Territori 17: aprenentatge automàtic i ètica

L’aprenentatge automàtic és una branca de la intel·ligència artificial en què es basen aplicacions com el ChatGPT. Ariadna Font, referent internacional en l’aprenentatge automàtic i l’ètica, ens parla de les possibles aplicacions d’aquestes noves tecnologies i dels reptes ètics que ens plantegen.

L’eclosió de la intel·ligència artificial a través d’aplicacions com el ChatGPT, desenvolupada per OpenAI, està canviant les nostres vides i revolucionant moltes feines. L’evolució de l’aprenentatge automàtic, o ‘machine learning’, té com a objectiu desenvolupar algoritmes i sistemes que puguin aprendre i fer prediccions a partir de dades o de la interacció amb els usuaris. “Permet als sistemes informàtics millorar automàticament el seu rendiment en una tasca específica a través de l’experiència”, apunta Font.

Aquesta tecnologia està sent utilitzada en diversos àmbits com ara la salut, la seguretat, el comerç, la robòtica o la indústria, per automatitzar processos, fer operacions financeres, detecció de frau o pel diagnòstic de malalties. Això no obstant, el seu ús també planteja una sèrie de reptes ètics que són importants de considerar.

Conseqüències no desitjades

Si els algoritmes estan entrenats amb dades que reflecteixen els prejudicis i les desigualtats de la societat, els resultats poden ser injustos per a certes persones o grups, i poden conduir a la discriminació. Això és especialment preocupant en contextos com el de la selecció de personal, l’aplicació de la llei i la concessió de préstecs, on la discriminació pot tenir un impacte significatiu. Com explica Font, “els models de ‘machine learning’ poden prendre decisions importants que afecten les nostres vides, per tant, és molt important considerar quins efectes aquestes decisions tenen sobre nosaltres”.

Per altra banda, l’aprenentatge automàtic pot posar en risc la privacitat i la seguretat de les persones. Per exemple, les dades que s’utilitzen per entrenar els algoritmes poden contenir informació mèdica personal i sensible, i si no són protegides adequadament, poden ser robades o utilitzades indegudament. 

Per abordar aquests reptes ètics, és rellevant que els dissenyadors i desenvolupadors d’aquesta tecnologia adoptin una perspectiva ètica i pensin en les implicacions que pot tenir per a les persones i la societat en general. L’adopció de pràctiques de protecció de la privadesa, la consideració de la justícia i la igualtat en la selecció de dades o l’adopció de pràctiques de transparència seran essencials per assegurar que la part ètica i humana no es perdi amb la implantació de la intel·ligència artificial.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Quant ens gastem en productes de bellesa? Quina és la incidència de la cosmètica natural en aquest sector? Parlem de tot això i més amb Esther Vallès, cofundadora d’El Mirall Blau Perruquers, i amb Gemma Vallet, directora d’11Onze District, en un nou episodi de La Plaça de Territori 17.

Es consolida la recuperació de sector de la perfumeria i la cosmètica després del fre que va suposar la pandèmia sanitària. L’any passat es van facturar 9.205 milions d’euros, un 11,3% més que en l’exercici anterior, segons dades de l’Associación Nacional de Perfumeria i Cosmètica (STANPA).

El consum per càpita marca un nou rècord, aproximant-se als 185 euros per persona i any. Tanmateix, Esther Vallès pensa que la xifra real és molt més elevada, superior als 250 euros: “Crec que ens gastem una miqueta més, perquè cada vegada som més conscients que ens hem de posar productes de qualitat a la nostra pell.” De fet, les dades mostren que totes les categories de producte han crescut i superat els nivells prepandèmia per segon any consecutiu.

La cosmètica natural guanya espai en el mercat

La gent ha pres consciència dels avantatges dels productes cosmètics naturals. Cada vegada són més les persones que se sumen a la tendència a comprar cosmètics elaborats de manera artesanal i amb ingredients menys perjudicials per al medi ambient i la nostra pell.

Com explica Vallès: “Si fas servir un tipus de cosmètic que porti parabens i silicones, el que t’arregla per un cantó t’ho desarregla per un altre.” A més, es tracta de productes que són més sostenibles perquè estan elaborats amb ingredients d’origen vegetal, de manera que no generen residus químics agressius per al medi ambient.

Més enllà dels possibles beneficis de la cosmètica natural, la cofundadora d’El Mirall Blau apunta que els clients valoren, sobretot, l’honestedat i que els beneficis del producte siguin palpables. “Moltes vegades, els cosmètics moderns poden donar bons resultats immediats, però a la llarga t’estan perjudicant el cabell”.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

L’increment d’esdeveniments climàtics extrems suposa un repte per als governs i la població. Quines són les conseqüències econòmiques del canvi climàtic? Com ens podem preparar per als desastres naturals que afecten el nostre territori? En parlem amb Gemma Vallet, directora d’11Onze District i Carolina Rafales, de l’equip de producte.

Es preveu que l’estiu d’aquest any sigui un dels més calorosos de la sèrie històrica, es tracta d’una previsió que sembla repetir-se any rere any. Una entrada d’estiu marcada per un temps inestable i tempestes. Cada vegada més sovint, els meteoròlegs avisen que ve una nova DANA (depressió aïllada a nivells alts), més coneguda com a gota freda, que pot provocar precipitacions intenses durant hores o dies.

Els efectes del canvi climàtic són cada cop més palpables i no ens queda més remei que adaptar-nos i prendre les mesures necessàries per pal·liar els efectes econòmics i socials que acompanyen aquests esdeveniments climàtics extrems. Com explica Carolina Rafales, “Aquests fenòmens meteorològics poden presentar tempestes violentes i pedregades, per això cal estar preparats”.

Com fer front a una DANA

Aquest fenomen meteorològic es caracteritza per les precipitacions torrencials, sovint violentes i acompanyades de forts vents, que poden produir inundacions. El fet que aquestes precipitacions es produeixin en poc temps i en zones molt localitzades fa que puguin causar d’anys a les infraestructures i edificis perquè es fa difícil canalitzar tanta quantitat d’aigua.

Si la regió on vivim pot ser afectada per una gota freda “és essencial estar informats del desenvolupament de la tempesta i evitar sortir de casa a peu o en cotxe”, apunta Rafales. 

Així mateix, ens recorda que “cal assegurar-se que les canonades i desaigües de casa nostra estan lliures d’obstruccions”.

De la mateixa manera, no estaria de més preparar-nos per si marxés la llum, un dels efectes negatius que sovint acompanyen aquestes tempestes. Rafales ens aconsella tenir sempre els mòbils ben carregats, o bateries externes auxiliars. En casos d’inundacions extremes haurem d’abandonar l’àrea afectada i buscar refugi en una zona alta, per la qual cosa és aconsellable tenir reparat un kit d’emergències que inclogui roba de recanvi, llanternes, una ràdio, una farmaciola i provisions.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

La idea que les noves tecnologies ens alliberaran de les feines més feixugues i ens permetran dedicar més temps a la família, a l’oci i al desenvolupament personal no és nova. Des de la mecanització agrícola fins a la revolució industrial, cada gran transformació ha vingut acompanyada de la promesa d’una vida millor. 

L’arribada de la intel·ligència artificial (IA) ha reactivat aquest vell somni: podria ser l’inici d’una nova era de prosperitat compartida? O, al contrari, estem davant d’una nova fase de precarització i concentració de poder?

La història ens mostra una paradoxa del progrés. La tecnologia sempre ha augmentat la productivitat, però això no s’ha traduït automàticament en més benestar. L’exemple més clar és la jornada laboral: van caldre dècades de lluita sindical perquè es reconegués la jornada de vuit hores, tot i que les màquines ja permetien treballar molt més eficientment. 

Avui, la mateixa tensió es repeteix. Un estudi de l’AMB xifra en 1.516,73  euros mensuals el salari mínim necessari per viure dignament, una quantitat molt superior al salari mínim interprofessional vigent. La productivitat ha crescut, però els salaris i les condicions de vida no sempre han seguit el mateix ritme.

Plena presència de la IA 

La IA ja és present a tots els sectors: optimitza processos industrials, substitueix tasques administratives i fins i tot pren decisions en el món financer. Segons l’OCDE, més d’una quarta part dels llocs de treball a Europa podrien veure’s afectats per l’automatització. Això podria significar menys càrrega laboral per a les persones, però també la pèrdua massiva de feines repetitives i la creació d’una bretxa entre qui controla la tecnologia i qui en pateix els efectes. Les oportunitats existeixen —eficiència, reducció d’errors, alliberament de temps—, però també els riscos: desigualtat, desocupació i concentració de poder.

El debat no és només econòmic, sinó també polític. Les tecnologies digitals, com les monedes digitals dels bancs centrals (CBDC), mostren com la innovació pot tenir dues cares: per una banda, prometen més eficiència i seguretat en les transaccions; per l’altra, poden limitar la privacitat i augmentar el control governamental sobre la ciutadania. La IA, igual que les CBDC, no és neutra: el seu impacte dependrà de qui la dissenyi i amb quins objectius. En un context marcat pel capitalisme clientelar, el perill és que els beneficis de la tecnologia serveixin sobretot per enriquir una minoria en detriment del conjunt de la població.

Alternatives que equilibren la balança

Hi ha, però, alternatives que apunten cap a un futur més equilibrat. Diversos països han experimentat amb la setmana laboral de quatre dies, amb resultats positius en productivitat i benestar. A Islàndia, per exemple, un estudi que va involucrar més de l’1% de la població va demostrar millores en la salut i l’equilibri entre vida personal i laboral. 

També s’ha posat sobre la taula la idea d’una renda bàsica universal com a mecanisme per garantir seguretat en un món amb menys feines estables. Aquestes mesures, combinades amb l’automatització, podrien fer realitat el somni d’una societat que treballi menys i visqui millor. De fet, informes de l’OCDE mostren que els països amb menys hores laborals solen registrar índexs de felicitat més alts i majors nivells de satisfacció vital.

Què cal fer amb la IA?

Al final, la resposta a la pregunta inicial no serà definida per la IA en si mateixa, sinó per les decisions col·lectives que prenguem. Si els guanys derivats de l’automatització es redistribueixen en forma de salaris dignes, reducció de jornada i millora dels serveis públics, la IA podria esdevenir una eina d’alliberament. Però si, com ja ha passat amb altres avenços, els beneficis queden concentrats en unes poques grans corporacions i es mantenen dinàmiques extractives, la promesa d’una vida millor podria convertir-se en una distopia de més desigualtat i control.

La veritable qüestió, doncs, no és què farà la IA amb nosaltres, sinó què decidirem fer nosaltres amb la IA. El futur no està escrit: depèn de si la societat és capaç de transformar el progrés tecnològic en progrés social. A La Plaça d’11Onze continuarem seguint de prop aquest debat per entendre com la tecnologia afecta les nostres vides i finances, i per preparar-nos per un futur que, si el construïm col·lectivament, podria ser molt millor.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El Banc d’Espanya alerta que 1,6 milions de llars no poden fer front a les despeses essencials. L’encariment dels productes bàsics, la inflació i la pujada dels tipus d’interès estan fent créixer la proporció de famílies en situació de vulnerabilitat.

Gairebé una de cada deu famílies espanyoles no va poder cobrir les despeses essencials amb la seva renda bruta durant el 2022, davant del 7% de fa dos anys. Pressionades per l’encariment dels productes bàsics, l’elevada inflació i per l’efecte que la pujada dels tipus d’interès del BCE ha tingut sobre les hipoteques. Aquesta és una de les principals dades que es desprenen de l’informe sobre la situació financera de les llars i les empreses que el Banc d’Espanya va publicar aquest dijous passat.

L’òrgan supervisor estatal constata que la inflació és la principal causa darrere de la pèrdua de poder adquisitiu acumulada del 4,5% i que l’augment dels tipus d’interès afecta de manera directa a les llars amb préstecs a tipus variable. «Les llars amb aquests tipus de deutes, independentment del nivell de renda, són més vulnerables. Això és així no només perquè dedicaven un percentatge major de la seva renda a despeses essencials sinó perquè els seus actius líquids cobreixen una menor proporció d’aquesta despesa».

L’informe també assenyala que l’increment del cost de finançament ha provocat una reducció en la demanda de crèdits a les llars en els darrers mesos, que ja es va veure a finals del 2022 i que s’ha accentuat durant els tres primers mesos d’aquest any, amb un impacte especial en els préstecs destinats a l’adquisició d’habitatges. Segons els bancs, aquesta evolució és fruit de l’augment dels tipus d’interès i una disminució de la confiança dels consumidors. Pel que fa al segon trimestre, els bancs preveuen una caiguda addicional en les sol·licituds de crèdit a les llars.

L’accés al crèdit no només s’ha deteriorat per a les llars, les empreses, especialment les PIMES, tenen més dificultats per aconseguir crèdit, i quan l’aconsegueixen és en condicions més desfavorables. El Banc d’Espanya avisa que tot i que la facturació de les empreses va seguir pujant significativament i que el seu endeutament s’ha continuat reduint, el cost mitjà del deute «estaria començant a frenar l’augment dels beneficis després d’interessos».

Creix l’estalvi i es redueix l’endeutament de les llars

No tot són males notícies. Les dades de l’informe indiquen que la taxa d’estalvi de les llars ha repuntat, principalment per la contracció del consum, que se situa per sota de la seva mitjana històrica, i abandona la tendència descendent observada després de la pandèmia. 

D’altra banda, el Banc d’Espanya aclareix que el comportament de la taxa d’estalvi durant els últims anys és compatible amb l’acumulació d’actius líquids per part de les llars. De la mateixa manera, explica que, en termes reals, la riquesa es va recuperar a la fi de 2022, després de les caigudes dels trimestres anteriors, gràcies a la moderació de la inflació. Encara que la desacceleració del preu de l’habitatge va fer que el component immobiliari contribuís a l’augment de la riquesa nominal.

Així mateix, la proporció d’endeutament de les llars ha experimentat una disminució significativa, situant-se a principis de 2023 en nivells que no s’havien observat des de 2003. Aquesta reducció es deu principalment a l’increment dels ingressos nominals -impulsats per la creació d’ocupació i l’augment dels salaris- i vinculada, en part, al repunt de la inflació.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis. Perquè l’estiu que ve, tinguis les vacances pagades!

Un sondeig d’Invesco sobre bancs centrals i fons sobirans publicat aquest dilluns confirma que cada vegada més països estan repatriant les seves reserves d’or com a protecció contra les sancions econòmiques d’Occident.

La tendència d’acumular or davant la incertesa econòmica i geopolítica no és nova. Al llarg del darrer any s’han anat repetint les notícies sobre les compres rècord d’or per part dels bancs centrals que busquen diversificar les seves reserves per protegir-se de la volatilitat dels mercats financers, una inflació desbocada i les tensions geopolítiques provocades pel conflicte a Ucraïna.

Segons dades publicades el passat mes d’abril pel Consell Mundial de l’Or (WGC), els bancs centrals registraven unes compres netes de 125 tones d’or a finals de febrer d’aquest any. Es tracta d’una xifra que, en termes interanuals, no es veia des del 2010 i que segueix la tendència a l’alça experimentada durant el 2022, acabant l’any amb una quantitat rècord de 1.136 tones d’or venudes. 

La caiguda dels mercats financers durant l’any passat i la por a una possible gran recessió van generar pèrdues generalitzades, però la congelació de gairebé la meitat de les reserves d’or i divises de Rússia per valor de 640.000 milions de dòlars per part d’Occident a causa del conflicte a Ucraïna sembla haver estat clau a provocar un canvi de política en les estratègies d’inversió d’actors governamentals, esperonant la repatriació de reserves d’or per part dels bancs centrals.

El nostre or al nostre país

Aquesta és la conclusió d’una enquesta feta per Invesco, una empresa global de gestió d’actius, a 85 fons sobirans i 57 bancs centrals. L’estudi mostra que gairebé el 60% de les entitats consultades estan preocupades pel precedent de les sancions contra Rússia i consideren que aquests fets han provocat que l’or sigui un actiu més atractiu, mentre que el 68% manté les reserves a les seves arques en comparació amb el 50% del 2020.

El representant d’un banc central citat de manera anònima declarava: “Teníem or a Londres, però ara l’hem transferit de nou al nostre propi país per a mantenir-lo com un actiu de refugi i tenir-lo fora de perill”. Robert Ringrow, cap d’institucions oficials a Invesco que va supervisar l’informe, confirmava que aquest és el mantra que s’ha vist en l’últim any: “Si l’or és meu, llavors el vull al meu país”.

Les sancions econòmiques que sovint acompanyen a les tensions geopolítiques també són la principal causa de la creixent desdolarització. Tot i que la majoria dels bancs centrals i entitats consultades a l’estudi encara no veuen una alternativa real al dòlar com a moneda de reserva mundial, no és casualitat que mentre que la quota de mercat del dòlar estatunidenc ha caigut fins al 58,4% a la fi del quart trimestre d’aquest any, la demanda d’or està assolint màxims històrics.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Perseguir el projecte d’11Onze s’ha convertit en una obsessió de la banca que, al nostre entendre, remet a la infructuosa persecució de les urnes de l’1-O de 2017. Ho intenten i posen entrebancs, però, finalment, la comunitat sempre guanya.

De tant en tant, com han notat els membres de la comunitat d’11Onze, apostem per un perfil comunicatiu baix. “Per què?”, ens pregunten sovint els nostres seguidors, amb ganes que els expliquem tots els nostres moviments. La resposta és senzilla: sempre que comuniquem una novetat important, rebem un atac. Quan això succeeix ens veiem empesos a un període de feina silent per superar les traves que ens hagi posat la banca. Darrerament, el que ha desencadenat els atacs contra 11Onze… ha estat l’or.

Maig: ORigen 

El 8 de maig anunciem la posada en marxa d’ORigen. Preciosos 11Onze ja és capaç de vendre grans quantitats d’or directes de les mines d’Àfrica. Això col·loca l’entitat al centre del mercat d’or global i la posiciona com a rival de les grans entitats bancàries que, a diferència d’11Onze, només venen or a grans fortunes. Fins al maig passat Preciosos 11Onze venia només or físic al detall, a usuaris que no poden accedir als camins que sí tenen les grans fortunes. ORigen, per tant, ens obre a un nou segment, competint en un camp clau per als grans bancs.

Aleshores els fets es precipiten: Weavr anuncia el tancament d’El Canut a un mes vista, provocant un dany reputacional a 11Onze indiscutible. Encara avui resulta sorprenent la decisió unilateral de Weavr perquè no en podia aconseguir res de positiu: actualment han hagut de desbloquejar tots els diners que havien retingut sense motiu a usuaris d’11Onze, han perdut un negoci que funcionava amb normalitat i s’enfronten a reclamacions a la Financial Conduct Authority (FCA) pels danys ocasionats. Tot plegat no sembla tenir cap altre objectiu que provocar desconfiança cap als productes d’11Onze. 

Qui compraria or a una entitat que veu com li tanquen el Canut? Per sort, la nostra comunitat sap quin pa s’hi dona quan els catalans miren de fer coses a contracorrent. I la resposta va ser sortir a defensar 11Onze com anys enrere van defensar les urnes.

Juny – Juliol: Dies Preciosos i Pagesos d’Or

El tancament del Canut a mitjan juny no afectava l’objectiu principal d’11Onze: intentar que la seva comunitat pugui accedir a la llibertat financera. 11Onze amb el Canut no hi guanyava diners, ni pretenia guanyar-ne, perquè el model de negoci és “si l’usuari guanya diners, nosaltres també”. No es tracta d’extreure benefici de la gestió de comptes corrents a través de comissions. Aquest model extractiu no és el que cerca 11Onze, sinó que busquem crear riquesa i créixer conjuntament.

Així doncs, al juny i al juliol Preciosos 11Onze va iniciar dues campanyes orientades a generar beneficis per a la comunitat i per a l’entitat. “Dies Preciosos” a finals de juny i “Pagesos d’Or” a finals de juliol. La primera, d’Or Patrimoni, va esgotar l’or físic que teníem en estoc en menys de deu dies. La segona, d’Or Llavor, iniciada el 23 de juliol aconsegueix un rècord de Pagesos d’Or en una setmana. La comunitat d’11Onze demostra, una vegada més, que està ben viva i que comprèn la importància estratègica dels productes que li oferim.

I el 24 de juliol… Caixa d’Enginyers

La campanya de “Pagesos d’Or” es llença el 23 de juliol mitjançant un correu electrònic a la comunitat. Ni tan sols es llença en obert a 11Onze Magazine, sinó en una comunicació que 11Onze fa directament als seus subscriptors. Des de desembre de 2022 l’entitat bancària on les empreses d’11Onze tenien compte per dur a terme aquestes i d’altres operacions era Caixa d’Enginyers. L’entitat catalana, doncs, estava perfectament informada de les operacions perquè veia els moviments al compte i rebia regularment tota la documentació acreditativa necessària. Sabien, per exemple, que “Dies Preciosos” havia estat un èxit rotund i eren perfectament conscients que començava una nova campanya, “Pagesos d’Or”.

La campanya es llença el 23 de juliol i l’endemà el dia 24 Caixa d’Enginyers envia dues notificacions fulminants. Invocant la llei antiblanqueig de capitals requereixen documentació justificativa de totes les operacions dutes a terme per Preciosos 11Onze durant el 2024 i el 2025. Perquè no quedi cap dubte de la seva intenció avisen que si la documentació no s’entrega en dos dies, tancaran el compte. Un abús incomprensible.

Tot això succeeix en un moment en què el compte està en plena activitat per la campanya de “Pagesos d’Or” i a molt pocs dies de vacances. Es tracta d’una petició impossible de complir i sense fonament, ja que Preciosos 11Onze sempre ha aportat la documentació necessària per justificar els seus moviments. Aquesta vegada, però, la decisió està presa. Tot i que el director financer d’11Onze, Oriol Tafanell, mira de contactar amb Caixa d’Enginyers no és possible parlar-hi i el temps s’escola. Dos dies després, tanquen el compte bloquejant l’activitat de Preciosos 11Onze.

Paral·lelament, i de manera encara més sorprenent, Caixa d’Enginyers envia una notificació similar per una altra empresa d’11Onze Holdings que no té res a veure amb la gestió de l’or. La missió és clara: atacar tot allò que estigui relacionat amb 11Onze per tal de provocar el màxim dany reputacional a l’entitat, encara que sigui, vorejant els límits de la legalitat. Immediatament, 11Onze va contactar amb totes les entitats bancàries que operen a l’estat espanyol amb l’objectiu d’obrir un compte per operar amb Preciosos 11Onze. La resposta va ser negativa en tots els casos. L’operació, sens dubte, està molt ben coordinada.

Curs nou, operativa nova

Ara que arribem a l’1 d’octubre recordem més que mai la nostra missió. Ja no tenim el Canut, que justament per aquesta diada hauria fet quatre anys. Ja no tenim comptes al Banc Sabadell, ni a Caixa d’Enginyers. Però no passa res: continuem operant. No explicarem com, però sempre trobem una escletxa. Avui els entrebancs han estat superats i la missió d’11Onze segueix més vigent que mai: garantir la independència econòmica de la nostra comunitat i proveir de les eines financeres necessàries a la gent del nostre país. Pel que fa concretament al Canut, 11Onze el reactivarà i no vindrà pas sol. Quan torni el Canut, arribarà acompanyat del Sereno.

I que ningú es desanimi. 11Onze va ser concebut específicament per resistir els embats que hem rebut des dels nostres inicis. Ben aviat revelarem tots els detalls del que ha succeït, tal com vam fer amb el documental “En 4 dies”. L’estructura jurídica del grup, descentralitzada i implicant diversos països, està pensada per continuar sempre endavant. De vegades ens toca callar i fer feina en silenci, però no ho dubteu: a 11Onze no fem ni un pas enrere.

Austràlia és el segon país productor d’or del món, que s’ha convertit en un dels seus principals productes d’exportació. Amb grans inversions d’exploració i nombrosos projectes a punt d’entrar en fase de producció, Austràlia està molt ben posicionada per satisfer la creixent demanda d’or. 

Austràlia representa el 10% de la producció mundial d’or, el segon país productor del món després de la Xina. A més, segons dades d’Statista de 2022, és el país amb majors reserves d’or (8.000 tones mètriques) del món, la gran part de les quals estan situades a l’Austràlia Occidental i suposen el 68% del total de la producció.

Les exportacions d’or australià a més de 55 països van generar uns ingressos per valor de 25.800 milions de dòlars el 2022, i s’espera que la producció de les noves mines i les ampliacions de les ja existents impulsin la producció minera d’or a Austràlia fins a 305 tones en el període de 2022-2023, per satisfer la creixent demanda del metall daurat.

Aquest increment de la producció s’ha vist esperonat per les tensions geopolítiques entre els Estats Units, Rússia i la Xina, i la revitalització dels mercats d’inversió i de la joieria. Això és degut, en gran part, a la cerca per part de governs, inversors i ciutadans, d’actius estables en els quals puguin confiar en temps de crisi.

Nous projectes de mineria d’or

El país compta amb dues de les 20 majors mines d’or del món i reserves que sumen més de 380 milions d’unces d’or. Es tracta d’un sector industrial que està en procés de consolidació en l’àmbit mundial, especialment per part de les empreses mineres que tenen explotacions de minerals essencials per a la transició energètica.

Aquesta tendència es va confirmar el passat mes de maig amb el vistiplau del consell d’administració de la minera australiana Newcrest Mining a una oferta d’adquisició de 17.500 milions d’euros presentada pel seu rival estatunidenc Newmont, aplanant així el camí perquè la companyia minera d’or més gran del món reforci el seu control sobre el sector.

El sector miner de l’or, com succeeix amb altres minerals, s’enfronta a un increment dels costos d’extracció, donat que els jaciments són cada vegada menys accessibles. Així i tot, segons detalla Mining Technology, hi ha un centenar de projectes miners d’or en procés de desenvolupament per tot el país, dels quals 11 ja estan en fase de construcció i s’espera que siguin operatius abans del 2025, augmentant la capacitat de producció de les mines d’or australianes en més de 36,2 milions de tones mètriques.

Si més no, el cas d’Austràlia exemplifica com la col·laboració entre el govern i el sector de la mineria és fonamental per fer front a l’estancament de la producció, i per assegurar que la indústria de l’or continuï exercint un paper fonamental en la història i en la prosperitat econòmica del país.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’Índia és un dels principals mercats d’or del món. Una enorme quantitat d’aquest or es troba en les llars de la classe treballadora, que el consideren una part important del seu patrimoni, un valor refugi i un sistema d’intercanvi comercial informal en un país on una gran part de la ciutadania encara no té accés a serveis bancaris. El govern fa anys que intenta introduir aquest or en el sistema financer, però canviar una tradició cultural no és feina fàcil.

Segons un estudi fet per l’India Gold Policy Centre (IGPC), es calcula que les famílies índies posseeixen fins a 30.000 tones d’or, una enorme quantitat d’aquest metall preciós que es mostren molt poc disposades a monetitzar. En un país on l’accés als serveis bancaris encara no està a l’abast d’una gran part de la població, especialment en les franges rurals, l’or s’ha considerat com un valor segur i s’ha convertit en la inversió preferida de la ciutadania.

En l’última dècada, l’aposta del Govern per reduir l’exclusió financera de la població s’ha mostrat efectiva, però encara hi ha una part significativa de la ciutadania (190 milions de persones) que està exclosa de l’accés bancari. Tanmateix, l’Índia és un gran exemple de com facilitar la inclusió financera a través d’una sòlida xarxa de connectivitat mòbil i d’Internet, i d’un ampli ecosistema d’empreses emergents fintech que ofereixen accessibilitat i facilitat d’ús dels seus serveis.

No obstant això, el Govern era conscient que calia fer molt més si es volen monetitzar quantitats significatives d’or, encara en mans privades, en l’economia, especialment tenint en compte que aquesta devoció pel metall daurat està tan profundament arrelada en la psique índia. I és que actualment, el 87% de les llars del país, fins i tot les que tenen els nivells d’ingressos més baixos, posseeixen alguna quantitat d’or

El pla governamental de monetització

El 2015 el govern de l’Índia posava en marxa un programa de monetització de l’or, Gold Monetization Scheme (GMS), amb l’objectiu de mobilitzar l’or retingut a les llars i a les institucions del país, per tal d’incrementar el seu ús amb finalitats productives i, a llarg termini, reduir la dependència del país de les importacions de lingots i així mitigar el dèficit comptable.

El Pla de Monetització de l’Or permetia als clients rebre pagaments d’interessos pels seus comptes tan aviat com dipositaven or. Un dipositant que realitzava un dipòsit a curt termini, d’entre un i tres anys, rebia un 2,25% d’interès anual en virtut del pla. A més, el govern també va anunciar el llançament d’un Pla de Bons d’Or Sobirà i la creació de la Moneda d’Or Índia.

Tanmateix, vuit anys després, el World Gold Council (WGC) informava que només el 0,22% (21 tones d’or) dels excedents d’or de les llars índies s’han monetitzat en el marc del programa des que es va posar en marxa el pla del govern. És evident que el programa ha fracassat a l’hora d’incentivar les famílies a desfer-se de l’or físic, potser perquè que no es va entendre plenament la manera en què les llars índies veien la possessió d’or.

Subseqüents canvis en el programa, oferint millors condicions amb el llançament del Revamped Gold Monetisation Scheme (R-GMS), i l’increment d’un 15% en l’impost sobre la importació de lingots d’or han aconseguit reduir les importacions del metall preciós en un 30% respecte al 2022. Tot i això, ha quedat clar que al govern li caldrà fer molt més si vol convèncer a la població índia d’ingressar al banc l’or que té amagat a sota el llit.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

En un nou episodi de La Plaça a Territori 17 analitzem com s’està adaptant una indústria clau en la lluita contra el canvi climàtic i en la creació de riquesa. La directora d’11Onze District, Gemma Vallet ens explica com s’està transformant aquest sector.

La indústria de l’automòbil carrega l’estigma de ser una de les més contaminants del planeta però, alhora, també és una de les més importants per a les economies de molts països. Per aquest motiu és imprescindible que la indústria es transformi. En un context d’escalfament constant del planeta i amb una economia que penja d’un fil, cal reduir dràsticament la petjada ecològica intentant evitar grans danys en l’economia. Això és possible? Actualment resulta molt incert.

En aquest episodi de La Plaça al Territori 17 de Ràdio Cardedeu, la directora d’11Onze District Gemma Vallet analitza l’electrificació de la indústria de l’automòbil. “Per al 2028, a nivell internacional, es calcula que es vendran 17 milions de vehicles elèctrics”, apunta Vallet. Segons explica Gemma Vallet, tot i la baixada de vendes de cotxes derivades de la crisi econòmica i la pandèmia, “a Europa el 2022 el 12% dels vehicles ja eren elèctrics”.

Entre els reptes pendents per a la indústria, Vallet hi inclou la necessitat de millorar la xarxa d’endolls disponibles i d’abaratir el preu del producte final. “Actualment la indústria està repercutint l’increment de costos de producció”, deia Vallet, i aquest fet s’està convertint en una barrera d’entrada per a molts usuaris. En aquest sentit, en la conversa que us adjuntem també s’apunten altres alternatives de mobilitat innovadores, com és el cas de San Francisco que està fent arribar les mercaderies al centre de la ciutat a través de telefèrics.

Si voleu escoltar aquest episodi de La Plaça a Territori 17, el teniu disponible a 11OTV i en aquest mateix article.