Does the social lift really work?

Vivim en una meritocràcia, on l’esforç es veu recompensat? Realment funciona l’ascensor social? Nombrosos estudis qüestionen si l’èxit socioeconòmic de les persones depèn dels seus mèrits o si està predeterminat pels privilegis que atorga el lloc de naixement o la classe social.

Això que el futur és a les nostres mans, que tantes vegades hem escoltat dels nostres pares i avis, està en dubte. Almenys si no pertanyem a una família acomodada. Un estudi d’Esade mostra que la igualtat d’oportunitats en l’Estat espanyol és una fal·làcia: és 24 vegades més fàcil acabar entre l’1% de població amb major renda si es prové d’una de les famílies amb més ingressos que si es pertany a alguna de les de menys ingressos.

Per sort, la situació a Catalunya és molt millor que a Andalusia o Canàries, ja que ofereix el nivell més gran de mobilitat intergeneracional absoluta i relativa de la mostra, amb taxes similars a Escandinàvia. Però, així i tot, l’ascensor social està clarament desgreixat.

Un model qüestionat

Després de deixar enrere la societat feudal, que estava constituïda per estaments rígids, se suposava que la societat burgesa, basada en la teòrica igualtat davant la llei, havia de permetre que les persones de les classes més baixes progressessin socialment si s’esforçaven prou. Tradicionalment, els estudis eren la principal via d’ascens de les classes humils i mitjanes. No obstant això, cada vegada més experts indiquen que els estudis ja no garanteixen res i que la meritocràcia no existeix.

La idea que en la nostra societat l’esforç preval sobre els privilegis és fonamental per legitimar els sistemes polítics i econòmics liberals occidentals. Per mantenir l’ordre social establert, la majoria dels individus han de creure que poden progressar si s’esforcen prou.

Tot i això, com adverteix Michael Sandel, professor de Dret a Harvard, “el primer problema de la meritocràcia és que les oportunitats en realitat no són iguals per a tothom“. De fet, en les universitats de la denominada Ivy League, que inclou a vuit de les més prestigioses dels Estats Units, hi ha més estudiants que pertanyen a l’1% de les famílies amb més ingressos del país que al 60% amb menys ingressos.

Daniel Sanabria, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Granada, afegeix que en realitat “el millor predictor del rendiment acadèmic i de l’èxit professional posterior no és el rendiment cognitiu, és el context sociocultural, que els teus pares tinguin diners.

L’aventura d’emprendre

S’han popularitzat històries de superació de joves emprenedors com Steve Jobs, que va fundar Apple en el garatge de la seva casa. No obstant això, no són casos representatius, sinó extremadament inusuals, històries que únicament li ocorren a una persona d’entre un milió. A més, en molts d’aquests casos existeixen factors determinants de l’èxit que van més enllà del mèrit i de l’esforç personal.

La recerca ha demostrat que la característica més comuna entre els emprenedors és l’accés a capital, sigui a través de la família o contactes que facilitin l’estabilitat financera. Més que una inclinació genètica, sol ser els diners i una xarxa de seguretat el que permet als emprenedors assumir riscos.

De fet, una famosa recerca dels economistes David Blanchflower i Andrew Oswald indica que els mesuraments de la personalitat i les puntuacions dels tests psicològics gairebé no ajuden a predir qui dirigeix el seu propi negoci. En realitat, “el que importa és el capital inicial“, asseguren de manera rotunda en el seu estudi.

En aquest sentit, l’últim Global Entrepreneurship Monitor, que analitza l’emprenedoria en el món, adverteix que les empreses solen posar-se en marxa sovint amb els diners de familiars, amics i companys de feina. I cal tenir en compte que molts fundadors de ‘startups’ no cobren un sou durant algun temps, alguna cosa que poden permetre’s poques persones.

Els rics d’ahir i d’avui

Sembla que la riquesa de les dinasties familiars es perpetuen en el temps molt més enllà del que es pensava, com suggereix una recerca dels economistes italians Guglielmo Barone i Sauro Mocetti. En comprovar la mobilitat intergeneracional i la distribució de la riquesa a Florència comparant els registres de 1427 amb els de 2011, van descobrir que les famílies florentines més riques continuaven tenint els mateixos cognoms gairebé sis-cents anys després. I altres estudis apunten al fet que no es tracta d’un fenomen exclusiu de la Toscana.

L’esforç individual no és cap garantia d’èxit avui dia per als joves. Un informe del Govern espanyol fins i tot reconeix que “néixer en una família amb pocs ingressos condiciona les oportunitats d’educació i desenvolupament molt més que en altres països europeus.” La pobresa s’està convertint cada vegada més en una gàbia sense sortida per a una part important de la població.

Tot i que els títols i la formació especialitzada augmenten en línies generals l’ocupabilitat i la renda mitjana, la majoria d’anàlisi mostren que les capes de la població que neixen en una posició social solen viure i morir en la mateixa posició.

De fet, els joves han vist com es menysté el seu present i s’hipoteca el seu futur. A l’hora de retallar en els últims anys les grans partides pressupostàries, la d’educació ha sortit molt pitjor parada que les de sanitat i pensions. Per tant, el principal dinamitzador de l’ascensor social grinyola més que mai. I el volum de deute públic que hauran de pagar en els pròxims anys s’ha disparat.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Et farem deu recomanacions perquè puguis gaudir de les teves vacances i estalviar en les reserves i en moltes coses més.

Enguany s’espera que un gran nombre de persones facin les vacances els mesos de juliol, però tindrem diners per a les nostres vacances tan desitjades? Segur que tots estem pensant en l’estiu i, per tant, en les vacances. Molts de vosaltres ja teniu al cap on voleu viatjar, però esteu esperant noves recomanacions per saber si finalment podrem agafar un avió i gaudir d’una desconnexió merescuda.

Les vacances són necessàries per a fer un reset, gaudir dels nostres, cosa que és molt necessària, i recarregar les piles per a tornar a la feina amb el cap serè. També és un moment en què intentem no estar tan pendents de les despeses: solem fer excessos als àpats, en comprar-nos allò que sabem que no trobarem a la nostra ciutat i aprofitem per a anar a aquell hotel que tant ens venia de gust. Per això, us expliquem alguns consells per a estalviar en vacances, i que la tornada al setembre sigui més tolerable i sense maldecaps.

1. Estalvia a un any vista sempre que puguis. El primer pas recomanable és crear un pressupost estimat de l’import que penses invertir en la teva pròxima destinació i així poder crear un pla d’estalvi a un any vista. El mètode més còmode és obrir un compte d’estalvi o moneder al teu banc i fer-hi una transferència automàtica mensual de manera recurrent; així, abans de començar les vacances ja tindràs la quantitat estalviada que et permetrà fer-les sense despeses imprevistes.
2. Reserva anticipada. El món en línia ens proporciona una alta oferta de preus. A més, si tens la possibilitat de tenir les dates de les teves vacances confirmades a l’inici de l’any, podràs estalviar molts diners, obtindràs millors preus al teu bitllet d’avió, tren, o el transport que vulguis. Com més aviat el reservis, molt millor! I el mateix ocorrerà amb l’hotel, inclús et recomanem que reservis en aquell restaurant que has estat seguint per Instagram, mitjançant aplicacions que ofereixen descomptes molt interessants, fins i tot del 50%. És important que revisis a les teves reserves les despeses de cancel·lació, per si fos necessari.
3. Aprofita l’esmorzar. Tothom sap que l’esmorzar és l’àpat més important del dia i que és necessari per a grans caminades. Fes ús de l’esmorzar si està inclòs en les teves nits d’hotel i prepara’t i menja com un rei, aprofita i emporta’t una fruita per a mig matí per si et ve la gana abans que arribi el dinar.
4. Planifica els llocs. Si t’encanta fer una presentació del teu pròxim viatge i compartir-la amb la resta de la gent amb qui hi aniràs, estàs de sort, perquè aquesta és una altra manera d’estalviar diners. Si fas un llistat dels indrets que vols visitar, tens l’opció d’entrar al seu lloc web i fer-ne la reserva. Hi podràs trobar promocions, inclús, si sou diverses persones, us podreu beneficiar de descomptes per grup. A més, tenint el tiquet comprat és possible que fins i tot eviteu llargues cues per a adquirir-lo.
5. Canvi de divises. Tot i que la cotització de les monedes no es pot controlar, abans de canviar diners, consulta-ho amb el teu banc de confiança unes setmanes abans del teu viatge, per a informar-te si és millor esperar als dies abans la sortida. En molts casos, la recomanació serà fer-ho a l’aeroport, car les cases de canvi tracten d’oferir-hi el millor canvi. Una cosa important, en cas que durant el teu viatge vulguis fer les teves compres amb targeta de crèdit, és que canviïs una quantitat, encara que sigui petita, per si sorgeix qualsevol imprevist (tiquet de tren, propina, etc.).
6. Ús moderat de targetes. Com hem esmentat, quan estàs de vacances, l’últim en què vols pensar és en el que t’estàs gastant, però gairebé sempre tenim algun excés… Intenta aplicar les recomanacions que t’hem fet fins al moment i mira d’evitar al màxim l’ús de les targetes de crèdit si no està planificat dins les teves prioritats. En el moment serà una compra impulsiva, però després t’arribarà una suma important de despeses.
7. Ruta en carretera. Si la teva opció vacacional és agafar el cotxe i recórrer alguns pobles del teu voltant, utilitza el GPS, que sempre et recomana la millor ruta perquè evitis fer quilòmetres innecessaris i, per tant, estalviar en benzina. Visitar destinacions prop de casa és una opció molt recomanable; sovint oblidem els meravellosos indrets que tenim prop de la nostra ciutat i que podem visitar sense agafar un avió.
8. Evita restaurants turístics. Planifica bé el teu temps i, quan visitis algun lloc determinat, si és en una zona turística, evita les hores punta per a dinar o sopar: normalment, els restaurants d’aquestes zones solen ser d’escassa qualitat i d’alt cost. És preferible caminar quatre passes i cercar alternatives de llocs que solen freqüentar els locals, preguntar a la recepció de l’hotel, al taxista i, per descomptat, mirar les opcions que trobaràs als cercadors d’Internet.
9. Contracta free tours. Busca’ls als centres de les grans ciutats o pregunta-ho a aquell amic que viatja molt, que segur que n’ha utilitzat. Són guies turístics que et fan un recorregut per la ciutat explicant-te un munt de coses molt interessants sense una tarifa concreta. Si t’agrada, és optatiu deixar-li una propina.
10. Finança les teves vacances. Si ha estat un any difícil i alguns dels consells que hem esmentat no els has pogut seguir, com ara fer una previsió anticipada, no renunciïs a uns merescuts dies de descans, troba la teva agència de viatges més propera i finança aquell viatge que tanta il·lusió et fa; també pots fer la consulta al teu banc i ampliar la teva targeta de crèdit per a poder fer front a les despeses o demanar un petit préstec que aniràs pagant còmodament mes a mes.

L’estiu ja és aquí. Aprofita aquestes recomanacions i comença a somniar despert. I recorda, de la quantitat que t’hagis fixat per al teu gaudi, divideix-la entre els dies de vacances i no gastis més del previst.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Arriba l’estiu i molts ja comencen a planificar les vacances per poder desconnectar de la rutina fent un viatge o marxant uns dies fora de la residència habitual. Tanmateix, abans de deixar la casa sola hem de tenir en compte alguns aspectes importants per evitar sorpreses a la tornada.

La tornada a la normalitat després de la crisi sanitària va ser motiu d’alegria per a molts ciutadans que finalment podien gaudir de les vacances d’estiu sense restriccions, però també va engrescar a les persones propenses a la cleptomania, a les quals el virus havia trastocat la seva línia de ‘negoci’ habitual.

Els sinistres per robatori en plena pandèmia es van reduir un 23,5% respecte al 2019, però durant els últims dos anys ens hem anat apropant a les xifres prèvies a les restriccions de moviment. En els períodes vacacionals i caps de setmana els robatoris als habitatges solen augmentar i, segons un estudi d’Unespa, Catalunya, amb un 58%, és la comunitat autònoma on tens més probabilitat de patir un robatori a la llar.

Així doncs, et volem donar uns senzills consells que pots seguir per evitar un robatori a casa teva mentre ets fora de vacances o, si més no, pal·liar-ne les possibles conseqüències.

Precaucions bàsiques abans de marxar

• No deixis objectes de valor en llocs fàcilment accessibles. Si no tens una caixa forta, és preferible portar-los a una empresa especialitzada per emmagatzemar-los abans d’amagar-los per algun racó de la casa. Si això no és possible, apunta el número  de  sèrie, la  marca i el model dels objectes per facilitar la seva identificació en cas de robatori.
• Avisa a alguna persona de confiança de la teva absència perquè reculli la correspondència o apugi i abaixi persianes amb certa freqüència, però evita comentar-ho a tots els veïns o publicar-ho a les xarxes socials.
• Assegura’t de tancar bé les portes, finestres, obertures a patis interiors i el garatge. No t’oblidis de posar l’alarma. Tot i això, intenta que l’habitatge sembli ocupat amb l’ajuda d’una persona de confiança que hi pugui entrar de tant en tant o amb un sistema de domòtica que et permeti programar l’engegat i apagat dels llums de la llar.
• No  deixis  cap missatge al contestador automàtic del mòbil o del telèfon fix indicant que  ets  fora. Sempre pots  activar el  desviament  de  trucades o respondre als missatges quan tinguis accés a wifi si estàs fora d’Europa i no vols gastar diners en trucades.
• Una assegurança de la llar amb cobertura per robatori és una opció molt recomanable. Cal tenir en compte que també ens protegeix davant d’imprevistos, com una fuita d’aigua, i pot oferir cobertures en cas d’okupació o robatori a persones fora de la llar.

A la tornada, en cas de robatori

• No dubtis a trucar immediatament a la policia o al telèfon d’emergències 112 si sents sorolls dins de casa o trobes portes o finestres forçades. 
• Posa’t en contacte amb la teva assegurança i tingues a punt l’inventari d’objectes sostrets.
• Formalitza la denúncia i avisa al teu banc si sospites que s’han emportat un ordinador o qualsevol altre suport digital que pogués contenir informació rellevant sobre les teves dades financeres, de manera anul·lin les contrasenyes d’accés a la banca en línia.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

In general, in organisations, the leadership that has stood out is that of the charismatic leader. A leader who convinces, mobilises and usually has an ego of considerable dimensions. A leader who is cold, not very approachable, who does not care about the mental well-being of his team. He wants a job, a job well done and for the company or enterprise in question to keep going. But true leadership, the kind that brings positivity and benefits everyone in a subtle and influential way for the good of others, is also the kind that gets the best results. But it attracts little attention.

We have all admired a leader who displays confidence and self-esteem (perhaps only apparent, but credible). We have read about it in books, seen it in films and even spent time with such authorities. This, however, need not be the only leadership that works and is effective. In fact, a true leader is one who creates authority around his or her work and who does not understand hierarchies or power. The noise of this “silent leader” is not visible because it does not exist. He or she does not seek the limelight, and even accepts it with a certain resignation. The way to discover one of them is to talk to people close to them, who are eager to tell you about their good qualities.

An authority built on respect for others

Without wanting to be exhaustive, we could list a few characteristics and perhaps discover that we have such a person in our midst. The silent leader rolls up his sleeves to work and make an effort (he gets up very early, very early, and perhaps goes to bed very late, very late to be with the family or to lend a hand in some cause). He makes demands on himself and, to the same extent, he also makes demands on others. He assumes responsibility, even when he has not been the one who has directly made the mistake. We could say that he socialises the profits and keeps the losses (unlike some managers of failed investment banks, who socialised the losses and appropriated the profits. They clearly did not practice silent leadership. Well, maybe when they left with a million-dollar severance package they tried not to make a lot of noise, not rattling the coins, but this exposed silence does not count.

In fact, in the current times where corruption seems to trot unchecked, some voices are calling for more controls to limit the abusive behaviour of those in charge of organisations and politicians. Formal controls are attractive and simple logic leads us to believe that more controls create more control. Such thinking can be called an “illusion of control”. And we have all deluded ourselves at one time or another, dreaming that laws and formalities would prevent four cats from collectively picking our pockets. But no, formal controls cannot guarantee a definitive solution. In fact, they can make things so complex that they put us in a web of formalities that paralyse any action while four cats are looking for a way to find a loophole in the complexity so they can continue to abuse.

And perhaps more controls would be placed on the paperwork ordeal by honest managers. Some formal control is necessary and indicates the good health of the organisation, but wanting to avoid any lack of control is pathological. What do we prefer: to avoid any abuse or to encourage and value its correct use?

Part of our team

Let us return to our leader. Very often he practises by example. He says, “we do this”, and it’s on. No excuses. He is a team player, he has a sense of community. He takes care of the relationships between his collaborators, in fact, there is a real concern for how their work and their life is going. He wants their wellbeing, in capital letters, behind each employee he sees a person. And he trusts. Sometimes he has trust in their possibilities beyond what each of us belief in ourselves, helping to develop the talent that we all have latent. All of us when we are faced with a job for the first time think, will I know enough? Well, he or she encourages and gives room for error, they see the effort behind those who want to work. He or she notices that we all like to do our bit and receive praise or a slap on the wrist punctually.

Everyone finds a small ego in him. We won’t say he doesn’t have one, we’d be lying (and he’d tell us so). But as he knows himself, he only lets him decide minor things. And he apologises and accepts criticism. He does and can take it, he is not offended and does not feel threatened by talent. On the contrary, he wants talented people, and he knows what to say in front of everyone: the merit belongs to Joseph or Mary, or to everyone a little bit. And above all, above all, he is silent and gentle.

If only we could all make this kind of person fashionable in companies. We would all be a little happier and perhaps we would work better. Don’t be afraid of your superior, this will not make the worker in question more productive, it will only lead to apathy towards him/her and towards the job. I hope that if you ever meet a “silent leader”, you will praise him or her from time to time, even if he or she does not like praise very much. Don’t let them lose heart.

11Onze is becoming a phenomenon as the first Fintech community in Catalonia. Now, it releases the first version of El Canut, the super app of 11Onze, for Android and Apple. El Canut, the first universal account can be opened in Catalan territory.

Hem escoltat moltes vegades que els sous dels directius es troben per damunt del què seria raonable i just. Que, de fet, les diferències entre el que cobra més en una empresa i el que cobra menys no poden ser infinites. I de fet haurien de ser molt finites i acotades. No és raonable pensar que en una empresa hi hagi d’haver algú que tingui una responsabilitat infinitament més alta que la de la resta dels treballadors. Però si mirem la realitat veurem que acceptem que sigui al contrari. I això és bo?

Si mirem les empreses que han fet fallida sobretot per les accions irresponsables d’uns pocs, veurem que en general no se’ls pot fer tornar allò que han pres, o reparar allò que han espatllat. En alguns casos es poden perseguir certes responsabilitats de manera penal, però són els mínims, donat que el lucre o l’avarícia excessius no sembla que estiguin contemplats com a delicte en el Codi Penal. De fet, ser avariciós (però dient-li ambiciós), és una conducta que s’anima de manera bastant general a les empreses. 

Però no sempre el directiu negligent es mou per avarícia quan pren conductes que poden portar al desastre. I moltes vegades aquestes conductes i decisions de persones que es troben al càrrec de situacions de molt risc, no poden ser detectades a temps, per evitar les conseqüències indesitjables. Podríem trobar casos recents, com ho serien per exemple aquells on perilla el futur econòmic de persones que hi tenen estalvis per a la jubilació (casos de fallida d’entitats financeres) o encara més importants, aquells casos en què es poden perdre vides humanes.

Més control, menys problemes?

Ens preguntem com pot ser que es deixi en mans, de vegades, d’una sola persona qüestions tan importants, i que pugui ser la negligència d’una sola persona (per un excés d’avarícia o per una possible deixadesa), l’única causa d’una desgràcia que no s’ha pogut evitar. Aquests casos ens fan pensar en com es podria resoldre la situació per a poder evitar tan nefastes conseqüències. Es poden posar controls que fessin possible evitar aquestes conseqüències? I quins controls haurien de ser aquests? Però encara més rellevant, té sentit que determinades decisions, accions i conductes es troben en mans de pocs directius? És aquesta la manera més eficaç d’exercir el control per tal d’evitar allò que no es vulgui de cap manera?

Sembla clar que en un sistema on el que té responsabilitat se’l premia de manera massa generosa, i se’l fa responsable i infal·lible, no és bo per a ningú. A llarg termini, ni pel directiu mateix, encara que a curt pugui semblar que sí. Crea una falsa motivació amb aspiracions, del tipus piràmide, on tothom vol arribar a dalt. Però quan hi arriba ha de ser infal·lible: zero defectes i cap possibilitat de fallar. En cas que no tingui mala fe pot acabar molt malament, si les conseqüències de la seva acció o omissió són desastroses.

I tot i actuar de mala fe, si mesura bé les conseqüències de l’acció, i no són punibles, pot acabar amb el benestar de molta gent i resultar impune. I incorporar controls formals no resulta factible donat que crear controls que puguin preveure-ho tot no és possible. Com ho podem fer doncs? Sembla que una manera seria fomentar la cultura de la corresponsabilitat. Tots podem ser avariciosos, però si entre tots hem d’arribar a un objectiu, i ens hem de donar suport els uns amb els altres, les temptacions són menors. De la mateixa manera, els errors humans es compensen perquè que una persona pugui ser negligent o tenir un excés de confiança és possible, però que tots el tinguem alhora, ja sembla més complicat. La pressió disminueix, el control dels uns als altres ens fa més cautelosos, i a més, i molt important, hem de compartir el mèrit quan les coses van bé. Això ens ajuda a ser realistes de què un de sol arriba molt menys lluny que un equip ben avingut.

Compartir per explotar el potencial de les persones

Les organitzacions funcionen millor quan les persones donen el màxim d’elles mateixes i ho fan motivades més enllà del sou percebut o de l’estatus que obtenen a la feina. I fan la seva feina sense seguir la lletra gran i petita del seu contracte laboral, i per tant tenen una implicació que va més enllà de les seves obligacions contractuals.  

En moments de dificultat, les empreses poden tirar endavant si els treballadors tenen motivacions internes que fan que vagin més enllà de les seves obligacions, aportant aquella qualitat que no es pot mesurar, però que és clau per crear un clima laboral favorable a la col·laboració i on treballar pot aportar satisfacció a tothom. Sembla utòpic dir això, però molts empresaris tenen clar que les seves empreses funcionen quan les persones es troben valorades al lloc de treball i poden fer-s’hi professionalment. I, per tant, fomenten de manera activa aquest ambient de confiança on els treballadors tinguin ganes d’aportar aquest plus que no es troba ni remunerat econòmicament ni especificat en un contracte laboral.

La solidaritat té una naturalesa espontània i voluntària. Fomentar-la s’ha de fer des del reconeixement que el treballador ho fa perquè vol, i que té mèrit, precisament, perquè ho fa així. El què és espontani per part del treballador pot ser reconegut. Però ho ha de ser reconeixent la seva naturalesa espontània, mai a través d’un incentiu associat al compliment d’un objectiu. Cal tenir-ho present per a no perdre aquella qualitat tan especial que requereix un reconeixement autèntic, sense forçar que hi sigui.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Are you required to take home insurance in order to get a mortgage? The answer is yes. But that does not mean you must take it out with the bank that has granted you the mortgage. And if you have done so, you have the right to change it to any insurance company that offers you better conditions. We explain how to do it.

Traditionally, banks have taken advantage of the granting of a mortgage to force you to take out other products, especially home and life insurance, in most cases with uncompetitive conditions. Fortunately, the mortgage law of 2019 makes it clear that, although the financial entity can demand the contracting of home insurance, the client has the right to contract it with the company that offers the best conditions. And they can even change insurer if they wish to do so.

The only condition for changing is to wait for the annual expiry of the policy contracted with the bank. By giving formal notice two months before the expiry of the policy, the customer can indicate to the bank his or her decision not to renew the home insurance contract when it expires.

In addition, the user must present the bank with a copy of the new policy, which must include the assignment of rights corresponding to the capital that is still subject to mortgage. This is a formality that the new insurance company can help you to do correctly.

Linked interests

A thorny issue when changing insurance is usually the linking of the mortgage interest rate with the insurance contract with the bank. In fact, it is likely that the mortgage clauses contemplate a rise in the interest rate if the insurance is not taken out with the bank.

In this case, it is necessary to be careful not to lose out financially and to calculate how much we gain and how much we lose with the change. There can be a slight financial loss in the first years of the mortgage, when the part of the instalment corresponding to interest is very high and that of capital amortisation is very low. However, as the years go by, the impact of the interest rate becomes minimal because almost everything we pay is capital, so this coercive clause is no longer an impediment to changing the home insurance to another insurer.

Using a mortgage calculator, it is possible to find out the exact date when it is in our interest to change to another insurance company to get better conditions and price. The savings can be significant, more often than we thought so.

If you want to discover fair insurance for your home and for society, check 11Onze Segurs.

However, it seems obvious that in order to learn how to manage our money, it is essential that we have earned it first. Diversifying our earnings is a strategy that can shield us against a possible recession or an unforeseen event. At 11Onze we have compiled three basic tips on how to do this.

In times of uncertainty it is key to know the answers to: how to save, how to grow savings and how to control spending. We will hardly be experts in finding answers to all three questions at the same time, but if we understand the concepts behind each of them, we have a much better chance of managing our money properly. Not only will we learn to cover the basic needs, but we will know how to enjoy them, and we will be very clear about when we should do without those that are not as basic as we thought.

Saving: at least 10% of income

It is often said that saving is the main basis for financial success. Having money in savings is what gives us the ability to respond to unforeseen situations – be it incapacity due to illness or unexpected charges, starting a business or going back to school. But it is important not to confuse saving with investing: while the former gives us peace of mind, even in times of global economic crisis, investing can make our savings multiply, but it can also be a source of headaches and cause us to lose our liquidity.

One dilemma we may face is whether to pay off debt or save. It all depends on the interest rate of the debt. In high-interest cases, such as credit card debt, it is generally preferable to pay off the debt to zero before considering saving. But in cases where the interest on the debt is low, such as with a mortgage or even a personal loan, it makes sense to save and at the same time pay off the debt slowly.

Slow growth, low risk, and the other way around

A savings account has been the most traditional way to grow our money, especially for the more conservative and risk-averse. However, with relatively low interest rates and inflation visiting us much more often than desirable, other forms of investment are gaining ground, especially in the face of an increasingly financially literate clientele with a relatively higher purchasing power than previous generations.

At this point, the range of investment products on offer is wide and varied, with different levels of risk. Everyone must be aware of their financial knowledge and, above all, of the amount of money they are prepared to risk and lose, especially if the expectation of growth is high and in the short term. It should be borne in mind that an investment manager can be a very good option when it comes to choosing a financial product that will substantially improve the profitability of one’s savings.

Spending: need vs. want

Of course, we will not save everything we earn, but we must distinguish between two types of expenses:

• Necessities. Here we count expenses on the basics we need to live, such as food, accommodation, electricity supplies, water, public transport, among others.
• More superfluous wants and products. By elimination, we include everything that is not strictly necessary. This would include impulse purchases, luxury items, leisure travel, etc.

Making this distinction does not imply that we cannot spend money on things we want, but do not necessarily need. Desire and actions that do not have a purely practical purpose are part of the human condition. This is a fact. Therefore, we must also allow ourselves these expenses, provided we adhere to a pre-set budget, whether weekly or monthly.

11Onze is the community fintech of Catalonia. Open an account by downloading the app El Canut for Android or iOS and join the revolution!

T’has llegit la pòlissa de la teva assegurança de la llar? L’error més habitual en contractar una assegurança és no revisar quines cobertures inclou la pòlissa. Per evitar sorpreses desagradables d’última hora, et detallem alguns punts del contracte en els que t’has de fixar.

La cobertura de continent cobreix els costos de reparació o reconstrucció del teu habitatge en cas de desgràcia. Per a diferenciar-ho del contingut, una fórmula molt gràfica és imaginar que podem posar el nostre habitatge cap per avall. Tot el que cauria seria contingut, mentre que el que no cauria seria continent.

Cal tenir en compte que el valor de la cobertura de continent no representa el preu de compra o el valor de mercat del teu habitatge. Tampoc hauria d’incloure el valor del sòl sobre el qual es va construir la casa o l’edifici. En realitat, és la quantitat que es necessitaria per reconstruir l’habitatge i deixar-lo com estava. Aquest valor es coneix com a “cost de reconstrucció”.

L’assegurança de llar també inclou una secció dedicada al “contingut”, és a dir, les teves coses (televisor, roba, ordinador, bicicleta, etc.). L’import que apareix en aquesta secció és la quantitat que l’assegurança et pagarà com a màxim si passa alguna cosa amb les teves coses, d’aquí que hagi de correspondre’s més o menys amb el seu valor real.

Les clàusules de la pòlissa, a examen

Aquí tens alguns elements que hauries de tenir en compte per no pagar de més i que l’assegurança no et pagui de menys en cas de sinistre:

• Evita duplicitats. Si la teva finca té assegurança, comprova les seves cobertures, ja que podràs excloure de la pòlissa particular els elements del continent que ja estiguin inclosos en l’assegurança comunitària. Tingues en compte que, en cas de sinistre, si un element està cobert tant per l’assegurança comunitària com pel teu particular, no el cobraràs dues vegades.
• Assegura’t que la valoració del continent és correcta. Si els capitals assegurats estan molt per sobre del valor de la teva casa, estàs pagant per una protecció que no necessites, ja que en cas de sinistre l’assegurança només pagarà la reconstrucció, res més. I, en el sentit contrari, si el valor de reconstrucció de la teva casa està per sobre dels capitals assegurats, l’asseguradora només pagarà fins als capitals assegurats, deixant-te coix en la teva recuperació. Per tant, has d’ajustar la pòlissa perquè estigui lleugerament per sobre del valor de la teva casa, però sense pagar per una cobertura innecessària. De manera orientativa, tingues en compte que la valoració hauria d’oscil·lar entre uns 800 euros per metre quadrat en els pisos normals i els 1.300 euros en una casa unifamiliar.
• Comprova que la valoració del contingut és adequada. Tingues en compte que les assegurances imposen límits al valor individual de les teves coses que cobreixen per defecte. Normalment, els teus objectes valuosos necessitaran una cobertura addicional. Per tant, cal que els donis d’alta o la teva companyia només et retornarà fins al límit individual que tens per defecte en la teva pòlissa. Et recomanem fer fotos (o un vídeo) de totes les teves coses. Per a estimar el seu valor, convé fer primer una llista amb els objectes de valor i calcular el seu cost, i després estimar la xifra dels articles menys valuosos, com roba i utensilis de cuina, i arrodonir el seu valor.
• Vigila com es reflecteix la cobertura dels vidres. La cobertura de vidres inclou des de finestres fins a miralls. Has d’assegurar-te que les finestres s’incloguin dins del capital i cobertures de continent, mentre que els miralls interiors s’inclouen en el contingut. De vegades les asseguradores utilitzen aquesta separació per excloure part dels vidres de la cobertura, així que fixa’t si tots estan coberts.
• Tingues en compte la cobertura dels danys estètics i la pisa sanitària. Banys, plaques de cocció i altres elements han d’estar protegits per aquestes cobertures. Algunes asseguradores inclouen aquests elements com a part del contingut, la qual cosa pot perjudicar-te si el capital assegurat està per sota del real. A més, pot fer que banys i cuines quedin fora de cobertures específiques, com els danys estètics, si només es cobreixen els danys del continent i banys i cuines es consideren contingut. Has de comprovar que la cobertura de danys estètics cobreix les reparacions necessàries per a mantenir la uniformitat estètica de la teva casa després d’un sinistre, ja que les asseguradores juguen molt amb les limitacions d’aquesta cobertura, especialment en banys i cuines. Comprova que la teva pòlissa cobreix la pisa sanitària com a continent i no té exclusions ocultes. Ni tampoc els danys estètics, que han de cobrir un capital mínim de 2.000 euros.
• Assegura’t que l’assegurança cobreix el valor de reposició del contingut. El valor real és el valor que calculen la majoria de les asseguradores per a substituir les teves coses robades o danyades. Es calcula partint del que costaria avui aquest mateix article (el valor de reposició) restant la pèrdua de valor a causa de l’edat, el desgast i els trencaments (depreciació). D’aquí la importància que l’assegurança no cobreixi el valor real, sinó el valor de reposició, que ve a ser el preu pel qual es podria comprar avui el teu article (de la mateixa marca i model) si fos nou. En definitiva, el valor de reposició és el preu de mercat. Si la teva assegurança utilitza el valor real, probablement et compensa buscar una assegurança amb preu similar que utilitzi el valor de reposició.
• Comprova que la pòlissa s’inclou defensa legal. Sense aquesta cobertura, la teva assegurança no t’oferirà el suport d’un advocat en cas de conflicte legal. Aquesta és una de les primeres cobertures que les asseguradores tendeixen a retallar per oferir preus més baixos.
• Repassa si el preu contempla els elements de seguretat. El fet de posar una porta de seguretat fa que la majoria de les assegurances abaixin el preu de les cobertures relacionades amb robatori. I el mateix succeeix amb mesures de seguretat com a alarmes o reixes. També elements com a sensors de fum o aigua haurien d’ajudar-te a reduir el preu de les cobertures relacionades amb aigua i foc. Assegura’t que aquests modificadors estan inclosos en la teva assegurança si els tens.

Com a resum, podem destacar que és fonamental que revisis els capitals assegurats i l’adequació a les característiques del teu habitatge; comprovis que tots els límits són correctes i cobreixen allò que esperes, i que la teva assegurança contempla alguns modificadors en el preu per ajustar l’import que pagues cada any als canvis que realitzes en la teva llar.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

The world is changing and so are the risks and the way we deal with them. Insurers’ offerings have to adapt to new needs. The property crisis, the mobility revolution, medical breakthroughs, the growing importance of intangible assets and climate change will shape the future of the industry.

We live in a society marked by globalisation, digitalisation and hyperconnectivity. In addition, artificial intelligence is advancing by leaps and bounds and climate change is an increasingly palpable reality. All these elements are changing the insurance sector and the range of products we will have at our disposal in the coming years.

Artificial intelligence, in particular, will move the business from claims management to loss prevention and risk advisory services. Big data will enable the volume of claims to be reduced to a fraction of what it is today.

Experts suggest that the insurance experience as we know it will lose value and insurance will tend to become just another feature of a product or service provided by an actor trusted by the consumer. 

Five radical changes

Against this backdrop, we outline the major trends that will shape the industry in the coming years:

1. The crisis of ownership. New generations tend to own less stuff and rely more on the consumption of shared products and services, which will require major changes in business areas such as car insurance.
2. The mobility revolution. We are moving towards mobility systems with increasingly autonomous, connected and shared vehicles. Mobility understood as a service that can involve different means of transport on each journey will mean that insurers will have to rethink the concept of vehicle insurance in favour of “travel” insurance, the price of which will be adapted to each journey we make.
3. The rise of preventive medicine. In health, special attention is being paid to concepts such as preventive medicine, pharmacogenomics and remote assistance. We will have more and more tools to monitor our bodies and analyse our health. But with an increasingly long-lived society, it will not be enough to monitor and digitise everything. The human factor will continue to be an important element.
4. The importance of intangible assets. At present, there are relatively few policy options for intangible assets that are becoming increasingly important to companies, such as intellectual property, brands, networks or customer data. And all of these are critical assets for businesses. 
5. Extreme weather. With climate change, natural catastrophes will tend to increase over the years. Insurance companies will need to develop capabilities to guide their users on how to live sustainably and avoid risks. In this respect, the evolution of predictive technology will be a great ally in alerting, preparing and making decisions in the face of fires, floods and other natural disasters.

If you want to discover fair insurance for your home and for society, check 11Onze Segurs.

May Day was historically associated with pagan festivals linked to spring until the Second International established May Day as a labour holiday. It did so in 1889 to commemorate the bloody struggle of American workers for the eight-hour working day.

The fact that International Workers’ Day is celebrated on 1 May has its origins in the American workers’ struggle for a shorter working day, which in the second half of the 19th century often stretched to 16 hours. 

As the capitalist system took hold in the large industrial cities of the United States against a backdrop of high unemployment, workers’ working conditions had become increasingly harsh. Faced with this situation, the American Federation of Labor called for a general strike to begin on 1 May 1886 to demand the eight-hour workday.

Workers’ repression

On 3 May, the protests in Chicago turned violent when the police acted extremely harshly against the workers as they demonstrated. The next day, a rally held in the city’s Haymarket Square turned bloody during police intervention. A bomb exploded among the ranks of the uniformed officers, although historians are unclear whether they or the workers were the target, killing seven policemen. The officers then opened fire on the demonstrators, killing several and injuring hundreds.

As a result, a trial was held and eight men were convicted for the action. Four of them ended up on the gallows, although no evidence was presented linking them to the bombing. Nor was the international campaign to save their lives of any use. The words of August Spies, one of the condemned men, just before his execution were prescient: “There will come a time when our silence will be more powerful than the voices you strangle today”.

Recognition of the workers’ struggle

The Second International established 1 May as a labour holiday in 1889, giving rise to today’s International Workers’ Day. Paradoxically, the United States, the country where the events took place, wanted to dissociate this date from the workers’ movements. That is why President Grover Cleveland had Labour Day celebrated in September.

Prior to the Chicago events, May Day in the United States and parts of Europe was a date marked to celebrate the exuberance of spring in rural areas. The origin of this holiday can be traced to ancient Roman practices of celebrating spring flowering. 

11Onze is the community fintech of Catalonia. Open an account by downloading the app El Canut for Android or iOS and join the revolution!