Cooperatives agràries, el pilar del món rural

El president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Ramon Sarroca, defensa el model cooperatiu agrari del país com un pilar fonamental. Cent anys després de la seva aparició, ha encarat la globalització i la industrialització amb èxit, però encara no permet la sobirania alimentària del territori.

 

En les darreres dècades, fenòmens com la globalització, la digitalització o la industrialització han accelerat canvis socials i econòmics que, en la majoria de casos, no s’han traslladat a les zones rurals. La paradoxa recau en el fet que és precisament del camp d’on en depèn la nostra supervivència. A escala agrària, Catalunya és un país petit i divers.

Així ens ho explica Sarroca, que destaca que la producció minifundista a casa nostra no es pot comparar amb les grans hectàrees de terreny que trobem en països llatinoamericans, per exemple. Això, sumat a les condicions del terreny, el clima o els tipus de conreu, fa que la producció agrària de Catalunya no sigui prou en relació amb la demanda del mercat. 

 

Lluny de la sobirania alimentària

Sarroca calcula que, encara que tota la producció catalana es quedés a la zona, es podria abastir potser una mica més de la meitat de la població. Així doncs, la sobirania alimentària de Catalunya queda molt lluny, per una qüestió de producció, però també de consum. Tot i que la pandèmia ha alterat lleugerament els patrons de consum i ha aconseguit incidir més en els productes de proximitat i la compra local, la realitat és que des del sector agrari aquest canvi no és prou: “Tenim poca memòria, intentem tornar a fer les mateixes coses, amb les mateixes orientacions, que abans de la pandèmia”, apunta Sarroca. 

I afegeix que, més enllà d’apostar per productes de proximitat, el primer filtre que caldria tenir en compte com a consumidors és el de comprar productes de temporada. “Al món cooperatiu fa molts anys que intentem explicar que no és normal menjar préssecs o cireres a Catalunya al mes de desembre”, lamenta Sarroca. Fer-ho promou el creixement de la importació i treu força als productors locals, que veuen any rere any com les quatre grans distribuïdores estatals controlen gairebé tot el que menja el consumidor final.

Comptar amb el camp

Un altre tema que preocupa al sector agrari és el nou model de transició energètica que s’està plantejant i, en alguns casos, executant a Catalunya. El debat gira entorn del fet que cal una gran superfície per les energies renovables, i la qüestió és si cal fer-ho sacrificant terreny agrari, tal com denuncia Sarroca. Ens explica que a Catalunya existeixen zones on les condicions del terreny fan impossible que s’hi pugui conrear. De la mateixa manera, hi ha teulades de polígons, carreteres i altres infraestructures que podrien fer la mateixa funció i, alhora, contribuir a preservar el terreny agrícola.

Sarroca adverteix que “un món rural cohesionat és el que ha de donar tranquil·litat al món urbà”. Sanitat, Educació, oportunitats laborals o accés bancari… Les cooperatives obren el ventall d’actuació que es poden engegar per tal d’incidir, directament o indirecta, en tots aquests àmbits, i aconseguir que el món rural realment sigui el motor social i econòmic per impulsar el país.

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

On viure si marxo de Barcelona?

3min lectura

Barcelona encapçala el llistat de les poblacions catalanes amb

Sostenibilitat

Ens calen desastres per canviar?

4min lectura

Davant de desastres naturals (o pandèmics) la societat es veu

Sostenibilitat

Canviar el món gràcies a un tap de suro

4min lectura

Les propietats del suro, un producte 100% natural, el



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Daniela SimónDaniela Simón says:
  2. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  3. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    M’ imagino el país organitzat amb aquestes bases, a la manera catalana. Som minifundistes, el pagès estima el seu tros , cooperativistes, autònoms, petits i mitjans empresaris, emprenedors , lluny de multinacionals. 11onze obre el camí, començant per la indispensable formació a tots els nivells, serveis i mercat propi. Anem pel bon camí.

Deixa una resposta

App Store Google Play