La Unió Europea no pot menjar tancs

Els agricultors europeus estan en peu de guerra. L’augment de costos, la supressió de subsidis, les noves mesures mediambientals i les retallades per a finançar la guerra a Ucraïna, escanyen a un sector essencial per la sobirania alimentària del continent que s’ha convertit en l’ase dels cops dels euròcrates.

 

Després de veure les imatges de mitja Alemanya bloquejada per l’allau de tractors dirigint-se cap a la porta de Brandenburg, algú podria pensar que qui sembra vents, recull tempestats. I és que la classe política europea fa temps que fomenta la discòrdia contra el sector agrari i només era una qüestió de temps que un dia o un altre en pagués les conseqüències. 

Aquestes protestes són les últimes d’una sèrie de manifestacions d’agricultors que s’han produït arreu d’Europa. Anteriorment, s’han pogut veure manifestacions similars als Països Baixos, Bèlgica, França, Espanya i altres estats europeus, on els agricultors també han sortit al carrer per a expressar el seu malestar pels efectes de les reformes mediambientals previstes i els elevats costos de producció.

 

El casus belli de la revolta agrària alemanya

Encara que és temptador agrupar totes les protestes sota un denominador comú, aquestes s’han desencadenat principalment per situacions nacionals específiques. El sector agrari alemany s’oposa a les retallades proposades en les subvencions als combustibles utilitzats en l’agricultura. Una política d’austeritat que el Govern alemany argumenta que es va fer necessària després que un veredicte del Tribunal Constitucional prohibís a la coalició de govern el traspàs de 60.000 milions d’euros de crèdit per pal·liar els efectes de la pandèmia a la lluita contra el canvi climàtic.

Amb les retallades es volien eliminar els avantatges fiscals existents per al dièsel i l’exempció de l’impost de circulació per als vehicles agrícoles i forestals. Això hauria permès al Govern federal registrar gairebé 1.000 milions d’euros en ingressos addicionals a restar del muntant oficial que ha d’estalviar durant l’exercici del 2024 -pendent encara d’aprovació parlamentària- d’uns 17.000 milions d’euros sobre un pressupost de 450.000 milions.

Això passa en el context de la guerra a Ucraïna i les sancions a Rússia. Un conflicte bèl·lic instigat i perpetuat pels Estats Units i els seus estats clientelars a Europa, que ha estat devastador per l’economia i el sector industrial alemany. Tanmateix, Berlín s’ha compromès aportar més de 17.100 milions d’euros en ajuda militar a Ucraïna des del 24 de gener de 2022, la mateixa quantitat que hauria d’estalviar amb retallades durant el 2024. 

Però és clar, aquests milers de milions d’euros en “ajuda” militar es reciclen cap a la indústria armamentística alemanya que, com la dels Estats Units, està fent l’agost amb aquesta guerra, cortesia dels contribuents i pagesos que pateixen les retallades perquè no hi ha diners i dels ucraïnesos que serveixen de carn de canó dels interessos corporatius que hi ha al darrere d’aquests conflictes. Com no es cansa de repetir el president Biden per evitar que es tanqui l’aixeta, els diners que es destinen a “Ucraïna” són una bona inversió.

 

Objectius climàtics vs. sobirania alimentària

Tot i que s’han perdut més de 5 milions d’explotacions agràries des del 2005, un descens del 37%, Europa és en general autosuficient en la majoria d’aliments. Això no obstant, les ajudes als agricultors que proporciona la Política Agrícola Comuna són essencials en assegurar la continuïtat de granges i cultius a la UE. Especialment, des de l’increment de costos causat per la crisi sanitària, l’embut logístic i la guerra a Ucraïna.

Els euròcrates de Brussel·les veuen amb nerviosisme la revolta agrària europea. La Unió Europea s’ha fixat l’objectiu global d’aconseguir emissions zero el 2050 i als seus funcionaris els preocupa el retrocés que aquesta allau de protestes pot provocar en els ambiciosos objectius climàtics plasmats per la Comissió Europea.

Segons Greenpeace, el sistema actual, que empeny als agricultors a gestionar grans explotacions intensivament industrialitzades, està trencat i protestar perquè les coses segueixin igual no servirà de res. En qualsevol cas, la situació d’abandó polític en què es troba el món rural és clarament insostenible i la transició cap a un model més sostenible ha de garantir molt més que la mera supervivència del sector.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Cooperatives agràries, el pilar del món rural

4min lectura

El president de la Federació de Cooperatives Agràries de...

11Onze

“Les sancions perjudiquen enormement a Europa”

3min lectura

Les conseqüències negatives de l’estira-i-arronsa geopolític...

Sostenibilitat

Ens calen desastres per canviar?

4min lectura

Davant de desastres naturals (o pandèmics) la societat...



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Alexis FerrerAlexis Ferrer says:
    Alexis

    Al meu parer, la unio europea és profundament injusta contra els pobles. Es bel.licista, i no busca el benestar de la gent. Busca el poder de les multinacionals. El poder de la borsa, dels grans conglomerats, de les armes. No veig ja l’intérès que tenim en aquesta UE totalment desconnectada de la gent. L’Ursula VDL ha estat elegida per burocrates, mai per la gent. Fa pocs anys era totalment desconeguda, ara té un poder immens sobre les decisions d’Europa, i uns criteris poc comuns. Benvinguts els pagesos que defensen la terra, la seva feina humil i molt dura, i el fet que ens alimenten amb menjar veritable. Ajudem-los. Tornem a les bases, a la vida. Deixem de fer guerres que no hem escollit, preocupem-nos per nosaltres i els nostres fills.

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Tens tota la raó del món, Alexis, però malauradament, a Europa, mana la mateixa democràcia, estúpida i manipulada per les elits, que hi ha a tot arreu, amb matisos, es digui Catalunya, Espanya o EEUU. Ja a petita escala, guanyen els interessos particulars d’aquells polítics per mantenir la seva cadira i el seu sou vitalici, els dels seus partits polítics, que només miren per mantenir el seus vots i subvencions, i que faran tot el possible per aconseguir-ho, fins i tot vendre’s per quatre xavos, i així ens va tot… Imagina’t, doncs, si a petita escala això va així, com dèu anar a gran escala, i quan parlem dels interessos dels gegants, EEUU o Xina, o Europa. Vivim en una època a on tot es blanqueja per fer-nos passar per on volen els que manen, encara que molts sabem que ja no toca… Es valen de que a nivell social, ens és molt difícil organitzar-nos a nivell massiu, tot i que a petita escala, ara, els pagesos, ho han aconseguit, però amb quatre promeses, que molt probablement no cumpliran, els faran baixar de l’ase, i a continuar amb l’engany… Moltes gràcies pel teu comentari, Alexis!

      Fa 2 dies
  2. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:

Deixa una resposta

App Store Google Play