Seràs l’últim a protegir els teus diners?

La inflació, els baixos interessos que ofereixen els bancs i la por a la crisi bancària continuen alimentant una fuga de dipòsits cap a valors més segurs i amb més rendibilitat com l’or o les Lletres del Tresor.

Ho estem avisant des de fa mesos, la pujada dels tipus d’interès del BCE no s’ha vist reflectida en una millora significativa de la remuneració de l’estalvi. Durant els primers dos mesos de l’any, els clients de la banca espanyola van retirar 18.000 milions en dipòsits dels seus comptes d’estalvi buscant una millor rendibilitat pels seus diners.

L’encariment del cost de la vida a causa de la inflació ha provocat una pèrdua de poder adquisitiu en moltes famílies que han decidit diversificar els estalvis traient els seus diners dels bancs en favor d’altres productes i inversions que ofereixin una major rendibilitat pels seus diners. Un fet que en gran part explica per què la demanda de metalls preciosos, especialment de l’or, segueix en ple auge.

El cas d’Espanya no és únic, a la baixa rendibilitat dels dipòsits bancaris s’hi ha afegit la por a una nova crisi causada pels col·lapses bancaris dels últims mesos, la qual cosa ha provocat una fuga de dipòsits arreu del món. A més, si això s’accelera per por a la seguretat dels dipòsits, els bancs afectats reduiran l’actiu dels seus balanços, concedint menys préstecs i restringint el crèdit a particulars i empreses.

Una fuga de dipòsits globalitzada

Els Estats Units és un dels països que ha patit una major fuga de dipòsits, sobretot cap a fons d’inversió que donen més rendiment. Després de la fallida del Silicon Valley Bank i del Signature Bank, les dades de la Reserva Federal mostraven que entre l’1 i el 15 de març es van retirar dipòsits per un valor de 146.000 milions d’euros. Una xifra que assoleix els 574.000 milions d’euros si s’analitza l’evolució de la pèrdua de dipòsits bancaris en l’últim any.

El panorama també és preocupant al Regne Unit, on les notícies del col·lapse dels bancs nord-americans i Credit Suisse van provocar que durant el mes de març els britànics retiressin 5.500 milions d’euros dels seus comptes bancaris, la qual cosa representa la fuga de dipòsits més important de la seva història.

L’economia més gran de la Unió Europea no se salva de la desbandada de dipòsits. Seguint amb dades del mes de març, Alemanya és un altre país on els bancs han experimentat una fuga significativa de dipòsits. Els alemanys van retirar 18.000 milions d’euros dels seus bancs, ja sigui per la por a la crisi bancària o per què busquen una major rendibilitat en altres entitats financeres o productes d’inversió.

Preocupació per la seguretat dels diners al banc

No és sorprenent que enmig de les turbulències del sistema bancari estatunidenc un 48% dels nord-americans es mostrin preocupats per la seguretat dels seus diners als bancs. Aquest sentiment, però, no es limita als Estats Units sinó que està generalitzat al llarg d’altres països occidentals que tenen les seves economies interconnectades al gegant americà.

La situació és tan greu que el ministre japonès de Finances, Shunichi Suzuki, ha anunciat que en la reunió d’aquesta setmana amb el conjunt de països del G7 es plantejaran mesures per a intentar aturar la fugida de dipòsits bancaris. Així mateix, les darreres fallides de bancs han posat en qüestió el grau de protecció dels dipòsits. En aquest sentit, la Comissió Europea ha adoptat una proposta d’urgència per reforçar la garantia de dipòsits existent a la UE, prestant especial atenció als bancs petits i mitjans.

Els governs i els organismes reguladors no paren de repetir que no hem de patir pels nostres diners i l’estabilitat del sector financer. Tanmateix, sembla que no hi ha marxa enrere, la manca de confiança en els bancs s’ha vist accentuada per l’efecte dòmino del col·lapse bancari, i les dades demostren que la gent ha decidit buscar altres opcions per a protegir els teus estalvis. 

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.