Quant et costa l’assegurança de la llar?

Hem realitzat un estudi dels costos de les assegurances de la llar a través d’una enquesta als membres de la nostra comunitat que són propietaris d’un habitatge, amb l’objectiu d’analitzar la competitivitat del producte que oferim des d’11Onze Segurs.

L’enquesta ha estat realitzada per 11Onze des del nostre canal de Telegram amb la participació de 279 usuaris que responien a la pregunta: “Quant et costa anualment la teva assegurança de la llar?”. Es donava opció a triar entre un ventall de preus que anaven des de 60 €  anuals, fins a més de 400 €.

Les dades finals recullen que el 56% dels usuaris paguen entre 200 i 400 € anuals per la seva assegurança de la llar, mentre que el 22 % tenen una despesa entre 100 i 200 € per any. A més, un 18% paguen més de 400 € l’any. Uns resultats que concorden amb el preu mitjà anual de les assegurances de la llar a l’Estat, que es troba al voltant dels 301 euros anuals.

Quant et costa l’assegurança de la llar?

Una alternativa més competitiva

Des d’11Onze Segurs pensem que es pot reduir el cost de l’assegurança de la llar optimitzant els processos i personalitzant les cobertures. És per això que tenim una plataforma totalment digitalitzada, on prescindim dels contractes en paper, les gestories físiques, les despeses de gestió, de cancel·lació i de canvi de contracte, la qual cosa ja et suposa un estalvi considerable, però a més, et permetem modificar i adaptar les cobertures a les teves necessitats en qualsevol moment, abans i després de signar el contracte.

D’aquesta manera et podem oferir una assegurança de la llar des de 5 € al mes. La nostra pòlissa està pensada perquè que no paguis de més per la teva assegurança, oferint una quota mensual o anual, sense permanència, entre un 15%-20% més barata que amb les asseguradores tradicionals. Quin és el cost mensual de la teva assegurança de la llar actual? Vols saber quan et podries estalviar? Prova el nostre simulador de preus introduint algunes dades bàsiques, i tindràs el teu pressupost sense compromís al moment.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Per transformar una idea de negoci en una empresa és essencial tenir una visió global del projecte empresarial. El Business Model Canvas és una eina de gestió estratègica que permet ordenar i visualitzar tots els aspectes clau d’una empresa. Xavi Viñolas, Content Manager d’11Onze, ens explica com fer-la servir.

A l’hora de crear una empresa no n’hi ha prou amb tenir una idea de negoci i un esperit emprenedor. Per saber si un projecte empresarial és factible cal fer un pla de negoci que tingui en compte tots els àmbits de l’empresa durant un llarg període de temps amb el propòsit d’analitzar la viabilitat del projecte, definint els objectius i considerant els inconvenients.

Què és el Business Model Canvas

El Business Model Canvas és una plantilla que permet analitzar i visualitzar de forma clara, àgil i senzilla una proposta de negoci o les opacitats d’una empresa ja existent. Això ens permetrà evitar que els objectius de l’empresa siguin poc clars, poc realistes o inadequats. 

També és una eina ideal per a crear models innovadors amb l’objectiu de generar valor per als clients. Com explica Xavi Viñolas, “És una eina molt útil per explicar a possibles inversors o socis, com el nostre negoci proporciona valor al consumidor i, a la vegada, com aquest consumidor crea valor per al nostre negoci”.

Els 9 elements clau de la plantilla

Alexander Osterwalder, el creador del Business Model Canvas, explica el concepte: “La millor manera de descriure un model de negoci és dividir-lo en nou mòduls bàsics que reflecteixin la lògica que segueix una empresa per aconseguir ingressos. Aquests nou mòduls cobreixen les quatre àrees principals d’un negoci: clients, oferta, infraestructures i viabilitat econòmica”.

1. SEGMENT DE CLIENTS. És a dir, a qui va dirigit aquest negoci? Qui és el nostre client? Quin és el nostre segment de mercat?
2. PROPOSTA DE VALOR. Molt senzillament, quins productes o serveis ofereixes que creen valor pels teus clients. Què ens fa diferents?
   
3. CANALS. Com es distribueix aquest producte o aquest servei? És un producte o servei intangible que el vens a través d’una app o d’una web? És un producte o servei que s’ha de vendre o proporcionar a través d’una botiga o oficina física?
4. RELACIONS AMB CLIENTS. Aquí descrivim quin tipus de relacions tenim amb els nostres clients. Ens adrecem a un client que només ens comprarà una vegada? O tenim un negoci que busca un client recurrent, com una subscripció?
5. FONTS D’INGRESSOS. Com monetitzem el negoci? És una proposta de venda directa o un model de subscripció recurrent? Com fixem el preu del nostre producte?
6. RECURSOS CLAU. Aquests poden ser la teva fàbrica, els teus empleats, propietat intel·lectual, coses o persones que són imprescindibles pel teu negoci.
7. ACTIVITATS CLAU. Activitats que fas amb els recursos clau i que són necessàries per portar a terme la proposta de valor: màrqueting, producció, vendes.
8. SOCIS CLAU. La gent o organitzacions que necessites per executar el teu model de negoci i produir valor pels teus clients.
9. ESTRUCTURA DE COSTOS. I finalment, tot això et costarà diners, oi? Quins costos fixos i variables determinen el nostre model de negoci? És un model escalable?

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

L’evolució de les qualitats que defineixen a un bon líder no es pot analitzar de manera independent a la transformació de la societat al llarg del temps. Pilar Oltra, agent d’11Onze, ens fa una anàlisi de com ha canviat el concepte del lideratge durant el transcurs de la història.

El lideratge clàssic, prevalent des de temps immemorials fins al segle XIX, donava prioritat a valors com bravura, fortalesa, astúcia i fins i tot ‘respecte’ a través de la por. Avui dia, conceptes com l’empatia, o la dificultat de mantenir la motivació i el compromís dels empleats prenen protagonisme a l’hora de definir a un bon líder. 

Com explica Oltra, actualment un líder “desenvolupa la seva activitat des de la vulnerabilitat, analitzant les seves fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats, així com els seus valors, emocions i creences”, fonamental per despertar els sentiments positius dels seus col·laboradors.

La intel·ligència emocional

La capacitat de reconèixer els sentiments propis i aliens, i de connectar adequadament amb altres persones, el que es coneix com a intel·ligència emocional, ens ajuda en la resolució de conflictes, a ser més empàtics i a comunicar-nos de manera efectiva. “Fa que el lideratge incrementi el rendiment individual i dels equips i organitzacions”, apunta l’agent d’11Onze.

Un bon líder ha de ser capaç de combinar la consecució de les tasques amb conductes orientades a fomentar les relacions entre les persones. Com detalla Oltra, “es necessiten líders per complir els objectius empresarials, però també prou hàbils per fer partícips als seus equips, de manera que se sentin igualment inspirats”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’efecte d’enquadrament, conegut en anglès com a ‘framing effect’, és un biaix cognitiu segons el qual una mateixa informació, plantejada de diferent manera, pot portar-nos a conclusions dispars. Lara de Castro, de l’equip de Recursos Humans d’11Onze, ens explica com aquesta distorsió de la percepció pot afectar les nostres decisions del dia a dia.

A tots ens agrada pensar que a l’hora de prendre una decisió o fer una elecció seguim el nostre criteri amb certa objectivitat, però com explica Lara de Castro, “el nostre pensament crític no és tan imparcial com ens pensem, sinó que responem d’acord amb com ens plantegen la pregunta en qüestió”.

Podem trobar infinitat d’exemples de com el biaix cognitiu determina la presa de decisions de les persones. Es tracta d’un marc cognitiu on les persones decideixen una opció o l’altra en funció de si les opcions es presenten amb connotacions positives o negatives. Posem pel cas que t’han de fer una intervenció quirúrgica i has de signar un document per donar el teu consentiment: si et diuen que tens un 90% de possibilitats que surti bé, és més probable que signis el document, que si et diuen que tens un 10% de possibilitats que surti malament.

Aprofitar aquest biaix cognitiu intrínsec de les persones en funció de com el cervell fa comparacions entre positiu vs. negatiu, pèrdua vs. guany, millor vs. pitjor, etc., facilita que “persones, governs i empreses que dominin la comunicació, puguin fer amb nosaltres el que vulguin”, apunta de Castro.

De Castro ens fa una reflexió en aquest sentit: “Si ho centrem en el món de les finances, aquest biaix encara fa més por, perquè suggereix que les decisions que prens en relació amb les teves finances personals ve determinada per la forma com es planteja, i qui planteja, la pregunta”. D’aquí ve la importància de l’educació financera, ja que estar informat és l’únic antídot que s’ha mostrat efectiu contra les tècniques de màrqueting que aprofiten el biaix cognitiu per influenciar la nostra presa de decisions. 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Contractar una assegurança de la llar és essencial per protegir-nos davant d’incidents que puguin afectar el nostre habitatge, però moltes vegades no és fàcil entendre la terminologia de la pòlissa. T’expliquem alguns dels conceptes bàsics que has de conèixer.

Una pòlissa d’assegurança de la llar és un contracte segons el qual, el prenedor (la persona qui contracta), paga una prima (quantitat de diners) a la companyia asseguradora a canvi que se li garanteixi la cobertura d’un risc que queda definit a la pòlissa. Per això, és important que, a l’hora de contractar la pòlissa, estudiïs amb deteniment cadascuna de les clàusules del contracte. T’ajudem a familiaritzar-te amb la terminologia que utilitza l’assegurador per fer més fàcil tot aquest tràmit.

Continent

S’entén com a continent a tots els elements estructurals d’un immoble, és a dir, els fonaments, parets, sostres, portes, finestres, així com la instal·lació elèctrica, d’aigua i dispositius de seguretat. Bàsicament, tots aquells elements que si poséssim l’habitatge del revés no caurien, a més de qualsevol estructura unida a ell (el garatge, la piscina…).

Has de tenir en compte que cada companyia asseguradora pot tenir petites variacions a l’hora de considerar quins elements conformen el continent. Tanmateix, has de saber que l’import de la cobertura del continent no representa el preu de compra o el valor actual de mercat, sinó el cost de reconstrucció de l’habitatge. 

Contingut

El contingut fa referència a tots aquells elements o béns que es troben a l’interior de l’immoble: mobles, electrodomèstics i altres aparells electrònics, així com roba, joies, obres d’art i qualsevol efecte personal de valor. La cobertura del contingut et pot ajudar a recuperar el cost de substituir les teves coses que s’hagin danyat en diferents situacions, o que hagis perdut en cas de robatori.

Tingues present que hauràs de fer una llista de tots els objectes abans de contractar l’assegurança, i que pertinences que superin certs valors establerts, requeriran una cobertura addicional. També és important recordar avisar la companyia si vols afegir nous béns que hagis adquirit després de signar la pòlissa.

Responsabilitat Civil

La cobertura de responsabilitat civil ofereix protecció enfront dels danys ocasionats a tercers per part de qui és legalment responsable. En el cas de les assegurances de la llar, cobreix a la persona que ha contractat la pòlissa o a qualsevol membre de la seva família (inclús mascotes si les afegim a la pòlissa) que visquin a l’habitatge, per incidents al mateix habitatge que puguin afectar a una altra persona. 

Es tracta d’un tipus de cobertura indispensable en qualsevol assegurança de la llar. Una fuita d’aigua que causa d’anys al pis de sota, un gerro que cau del teu balcó a sobre un cotxe, o la trencadissa de la finestra del veí mentre els teus fills jugaven amb una pilota, són exemples d’incidents que estarien coberts.

Compte amb la lletra petita

Sí, és una obvietat, però hem de llegir amb atenció la lletra petita de la nostra pòlissa per evitar sorpreses d’última hora. Per exemple, termes com furt i robatori poden semblar similars, però mentre que moltes pòlisses cobreixen els danys ocasionats en cas de robatori (sostracció de béns mitjançant la força o la violència), altres companyies no t’asseguren en cas de furt (sostracció de béns per negligència), com pot ser el cas si t’has deixat la porta de casa oberta.

La manca de manteniment d’un immoble o no prendre les precaucions corresponents si tens un gos de raça perillosa, són dos exemples més d’accions imprudents que es podrien classificar com a negligència, i que no estarien cobertes per la majoria d’assegurances de la llar.

I finalment, compara abans de contractar. L’oferta del mercat d’assegurances és molt variada gràcies a l’entrada de les insurtech i a la competència que hi ha entre diferents companyies. Pren el temps necessari per fer un estudi comparatiu que et permeti trobar l’opció que s’adapti més bé a les teves necessitats i el tipus d’habitatge que vulguis assegurar.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Vivim en una meritocràcia, on l’esforç es veu recompensat? Realment funciona l’ascensor social? Nombrosos estudis qüestionen si l’èxit socioeconòmic de les persones depèn dels seus mèrits o si està predeterminat pels privilegis que atorga el lloc de naixement o la classe social.

Això que el futur és a les nostres mans, que tantes vegades hem escoltat dels nostres pares i avis, està en dubte. Almenys si no pertanyem a una família acomodada. Un estudi d’Esade mostra que la igualtat d’oportunitats en l’Estat espanyol és una fal·làcia: és 24 vegades més fàcil acabar entre l’1% de població amb major renda si es prové d’una de les famílies amb més ingressos que si es pertany a alguna de les de menys ingressos.

Per sort, la situació a Catalunya és molt millor que a Andalusia o Canàries, ja que ofereix el nivell més gran de mobilitat intergeneracional absoluta i relativa de la mostra, amb taxes similars a Escandinàvia. Però, així i tot, l’ascensor social està clarament desgreixat.

Un model qüestionat

Després de deixar enrere la societat feudal, que estava constituïda per estaments rígids, se suposava que la societat burgesa, basada en la teòrica igualtat davant la llei, havia de permetre que les persones de les classes més baixes progressessin socialment si s’esforçaven prou. Tradicionalment, els estudis eren la principal via d’ascens de les classes humils i mitjanes. No obstant això, cada vegada més experts indiquen que els estudis ja no garanteixen res i que la meritocràcia no existeix.

La idea que en la nostra societat l’esforç preval sobre els privilegis és fonamental per legitimar els sistemes polítics i econòmics liberals occidentals. Per mantenir l’ordre social establert, la majoria dels individus han de creure que poden progressar si s’esforcen prou.

Tot i això, com adverteix Michael Sandel, professor de Dret a Harvard, «el primer problema de la meritocràcia és que les oportunitats en realitat no són iguals per a tothom«. De fet, en les universitats de la denominada Ivy League, que inclou a vuit de les més prestigioses dels Estats Units, hi ha més estudiants que pertanyen a l’1% de les famílies amb més ingressos del país que al 60% amb menys ingressos.

Daniel Sanabria, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Granada, afegeix que en realitat «el millor predictor del rendiment acadèmic i de l’èxit professional posterior no és el rendiment cognitiu, és el context sociocultural, que els teus pares tinguin diners.

L’aventura d’emprendre

S’han popularitzat històries de superació de joves emprenedors com Steve Jobs, que va fundar Apple en el garatge de la seva casa. No obstant això, no són casos representatius, sinó extremadament inusuals, històries que únicament li ocorren a una persona d’entre un milió. A més, en molts d’aquests casos existeixen factors determinants de l’èxit que van més enllà del mèrit i de l’esforç personal.

La recerca ha demostrat que la característica més comuna entre els emprenedors és l’accés a capital, sigui a través de la família o contactes que facilitin l’estabilitat financera. Més que una inclinació genètica, sol ser els diners i una xarxa de seguretat el que permet als emprenedors assumir riscos.

De fet, una famosa recerca dels economistes David Blanchflower i Andrew Oswald indica que els mesuraments de la personalitat i les puntuacions dels tests psicològics gairebé no ajuden a predir qui dirigeix el seu propi negoci. En realitat, «el que importa és el capital inicial«, asseguren de manera rotunda en el seu estudi.

En aquest sentit, l’últim Global Entrepreneurship Monitor, que analitza l’emprenedoria en el món, adverteix que les empreses solen posar-se en marxa sovint amb els diners de familiars, amics i companys de feina. I cal tenir en compte que molts fundadors de ‘startups’ no cobren un sou durant algun temps, alguna cosa que poden permetre’s poques persones.

Els rics d’ahir i d’avui

Sembla que la riquesa de les dinasties familiars es perpetuen en el temps molt més enllà del que es pensava, com suggereix una recerca dels economistes italians Guglielmo Barone i Sauro Mocetti. En comprovar la mobilitat intergeneracional i la distribució de la riquesa a Florència comparant els registres de 1427 amb els de 2011, van descobrir que les famílies florentines més riques continuaven tenint els mateixos cognoms gairebé sis-cents anys després. I altres estudis apunten al fet que no es tracta d’un fenomen exclusiu de la Toscana.

L’esforç individual no és cap garantia d’èxit avui dia per als joves. Un informe del Govern espanyol fins i tot reconeix que “néixer en una família amb pocs ingressos condiciona les oportunitats d’educació i desenvolupament molt més que en altres països europeus.” La pobresa s’està convertint cada vegada més en una gàbia sense sortida per a una part important de la població.

Tot i que els títols i la formació especialitzada augmenten en línies generals l’ocupabilitat i la renda mitjana, la majoria d’anàlisi mostren que les capes de la població que neixen en una posició social solen viure i morir en la mateixa posició.

De fet, els joves han vist com es menysté el seu present i s’hipoteca el seu futur. A l’hora de retallar en els últims anys les grans partides pressupostàries, la d’educació ha sortit molt pitjor parada que les de sanitat i pensions. Per tant, el principal dinamitzador de l’ascensor social grinyola més que mai. I el volum de deute públic que hauran de pagar en els pròxims anys s’ha disparat.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Més enllà de la conveniència de comptar amb una assegurança de la llar per fer front als imprevistos que es poden produir, hi ha circumstàncies en què els propietaris o els llogaters es poden veure obligats legalment a contractar aquest tipus d’assegurança.  

Set  de cada deu persones del nostre país ja compten amb una assegurança de la llar. En molts casos, disposar d’aquest tipus d’assegurança és simplement una qüestió d’elecció per estalviar-se maldecaps en cas de sinistre, però en algunes situacions els propietaris o els llogaters estan obligats legalment a contractar-la.

Com indica l’agent d’11Onze Amadeu Vilaginés, el propietari d’un habitatge pot veure’s obligat a contractar una assegurança de la llar quan demana una hipoteca, però aclareix que l’entitat bancària només ens pot obligar a contractar una cobertura bàsica i que tenim plena llibertat per contractar-la amb l’asseguradora que volguem, tal com recull la normativa europea. En el cas dels llogaters, només estan obligats a contractar aquest tipus d’assegurança quan així ho indica el contracte de lloguer signat.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Has tingut mai la sensació que estàs perdent el temps mentre assisteixes a una reunió amb els teus companys d’equip i/o el teu cap? Ets a la reunió, però penses en altres coses? Es poden evitar aquestes sensacions fent que les reunions siguin més eficients? Intentem explicar-te com.

Segons diuen els especialistes en Construcció d’Equips (o team building, en anglès) i lideratge, una de les qüestions essencials és tenir clar el perquè es convoca una reunió. A vegades, hom té la sensació que ens trobem en aquella sala, simplement perquè toca o perquè ho posa el calendari, sense que hi hagi un objectiu definit.

Avui en dia, i després de tot el que ha passat aquest darrer any, també hi ha qui distingeix entre l’organització de reunions presencials, i reunions virtuals, donat que aquestes últimes no sempre són fàcils de controlar, ja sigui perquè tothom parla a la vegada, o perquè comencen a fallar les connexions dels assistents.

Però en qualsevol cas, les pautes essencials són les mateixes:

1. Abans de convocar una reunió, sigui presencial o virtual, hem de tenir clar l’objectiu: Què en volem extreure? És realment necessària?
2. Si és possible, s’ha de planificar amb prou temps per a informar els interessats, i que aquests es puguin preparar la reunió igual que el/la convocant, de manera que el temps s’aprofiti al màxim. De la mateixa manera, si escau, és recomanable facilitar la documentació necessària als assistents.
3. La convocatòria ha d’arribar només a les persones imprescindibles. De res serveix l’assistència de 20 persones, si els realment interessats i/o afectats són només 5. A l’empresa, el temps és or, i no és productiu que hi hagi molta gent fent d’espectadors forçats.
4. Calcular la durada de la reunió, també és important per evitar que s’allargui més de l’imprescindible, i evidentment s’ha de ser puntual perquè el compliment de l’horari sigui real. En el càlcul hem de pensar a reservar un temps per a precs i preguntes que es poden donar al final de la trobada.
5. L’espai on se celebra la reunió, en cas de les presencials, ha de ser adequat pel nombre de persones convocades, i ha de comptar amb totes les eines tecnològiques i analògiques necessàries per exposar clarament totes les qüestions sobre les quals s’ha de parlar.
6. Ja a la reunió, hem d’assignar el “paper” que ha d’assumir cada un dels assistents, si és que s’han de marcar les intervencions. El que està clar és que hi ha d’haver un moderador, que habitualment serà el convocant, per evitar que es dilueixi l’objectiu pel qual estem reunits. 
7. Per un correcte desenvolupament, abans de començar, el moderador/convocant ha de llegir l’ordre del dia per tenir clars els temes a parlar o a resoldre, i deixar clar el motiu de la reunió. I a partir d’aquí, s’ha d’assegurar que es respecta el temps assignat a cada un dels temes i dels intervinents, perquè es compleixi l’horari establert, i tothom pugui exposar el que correspongui.
8. Finalitzades totes les intervencions previstes, és el moment dels precs i preguntes, per acabar de polir els temes tractats, resoldre els dubtes sorgits, i decidir si s’han de fer noves aportacions abans de donar per acabada la sessió.
9. En el tancament és important definir les conclusions extretes, així com les solucions als problemes que s’hagin plantejat durant la reunió, i els terminis d’execució de les accions a emprendre.
10. Per últim, és important fer un resum o un aixecament d’acta que reculli tot el que s’ha exposat, quines han estat les intervencions, les conclusions, i fins i tot, que detalli quines són les decisions que s’han pres i les accions que s’han de dur a terme a partir d’ara. 

La consecució de totes aquestes premisses ens hauria de garantir la realització de reunions internes, amb proveïdors, o amb clients, efectives i eficients, per no acabar tenint sensació de pèrdua de temps. És especialment important, en una empresa, aprofitar el temps al màxim, per poder assolir uns objectius de productivitat i d’eficiència, que generin els beneficis econòmics necessaris per a la supervivència d’una organització, garantint així, l’estabilitat professional i personal de tots els implicats.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

L’atur repunta lleugerament a Catalunya durant el mes de juliol tot i que es manté el rècord d’ocupació. Però ens podem refiar de la fiabilitat de les dades oficials? Hi ha treballadors inactius que s’haurien de comptar com a desocupats?

Catalunya ha registrat un repunt de l’atur després de cinc mesos consecutius de tendència a la baixa. Segons dades publicades pel Ministeri de Treball, durant el juliol, el mercat laboral català va sumar 1.612 aturats més (+0,49%) que al juny.  Malgrat aquest lleuger increment de l’atur, es manté la xifra de desocupació més baixa des de la crisi del 2008.

Actualment, hi ha un total de 331.356 desocupats, però en el darrer any, el total d’aturats s’ha reduït en 10.035 persones, un 2,94% menys. En comparació amb el 2022, hi ha 103.185 contractes més, el que equival a un 2,8% d’increment. En total, a Catalunya hi ha 3,75 milions de treballadors i una taxa d’atur del 8,44%.

Les dades de l’atur al conjunt d’Espanya també reflecteixen les millors xifres des de fa 15 anys. L’economia espanyola segueix creant ocupació i reduint l’atur pel cinquè mes consecutiu, encara que alenteix el ritme al juliol per sota de la mitjana històrica. La població activa augmenta fins a assolir els 23,8 milions de persones i el nombre d’ocupats supera els 21 milions, un altre màxim històric.

L’atur es queda en l’11,6%, una caiguda d’11,7 punts, després que 365.300 persones hagin trobat feina aquest segon trimestre de l’any, sumant 595.614 afiliats a la Seguretat Social des del gener. Per altra banda, el nombre d’aturats registrats a les oficines dels serveis públics d’ocupació va baixar en 10.968 persones al juliol, un -0,41% respecte al mes anterior, fins a un total de 2,68 milions.

Els treballadors inactius que no consten com a desocupats

El març del 2022 entrava en vigor l’última reforma laboral que tenia com a un dels seus objectius principals canviar el model productiu, passant dels contractes temporals als indefinits per reduir la temporalitat i la precarietat. D’aquesta manera desapareixien els contractes d’obra i servei, mentre es restringia la possibilitat de fer contractes temporals a situacions molt concretes que no poden superar els 90 dies treballats per any.

A canvi, es proposava que les empreses fessin servir els contractes fixos discontinus, de manera que treballadors que fan feines de temporada no s’hagin de preocupar per si els renovaran el contracte després d’un període d’inactivitat i tinguin els mateixos drets que els treballadors amb un contracte fix indefinit. 

Tot i els beneficis pels treballadors que aporta aquesta figura contractual, té com a contrapartida que ja no es comptabilitzen com a desocupats uns treballadors que abans sí que se’n consideraven. En altres paraules, quan un treballador amb contracte fix discontinu entra en període d’inactivitat cobra l’atur, però no compta com a desocupat, sinó que es considera com a un “demandant d’ocupació amb relació laboral”.

Es tracta d’un nombre significatiu de persones que, només a Catalunya, l’any passat ja representaven el 5,7% del conjunt de treballadors afiliats a la Seguretat Social a Catalunya sota aquesta modalitat contractual. Si agafem xifres del conjunt de l’Estat el desembre de 2022 i gener d’aquest any, equivalien a 443.078 i 660.000 demandants d’ocupació no comptabilitzats.

Òbviament, les dades oficials tampoc fan constar les persones que busquen feina, però que no estan inscrites al SOC o al SEPE, sigui perquè són treballadors autònoms, perquè no en treuen cap benefici, o perquè són part de l’economia submergida. Així com tampoc s’especifica quantes persones treballen a mitja jornada, no per voluntat, sinó perquè no troben altra feina de jornada completa.

I és cert que aquestes xifres són difícils de comptabilitzar, però més transparència en les dades relacionades amb els fixos discontinus no requereix cap esforç, sinó la simple voluntat de reduir la divergència entre la realitat del mercat laboral i la retòrica oficial, una necessitat ineludible si és que de veritat volem avaluar l’efectivitat de les polítiques d’ocupació.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El primer de maig s’associava històricament amb festivals pagans vinculats a la primavera fins que la Segona Internacional va establir en aquesta data la festa del treball. Ho va fer l’any 1889 per commemorar la sagnant lluita dels obrers nord-americans per la jornada laboral de vuit hores.

El fet que el Dia Internacional dels Treballadors se celebri l’1 de maig té el seu origen en la lluita dels treballadors dels Estats Units per la reducció de la jornada laboral, que en la segona meitat del segle XIX s’allargava en molts casos fins a les 16 hores.

A mesura que el sistema capitalista s’afermava en les grans ciutats industrials dels Estats Units en un entorn d’elevada desocupació, les condicions laborals dels treballadors s’havien anat endurint. Davant aquesta situació, la Federació del Treball va convocar una vaga general que havia de començar l’1 de maig de 1886 per exigir la jornada laboral de vuit hores.

Repressió obrera

El 3 de maig, les protestes a Chicago es van tornar violentes quan la policia va actuar amb extrema duresa contra els treballadors mentre es manifestaven. L’endemà, un míting celebrat en la plaça Haymarket de la ciutat es va tenyir de sang durant la intervenció de la policia. Una bomba va esclatar entre les files dels uniformats, encara que per als historiadors no és clar si l’objectiu eren ells o els obrers, i va matar a set policies. Tot seguit, els agents van obrir foc contra els manifestants, matant a diverses persones i ferint a centenars.

Com a conseqüència, es va celebrar un judici que va condemnar a vuit homes per l’acció. Quatre d’ells van acabar penjats, tot i que no es van presentar proves que els relacionessin amb la bomba. De res va servir tampoc la campanya internacional per salvar les seves vides. Van ser premonitòries les paraules que va pronunciar August Spies, un dels condemnats, just abans de la seva execució: “Arribarà un moment en què el nostre silenci serà més poderós que les veus que avui escanyeu.”

Reconeixement a la lluita obrera

La Segona Internacional va establir l’1 de maig com a festa del treball l’any 1889, donant origen a l’actual celebració del Dia Internacional dels Treballadors. Paradoxalment, els Estats Units, el país on es van produir els fets, va voler desvincular aquesta data dels moviments obrers. Per això el president Grover Cleveland va fer que el Dia del Treball se celebri al setembre.

Amb anterioritat als successos de Chicago, als Estats Units i part d’Europa el primer de maig era una data marcada per celebrar l’exuberància de la primavera en l’àmbit rural. L’origen d’aquesta festivitat es troba en les antigues pràctiques romanes de celebració de la floració primaveral.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!