Ens calen desastres per canviar?

Davant de desastres naturals (o pandèmics) la societat es veu obligada a canviar i evolucionar. No existeix l’opció de no fer res. Les circumstàncies no controlables obliguen a crear comunitats resistents als canvis. 

 

L’escalfament de la terra i el canvi climàtic ens fan més vulnerables als desastres naturals. La responsable de l’ONU per la Reducció del Risc de Desastres, Mami Mizutori, alertava que en els pròxims vint anys el nombre de desastres o catàstrofes es duplicarà, i la causa per al 90% d’aquests estarà relacionada amb el canvi climàtic.

S’hi sumen factors com la pobresa, la contaminació atmosfèrica, l’augment demogràfic o la urbanització incontrolada o de risc. El resultat: més zones perilloses i més persones exposades. El nostre present i futur estarà marcat pels canvis constants, siguin naturals, tecnològics, polítics o socials.

Estem condemnats a conviure en un món canviant, però estem preparats per això? Analitzem com l’adaptació, una característica intrínseca en l’ésser humà, serà clau en la construcció de les societats resilients del futur.

 

Evitar els canvis o prevenir-los?

Davant d’un desastre, o d’una situació de canvi general, el pitjor que podem fer és no fer res. Per això, Margareta Wahlström, secretaria adjunta d’Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides, destaca la importància d’actuar per minimitzar els desastres. Alguns, com ara els relacionats amb el canvi climàtic, tenim la capacitat de contribuir a evitar-los. Però per aquells que no podem evitar, cal construir societats resistents als canvis, i la urgència és fer-ho abans que tingui lloc el pròxim desastre, tal com descriu Wahlström al seu article

Ensenyar això és imprescindible en tots els àmbits. Cada euro invertit en la prevenció pot estalviar-ne fins a set en la recuperació. I en aquest punt, la capacitat d’adaptació de la població és un factor clau. Cal entrenar la nostra ment per fer-la més resilient als canvis, i deixar enrere la mirada tradicional que vincula els canvis amb la por i la negativa a evolucionar.

 

Tornar al punt d’equilibri

L’adaptació als canvis és una característica més en l’ésser humà, fins i tot des d’un punt de vista biològic. És el que es coneix com a homeòstasi, concepte sorgit el 1865 pel metge Claude Bernard, que fa referència a la tendència general per la qual un organisme restableix l’equilibri i l’estabilitat interna. Des del punt de vista psicològic, la lectura és que davant situacions de canvi, les persones tendim a trobar l’equilibri de nou, és a dir, que tant el canvi com l’estabilització són dues constants innegables en la vida humana.

Per la seva banda, Darwin també s’apropava a aquesta idea en el seu procés de l’evolució, defensant que evolucionar no és més que tenir la capacitat d’adaptar-se a nous entorns.

 

En el canvi hi ha l’evolució

El psicòleg Jean Piaget teoritzava que la principal característica i, per tant, tret diferencial dels éssers vius, és justament aquesta capacitat d’autoregular-se. El nostre sistema, des de la part més biològica fins a la psicològica, és capaç de recuperar o restablir les estructures danyades. Per tant, un ésser viu és dinàmic i actiu per naturalesa, i canviar no és més que la resposta de supervivència del nostre cos en un intent d’adaptar-se a l’entorn. 

Piaget diferenciava dues formes d’adaptació: l’assimilació, que consisteix a incloure les novetats en els nostres esquemes ja definits. I l’acomodació, que modifica els esquemes per adaptar-los a les noves demandes. Passant la teoria a la pràctica, en l’era de la pandèmia podem haver-nos sentit identificats amb un sistema o altre segons el nostre comportament: hem incorporat els nous hàbits en la nostra rutina diària?, o bé,  l’hem modificat per crear-ne una de nova basada en el moment actual? 

Sigui quina sigui la nostra forma de posicionar-nos davant dels canvis, l’important és haver realitzat el procés d’adaptació. Això és el que ens pot salvar dels canvis constants: l’acció, fugir de la negació i l’estancament i obrir la possibilitat que cada canvi ens suposi un nou escenari prou reptador per obligar-nos a replantejar-nos-ho tot, sense més alternativa que evolucionar.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Natura, la gran protagonista

5min lectura

Ja fa uns anys que l’arquitectura sostenible ha

Economia

L'economia depèn de la biodiversitat

7min lectura

Un estudi demostra que els beneficis de la biodiversitat

Sostenibilitat

L'aliat del desenvolupament sostenible

6min lectura

La intel·ligència artificial facilita el compliment del 79% dels



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  2. EduMC

    Adaptar-se o morir….M’ha agradat Molt!

  3. Guillem Maura RayoGuillem Maura Rayo says:
    Guillem

    Es alentador veure com els països i les comunitats arreu del món, es van organitzant per adaptar-se al canvi climàtic

    • Albert Chic GiménezAlbert Chic Giménez says:
      Albert

      Sí, és cert. Gràcies, Guillem, per la teva positivitat, tan valuosa en aquest context d’emergència climàtica.

      Fa 2 setmanes
  4. Josep RuaixJosep Ruaix says:
    Josep

    Interesan 👍

  5. Cristòfol Soler i CladeraCristòfol Soler i Cladera says:
    Cristòfol

    Aprofitar els canvis és una manera d’avançar.

    • Sergi Colell VázquezSergi Colell Vázquez says:
      Sergi

      Cert i poder-nos avançar-nos a ells ens pot donar un avantatge significatiu, moltes gràcies pel teu comentari!

      Fa 2 setmanes
  6. Ricard Calvo VilanovaRicard Calvo Vilanova says:
  7. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Viure és un canvi constant ,evolucionar adaptan-se als canvis i forma part

  8. Laura CarlúsLaura Carlús says:
    Laura

    La vida és sempre incertesa i fragilitat humana, creure el contrari és fantasia.

    • Laura Bunyol BartrinaLaura Bunyol Bartrina says:
      Laura

      Laura ens vam sentir tan poderosos i hem fet i desfet tot el que hem volgut, comencem a veure que les coses importants són i han estat sempre més simples de què pensàvem.

      Fa 2 setmanes
  9. Lluís UrpíLluís Urpí says:
    Lluís

    Crec que el primer pas és prendre consciència. Hem de fomentar-la.

    • Sergi Colell VázquezSergi Colell Vázquez says:
      Sergi

      Tens raó, sense una consciència conjunta i global que esta passant, no perdre’m les suficients iniciatives per revertir això

      Fa 2 setmanes
  10. Manel Miquel MartinezManel Miquel Martinez says:
    Manel Miquel

    Està clar que el ser humà s’ha de adaptar a les diferents moments de la vida sigui per desastre natural o evolució , igual que els altres sers vius s’adapten a la naturalesa.

    • Jordi CollJordi Coll Planas says:
      Jordi

      Molt cert, Manel…, però…, l’ésser humà aprendrà alguna vegada dels seus constants i continus errors?

      Fa 2 setmanes

Deixa una resposta