11 consells per millorar l'economia familiar

La pujada generalitzada de preus està complicant les finances de moltes llars. Cada vegada és més difícil quadrar els comptes per a arribar a final de mes i encara més dedicar una part dels nostres ingressos a l’estalvi. Davant aquesta situació, recollim onze consells per a millorar l’economia familiar.

1. Aplicar la fòrmula del 50/30/20. Es tracta d’intentar distribuir els nostres ingressos de forma que el 50 % es dediqui a les despeses (llum, aigua, lloguer, hipoteca, telèfon, menjar, estudis…), el 30 % al nostre oci (les nostres sortides en esmorzars o dinars fora de casa, vacances, regals…) i el 20% restant a l’estalvi.
2. Retallar subscripcions innecessàries. A quantes plataformes digitals estem subscrits? Les fem servir totes? Cal que les continuem pagant? I aquella subscripció a aquella revista que mai acabem llegint? Totes les subscripcions automàtiques s’han de revisar per valorar si són necessàries. Avui en dia existeixen diferents plataformes amb contingut en línia que són legals i gratuïtes, només cal fer una ullada per Internet per trobar-les. I recordem que les biblioteques també són una gran font de llibres i contingut audiovisual.
3. Revisar els nostres contractes de llum, gas i telèfon. Cal revisar amb molta cura els contractes que tenim amb les diferents companyies de serveis. És una de les partides on més diners se’ns en van sense adonar-nos al cap de l’any. No podem prescindir d’aquestes despeses, però sí reduir-les.
4. Fer més àpats a casa. Reduir les vegades que sortim a menjar fora de casa o que comprem menjar per emportar-nos pot arribar a ser una molt bona font d’estalvi. No cal deixar d’anar als restaurants, però sí reduir la quantitat d’àpats que fem fora de casa, i més si som una casa de família nombrosa.
5. Reutilitzar. Quan una cosa se’ns faci malbé, mirem si podem reparar-la i allargar-ne la vida abans de llençar-la a les escombraries. També és una bona eina d’estalvi comprar roba de segona mà, llibres, mobles i fins i tot electrodomèstics.
6. No comprar impulsivament. Una de les raons principals per les quals no fem un bon ús dels nostres diners són les compres compulsives. A partir d’ara, quan vulguem una cosa, donem-nos un marge de temps per saber si de veritat la necessitem. Ens sorprendrà comprovar que podem prescindir de gran part de les coses que volem comprar a cop de targeta.
7. Comparar preus. Quantes vegades ens ha passat que comprem un telèfon mòbil, per dir un exemple, i l’endemà veiem una oferta del mateix producte en una altra botiga? Això ens passa per no comparar. Hem d’aprendre a comparar tot el que comprem, fins i tot el menjar.
8. Fer servir menys el cotxe. Tot i que molta gent no pot prescindir del transport privat, sí que en podem reduir l’ús. Mirem d’utilitzar el transport públic o compartir cotxe si és possible. I fem ús també de la bicicleta, i sobretot, de les nostres cames, que caminar és sa i gratuït.
9. Escollir una bona entitat financera. Són necessàries totes les nostres targetes de crèdit? Quines comissions ens cobra la nostra entitat financera? Revisem si aquesta entitat financera ens ajuda a tenir una bona economia personal, o si, per contra, cal que fem un canvi. Actualment, hi ha moltes entitats financeres amb eines que ajuden a controlar les teves despeses i que alhora et donen un cop de mà per estalviar: escollim una bona entitat financera pel nostre futur.
10. Adaptar-nos a la nostra butxaca. Si ingressem una certa quantitat de diners, no fem més del que la nostra economia es pot permetre. No cal “estirar més el braç que la màniga”, com diem els catalans. Fem un ús responsable dels nostres diners segons els nostres guanys.
11. Ser previsors. Hem d’analitzar l’evolució de les nostres despeses en els últims mesos per comprovar en què se’ns va els diners i on podem retallar. Davant l’actual situació inflacionària, en alguns casos serà necessari aplicar una “economia de guerra” segons com estimem que evolucionaran els nostres ingressos i despeses.
12. Ja fa dies que sabem que els diners no fan la felicita. Però podem aportar estabilitat a la nostra economia personal per evitar-nos disgustos. A més, en aquests temps d’incerteses econòmiques, val la pena recordar la frase que ens va deixar el filòsof Sèneca: “No és pobre qui té poc, sinó qui molt desitja”.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Hem escoltat moltes vegades que els sous dels directius es troben per damunt del què seria raonable i just. Que, de fet, les diferències entre el que cobra més en una empresa i el que cobra menys no poden ser infinites. I de fet haurien de ser molt finites i acotades. No és raonable pensar que en una empresa hi hagi d’haver algú que tingui una responsabilitat infinitament més alta que la de la resta dels treballadors. Però si mirem la realitat veurem que acceptem que sigui al contrari. I això és bo?

Si mirem les empreses que han fet fallida sobretot per les accions irresponsables d’uns pocs, veurem que en general no se’ls pot fer tornar allò que han pres, o reparar allò que han espatllat. En alguns casos es poden perseguir certes responsabilitats de manera penal, però són els mínims, donat que el lucre o l’avarícia excessius no sembla que estiguin contemplats com a delicte en el Codi Penal. De fet, ser avariciós (però dient-li ambiciós), és una conducta que s’anima de manera bastant general a les empreses. 

Però no sempre el directiu negligent es mou per avarícia quan pren conductes que poden portar al desastre. I moltes vegades aquestes conductes i decisions de persones que es troben al càrrec de situacions de molt risc, no poden ser detectades a temps, per evitar les conseqüències indesitjables. Podríem trobar casos recents, com ho serien per exemple aquells on perilla el futur econòmic de persones que hi tenen estalvis per a la jubilació (casos de fallida d’entitats financeres) o encara més importants, aquells casos en què es poden perdre vides humanes.

Més control, menys problemes?

Ens preguntem com pot ser que es deixi en mans, de vegades, d’una sola persona qüestions tan importants, i que pugui ser la negligència d’una sola persona (per un excés d’avarícia o per una possible deixadesa), l’única causa d’una desgràcia que no s’ha pogut evitar. Aquests casos ens fan pensar en com es podria resoldre la situació per a poder evitar tan nefastes conseqüències. Es poden posar controls que fessin possible evitar aquestes conseqüències? I quins controls haurien de ser aquests? Però encara més rellevant, té sentit que determinades decisions, accions i conductes es troben en mans de pocs directius? És aquesta la manera més eficaç d’exercir el control per tal d’evitar allò que no es vulgui de cap manera?

Sembla clar que en un sistema on el que té responsabilitat se’l premia de manera massa generosa, i se’l fa responsable i infal·lible, no és bo per a ningú. A llarg termini, ni pel directiu mateix, encara que a curt pugui semblar que sí. Crea una falsa motivació amb aspiracions, del tipus piràmide, on tothom vol arribar a dalt. Però quan hi arriba ha de ser infal·lible: zero defectes i cap possibilitat de fallar. En cas que no tingui mala fe pot acabar molt malament, si les conseqüències de la seva acció o omissió són desastroses.

I tot i actuar de mala fe, si mesura bé les conseqüències de l’acció, i no són punibles, pot acabar amb el benestar de molta gent i resultar impune. I incorporar controls formals no resulta factible donat que crear controls que puguin preveure-ho tot no és possible. Com ho podem fer doncs? Sembla que una manera seria fomentar la cultura de la corresponsabilitat. Tots podem ser avariciosos, però si entre tots hem d’arribar a un objectiu, i ens hem de donar suport els uns amb els altres, les temptacions són menors. De la mateixa manera, els errors humans es compensen perquè que una persona pugui ser negligent o tenir un excés de confiança és possible, però que tots el tinguem alhora, ja sembla més complicat. La pressió disminueix, el control dels uns als altres ens fa més cautelosos, i a més, i molt important, hem de compartir el mèrit quan les coses van bé. Això ens ajuda a ser realistes de què un de sol arriba molt menys lluny que un equip ben avingut.

Compartir per explotar el potencial de les persones

Les organitzacions funcionen millor quan les persones donen el màxim d’elles mateixes i ho fan motivades més enllà del sou percebut o de l’estatus que obtenen a la feina. I fan la seva feina sense seguir la lletra gran i petita del seu contracte laboral, i per tant tenen una implicació que va més enllà de les seves obligacions contractuals.  

En moments de dificultat, les empreses poden tirar endavant si els treballadors tenen motivacions internes que fan que vagin més enllà de les seves obligacions, aportant aquella qualitat que no es pot mesurar, però que és clau per crear un clima laboral favorable a la col·laboració i on treballar pot aportar satisfacció a tothom. Sembla utòpic dir això, però molts empresaris tenen clar que les seves empreses funcionen quan les persones es troben valorades al lloc de treball i poden fer-s’hi professionalment. I, per tant, fomenten de manera activa aquest ambient de confiança on els treballadors tinguin ganes d’aportar aquest plus que no es troba ni remunerat econòmicament ni especificat en un contracte laboral.

La solidaritat té una naturalesa espontània i voluntària. Fomentar-la s’ha de fer des del reconeixement que el treballador ho fa perquè vol, i que té mèrit, precisament, perquè ho fa així. El què és espontani per part del treballador pot ser reconegut. Però ho ha de ser reconeixent la seva naturalesa espontània, mai a través d’un incentiu associat al compliment d’un objectiu. Cal tenir-ho present per a no perdre aquella qualitat tan especial que requereix un reconeixement autèntic, sense forçar que hi sigui.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Et farem deu recomanacions perquè puguis gaudir de les teves vacances i estalviar en les reserves i en moltes coses més.

Enguany s’espera que un gran nombre de persones facin les vacances els mesos de juliol, però tindrem diners per a les nostres vacances tan desitjades? Segur que tots estem pensant en l’estiu i, per tant, en les vacances. Molts de vosaltres ja teniu al cap on voleu viatjar, però esteu esperant noves recomanacions per saber si finalment podrem agafar un avió i gaudir d’una desconnexió merescuda.

Les vacances són necessàries per a fer un reset, gaudir dels nostres, cosa que és molt necessària, i recarregar les piles per a tornar a la feina amb el cap serè. També és un moment en què intentem no estar tan pendents de les despeses: solem fer excessos als àpats, en comprar-nos allò que sabem que no trobarem a la nostra ciutat i aprofitem per a anar a aquell hotel que tant ens venia de gust. Per això, us expliquem alguns consells per a estalviar en vacances, i que la tornada al setembre sigui més tolerable i sense maldecaps.

1. Estalvia a un any vista sempre que puguis. El primer pas recomanable és crear un pressupost estimat de l’import que penses invertir en la teva pròxima destinació i així poder crear un pla d’estalvi a un any vista. El mètode més còmode és obrir un compte d’estalvi o moneder al teu banc i fer-hi una transferència automàtica mensual de manera recurrent; així, abans de començar les vacances ja tindràs la quantitat estalviada que et permetrà fer-les sense despeses imprevistes.
2. Reserva anticipada. El món en línia ens proporciona una alta oferta de preus. A més, si tens la possibilitat de tenir les dates de les teves vacances confirmades a l’inici de l’any, podràs estalviar molts diners, obtindràs millors preus al teu bitllet d’avió, tren, o el transport que vulguis. Com més aviat el reservis, molt millor! I el mateix ocorrerà amb l’hotel, inclús et recomanem que reservis en aquell restaurant que has estat seguint per Instagram, mitjançant aplicacions que ofereixen descomptes molt interessants, fins i tot del 50%. És important que revisis a les teves reserves les despeses de cancel·lació, per si fos necessari.
3. Aprofita l’esmorzar. Tothom sap que l’esmorzar és l’àpat més important del dia i que és necessari per a grans caminades. Fes ús de l’esmorzar si està inclòs en les teves nits d’hotel i prepara’t i menja com un rei, aprofita i emporta’t una fruita per a mig matí per si et ve la gana abans que arribi el dinar.
4. Planifica els llocs. Si t’encanta fer una presentació del teu pròxim viatge i compartir-la amb la resta de la gent amb qui hi aniràs, estàs de sort, perquè aquesta és una altra manera d’estalviar diners. Si fas un llistat dels indrets que vols visitar, tens l’opció d’entrar al seu lloc web i fer-ne la reserva. Hi podràs trobar promocions, inclús, si sou diverses persones, us podreu beneficiar de descomptes per grup. A més, tenint el tiquet comprat és possible que fins i tot eviteu llargues cues per a adquirir-lo.
5. Canvi de divises. Tot i que la cotització de les monedes no es pot controlar, abans de canviar diners, consulta-ho amb el teu banc de confiança unes setmanes abans del teu viatge, per a informar-te si és millor esperar als dies abans la sortida. En molts casos, la recomanació serà fer-ho a l’aeroport, car les cases de canvi tracten d’oferir-hi el millor canvi. Una cosa important, en cas que durant el teu viatge vulguis fer les teves compres amb targeta de crèdit, és que canviïs una quantitat, encara que sigui petita, per si sorgeix qualsevol imprevist (tiquet de tren, propina, etc.).
6. Ús moderat de targetes. Com hem esmentat, quan estàs de vacances, l’últim en què vols pensar és en el que t’estàs gastant, però gairebé sempre tenim algun excés… Intenta aplicar les recomanacions que t’hem fet fins al moment i mira d’evitar al màxim l’ús de les targetes de crèdit si no està planificat dins les teves prioritats. En el moment serà una compra impulsiva, però després t’arribarà una suma important de despeses.
7. Ruta en carretera. Si la teva opció vacacional és agafar el cotxe i recórrer alguns pobles del teu voltant, utilitza el GPS, que sempre et recomana la millor ruta perquè evitis fer quilòmetres innecessaris i, per tant, estalviar en benzina. Visitar destinacions prop de casa és una opció molt recomanable; sovint oblidem els meravellosos indrets que tenim prop de la nostra ciutat i que podem visitar sense agafar un avió.
8. Evita restaurants turístics. Planifica bé el teu temps i, quan visitis algun lloc determinat, si és en una zona turística, evita les hores punta per a dinar o sopar: normalment, els restaurants d’aquestes zones solen ser d’escassa qualitat i d’alt cost. És preferible caminar quatre passes i cercar alternatives de llocs que solen freqüentar els locals, preguntar a la recepció de l’hotel, al taxista i, per descomptat, mirar les opcions que trobaràs als cercadors d’Internet.
9. Contracta free tours. Busca’ls als centres de les grans ciutats o pregunta-ho a aquell amic que viatja molt, que segur que n’ha utilitzat. Són guies turístics que et fan un recorregut per la ciutat explicant-te un munt de coses molt interessants sense una tarifa concreta. Si t’agrada, és optatiu deixar-li una propina.
10. Finança les teves vacances. Si ha estat un any difícil i alguns dels consells que hem esmentat no els has pogut seguir, com ara fer una previsió anticipada, no renunciïs a uns merescuts dies de descans, troba la teva agència de viatges més propera i finança aquell viatge que tanta il·lusió et fa; també pots fer la consulta al teu banc i ampliar la teva targeta de crèdit per a poder fer front a les despeses o demanar un petit préstec que aniràs pagant còmodament mes a mes.

L’estiu ja és aquí. Aprofita aquestes recomanacions i comença a somniar despert. I recorda, de la quantitat que t’hagis fixat per al teu gaudi, divideix-la entre els dies de vacances i no gastis més del previst.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Has de contractar una assegurança per a la llar quan et concedeixen una hipoteca? La resposta és sí. Però això no significa que estiguis obligat a contractar-la amb el banc que t’ha concedit el préstec. I si ho has fet, tens dret a canviar a qualsevol asseguradora que t’ofereixi millors condicions. T’oferim totes les claus per a aconseguir-ho.

Tradicionalment, els bancs han aprofitat la concessió d’una hipoteca per forçar la contractació d’altres productes, sobretot assegurances per a la llar i de vida, que en la majoria dels casos ofereixen unes condicions poc competitives. Per sort, la llei hipotecària de 2019 deixa clar que, si bé l’entitat financera pot exigir la contractació d’una assegurança per a la llar, el client té tot el dret a contractar-la amb la companyia que millors condicions li ofereixi. I fins i tot pot canviar d’asseguradora si li interessa.

L’única condició per a canviar és esperar al venciment anual de la pòlissa contractada amb el banc. Mitjançant notificació formal realitzada amb dos mesos d’antelació al venciment de la pòlissa, el client pot indicar a l’entitat bancària la seva decisió de no renovar el contracte de l’assegurança al seu venciment.

A més, l’usuari ha de presentar al banc una còpia de la nova pòlissa, en la qual ha de figurar la cessió de drets corresponent al capital que encara està subjecte a hipoteca. Es tracta d’un formalisme que la nova companyia et pot ajudar a fer correctament.

Interessos vinculats

Un assumpte espinós a l’hora canviar d’assegurança sol ser la vinculació del tipus d’interès de la hipoteca amb la contractació de l’assegurança amb el banc. De fet, és probable que les clàusules de la hipoteca contemplin una pujada del tipus d’interès si l’assegurança no es contracta amb el banc.

En aquest cas, cal ser acurats per no sortir perjudicats econòmicament i calcular quant guanyem i quant perdem amb el canvi. Pot produir-se un lleu perjudici econòmic en els primers anys d’hipoteca, quan la part de la quota corresponent a interessos és molt alta i la d’amortització de capital és molt baixa. En canvi, amb el pas dels anys, l’impacte del tipus d’interès es converteix en mínim perquè gairebé tot el que paguem és capital, així que aquesta clàusula coercitiva ja no suposa cap impediment per canviar l’assegurança de llar a una altra companyia.

Utilitzant una calculadora hipotecària és possible saber quina és la data exacta en la qual ens interessa canviar d’asseguradora per beneficiar-nos de millors condicions i preu. L’estalvi és significatiu en més ocasions de les que ens imaginem.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Arriba l’estiu i molts ja comencen a planificar les vacances per poder desconnectar de la rutina fent un viatge o marxant uns dies fora de la residència habitual. Tanmateix, abans de deixar la casa sola hem de tenir en compte alguns aspectes importants per evitar sorpreses a la tornada.

La tornada a la normalitat després de la crisi sanitària va ser motiu d’alegria per a molts ciutadans que finalment podien gaudir de les vacances d’estiu sense restriccions, però també va engrescar a les persones propenses a la cleptomania, a les quals el virus havia trastocat la seva línia de ‘negoci’ habitual.

Els sinistres per robatori en plena pandèmia es van reduir un 23,5% respecte al 2019, però durant els últims dos anys ens hem anat apropant a les xifres prèvies a les restriccions de moviment. En els períodes vacacionals i caps de setmana els robatoris als habitatges solen augmentar i, segons un estudi d’Unespa, Catalunya, amb un 58%, és la comunitat autònoma on tens més probabilitat de patir un robatori a la llar.

Així doncs, et volem donar uns senzills consells que pots seguir per evitar un robatori a casa teva mentre ets fora de vacances o, si més no, pal·liar-ne les possibles conseqüències.

Precaucions bàsiques abans de marxar

• No deixis objectes de valor en llocs fàcilment accessibles. Si no tens una caixa forta, és preferible portar-los a una empresa especialitzada per emmagatzemar-los abans d’amagar-los per algun racó de la casa. Si això no és possible, apunta el número  de  sèrie, la  marca i el model dels objectes per facilitar la seva identificació en cas de robatori.
• Avisa a alguna persona de confiança de la teva absència perquè reculli la correspondència o apugi i abaixi persianes amb certa freqüència, però evita comentar-ho a tots els veïns o publicar-ho a les xarxes socials.
• Assegura’t de tancar bé les portes, finestres, obertures a patis interiors i el garatge. No t’oblidis de posar l’alarma. Tot i això, intenta que l’habitatge sembli ocupat amb l’ajuda d’una persona de confiança que hi pugui entrar de tant en tant o amb un sistema de domòtica que et permeti programar l’engegat i apagat dels llums de la llar.
• No  deixis  cap missatge al contestador automàtic del mòbil o del telèfon fix indicant que  ets  fora. Sempre pots  activar el  desviament  de  trucades o respondre als missatges quan tinguis accés a wifi si estàs fora d’Europa i no vols gastar diners en trucades.
• Una assegurança de la llar amb cobertura per robatori és una opció molt recomanable. Cal tenir en compte que també ens protegeix davant d’imprevistos, com una fuita d’aigua, i pot oferir cobertures en cas d’okupació o robatori a persones fora de la llar.

A la tornada, en cas de robatori

• No dubtis a trucar immediatament a la policia o al telèfon d’emergències 112 si sents sorolls dins de casa o trobes portes o finestres forçades. 
• Posa’t en contacte amb la teva assegurança i tingues a punt l’inventari d’objectes sostrets.
• Formalitza la denúncia i avisa al teu banc si sospites que s’han emportat un ordinador o qualsevol altre suport digital que pogués contenir informació rellevant sobre les teves dades financeres, de manera anul·lin les contrasenyes d’accés a la banca en línia.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Sembla obvi, però, per aprendre a administrar els nostres diners, és primordial, primer, que ens els hàgim guanyat. Aconseguir diversificar els nostres guanys és una estratègia que ens pot blindar enfront d’una possible recessió o d’un imprevist. A 11Onze recopilem tres consells bàsics per fer-ho.

En moments d’incertesa és clau saber respondre a: com estalviar, com fer créixer els estalvis i com controlar les despeses. Difícilment serem experts a trobar respostes per totes tres preguntes alhora, però, si entenem els conceptes que s’amaguen rere cadascuna d’elles, tenim moltes més possibilitats de gestionar els nostres diners adequadament. No només aprendrem a cobrir les necessitats bàsiques, sinó que sabrem gaudir-ne i tindrem molt clar quan hem de prescindir d’aquelles que no ho són tant com ens pensàvem.

Estalvi: almenys un 10% dels ingressos

Sovint es diu que l’estalvi és la base principal de l’èxit financer. Tenir diners estalviats és el que ens dona la capacitat de respondre a situacions imprevistes —bé sigui una incapacitat per malaltia o càrrecs inesperats—, començar un negoci o tornar a estudiar. Però és important no confondre l’estalvi amb la inversió: mentre que el primer ens dona tranquil·litat, fins i tot en moments de crisi econòmica global, la inversió pot fer que els nostres estalvis es multipliquin, però també pot ser una font de maldecaps i la causa que perdem la nostra liquiditat.

Un dilema que ens podem trobar és si liquidar el deute o estalviar. Tot dependrà del tipus d’interès que tingui aquest deute. En casos d’interessos alts, com poden ser els de les targetes de crèdit, és generalment preferible deixar aquest deute a zero abans de plantejar-se l’estalvi. Però, en casos en què l’interès del deute sigui baix, com pot passar amb una hipoteca o, fins i tot, un crèdit personal, és raonable estalviar i alhora liquidar el deute lentament.

Creixement lent, risc baix, i a la inversa

Un compte d’estalvi ha estat la manera més tradicional que creixin els nostres diners, sobretot per a la gent més conservadora i poc aficionada al risc. Però, amb interessos relativament baixos i una inflació que ens visita molt més sovint del que seria desitjable, altres formes d’inversió van guanyant terreny, especialment davant d’una clientela cada dia més erudita en temes financers i amb un poder adquisitiu relativament superior a les generacions precedents.

En aquest punt, l’oferta de productes d’inversió és extensa i variada, amb diferents nivells de risc. Cadascú ha de ser conscient dels seus coneixements financers i, sobretot, de la quantitat de diners que s’està disposat a arriscar i perdre, especialment si l’expectativa de creixement és elevada i a curt termini. Cal tenir en compte que un gestor d’inversió pot ser una molt bona opció a l’hora d’escollir un producte financer que millori la rendibilitat dels nostres estalvis d’una manera substancial.

Despeses: necessitat vs. desig

Evidentment, no estalviarem tot el que guanyem, però hem de distingir entre dos tipus de despeses:

• Despeses de primera necessitat. Aquí hi comptem les despeses en el que és bàsic que necessitem per viure, com poden ser el menjar, l’allotjament, els subministraments d’electricitat, l’aigua, el transport públic, entre d’altres. 
• Desitjos i productes més superflus. Per eliminació, hi incloem tot el que no és estrictament necessari. Hi trobaríem les compres impulsives, articles de luxe, viatges de lleure, etc.

Fer aquesta distinció no implica que no puguem gastar diners en coses que desitgem, però que no necessàriament ens calen. El desig i les accions que no tenen una finalitat merament pràctica són part de la condició humana. Això és un fet. Per tant, també ens hem de permetre aquestes despeses, sempre que ens adherim a un pressupost preestablert, bé sigui setmanal o mensual.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si estàs subscrit a més de cinc plataformes per veure sèries i pel·lícules, música o documents, aquest article t’interessa. Cada dia neixen noves plataformes i, amb elles, nous serveis que permeten compartir subscripcions de streaming amb l’objectiu de disminuir la quota. A 11Onze et donem les claus per gestionar-les.

Netflix ha guanyat en l’últim trimestre de l’any 37 milions d’usuaris, un 31% més que en 2019. La plataforma va reportar 5.466 euros milions durant el quart trimestre, un 21,5% més que fa un any. Les subscripcions avui dia s’han convertit en un must i ja no es concep poder viure sense elles. És cert que han canviat els nostres hàbits de consum: amb totes les plataformes digitals de TV és difícil tornar a acostumar-se a veure anuncis cada 15 minuts. Ara tot és a la carta, com, quan i on vulguis. Això sí, el que no és tan divertit és la quantitat de quotes, encara que siguin petites, que acabes pagant mensualment. En aquest article et donarem unes recomanacions per a estalviar i gestionar les teves subscripcions.

Si ens remuntem 20 anys enrere segur que recordeu Canal+, un dels primers canals privats que permetia veure pel·lícules i programes, el cost era bastant elevat per la qual cosa, només eren alguns privilegiats que podien gaudir-ho. Amb l’arribada de Netflix, HBO, Disney+, Filmin, Amazon i un llarg etcètera, les subscripcions anuals ronden entre els 10 i els 15 euros mensuals.

En principi és un import totalment assumible tenint en compte que anar al cinema et costa molt més, ara bé, hem de tenir present que una vegada et subscrius i comences a fer scroll, observem que en moltes ocasions perdem més de mitja hora a triar una pel·lícula. La varietat és tan extensa, que ens costa determinar (depenent del nostre estat d’ànim aquell dia), què ens ve de gust veure a cada moment i, per aquesta raó, acabes disposant de diverses plataformes.

Seguint el fil, una vegada et subscrius a qualsevol de les plataformes assenyalades, ens adonem que just la pel·lícula o sèrie que ens acaben de recomanar o aquella que no ens podem perdre, està en una altra plataforma. D’aquesta manera, automàticament et descarregues l’app i comences a introduir les teves dades i com l’import és petit, t’hi subscrius. Així doncs, sense adonar-te, tens més de cinc plataformes per veure milions de pel·lícules, documentals i sèries.

Què fer si et sents identificat? 

• Revisa el teu pla de subscripció. Si disposa de més usuaris i dispositius, pregunta als teus familiars i coneguts si estan en la mateixa situació; d’aquesta manera, podeu compartir la despesa mensual. Això sí, et recomanem que facis una planificació a un any vista, divideixis la quota i controlis que realitzen el pagament, per exemple, mitjançant bizum perquè no quedi en l’oblit. És a dir, si la quota mensual és de 15€ i el compartiu entre 3 persones, t’han de fer un bizum de 60 € cadascun. Passaràs de pagar anualment 180€ a només 60€, per la qual cosa t’estalviaràs 120€.
• Permanència o no? Un gran avantatge d’aquesta mena de plataformes, és que no et demanen permanència per la qual cosa, pots donar-te de baixa quan hagis finalitzat la teva sèrie favorita i vegis que no hi ha res més que et pugui interessar. Pots estar 1 o 2 mesos, o el temps que necessitis, i donar-te de baixa fins que et vingui de gust veure algun altre contingut d’aquella mateixa plataforma.
• Aprofita les promocions. Cal estar atent perquè si no t’has donat d’alta en alguna plataforma, pot ser que per ser nou client et regalin un mes gratis. Si creus que val la pena seguir, pots tornar a compartir-la, si és possible, amb altres usuaris. Això sí, revisa bé les condicions una vegada et donis d’alta, ja que a vegades, si no cancel·les la subscripció pot ser que automàticament cobrin la pròxima subscripció del mes següent sense previ avís.
• Lloguer disponible per 24 h. Si ets d’aquelles persones que no t’agrada tenir costos fixos, hi ha plataformes, com Apple TV+ que permeten llogar una pel·lícula durant 24 hores per un cost baix i passat aquest temps caduca. És una bona opció, però si el teu propòsit és estalviar, t’aconsellem que miris els plans mensuals, ja que sempre són més econòmics.
• Subscripció mensual sense interrupcions. Hi ha altres plataformes, com Spotify, que et permeten escoltar tota la música i amb una subscripció mensual, sense interrupcions. En aquest cas, també disposen de plans que pots compartir amb més persones i reduir la quota mensual. D’altra banda, Apple disposa del pla familiar amb el qual, ja no només ens beneficiem d’això, sinó que fins i tot, podem adquirir aplicacions de pagament que es poden utilitzar en aquest pla, i a més, també podrem compartir llibres en format digital per a tota la família.

Coneixes Together Price?

Si disposes de Netflix, Spotify i Office 365, Nintendo Switch, Xbox Live, entre altres, aquest punt t’interessa. Together Price ajuda a grups de persones a compartir el cost dels seus plans multi-usuari d’una manera fàcil i segura. Si ets el propietari del compte, pots posar a disposició les teves plataformes disponibles i afegir als teus amics. Gràcies a això, quan et registris rebràs automàticament l’import dels teus amics i familiars.

I tot això de què m’ha servit?

Gràcies a totes aquestes plataformes, l’OCU informa que el 77% dels enquestats ja no descarreguen pel·lícules ni música de manera il·legal. És important revisar i preguntar als experts quan adquirim els nostres mòbils que ens expliquin si disposem d’aquests serveis. Recorda l’exemple que hem esmentat abans, només amb una plataforma pots arribar a estalviar fins a 120 euros i si la poses a disposició de més gent, el cost es redueix molt més. Anima’t i comparteix-ho amb els teus amics i familiars.

Ara és un bon moment per revisar les teves subscripcions, de valorar aquelles que realment fas servir i compartir-les per a minimitzar les teves despeses.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

El primer de maig s’associava històricament amb festivals pagans vinculats a la primavera fins que la Segona Internacional va establir en aquesta data la festa del treball. Ho va fer l’any 1889 per commemorar la sagnant lluita dels obrers nord-americans per la jornada laboral de vuit hores.

El fet que el Dia Internacional dels Treballadors se celebri l’1 de maig té el seu origen en la lluita dels treballadors dels Estats Units per la reducció de la jornada laboral, que en la segona meitat del segle XIX s’allargava en molts casos fins a les 16 hores.

A mesura que el sistema capitalista s’afermava en les grans ciutats industrials dels Estats Units en un entorn d’elevada desocupació, les condicions laborals dels treballadors s’havien anat endurint. Davant aquesta situació, la Federació del Treball va convocar una vaga general que havia de començar l’1 de maig de 1886 per exigir la jornada laboral de vuit hores.

Repressió obrera

El 3 de maig, les protestes a Chicago es van tornar violentes quan la policia va actuar amb extrema duresa contra els treballadors mentre es manifestaven. L’endemà, un míting celebrat en la plaça Haymarket de la ciutat es va tenyir de sang durant la intervenció de la policia. Una bomba va esclatar entre les files dels uniformats, encara que per als historiadors no és clar si l’objectiu eren ells o els obrers, i va matar a set policies. Tot seguit, els agents van obrir foc contra els manifestants, matant a diverses persones i ferint a centenars.

Com a conseqüència, es va celebrar un judici que va condemnar a vuit homes per l’acció. Quatre d’ells van acabar penjats, tot i que no es van presentar proves que els relacionessin amb la bomba. De res va servir tampoc la campanya internacional per salvar les seves vides. Van ser premonitòries les paraules que va pronunciar August Spies, un dels condemnats, just abans de la seva execució: “Arribarà un moment en què el nostre silenci serà més poderós que les veus que avui escanyeu.”

Reconeixement a la lluita obrera

La Segona Internacional va establir l’1 de maig com a festa del treball l’any 1889, donant origen a l’actual celebració del Dia Internacional dels Treballadors. Paradoxalment, els Estats Units, el país on es van produir els fets, va voler desvincular aquesta data dels moviments obrers. Per això el president Grover Cleveland va fer que el Dia del Treball se celebri al setembre.

Amb anterioritat als successos de Chicago, als Estats Units i part d’Europa el primer de maig era una data marcada per celebrar l’exuberància de la primavera en l’àmbit rural. L’origen d’aquesta festivitat es troba en les antigues pràctiques romanes de celebració de la floració primaveral.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Per trobar feina en l’era digital no n’hi ha prou a adquirir habilitats tècniques, sinó que també s’han de tenir qualitats interpersonals que són crítiques per a l’èxit en un entorn laboral cada vegada més complex i diversificat. Els professionals que puguin dominar aquestes competències estaran millor preparats per prosperar i fer front als reptes i oportunitats que presenta el mercat laboral del futur.

La nova revolució tecnològica que estem vivint ha comportat una digitalització i automatització accelerada de moltes tasques, impulsada per la intel·ligència artificial que estan transformant radicalment el mercat laboral. Aquesta evolució radical de la naturalesa del treball requereix noves habilitats i competències personals que seran crítiques per les feines del futur.

Es tracta d’un canvi de paradigma que està possibilitant una reducció de la càrrega de treball sense disminuir la productivitat i que també podria fer factible una reducció de la jornada laboral que faciliti la conciliació entre la vida laboral i personal, reduint l’estrès i millorant la salut i el benestar dels treballadors. Tanmateix, pot tenir un impacte negatiu en els treballadors en reemplaçar algunes feines amb l’automatització o reduir les hores de treball disponibles.

En aquest context, encara que algunes feines quedaran obsoletes, també en sorgiran d’altres que substituiran a les que aniran desapareixent. Esperem que això es produeixi tant en termes de quantitat com en qualitat de l’ocupació, però, si més no, requerirà fer un esforç i una inversió en educació i formació.

Resolució de problemes, creativitat i capacitat d’adaptació

Tot i que continuarà havent-hi moltes feines especialitzades que experimentaran pocs canvis, el mercat laboral cada vegada requerirà professionals més dinàmics i creatius que tinguin una gran capacitat per adaptar-se als canvis. 

De fet, segons un estudi del Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya, impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i PIMEC, aquesta és la competència més valorada per les empreses a l’hora de contractar futurs professionals. Concretament, es constata que un 51 % de les ofertes laborals publicades a Catalunya el 2023 exigien aquesta competència que, a més, és demanada en la majoria de sectors (96 %) i ocupacions (68 %).

Així mateix, destaquen com a qualitats més valorades la capacitat d’assumir responsabilitat, de gestionar el temps i d’acceptar les crítiques. Unes dades que són especialment rellevants en les ocupacions TIC, que també concentren la demanda de persones que tinguin l’habilitat de “pensar de manera creativa” i de “resoldre problemes” que, per altra banda, es demana de manera significativa en el 70% dels sectors i en el 40% de les ocupacions,

Altrament, el baròmetre ha detectat que la importància de l’habilitat de “treballar en equip” es concentra especialment al sector de les activitats professionals, científiques i tècniques, on el 24% de les vacants requereixen aquesta habilitat. En tot cas, i com va recalcar Antoni Cañete, president de la Pimec, estem parlant de “competències toves” que són les que es poden aplicar a totes les professions i fan referència a habilitats “molt humanes, transferibles i transversals”. 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Vivim en una meritocràcia, on l’esforç es veu recompensat? Realment funciona l’ascensor social? Nombrosos estudis qüestionen si l’èxit socioeconòmic de les persones depèn dels seus mèrits o si està predeterminat pels privilegis que atorga el lloc de naixement o la classe social.

Això que el futur és a les nostres mans, que tantes vegades hem escoltat dels nostres pares i avis, està en dubte. Almenys si no pertanyem a una família acomodada. Un estudi d’Esade mostra que la igualtat d’oportunitats en l’Estat espanyol és una fal·làcia: és 24 vegades més fàcil acabar entre l’1% de població amb major renda si es prové d’una de les famílies amb més ingressos que si es pertany a alguna de les de menys ingressos.

Per sort, la situació a Catalunya és molt millor que a Andalusia o Canàries, ja que ofereix el nivell més gran de mobilitat intergeneracional absoluta i relativa de la mostra, amb taxes similars a Escandinàvia. Però, així i tot, l’ascensor social està clarament desgreixat.

Un model qüestionat

Després de deixar enrere la societat feudal, que estava constituïda per estaments rígids, se suposava que la societat burgesa, basada en la teòrica igualtat davant la llei, havia de permetre que les persones de les classes més baixes progressessin socialment si s’esforçaven prou. Tradicionalment, els estudis eren la principal via d’ascens de les classes humils i mitjanes. No obstant això, cada vegada més experts indiquen que els estudis ja no garanteixen res i que la meritocràcia no existeix.

La idea que en la nostra societat l’esforç preval sobre els privilegis és fonamental per legitimar els sistemes polítics i econòmics liberals occidentals. Per mantenir l’ordre social establert, la majoria dels individus han de creure que poden progressar si s’esforcen prou.

Tot i això, com adverteix Michael Sandel, professor de Dret a Harvard, “el primer problema de la meritocràcia és que les oportunitats en realitat no són iguals per a tothom“. De fet, en les universitats de la denominada Ivy League, que inclou a vuit de les més prestigioses dels Estats Units, hi ha més estudiants que pertanyen a l’1% de les famílies amb més ingressos del país que al 60% amb menys ingressos.

Daniel Sanabria, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Granada, afegeix que en realitat “el millor predictor del rendiment acadèmic i de l’èxit professional posterior no és el rendiment cognitiu, és el context sociocultural, que els teus pares tinguin diners.

L’aventura d’emprendre

S’han popularitzat històries de superació de joves emprenedors com Steve Jobs, que va fundar Apple en el garatge de la seva casa. No obstant això, no són casos representatius, sinó extremadament inusuals, històries que únicament li ocorren a una persona d’entre un milió. A més, en molts d’aquests casos existeixen factors determinants de l’èxit que van més enllà del mèrit i de l’esforç personal.

La recerca ha demostrat que la característica més comuna entre els emprenedors és l’accés a capital, sigui a través de la família o contactes que facilitin l’estabilitat financera. Més que una inclinació genètica, sol ser els diners i una xarxa de seguretat el que permet als emprenedors assumir riscos.

De fet, una famosa recerca dels economistes David Blanchflower i Andrew Oswald indica que els mesuraments de la personalitat i les puntuacions dels tests psicològics gairebé no ajuden a predir qui dirigeix el seu propi negoci. En realitat, “el que importa és el capital inicial“, asseguren de manera rotunda en el seu estudi.

En aquest sentit, l’últim Global Entrepreneurship Monitor, que analitza l’emprenedoria en el món, adverteix que les empreses solen posar-se en marxa sovint amb els diners de familiars, amics i companys de feina. I cal tenir en compte que molts fundadors de ‘startups’ no cobren un sou durant algun temps, alguna cosa que poden permetre’s poques persones.

Els rics d’ahir i d’avui

Sembla que la riquesa de les dinasties familiars es perpetuen en el temps molt més enllà del que es pensava, com suggereix una recerca dels economistes italians Guglielmo Barone i Sauro Mocetti. En comprovar la mobilitat intergeneracional i la distribució de la riquesa a Florència comparant els registres de 1427 amb els de 2011, van descobrir que les famílies florentines més riques continuaven tenint els mateixos cognoms gairebé sis-cents anys després. I altres estudis apunten al fet que no es tracta d’un fenomen exclusiu de la Toscana.

L’esforç individual no és cap garantia d’èxit avui dia per als joves. Un informe del Govern espanyol fins i tot reconeix que “néixer en una família amb pocs ingressos condiciona les oportunitats d’educació i desenvolupament molt més que en altres països europeus.” La pobresa s’està convertint cada vegada més en una gàbia sense sortida per a una part important de la població.

Tot i que els títols i la formació especialitzada augmenten en línies generals l’ocupabilitat i la renda mitjana, la majoria d’anàlisi mostren que les capes de la població que neixen en una posició social solen viure i morir en la mateixa posició.

De fet, els joves han vist com es menysté el seu present i s’hipoteca el seu futur. A l’hora de retallar en els últims anys les grans partides pressupostàries, la d’educació ha sortit molt pitjor parada que les de sanitat i pensions. Per tant, el principal dinamitzador de l’ascensor social grinyola més que mai. I el volum de deute públic que hauran de pagar en els pròxims anys s’ha disparat.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!