Trucs per fer més productives les reunions

Has tingut mai la sensació que estàs perdent el temps mentre assisteixes a una reunió amb els teus companys d’equip i/o el teu cap? Ets a la reunió, però penses en altres coses? Es poden evitar aquestes sensacions fent que les reunions siguin més eficients? Intentem explicar-te com.

 

Segons diuen els especialistes en Construcció d’Equips (o team building, en anglès) i lideratge, una de les qüestions essencials és tenir clar el perquè es convoca una reunió. A vegades, hom té la sensació que ens trobem en aquella sala, simplement perquè toca o perquè ho posa el calendari, sense que hi hagi un objectiu definit.

Avui en dia, i després de tot el que ha passat aquest darrer any, també hi ha qui distingeix entre l’organització de reunions presencials, i reunions virtuals, donat que aquestes últimes no sempre són fàcils de controlar, ja sigui perquè tothom parla a la vegada, o perquè comencen a fallar les connexions dels assistents.

Però en qualsevol cas, les pautes essencials són les mateixes:

  1. Abans de convocar una reunió, sigui presencial o virtual, hem de tenir clar l’objectiu: Què en volem extreure? És realment necessària?
  2. Si és possible, s’ha de planificar amb prou temps per a informar els interessats, i que aquests es puguin preparar la reunió igual que el/la convocant, de manera que el temps s’aprofiti al màxim. De la mateixa manera, si escau, és recomanable facilitar la documentació necessària als assistents.
  3. La convocatòria ha d’arribar només a les persones imprescindibles. De res serveix l’assistència de 20 persones, si els realment interessats i/o afectats són només 5. A l’empresa, el temps és or, i no és productiu que hi hagi molta gent fent d’espectadors forçats.
  4. Calcular la durada de la reunió, també és important per evitar que s’allargui més de l’imprescindible, i evidentment s’ha de ser puntual perquè el compliment de l’horari sigui real. En el càlcul hem de pensar a reservar un temps per a precs i preguntes que es poden donar al final de la trobada.
  5. L’espai on se celebra la reunió, en cas de les presencials, ha de ser adequat pel nombre de persones convocades, i ha de comptar amb totes les eines tecnològiques i analògiques necessàries per exposar clarament totes les qüestions sobre les quals s’ha de parlar.
  6. Ja a la reunió, hem d’assignar el “paper” que ha d’assumir cada un dels assistents, si és que s’han de marcar les intervencions. El que està clar és que hi ha d’haver un moderador, que habitualment serà el convocant, per evitar que es dilueixi l’objectiu pel qual estem reunits. 
  7. Per un correcte desenvolupament, abans de començar, el moderador/convocant ha de llegir l’ordre del dia per tenir clars els temes a parlar o a resoldre, i deixar clar el motiu de la reunió. I a partir d’aquí, s’ha d’assegurar que es respecta el temps assignat a cada un dels temes i dels intervinents, perquè es compleixi l’horari establert, i tothom pugui exposar el que correspongui.
  8. Finalitzades totes les intervencions previstes, és el moment dels precs i preguntes, per acabar de polir els temes tractats, resoldre els dubtes sorgits, i decidir si s’han de fer noves aportacions abans de donar per acabada la sessió.
  9. En el tancament és important definir les conclusions extretes, així com les solucions als problemes que s’hagin plantejat durant la reunió, i els terminis d’execució de les accions a emprendre.
  10. Per últim, és important fer un resum o un aixecament d’acta que reculli tot el que s’ha exposat, quines han estat les intervencions, les conclusions, i fins i tot, que detalli quines són les decisions que s’han pres i les accions que s’han de dur a terme a partir d’ara. 

La consecució de totes aquestes premisses ens hauria de garantir la realització de reunions internes, amb proveïdors, o amb clients, efectives i eficients, per no acabar tenint sensació de pèrdua de temps. És especialment important, en una empresa, aprofitar el temps al màxim, per poder assolir uns objectius de productivitat i d’eficiència, que generin els beneficis econòmics necessaris per a la supervivència d’una organització, garantint així, l’estabilitat professional i personal de tots els implicats.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

L’impacte de la pandèmia

4min lectura

La pandèmia de Covid-19 ha fet molt mal a les...

Economia

L’èxit empresarial

6min lectura

Hem escoltat moltes vegades que els sous dels directius es troben per damunt del...

Finances

La digitalització: el repte de les PIMES

5min lectura

L’acceleració de la digitalització ha estat un dels reptes...



Segons l’Idescat, aquest mes de juny de 2021 hi havia 445.862 persones en situació d’atur. D’aquestes, més de la meitat (54 %), concretament 240.564 persones, pertanyen a  la franja d’edat de més de quaranta-cinc anys. 

 

Aquestes dades impactants reflecteixen que és la gent propera a l’edat dels cinquanta anys la qui ho té més difícil a l’hora de trobar feina. Què està succeint?

Cal preguntar-nos si podem avançar com a societat sense comptar amb la gent que millor pot donar un valor afegit a les feines. Com pot ser que la gent que pot aportar experiència, seriositat, rigor i talent a una empresa sigui la que ho té més difícil per a trobar feina? 

 

Tenir més de cinquanta anys: dificultat o oportunitat?

Tot apunta, bàsicament, a un problema de cultura empresarial, atès que l’experiència és un valor poc cotitzat. A banda de voler estalviar i no valorar prou l’oportunitat que implica tenir un treballador jove i un de sènior junts, un tàndem imparable, es descarten els currículums dels professionals sèniors de manera automàtica. Així doncs, fins que no hi hagi un canvi de mentalitat, difícilment es podrà donar una solució a aquest problema nefast. Un dels neguits que tenen les persones que volten l’edat dels cinquanta per a cercar feina és que són més a prop de l’edat de jubilació. Però això no ha de ser cap entrebanc, ja que són persones amb més recorregut professional i més experiència que les persones joves, i això n’és un valor afegit.

 

Ara bé, què podem fer si ens trobem en aquesta situació? Aquí tens 11 consells que et donem perquè trobar feina més enllà dels cinquanta sigui una oportunitat:

  • No perdre mai les ganes d’aprendre i, sobretot, les habilitats digitals.
  • Seguir formant-se. Aquesta actitud és de les més valorades.
  • Ser optimista i demanar ajuda per a trobar feina. Ser positiu i constant!
  • Tenir paciència i esperança, saber gestionar el «no» i treballar la resiliència.
  • Elaborar un currículum dissenyat per a cada oferta de treball.
  • Encara que es tingui una experiència laboral molt dilatada, explicar només la dels últims 15 o 20 anys.
  • Tenir clar en quin sector es vol treballar.
  • No incloure al teu CV l’estat civil, fills ni dades massa personals.
  • Aprofita els recursos públics que ofereix el teu ajuntament, Consell Comarcal… De ben segur que hi trobaràs algun recurs que t’ajudi a trobar feina.
  • Busca oportunitats en els sectors que han sortit reforçats per la crisi sanitària: tecnologia, farmàcia, educació, sanitat…
  • Activa’t a les xarxes socials. Fes un bon perfil de LinkedIn, una bona xarxa de contactes i dona’t a conèixer!

Ser positiu és una de les primeres coses que hem de tenir clares a l’hora de trobar feina, i recordar que passi el que passi, i costi el que costi trobar-la, l’oportunitat sempre hi és, perquè el sol surt cada dia.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Professions més cercades 2021

4min lectura

La nostra “nova normalitat” en convivència amb el virus ha

Comunitat

Què vols estudiar?

4min lectura

Milers de joves cada any han de decidir quina carrera escollir un cop han fet la selectivitat

Economia

Compartir responsabilitats

6min lectura

Hem escoltat moltes vegades que els sous dels directius es



El raonament és senzill i potent alhora: l’actiu més important i rendible de qualsevol empresa són els seus treballadors i treballadores. Aleshores, què pot ser millor que mantenir l’actiu més important de l’organització en el seu estat natural, que és on es manifesta tot el seu potencial?

 

Aquest raonament, però, no és d’aplicació exclusiva a l’àmbit laboral. Les seves connotacions són primordials, ja que totes les persones som treballadores, si més no en potència, sigui en l’àmbit laboral actiu, postlaboral, en l’àmbit acadèmic, o en qualsevol altra situació. És evident, doncs, que la felicitat transcendeix qualsevol d’aquests raonaments, per a anar a raure en el comú denominador: l’ésser humà.

 

La recerca científica de la felicitat

Parlar de la felicitat no és cap novetat, Aristòtil ja en feia profundes dissertacions al segle IV aC. Però, en els últims anys, ha pres força el concepte de psicologia positiva, que és un corrent de la psicologia que estudia les bases del benestar psicològic i de la felicitat, així com de les fortaleses i virtuts humanes. La diferència respecte a altres corrents propers de la psicologia i amb els seus precedents històrics és que aquest es basa en el mètode científic. El psicòleg Martin Seligman en va establir les bases a la fi dels anys 1990, i d’altres autors, com Mihály Csíkszentmihályi, l’han fet créixer amb les seves contribucions. 

A primer cop d’ull, el propòsit de la psicologia positiva pot sonar massa arrogant: «ara la ciència pretén explicar-nos què és la felicitat?». Però són moltes les veus dissidents que consideren que la felicitat va molt més enllà del processament d’un simple conjunt de valors mesurables en l’àmbit de la psicologia.

Debats a banda, totes les persones sabem, sense que ens hagi calgut aprendre-ho, quan ens sentim bé, i, sobretot, quan ens sentim malament. És quelcom innat. I és que el nostre organisme va com una seda amb el benestar, mentre que comença a donar senyals d’alerta quan experimentem malestar

 

Què en diuen els experts

Atès que les empreses són sobretot conjunts de persones, pot semblar que sigui bàsic garantir el benestar i la satisfacció dels treballadors a la feina. Tanmateix, en la lògica empresarial lligada a la Revolució Industrial (encara molt present arreu), el paradigma general ha estat tot el contrari: fer-los treballar al màxim per a obtenir majors beneficis. Una visió on el seu benestar personal queda lluny de la incumbència de l’empresa.

Els estudis sobre aquest tema arriben a la conclusió que l’experiència dels treballadors que se senten a gust a la seva organització és molt més preuada que, fins i tot, els béns materials que poden rebre com a gratificació. I això és perquè aquesta experiència no té caducitat; sempre pot ser evocada i gaudida de nou.

La felicitat dels treballadors com a baròmetre de la salut empresarial

Així doncs, ara ja no es tracta de centrar-se només en la famosa experiència de client (CX), sinó que l’experiència del treballador també juga un paper cabdal en l’èxit de l’organització. Tant des del punt de vista de l’empresa, perquè un empleat feliç, creatiu o empàtic és sinònim d’un treballador més productiu, com des del punt de vista del treballador, perquè passem gairebé un terç de la nostra vida a la feina. 

És bona mostra de la consolidació d’aquesta tendència el sorgiment de diversos índexs, com ara l’Índex Global de Felicitat en el Lloc de Treball, que mesuren la felicitat al lloc de treball. Així mateix, es consolida la figura coneguda com a Chief Happiness Officer o director de benestar en aquelles organitzacions que aposten pel valor de les persones i la rendibilitat d’un empleat feliç.

 

La difusió aconsegueix conscienciació i implicació

Persones i empreses són una estranya barreja. Les persones som éssers tangibles que actuem moguts per la gratificació; posem els nostres esforços en allò que ens gratifica, sigui en la forma que sigui. Tanmateix, les empreses són en si intangibles, tot i que alhora estan formades per persones, i tenen com a propòsit o bé el benefici propi, el benefici social (sense afany de lucre) o bé una combinació de les dues, que aporti benefici però de forma sostenible per a la societat.  

Estranya barreja i, alhora, quina sinergia tan fructífera quan el focus de l’organització es posa en les persones!

A 11Onze s’ha cregut des de bon principi en aquest valor fonamental, que és compartit per totes les persones que formen la nostra comunitat. I funciona! 

 

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

L'elogi sincer a les empreses

5min lectura

Quan som petits, reforçar allò que fem bé, es considera bàsic

Management

Noves feines post-Covid: Director de benestar

3min lectura

La pandèmia ha fet repensar el model de treball de moltes

Management

Lideratge femení, reinventem el futur

6min lectura

Les dones ocupen tan sols un 34% dels càrrecs directius a



Els diners formen part de la nostra vida des de ben petits. Amb les primeres monedes que posem a la guardiola, els diners que ens donen els avis per l’aniversari, la primera feina d’estiu, l’ajuda dels pares per comprar-nos els primers capricis… I de sobte, arriba la majoria d’edat i, entre molts d’altres canvis, per primera vegada tenim el control sobre els nostres diners. Però realment ens han ensenyat a gestionar-los? Serem capaços d’independitzar-nos, d’arribar a final de mes? La resposta és que, sens dubte, sí, controlar tot això està a les nostres mans, i només necessitem una mica d’organització per treure’n el màxim rendiment.

 

Per què necessito els diners?

El primer estereotip que hem de trencar respecte als diners és comparar-nos amb els altres. Calcular el que tenim o guanyem en funció del que té la gent del nostre entorn no és ni ser objectiu ni realista. Cadascú neix i creix dins un entorn determinat, en unes condicions sobre les quals rarament ha pogut influir. Si estàs estudiant i tot just comences a encaminar el que serà la teva vida, treu-te la pressió de sobre, perquè res està escrit, i l’important no és on comences sinó on pots arribar. Així doncs, el primer que ens cal fer és analitzar la situació actual i determinar el nostre objectiu a mitjà termini. No serà el mateix viure a casa dels pares i centrar-nos en els estudis que tenir la voluntat d’independitzar-nos, encara que per aconseguir-ho hàgim d’invertir part del nostre temps en treballar. Determinar això ens portarà a la següent pregunta: quants diners necessito per viure?

En aquest punt ja hem de començar a jugar amb les nostres finances i diferenciar les despeses fixes de les variables, tal com fan les empreses. Les fixes seran totes aquelles que tenim tant sí com no cada mes, com ara el lloguer del pis, el gimnàs, el preu de la targeta de transport o una subscripció a Spotify. En el cas de les variables, seran totes aquelles en què l’import pot variar d’un mes a l’altre en funció de les nostres necessitats. Per exemple, tot i que el menjar és imprescindible, no gastarem el mateix un mes que l’altre, i justament és un dels punts on podem retallar despesa. Amb això no ens referim a deixar de menjar o comprar els productes més econòmics del mercat, independentment de la seva qualitat. Més aviat ens referim a tot el contrari: apostar per un consum més responsable.

Com puc reduir la meva despesa mensual?

Només cal mirar l’entorn actual per veure que les tendències de consum, és a dir, el tipus de compra que fa la major part de la societat, està canviant, i cada vegada són més les persones que en comptes de comprar en grans superfícies industrialitzades busquen el producte de proximitat, més qualitat i menys quantitat. Aquests petits canvis ens permetran fer una compra amb consciència, prioritzant només els productes que necessitem i cuidant al mateix temps la nostra salut i economia. Algun exemple que podem aplicar a la nostra vida diària podria ser beure aigua en envasos reutilitzables (ampolles de vidre o metàl·liques) i evitar així la compra diària d’ampolles d’aigua, tot substituint-les per garrafes que són més econòmiques i ens duraran més temps.

El mateix podem fer a l’hora de la compra, portant la nostra bossa per evitar comprar bosses de plàstic. Un altre truc útil pot ser organitzar el nostre menú setmanal, per saber què menjarem cada dia i, per tant, què ens cal comprar. Ni més ni menys. Pel que fa a productes d’higiene, podem optar per paquets familiars, on hi ha més quantitat per menys preu, o bé alternatives com les pastilles de sabó o les copes menstruals que, més enllà de ser econòmiques, no generen residus. També existeixen botigues a granel on pots comprar només la quantitat que necessites, sigui de productes alimentaris o de neteja de la llar. Investiga la teva zona i busca l’opció que més s’adapti a la teva butxaca, recordant sempre que allò que s’ha fet sempre, o allò que fa la majoria, no sempre és la millor opció per tu.

Pel que fa al transport, també cal buscar aquest equilibri i valorar alternatives al transport privat, que suposa un cost més elevat si sumem gasolina, impostos, assegurança i reparacions. El transport públic o la bicicleta són dues opcions econòmiques que ens poden ajudar a controlar les nostres despeses al mateix temps que cuidem el medi ambient. Fins i tot en el moment de sortir de festa podem retallar despeses si actuem amb consciència. Reservar amb antelació, aprofitar ofertes i descomptes o marcar-nos la quantitat que volem gastar abans de començar la nit ens ajudarà a mantenir un cert control. Si aquesta última part és la més difícil, un truc pot ser portar en efectiu l’import que volem gastar. D’aquesta manera, no hi haurà marge de passar-nos de pressupost i això ens permetrà gestionar millor les sortides, sense gastar ni un euro més del que toca.

 

Controla la teva situació econòmica des del mòbil

Aquestes són algunes de les recomanacions que ens ajudaran a mantenir el control dels nostres estalvis, però la tasca important és analitzar la nostra situació particular i fer-nos les següents preguntes: de quins ingressos disposo? Quina quantitat he de destinar a despeses fixes? Què em queda per destinar a l’oci? Necessito estalviar de cara al futur?

Si una cosa tenim a favor, és que actualment existeixen aplicacions per gairebé tot. Controlar les nostres finances mai ha sigut tan fàcil. La majoria d’entitats financeres s’estan posant les piles des de fa anys perquè l’experiència del nou client digital sigui intuïtiva i àgil, de manera que en un sol clic tinguem a la nostra disposició tota la informació que desitgem, des del saldo total del compte (els diners de què disposem), fins a les despeses que hem realitzat amb la targeta, veient de manera gràfica on estem destinant la major part dels nostres diners. Això ens permetrà fer-nos una idea de la nostra situació actual i cap a on hem de dirigir els esforços futurs.

 

Treballar i estalviar, els dos grans aliats per tenir diners

Una eina clau per gestionar els nostres estalvis són les guardioles digitals, un espai del compte on posarem els diners que volem destinar a una activitat concreta. El funcionament n’és senzill: ens hem de proposar un objectiu, sigui un viatge o alguna cosa que volem comprar, i a partir d’aquí calculem quin import hauríem d’ingressar cada mes per aconseguir-lo. Cal buscar l’equilibri entre allò que desitgem i els nostres recursos actuals. Si volem més diners, haurem de treballar més. Si no podem treballar més, els haurem de gestionar de forma més eficient. Però, sigui quina sigui la nostra situació, prendre el control de les nostres finances i saber en tot moment què està passant al nostre compte corrent és indispensable.

L’últim consell és no perdre de vista que mai caminem sols. Tenim pares, familiars i molta gent al voltant que ens pot ajudar a entendre què significa tot allò que té a veure amb els diners, que, en definitiva, és entendre com funciona el món actual. Tenir el seu suport i seguir els seus consells serà un pilar indispensable perquè aquest primer contacte amb el món de les finances sigui clar i comprensible. Quan prenem el control dels nostres diners, estem prenent el control de la nostra vida.

 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Lliçons financeres que has d’assolir als 30

3min lectura

Que sí, que la joventut és per gaudir-la i cal aprofitar cada

Comunitat

Economia col·laborativa: compartir és viure

4min lectura

Segur que has sentit a parlar de l’economia col·laborativa, és a

Estalvis

Els beneficis de comprar pel Black Friday

3min lectura

No ho podem negar: les rebaixes són un estrès.



T’has llegit la pòlissa de la teva assegurança de la llar? L’error més habitual en contractar una assegurança és no revisar quines cobertures inclou la pòlissa. Per evitar sorpreses desagradables d’última hora, et detallem alguns punts del contracte en els que t’has de fixar.

 

La cobertura de continent cobreix els costos de reparació o reconstrucció del teu habitatge en cas de desgràcia. Per a diferenciar-ho del contingut, una fórmula molt gràfica és imaginar que podem posar el nostre habitatge cap per avall. Tot el que cauria seria contingut, mentre que el que no cauria seria continent.

Cal tenir en compte que el valor de la cobertura de continent no representa el preu de compra o el valor de mercat del teu habitatge. Tampoc hauria d’incloure el valor del sòl sobre el qual es va construir la casa o l’edifici. En realitat, és la quantitat que es necessitaria per reconstruir l’habitatge i deixar-lo com estava. Aquest valor es coneix com a “cost de reconstrucció”.

L’assegurança de llar també inclou una secció dedicada al “contingut”, és a dir, les teves coses (televisor, roba, ordinador, bicicleta, etc.). L’import que apareix en aquesta secció és la quantitat que l’assegurança et pagarà com a màxim si passa alguna cosa amb les teves coses, d’aquí que hagi de correspondre’s més o menys amb el seu valor real.

Les clàusules de la pòlissa, a examen

Aquí tens alguns elements que hauries de tenir en compte per no pagar de més i que l’assegurança no et pagui de menys en cas de sinistre:

  • Evita duplicitats. Si la teva finca té assegurança, comprova les seves cobertures, ja que podràs excloure de la pòlissa particular els elements del continent que ja estiguin inclosos en l’assegurança comunitària. Tingues en compte que, en cas de sinistre, si un element està cobert tant per l’assegurança comunitària com pel teu particular, no el cobraràs dues vegades.
  • Assegura’t que la valoració del continent és correcta. Si els capitals assegurats estan molt per sobre del valor de la teva casa, estàs pagant per una protecció que no necessites, ja que en cas de sinistre l’assegurança només pagarà la reconstrucció, res més. I, en el sentit contrari, si el valor de reconstrucció de la teva casa està per sobre dels capitals assegurats, l’asseguradora només pagarà fins als capitals assegurats, deixant-te coix en la teva recuperació. Per tant, has d’ajustar la pòlissa perquè estigui lleugerament per sobre del valor de la teva casa, però sense pagar per una cobertura innecessària. De manera orientativa, tingues en compte que la valoració hauria d’oscil·lar entre uns 800 euros per metre quadrat en els pisos normals i els 1.300 euros en una casa unifamiliar.
  • Comprova que la valoració del contingut és adequada. Tingues en compte que les assegurances imposen límits al valor individual de les teves coses que cobreixen per defecte. Normalment, els teus objectes valuosos necessitaran una cobertura addicional. Per tant, cal que els donis d’alta o la teva companyia només et retornarà fins al límit individual que tens per defecte en la teva pòlissa. Et recomanem fer fotos (o un vídeo) de totes les teves coses. Per a estimar el seu valor, convé fer primer una llista amb els objectes de valor i calcular el seu cost, i després estimar la xifra dels articles menys valuosos, com roba i utensilis de cuina, i arrodonir el seu valor.
  • Vigila com es reflecteix la cobertura dels vidres. La cobertura de vidres inclou des de finestres fins a miralls. Has d’assegurar-te que les finestres s’incloguin dins del capital i cobertures de continent, mentre que els miralls interiors s’inclouen en el contingut. De vegades les asseguradores utilitzen aquesta separació per excloure part dels vidres de la cobertura, així que fixa’t si tots estan coberts.
  • Tingues en compte la cobertura dels danys estètics i la pisa sanitària. Banys, plaques de cocció i altres elements han d’estar protegits per aquestes cobertures. Algunes asseguradores inclouen aquests elements com a part del contingut, la qual cosa pot perjudicar-te si el capital assegurat està per sota del real. A més, pot fer que banys i cuines quedin fora de cobertures específiques, com els danys estètics, si només es cobreixen els danys del continent i banys i cuines es consideren contingut. Has de comprovar que la cobertura de danys estètics cobreix les reparacions necessàries per a mantenir la uniformitat estètica de la teva casa després d’un sinistre, ja que les asseguradores juguen molt amb les limitacions d’aquesta cobertura, especialment en banys i cuines. Comprova que la teva pòlissa cobreix la pisa sanitària com a continent i no té exclusions ocultes. Ni tampoc els danys estètics, que han de cobrir un capital mínim de 2.000 euros.
  • Assegura’t que l’assegurança cobreix el valor de reposició del contingut. El valor real és el valor que calculen la majoria de les asseguradores per a substituir les teves coses robades o danyades. Es calcula partint del que costaria avui aquest mateix article (el valor de reposició) restant la pèrdua de valor a causa de l’edat, el desgast i els trencaments (depreciació). D’aquí la importància que l’assegurança no cobreixi el valor real, sinó el valor de reposició, que ve a ser el preu pel qual es podria comprar avui el teu article (de la mateixa marca i model) si fos nou. En definitiva, el valor de reposició és el preu de mercat. Si la teva assegurança utilitza el valor real, probablement et compensa buscar una assegurança amb preu similar que utilitzi el valor de reposició.
  • Comprova que la pòlissa s’inclou defensa legal. Sense aquesta cobertura, la teva assegurança no t’oferirà el suport d’un advocat en cas de conflicte legal. Aquesta és una de les primeres cobertures que les asseguradores tendeixen a retallar per oferir preus més baixos.
  • Repassa si el preu contempla els elements de seguretat. El fet de posar una porta de seguretat fa que la majoria de les assegurances abaixin el preu de les cobertures relacionades amb robatori. I el mateix succeeix amb mesures de seguretat com a alarmes o reixes. També elements com a sensors de fum o aigua haurien d’ajudar-te a reduir el preu de les cobertures relacionades amb aigua i foc. Assegura’t que aquests modificadors estan inclosos en la teva assegurança si els tens.

Com a resum, podem destacar que és fonamental que revisis els capitals assegurats i l’adequació a les característiques del teu habitatge; comprovis que tots els límits són correctes i cobreixen allò que esperes, i que la teva assegurança contempla alguns modificadors en el preu per ajustar l’import que pagues cada any als canvis que realitzes en la teva llar.

 

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Management

Deslligar l’assegurança de casa de la hipoteca

3min lectura

Has de contractar una assegurança per a la llar quan

Finances

Les millors assegurances de la llar

4min lectura

Tothom està d’acord que un bon proveïdor d’assegurances de la

Finances

Podem prescindir de les assegurances?

3min lectura

Molta gent té recances a l’hora de contractar una assegurança.



Contractar una assegurança de la llar és essencial per protegir-nos davant d’incidents que puguin afectar el nostre habitatge, però moltes vegades no és fàcil entendre la terminologia de la pòlissa. T’expliquem alguns dels conceptes bàsics que has de conèixer.

 

Una pòlissa d’assegurança de la llar és un contracte segons el qual, el prenedor (la persona qui contracta), paga una prima (quantitat de diners) a la companyia asseguradora a canvi que se li garanteixi la cobertura d’un risc que queda definit a la pòlissa. Per això, és important que, a l’hora de contractar la pòlissa, estudiïs amb deteniment cadascuna de les clàusules del contracte. T’ajudem a familiaritzar-te amb la terminologia que utilitza l’assegurador per fer més fàcil tot aquest tràmit.

 

Continent

S’entén com a continent a tots els elements estructurals d’un immoble, és a dir, els fonaments, parets, sostres, portes, finestres, així com la instal·lació elèctrica, d’aigua i dispositius de seguretat. Bàsicament, tots aquells elements que si poséssim l’habitatge del revés no caurien, a més de qualsevol estructura unida a ell (el garatge, la piscina…).

Has de tenir en compte que cada companyia asseguradora pot tenir petites variacions a l’hora de considerar quins elements conformen el continent. Tanmateix, has de saber que l’import de la cobertura del continent no representa el preu de compra o el valor actual de mercat, sinó el cost de reconstrucció de l’habitatge. 

 

Contingut

El contingut fa referència a tots aquells elements o béns que es troben a l’interior de l’immoble: mobles, electrodomèstics i altres aparells electrònics, així com roba, joies, obres d’art i qualsevol efecte personal de valor. La cobertura del contingut et pot ajudar a recuperar el cost de substituir les teves coses que s’hagin danyat en diferents situacions, o que hagis perdut en cas de robatori.

Tingues present que hauràs de fer una llista de tots els objectes abans de contractar l’assegurança, i que pertinences que superin certs valors establerts, requeriran una cobertura addicional. També és important recordar avisar la companyia si vols afegir nous béns que hagis adquirit després de signar la pòlissa.

Responsabilitat Civil

La cobertura de responsabilitat civil ofereix protecció enfront dels danys ocasionats a tercers per part de qui és legalment responsable. En el cas de les assegurances de la llar, cobreix a la persona que ha contractat la pòlissa o a qualsevol membre de la seva família (inclús mascotes si les afegim a la pòlissa) que visquin a l’habitatge, per incidents al mateix habitatge que puguin afectar a una altra persona. 

Es tracta d’un tipus de cobertura indispensable en qualsevol assegurança de la llar. Una fuita d’aigua que causa d’anys al pis de sota, un gerro que cau del teu balcó a sobre un cotxe, o la trencadissa de la finestra del veí mentre els teus fills jugaven amb una pilota, són exemples d’incidents que estarien coberts.

 

Compte amb la lletra petita

Sí, és una obvietat, però hem de llegir amb atenció la lletra petita de la nostra pòlissa per evitar sorpreses d’última hora. Per exemple, termes com furt i robatori poden semblar similars, però mentre que moltes pòlisses cobreixen els danys ocasionats en cas de robatori (sostracció de béns mitjançant la força o la violència), altres companyies no t’asseguren en cas de furt (sostracció de béns per negligència), com pot ser el cas si t’has deixat la porta de casa oberta.

La manca de manteniment d’un immoble o no prendre les precaucions corresponents si tens un gos de raça perillosa, són dos exemples més d’accions imprudents que es podrien classificar com a negligència, i que no estarien cobertes per la majoria d’assegurances de la llar.

I finalment, compara abans de contractar. L’oferta del mercat d’assegurances és molt variada gràcies a l’entrada de les insurtech i a la competència que hi ha entre diferents companyies. Pren el temps necessari per fer un estudi comparatiu que et permeti trobar l’opció que s’adapti més bé a les teves necessitats i el tipus d’habitatge que vulguis assegurar.

 

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Management

Com protegir la teva llar durant les vacances

4min lectura

Arriba l’estiu i molts ja comencen a planificar les

Finances

Les millors assegurances de la llar

4min lectura

Tothom està d’acord que un bon proveïdor d’assegurances de la

Management

Deslligar l’assegurança de casa

3min lectura

Has de contractar una assegurança per a la llar quan



L’atur repunta lleugerament a Catalunya durant el mes de juliol tot i que es manté el rècord d’ocupació. Però ens podem refiar de la fiabilitat de les dades oficials? Hi ha treballadors inactius que s’haurien de comptar com a desocupats?

 

Catalunya ha registrat un repunt de l’atur després de cinc mesos consecutius de tendència a la baixa. Segons dades publicades pel Ministeri de Treball, durant el juliol, el mercat laboral català va sumar 1.612 aturats més (+0,49%) que al juny.  Malgrat aquest lleuger increment de l’atur, es manté la xifra de desocupació més baixa des de la crisi del 2008.

Actualment, hi ha un total de 331.356 desocupats, però en el darrer any, el total d’aturats s’ha reduït en 10.035 persones, un 2,94% menys. En comparació amb el 2022, hi ha 103.185 contractes més, el que equival a un 2,8% d’increment. En total, a Catalunya hi ha 3,75 milions de treballadors i una taxa d’atur del 8,44%.

Les dades de l’atur al conjunt d’Espanya també reflecteixen les millors xifres des de fa 15 anys. L’economia espanyola segueix creant ocupació i reduint l’atur pel cinquè mes consecutiu, encara que alenteix el ritme al juliol per sota de la mitjana històrica. La població activa augmenta fins a assolir els 23,8 milions de persones i el nombre d’ocupats supera els 21 milions, un altre màxim històric.

L’atur es queda en l’11,6%, una caiguda d’11,7 punts, després que 365.300 persones hagin trobat feina aquest segon trimestre de l’any, sumant 595.614 afiliats a la Seguretat Social des del gener. Per altra banda, el nombre d’aturats registrats a les oficines dels serveis públics d’ocupació va baixar en 10.968 persones al juliol, un -0,41% respecte al mes anterior, fins a un total de 2,68 milions.

 

Els treballadors inactius que no consten com a desocupats

 

El març del 2022 entrava en vigor l’última reforma laboral que tenia com a un dels seus objectius principals canviar el model productiu, passant dels contractes temporals als indefinits per reduir la temporalitat i la precarietat. D’aquesta manera desapareixien els contractes d’obra i servei, mentre es restringia la possibilitat de fer contractes temporals a situacions molt concretes que no poden superar els 90 dies treballats per any.

A canvi, es proposava que les empreses fessin servir els contractes fixos discontinus, de manera que treballadors que fan feines de temporada no s’hagin de preocupar per si els renovaran el contracte després d’un període d’inactivitat i tinguin els mateixos drets que els treballadors amb un contracte fix indefinit. 

Tot i els beneficis pels treballadors que aporta aquesta figura contractual, té com a contrapartida que ja no es comptabilitzen com a desocupats uns treballadors que abans sí que se’n consideraven. En altres paraules, quan un treballador amb contracte fix discontinu entra en període d’inactivitat cobra l’atur, però no compta com a desocupat, sinó que es considera com a un “demandant d’ocupació amb relació laboral”.

Es tracta d’un nombre significatiu de persones que, només a Catalunya, l’any passat ja representaven el 5,7% del conjunt de treballadors afiliats a la Seguretat Social a Catalunya sota aquesta modalitat contractual. Si agafem xifres del conjunt de l’Estat el desembre de 2022 i gener d’aquest any, equivalien a 443.078 i 660.000 demandants d’ocupació no comptabilitzats.

Òbviament, les dades oficials tampoc fan constar les persones que busquen feina, però que no estan inscrites al SOC o al SEPE, sigui perquè són treballadors autònoms, perquè no en treuen cap benefici, o perquè són part de l’economia submergida. Així com tampoc s’especifica quantes persones treballen a mitja jornada, no per voluntat, sinó perquè no troben altra feina de jornada completa.

I és cert que aquestes xifres són difícils de comptabilitzar, però més transparència en les dades relacionades amb els fixos discontinus no requereix cap esforç, sinó la simple voluntat de reduir la divergència entre la realitat del mercat laboral i la retòrica oficial, una necessitat ineludible si és que de veritat volem avaluar l’efectivitat de les polítiques d’ocupació.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Comunitat

El dur accés de la generació Z al mercat laboral

4min lectura

La generació Z ha sofert especialment les conseqüències...

11Onze

Com serà el mercat laboral del futur

1min lectura

El dimarts 13 de desembre a les 19 h el ‘Que no faltin!’ compta...

Cultura

Decàleg per preparar unes oposicions a funcionari

3min lectura

L’oferta d’ocupació pública que aquest any han aprovat...



La pujada generalitzada de preus està complicant les finances de moltes llars. Cada vegada és més difícil quadrar els comptes per a arribar a final de mes i encara més dedicar una part dels nostres ingressos a l’estalvi. Davant aquesta situació, recollim onze consells per a millorar l’economia familiar.

  1. Aplicar la fòrmula del 50/30/20. Es tracta d’intentar distribuir els nostres ingressos de forma que el 50 % es dediqui a les despeses (llum, aigua, lloguer, hipoteca, telèfon, menjar, estudis…), el 30 % al nostre oci (les nostres sortides en esmorzars o dinars fora de casa, vacances, regals…) i el 20% restant a l’estalvi.
  2. Retallar subscripcions innecessàries. A quantes plataformes digitals estem subscrits? Les fem servir totes? Cal que les continuem pagant? I aquella subscripció a aquella revista que mai acabem llegint? Totes les subscripcions automàtiques s’han de revisar per valorar si són necessàries. Avui en dia existeixen diferents plataformes amb contingut en línia que són legals i gratuïtes, només cal fer una ullada per Internet per trobar-les. I recordem que les biblioteques també són una gran font de llibres i contingut audiovisual.
  3. Revisar els nostres contractes de llum, gas i telèfon. Cal revisar amb molta cura els contractes que tenim amb les diferents companyies de serveis. És una de les partides on més diners se’ns en van sense adonar-nos al cap de l’any. No podem prescindir d’aquestes despeses, però sí reduir-les.
  4. Fer més àpats a casa. Reduir les vegades que sortim a menjar fora de casa o que comprem menjar per emportar-nos pot arribar a ser una molt bona font d’estalvi. No cal deixar d’anar als restaurants, però sí reduir la quantitat d’àpats que fem fora de casa, i més si som una casa de família nombrosa.
  5. Reutilitzar. Quan una cosa se’ns faci malbé, mirem si podem reparar-la i allargar-ne la vida abans de llençar-la a les escombraries. També és una bona eina d’estalvi comprar roba de segona mà, llibres, mobles i fins i tot electrodomèstics.
  6. No comprar impulsivament. Una de les raons principals per les quals no fem un bon ús dels nostres diners són les compres compulsives. A partir d’ara, quan vulguem una cosa, donem-nos un marge de temps per saber si de veritat la necessitem. Ens sorprendrà comprovar que podem prescindir de gran part de les coses que volem comprar a cop de targeta.
  7. Comparar preus. Quantes vegades ens ha passat que comprem un telèfon mòbil, per dir un exemple, i l’endemà veiem una oferta del mateix producte en una altra botiga? Això ens passa per no comparar. Hem d’aprendre a comparar tot el que comprem, fins i tot el menjar.
  8. Fer servir menys el cotxe. Tot i que molta gent no pot prescindir del transport privat, sí que en podem reduir l’ús. Mirem d’utilitzar el transport públic o compartir cotxe si és possible. I fem ús també de la bicicleta, i sobretot, de les nostres cames, que caminar és sa i gratuït.
  9. Escollir una bona entitat financera. Són necessàries totes les nostres targetes de crèdit? Quines comissions ens cobra la nostra entitat financera? Revisem si aquesta entitat financera ens ajuda a tenir una bona economia personal, o si, per contra, cal que fem un canvi. Actualment, hi ha moltes entitats financeres amb eines que ajuden a controlar les teves despeses i que alhora et donen un cop de mà per estalviar: escollim una bona entitat financera pel nostre futur.
  10. Adaptar-nos a la nostra butxaca. Si ingressem una certa quantitat de diners, no fem més del que la nostra economia es pot permetre. No cal “estirar més el braç que la màniga”, com diem els catalans. Fem un ús responsable dels nostres diners segons els nostres guanys.
  11. Ser previsors. Hem d’analitzar l’evolució de les nostres despeses en els últims mesos per comprovar en què se’ns va els diners i on podem retallar. Davant l’actual situació inflacionària, en alguns casos serà necessari aplicar una “economia de guerra” segons com estimem que evolucionaran els nostres ingressos i despeses.
  12. Ja fa dies que sabem que els diners no fan la felicita. Però podem aportar estabilitat a la nostra economia personal per evitar-nos disgustos. A més, en aquests temps d’incerteses econòmiques, val la pena recordar la frase que ens va deixar el filòsof Sèneca: “No és pobre qui té poc, sinó qui molt desitja”.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

La devaluació de l’euro

4min lectura

Quines conseqüències tindrà la devaluació de l’euro respecte al dòlar?

Estalvis

‘Microdespeses’

3min lectura

Són petites despeses quotidianes que, al cap de l’any, suposen un daltabaix important.

Estalvis

Quina mena d’estalviador ets?

4min lectura

Ets un estalviador particular o un inversor institucional?



El primer de maig s’associava històricament amb festivals pagans vinculats a la primavera fins que la Segona Internacional va establir en aquesta data la festa del treball. Ho va fer l’any 1889 per commemorar la sagnant lluita dels obrers nord-americans per la jornada laboral de vuit hores.

 

El fet que el Dia Internacional dels Treballadors se celebri l’1 de maig té el seu origen en la lluita dels treballadors dels Estats Units per la reducció de la jornada laboral, que en la segona meitat del segle XIX s’allargava en molts casos fins a les 16 hores.

A mesura que el sistema capitalista s’afermava en les grans ciutats industrials dels Estats Units en un entorn d’elevada desocupació, les condicions laborals dels treballadors s’havien anat endurint. Davant aquesta situació, la Federació del Treball va convocar una vaga general que havia de començar l’1 de maig de 1886 per exigir la jornada laboral de vuit hores.

 

Repressió obrera

 

El 3 de maig, les protestes a Chicago es van tornar violentes quan la policia va actuar amb extrema duresa contra els treballadors mentre es manifestaven. L’endemà, un míting celebrat en la plaça Haymarket de la ciutat es va tenyir de sang durant la intervenció de la policia. Una bomba va esclatar entre les files dels uniformats, encara que per als historiadors no és clar si l’objectiu eren ells o els obrers, i va matar a set policies. Tot seguit, els agents van obrir foc contra els manifestants, matant a diverses persones i ferint a centenars.

Com a conseqüència, es va celebrar un judici que va condemnar a vuit homes per l’acció. Quatre d’ells van acabar penjats, tot i que no es van presentar proves que els relacionessin amb la bomba. De res va servir tampoc la campanya internacional per salvar les seves vides. Van ser premonitòries les paraules que va pronunciar August Spies, un dels condemnats, just abans de la seva execució: “Arribarà un moment en què el nostre silenci serà més poderós que les veus que avui escanyeu”.

 

Reconeixement a la lluita obrera

 

La Segona Internacional va establir l’1 de maig com a festa del treball l’any 1889, donant origen a l’actual celebració del Dia Internacional dels Treballadors. Paradoxalment, els Estats Units, el país on es van produir els fets, va voler desvincular aquesta data dels moviments obrers. Per això el president Grover Cleveland va fer que el Dia del Treball se celebri al setembre.

Amb anterioritat als successos de Chicago, als Estats Units i part d’Europa el primer de maig era una data marcada per celebrar l’exuberància de la primavera en l’àmbit rural. L’origen d’aquesta festivitat es troba en les antigues pràctiques romanes de celebració de la floració primaveral.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Cultura

La igualtat salarial de gènere, una tasca pendent

4min lectura

A la Unió Europea, les dones cobren de mitjana un 13%...

Economia

Per què Espanya té els sous tan baixos?

3min lectura

Malgrat tenir el sou mitjà més alt de la història, el salari...

Management

La jornada de quatre dies és més productiva?

4min lectura

Diverses empreses de l’Estat espanyol s’obren camí...



Vivim en una meritocràcia, on l’esforç es veu recompensat? Realment funciona l’ascensor social? Nombrosos estudis qüestionen si l’èxit socioeconòmic de les persones depèn dels seus mèrits o si està predeterminat pels privilegis que atorga el lloc de naixement o la classe social.

 

Això que el futur és a les nostres mans, que tantes vegades hem escoltat dels nostres pares i avis, està en dubte. Almenys si no pertanyem a una família acomodada. Un estudi d’Esade mostra que la igualtat d’oportunitats en l’Estat espanyol és una fal·làcia: és 24 vegades més fàcil acabar entre l’1% de població amb major renda si es prové d’una de les famílies amb més ingressos que si es pertany a alguna de les de menys ingressos.

Per sort, la situació a Catalunya és molt millor que a Andalusia o Canàries, ja que ofereix el nivell més gran de mobilitat intergeneracional absoluta i relativa de la mostra, amb taxes similars a Escandinàvia. Però, així i tot, l’ascensor social està clarament desgreixat.

 

Un model qüestionat

 

Després de deixar enrere la societat feudal, que estava constituïda per estaments rígids, se suposava que la societat burgesa, basada en la teòrica igualtat davant la llei, havia de permetre que les persones de les classes més baixes progressessin socialment si s’esforçaven prou. Tradicionalment, els estudis eren la principal via d’ascens de les classes humils i mitjanes. No obstant això, cada vegada més experts indiquen que els estudis ja no garanteixen res i que la meritocràcia no existeix.

La idea que en la nostra societat l’esforç preval sobre els privilegis és fonamental per legitimar els sistemes polítics i econòmics liberals occidentals. Per mantenir l’ordre social establert, la majoria dels individus han de creure que poden progressar si s’esforcen prou.

Tot i això, com adverteix Michael Sandel, professor de Dret a Harvard, “el primer problema de la meritocràcia és que les oportunitats en realitat no són iguals per a tothom“. De fet, en les universitats de la denominada Ivy League, que inclou a vuit de les més prestigioses dels Estats Units, hi ha més estudiants que pertanyen a l’1% de les famílies amb més ingressos del país que al 60% amb menys ingressos.

Daniel Sanabria, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Granada, afegeix que en realitat “el millor predictor del rendiment acadèmic i de l’èxit professional posterior no és el rendiment cognitiu, és el context sociocultural, que els teus pares tinguin diners.

 

L’aventura d’emprendre

 

S’han popularitzat històries de superació de joves emprenedors com Steve Jobs, que va fundar Apple en el garatge de la seva casa. No obstant això, no són casos representatius, sinó extremadament inusuals, històries que únicament li ocorren a una persona d’entre un milió. A més, en molts d’aquests casos existeixen factors determinants de l’èxit que van més enllà del mèrit i de l’esforç personal.

La recerca ha demostrat que la característica més comuna entre els emprenedors és l’accés a capital, sigui a través de la família o contactes que facilitin l’estabilitat financera. Més que una inclinació genètica, sol ser els diners i una xarxa de seguretat el que permet als emprenedors assumir riscos.

De fet, una famosa recerca dels economistes David Blanchflower i Andrew Oswald indica que els mesuraments de la personalitat i les puntuacions dels tests psicològics gairebé no ajuden a predir qui dirigeix el seu propi negoci. En realitat, “el que importa és el capital inicial“, asseguren de manera rotunda en el seu estudi.

En aquest sentit, l’últim Global Entrepreneurship Monitor, que analitza l’emprenedoria en el món, adverteix que les empreses solen posar-se en marxa sovint amb els diners de familiars, amics i companys de feina. I cal tenir en compte que molts fundadors de ‘startups’ no cobren un sou durant algun temps, alguna cosa que poden permetre’s poques persones.

 

Els rics d’ahir i d’avui

 

Sembla que la riquesa de les dinasties familiars es perpetuen en el temps molt més enllà del que es pensava, com suggereix una recerca dels economistes italians Guglielmo Barone i Sauro Mocetti. En comprovar la mobilitat intergeneracional i la distribució de la riquesa a Florència comparant els registres de 1427 amb els de 2011, van descobrir que les famílies florentines més riques continuaven tenint els mateixos cognoms gairebé sis-cents anys després. I altres estudis apunten al fet que no es tracta d’un fenomen exclusiu de la Toscana.

L’esforç individual no és cap garantia d’èxit avui dia per als joves. Un informe del Govern espanyol fins i tot reconeix que “néixer en una família amb pocs ingressos condiciona les oportunitats d’educació i desenvolupament molt més que en altres països europeus”. La pobresa s’està convertint cada vegada més en una gàbia sense sortida per a una part important de la població.

Tot i que els títols i la formació especialitzada augmenten en línies generals l’ocupabilitat i la renda mitjana, la majoria d’anàlisi mostren que les capes de la població que neixen en una posició social solen viure i morir en la mateixa posició.

De fet, els joves han vist com es menysté el seu present i s’hipoteca el seu futur. A l’hora de retallar en els últims anys les grans partides pressupostàries, la d’educació ha sortit molt pitjor parada que les de sanitat i pensions. Per tant, el principal dinamitzador de l’ascensor social grinyola més que mai. I el volum de deute públic que hauran de pagar en els pròxims anys s’ha disparat.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Economia

L’èxit empresarial, compartir responsabilitats

6min lectura

Hem escoltat moltes vegades que els sous dels directius...

Management

Els treballs del futur per liderar el món laboral

3min lectura

Fa tan sols unes dècades els perfils professionals que...

Management

‘El cercle daurat’, el perquè de l’èxit

2min lectura

El motivador anglès Simon Sinek ha desenvolupat tota...



App Store Google Play