Quant et costa l’assegurança de la llar?

Hem realitzat un estudi dels costos de les assegurances de la llar a través d’una enquesta als membres de la nostra comunitat que són propietaris d’un habitatge, amb l’objectiu d’analitzar la competitivitat del producte que oferim des d’11Onze Segurs.

L’enquesta ha estat realitzada per 11Onze des del nostre canal de Telegram amb la participació de 279 usuaris que responien a la pregunta: “Quant et costa anualment la teva assegurança de la llar?”. Es donava opció a triar entre un ventall de preus que anaven des de 60 €  anuals, fins a més de 400 €.

Les dades finals recullen que el 56% dels usuaris paguen entre 200 i 400 € anuals per la seva assegurança de la llar, mentre que el 22 % tenen una despesa entre 100 i 200 € per any. A més, un 18% paguen més de 400 € l’any. Uns resultats que concorden amb el preu mitjà anual de les assegurances de la llar a l’Estat, que es troba al voltant dels 301 euros anuals.

Quant et costa l’assegurança de la llar?

Una alternativa més competitiva

Des d’11Onze Segurs pensem que es pot reduir el cost de l’assegurança de la llar optimitzant els processos i personalitzant les cobertures. És per això que tenim una plataforma totalment digitalitzada, on prescindim dels contractes en paper, les gestories físiques, les despeses de gestió, de cancel·lació i de canvi de contracte, la qual cosa ja et suposa un estalvi considerable, però a més, et permetem modificar i adaptar les cobertures a les teves necessitats en qualsevol moment, abans i després de signar el contracte.

D’aquesta manera et podem oferir una assegurança de la llar des de 5 € al mes. La nostra pòlissa està pensada perquè que no paguis de més per la teva assegurança, oferint una quota mensual o anual, sense permanència, entre un 15%-20% més barata que amb les asseguradores tradicionals. Quin és el cost mensual de la teva assegurança de la llar actual? Vols saber quan et podries estalviar? Prova el nostre simulador de preus introduint algunes dades bàsiques, i tindràs el teu pressupost sense compromís al moment.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Per transformar una idea de negoci en una empresa és essencial tenir una visió global del projecte empresarial. El Business Model Canvas és una eina de gestió estratègica que permet ordenar i visualitzar tots els aspectes clau d’una empresa. Xavi Viñolas, Content Manager d’11Onze, ens explica com fer-la servir.

A l’hora de crear una empresa no n’hi ha prou amb tenir una idea de negoci i un esperit emprenedor. Per saber si un projecte empresarial és factible cal fer un pla de negoci que tingui en compte tots els àmbits de l’empresa durant un llarg període de temps amb el propòsit d’analitzar la viabilitat del projecte, definint els objectius i considerant els inconvenients.

Què és el Business Model Canvas

El Business Model Canvas és una plantilla que permet analitzar i visualitzar de forma clara, àgil i senzilla una proposta de negoci o les opacitats d’una empresa ja existent. Això ens permetrà evitar que els objectius de l’empresa siguin poc clars, poc realistes o inadequats. 

També és una eina ideal per a crear models innovadors amb l’objectiu de generar valor per als clients. Com explica Xavi Viñolas, “És una eina molt útil per explicar a possibles inversors o socis, com el nostre negoci proporciona valor al consumidor i, a la vegada, com aquest consumidor crea valor per al nostre negoci”.

Els 9 elements clau de la plantilla

Alexander Osterwalder, el creador del Business Model Canvas, explica el concepte: “La millor manera de descriure un model de negoci és dividir-lo en nou mòduls bàsics que reflecteixin la lògica que segueix una empresa per aconseguir ingressos. Aquests nou mòduls cobreixen les quatre àrees principals d’un negoci: clients, oferta, infraestructures i viabilitat econòmica”.

1. SEGMENT DE CLIENTS. És a dir, a qui va dirigit aquest negoci? Qui és el nostre client? Quin és el nostre segment de mercat?
2. PROPOSTA DE VALOR. Molt senzillament, quins productes o serveis ofereixes que creen valor pels teus clients. Què ens fa diferents?
   
3. CANALS. Com es distribueix aquest producte o aquest servei? És un producte o servei intangible que el vens a través d’una app o d’una web? És un producte o servei que s’ha de vendre o proporcionar a través d’una botiga o oficina física?
4. RELACIONS AMB CLIENTS. Aquí descrivim quin tipus de relacions tenim amb els nostres clients. Ens adrecem a un client que només ens comprarà una vegada? O tenim un negoci que busca un client recurrent, com una subscripció?
5. FONTS D’INGRESSOS. Com monetitzem el negoci? És una proposta de venda directa o un model de subscripció recurrent? Com fixem el preu del nostre producte?
6. RECURSOS CLAU. Aquests poden ser la teva fàbrica, els teus empleats, propietat intel·lectual, coses o persones que són imprescindibles pel teu negoci.
7. ACTIVITATS CLAU. Activitats que fas amb els recursos clau i que són necessàries per portar a terme la proposta de valor: màrqueting, producció, vendes.
8. SOCIS CLAU. La gent o organitzacions que necessites per executar el teu model de negoci i produir valor pels teus clients.
9. ESTRUCTURA DE COSTOS. I finalment, tot això et costarà diners, oi? Quins costos fixos i variables determinen el nostre model de negoci? És un model escalable?

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

Les idees innovadores són vitals per a fer evolucionar l’economia d’un país. També són essencials per al naixement d’empreses emergents, però obtenir diners per a desenvolupar-les no sempre és fàcil per als emprenedors. Per això, us donem tres consells per engegar.

Quan pensem a muntar un negoci, el primer que se’ns passa pel cap és que hem de demanar diners a una entitat financera. Tanmateix, que ens concedeixin el finançament necessari per a iniciar un negoci des de zero és tot un embolic. Ens poden dir que ens falten garanties per retornar el préstec o el crèdit que hàgim demanat i, a més, ens reclamaran un projecte ben elaborat i un estudi de mercat que defensi la nostra viabilitat.

Si parlem de finançament per a empreses, potser pensem en les línies ICO, impulsades per l’Estat, però aplicades per les entitats financeres, que compten amb un límit de fons a concedir. Un cop s’acaben els diners que ens han assignats per a un període concret, ja no ens podran donar més préstecs. A més, aquest tipus d’ajudes no estan destinades específicament per a emprenedors.

Primer consell: busca programes per a emprendre

Al sector públic, conscient de les dificultats que es troben les empreses emergents, ja fa uns anys que s’han posat en marxa diferents programes d’ajuts i subvencions per als que volen iniciar-se en el món empresarial. Aquests ajuts fan èmfasi en col·lectius amb més vulnerabilitat o que tenen més impediments per a assolir els seus objectius, com són les dones i els joves.

Com tot tràmit que impliqui l’administració pública, pot ser llarg i complicat intentar optar a aquests programes que ens ajuden a engegar el nostre negoci, però, si tenim molt clar el projecte, hem de buscar el finançament que necessitem per tots els mitjans disponibles. Actualment, hi ha subvencions de tota mena. Així que només ens haurem d’entretenir a buscar si n’hi ha alguna que ens escaigui.

Segon consell: desbrossa el gra de la palla i demana ajuda

Desbrossar el gra de la palla d’aquestes ajudes, però, pot ser un exercici complex, perquè les nostres idees no sempre es poden encasellar en les classificacions preestablertes, però segur que alguna s’hi acosta prou al que imaginem i podrem presentar-hi el nostre projecte. En qualsevol cas, a les administracions existeixen serveis d’assessorament, com Barcelona Activa o Creacció, que tenen un programa específic d’emprenedoria, tot i que només es tracta d’acompanyament.

Hem de tenir en compte que hi ha programes de subvencions que seleccionen els projectes per concurrència competitiva, com el programa INNOTEC, que cofinança projectes de recerca i desenvolupament (R+D) fins al 70%. N’hi ha d’altres que simplement ens ajuden en temes fiscals, per a reduir costos. Poden ser de gran utilitat, tot i que pagar menys impostos probablement no ens ajudarà a posar en marxa el projecte que tenim al cap. L’important és que existeix un ampli ventall d’opcions, especialment si els nostres camps són la innovació i la millora del medi ambient.

Per altra banda, la Unió Europea també ha creat programes com l’EU Recovery Plan, dins del qual trobem els fons europeus per a la transformació digital i ecològica, i, més concretament, un instrument excepcional per a finançar la reactivació europea després de la pandèmia. És l’anomenat Next Generation EU, dotat amb 750.000 milions d’euros, i repartits en diferents convocatòries que inclouen objectius més específics, com ara l’emprenedoria femenina.

Perquè les dones emprenen gairebé el 50% de les iniciatives de l’Estat, segons es desprèn de l’informe GEM España 2018-2019, en què es reflecteix que la taxa d’activitat emprenedora femenina no ha deixat de créixer, escurçant així la bretxa de gènere. Per aquest motiu, podem trobar plans d’ajut i incentius exclusivament per a elles, com el d’Emprenedores Digitals.

Tercer consell: la clau està en la perseverança

Dins aquest complex món del finançament per a startups, fins i tot hi ha iniciatives com els Esmorzars de Finançament, impulsats per l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), que tenen com a objectiu posar en contacte els emprenedors amb els possibles inversors, els anomenats “àngels inversors”. 

Per a posar en marxa un negoci, una idea revolucionària, sempre ha estat necessari tenir un mecenes que cregui en el projecte, tant o més que nosaltres mateixos. Però si encara no ha aparegut, no ens podem donar per vençuts. Recorda: si els inventors més coneguts de la història de la humanitat no haguessin perseverat, no hauríem assolit els avenços i les fites que hem assolit col·lectivament. Com va dir el famós il·lustrador Walt Disney: “Tots els somnis poden fer-se realitat, si tenim el coratge de perseguir-los”.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

L’evolució de les qualitats que defineixen a un bon líder no es pot analitzar de manera independent a la transformació de la societat al llarg del temps. Pilar Oltra, agent d’11Onze, ens fa una anàlisi de com ha canviat el concepte del lideratge durant el transcurs de la història.

El lideratge clàssic, prevalent des de temps immemorials fins al segle XIX, donava prioritat a valors com bravura, fortalesa, astúcia i fins i tot ‘respecte’ a través de la por. Avui dia, conceptes com l’empatia, o la dificultat de mantenir la motivació i el compromís dels empleats prenen protagonisme a l’hora de definir a un bon líder. 

Com explica Oltra, actualment un líder “desenvolupa la seva activitat des de la vulnerabilitat, analitzant les seves fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats, així com els seus valors, emocions i creences”, fonamental per despertar els sentiments positius dels seus col·laboradors.

La intel·ligència emocional

La capacitat de reconèixer els sentiments propis i aliens, i de connectar adequadament amb altres persones, el que es coneix com a intel·ligència emocional, ens ajuda en la resolució de conflictes, a ser més empàtics i a comunicar-nos de manera efectiva. “Fa que el lideratge incrementi el rendiment individual i dels equips i organitzacions”, apunta l’agent d’11Onze.

Un bon líder ha de ser capaç de combinar la consecució de les tasques amb conductes orientades a fomentar les relacions entre les persones. Com detalla Oltra, “es necessiten líders per complir els objectius empresarials, però també prou hàbils per fer partícips als seus equips, de manera que se sentin igualment inspirats”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’efecte d’enquadrament, conegut en anglès com a ‘framing effect’, és un biaix cognitiu segons el qual una mateixa informació, plantejada de diferent manera, pot portar-nos a conclusions dispars. Lara de Castro, de l’equip de Recursos Humans d’11Onze, ens explica com aquesta distorsió de la percepció pot afectar les nostres decisions del dia a dia.

A tots ens agrada pensar que a l’hora de prendre una decisió o fer una elecció seguim el nostre criteri amb certa objectivitat, però com explica Lara de Castro, “el nostre pensament crític no és tan imparcial com ens pensem, sinó que responem d’acord amb com ens plantegen la pregunta en qüestió”.

Podem trobar infinitat d’exemples de com el biaix cognitiu determina la presa de decisions de les persones. Es tracta d’un marc cognitiu on les persones decideixen una opció o l’altra en funció de si les opcions es presenten amb connotacions positives o negatives. Posem pel cas que t’han de fer una intervenció quirúrgica i has de signar un document per donar el teu consentiment: si et diuen que tens un 90% de possibilitats que surti bé, és més probable que signis el document, que si et diuen que tens un 10% de possibilitats que surti malament.

Aprofitar aquest biaix cognitiu intrínsec de les persones en funció de com el cervell fa comparacions entre positiu vs. negatiu, pèrdua vs. guany, millor vs. pitjor, etc., facilita que “persones, governs i empreses que dominin la comunicació, puguin fer amb nosaltres el que vulguin”, apunta de Castro.

De Castro ens fa una reflexió en aquest sentit: “Si ho centrem en el món de les finances, aquest biaix encara fa més por, perquè suggereix que les decisions que prens en relació amb les teves finances personals ve determinada per la forma com es planteja, i qui planteja, la pregunta”. D’aquí ve la importància de l’educació financera, ja que estar informat és l’únic antídot que s’ha mostrat efectiu contra les tècniques de màrqueting que aprofiten el biaix cognitiu per influenciar la nostra presa de decisions. 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Contractar una assegurança de la llar és essencial per protegir-nos davant d’incidents que puguin afectar el nostre habitatge, però moltes vegades no és fàcil entendre la terminologia de la pòlissa. T’expliquem alguns dels conceptes bàsics que has de conèixer.

Una pòlissa d’assegurança de la llar és un contracte segons el qual, el prenedor (la persona qui contracta), paga una prima (quantitat de diners) a la companyia asseguradora a canvi que se li garanteixi la cobertura d’un risc que queda definit a la pòlissa. Per això, és important que, a l’hora de contractar la pòlissa, estudiïs amb deteniment cadascuna de les clàusules del contracte. T’ajudem a familiaritzar-te amb la terminologia que utilitza l’assegurador per fer més fàcil tot aquest tràmit.

Continent

S’entén com a continent a tots els elements estructurals d’un immoble, és a dir, els fonaments, parets, sostres, portes, finestres, així com la instal·lació elèctrica, d’aigua i dispositius de seguretat. Bàsicament, tots aquells elements que si poséssim l’habitatge del revés no caurien, a més de qualsevol estructura unida a ell (el garatge, la piscina…).

Has de tenir en compte que cada companyia asseguradora pot tenir petites variacions a l’hora de considerar quins elements conformen el continent. Tanmateix, has de saber que l’import de la cobertura del continent no representa el preu de compra o el valor actual de mercat, sinó el cost de reconstrucció de l’habitatge. 

Contingut

El contingut fa referència a tots aquells elements o béns que es troben a l’interior de l’immoble: mobles, electrodomèstics i altres aparells electrònics, així com roba, joies, obres d’art i qualsevol efecte personal de valor. La cobertura del contingut et pot ajudar a recuperar el cost de substituir les teves coses que s’hagin danyat en diferents situacions, o que hagis perdut en cas de robatori.

Tingues present que hauràs de fer una llista de tots els objectes abans de contractar l’assegurança, i que pertinences que superin certs valors establerts, requeriran una cobertura addicional. També és important recordar avisar la companyia si vols afegir nous béns que hagis adquirit després de signar la pòlissa.

Responsabilitat Civil

La cobertura de responsabilitat civil ofereix protecció enfront dels danys ocasionats a tercers per part de qui és legalment responsable. En el cas de les assegurances de la llar, cobreix a la persona que ha contractat la pòlissa o a qualsevol membre de la seva família (inclús mascotes si les afegim a la pòlissa) que visquin a l’habitatge, per incidents al mateix habitatge que puguin afectar a una altra persona. 

Es tracta d’un tipus de cobertura indispensable en qualsevol assegurança de la llar. Una fuita d’aigua que causa d’anys al pis de sota, un gerro que cau del teu balcó a sobre un cotxe, o la trencadissa de la finestra del veí mentre els teus fills jugaven amb una pilota, són exemples d’incidents que estarien coberts.

Compte amb la lletra petita

Sí, és una obvietat, però hem de llegir amb atenció la lletra petita de la nostra pòlissa per evitar sorpreses d’última hora. Per exemple, termes com furt i robatori poden semblar similars, però mentre que moltes pòlisses cobreixen els danys ocasionats en cas de robatori (sostracció de béns mitjançant la força o la violència), altres companyies no t’asseguren en cas de furt (sostracció de béns per negligència), com pot ser el cas si t’has deixat la porta de casa oberta.

La manca de manteniment d’un immoble o no prendre les precaucions corresponents si tens un gos de raça perillosa, són dos exemples més d’accions imprudents que es podrien classificar com a negligència, i que no estarien cobertes per la majoria d’assegurances de la llar.

I finalment, compara abans de contractar. L’oferta del mercat d’assegurances és molt variada gràcies a l’entrada de les insurtech i a la competència que hi ha entre diferents companyies. Pren el temps necessari per fer un estudi comparatiu que et permeti trobar l’opció que s’adapti més bé a les teves necessitats i el tipus d’habitatge que vulguis assegurar.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Vivim en una meritocràcia, on l’esforç es veu recompensat? Realment funciona l’ascensor social? Nombrosos estudis qüestionen si l’èxit socioeconòmic de les persones depèn dels seus mèrits o si està predeterminat pels privilegis que atorga el lloc de naixement o la classe social.

Això que el futur és a les nostres mans, que tantes vegades hem escoltat dels nostres pares i avis, està en dubte. Almenys si no pertanyem a una família acomodada. Un estudi d’Esade mostra que la igualtat d’oportunitats en l’Estat espanyol és una fal·làcia: és 24 vegades més fàcil acabar entre l’1% de població amb major renda si es prové d’una de les famílies amb més ingressos que si es pertany a alguna de les de menys ingressos.

Per sort, la situació a Catalunya és molt millor que a Andalusia o Canàries, ja que ofereix el nivell més gran de mobilitat intergeneracional absoluta i relativa de la mostra, amb taxes similars a Escandinàvia. Però, així i tot, l’ascensor social està clarament desgreixat.

Un model qüestionat

Després de deixar enrere la societat feudal, que estava constituïda per estaments rígids, se suposava que la societat burgesa, basada en la teòrica igualtat davant la llei, havia de permetre que les persones de les classes més baixes progressessin socialment si s’esforçaven prou. Tradicionalment, els estudis eren la principal via d’ascens de les classes humils i mitjanes. No obstant això, cada vegada més experts indiquen que els estudis ja no garanteixen res i que la meritocràcia no existeix.

La idea que en la nostra societat l’esforç preval sobre els privilegis és fonamental per legitimar els sistemes polítics i econòmics liberals occidentals. Per mantenir l’ordre social establert, la majoria dels individus han de creure que poden progressar si s’esforcen prou.

Tot i això, com adverteix Michael Sandel, professor de Dret a Harvard, “el primer problema de la meritocràcia és que les oportunitats en realitat no són iguals per a tothom“. De fet, en les universitats de la denominada Ivy League, que inclou a vuit de les més prestigioses dels Estats Units, hi ha més estudiants que pertanyen a l’1% de les famílies amb més ingressos del país que al 60% amb menys ingressos.

Daniel Sanabria, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Granada, afegeix que en realitat “el millor predictor del rendiment acadèmic i de l’èxit professional posterior no és el rendiment cognitiu, és el context sociocultural, que els teus pares tinguin diners.

L’aventura d’emprendre

S’han popularitzat històries de superació de joves emprenedors com Steve Jobs, que va fundar Apple en el garatge de la seva casa. No obstant això, no són casos representatius, sinó extremadament inusuals, històries que únicament li ocorren a una persona d’entre un milió. A més, en molts d’aquests casos existeixen factors determinants de l’èxit que van més enllà del mèrit i de l’esforç personal.

La recerca ha demostrat que la característica més comuna entre els emprenedors és l’accés a capital, sigui a través de la família o contactes que facilitin l’estabilitat financera. Més que una inclinació genètica, sol ser els diners i una xarxa de seguretat el que permet als emprenedors assumir riscos.

De fet, una famosa recerca dels economistes David Blanchflower i Andrew Oswald indica que els mesuraments de la personalitat i les puntuacions dels tests psicològics gairebé no ajuden a predir qui dirigeix el seu propi negoci. En realitat, “el que importa és el capital inicial“, asseguren de manera rotunda en el seu estudi.

En aquest sentit, l’últim Global Entrepreneurship Monitor, que analitza l’emprenedoria en el món, adverteix que les empreses solen posar-se en marxa sovint amb els diners de familiars, amics i companys de feina. I cal tenir en compte que molts fundadors de ‘startups’ no cobren un sou durant algun temps, alguna cosa que poden permetre’s poques persones.

Els rics d’ahir i d’avui

Sembla que la riquesa de les dinasties familiars es perpetuen en el temps molt més enllà del que es pensava, com suggereix una recerca dels economistes italians Guglielmo Barone i Sauro Mocetti. En comprovar la mobilitat intergeneracional i la distribució de la riquesa a Florència comparant els registres de 1427 amb els de 2011, van descobrir que les famílies florentines més riques continuaven tenint els mateixos cognoms gairebé sis-cents anys després. I altres estudis apunten al fet que no es tracta d’un fenomen exclusiu de la Toscana.

L’esforç individual no és cap garantia d’èxit avui dia per als joves. Un informe del Govern espanyol fins i tot reconeix que “néixer en una família amb pocs ingressos condiciona les oportunitats d’educació i desenvolupament molt més que en altres països europeus.” La pobresa s’està convertint cada vegada més en una gàbia sense sortida per a una part important de la població.

Tot i que els títols i la formació especialitzada augmenten en línies generals l’ocupabilitat i la renda mitjana, la majoria d’anàlisi mostren que les capes de la població que neixen en una posició social solen viure i morir en la mateixa posició.

De fet, els joves han vist com es menysté el seu present i s’hipoteca el seu futur. A l’hora de retallar en els últims anys les grans partides pressupostàries, la d’educació ha sortit molt pitjor parada que les de sanitat i pensions. Per tant, el principal dinamitzador de l’ascensor social grinyola més que mai. I el volum de deute públic que hauran de pagar en els pròxims anys s’ha disparat.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Et farem deu recomanacions perquè puguis gaudir de les teves vacances i estalviar en les reserves i en moltes coses més.

Enguany s’espera que un gran nombre de persones facin les vacances els mesos de juliol, però tindrem diners per a les nostres vacances tan desitjades? Segur que tots estem pensant en l’estiu i, per tant, en les vacances. Molts de vosaltres ja teniu al cap on voleu viatjar, però esteu esperant noves recomanacions per saber si finalment podrem agafar un avió i gaudir d’una desconnexió merescuda.

Les vacances són necessàries per a fer un reset, gaudir dels nostres, cosa que és molt necessària, i recarregar les piles per a tornar a la feina amb el cap serè. També és un moment en què intentem no estar tan pendents de les despeses: solem fer excessos als àpats, en comprar-nos allò que sabem que no trobarem a la nostra ciutat i aprofitem per a anar a aquell hotel que tant ens venia de gust. Per això, us expliquem alguns consells per a estalviar en vacances, i que la tornada al setembre sigui més tolerable i sense maldecaps.

1. Estalvia a un any vista sempre que puguis. El primer pas recomanable és crear un pressupost estimat de l’import que penses invertir en la teva pròxima destinació i així poder crear un pla d’estalvi a un any vista. El mètode més còmode és obrir un compte d’estalvi o moneder al teu banc i fer-hi una transferència automàtica mensual de manera recurrent; així, abans de començar les vacances ja tindràs la quantitat estalviada que et permetrà fer-les sense despeses imprevistes.
2. Reserva anticipada. El món en línia ens proporciona una alta oferta de preus. A més, si tens la possibilitat de tenir les dates de les teves vacances confirmades a l’inici de l’any, podràs estalviar molts diners, obtindràs millors preus al teu bitllet d’avió, tren, o el transport que vulguis. Com més aviat el reservis, molt millor! I el mateix ocorrerà amb l’hotel, inclús et recomanem que reservis en aquell restaurant que has estat seguint per Instagram, mitjançant aplicacions que ofereixen descomptes molt interessants, fins i tot del 50%. És important que revisis a les teves reserves les despeses de cancel·lació, per si fos necessari.
3. Aprofita l’esmorzar. Tothom sap que l’esmorzar és l’àpat més important del dia i que és necessari per a grans caminades. Fes ús de l’esmorzar si està inclòs en les teves nits d’hotel i prepara’t i menja com un rei, aprofita i emporta’t una fruita per a mig matí per si et ve la gana abans que arribi el dinar.
4. Planifica els llocs. Si t’encanta fer una presentació del teu pròxim viatge i compartir-la amb la resta de la gent amb qui hi aniràs, estàs de sort, perquè aquesta és una altra manera d’estalviar diners. Si fas un llistat dels indrets que vols visitar, tens l’opció d’entrar al seu lloc web i fer-ne la reserva. Hi podràs trobar promocions, inclús, si sou diverses persones, us podreu beneficiar de descomptes per grup. A més, tenint el tiquet comprat és possible que fins i tot eviteu llargues cues per a adquirir-lo.
5. Canvi de divises. Tot i que la cotització de les monedes no es pot controlar, abans de canviar diners, consulta-ho amb el teu banc de confiança unes setmanes abans del teu viatge, per a informar-te si és millor esperar als dies abans la sortida. En molts casos, la recomanació serà fer-ho a l’aeroport, car les cases de canvi tracten d’oferir-hi el millor canvi. Una cosa important, en cas que durant el teu viatge vulguis fer les teves compres amb targeta de crèdit, és que canviïs una quantitat, encara que sigui petita, per si sorgeix qualsevol imprevist (tiquet de tren, propina, etc.).
6. Ús moderat de targetes. Com hem esmentat, quan estàs de vacances, l’últim en què vols pensar és en el que t’estàs gastant, però gairebé sempre tenim algun excés… Intenta aplicar les recomanacions que t’hem fet fins al moment i mira d’evitar al màxim l’ús de les targetes de crèdit si no està planificat dins les teves prioritats. En el moment serà una compra impulsiva, però després t’arribarà una suma important de despeses.
7. Ruta en carretera. Si la teva opció vacacional és agafar el cotxe i recórrer alguns pobles del teu voltant, utilitza el GPS, que sempre et recomana la millor ruta perquè evitis fer quilòmetres innecessaris i, per tant, estalviar en benzina. Visitar destinacions prop de casa és una opció molt recomanable; sovint oblidem els meravellosos indrets que tenim prop de la nostra ciutat i que podem visitar sense agafar un avió.
8. Evita restaurants turístics. Planifica bé el teu temps i, quan visitis algun lloc determinat, si és en una zona turística, evita les hores punta per a dinar o sopar: normalment, els restaurants d’aquestes zones solen ser d’escassa qualitat i d’alt cost. És preferible caminar quatre passes i cercar alternatives de llocs que solen freqüentar els locals, preguntar a la recepció de l’hotel, al taxista i, per descomptat, mirar les opcions que trobaràs als cercadors d’Internet.
9. Contracta free tours. Busca’ls als centres de les grans ciutats o pregunta-ho a aquell amic que viatja molt, que segur que n’ha utilitzat. Són guies turístics que et fan un recorregut per la ciutat explicant-te un munt de coses molt interessants sense una tarifa concreta. Si t’agrada, és optatiu deixar-li una propina.
10. Finança les teves vacances. Si ha estat un any difícil i alguns dels consells que hem esmentat no els has pogut seguir, com ara fer una previsió anticipada, no renunciïs a uns merescuts dies de descans, troba la teva agència de viatges més propera i finança aquell viatge que tanta il·lusió et fa; també pots fer la consulta al teu banc i ampliar la teva targeta de crèdit per a poder fer front a les despeses o demanar un petit préstec que aniràs pagant còmodament mes a mes.

L’estiu ja és aquí. Aprofita aquestes recomanacions i comença a somniar despert. I recorda, de la quantitat que t’hagis fixat per al teu gaudi, divideix-la entre els dies de vacances i no gastis més del previst.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Arriba l’estiu i molts ja comencen a planificar les vacances per poder desconnectar de la rutina fent un viatge o marxant uns dies fora de la residència habitual. Tanmateix, abans de deixar la casa sola hem de tenir en compte alguns aspectes importants per evitar sorpreses a la tornada.

La tornada a la normalitat després de la crisi sanitària va ser motiu d’alegria per a molts ciutadans que finalment podien gaudir de les vacances d’estiu sense restriccions, però també va engrescar a les persones propenses a la cleptomania, a les quals el virus havia trastocat la seva línia de ‘negoci’ habitual.

Els sinistres per robatori en plena pandèmia es van reduir un 23,5% respecte al 2019, però durant els últims dos anys ens hem anat apropant a les xifres prèvies a les restriccions de moviment. En els períodes vacacionals i caps de setmana els robatoris als habitatges solen augmentar i, segons un estudi d’Unespa, Catalunya, amb un 58%, és la comunitat autònoma on tens més probabilitat de patir un robatori a la llar.

Així doncs, et volem donar uns senzills consells que pots seguir per evitar un robatori a casa teva mentre ets fora de vacances o, si més no, pal·liar-ne les possibles conseqüències.

Precaucions bàsiques abans de marxar

• No deixis objectes de valor en llocs fàcilment accessibles. Si no tens una caixa forta, és preferible portar-los a una empresa especialitzada per emmagatzemar-los abans d’amagar-los per algun racó de la casa. Si això no és possible, apunta el número  de  sèrie, la  marca i el model dels objectes per facilitar la seva identificació en cas de robatori.
• Avisa a alguna persona de confiança de la teva absència perquè reculli la correspondència o apugi i abaixi persianes amb certa freqüència, però evita comentar-ho a tots els veïns o publicar-ho a les xarxes socials.
• Assegura’t de tancar bé les portes, finestres, obertures a patis interiors i el garatge. No t’oblidis de posar l’alarma. Tot i això, intenta que l’habitatge sembli ocupat amb l’ajuda d’una persona de confiança que hi pugui entrar de tant en tant o amb un sistema de domòtica que et permeti programar l’engegat i apagat dels llums de la llar.
• No  deixis  cap missatge al contestador automàtic del mòbil o del telèfon fix indicant que  ets  fora. Sempre pots  activar el  desviament  de  trucades o respondre als missatges quan tinguis accés a wifi si estàs fora d’Europa i no vols gastar diners en trucades.
• Una assegurança de la llar amb cobertura per robatori és una opció molt recomanable. Cal tenir en compte que també ens protegeix davant d’imprevistos, com una fuita d’aigua, i pot oferir cobertures en cas d’okupació o robatori a persones fora de la llar.

A la tornada, en cas de robatori

• No dubtis a trucar immediatament a la policia o al telèfon d’emergències 112 si sents sorolls dins de casa o trobes portes o finestres forçades. 
• Posa’t en contacte amb la teva assegurança i tingues a punt l’inventari d’objectes sostrets.
• Formalitza la denúncia i avisa al teu banc si sospites que s’han emportat un ordinador o qualsevol altre suport digital que pogués contenir informació rellevant sobre les teves dades financeres, de manera anul·lin les contrasenyes d’accés a la banca en línia.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

En general, en les organitzacions, el lideratge que ha destacat seria el del líder carismàtic. Un líder que convenç, mobilitza i acostuma a tenir un ego de considerables dimensions. Que és fred, poc proper, no es preocupa pel benestar mental del seu equip. Vol feina una bona feina feta i que la companyia o l’empresa en qüestió continuï en marxa. Però l’autèntic lideratge, aquell que aporta positivitat i que beneficia tothom de manera subtil i influent, pensant en el bé dels altres, és també el mateix que obté millors resultats. Això sí, crida poc l’atenció.

Tots hem sentit admiració per un líder que desplega seguretat i autoestima (potser aparent, però creïble). Ho hem llegit als llibres, vist a les pel·lícules i fins i tot, hem compartit temps amb aquesta mena d’autoritats. Aquest però, no té per què ser l’únic lideratge que funcioni i sigui efectiu. De fet, un autèntic líder és aquell que crea autoritat al voltant de la seva feina i que no entén de jerarquies ni poder. El soroll d’aquest “líder silenciós” no és pas visible perquè no en fa. No busca gaire protagonisme, fins i tot l’accepta amb certa resignació. La manera de descobrir-ne un és parlar amb persones properes, que tenen ganes de comentar-te les seves bondats.

Una autoritat creada a partir del respecte cap els altres

Sense afany de ser exhaustius podríem dir-ne algunes característiques i potser descobrim que tenim una persona així entre nosaltres. El líder silenciós s’arremanga per treballar i esforçar-se (es lleva ben d’hora, ben d’hora, i potser va a dormir ben tard, ben tard per estar amb la família o fer un cop mà en alguna causa). S’exigeix i en la mateixa mesura també exigeix, i per tant valora, els altres. Assumint la responsabilitat, fins i tot quan no ha estat directament el qui ha fet la pífia. Podríem dir que socialitza els guanys i es queda amb les pèrdues –a l’inrevés d’alguns directius de bancs d’inversió en fallida, que varen socialitzar les pèrdues i es van apropiar dels guanys. Clarament no practicaven el lideratge silenciós. Bé, potser quan van marxar amb una indemnització milionària varen intentar no fer gaire soroll, no fent dringar les monedes, però aquest silenci expost, no compta.

De fet, en els temps actuals on sembla que la corrupció troti sense fre, algunes veus reclamen més controls per limitar els comportaments abusius dels responsables d’organitzacions i polítics. Els controls formals són atractius, i la lògica simple ens porta a creure que més controls creen més control. Pensar així es pot anomenar una“il·lusió de control”. I tots ens hem il·lusionat en algun moment, somiant que les lleis i formalitats evitarien que quatre gats ens facin escurar la butxaca col·lectiva. Però no, els controls formals no poden garantir una solució definitiva. De fet, poden arribar a fer les coses tan complexes, que ens posin en un entramat de formalitats que paralitzin qualsevol acció. Mentre els quatre gats estaran mirant la manera de trobar en la complexitat un buit legal per a poder continuar abusant.

I potser més controls posarien els directius honrats en el viacrucis de la paperassa. Un cert control formal és necessari i indica la bona salut de l’organització, però voler evitar qualsevol descontrol és una mica patològic. Què preferim, evitar qualsevol abús, o fomentar i valorar-ne l’ús correcte? 

Un més de l’equip

Tornem al nostre líder. Molt sovint practica amb l’exemple. Diu, “fem això”, i ja s’hi ha posat. Sense excuses. Té un sentiment d’equip, de comunitat. Cuida les relacions entre els seus col·laboradors, de fet hi sent una preocupació real, per com els va la feina i la vida. Vol el seu bé, en majúscules, darrere de cada empleat hi veu una persona. I hi confia. Confia de vegades en les seves possibilitats més enllà del que cadascú confia en un mateix, ajudant a desenvolupar el talent que tots tenim latent. Tots nosaltres quan ens enfrontem amb una feina per primera vegada pensem, en sabré prou? Doncs ell o ella animen i donen marge a l’error, veuen l’esforç que hi ha al darrere de qui té ganes de treballar. Nota que a tots ens agrada aportar el nostre granet de sorra i rebre l’elogi o l’estirada d’orelles amb puntualitat.

Tothom li troba un ego petit. No direm que no en té, mentiríem (i ens ho diria). Però com que es coneix, només li deixa decidir coses menors. I es disculpa i accepta les crítiques. Les fa i les pot rebre, no s’ofèn ni se sent amenaçat davant del talent. Ben al contrari, vol persones amb talent, i sap dir davant de tothom: el mèrit és del Josep o de la Maria, o de tots una mica. I sobretot, sobretot, és silenciós i suau. 

Tant de bo entre tots poséssim de moda aquest tipus de persones a les empreses. Tots seríem una miqueta més feliços i potser treballaríem millor. No cal tenir por del teu superior, això no generarà que el treballador en qüestió sigui més productiu, només provocarà apatia cap a ell i la feina. Desitjo que si algun cop coneixeu algun “lider silenciós”, l’elogieu de tant en tant, encara que no li agradin gaire els afalacs. Que no defalleixi.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.