En les últimes setmanes s’ha especulat amb la possibilitat que Rússia es vegi abocada a la suspensió de pagaments o ‘default’ per la incapacitat d’afrontar els pagaments del seu deute en dòlars. Casos com el de l’Argentina donen pistes de quines conseqüències podria tenir aquesta mesura.

Els rumors dels cercles financers situaven Rússia a la vora de la suspensió de pagaments a mitjan març. La raó eren les dificultats per a afrontar els seus compromisos de pagament de deute en dòlars nord-americans en els terminis establerts.

El cert és que fins ara el país ha aconseguit fer front als pagaments previstos. Tot i això, els dubtes es mantenen, ja que la quantitat que Rússia ha de retornar a l’abril, més de 2.000 milions de dòlars, és molt superior a la de març. El bloqueig d’actius russos que han aplicat la Unió Europea i els Estats Units suposa un seriós entrebanc per realitzar els pagaments en dòlars.

Les agències internacionals encarregades de qualificar el deute dels països han reduït la valoració del deute rus al nivell previ a l’incompliment. I Kristalina Georgieva, directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), reconeixia fa unes setmanes que la suspensió de pagaments de Rússia “ja no és un esdeveniment improbable”.

Rússia no seria el primer país a declarar la suspensió de pagaments. Sense anar més lluny, l’Estat espanyol ho va fer set vegades a segle XIX. I el cas de l’Argentina en aquest segle ofereix nombroses lliçons de les conseqüències que pot tenir aquesta mesura.

Un mes de gràcia

Quan es produeix aquesta situació, els països tenen un període de 30 dies per a renegociar el deute amb els creditors, que majoritàriament són bancs. L’objectiu pot ser refinançar-la, aconseguir la quitació d’una part o pactar una moratòria temporal en els pagaments.

Una altra opció és buscar finançament alternatiu, ja sigui apujant les taxes d’interès del deute per a atreure nous inversors, com va fer Islàndia el 2008, o recorrent a organismes internacionals com l’FMI, la solució aplicada per Grècia la dècada passada. De totes maneres, Rússia tindria complicada aquesta última via pel rebuig de la majoria de nacions a la invasió d’Ucraïna.

Si transcorreguts 30 dies el país no aconsegueix res de tot això, l’única opció és declarar-se insolvent o en ‘default’. És el que va fer l’Argentina entre finals de 2001 i principis de 2002, en la major suspensió de pagaments d’un Estat en tota la història. L’Estat devia gairebé 200.000 milions de dòlars i només disposava de 10.000 milions en reserves de divises.

Conseqüències en cascada

Òbviament, la suspensió de pagaments d’un país implica la pèrdua de confiança per part dels inversors en aquesta economia. Això es tradueix en la impossibilitat que l’Estat es continuï endeutant per a finançar-se i en un èxode massiu de capitals, especialment de la inversió estrangera.

La dràstica contracció de les inversions privades porta aparellada la recessió de l’economia, que deriva en un cercle viciós en generar més atur i contraure els ingressos de l’Estat. Cal tenir en compte que en el cas de l’Argentina l’atur es va duplicar en cinc anys i que la necessitat de rebaixar la despesa pública va afectar especialment pensionistes i funcionaris, que van veure com els seus ingressos es reduïen considerablement.

Tanmateix, després d’un ‘default’ és habitual que es produeixi una devaluació de la moneda local davant la pèrdua de confiança exterior, la qual cosa genera un increment dels preus.

La por de la població a la devaluació i la hiperinflació sol generar una retirada massiva de fons dels bancs amb l’objectiu de traslladar-los a l’estranger. Aquest fenomen va obligar el Govern argentí a congelar els comptes bancaris i limitar la quantitat de diners que es podia retirar diàriament, la qual cosa es va conèixer com a “corralito”.

La tempesta perfecta

Aquest entorn d’inflació, sumat a un descens brusc dels ingressos i l’accés limitat als estalvis, és el caldo de cultiu ideal per al malestar social, l’augment de la delinqüència i la fugida de capital humà.

Sis mesos després de la suspensió de pagaments, gairebé una quarta part dels argentins es consideraven indigents i una altra quarta part no superaven el llindar de la pobresa. Són dades que costa d’assimilar tenint en compte que es tracta d’un país ric en recursos naturals i amb una de les majors cabanyes ramaderes del món.

La pèrdua de confiança en el paper moneda fins i tot va provocar que a l’Argentina proliferessin fins a 8.000 clubs de bescanvi de béns, alguns dels quals van arribar a emetre les seves pròpies “monedes”.

Risc de contagi internacional

La suspensió de pagaments d’un país també pot tenir conseqüències negatives més enllà de les seves fronteres. Cal tenir en compte que el primer efecte d’aquesta mesura és que els creditors deixen de cobrar. I això pot generar problemes als creditors internacionals que estiguin molt exposats a aquest deute o a les asseguradores que hagin decidit donar cobertura a aquestes inversions. En certs casos, el sistema bancari i assegurador pot veure’s afectat per l’efecte dòmino.

Ara cal veure quina és la capacitat de Rússia per a fer front als seus compromisos en les pròximes setmanes i si l’advertiment de la directora gerent de l’FMI pren cos a mesura que el cost de la guerra a Ucraïna i les sancions internacionals posen contra les cordes l’economia russa.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.