Qui pagarà el canvi climàtic?

Els països més industrialitzats del món han mantingut un dur pols amb els més pobres en la COP27 celebrada a Egipte per la factura del canvi climàtic. Les nacions riques es resisteixen a assumir tota la seva responsabilitat per uns desastres naturals cada vegada més extrems a causa de l’escalfament global.

 

Més enllà de les mesures que els països estan disposats a adoptar per limitar l’escalfament global a 1,5 °C, el gran tema de fons de la cimera del clima celebrada a Egipte (COP27) ha estat qui ha de pagar els desastres provocats pel canvi climàtic i com s’articulen aquests fons.

Els països menys industrialitzats, que en molts casos experimenten els efectes devastadors de l’augment de temperatures en el planeta, exigeixen solidaritat als països rics, que són els qui més han contribuït a l’escalfament global. L’objectiu és fer front al que en les negociacions sobre el clima es coneix com a “pèrdues i danys” provocats per les catàstrofes naturals associades al canvi climàtic.

Sense anar més lluny, les inundacions d’aquest estiu al Pakistan van deixar 1.700 morts i més de 40.000 milions d’euros en pèrdues econòmiques. I la sequera extrema dels últims mesos en diverses àrees d’Àfrica exposa a milions de persones al risc d’inanició. Els científics coincideixen que el canvi climàtic és el responsable de la virulència d’aquests esdeveniments catastròfics.

 

Una petició que ve des de lluny

En la cimera de Cancun, celebrada l’any 2010, alguns dels països més industrialitzats del món, amb els Estats Units al capdavant, van acceptar costejar projectes d’adaptació i mitigació del canvi climàtic en les nacions pobres. En conseqüència, van prometre 30.000 milions de dòlars de finançament “ràpid” per al període 2010-2012 i 100.000 milions de dòlars anuals a partir de 2020.

No obstant això, els països rics s’han quedat curts. Es calcula que en 2020 la suma total aportada va ser de 83.000 milions de dòlars, sovint en forma de préstecs en lloc de subvencions. I el que més sorprèn és que l’aportació d’un país com els Estats Units no arribi als 3.000 milions de dòlars. Es tracta d’un import ridícul si es tenen en compte les seves emissions relatives, la grandària de la seva població i la seva riquesa.

A més, els projectes de mitigació han rebut el doble de fons que els centrats en l’adaptació malgrat que els experts reclamen un major equilibri. Per això, en la cimera de Glasgow de l’any passat es va instar els països rics a augmentar el finançament dels projectes d’adaptació almenys fins als 40.000 milions de dòlars.

En aquest sentit, una coalició de països encapçalada pels Estats Units i el Japó va anunciar en la reunió del G20 a Bali que invertirà 20.000 milions de dòlars per reduir dràsticament la dependència del carbó a Indonèsia, el cinquè major emissor de gasos d’efecte d’hivernacle. Es tracta d’un pla similar al que s’està duent a terme a Sud-àfrica per substituir el carbó per energies renovables.

 

Un fons per a “pèrdues i danys”

Les nacions més vulnerables consideren que les quantitats aportades pels països rics disten molt de les quals es necessitarien per compensar els danys causats pel canvi climàtic. D’aquí ve que exigeixin un augment substancial d’aquestes aportacions per compensar les pèrdues i danys.

El V20, o grup dels Vint Vulnerables, format per les nacions més amenaçades per l’escalfament global, calculen que han perdut 525.000 milions de dòlars en les últimes dues dècades a causa del canvi climàtic. Aquesta xifra suposa pràcticament una cinquena part de la seva riquesa.

Els països rics s’han resistit tant com han pogut al fet que els acords sobre el clima incloguin la paraula “compensació” ni cap altre terme que connoti responsabilitat legal. Tampoc han estat proclius a crear aquest fons específic dedicat a pèrdues i danys. Però almenys durant la COP27 s’han mostrat disposats a debatre-ho, la qual cosa ja suposa un avanç.

Com podria finançar-se? Com assenyalen alguns experts, cal tenir en compte que un impost de deu dòlars per cada tona de CO₂ generada permetria recaptar només als Estats Units uns 60.000 milions de dòlars anuals. Però, per desgràcia, a molts els preocupa que les possibles ajudes acabin sortint dels pressupostos d’ajuda exterior ja existents, com va succeir quan el Regne Unit va crear el Fons Internacional per al Clima.

 

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Sense temps per a aturar el canvi climàtic

4min lectura

Les dades són clares: el moment d’actuar si volem aturar el canvi

Sostenibilitat

Ens calen desastres per canviar?

4min lectura

Davant de desastres naturals (o pandèmics) la societat es veu

Sostenibilitat

Què és i com reduir la petjada de carboni

6min lectura

Després d’una reducció temporal provocada per la



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  2. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Cimera = passar l’estona.
    Avions amunt i avall, grans hotels, pastes i tè o cafè a mig dematí. Copets a l’esquena dels febles o menys espavilats fent-los creure que són importants i foto de família. Es tot el que se’n pot esperar. Quan pugen a l’avió de tornada el que primer busquen els “liders” és com escapolir-se del que han signat.

    • Laura Bunyol BartrinaLaura Bunyol Bartrina says:
      Laura

      Si Mercè, una vergonya, ja només la intenció d’anar-hi per quedar bé i a sobre alguns que ho fan amb jet privat amb la petjada ecològica que això suposa.

      Fa 2 setmanes
  3. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Es vergonyós q els països q més incidència tenen en el canvi climàtic, siguin els q tinguin unes aportacions ridícules.

    • Laura Bunyol BartrinaLaura Bunyol Bartrina says:
      Laura

      Si Manel, tot una pantomima, a veure si canvien les lleis internacionals i collen més a complir aquests tractats.

      Fa 2 setmanes

Deixa una resposta

App Store Google Play