Vuit punts a revisar en una assegurança de la llar

T’has llegit la pòlissa de la teva assegurança de la llar? L’error més habitual en contractar una assegurança és no revisar quines cobertures inclou la pòlissa. Per evitar sorpreses desagradables d’última hora, et detallem alguns punts del contracte en els que t’has de fixar.

La cobertura de continent cobreix els costos de reparació o reconstrucció del teu habitatge en cas de desgràcia. Per a diferenciar-ho del contingut, una fórmula molt gràfica és imaginar que podem posar el nostre habitatge cap per avall. Tot el que cauria seria contingut, mentre que el que no cauria seria continent.

Cal tenir en compte que el valor de la cobertura de continent no representa el preu de compra o el valor de mercat del teu habitatge. Tampoc hauria d’incloure el valor del sòl sobre el qual es va construir la casa o l’edifici. En realitat, és la quantitat que es necessitaria per reconstruir l’habitatge i deixar-lo com estava. Aquest valor es coneix com a “cost de reconstrucció”.

L’assegurança de llar també inclou una secció dedicada al “contingut”, és a dir, les teves coses (televisor, roba, ordinador, bicicleta, etc.). L’import que apareix en aquesta secció és la quantitat que l’assegurança et pagarà com a màxim si passa alguna cosa amb les teves coses, d’aquí que hagi de correspondre’s més o menys amb el seu valor real.

Les clàusules de la pòlissa, a examen

Aquí tens alguns elements que hauries de tenir en compte per no pagar de més i que l’assegurança no et pagui de menys en cas de sinistre:

• Evita duplicitats. Si la teva finca té assegurança, comprova les seves cobertures, ja que podràs excloure de la pòlissa particular els elements del continent que ja estiguin inclosos en l’assegurança comunitària. Tingues en compte que, en cas de sinistre, si un element està cobert tant per l’assegurança comunitària com pel teu particular, no el cobraràs dues vegades.
• Assegura’t que la valoració del continent és correcta. Si els capitals assegurats estan molt per sobre del valor de la teva casa, estàs pagant per una protecció que no necessites, ja que en cas de sinistre l’assegurança només pagarà la reconstrucció, res més. I, en el sentit contrari, si el valor de reconstrucció de la teva casa està per sobre dels capitals assegurats, l’asseguradora només pagarà fins als capitals assegurats, deixant-te coix en la teva recuperació. Per tant, has d’ajustar la pòlissa perquè estigui lleugerament per sobre del valor de la teva casa, però sense pagar per una cobertura innecessària. De manera orientativa, tingues en compte que la valoració hauria d’oscil·lar entre uns 800 euros per metre quadrat en els pisos normals i els 1.300 euros en una casa unifamiliar.
• Comprova que la valoració del contingut és adequada. Tingues en compte que les assegurances imposen límits al valor individual de les teves coses que cobreixen per defecte. Normalment, els teus objectes valuosos necessitaran una cobertura addicional. Per tant, cal que els donis d’alta o la teva companyia només et retornarà fins al límit individual que tens per defecte en la teva pòlissa. Et recomanem fer fotos (o un vídeo) de totes les teves coses. Per a estimar el seu valor, convé fer primer una llista amb els objectes de valor i calcular el seu cost, i després estimar la xifra dels articles menys valuosos, com roba i utensilis de cuina, i arrodonir el seu valor.
• Vigila com es reflecteix la cobertura dels vidres. La cobertura de vidres inclou des de finestres fins a miralls. Has d’assegurar-te que les finestres s’incloguin dins del capital i cobertures de continent, mentre que els miralls interiors s’inclouen en el contingut. De vegades les asseguradores utilitzen aquesta separació per excloure part dels vidres de la cobertura, així que fixa’t si tots estan coberts.
• Tingues en compte la cobertura dels danys estètics i la pisa sanitària. Banys, plaques de cocció i altres elements han d’estar protegits per aquestes cobertures. Algunes asseguradores inclouen aquests elements com a part del contingut, la qual cosa pot perjudicar-te si el capital assegurat està per sota del real. A més, pot fer que banys i cuines quedin fora de cobertures específiques, com els danys estètics, si només es cobreixen els danys del continent i banys i cuines es consideren contingut. Has de comprovar que la cobertura de danys estètics cobreix les reparacions necessàries per a mantenir la uniformitat estètica de la teva casa després d’un sinistre, ja que les asseguradores juguen molt amb les limitacions d’aquesta cobertura, especialment en banys i cuines. Comprova que la teva pòlissa cobreix la pisa sanitària com a continent i no té exclusions ocultes. Ni tampoc els danys estètics, que han de cobrir un capital mínim de 2.000 euros.
• Assegura’t que l’assegurança cobreix el valor de reposició del contingut. El valor real és el valor que calculen la majoria de les asseguradores per a substituir les teves coses robades o danyades. Es calcula partint del que costaria avui aquest mateix article (el valor de reposició) restant la pèrdua de valor a causa de l’edat, el desgast i els trencaments (depreciació). D’aquí la importància que l’assegurança no cobreixi el valor real, sinó el valor de reposició, que ve a ser el preu pel qual es podria comprar avui el teu article (de la mateixa marca i model) si fos nou. En definitiva, el valor de reposició és el preu de mercat. Si la teva assegurança utilitza el valor real, probablement et compensa buscar una assegurança amb preu similar que utilitzi el valor de reposició.
• Comprova que la pòlissa s’inclou defensa legal. Sense aquesta cobertura, la teva assegurança no t’oferirà el suport d’un advocat en cas de conflicte legal. Aquesta és una de les primeres cobertures que les asseguradores tendeixen a retallar per oferir preus més baixos.
• Repassa si el preu contempla els elements de seguretat. El fet de posar una porta de seguretat fa que la majoria de les assegurances abaixin el preu de les cobertures relacionades amb robatori. I el mateix succeeix amb mesures de seguretat com a alarmes o reixes. També elements com a sensors de fum o aigua haurien d’ajudar-te a reduir el preu de les cobertures relacionades amb aigua i foc. Assegura’t que aquests modificadors estan inclosos en la teva assegurança si els tens.

Com a resum, podem destacar que és fonamental que revisis els capitals assegurats i l’adequació a les característiques del teu habitatge; comprovis que tots els límits són correctes i cobreixen allò que esperes, i que la teva assegurança contempla alguns modificadors en el preu per ajustar l’import que pagues cada any als canvis que realitzes en la teva llar.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Estàs convençut que les teves decisions financeres sempre es guien per la raó? Sentim desil·lusionar-te. S’han identificat uns 180 biaixos que poden condicionar la nostra anàlisi de la realitat i les nostres eleccions. Des d’11Onze, et presentem onze dels més comuns.

Tot i que a tots ens agrada pensar que som racionals i que la nostra lògica és infal·lible, la veritat és que les nostres decisions estan constantment exposades a la influència dels biaixos cognitius i a algunes dreceres mentals que distorsionen l’anàlisi de la realitat. La seva influència pot condicionar les eleccions que prenem cada dia si no prenem consciència del seu paper, també en el terreny financer.

La literatura científica ja s’han identificat uns 180 paranys de la nostra ment que poden induir-nos a judicis equivocats. Alguns són bastant obvis i pot ser que els reconeguis en tu mateix. Però altres són tan subtils que resulten gairebé impossibles de detectar.

Cal tenir en compte que l’atenció és un recurs limitat, així que no podem avaluar tots els detalls i possibilitats en prendre una decisió. Per això, sovint ens deixem guiar per les emocions i opinions subjectives, o recorrem a dreceres mentals que acceleren la nostra capacitat per a emetre judicis i poden induir-nos a l’error. Des d’11Onze, et presentem onze d’aquests paranys i com evitar-los.

• Confirmació

Aquest biaix fa que tendim a parar més atenció a la informació que confirma les nostres creences que a les dades que les qüestiona. A qui no li agrada demostrar que té raó? Sobrevalorar les dades que confirmen els nostres prejudicis inhibeix la nostra capacitat crítica i ens impedeix considerar tots els fets de manera lògica i racional.

Per això, si pensem que invertir en un actiu concret pot ser una bona inversió o que canviar-nos de companyia elèctrica ens ajudarà a estalviar, no hem de limitar-nos a buscar informació que recolzi aquesta decisió. Sempre convé escoltar les veus crítiques. Només contrastant les dades a favor i en contra i ponderant-les de manera objectiva podrem prendre una decisió ben fonamentada.

• Ancoratge

Som propensos a deixar-nos influir excessivament per la informació inicial que rebem, que prenem com un punt de referència. Així, la primera xifra que apareix en una negociació de preus sol convertir-se en un punt d’ancoratge per a les negociacions posteriors. Està demostrat que fins i tot escoltar una xifra a l’atzar pot influir en les nostres estimacions sobre un tema completament aliè.

És un biaix a tenir en compte quan, per exemple, negociem el preu d’un habitatge. Si ens demanen un preu molt alt i aconseguim rebaixar-lo una mica, és possible que acabem acceptant el tracte amb la sensació d’haver negociat bé encara que l’import final segueixi per sobre del preu de mercat. Però en realitat la nostra contraoferta segurament estava molt condicionada pel primer preu sol·licitat. D’aquí la importància d’informar-se bé i evitar les presses a l’hora de prendre una decisió de compra o venda.

• Disponibilitat

Aquesta drecera mental està dissenyada per estalviar-nos temps quan intentem determinar el risc. Ens porta a estimar la probabilitat que alguna cosa passi basant-nos massa en la informació més accessible en el nostre cervell, com la quantitat d’exemples que ens venen a la ment.

Tendim a sobreestimar la probabilitat que alguna cosa succeeixi basant-nos en la facilitat amb la qual recordem que va ocórrer una cosa similar. Això fa que, per exemple, en molts casos decidim contractar o no una assegurança per a la llar en funció de si algun dels nostres coneguts va patir recentment un contratemps domèstic seriós. Per això sempre convé ampliar la nostra informació amb dades externes i més globals, que donin una imatge més realista de les probabilitats que succeeixi alguna cosa.

• Familiaritat

Aquest biaix, molt vinculat al de disponibilitat, es resumeix en el refrany “més val boig conegut que savi per conèixer”. I és que tendim a confiar en allò que coneixem i desconfiar de l’aliè.

És una de les grans causes que moltes persones prefereixin invertir en actius nacionals en lloc d’estrangers, tot i que la rendibilitat dels segons pugui ser bastant superior.

• Optimisme exagerat

Tendim a sobreestimar les nostres capacitats i la probabilitat que ens passin coses bones, mentre que infravalorem la probabilitat que ens afectin les negatives. Aquest biaix té les seves arrels en la drecera mental de disponibilitat, ja que tendim a acumular més records de les coses negatives que els succeeixen a altres persones i de les bones que vivim nosaltres. D’aquí ve que ens sembli més probable que els esdeveniments negatius afectin als altres.

El que té de bo aquesta tendència a l’optimisme és que ens serveix de motivació per perseguir els nostres objectius, però convé ser humils i no relativitzar els riscos que assumim. Si la situació econòmica al nostre voltant empitjora, és una temeritat donar-li l’esquena a l’estalvi pensant únicament que a nosaltres no ens afectarà la crisi.

• Representativitat

Pensem que la probabilitat que dues coses ocorrin és major quan s’assemblen o són similars entre si. Els nostres prejudicis ens fan crear estereotips que serveixen de base a l’hora de jutjar. Si hem tingut bones experiències amb productes cars, és fàcil que donem per fet que un producte és de bona qualitat pel simple fet de tenir un preu elevat i no sempre és així. Mai està de més escoltar l’opinió d’altres usuaris abans d’adquirir-ho.

• Efecte “halo”

La impressió inicial que ens genera una persona influeix en el que pensem d’ella en general. Per això tendim a creure que les persones atractives són també més intel·ligents, amables i divertides. I, en el pla financer, que els productes comercialitzats per aquesta mena de persones són també més valuosos.

Un factor que pot influir en l’efecte “halo” és la nostra tendència a voler encertar. Si la nostra impressió inicial d’algú va ser positiva, tendirem a buscar proves que confirmin la primera impressió. D’aquí la importància de mantenir sempre l’esperit crític.

• Biaix retrospectiu

Aquest biaix ens porta a veure els esdeveniments, fins i tot els aleatoris, com més predictibles del que són en realitat. Sí, és l’origen del típic “ja ho sabia” pel que tantes persones diuen haver vist venir una crisi quan ja s’està immers en ella. Es produeix per una combinació de raons, entre elles la nostra capacitat de “recordar malament” prediccions anteriors i la tendència a veure els esdeveniments com a inevitables.

La veritat és que fem prediccions tot el temps, així que algunes segur que es compleixen. La nostra mala memòria sobre les prediccions errònies fa que fàcilment caiguem en un excés de confiança sobre els nostres dots predictius. I això ens pot portar a assumir riscos imprudents. Els principals antídots són la prudència i la humilitat.

• Fal·làcia del jugador

Aquesta falsa creença descriu la nostra tendència a pensar que alguna cosa succeirà perquè encara no ha succeït. Per exemple, si juguem a la ruleta i les últimes vegades la bola ha caigut en vermell, podríem suposar erròniament que la probabilitat que el següent resultat serà negre és major. Però aquests esdeveniments són independents entre si, per la qual cosa no existeix relació entre la probabilitat de tots dos resultats. És una cosa que hauríem de tenir en compte quan encadenem males inversions. Cadascuna ha d’anar acompanyada d’una anàlisi específica.

• Efecte marc

Com expliquem en un altre article, aquest biaix cognitiu fa que una mateixa informació, plantejada de diferent manera, pugui portar-nos a conclusions dispars. Per exemple, és més probable que accedeixis a una operació financera si et diuen que hi ha un 60 % de probabilitats que surti bé que si t’adverteixen que tens un 40 % que surti malament.

Es tracta d’un biaix molt rellevant a l’hora de prendre decisions que afecten les teves finances. Has de valorar molt bé la informació que et faciliten sobre qualsevol proposta que et facin, ja que segurament està plantejada per a aconseguir els objectius de l’altra part, i reformular les dades de manera que siguin el més asèptiques possible.

• Aversió a les pèrdues

La nostra por a perdre sol ser més forta que el plaer que experimentem quan guanyem. Quan perdem una quantitat de diners la nostra sensació de decepció és major que l’alegria que ens proporciona guanyar aquesta mateixa quantitat. És la raó per la qual, davant probabilitats similars d’èxit o fracàs, tendim a triar l’opció conservadora.

Regles bàsiques enfront dels biaixos

Com la llista de biaixos cognitius és molt llarga, convé aplicar quatre regles bàsiques que t’ajudaran a evitar la majoria d’ells:

Reflexiona sobre decisions passades. Si ja has passat per una situació similar, reflexiona sobre els resultats de les decisions preses per evitar repetir biaixos. Per exemple, com tendim a subestimar la quantitat de diners que necessitem, pots fer un seguiment de les teves despeses durant els últims mesos per saber quants diners has de pressupostar.

Qüestiona el teu punt de vista. Intenta veure els punts febles de la teva lògica, per intranscendents que et semblin, un objectiu per al qual és útil fer llistes de pros i contres. Podràs estar més convençut de la teva decisió si suporta un escrutini seriós i crític.

No prenguis decisions sota pressió. Les presses no són bones companyes. Tot i que no ho sembli, molt pocs casos exigeixen decisions immediates.

Inclou punts de vista externs. Una segona opinió mai va malament, així que convé consultar amb algú que sigui objectiu i no tingui interessos en la decisió. Et podrà aportar punts de vista diferents, qüestionar les teves opinions i detectar els teus biaixos cognitius.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Hem realitzat un estudi dels costos de les assegurances de la llar a través d’una enquesta als membres de la nostra comunitat que són propietaris d’un habitatge, amb l’objectiu d’analitzar la competitivitat del producte que oferim des d’11Onze Segurs.

L’enquesta ha estat realitzada per 11Onze des del nostre canal de Telegram amb la participació de 279 usuaris que responien a la pregunta: “Quant et costa anualment la teva assegurança de la llar?”. Es donava opció a triar entre un ventall de preus que anaven des de 60 €  anuals, fins a més de 400 €.

Les dades finals recullen que el 56% dels usuaris paguen entre 200 i 400 € anuals per la seva assegurança de la llar, mentre que el 22 % tenen una despesa entre 100 i 200 € per any. A més, un 18% paguen més de 400 € l’any. Uns resultats que concorden amb el preu mitjà anual de les assegurances de la llar a l’Estat, que es troba al voltant dels 301 euros anuals.

Quant et costa l’assegurança de la llar?

Una alternativa més competitiva

Des d’11Onze Segurs pensem que es pot reduir el cost de l’assegurança de la llar optimitzant els processos i personalitzant les cobertures. És per això que tenim una plataforma totalment digitalitzada, on prescindim dels contractes en paper, les gestories físiques, les despeses de gestió, de cancel·lació i de canvi de contracte, la qual cosa ja et suposa un estalvi considerable, però a més, et permetem modificar i adaptar les cobertures a les teves necessitats en qualsevol moment, abans i després de signar el contracte.

D’aquesta manera et podem oferir una assegurança de la llar des de 5 € al mes. La nostra pòlissa està pensada perquè que no paguis de més per la teva assegurança, oferint una quota mensual o anual, sense permanència, entre un 15%-20% més barata que amb les asseguradores tradicionals. Quin és el cost mensual de la teva assegurança de la llar actual? Vols saber quan et podries estalviar? Prova el nostre simulador de preus introduint algunes dades bàsiques, i tindràs el teu pressupost sense compromís al moment.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

No, no està tot inventat, però és veritat cada vegada sembla més complicat tenir una idea innovadora que es pugui convertir en un negoci rendible. Sílvia Granado, agent 11Onze, ens detalla els avantatges i desavantatges de crear empreses innovadores.

L’esperit emprenedor, la creativitat i la innovació són fonamentals per desenvolupar noves tecnologies i productes que satisfacin les nostres necessitats. En el context econòmic actual, on moltes empreses han de competir en un mercat globalitzat en constant canvi, i on està plenament demostrat que res dura per sempre, innovació que aporti valor als consumidors és la clau de la supervivència. 

Vendre o produir un producte que ja està consolidat en el mercat, així com proporcionar un servei per al qual hi ha molta competència sovint implica marges comercials molt petits i un creixement poc sostenible al llarg del temps. No obstant això, avançar-se a la competència amb idees de negoci disruptives no és fàcil, i comporta certs riscos que cal tenir en compte.

Com explica Granado, creant productes innovadors “podràs anar per davant de la teva competència i atrauràs inversors amb més facilitat”, però no podem oblidar que “les noves idees costen més de sortir a la llum i s’ha de treballar molt intensament”.

Per altra banda, és important fer la distinció entre una empresa innovadora en la qual la innovació és central a la seva raó de ser, i una empresa que innova puntualment en un producte o servei en funció de les necessitats de cada moment. Però siguin quins siguin els criteris que hi ha darrere d’una idea disruptiva, “és un orgull crear un projecte des de zero, i veure com els teus competidors et posen com a exemple”, apunta Granado.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Com serà la feina del futur i quines habilitats ens caldran per prosperar? Per respondre aquestes dues preguntes, el McKinsey Global Institute ha desenvolupat una investigació exhaustiva i ha arribat a la conclusió que haurem de dominar almenys 56 competències fonamentals per assegurar-nos un lloc de treball, sous més alts i més benestar laboral.

Aquestes 56 habilitats, l’institut les ha classificat en l’estudi en quatre grans blocs: les habilitats manuals i físiques, que cada vegada tindran menys interès; i les habilitats tecnològiques, socials i cognitives d’alt valor, que guanyen pes. El McKinsey Global Institute ha enquestat més de 18.000 persones de 15 països i pretén que els governs i les empreses prioritzin equips de treball que compleixin amb aquests requisits.

D’entrada, l’institut assenyala a l’informe que, tot i que seguirà havent-hi moltes feines especialitzades, la nova revolució tecnològica cap a la qual ens encaminem, que s’ha accelerat a causa de la pandèmia, cada vegada requerirà persones més dinàmiques, creatives i digitals. Per això, serà imprescindible afegir valor als sistemes automatitzats i amb intel·ligència artificial que s’estan imposant en moltes empreses. També caldrà adaptar-se i formar-se constantment en l’entorn digital, assolint nous aprenentatges. Per això, consideren que els governs han de començar a promoure nous plans educatius perquè adults i joves es preparin per al nou escenari.

Les habilitats cognitives: creativitat i adaptabilitat

1. Resoldre problemes de forma estructurada.
2. Controlar el raonament lògic.
3. Entendre els trets diferencials.
4. Saber buscar informació rellevant.
5. Organitzar un pla de treball.
6. Prioritzar les tasques en un temps determinat.
7. Agilitat de pensament.
8. Facilitat per aprendre.
9. Tenir bona capacitat d’oratòria.
10. Encertar les preguntes a fer.
11. Sintetitzar els missatges.
12. Saber escoltar.
13. Imaginació i creativitat.
14. Traslladar els coneixements a contextos diversos.
15. Adoptar perspectives diferents.
16. Adaptabilitat

Les habilitats interpersonals: empatia i col·laboració

1. Modificar el rol quan calgui.
2. Arribar a consensos.
3. Tenir una visió sempre inspiradora.
4. Consciència organitzativa.
5. Demostrar empatia.
6. Inspirar confiança.
7. Mantenir la humilitat.
8. Ser sociable.
9. Fomentar la diversitat.
10. Motivar situacions emocionals.
11. Resoldre conflictes.
12. Col·laborar.
13. Ajudar.
14. Empoderar

Les habilitats de lideratge: integritat i motivació

1. Entendre les emocions dels altres.
2. Tenir autocontrol.
3. Conèixer les fortaleses pròpies.
4. Integritat.
5. Saber motivar-se.
6. Tenir confiança en un mateix.
7. Entomar els riscos.
8. Dirigir el canvi i la innovació.
9. Energia, passió i optimisme.
10. Trencar esquemes.
11. Decisió.
12. Direcció clara.
13. Persistència i perseverança.
14. Acceptar la incertesa.
15. Lluitar per l’emancipació.

Les habilitats tecnològiques: ciberseguretat i ètica

1. Més alfabetització digital.
2. Ampliar els coneixements digitals.
3. Conèixer xarxes de col·laboració digital.
4. Tenir ètica digital.
5. Aprendre programació.
6. Saber analitzar dades i estadístiques.
7. Tenir un pensament algorísmic.
8. Formar-se en Big Data.
9. Saber sobre ciberseguretat.
10. Estar al dia en sistemes intel·ligents.
11. Saber traduir la tecnologia en accions útils.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

El raonament és senzill i potent alhora: l’actiu més important i rendible de qualsevol empresa són els seus treballadors i treballadores. Aleshores, què pot ser millor que mantenir l’actiu més important de l’organització en el seu estat natural, que és on es manifesta tot el seu potencial?

Aquest raonament, però, no és d’aplicació exclusiva a l’àmbit laboral. Les seves connotacions són primordials, ja que totes les persones som treballadores, si més no en potència, sigui en l’àmbit laboral actiu, postlaboral, en l’àmbit acadèmic, o en qualsevol altra situació. És evident, doncs, que la felicitat transcendeix qualsevol d’aquests raonaments, per a anar a raure en el comú denominador: l’ésser humà.

La recerca científica de la felicitat

Parlar de la felicitat no és cap novetat, Aristòtil ja en feia profundes dissertacions al segle IV aC. Però, en els últims anys, ha pres força el concepte de psicologia positiva, que és un corrent de la psicologia que estudia les bases del benestar psicològic i de la felicitat, així com de les fortaleses i virtuts humanes. La diferència respecte a altres corrents propers de la psicologia i amb els seus precedents històrics és que aquest es basa en el mètode científic. El psicòleg Martin Seligman en va establir les bases a la fi dels anys 1990, i d’altres autors, com Mihály Csíkszentmihályi, l’han fet créixer amb les seves contribucions. 

A primer cop d’ull, el propòsit de la psicologia positiva pot sonar massa arrogant: «ara la ciència pretén explicar-nos què és la felicitat?». Però són moltes les veus dissidents que consideren que la felicitat va molt més enllà del processament d’un simple conjunt de valors mesurables en l’àmbit de la psicologia.

Debats a banda, totes les persones sabem, sense que ens hagi calgut aprendre-ho, quan ens sentim bé, i, sobretot, quan ens sentim malament. És quelcom innat. I és que el nostre organisme va com una seda amb el benestar, mentre que comença a donar senyals d’alerta quan experimentem malestar. 

Què en diuen els experts

Atès que les empreses són sobretot conjunts de persones, pot semblar que sigui bàsic garantir el benestar i la satisfacció dels treballadors a la feina. Tanmateix, en la lògica empresarial lligada a la Revolució Industrial (encara molt present arreu), el paradigma general ha estat tot el contrari: fer-los treballar al màxim per a obtenir majors beneficis. Una visió on el seu benestar personal queda lluny de la incumbència de l’empresa.

Els estudis sobre aquest tema arriben a la conclusió que l’experiència dels treballadors que se senten a gust a la seva organització és molt més preuada que, fins i tot, els béns materials que poden rebre com a gratificació. I això és perquè aquesta experiència no té caducitat; sempre pot ser evocada i gaudida de nou.

La felicitat dels treballadors com a baròmetre de la salut empresarial

Així doncs, ara ja no es tracta de centrar-se només en la famosa experiència de client (CX), sinó que l’experiència del treballador també juga un paper cabdal en l’èxit de l’organització. Tant des del punt de vista de l’empresa, perquè un empleat feliç, creatiu o empàtic és sinònim d’un treballador més productiu, com des del punt de vista del treballador, perquè passem gairebé un terç de la nostra vida a la feina. 

És bona mostra de la consolidació d’aquesta tendència el sorgiment de diversos índexs, com ara l’Índex Global de Felicitat en el Lloc de Treball, que mesuren la felicitat al lloc de treball. Així mateix, es consolida la figura coneguda com a Chief Happiness Officer o director de benestar en aquelles organitzacions que aposten pel valor de les persones i la rendibilitat d’un empleat feliç.

La difusió aconsegueix conscienciació i implicació

Persones i empreses són una estranya barreja. Les persones som éssers tangibles que actuem moguts per la gratificació; posem els nostres esforços en allò que ens gratifica, sigui en la forma que sigui. Tanmateix, les empreses són en si intangibles, tot i que alhora estan formades per persones, i tenen com a propòsit o bé el benefici propi, el benefici social (sense afany de lucre) o bé una combinació de les dues, que aporti benefici però de forma sostenible per a la societat.  

Estranya barreja i, alhora, quina sinergia tan fructífera quan el focus de l’organització es posa en les persones!

A 11Onze s’ha cregut des de bon principi en aquest valor fonamental, que és compartit per totes les persones que formen la nostra comunitat. I funciona! 

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

A vegades no és gens fàcil trobar aquestes els termes “ètica” i “empresa” junts. Popularment es creu que l’essència d’un elimina a l’altre i, en aquesta raó, justifiquem la manca d’un teixit d’empreses que realment apostin per unes condicions garantistes, però la societat ha canviat i necessita que l’entorn laboral també ho faci. Un canvi de paradigma en les dinàmiques d’empresa que posin en marxa estructures més justes per tothom, per exemple, podria ser una de les maneres.

Quan parlem d’ètica a les empreses, ens concentrem bàsicament en la “tria” ètica entre possibles opcions per a un problema concret i definit. Ens agrada pensar que davant d’un problema, existeixen varies opcions, i podem ordenar-les de molt a poc ètiques. Per tant, tot es redueix en utilitzar uns criteris ètics, de classificació de les opcions, i optar per la més ètica d’entre les possibles. Pensar que això és possible i mirar d’afrontar l’ètica empresarial d’aquesta manera ens aporta tranquil·litat, però es tracta d’una falsa seguretat. Porta implícita la conclusió de que tots els problemes tenen solucions ètiques i no ètiques, i que pel simple fet d’escollir criteris de decisió correctes ja ens portarà de manera unívoca a escollir opcions del grup de les solucions ètiques. 

L’ètica com a assignatura aïllada

El pitjor arriba quan volem realitzar formació en ètica empresarial pensant d’aquesta manera, llavors sí que l’embolic pot ser monumental, i també la frustració posterior. I si mirem la majoria de formació empresarial, l’ètica és una senzilla “pastilleta” que es dona al marge de les assignatures troncals, com si el directiu pogués separar les decisions que necessiten “ètica” de les que no. En decisions molt tècniques, potser sigui possible, però en la majoria de decisions és indestriable la part ètica de la que no ho és.

Però en la formació per directius, es tendeix a una curiosa especialització. Els cursos d’ètica es fan apart, i molts directius es pensen que allà rebran les receptes bàsiques que els permetran escollir amb ètica entre una rècula d’opcions possibles.  El mateix plantejament de fer un curs de “business ethics” permet tendir al pensament simple de que existeix una pàtina de pintura ètica que de manera automàtica transforma les solucions en solucions ètiques. El directiu pot pensar que en aquesta formació especialitzada aprendrà a pintar de color de rosa qualsevol decisió.  Però la realitat indica que és en el mateix plantejament del problema i en la justificació de si les opcions són exhaustives, on rau la verdadera ètica. 

Treballar l’empatia també amb els treballadors

Així doncs, l’ètica no només es troba en la tria entre opcions, sinó en la mateixa definició del problema empresarial existent. I també en quines opcions ens plantegem com a possibles per tal de solucionar el problema concret. Per exemple, imaginem que hem considerat que tenim dues opcions: acomiadar i no acomiadar un treballador. El què hauríem de fer, és anar un pas enrere i veure perquè el volem acomiadar. Definim el problema i veiem que el què passa és que tenim un treballador que sempre arriba tard. Però cal anar un pas més enllà i conèixer  perquè arriba tard, i si fa o no alguna cosa per compensar la seva tardança. També les implicacions que té el fet que arribi tard. En surt perjudicat algú? Afecta el bon funcionament de l’empresa? I un cop definit el problema, hauríem de veure les opcions possibles per a solucionar-lo (no simplement acomiadar o no). No sembla que acomiadar sigui la única opció. També podria plantejar-se un canvi de jornada, amonestar-lo, avisar-lo que arribar tard afecta la productivitat, i un llarg etcètera d’opcions. 

Sembla bastant clar que el component ètic de l’acció directiva és transversal en tot el procés: com definim el problema, quines solucions plantegem com a possibles, i com triem la més adequada. L’ètica no pot ser reduccionista i anar directament a la tria. Però a més, també ha de ser transversal i impregnar totes les disciplines de direcció d’empreses. Reduir l’ètica a la mera tria ètica, despulla la tasca del directiu. Fa que el directiu sigui menys complet, i la seva tasca no es mostri en tota la seva importància. Empetiteix al directiu i també fa empetitir el resultat de la bona direcció d’empreses: el bé comú en majúscules.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

L’anàlisi econòmica dels resultats de les operacions d’una empresa és fonamental per saber si guanya o perd diners amb la seva activitat. Oriol Tafanell, director financer i de recursos humans d’11Onze, ens explica els conceptes bàsics que hem d’entendre per poder interpretar els comptes anuals d’una empresa.

Qualsevol empresari, emprenedor o inversor ha de tenir unes nocions econòmiques d’empresarials mínimes que l’ajudin en l’anàlisi per a l’adequada presa de decisions sobre una inversió, necessitats de finançament o salut financera d’un negoci. Decisions que estaran fonamentades en interpretar correctament els comptes anuals de l’empresa.

Abans de calcular els beneficis o pèrdues d’una empresa per la diferència entre ingressos i despeses hem de tenir clar el mètode de càlcul a seguir i els diferents conceptes. Com explica Tafanell, “el primer que ens hem de preguntar quan llegim els resultats d’una empresa és, estan parlant del resultat d’explotació, abans d’impostos o després d’impostos”.

El resultat d’explotació “és el que ens diu si l’empresa està ben gestionada”, apunta el director financer d’11Onze. Essencialment, es deriva de l’activitat a la qual es dedica l’empresa i es calcula per la diferència entre els ingressos i les despeses d’explotació durant el període de referència.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Segur que has sentit més d’un cop aquesta paraula, start-up. Però què significa? Quines aptituds calen per a treballar-hi?

S’anomena start-up, en terminologia anglòfona, a una empresa emergent, de nova creació, amb un alt potencial de creixement, vinculada a les noves tecnologies o models de negoci innovadors, i amb una alta taxa de rendibilitat.

Per a treballar-hi, cal que tinguis passió pel seu projecte, motivació per a portar-lo a bon port, flexibilitat per a dedicar-hi les hores i fer les tasques que convinguin, i compromís amb l’empresa. Però si fas el que t’agrada, es pot considerar que treballes?

5 aptituds clau per a treballar en una start-up

• Proactivitat: aquest tipus d’empreses no es limiten a buscar gent que simplement busqui feina, sinó que volen professionals que els ofereixi serveis i creguin en la idea. 
• Actitud positiva i professionalitat. No només es miren els currículums, sinó que també valoren l’energia que desprenen els candidats. L’actitud serà clau.
• Adaptació: persones que s’adaptin a tot i disposades a perseguir la seva passió, que portin la contrària, també, i no es conformin amb tot. 
• Diferenciació: busquen passió més que talent, persones que creguin en el projecte, que comparteixin els mateixos valors de la start-up. Cal ser diferents i creatius.
• Flexibilitat: gent polivalent i amb autonomia.

Enfocat al treball per objectius 

Ja pots dir adeu als horaris: la tradicional jornada laboral d’oficina no té cabuda en una start-up, i es prioritza el projecte i els terminis d’entrega. Cal anar amb compte, perquè això esdevé una arma de doble fil: afavoreix la flexibilitat d’horaris dels treballadors, però alhora es poden treballar més hores de les que toca si no es gestiona correctament. 

En la majoria de casos serà indiferent si prefereixes treballar al matí, a la tarda o el diumenge de matinada: el que importa és que la tasca s’entregui quan toca. Cadascú s’ha d’organitzar de la manera que li sigui més productiva. Generalment, es busca gent especialitzada, però, tenint en compte la metodologia de treball, és igual d’important que siguin flexibles, de mentalitat oberta, amb facilitat per a treballar en equip, per a aprendre i amb ràpida adaptació als canvis.

Desmuntant mites sobre start-ups

La flexibilitat i el canvi constant en què es troben les start-ups implica, encara que sembli el contrari, més organització que les empreses convencionals. Si no t’han seleccionat com a candidat, el millor que pots fer és mantenir el contacte, ja que en un futur pot haver-hi un lloc per a tu. Tampoc és cert que es limita a la gent jove: necessiten gent amb experiència i, a diferència del que popularment es pensa, si l’empresa té bones perspectives futures, els sous solen ser competitius.

El procés de selecció tampoc sol ser tradicional, ja que es valoren característiques personals i professionals que van més enllà del currículum. La preparació de l’entrevista serà clau: informa’t de què fan i com treballen, i busca aspectes del projecte en els quals puguis contribuir. I sobretot sigues diferent. Qualsevol persona de recursos humans està acostumada a veure centenars de currículums al dia. No desaprofitis l’oportunitat i treu les teves millors armes per a cridar l’atenció, fuig del convencional. És bona idea assolir altres competències a part de l’actual, formar-te en altres competències com Excel, HTML o WordPress. Tingues en compte que la majoria de start-ups giren entorn de la tecnologia i més d’hora que tard hauràs de fer-les servir. 

Proactivitat i intel·ligència emocional: la combinació de l’èxit

Treballar en una start-up serà una aventura on res és permanent. Fins i tot la teva posició pot canviar i pots acabar en un altre departament. Recorda les aptituds que hem comentat i no tinguis por a equivocar-te. La proactivitat serà el teu millor aliat.

Per últim, has de tenir coneixements d’intel·ligència emocional, per a gestionar el comportament, les relacions i les decisions. Perquè tot el que passi et porti a bon port, cal reduir les emocions negatives, saber gestionar l’estrès, ser més assertiu, mantenir-te proactiu i rebotar envers l’adversitat. Ens ajudarà i molt prestar atenció a les emocions d’un mateix i dels altres, sobretot en moments difícils o de certa intensitat.

El que importa en una start-up és la voluntat de millorar, de fer tot el que cal i tenir passió per a fer-ho. 

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Les idees innovadores són vitals per a fer evolucionar l’economia d’un país. També són essencials per al naixement d’empreses emergents, però obtenir diners per a desenvolupar-les no sempre és fàcil per als emprenedors. Per això, us donem tres consells per engegar.

Quan pensem a muntar un negoci, el primer que se’ns passa pel cap és que hem de demanar diners a una entitat financera. Tanmateix, que ens concedeixin el finançament necessari per a iniciar un negoci des de zero és tot un embolic. Ens poden dir que ens falten garanties per retornar el préstec o el crèdit que hàgim demanat i, a més, ens reclamaran un projecte ben elaborat i un estudi de mercat que defensi la nostra viabilitat.

Si parlem de finançament per a empreses, potser pensem en les línies ICO, impulsades per l’Estat, però aplicades per les entitats financeres, que compten amb un límit de fons a concedir. Un cop s’acaben els diners que ens han assignats per a un període concret, ja no ens podran donar més préstecs. A més, aquest tipus d’ajudes no estan destinades específicament per a emprenedors.

Primer consell: busca programes per a emprendre

Al sector públic, conscient de les dificultats que es troben les empreses emergents, ja fa uns anys que s’han posat en marxa diferents programes d’ajuts i subvencions per als que volen iniciar-se en el món empresarial. Aquests ajuts fan èmfasi en col·lectius amb més vulnerabilitat o que tenen més impediments per a assolir els seus objectius, com són les dones i els joves.

Com tot tràmit que impliqui l’administració pública, pot ser llarg i complicat intentar optar a aquests programes que ens ajuden a engegar el nostre negoci, però, si tenim molt clar el projecte, hem de buscar el finançament que necessitem per tots els mitjans disponibles. Actualment, hi ha subvencions de tota mena. Així que només ens haurem d’entretenir a buscar si n’hi ha alguna que ens escaigui.

Segon consell: desbrossa el gra de la palla i demana ajuda

Desbrossar el gra de la palla d’aquestes ajudes, però, pot ser un exercici complex, perquè les nostres idees no sempre es poden encasellar en les classificacions preestablertes, però segur que alguna s’hi acosta prou al que imaginem i podrem presentar-hi el nostre projecte. En qualsevol cas, a les administracions existeixen serveis d’assessorament, com Barcelona Activa o Creacció, que tenen un programa específic d’emprenedoria, tot i que només es tracta d’acompanyament.

Hem de tenir en compte que hi ha programes de subvencions que seleccionen els projectes per concurrència competitiva, com el programa INNOTEC, que cofinança projectes de recerca i desenvolupament (R+D) fins al 70%. N’hi ha d’altres que simplement ens ajuden en temes fiscals, per a reduir costos. Poden ser de gran utilitat, tot i que pagar menys impostos probablement no ens ajudarà a posar en marxa el projecte que tenim al cap. L’important és que existeix un ampli ventall d’opcions, especialment si els nostres camps són la innovació i la millora del medi ambient.

Per altra banda, la Unió Europea també ha creat programes com l’EU Recovery Plan, dins del qual trobem els fons europeus per a la transformació digital i ecològica, i, més concretament, un instrument excepcional per a finançar la reactivació europea després de la pandèmia. És l’anomenat Next Generation EU, dotat amb 750.000 milions d’euros, i repartits en diferents convocatòries que inclouen objectius més específics, com ara l’emprenedoria femenina.

Perquè les dones emprenen gairebé el 50% de les iniciatives de l’Estat, segons es desprèn de l’informe GEM España 2018-2019, en què es reflecteix que la taxa d’activitat emprenedora femenina no ha deixat de créixer, escurçant així la bretxa de gènere. Per aquest motiu, podem trobar plans d’ajut i incentius exclusivament per a elles, com el d’Emprenedores Digitals.

Tercer consell: la clau està en la perseverança

Dins aquest complex món del finançament per a startups, fins i tot hi ha iniciatives com els Esmorzars de Finançament, impulsats per l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), que tenen com a objectiu posar en contacte els emprenedors amb els possibles inversors, els anomenats “àngels inversors”. 

Per a posar en marxa un negoci, una idea revolucionària, sempre ha estat necessari tenir un mecenes que cregui en el projecte, tant o més que nosaltres mateixos. Però si encara no ha aparegut, no ens podem donar per vençuts. Recorda: si els inventors més coneguts de la història de la humanitat no haguessin perseverat, no hauríem assolit els avenços i les fites que hem assolit col·lectivament. Com va dir el famós il·lustrador Walt Disney: “Tots els somnis poden fer-se realitat, si tenim el coratge de perseguir-los”.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!