Cotxes d’hidrogen, l’alternativa definitiva?

És possible que un cotxe no només no contamini, sinó que purifiqui l’ambient? Els vehicles elèctrics dominen la transició cap al transport sostenible, però on han quedat els cotxes d’hidrogen? Analitzem quins avantatges suposa aquest “combustible verd”.

 

Marques capdavanteres a escala mundial com Toyota o Hyundai estan apostant decididament pels cotxes d’hidrogen. Actualment encara són massa cars, però prometen revolucionar la mobilitat mundial. Es tracta de vehicles alimentats amb hidrogen (l’element més abundant a la Terra), que s’extrau de l’aigua marina mitjançant un procés d’electròlisi. Així doncs, per circular, el vehicle s’alimenta d’hidrogen i d’aire, un aire, però, que ha de ser pur, motiu pel qual el motor duu un exigent sistema de filtratge de partícules. D’aquesta manera és com el motor reté les partícules contaminants i el que acaba sortint pel tub d’escapament és vapor d’aigua, amb un oxigen més pur que el que havia entrat al cotxe. És una quimera? O és la tecnologia del futur?

La tecnologia del cotxe d’hidrogen és innovadora en molts sentits i suposa un repte per a l’enginyeria. Generalment diferenciem dos tipus de motors d’hidrogen: el de combustió i el de conversió. Així, mentre que els motors de combustió cremen l’hidrogen del motor d’una manera semblant a com ho fan els motors de benzina, amb l’única diferència que allò que expulsen pel tub d’escapament és vapor d’aigua, en lloc de fum contaminant, els motors de conversió converteixen aquest hidrogen en electricitat mitjançant una pila de combustible, per a moure el motor elèctric del cotxe.

Una pila de combustible (fuel cell) és, per tant, un dispositiu basat en l’electroquímica, és a dir, que genera energia elèctrica a partir d’energia química. Ho fa sempre amb el suport d’un combustible i un oxidant. En aquest cas, en un dels pols de la bateria, l’ànode, hi ha l’hidrogen i, en l’altre, el càtode, l’oxigen. L’avantatge d’aquest tipus de piles és que no s’han de recarregar i funcionen contínuament, per tant, els usuaris disposem d’un flux i consum de reactius constant, fet que el diferencia de les bateries convencionals.

 

Cotxes elèctrics vs. cotxes d’hidrogen

Justament aquesta autonomia en la recàrrega és l’avantatge que podria fer que el cotxe d’hidrogen acabés abanderant la transició ecològica, desbancant fins i tot el cotxe elèctric. De fet, segons el Departament de Materials Avançats per l’Energia de l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), el cotxe elèctric és considerat un mitjà de transport net perquè no crema combustibles fòssils. Tanmateix, l’inconvenient és que la bateria necessita ser recarregada amb electricitat de la xarxa, i molta gent sap de primera mà el que això suposa quant a despesa, a més del temps que demana. Tot i ser considerat un mètode de transport no contaminant, perquè sigui veritablement verd cal que la manera en què es produeix l’electricitat que requereix també ho sigui. Inconvenient, que, de moment, també presenta la pila de combustible del motor d’hidrogen, atès que per obtenir-lo, l’hidrogen, a través de l’electròlisi de l’aigua, cal, encara, molta energia.

Ara bé, els cotxes que es basen en piles de combustible, com els cotxes d’hidrogen, combinen l’autonomia dels cotxes convencionals (benzina) amb els beneficis recreatius i mediambientals dels cotxes elèctrics. Per tant, l’avantatge més evident és la inexistència d’emissions nocives i de gasos tòxics. A més a més, omplir el dipòsit d’hidrogen no requereix més de cinc minuts, a diferència de les llargues recàrregues dels elèctrics, que poden durar hores. I pel que fa a l’autonomia, l’hidrogen també pren avantatge, arribant a recórrer fins a 500 quilòmetres.

 

Els punts de recàrrega, el gran maldecap

El 1839, el físic gal·lès William Grove va inventar la pila de combustible, sense gaire més ressò. No va ser fins als anys seixanta que aquesta tecnologia es va popularitzar, perquè alimentava la sonda espacial Gemini de la NASA, que funcionava exclusivament amb piles de combustible. Als vehicles de rodes hi arribaria més tard, concretament el 2008 i de la mà de la marca automobilística Honda.

Avui en dia, l’oferta ha augmentat lleugerament, i el portal AutoBild estableix que els millors cotxes d’hidrogen són el Toyota-Mirai i el Hyundai-Nexo, a l’espera que surtin al mercat aquest mateix any l’esportiu Hyperion XP-1 i el SUV BMWHydrogen Next.

El 2019 els vehicles d’hidrogen venuts a escala mundial eren 7.500, mentre que els elèctrics arribaven a 2,1 milions de vendes. Vehicles de transport urbà i de mercaderies se sumen al combustible elèctric i creixen també els punts de recàrrega. En el cas de l’hidrogen, a l’Estat espanyol només existeixen tres punts que n’abasteixin. És un peix que es mossega la cua, amb pocs punts de recàrrega i baixa demanda dels clients, que situa al sector en un punt de difícil avenç i que segueix posant el focus en les empreses energètiques. A països com Alemanya ja s’han unit fabricants i productors d’hidrogen per traçar un pla que finalitzi amb 130 punts de recàrrega i 60.000 cotxes d’hidrogen en circulació el 2022. 

Així doncs, tot i que l’aposta actual de molts governs i marques s’encamina cap al vehicle híbrid, les exigències mediambientals deixen la porta oberta als vehicles d’hidrogen, que esperen la unió de fabricants, energètiques i administració per viure el seu moment d’expansió.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

El Pla MOVES III

4min lectura

Des del 10 d’abril de 2021 estan disponibles les ajudes del Pla MOVES III (o Pla Moves 2021)

Sostenibilitat

Micromobilitat

5min lectura

Desplaçar-se per la ciutat amb un vehicle des de fa temps és un mal de cap, sobretot si es va

Finances

Nova tarifa elèctrica

4min lectura

La nova factura de la llum entra en vigor a partir de l’1 de juny. S’aplicaran canvis en els



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Pere SorianoPere Soriano says:
    Pere

    Intentem fer el mon més habitable per al bé de tothom i no un lloc per el negoci d’uns pocs.

  2. Cristina Sáez TejedorCristina Sáez Tejedor says:
    Cristina

    Qui penseu que el cotxe elèctric és la sol·lució, considereu primer tota la contaminació des que el liti surt del salar dAtacama a Xile, la Xina O Austràlia, la que es produeix en la seva transormació en sals adeqüades per a les bateries, i segon, que igual que el petroli, el liti és una matèria primera finita. A Israel estaven fent proves amb sals d’alumini, però no oxiden tant bé com el liti. En qualsevol cas, tard o d’hora s’haurà de trobar una alternativa als vehicles amb bateria de liti, i l’hidrògen podria ser-ho. Però ja hi ha un petit imperi muntat al voltant del liti, amb l’emperador Musk al capdavant.

    I el tema dels preus fa inviable la transició de tothom a elèctric. Al meu parer, s’haurien d’oferir ajuts de més quantia als cotxes més contaminants en primer lloc, els propietaris “potser” no poden fer una despesa tan gran, i són els que cal eliminar en primer lloc (els vehicles, no pas els propietaris, eh?). Els vehicles més nous poden esperar. No contaminen tant.

    Altra reflexió, sobre el biodièsel i el bioalcool tant de moda fa un temps, si fem servir el blat de moro per produïr-los treient-ho a comunitats que el necessiten per menjar i sobreviure, tampoc no fem res.
    Caldria trobar un combustible adeqüat ambientalment i solcialment.

    • AlbertAlbert Chic Giménez says:
      Albert

      Gràcies, Cristina, per aquesta aportació tan acurada i detallada. Esperem que tots aquests inconvenients tinguin solució tècnica (que n’estic convençut), però, sobretot, que la solució arribi a temps.

      Fa 4 setmanes
  3. Laude PuigLaude Puig says:
    Laude

    Em quedo amb aquest fragment el qual resulta clau: “Actualment encara són massa cars”. Resulta pràcticament impossible iniciar una revolució mediambiental amb uns preus inasumibles per a la gran majoria d’economies familiars. Allò pitjor?, que mentre es preten defensar l’existència d’una etapa de transició, els preus dels combustibles van experimentant increments desmesurats en molts casos i tal i com passa amb la llum, gràcies a l’existència d’impostos especials. Resum?, defensem el mediambient sagnant la butxaca del ciutadà.

  4. Ricard Calvo VilanovaRicard Calvo Vilanova says:
  5. David MateosDavid Mateos says:
    David

    Calen molts gestos encara per part dels governs, exemples i ajuts per facilitar una correcta transició. Però està clar que la ciutadania, cada cop mes ofegada, continuarà pagant els plats.

    • David LópezDavid López says:
      David

      La transició arribarà, la cosa és saber quan i com. Jo tinc l’esperança que sigui de la millor manera per al ciutadà.

      Fa 1 mes
  6. Laura CarlúsLaura Carlús says:
    Laura

    No en queda tant per estandaritzar l’hidrogen…

  7. Josep Maria Vilaregut SolerJosep Maria Vilaregut Soler says:
    Josep Maria

    A dia d’avui veig el vehicle a hidrògen molt llunyà encara, mentre que l’elèctric a bateria ja és una realitat. Com heu dit, només hi ha 3 hidrogeneres a l’estat. Ens podem preguntar el per que, entre les respostes, evidentment que no hi ha vehicles, però la més important, el cost en mesures de seguretat que s’han d’assumir per la seva construcció és elevadissim. Per obtrenir-lo es necesiita el triple d’electricitat que la que gastaries en un elèctric. Un cop fabricat necessita transport i emmagatzematge. I crec que el més important, si tan s’età promocionant des de les altes esferes, sospito que és per tenir-ne ells el control quan el petroli vagi a la baixa. És difícil, car i perillós obtenir hidrògen a les nostres cases, d’electricitat ja en podem obtenir avui sense un gran esforç. I crec que ens hem de fer propietaris de la nostra energia de kilometre zero. Per això no veig l’hidrogen com a alternativa a curt plaç alenys

    • Salvador EjarqueSalvador Ejarque says:
      Salvador

      Exacte JM, totalment d’acord.
      Cal apostar per els VE elèctrics, ja que són ara una solució a la mobilitat, i ampliar la xarxa de recàrrega.
      Dedicar recursos al H2, es retrasar la transició a la ME.

      Fa 1 mes
    • AlbertAlbert Chic Giménez says:
      Albert

      Gràcies per compartir la teva reflexió, Josep Maria!

      Fa 1 mes
  8. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Es la millor alternativa per a la sostenibilitat

  9. EduMC

    S’ha de cercar la máxima sostenibilitat en tot el que fem i produim….

  10. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:

Deixa una resposta