorós dir-ho, els conflictes actuals no són una excepció. Més enllà de les religions o els odis viscerals sempre hi ha l’economia. En conversa amb James Sène, president d’11Onze, analitzem el context geopolític i les seves conseqüències.

La guerra d’Israel a Palestina fa dies que ha entrat en una fase d’una virulència inaudita que està estremint el món. Mentre els mitjans i les xarxes competeixen en cruesa i dolor, les derivades geopolítiques del conflicte es mantenen en un segon pla. Però el president dels Estats Units, Joe Biden, va deixar ben clara la seva visió economicista del conflicte quan es va adreçar a la nació des del despatx oval per demanar al Congrés una aportació econòmica extraordinària. 

El president nord-americà, més enllà de la retòrica èpica de l’autoatorgat paper dels Estats Units al món, va assegurar que destinar diners per donar suport a Israel i Ucraïna seria “una inversió que generarà dividends durant dècades”. Parlar d’inversió en plena crisi humanitària sembla frívol, i ho és, però les guerres són negocis i el negoci va bé.

Però, què s’hi juguen els Estats Units i l’economia mundial en aquest conflicte? Per què la primera potència mundial, en un moment d’endeutament rècord, decideix seguir-se endeutant per “invertir” en conflictes?

Per analitzar la situació geopolítica internacional i entendre’n els lligams econòmics per a tots nosaltres, Toni Mata conversa amb el president d’11Onze, James Sène.

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.