Desvirtuant la realitat del mercat laboral
L’atur repunta lleugerament a Catalunya durant el mes de juliol tot i que es manté el rècord d’ocupació. Però ens podem refiar de la fiabilitat de les dades oficials? Hi ha treballadors inactius que s’haurien de comptar com a desocupats?
Catalunya ha registrat un repunt de l’atur després de cinc mesos consecutius de tendència a la baixa. Segons dades publicades pel Ministeri de Treball, durant el juliol, el mercat laboral català va sumar 1.612 aturats més (+0,49%) que al juny. Malgrat aquest lleuger increment de l’atur, es manté la xifra de desocupació més baixa des de la crisi del 2008.
Actualment, hi ha un total de 331.356 desocupats, però en el darrer any, el total d’aturats s’ha reduït en 10.035 persones, un 2,94% menys. En comparació amb el 2022, hi ha 103.185 contractes més, el que equival a un 2,8% d’increment. En total, a Catalunya hi ha 3,75 milions de treballadors i una taxa d’atur del 8,44%.
Les dades de l’atur al conjunt d’Espanya també reflecteixen les millors xifres des de fa 15 anys. L’economia espanyola segueix creant ocupació i reduint l’atur pel cinquè mes consecutiu, encara que alenteix el ritme al juliol per sota de la mitjana històrica. La població activa augmenta fins a assolir els 23,8 milions de persones i el nombre d’ocupats supera els 21 milions, un altre màxim històric.
L’atur es queda en l’11,6%, una caiguda d’11,7 punts, després que 365.300 persones hagin trobat feina aquest segon trimestre de l’any, sumant 595.614 afiliats a la Seguretat Social des del gener. Per altra banda, el nombre d’aturats registrats a les oficines dels serveis públics d’ocupació va baixar en 10.968 persones al juliol, un -0,41% respecte al mes anterior, fins a un total de 2,68 milions.
Els treballadors inactius que no consten com a desocupats
El març del 2022 entrava en vigor l’última reforma laboral que tenia com a un dels seus objectius principals canviar el model productiu, passant dels contractes temporals als indefinits per reduir la temporalitat i la precarietat. D’aquesta manera desapareixien els contractes d’obra i servei, mentre es restringia la possibilitat de fer contractes temporals a situacions molt concretes que no poden superar els 90 dies treballats per any.
A canvi, es proposava que les empreses fessin servir els contractes fixos discontinus, de manera que treballadors que fan feines de temporada no s’hagin de preocupar per si els renovaran el contracte després d’un període d’inactivitat i tinguin els mateixos drets que els treballadors amb un contracte fix indefinit.
Tot i els beneficis pels treballadors que aporta aquesta figura contractual, té com a contrapartida que ja no es comptabilitzen com a desocupats uns treballadors que abans sí que se’n consideraven. En altres paraules, quan un treballador amb contracte fix discontinu entra en període d’inactivitat cobra l’atur, però no compta com a desocupat, sinó que es considera com a un “demandant d’ocupació amb relació laboral”.
Es tracta d’un nombre significatiu de persones que, només a Catalunya, l’any passat ja representaven el 5,7% del conjunt de treballadors afiliats a la Seguretat Social a Catalunya sota aquesta modalitat contractual. Si agafem xifres del conjunt de l’Estat el desembre de 2022 i gener d’aquest any, equivalien a 443.078 i 660.000 demandants d’ocupació no comptabilitzats.
Òbviament, les dades oficials tampoc fan constar les persones que busquen feina, però que no estan inscrites al SOC o al SEPE, sigui perquè són treballadors autònoms, perquè no en treuen cap benefici, o perquè són part de l’economia submergida. Així com tampoc s’especifica quantes persones treballen a mitja jornada, no per voluntat, sinó perquè no troben altra feina de jornada completa.
I és cert que aquestes xifres són difícils de comptabilitzar, però més transparència en les dades relacionades amb els fixos discontinus no requereix cap esforç, sinó la simple voluntat de reduir la divergència entre la realitat del mercat laboral i la retòrica oficial, una necessitat ineludible si és que de veritat volem avaluar l’efectivitat de les polítiques d’ocupació.
Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram
La pujada generalitzada de preus està complicant les finances de moltes llars. Cada vegada és més difícil quadrar els comptes per a arribar a final de mes i encara més dedicar una part dels nostres ingressos a l’estalvi. Davant aquesta situació, recollim onze consells per a millorar l’economia familiar.
- Aplicar la fòrmula del 50/30/20. Es tracta d’intentar distribuir els nostres ingressos de forma que el 50 % es dediqui a les despeses (llum, aigua, lloguer, hipoteca, telèfon, menjar, estudis…), el 30 % al nostre oci (les nostres sortides en esmorzars o dinars fora de casa, vacances, regals…) i el 20% restant a l’estalvi.
- Retallar subscripcions innecessàries. A quantes plataformes digitals estem subscrits? Les fem servir totes? Cal que les continuem pagant? I aquella subscripció a aquella revista que mai acabem llegint? Totes les subscripcions automàtiques s’han de revisar per valorar si són necessàries. Avui en dia existeixen diferents plataformes amb contingut en línia que són legals i gratuïtes, només cal fer una ullada per Internet per trobar-les. I recordem que les biblioteques també són una gran font de llibres i contingut audiovisual.
- Revisar els nostres contractes de llum, gas i telèfon. Cal revisar amb molta cura els contractes que tenim amb les diferents companyies de serveis. És una de les partides on més diners se’ns en van sense adonar-nos al cap de l’any. No podem prescindir d’aquestes despeses, però sí reduir-les.
- Fer més àpats a casa. Reduir les vegades que sortim a menjar fora de casa o que comprem menjar per emportar-nos pot arribar a ser una molt bona font d’estalvi. No cal deixar d’anar als restaurants, però sí reduir la quantitat d’àpats que fem fora de casa, i més si som una casa de família nombrosa.
- Reutilitzar. Quan una cosa se’ns faci malbé, mirem si podem reparar-la i allargar-ne la vida abans de llençar-la a les escombraries. També és una bona eina d’estalvi comprar roba de segona mà, llibres, mobles i fins i tot electrodomèstics.
- No comprar impulsivament. Una de les raons principals per les quals no fem un bon ús dels nostres diners són les compres compulsives. A partir d’ara, quan vulguem una cosa, donem-nos un marge de temps per saber si de veritat la necessitem. Ens sorprendrà comprovar que podem prescindir de gran part de les coses que volem comprar a cop de targeta.
- Comparar preus. Quantes vegades ens ha passat que comprem un telèfon mòbil, per dir un exemple, i l’endemà veiem una oferta del mateix producte en una altra botiga? Això ens passa per no comparar. Hem d’aprendre a comparar tot el que comprem, fins i tot el menjar.
- Fer servir menys el cotxe. Tot i que molta gent no pot prescindir del transport privat, sí que en podem reduir l’ús. Mirem d’utilitzar el transport públic o compartir cotxe si és possible. I fem ús també de la bicicleta, i sobretot, de les nostres cames, que caminar és sa i gratuït.
- Escollir una bona entitat financera. Són necessàries totes les nostres targetes de crèdit? Quines comissions ens cobra la nostra entitat financera? Revisem si aquesta entitat financera ens ajuda a tenir una bona economia personal, o si, per contra, cal que fem un canvi. Actualment, hi ha moltes entitats financeres amb eines que ajuden a controlar les teves despeses i que alhora et donen un cop de mà per estalviar: escollim una bona entitat financera pel nostre futur.
- Adaptar-nos a la nostra butxaca. Si ingressem una certa quantitat de diners, no fem més del que la nostra economia es pot permetre. No cal “estirar més el braç que la màniga”, com diem els catalans. Fem un ús responsable dels nostres diners segons els nostres guanys.
- Ser previsors. Hem d’analitzar l’evolució de les nostres despeses en els últims mesos per comprovar en què se’ns va els diners i on podem retallar. Davant l’actual situació inflacionària, en alguns casos serà necessari aplicar una “economia de guerra” segons com estimem que evolucionaran els nostres ingressos i despeses.
- Ja fa dies que sabem que els diners no fan la felicita. Però podem aportar estabilitat a la nostra economia personal per evitar-nos disgustos. A més, en aquests temps d’incerteses econòmiques, val la pena recordar la frase que ens va deixar el filòsof Sèneca: “No és pobre qui té poc, sinó qui molt desitja”.
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
El raonament és senzill i potent alhora: l’actiu més important i rendible de qualsevol empresa són els seus treballadors i treballadores. Aleshores, què pot ser millor que mantenir l’actiu més important de l’organització en el seu estat natural, que és on es manifesta tot el seu potencial?
Aquest raonament, però, no és d’aplicació exclusiva a l’àmbit laboral. Les seves connotacions són primordials, ja que totes les persones som treballadores, si més no en potència, sigui en l’àmbit laboral actiu, postlaboral, en l’àmbit acadèmic, o en qualsevol altra situació. És evident, doncs, que la felicitat transcendeix qualsevol d’aquests raonaments, per a anar a raure en el comú denominador: l’ésser humà.
La recerca científica de la felicitat
Parlar de la felicitat no és cap novetat, Aristòtil ja en feia profundes dissertacions al segle IV aC. Però, en els últims anys, ha pres força el concepte de psicologia positiva, que és un corrent de la psicologia que estudia les bases del benestar psicològic i de la felicitat, així com de les fortaleses i virtuts humanes. La diferència respecte a altres corrents propers de la psicologia i amb els seus precedents històrics és que aquest es basa en el mètode científic. El psicòleg Martin Seligman en va establir les bases a la fi dels anys 1990, i d’altres autors, com Mihály Csíkszentmihályi, l’han fet créixer amb les seves contribucions.
A primer cop d’ull, el propòsit de la psicologia positiva pot sonar massa arrogant: «ara la ciència pretén explicar-nos què és la felicitat?». Però són moltes les veus dissidents que consideren que la felicitat va molt més enllà del processament d’un simple conjunt de valors mesurables en l’àmbit de la psicologia.
Debats a banda, totes les persones sabem, sense que ens hagi calgut aprendre-ho, quan ens sentim bé, i, sobretot, quan ens sentim malament. És quelcom innat. I és que el nostre organisme va com una seda amb el benestar, mentre que comença a donar senyals d’alerta quan experimentem malestar.
Què en diuen els experts
Atès que les empreses són sobretot conjunts de persones, pot semblar que sigui bàsic garantir el benestar i la satisfacció dels treballadors a la feina. Tanmateix, en la lògica empresarial lligada a la Revolució Industrial (encara molt present arreu), el paradigma general ha estat tot el contrari: fer-los treballar al màxim per a obtenir majors beneficis. Una visió on el seu benestar personal queda lluny de la incumbència de l’empresa.
Els estudis sobre aquest tema arriben a la conclusió que l’experiència dels treballadors que se senten a gust a la seva organització és molt més preuada que, fins i tot, els béns materials que poden rebre com a gratificació. I això és perquè aquesta experiència no té caducitat; sempre pot ser evocada i gaudida de nou.
Tècniques de salut per afrontar el teletreball
La felicitat dels treballadors com a baròmetre de la salut empresarial
Així doncs, ara ja no es tracta de centrar-se només en la famosa experiència de client (CX), sinó que l’experiència del treballador també juga un paper cabdal en l’èxit de l’organització. Tant des del punt de vista de l’empresa, perquè un empleat feliç, creatiu o empàtic és sinònim d’un treballador més productiu, com des del punt de vista del treballador, perquè passem gairebé un terç de la nostra vida a la feina.
És bona mostra de la consolidació d’aquesta tendència el sorgiment de diversos índexs, com ara l’Índex Global de Felicitat en el Lloc de Treball, que mesuren la felicitat al lloc de treball. Així mateix, es consolida la figura coneguda com a Chief Happiness Officer o director de benestar en aquelles organitzacions que aposten pel valor de les persones i la rendibilitat d’un empleat feliç.
La difusió aconsegueix conscienciació i implicació
Persones i empreses són una estranya barreja. Les persones som éssers tangibles que actuem moguts per la gratificació; posem els nostres esforços en allò que ens gratifica, sigui en la forma que sigui. Tanmateix, les empreses són en si intangibles, tot i que alhora estan formades per persones, i tenen com a propòsit o bé el benefici propi, el benefici social (sense afany de lucre) o bé una combinació de les dues, que aporti benefici però de forma sostenible per a la societat.
Estranya barreja i, alhora, quina sinergia tan fructífera quan el focus de l’organització es posa en les persones!
A 11Onze s’ha cregut des de bon principi en aquest valor fonamental, que és compartit per totes les persones que formen la nostra comunitat. I funciona!
Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!
El primer de maig s’associava històricament amb festivals pagans vinculats a la primavera fins que la Segona Internacional va establir en aquesta data la festa del treball. Ho va fer l’any 1889 per commemorar la sagnant lluita dels obrers nord-americans per la jornada laboral de vuit hores.
El fet que el Dia Internacional dels Treballadors se celebri l’1 de maig té el seu origen en la lluita dels treballadors dels Estats Units per la reducció de la jornada laboral, que en la segona meitat del segle XIX s’allargava en molts casos fins a les 16 hores.
A mesura que el sistema capitalista s’afermava en les grans ciutats industrials dels Estats Units en un entorn d’elevada desocupació, les condicions laborals dels treballadors s’havien anat endurint. Davant aquesta situació, la Federació del Treball va convocar una vaga general que havia de començar l’1 de maig de 1886 per exigir la jornada laboral de vuit hores.
Repressió obrera
El 3 de maig, les protestes a Chicago es van tornar violentes quan la policia va actuar amb extrema duresa contra els treballadors mentre es manifestaven. L’endemà, un míting celebrat en la plaça Haymarket de la ciutat es va tenyir de sang durant la intervenció de la policia. Una bomba va esclatar entre les files dels uniformats, encara que per als historiadors no és clar si l’objectiu eren ells o els obrers, i va matar a set policies. Tot seguit, els agents van obrir foc contra els manifestants, matant a diverses persones i ferint a centenars.
Com a conseqüència, es va celebrar un judici que va condemnar a vuit homes per l’acció. Quatre d’ells van acabar penjats, tot i que no es van presentar proves que els relacionessin amb la bomba. De res va servir tampoc la campanya internacional per salvar les seves vides. Van ser premonitòries les paraules que va pronunciar August Spies, un dels condemnats, just abans de la seva execució: “Arribarà un moment en què el nostre silenci serà més poderós que les veus que avui escanyeu”.
Reconeixement a la lluita obrera
La Segona Internacional va establir l’1 de maig com a festa del treball l’any 1889, donant origen a l’actual celebració del Dia Internacional dels Treballadors. Paradoxalment, els Estats Units, el país on es van produir els fets, va voler desvincular aquesta data dels moviments obrers. Per això el president Grover Cleveland va fer que el Dia del Treball se celebri al setembre.
Amb anterioritat als successos de Chicago, als Estats Units i part d’Europa el primer de maig era una data marcada per celebrar l’exuberància de la primavera en l’àmbit rural. L’origen d’aquesta festivitat es troba en les antigues pràctiques romanes de celebració de la floració primaveral.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Vivim en una meritocràcia, on l’esforç es veu recompensat? Realment funciona l’ascensor social? Nombrosos estudis qüestionen si l’èxit socioeconòmic de les persones depèn dels seus mèrits o si està predeterminat pels privilegis que atorga el lloc de naixement o la classe social.
Això que el futur és a les nostres mans, que tantes vegades hem escoltat dels nostres pares i avis, està en dubte. Almenys si no pertanyem a una família acomodada. Un estudi d’Esade mostra que la igualtat d’oportunitats en l’Estat espanyol és una fal·làcia: és 24 vegades més fàcil acabar entre l’1% de població amb major renda si es prové d’una de les famílies amb més ingressos que si es pertany a alguna de les de menys ingressos.
Per sort, la situació a Catalunya és molt millor que a Andalusia o Canàries, ja que ofereix el nivell més gran de mobilitat intergeneracional absoluta i relativa de la mostra, amb taxes similars a Escandinàvia. Però, així i tot, l’ascensor social està clarament desgreixat.
Un model qüestionat
Després de deixar enrere la societat feudal, que estava constituïda per estaments rígids, se suposava que la societat burgesa, basada en la teòrica igualtat davant la llei, havia de permetre que les persones de les classes més baixes progressessin socialment si s’esforçaven prou. Tradicionalment, els estudis eren la principal via d’ascens de les classes humils i mitjanes. No obstant això, cada vegada més experts indiquen que els estudis ja no garanteixen res i que la meritocràcia no existeix.
La idea que en la nostra societat l’esforç preval sobre els privilegis és fonamental per legitimar els sistemes polítics i econòmics liberals occidentals. Per mantenir l’ordre social establert, la majoria dels individus han de creure que poden progressar si s’esforcen prou.
Tot i això, com adverteix Michael Sandel, professor de Dret a Harvard, “el primer problema de la meritocràcia és que les oportunitats en realitat no són iguals per a tothom“. De fet, en les universitats de la denominada Ivy League, que inclou a vuit de les més prestigioses dels Estats Units, hi ha més estudiants que pertanyen a l’1% de les famílies amb més ingressos del país que al 60% amb menys ingressos.
Daniel Sanabria, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Granada, afegeix que en realitat “el millor predictor del rendiment acadèmic i de l’èxit professional posterior no és el rendiment cognitiu, és el context sociocultural, que els teus pares tinguin diners.
L’aventura d’emprendre
S’han popularitzat històries de superació de joves emprenedors com Steve Jobs, que va fundar Apple en el garatge de la seva casa. No obstant això, no són casos representatius, sinó extremadament inusuals, històries que únicament li ocorren a una persona d’entre un milió. A més, en molts d’aquests casos existeixen factors determinants de l’èxit que van més enllà del mèrit i de l’esforç personal.
La recerca ha demostrat que la característica més comuna entre els emprenedors és l’accés a capital, sigui a través de la família o contactes que facilitin l’estabilitat financera. Més que una inclinació genètica, sol ser els diners i una xarxa de seguretat el que permet als emprenedors assumir riscos.
De fet, una famosa recerca dels economistes David Blanchflower i Andrew Oswald indica que els mesuraments de la personalitat i les puntuacions dels tests psicològics gairebé no ajuden a predir qui dirigeix el seu propi negoci. En realitat, “el que importa és el capital inicial“, asseguren de manera rotunda en el seu estudi.
En aquest sentit, l’últim Global Entrepreneurship Monitor, que analitza l’emprenedoria en el món, adverteix que les empreses solen posar-se en marxa sovint amb els diners de familiars, amics i companys de feina. I cal tenir en compte que molts fundadors de ‘startups’ no cobren un sou durant algun temps, alguna cosa que poden permetre’s poques persones.
Els rics d’ahir i d’avui
Sembla que la riquesa de les dinasties familiars es perpetuen en el temps molt més enllà del que es pensava, com suggereix una recerca dels economistes italians Guglielmo Barone i Sauro Mocetti. En comprovar la mobilitat intergeneracional i la distribució de la riquesa a Florència comparant els registres de 1427 amb els de 2011, van descobrir que les famílies florentines més riques continuaven tenint els mateixos cognoms gairebé sis-cents anys després. I altres estudis apunten al fet que no es tracta d’un fenomen exclusiu de la Toscana.
L’esforç individual no és cap garantia d’èxit avui dia per als joves. Un informe del Govern espanyol fins i tot reconeix que “néixer en una família amb pocs ingressos condiciona les oportunitats d’educació i desenvolupament molt més que en altres països europeus”. La pobresa s’està convertint cada vegada més en una gàbia sense sortida per a una part important de la població.
Tot i que els títols i la formació especialitzada augmenten en línies generals l’ocupabilitat i la renda mitjana, la majoria d’anàlisi mostren que les capes de la població que neixen en una posició social solen viure i morir en la mateixa posició.
De fet, els joves han vist com es menysté el seu present i s’hipoteca el seu futur. A l’hora de retallar en els últims anys les grans partides pressupostàries, la d’educació ha sortit molt pitjor parada que les de sanitat i pensions. Per tant, el principal dinamitzador de l’ascensor social grinyola més que mai. I el volum de deute públic que hauran de pagar en els pròxims anys s’ha disparat.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Si estàs subscrit a més de cinc plataformes per veure sèries i pel·lícules, música o documents, aquest article t’interessa. Cada dia neixen noves plataformes i, amb elles, nous serveis que permeten compartir subscripcions de streaming amb l’objectiu de disminuir la quota. A 11Onze et donem les claus per gestionar-les.
Netflix ha guanyat en l’últim trimestre de l’any 37 milions d’usuaris, un 31% més que en 2019. La plataforma va reportar 5.466 euros milions durant el quart trimestre, un 21,5% més que fa un any. Les subscripcions avui dia s’han convertit en un must i ja no es concep poder viure sense elles. És cert que han canviat els nostres hàbits de consum: amb totes les plataformes digitals de TV és difícil tornar a acostumar-se a veure anuncis cada 15 minuts. Ara tot és a la carta, com, quan i on vulguis. Això sí, el que no és tan divertit és la quantitat de quotes, encara que siguin petites, que acabes pagant mensualment. En aquest article et donarem unes recomanacions per a estalviar i gestionar les teves subscripcions.
Si ens remuntem 20 anys enrere segur que recordeu Canal+, un dels primers canals privats que permetia veure pel·lícules i programes, el cost era bastant elevat per la qual cosa, només eren alguns privilegiats que podien gaudir-ho. Amb l’arribada de Netflix, HBO, Disney+, Filmin, Amazon i un llarg etcètera, les subscripcions anuals ronden entre els 10 i els 15 euros mensuals.
En principi és un import totalment assumible tenint en compte que anar al cinema et costa molt més, ara bé, hem de tenir present que una vegada et subscrius i comences a fer scroll, observem que en moltes ocasions perdem més de mitja hora a triar una pel·lícula. La varietat és tan extensa, que ens costa determinar (depenent del nostre estat d’ànim aquell dia), què ens ve de gust veure a cada moment i, per aquesta raó, acabes disposant de diverses plataformes.
Seguint el fil, una vegada et subscrius a qualsevol de les plataformes assenyalades, ens adonem que just la pel·lícula o sèrie que ens acaben de recomanar o aquella que no ens podem perdre, està en una altra plataforma. D’aquesta manera, automàticament et descarregues l’app i comences a introduir les teves dades i com l’import és petit, t’hi subscrius. Així doncs, sense adonar-te, tens més de cinc plataformes per veure milions de pel·lícules, documentals i sèries.
Què fer si et sents identificat?
- Revisa el teu pla de subscripció. Si disposa de més usuaris i dispositius, pregunta als teus familiars i coneguts si estan en la mateixa situació; d’aquesta manera, podeu compartir la despesa mensual. Això sí, et recomanem que facis una planificació a un any vista, divideixis la quota i controlis que realitzen el pagament, per exemple, mitjançant bizum perquè no quedi en l’oblit. És a dir, si la quota mensual és de 15€ i el compartiu entre 3 persones, t’han de fer un bizum de 60 € cadascun. Passaràs de pagar anualment 180€ a només 60€, per la qual cosa t’estalviaràs 120€.
- Permanència o no? Un gran avantatge d’aquesta mena de plataformes, és que no et demanen permanència per la qual cosa, pots donar-te de baixa quan hagis finalitzat la teva sèrie favorita i vegis que no hi ha res més que et pugui interessar. Pots estar 1 o 2 mesos, o el temps que necessitis, i donar-te de baixa fins que et vingui de gust veure algun altre contingut d’aquella mateixa plataforma.
- Aprofita les promocions. Cal estar atent perquè si no t’has donat d’alta en alguna plataforma, pot ser que per ser nou client et regalin un mes gratis. Si creus que val la pena seguir, pots tornar a compartir-la, si és possible, amb altres usuaris. Això sí, revisa bé les condicions una vegada et donis d’alta, ja que a vegades, si no cancel·les la subscripció pot ser que automàticament cobrin la pròxima subscripció del mes següent sense previ avís.
- Lloguer disponible per 24 h. Si ets d’aquelles persones que no t’agrada tenir costos fixos, hi ha plataformes, com Apple TV+ que permeten llogar una pel·lícula durant 24 hores per un cost baix i passat aquest temps caduca. És una bona opció, però si el teu propòsit és estalviar, t’aconsellem que miris els plans mensuals, ja que sempre són més econòmics.
- Subscripció mensual sense interrupcions. Hi ha altres plataformes, com Spotify, que et permeten escoltar tota la música i amb una subscripció mensual, sense interrupcions. En aquest cas, també disposen de plans que pots compartir amb més persones i reduir la quota mensual. D’altra banda, Apple disposa del pla familiar amb el qual, ja no només ens beneficiem d’això, sinó que fins i tot, podem adquirir aplicacions de pagament que es poden utilitzar en aquest pla, i a més, també podrem compartir llibres en format digital per a tota la família.
Coneixes Together Price?
Si disposes de Netflix, Spotify i Office 365, Nintendo Switch, Xbox Live, entre altres, aquest punt t’interessa. Together Price ajuda a grups de persones a compartir el cost dels seus plans multi-usuari d’una manera fàcil i segura. Si ets el propietari del compte, pots posar a disposició les teves plataformes disponibles i afegir als teus amics. Gràcies a això, quan et registris rebràs automàticament l’import dels teus amics i familiars.
I tot això de què m’ha servit?
Gràcies a totes aquestes plataformes, l’OCU informa que el 77% dels enquestats ja no descarreguen pel·lícules ni música de manera il·legal. És important revisar i preguntar als experts quan adquirim els nostres mòbils que ens expliquin si disposem d’aquests serveis. Recorda l’exemple que hem esmentat abans, només amb una plataforma pots arribar a estalviar fins a 120 euros i si la poses a disposició de més gent, el cost es redueix molt més. Anima’t i comparteix-ho amb els teus amics i familiars.
Ara és un bon moment per revisar les teves subscripcions, de valorar aquelles que realment fas servir i compartir-les per a minimitzar les teves despeses.
11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.
A vegades no és gens fàcil trobar aquestes els termes “ètica” i “empresa” junts. Popularment es creu que l’essència d’un elimina a l’altre i, en aquesta raó, justifiquem la manca d’un teixit d’empreses que realment apostin per unes condicions garantistes, però la societat ha canviat i necessita que l’entorn laboral també ho faci. Un canvi de paradigma en les dinàmiques d’empresa que posin en marxa estructures més justes per tothom, per exemple, podria ser una de les maneres.
Quan parlem d’ètica a les empreses, ens concentrem bàsicament en la “tria” ètica entre possibles opcions per a un problema concret i definit. Ens agrada pensar que davant d’un problema, existeixen varies opcions, i podem ordenar-les de molt a poc ètiques. Per tant, tot es redueix en utilitzar uns criteris ètics, de classificació de les opcions, i optar per la més ètica d’entre les possibles. Pensar que això és possible i mirar d’afrontar l’ètica empresarial d’aquesta manera ens aporta tranquil·litat, però es tracta d’una falsa seguretat. Porta implícita la conclusió de que tots els problemes tenen solucions ètiques i no ètiques, i que pel simple fet d’escollir criteris de decisió correctes ja ens portarà de manera unívoca a escollir opcions del grup de les solucions ètiques.
L’ètica com a assignatura aïllada
El pitjor arriba quan volem realitzar formació en ètica empresarial pensant d’aquesta manera, llavors sí que l’embolic pot ser monumental, i també la frustració posterior. I si mirem la majoria de formació empresarial, l’ètica és una senzilla “pastilleta” que es dona al marge de les assignatures troncals, com si el directiu pogués separar les decisions que necessiten “ètica” de les que no. En decisions molt tècniques, potser sigui possible, però en la majoria de decisions és indestriable la part ètica de la que no ho és.
Però en la formació per directius, es tendeix a una curiosa especialització. Els cursos d’ètica es fan apart, i molts directius es pensen que allà rebran les receptes bàsiques que els permetran escollir amb ètica entre una rècula d’opcions possibles. El mateix plantejament de fer un curs de “business ethics” permet tendir al pensament simple de que existeix una pàtina de pintura ètica que de manera automàtica transforma les solucions en solucions ètiques. El directiu pot pensar que en aquesta formació especialitzada aprendrà a pintar de color de rosa qualsevol decisió. Però la realitat indica que és en el mateix plantejament del problema i en la justificació de si les opcions són exhaustives, on rau la verdadera ètica.
Treballar l’empatia també amb els treballadors
Així doncs, l’ètica no només es troba en la tria entre opcions, sinó en la mateixa definició del problema empresarial existent. I també en quines opcions ens plantegem com a possibles per tal de solucionar el problema concret. Per exemple, imaginem que hem considerat que tenim dues opcions: acomiadar i no acomiadar un treballador. El què hauríem de fer, és anar un pas enrere i veure perquè el volem acomiadar. Definim el problema i veiem que el què passa és que tenim un treballador que sempre arriba tard. Però cal anar un pas més enllà i conèixer perquè arriba tard, i si fa o no alguna cosa per compensar la seva tardança. També les implicacions que té el fet que arribi tard. En surt perjudicat algú? Afecta el bon funcionament de l’empresa? I un cop definit el problema, hauríem de veure les opcions possibles per a solucionar-lo (no simplement acomiadar o no). No sembla que acomiadar sigui la única opció. També podria plantejar-se un canvi de jornada, amonestar-lo, avisar-lo que arribar tard afecta la productivitat, i un llarg etcètera d’opcions.
Sembla bastant clar que el component ètic de l’acció directiva és transversal en tot el procés: com definim el problema, quines solucions plantegem com a possibles, i com triem la més adequada. L’ètica no pot ser reduccionista i anar directament a la tria. Però a més, també ha de ser transversal i impregnar totes les disciplines de direcció d’empreses. Reduir l’ètica a la mera tria ètica, despulla la tasca del directiu. Fa que el directiu sigui menys complet, i la seva tasca no es mostri en tota la seva importància. Empetiteix al directiu i també fa empetitir el resultat de la bona direcció d’empreses: el bé comú en majúscules.
Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!
Les dones ocupen tan sols un 34% dels càrrecs directius a Espanya. Una xifra insuficient que ha fet aflorar un nou lideratge, en clau femenina, que trenca i debilita cada vegada més barreres socials.
Espanya estableix, per llei, que en els càrrecs directius privats les persones del mateix sexe no haurien de superar el 60%. Es busca el que, en paraules del filòsof i economista John Stuart Mill, seria una “perfecta igualtat que no admeti poder i privilegi per uns ni incapacitat pels altres”. A la pràctica, però, la xifra es desdibuixa i aquest propòsit segueix sent un repte. Des que el 1910 les dones van accedir a les universitats, es troben amb la paradoxa que, tot i tenir els mateixos estudis, no poden accedir als mateixos càrrecs.
Lideratge femení, reinventem el futur
Una vida laboral marcada des de fa generacions per patrons masculins i que, de mica en mica, tal com demostren les xifres, obre la porta a l’altra meitat de la societat. I tot i que la dificultat per accedir a certs càrrecs segueix vigent, la conciliació segueix sent un repte i la diferència de salaris una realitat, cada vegada són més les dones que prenen les regnes de la seva vida professional i, per tant, de la seva vida. El lideratge femení treu a la llum aquest esperit revolucionari que, lluny dels patrons fins ara marcats, reivindica que el poder també pot ser conscient, transformador i sostenible.
Emprenedoria i sororitat, el lideratge pren noves formes
Parlar de lideratge femení és, sovint, parlar d’emprenedoria. L’observatori realitzat per l’empresa Extraordinaria a l’any 2020 constatava que el 58% de dones emprenedores ho feien per necessitat. La lectura d’aquesta xifra ens pot portar a circumstàncies com la dificultat per promocionar dins les empreses, l’impacte de la conciliació familiar o la maternitat en la vida laboral o l’exclusió del mercat que pateixen moltes dones arribades a certa edat. Les causes són múltiples, i la resposta és clara: si no poden seguir el camí marcat per la societat, marcaran el seu propi camí.
És el cas de Gemma Fillol, que des de la seva experiència ha demostrat que l’emprenedoria esdevé lideratge. Actualment és CEO d’Extraordinaria, la xarxa d’emprenedoria i lideratge femení que connecta més de 50.000 dones a Espanya. A partir de les xifres de l’estudi, remarca que “les dones emprenem per motius diferents que els homes. De fet, una de les pors principals de les emprenedores no és no facturar sinó no arribar a tot. Al final, ens mou l’aquí i l’ara. Des d’Extraordinaria observem quins són aquests comportaments i com podem ajudar-les. Com crear sororitat”.
La societat segueix sent profundament desigual i Fillol reivindica accedir a les mateixes oportunitats i drets “des de la més absoluta diferència, perquè la diferència és enriquidora”. Segons ella, s’intenta liderar des d’una visió femenina, però el sistema és masculí, i això provoca el xoc d’aquests dos mons, de dues maneres d’actuar i veure el món. És per això que moltes dones que accedeixen a alts càrrecs ho fan des d’aquests patrons masculins que tradicionalment s’han associat al poder.
Quines són les claus del lideratge femení?
Més cooperació i menys competició. Més treball en equip i menys jerarquia. Més empatia, col·laboració i intuïció i menys passivitat, control i impulsivitat. Són molts els autors que han descrit les característiques d’aquest lideratge, i precisament aquesta necessitat de transformar conceptes que fins ara associàvem al poder, és el primer pas per entendre que el lideratge femení no ens parla només d’una dona assumint un càrrec, sinó que vol aportar una nova visió de treballar, de comunicar-se i, fins i tot, d’entendre l’empresa i els seus objectius.
Tal com remarca Fillol, “no es busca només crear negocis sostenibles a econòmicament sinó també en l’àmbit humà. Generar un impacte social, transformar l’statu quo. El propòsit és molt clar, s’estan construint empreses des d’un altre lloc i això és molt revolucionari. El capital no és el primer i la crisi de la Covid-19 ha demostrat que les empreses que han sobreviscut són les que s’han posat les piles en activar l’empatia i l’escolta activa”.
Precisament a aquesta visió femenina en clau de sensibilitat decisiva i empatia es referia la presidenta del BCE Christine Lagarde l’any 2008 quan pronunciava que “si hagués sigut Lehman Sisters en lloc de Lehman Brothers, el món es veuria diferent”.
Del lideratge exclusiu al lideratge participatiu
“La resiliència, la capacitat de sortir reforçat d’un impacte, és carn de lideratge” i aquesta és precisament la clau de les líders del futur. Allunyar-se de la imatge del poder i la possessió per vincular-se a la contribució i la cooperació. Un lideratge que passa d’estar a l’abast d’uns pocs a esdevenir popular: “Per mi, una persona líder és una persona responsable i compromesa amb el seu èxit i amb l’impacte que vol deixar en aquest món”.
L’autèntic lideratge femení és el que genera un impacte positiu, i no només des dels alts càrrecs, sinó de forma transversal. De baix a dalt. Tal com conclou Gemma Fillol, “tots generem un impacte. L’activisme es pot practicar des de vessants tan propers com l’escola dels fills, les botigues on compres o a qui votes. Totes hauríem de ser persones conscients, qüestionar-ho tot i estar compromeses amb els nostres anhels més profunds, l’empremta que volem deixar al món. Tots hauríem de ser líders”.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
La incertesa que acompanya les crisis econòmiques pot tenir greus conseqüències psicològiques per les persones que l’estan patint. Lara de Castro, de l’equip de Recursos Humans d’11Onze, ens dona uns consells de com mantenir la nostra salut emocional davant de situacions adverses.
Totes les crisis venen seguides d’un procés de recuperació, però d’uns anys ençà sembla que anem enllaçant crisi rere crisi. Tot just quan ens recuperàvem de l’impacte de la pandèmia, ens trobem enfront d’una desastrosa situació econòmica i geopolítica que pot empitjorar en qualsevol moment i culminar en una recessió a finals d’any.
Les conseqüències pel nostre benestar emocional es van fer paleses durant el confinament, i la crisi econòmica no fa més que afegir llenya al foc a la simptomatologia d’estrès, ansietat i depressió acumulada per una gran part de la població. Com apunta de Castro, “els esdeveniments vitals estressants poden comportar una malaltia per l’ésser humà”.
Gestió emocional per afrontar una crisi econòmica
Enfocar-nos en les coses que podem controlar
Malgrat el malestar que puguem sentir, mantenir la calma i centrar-nos en els aspectes de la nostra situació personal que podem millorar, és clau a l’hora d’evitar la saturació emocional provocada per un estrès mantingut en el temps.
De Castro ens insta a reinventar-nos, “diversifica i creix, tan personal com professionalment”, sense oblidar-nos de la importància d’una bona xarxa social “fonamental per descarregar l’estrès a nivell personal”, envoltant-nos d’aquelles persones amb les quals ens sentim bé.
I encara que pot semblar evident davant d’una crisi econòmica, la planificació de l’estalvi pot evitar estrès innecessari. Com explica de Castro, “hem d’intentar no crear necessitats absurdes” i recordar que “no és més ric qui més té, sinó qui menys necessita”.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Atès que durant el 2023 es preveu un augment significatiu dels costos de vols, hotels i lloguer de cotxes, planificar amb antelació el teu viatge de negocis mai ha estat tan important si vols evitar sortir-te del pressupost.
Segons un informe de Global Business Travel Forecast, aquest any, els viatges de negocis s’encariran a causa de les pujades en tarifes aèries (8,4%), en els preus d’hotels (8,2%) i del lloguer de vehicles (6,8%). Això se suma a l’augment de preus experimentat durant el 2022 en tarifes aèries (48,5%), hotels (18,5%) i lloguer de vehicles (7,3%).
Tot i la popularitat del treball a distància i les videotrucades, els viatges de negocis continuen sent, en alguns casos, necessaris per a augmentar les vendes, la cartera de clients o els ingressos. Per tant, planificar un viatge amb antelació per a poder reduir despeses innecessàries, es converteix en un imperatiu. Heus aquí alguns consells per a estalviar en els costos dels viatges de negocis i maximitzar l’èxit i l’eficàcia de les teves reunions de treball:
Font: Bidroom
Planifica anticipadament
Sovint es pot estalviar diners si es reserven vols i hotels amb mesos o setmanes d’antelació. A més, considera la possibilitat d’utilitzar aplicacions o agències de viatges amb les quals podràs estalviar en reserves amb tarifes de paquets.
Prepara un pressupost
Estableix un límit pressupostari per als viatges de negocis. Si el viatge supera el límit establert, planteja’t si l’esdeveniment o la reunió poden realitzar-se virtualment. Delimita les despeses en dietes per a menjars i allotjament i informa els empleats del pressupost.
Programes de fidelització
Treballar exclusivament amb determinats proveïdors per a planificar els seus viatges de negocis pot estalviar-li diners. Animar als empleats a inscriure’s en els seus programes de fidelització també t’ajudarà. Aquestes associacions estratègiques poden atorgar avantatges com descomptes específics i reserves de vols preferents.
Sigues flexible amb les dates i hores
Sortir un dia més tard o un dia abans pot estalviar diners tant en vols com en habitacions. Si ets flexible amb les dates, sovint pots obtenir grans ofertes que d’una altra manera no aconseguiries.
Considera la ubicació
Compara ubicacions quan planifiquis una sortida per a tota l’empresa, com un comiat o una activitat de formació d’equips fora de les instal·lacions. A més, en assistir a esdeveniments, reserva un hotel fora de les grans ciutats i utilitzar el transport públic. Els hotels de l’aeroport o del centre de la ciutat solen ser més cars.
Cites prèvies i seguiment
Abans d’assistir als esdeveniments, posa’t en contacte amb els assistents o representants que desitgis conèixer. Recopila informació sobre les necessitats del client per a aprofitar al màxim el temps que passeu junts. Estableix objectius per a cada reunió amb el client, ja sigui la reunió inicial, la presentació d’una oferta o el tancament d’un tracte. Una setmana abans de la reunió, torna a posar-te en contacte per a confirmar la cita.
Elecció d’hotel
Si la teva empresa organitza un esdeveniment o una reunió, és important trobar un hotel amb l’espai perfecte. Hi ha moltes diferències entre les sales de reunions dels hotels: cada espai tindrà característiques, serveis i assistència diferents. Per exemple, l’equip audiovisual pot estar inclòs o no. Assegura’t de consultar les ressenyes per a comprovar que el servei s’ajusta als teus estàndards i, si és possible, visita el lloc amb antelació. No oblidis preguntar si l’hotel ofereix paquets especials, ja que molts tenen descomptes per a grups nombrosos.
Font: Bidroom
Et recomanem alguns hotels de negocis en les següents ciutats:
Londres
Barcelona
Milà
Milano Verticale | UNA Esperienze
Praga
Estrasburg
Kyriad Strasbourg Nord Palais des Congrès
Bordeus
Varsòvia
T’encanta viatjar? Amb 11Onze Viatges pots reservar allotjament al millor preu, sense escanyar a la indústria turística.
