Alfredo Acosta: “Potser, és la natura la gran protagonista…i la reconnexió amb ella?

Ja fa uns anys que l’arquitectura sostenible ha passat de ser d’un conjunt de conceptes i promeses que mai acabaven de realitzar-se a una realitat tangent. El consens social en vers el respecte al medi ambient i l’ús que fem dels recursos naturals està canviant paradigmes preestablerts en tots els àmbits, també a l’arquitectura. L’avanç de la tecnologia de la construcció ens permet considerar projectes que no fa gaires anys eren irrealitzables.

 

Avui parlem d’arquitectura sostenible amb l’arquitecte tècnic Alfredo Acosta, membre del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers Edificació de Barcelona – CAATEEB, que està desenvolupant un projecte d’ECODISSENY.

· Portem més d’un any en moments difícils per molts entorns econòmics. El 70% d’arquitectes són autònoms i d’aquests un terç cobra menys de 15.000 euros. Com ha afectat la Covid-19 a un sector que ja estava en crisis abans de la pandèmia?

Efectivament la professió ha viscut moments millors que els actuals. Penso que arquitectes i aparelladors d’exercici liberal, en general, estem “entrenats” per conviure amb les fluctuacions de volum de treball.

· Fa trenta anys que et dediques a l’arquitectura. Fins a quin punt l’arquitectura sostenible està canviant el teu entorn de treball? És encara un tema marginal o estem parlant d’una tendència que cada cop té més pes en el teu dia a dia?

Sostenibilitat, és un concepte el qual seria ideal que totes les persones fóssim conscients el valor que té. A poc a poc, estem entenent que només tenim un planeta, i que hem de “dialogar” amb ell, ser coherents i respectar-lo.
A mi m’agrada parlar “d’entendre el context”, a partir d’aquí pots “llegir” situacions (generals o particulars), veure, sentir, comprendre i, molt important, plantejar-te qüestions adequades i reflexionar.
Si em permets, m’agradaria plantejar alguns temes a debatre:

  • Hem passat el “punt de no retorn”?
  • Tenim clar que el focus no és l’interès individual, sinó el col·lectiu?
  • Potser, és la natura la gran protagonista … i la reconnexió amb ella?
  • És possible un desenvolupament econòmic i social, compatible amb el respecte a l’entorn?
  • Potser és necessària una nova mirada?

Tenim tecnologia i eines que ens “regalen” milions de dades cada dia. Podem gestionar adequadament aquestes dades i transformar-los en coneixement? A partir d’aquí, i amb el suport de les institucions, desenvolupar estratègies alineades amb “valors”.

· La rehabilitació d’habitatges és un sector que continua en plena expansió, en part degut a la mala construcció que es va efectuar en passades dècades, però fins a quin punt la rehabilitació energètica està guanyant terreny en aquest àmbit?

La manca de sòl urbanitzable en les grans ciutats fa de la rehabilitació una òptima opció.

En els últims anys apareixen conceptes com: rehabilitació energètica, hàbitats saludables, accessibilitat universal, gestió de residus i de l’aigua, infraestructura verda (cobertes enjardinades), economia circular, energies renovables, reducció d’emissions… tot això està dins d’un marc conceptual amb un nexe comú: CREIXEMENT COHERENT “ECOSOSTENIBLE”, que genera un canvi de paradigma.

Des del meu punt de vista, el gran repte es troba en aconseguir ser àgils a aplicar el coneixement i l’experiència adquirida. M’explico… els mètodes, normativa, marc legal, solucions i processos de construcció tradicionals, evolucionen lentament (a diferent velocitat que el coneixement aplicable).

¿Potser no ens fa “prou mal”, per a ser ràpids de moviments?, potser només veiem el que és evident i no detectem intangibles?

· Estem en un món molt diferent de quan molts de vosaltres vàreu acabar la vostra carrera i la tecnologia ha avançat molt en els últims anys. Quins recursos formatius tenen arquitectes de la teva generació que només van ser formats en rehabilitació constructiva o històrica?

No ens queda una altra opció que ser proactius i formar-nos contínuament. Els col·legis professionals ofereixen cursos de formació, recursos web (seleccionant la font d’informació) i l’actitud de “l’etern aprenent” del dia a dia en la pràctica professional.

· En aquest sentit i des de la digitalització del vostre sector com ajuden les noves tecnologies arquitectòniques i la introducció de noves eines digitals com la metodologia BIM (Building Information Modelling) a projectar habitatges i espais més sostenibles?
Partint del concepte: “si és mesurable, és millorable”, pots intuir que tenim al nostre abast quantitat d’eines i programari que ens aporten dades per poder prendre decisions afinades per a cada necessitat.

BIM és l’evolució natural dels primers programes de dibuix. Amb BIM podem dissenyar, “construir 3D”, valorar econòmicament, planificar i realitzar seguiment de l’execució d’una obra. Podem visualitzar problemes i anticipar-nos.

· Alguna cosa més que vulguis recalcar?
Per acabar, tan sols apuntar uns temes que em semblen adequats: penso que és important, entendre les diferències culturals, el valor de la comunitat en la presa de decisions (Cohousing). L’honestedat d’una societat comença en cada persona. Una nova mirada a les opcions de finançament. És possible transformar l’economia i arribar a un punt d’equilibri amb el medi natural i biodiversitat, metodologia LEAN. Hi ha diferents certificacions ambientals d’edificis, i penso que pot portar a confusió per a l’usuari final.

Equip Editorial Equip Editorial
  1. Josep RuaixJosep Ruaix says:
  2. Lluís UrpíLluís Urpí says:
    Lluís

    Des del meu punt de vista, tendim a una reorganització en la distribució de les persones. Gràcies a la creixent digitalització es pot teletreballar cada cop més. El decreixement de les ciutats, i la repoblació de pobles és fonamental per la sostenibilitat del medi ambient.

    • Sergi Colell VázquezSergi Colell Vázquez says:
      Sergi

      Esperem que així sigui, i que a gent es doni comte de què els pobles és el millor lloc on viure per a crear una vida més sostenible.

      Fa 6 dies
  3. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  4. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    M’agradat molt com ho ha explicat, i certament tenir aquesta mirada colectiva i de sostenibilitat es el que ens fara millors i que el nostre planeta sigui estimat i respectat

    • Albert Chic GiménezAlbert Chic Giménez says:
      Albert

      Molt cert! Només tenim aquest de planeta i no és que el tinguem en propietat, sinó que més aviat podria considerar-se com una mena de regal, de què se n’haurien de beneficiar totes les generacions i no només una part de la humanitat.

      Fa 3 mesos
  5. Vicente Amoretty MarquezVicente Amoretty Marquez says:
    Vicente

    D’alguna manera tots estem units al nostre planeta terra, el ens dóna, tractem-amb afecte que no tenim altre.

    • Amadeu VilaginésAmadeu Vilaginés says:
      Amadeu

      Tota la raó, Vicente! Si tots seguíssim aquest principi, segur que el planeta aniria molt millor. Gràcies pel comentari! 🙂

      Fa 4 mesos
  6. Anna RibesAnna Ribes says:
    Anna

    Per mi es super important deixar de pensar individualment per fer-ho col·lectivament, sols així podem avançar.

    • Joan BenedictoJoan Benedicto says:
      Joan

      Totalment Anna, la consciència i col·laboració col·lectiva és quelcom molt important en una societat.

      Fa 4 mesos
  7. Laura León AmatLaura León Amat says:
    Laura

    Ja era hora que deixem de mirar-nos el melic i pensem en comú, en tothom, en el medi on vivim… construir respectarcreixer compartir solidsritzar… fomentem de nou els valors ee la vida i dem un canvi en totes les disciplines!! Dantastic article

  8. Laura CarlúsLaura Carlús says:
    Laura

    M’ha encantat l’article, gràcies!!

  9. Jordi CollJordi Coll Planas says:
    Jordi

    Hauríem de fer les coses molt millor

Deixa una resposta