Or rus, as sota la màniga

L’embat de sancions econòmiques contra Rússia per part dels Estats Units i la Unió Europea pretenia desestabilitzar el govern i enfonsar l’economia russa. Tanmateix, les reserves d’or russes han jugat un paper clau en fer fracassar l’intent de soscavar l’estabilitat financera del país.

 

Les sancions econòmiques sense precedents imposades pel bloc occidental a Rússia estan pensades per atacar l’economia russa en tots els fronts. Per una banda, castrar la seva capacitat de finançament, requisant la meitat de les reserves de divises i d’or del país, prop de 400.000 milions d’euros, que es troben majoritàriament en mans del banc estatunidenc J.P. Morgan. Així com impossibilitar que Rússia pagui el seu deute exterior en dòlars, tot i la seva voluntat i capacitat de fer-ho, per tal de forçar una suspensió de pagaments.

Per l’altra, limitar les seves exportacions i capacitat d’ingressar capital, a través de sancions, excloent al país del comerç internacional amb l’expulsió d’alguns dels seus principals bancs del sistema SWIFT. Així mateix, la prohibició de la compra de carbó rus, les restriccions en les importacions de gas i l’embargament parcial de les seves exportacions petroli, busquen eliminar les principals fonts d’ingressos de l’economia del país.

L’última llista de mesures econòmiques contra Rússia aprovades per la Unió Europea i el seu soci americà el passat mes de juny prohibien la compra d’or rus. Cal tenir en compte que Rússia és el segon país productor d’or del món, després de la Xina. Només al mercat londinenc, va exportar or per un valor de 15.500 milions d’euros el 2021 i és el país amb la cinquena major reserva mundial d’or.

 

Un antídot contra les sancions econòmiques

Tot i que països no-alineats als interessos geopolítics dels Estats Units fa una dècada que compren or de forma massiva, l’onada de compra d’or per part de Rússia es va disparar en resposta a les sancions occidentals que van seguir a l’annexió de Crimea el 2014. En menys d’un any, les reserves d’or russes van passar del 8,4% al 10,6%, i el 2021 la xifra se situava entorn del 20%.

L’ús de sancions econòmiques per part dels Estats Units i dels seus estats clientelars com a instrument de coacció no és nou. Països com la Xina, Cuba, Veneçuela, Iran, Rússia i fins i tot el bloc de la Unió Europea, fa anys que pateixen, en major o menor mesura, les conseqüències d’aquesta doctrina geopolítica lligada a una guerra comercial incessant.

És per això que molts països s’han vist forçats a implementar mesures contra les sancions i a cercar alternatives a la interdependència financera occidental, per tal de garantir la seva sobirania i blindar les seves economies. Els esdeveniments dels últims anys no han fet més que afermar la necessitat d’aquestes mesures i confirmar la qualitat de l’or com a valor refugi i antídot contra les sancions econòmiques.

La convertibilitat temporal del ruble a l’or a un preu fix no va significar una tornada al “patró or”, però va esdevenir una eina clau per recuperar i estabilitzar el valor del ruble després de la caiguda experimentada per les sancions. Una revalorització del ruble en relació amb el dòlar que fins i tot ha permès al Banc Central de Rússia baixar els tipus d’interès, per evitar una excessiva apreciació de la moneda estatal.

 

La Xina augmenta exponencialment la compra d’or rus

Després que una gran part dels governs occidentals prohibissin les importacions d’or rus, la Xina ha estat comprant aquest metall preciós rus en xifres rècord. Només al juliol en va importar per un valor de 109 milions d’euros, un augment del 750% respecte al mes anterior i d’un 4.800% en comparació al mateix mes de l’any passat.

Els països del G7,Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, el Japó, el Regne Unit i la Unió Europea, compraven un 90% de l’or provinent de Rússia, la qual cosa equivalia a uns 19.000 milions d’euros anuals. La Xina i altres països no-alineats estan més que disposats per a omplir el buit deixat per Occident.

Una altra conseqüència de les sancions ha estat l’anunci per part del govern rus de la creació de la seva pròpia borsa de metalls preciosos, anomenada provisionalment Moscow World Standard (MWS), per competir amb la London Bullion Market Association (LBMA), sovint acusada de manipular el preu de l’or. Un escenari que podria suposar un canvi de paradigma si altres grans productors i compradors d’or com la Xina, Veneçuela, l’Índia o el Perú li donen suport, controlant el 62% del mercat d’or mundial.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Desdolarització

4min lectura

L’hegemonia del dòlar com a moneda de referència en el comerç global i com a

Cultura

L’or rus i el joc d’escacs geopolític

6min lectura

La nova guerra freda entre els Estats Units i Rússia s’ha vist

Economia

Estem tornant al patró or?

2min lectura

Països fora de l’esfera occidental estan comprant



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  2. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Totalment d’acord!!!!!

  3. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Cert Xavier, fà temps que caldria estar omplint la bossa, però mai és tard si arribem a la fita! Seguim!!💪

  4. Miquel Pérez CorralMiquel Pérez Corral says:
    Miquel

    Mercè, aquest és el camí! , comparteixo

  5. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Ja sabem que hem de fer els catalans quan van maldades com ara, i més endavant quan estiguem a punt per dir prou!
    Tenir or, tenir la nostra pròpia bossa de metalls preciosos.
    Ara es l’hora de ser previsors.

Deixa una resposta

App Store Google Play