El "farol" dels mercats

Quan l’or i la borsa pugen alhora, alguna cosa gran es cou. Els “diners intel·ligents” ja s’han mogut, i el mercat és molt més fràgil del que sembla. L’or és el refugi de la por. Les accions, el reflex de l’optimisme. Per això, quan tots dos actius pugen alhora, els analistes encenen totes les alarmes. Històricament, aquesta combinació és rara i acostuma a precedir moments de gran volatilitat als mercats. I això és exactament el que està passant ara.

Aquesta tardor del 2025, tant el preu de l’or com els principals índexs borsaris —l’S&P 500, el Nasdaq i l’Euro Stoxx— han assolit màxims històrics simultàniament. Segons dades del World Gold Council, l’or supera ja els 3.380 dòlars per unça, amb una revalorització del 20% en menys de dos mesos.

Mentrestant, les accions continuen marcant rècords, malgrat un context d’inflació persistent i de tipus d’interès encara elevats. És una contradicció total que l’actiu de la por i l’actiu de l’esperança apuntant cap amunt alhora. Aquest fenomen no és inèdit. El 2020, pocs mesos abans de l’esclat de la pandèmia, es va donar la mateixa combinació: or i borsa en màxims. Poc després, el mercat es va desplomar. Potser la història no es repeteix exactament, però sovint rima.

Quan l’or s’enfila, alguna cosa es cou

De maig a agost, el preu de l’or s’havia mantingut estable, gairebé adormit. Però a finals d’estiu va passar alguna cosa. En pocs dies, el metall preciós va començar una escalada vertical, amb una pujada del 20% en menys de vuit setmanes. Un moviment d’aquesta magnitud no s’explica només per la inflació o pels tipus d’interès. Darrere hi ha alguna cosa més profunda.

Segons Bloomberg Markets, les compres d’or per part d’inversors institucionals —fons de pensions, asseguradores i bancs centrals— van augmentar un 35% en el tercer trimestre de l’any. El World Gold Council confirma que, entre el juliol i el setembre, els bancs centrals van sumar més de 300 tones d’or a les seves reserves.

En total, ja acumulen més d’1.100 tones en dotze mesos, la xifra més alta registrada des de la fi del patró or. Aquestes dades mostren que el moviment no és casual: els grans actors del sistema s’estan protegint.

Els diners intel·ligents ja han marxat

Quan els petits inversors compren amb eufòria, els grans solen fer el contrari. Aquesta és una de les lleis no escrites dels mercats. I si volem saber què fan els “diners intel·ligents” —els grans capitals institucionals, com ara els fons de pensions, cobertura, sobirans, asseguradores, d’inversió global i bancs centrals—, cal mirar un indicador anomenat DIX o “Dark Index”. Elaborat per l’empresa SqueezeMetrics, el DIX mesura el flux de compres i vendes en els dark pools, mercats privats on es fan grans transaccions lluny de la mirada pública. 

El que mostren les dades és inquietant. Mentre l’S&P 500 trencava rècords a finals d’agost, el DIX es desplomava fins als valors més baixos de tot l’any. Això significa que, mentre el públic comprava accions amb entusiasme, els grans inversors estaven venent en silenci. Els diners sortien de la borsa per buscar refugi en un altre lloc. I les dates no menteixen: just quan el DIX cau, el preu de l’or s’enlaira.

Segons l’informe trimestral de JP Morgan Asset Management, durant aquest període els fons institucionals han reduït un 12% la seva exposició a renda variable i han augmentat un 18% la seva posició en or físic i ETF amb el suport d’or. És a dir, els diners intel·ligents han deixat la festa mentre els altres encara ballen.

Un mercat hipersensible i ple de pólvora 

El segon indicador clau és el GEX o “Gamma Exposure”, que mesura la sensibilitat del mercat davant petits canvis de preu. Quan el GEX és molt alt, qualsevol notícia pot provocar moviments exagerats —cap amunt o cap avall.

I ara mateix, segons l’empresa SpotGamma, el GEX global és un dels més elevats des del 2022. Això vol dir que el mercat està en una situació de tensió extrema, com un castell de cartes a punt de caure. La combinació d’un DIX molt baix —diners institucionals sortint— i un GEX molt alt —mercat nerviós— és explosiva. Perquè, històricament, aquest patró ha precedit correccions importants. Passa quan el mercat sembla més fort que mai… just abans del sotrac.

Els bancs centrals mouen fitxa

El moviment cap a l’or no és només dels inversors privats. Els bancs centrals s’han convertit en grans compradors nets d’or en els últims anys. Per exemple, la Xina, Rússia, Turquia i l’Índia lideren aquest canvi de paradigma, amb compres mensuals constants, en una clara estratègia per reduir la dependència del dòlar i reforçar la seva sobirania monetària.

L’or, una vegada més, es consolida com l’actiu de confiança universal quan les monedes fiduciàries —com el dòlar o l’euro— perden credibilitat. Aquesta tendència també reflecteix un missatge geopolític. Segons l’FMI, el pes del dòlar en les reserves globals ha baixat del 71% el 1999 al 58% actual, mentre que les reserves en or han augmentat fins a representar prop del 20% del total mundial.

El món es desdolaritza a poc a poc, i l’or torna a ser el protagonista d’aquesta nova era monetària.

J.P. Morgan ja ha mostrat les cartes

Entre les grans institucions financeres, algunes ja han deixat entreveure com interpreten aquesta situació. Perquè segons documents interns filtrats per Market Watch, J.P. Morgan ha apostat que el mercat caurà fins als 5.310 punts, situant el seu punt òptim de benefici en un escenari clarament baixista.

És una manera diplomàtica de dir que el banc no espera més pujades i que considera que el risc supera la recompensa. 

Marko Kolanovic, estrateg en cap del banc, ho va expressar amb claredat en el seu últim informe trimestral: “Els mercats estan més vulnerables del que mostren els índexs. El risc d’una correcció sobtada és alt, i els inversors institucionals s’estan reubicant en actius segurs com l’or o els bons sobirans.”

El “farol” dels mercats

Si unim totes les peces, el relat és clar. Els diners intel·ligents han venut accions en silenci, s’han refugiat en or i han deixat un mercat ple d’inversors petits, eufòrics i exposats. Això és el que molts anomenen “el farol dels mercats”: una pujada aparentment sòlida, però sense suport real darrere.

Quan els grans ja han marxat, la festa només es manté viva per la inèrcia dels últims que arriben. I quan el primer d’ells apaga les llums, els que van sortir abans tornen a comprar a preus de saldo. És un joc repetitiu, conegut i, tanmateix, eternament efectiu. Els mercats, al final, són un reflex del comportament humà: por i avarícia alternant-se com les estacions.

Amb els indicadors de volatilitat alts, els bancs centrals acumulant or i els grans inversors fora de la borsa, l’escenari sembla preparat per a un gir brusc. La veritable pregunta ja no és si passarà alguna cosa, sinó que encendrà la metxa. Pot ser una crisi geopolítica, un banc en dificultats o un resultat electoral inesperat. Però el terreny és sec i ple de pólvora. L’or no menteix. Quan els diners més prudents hi tornen, és perquè alguna cosa s’acosta. I com sempre, quan els mercats semblen més tranquils, és quan cal vigilar més.

Diversifica, protegeix i dona valor real als teus estalvis. A Preciosos 11Onze t’ajudem a invertir amb seny en or físic, el refugi que mai falla.

Hem realitzat un estudi dels costos de les assegurances de la llar a través d’una enquesta als membres de la nostra comunitat que són propietaris d’un habitatge, amb l’objectiu d’analitzar la competitivitat del producte que oferim des d’11Onze Segurs.

L’enquesta ha estat realitzada per 11Onze des del nostre canal de Telegram amb la participació de 279 usuaris que responien a la pregunta: “Quant et costa anualment la teva assegurança de la llar?”. Es donava opció a triar entre un ventall de preus que anaven des de 60 €  anuals, fins a més de 400 €.

Les dades finals recullen que el 56% dels usuaris paguen entre 200 i 400 € anuals per la seva assegurança de la llar, mentre que el 22 % tenen una despesa entre 100 i 200 € per any. A més, un 18% paguen més de 400 € l’any. Uns resultats que concorden amb el preu mitjà anual de les assegurances de la llar a l’Estat, que es troba al voltant dels 301 euros anuals.

Quant et costa l’assegurança de la llar?

Una alternativa més competitiva

Des d’11Onze Segurs pensem que es pot reduir el cost de l’assegurança de la llar optimitzant els processos i personalitzant les cobertures. És per això que tenim una plataforma totalment digitalitzada, on prescindim dels contractes en paper, les gestories físiques, les despeses de gestió, de cancel·lació i de canvi de contracte, la qual cosa ja et suposa un estalvi considerable, però a més, et permetem modificar i adaptar les cobertures a les teves necessitats en qualsevol moment, abans i després de signar el contracte.

D’aquesta manera et podem oferir una assegurança de la llar des de 5 € al mes. La nostra pòlissa està pensada perquè que no paguis de més per la teva assegurança, oferint una quota mensual o anual, sense permanència, entre un 15%-20% més barata que amb les asseguradores tradicionals. Quin és el cost mensual de la teva assegurança de la llar actual? Vols saber quan et podries estalviar? Prova el nostre simulador de preus introduint algunes dades bàsiques, i tindràs el teu pressupost sense compromís al moment.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Si tenim uns diners estalviats, i estem pagant una hipoteca, ens pot sorgir el dubte de si surt a compte retornar el préstec hipotecari abans del termini establert. Coral Santacruz, de l’equip de producte d’11Onze, detalla els avantatges i inconvenients de dur a terme una amortització anticipada.

La cancel·lació o amortització parcial o total del préstec hipotecari consisteix a reduir o pagar totalment el deute que tens pendent amb l’entitat financera abans del termini establert en el contracte. És a dir, fer servir els teus estalvis per a cancel·lar o pagar part del deute amb el banc. 

Tot i que a priori pot semblar una bona idea aprofitar diners estalviats per retornar o reduir un préstec hipotecari abans de temps, tot dependrà de les condicions d’amortització que s’hagin signat en el contracte de la hipoteca.

Reduir quota o termini d’amortització

Si ens decidim per fer una amortització parcial, podem reduir l’import de la quota (en referència al capital i interessos), o el termini (el temps que es tardarà a tornar el préstec). Per tant, “s’ha de valorar quina de les dues opcions és la més viable per a nosaltres, depenent de si volem acabar de pagar abans, o pagar menys cada mes”, apunta Santacruz.

Independentment de quina opció triem, haurem de comunicar a l’entitat financera la voluntat d’amortitzar la hipoteca i explicar la tipologia que volem aplicar. Hem de tenir en compte que aplicar aquest procés té un cost, com explica Santacruz, “és la comissió d’amortització anticipada, i a l’hora de signar la hipoteca ens haurem de fixar quines condicions ens ofereix l’entitat financera en aquest aspecte”.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

El mercat de les criptomonedes no deixa de créixer malgrat la seva volatilitat extrema. Després d’anys d’explosions especulatives i caigudes sobtades, els governs del món han posat la seva regulació al centre del debat. Uns la presenten com una protecció necessària per als petits inversors; altres, com una estratègia per protegir el sistema financer tradicional d’un competidor incòmode.

Després de més d’una dècada d’existència, les criptodivises han demostrat el seu potencial disruptiu sobre la política monetària i el control estatal dels diners. Gràcies a la tecnologia blockchain, ofereixen un sistema més transparent, descentralitzat i resistent a la inflació, ja que la majoria limiten l’emissió de noves unitats. Tot i això, el seu gran taló d’Aquil·les continua sent la volatilitat: un obstacle que dificulta que els tokens serveixin com a mitjà d’intercanvi estable.

Avui, els criptoactius ja no són un producte marginal. S’han convertit en instruments d’inversió, en cobertures contra monedes febles i, en alguns països, fins i tot en monedes de curs legal, com el bitcoin a El Salvador o l’USDT a països emergents. Aquesta expansió, però, també ha obert la porta al frau, la manipulació i el blanqueig, fet que ha accelerat la resposta dels reguladors.

Un mercat difícil de controlar

Supervisar el món cripto és, senzillament, un repte colossal. El terme criptoactiu engloba milers de projectes, tokens i protocols amb usos molt diferents: des de sistemes de pagament fins a aplicacions descentralitzades, stablecoins o NFT. La majoria operen en entorns globals sense fronteres clares i amb actors anònims o descentralitzats.

Per als reguladors, això suposa vigilar un ecosistema global sense seu central, on miners, desenvolupadors i intermediaris escapen sovint de la regulació financera tradicional. Mentre països com Suïssa o el Japó ja tenen marcs legals específics, altres, com els Estats Units o la Unió Europea, continuen debatent quins límits imposar sense ofegar la innovació.

El marc legal europeu i català

A Europa, el gran pas endavant ha estat l’aprovació del Reglament MiCA (Markets in Crypto-Assets), en vigor des del juny del 2023, que estableix per primera vegada un marc legal únic per als criptoactius dins de la UE. MiCA exigeix que tots els proveïdors de serveis —intercanvis, custodis o emissors de tokens— obtinguin una llicència regulada i ofereixin informació transparent als clients.

A Espanya, la seva implementació s’està coordinant amb el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Paral·lelament, la Llei 11/2021 de prevenció del frau fiscal ja obliga les plataformes a informar l’Agència Tributària sobre les operacions dels seus clients, i el Reial decret 7/2021 estableix un registre oficial per a proveïdors de serveis de canvi i custòdia.

Aquestes mesures marquen el camí, però també desperten dubtes: fins a quin punt protegeixen l’inversor o reforcen el control estatal sobre els diners digital?

Riscos per als petits inversors

Tot i la popularitat creixent, les criptomonedes continuen sent una inversió d’alt risc. La volatilitat del mercat, la complexitat tecnològica i la manca de transparència d’alguns projectes han generat pèrdues milionàries. A més, moltes plataformes operen des de paradisos fiscals o jurisdiccions sense garanties legals, fet que dificulta la protecció dels usuaris davant d’estafes o pèrdues d’accés a les carteres digitals.

Classificar les criptomonedes com a productes d’inversió sotmesos a normes de protecció al consumidor —com proposa la CNMV— podria aportar més seguretat. Però també podria limitar l’accés i la naturalesa descentralitzada que ha fet del món cripto un laboratori de llibertat financera.

Regulacions dispars i efectes col·laterals

El Fons Monetari Internacional (FMI) adverteix que les prioritats reguladores divergeixen segons els països: mentre alguns posen l’accent en la protecció dels inversors, altres ho fan en la integritat del sistema financer. La Xina, per exemple, ha prohibit directament el minatge i les transaccions amb criptomonedes, mentre que països com Singapur o els Emirats Àrabs Units busquen atreure capital amb normatives favorables.

Aquestes diferències provoquen el que els experts anomenen regulatory arbitrage: empreses i plataformes que migren allà on les lleis són més laxes, mantenint igualment un abast global gràcies a Internet. El resultat? Una competència desigual i un risc constant de deslocalització tecnològica a escala mundial.

Cap a un marc global?

Davant aquesta fragmentació, l’FMI i el Banc de Pagaments Internacionals (BIS) demanen una regulació coordinada a escala global, que garanteixi seguretat jurídica sense eliminar la innovació. L’objectiu: establir límits clars i normes comunes per prevenir abusos, però sense desvirtuar la naturalesa oberta i descentralitzada de la tecnologia blockchain.

Tanmateix, molts experts adverteixen que una regulació massa estricta podria convertir les criptomonedes en una extensió del sistema financer que pretenien desafiar, transformant una eina de llibertat econòmica en un instrument més de vigilància i control monetari.

Entre el control i la llibertat

La gran pregunta és si la regulació servirà per empoderar els ciutadans o per limitar la seva sobirania financera. En un moment en què els bancs centrals preparen les seves pròpies monedes digitals (CBDC), la línia entre protecció i control és més fina que mai.

Les criptomonedes van néixer per desafiar un sistema que concentra el poder dels diners. Regular-les pot aportar seguretat i confiança, però també pot esborrar el seu esperit original. Com sempre, la clau no és si cal regular-les, sinó com: amb criteris de transparència i responsabilitat, o amb el desig de controlar allò que no es pot aturar.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Els propietaris d’un habitatge, quan arriben a l’edat de la jubilació, poden considerar diverses opcions per a mantenir estable el seu nivell de renda. Expliquem l’opció de la hipoteca inversa.

La hipoteca inversa és, ras i curt, un crèdit que concedeix una entitat financera, que és garantit per una hipoteca que recau, normalment, sobre l’habitatge habitual del client. Si en una hipoteca ordinària es demanen els diners per a adquirir l’habitatge, i el deutor ha de tornar-los de manera periòdica, en la hipoteca inversa s’ofereix la propietat a canvi de rebre el préstec en prestacions també periòdiques, o en la quantitat acordada d’un sol cop.

Aquest producte està destinat a persones que superen els seixanta-cinc anys, a aquelles amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, o que tinguin una severa o gran dependència. La hipoteca inversa sobre l’habitatge del qual són propietaris, els aportarà una renda addicional, alhora que la devolució d’aquest préstec no els serà exigible fins al moment de la seva defunció.

Hem de considerar que, al contrari que en una hipoteca normal, el deute no es va pagant i disminueix amb el temps. Al contrari, aquest augmenta a mesura que es van rebent prestacions i fins que el titular mor o s’assoleix el percentatge màxim segons el valor de taxació acordat quan se signa la hipoteca. Arribats a aquest cas, els hereus podrien optar per fer-se’n càrrec de la devolució fins a extingir el deute, si volen mantenir la propietat.

Els avantatges d’una hipoteca inversa

Aquest producte neix als anys seixanta als Estats Units i al Regne Unit, on, amb el nom de reverse mortgage, es va expandir sota la idea de fer servir un immoble, del qual s’és propietari, per a obtenir finançament. A Espanya es va adaptar i es troba regulada per la Llei 41/2007, en la seva disposició addicional primera (DA 1a). Després va ser modificada en l’article 5 de la Llei 1/2013, que reforçava la protecció dels deutors, entre altres detalls.

Arribats a l’edat de la merescuda jubilació, per a moltes persones pot ser interessant l’alternativa de la hipoteca inversa, per a no veure reduït el nivell de vida quan es deixa de treballar. A Catalunya es donen factors com ara un índex molt elevat de propietaris dels seus habitatges, l’augment de la longevitat, i unes perspectives no massa bones per a les pensions o les prestacions públiques, que obren el mercat d’aquest producte.

Un altre avantatge és que la propietat de l’habitatge no es transmet, sinó que es conserva, de manera que el beneficiari rep la renda i pot seguir vivint a casa seva, o, fins i tot, pot llogar-la. Ara bé, seran els hereus els que, per a mantenir l’immoble, quan es produeixi la defunció del titular, hauran de decidir si fan front al deute acumulat.

Com es calcula la renda

El primer que s’haurà d’establir serà la quantitat de capital que s’oferirà com a préstec en la hipoteca. Per a fer-ho, l’entitat considerarà, en primer lloc i més important, el valor de l’immoble que s’ofereix com a garantia. Per això, una taxació correcta serà fonamental. També es tindran en compte l’edat del titular, la seva esperança de vida, o si l’habitatge és o no l’habitual.

Les rendes que es rebran es calcularan en funció del capital acordat del préstec i condicionades per com decideixi el titular rebre-les. En primer lloc, es pot fer en un sol ingrés total o bé de forma periòdica (normalment, un pagament mensual). En segon lloc, i si s’opta per l’opció periòdica, també es pot escollir que sigui temporal o vitalícia.

Amb l’opció temporal, els pagaments es rebran fins que s’hagi exhaurit el total del capital acordat. El client no rebrà ja més ingressos, però tampoc haurà de fer front al deute fins a la seva defunció. El deute, això sí, continuarà generant interessos. L’opció vitalícia estira el capital durant tota la vida del client i, per tant, les quantitats rebudes seran menors.

Per últim, cal apuntar que les rendes de la hipoteca inversa no tributen com a rendiment en l’impost sobre la renda de les persones físiques i presenta exempcions en els pagaments dels documents notarials i actes jurídics que calen per a formalitzar-la.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El boom del preu de l’or no és un miratge ni una moda. És el símptoma d’un sistema monetari que s’afebleix mentre els inversors busquen refugi davant la pèrdua de valor del diner fiduciari.

A principis d’any, pocs s’atrevien a predir que l’or superaria els 4.000 dòlars l’unça. Fins i tot bancs d’inversió com Goldman Sachs auguraven que el metall preciós podria estancar-se per sota dels 3.300 dòlars. No obstant això, la realitat ha desbordat les expectatives: l’or ha trencat tots els esquemes i els mercats ja parlen de nous sostres històrics per als anys vinents.

Però, darrere d’aquest espectacular ascens, hi ha un missatge molt més profund. Segons l’anàlisi de Citadel, un dels fons d’inversió més poderosos del món, el boom de l’or amaga una tendència molt preocupant: el que anomenen “operació devaluació”. Una estratègia global per deixar que les monedes fiduciàries es devaluïn lentament, reduint el pes real dels deutes estatals i, de retruc, el poder adquisitiu dels ciutadans.

La pèrdua silenciosa del valor dels diners

Els governs i bancs centrals han convertit la inflació en una eina de supervivència econòmica. Després d’anys d’estímuls monetaris, crèdit barat i impressió massiva de diners, el sistema s’ha acostumat a viure amb una dosi constant de devaluació. Quan la inflació erosiona el valor de les monedes, el deute es fa més “assumible”, però també els estalvis dels ciutadans valen menys cada dia.

Segons dades del Fons Monetari Internacional (FMI), les economies avançades acumulen un deute públic superior al 112 % del PIB, el més alt des de la Segona Guerra Mundial. I tal com adverteix el Banc Central Europeu (BCE), la inflació a la zona euro encara es manté per sobre del 2,8 % el 2025, malgrat la política de tipus elevats. Aquesta pèrdua de poder adquisitiu és el mecanisme silenciós que trasllada la factura del deute als ciutadans.

No és una teoria conspirativa, sinó un mecanisme conegut i repetit al llarg de la història. I, com sempre, hi ha un actiu que s’hi resisteix: l’or.

L’or: el termòmetre de la desconfiança

Quan les monedes perden credibilitat, l’or en guanya. A diferència del diner fiduciari, no depèn de cap govern ni es pot imprimir a voluntat. És finit, tangible i universal. Per això, cada vegada que el sistema monetari trontolla, el seu valor es dispara.

Les xifres parlen per si soles: segons el World Gold Council, els bancs centrals van comprar 1.037 tones d’or el 2024, un 4 % més que l’any anterior, el volum més alt des del 1967. La Xina encapçala aquesta cursa, amb nou mesos consecutius d’acumulació, seguida per Turquia, l’Índia i Polònia. Mentre Occident es debat entre deutes i impressió de diners, els països emergents reforcen les seves reserves amb actius reals.

Aquesta tendència encaixa amb la que 11Onze ja apuntava en un article anterior de La Plaça: en quatre anys, l’or s’ha revalorat un 85 %, i tot indica que continuarà pujant davant la debilitat estructural del dòlar i la inflació persistent.

Amb data d’octubre de 2025, segons Bloomberg, l’or cotitza al voltant dels 4.020 dòlars per unça, assolint un màxim històric i consolidant-se com l’actiu amb millor rendiment del darrer cicle econòmic.

El sector es mou i 11Onze analitza

Aquest moviment global no només reflecteix una tendència econòmica, sinó també un canvi de mentalitat: els inversors tornen a buscar actius tangibles i valors reals. El conjunt del sector financer redescobreix l’or com a actiu estratègic. Bancs, gestors patrimonials i plataformes d’inversió hi veuen un contrapès davant la pèrdua de valor de les divises.

Però des d’11Onze mantenim una visió diferent: no es tracta d’un producte d’inversió més, sinó d’una eina de preservació de valor i sobirania econòmica. La nostra experiència en metalls preciosos ens mostra que l’or físic 100 % assignat, amb custòdia professional i transparència total, és l’única manera real de protegir el patrimoni davant un escenari de devaluació generalitzada.

Invertir en or no és una reacció de por, sinó un exercici de responsabilitat financera. És entendre que la riquesa no depèn només del que guanyes, sinó del que aconsegueixes conservar.

Devaluar o preservar: dues cares del futur econòmic

El que Citadel anomena “operació devaluació” pot semblar una estratègia sofisticada de gestió del deute, però pel ciutadà comú es tradueix en una sostracció silenciosa del seu poder adquisitiu. Mentre els bancs centrals busquen oxigen imprimint diners, l’or ofereix respir a qui vol preservar el seu esforç.

A 11Onze ho hem dit moltes vegades: quan el sistema tremola, l’or resisteix. No es tracta d’abandonar la moneda, sinó d’equilibrar els riscos. En un context d’incertesa i devaluació planificada, l’or continua essent el refugi més antic i fiable del món. Perquè si els diners es desfan com el gel… l’or continua brillant.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’inversor nord-americà torna a avisar que els Estats Units estan en perill d’un col·lapse financer perquè s’està generant massa deute i hi ha escassetat de compradors. A més, apunta que la inflació, els baixos tipus d’interès i la fragmentació política empitjoraran la situació.

Ray Dalio, reconegut inversor i fundador del fons d’inversió Bridgewater Associates, fa mesos que va avisant del perill d’un col·lapse financer. Durant les negociacions sobre el sostre de deute per evitar una suspensió de pagaments de l’administració americana, Dalio explicava en un post a LinkedIn que no n’hi havia prou amb acordar un nou límit de deute si no es concretava com contenir o reduir la despesa i que “augmentar el límit del deute de la manera en què el Congrés i els presidents han fet repetidament conduirà finalment a un col·lapse financer desastrós”.

De fet, no cal ser un gurú de les finances per saber que gastar més del que guanyem i finançar-ho amb deute és la recepta perfecte pel desastre econòmic. Això, però, no és necessàriament sempre veritat si tens la capacitat d’imprimir diners sense conseqüències. L’hegemonia del dòlar com a moneda de reserva mundial i la demanda assegurada d’aquesta divisa gràcies al reciclatge de petrodòlars atorga als Estats Units una de facto “targeta black” que els permet gastar diners sense gaires preocupacions.

Quan no es pot satisfer als deutors i creditors

Tot i aquest comodí, el fundador de Bridgewater apunta que a la llarga no és sostenible, perquè l’augment dels actius i passius de deute més ràpid que els ingressos acaba per fer impossible pagar un tipus d’interès que satisfaci els creditors, i al que hi puguin fer front els deutors. És a dir, els tipus d’interès han de ser prou alts perquè el creditor obtingui un bon rendiment pels seus diners, però no fins al punt que el deutor no pugui pagar el seu deute.

Així mateix, argumenta que aquest escenari pot conduir al pànic i acabar creant una crisi de deute semblant a la reacció en cadena que precedeix a les crisis bancàries, però en aquest cas contra el banc central i amb bons del govern. Una situació que descriu com desastrosa que “causarà un desgavell financer i trastorns socials”

En aquest context, l’inversor creu que ens estem acostant a aquest punt d’inflexió en què la quantitat de deute emès pel govern superarà la demanda, la qual cosa obligaria a una impressió ingent de diners i una venda de bons governamentals que posaria al banc central en una posició insostenible. En altres paraules, els creditors no prestaran més diners i vendran els seus actius de deute -provocant una pujada dels tipus d’interès- o forçaran que el banc central imprimeixi més diners i compri deute en un intent de mantenir els tipus d’interès baixos, per tant, creant inflació i provocant una contracció de l’activitat econòmica. 

Com evitar o preparar-se pel col·lapse

“Crec que s’ha de reformar el sistema i donar una resposta expeditiva amb un bipartidisme intel·ligent”, apunta Dalio en una entrevista a Bloomberg. I afegeix, “Si seguim per aquest camí, en termes del que és probable en els pròxims cinc i deu anys, s’arribaria a un punt en el qual aquest acte d’equilibri es fa molt difícil”.

En qualsevol cas, aquestes mesures o canvi de paradigma depenen en gran part dels polítics, sobre els quals la població no té gaire influència independentment dels resultats electorals. Cal recordar que els interessos de la banca i dels poders fàctics tenen prioritat  per sobre dels de la ciutadania. Davant d’una crisi financera només una minoria selecta té accés a informació privilegiada que li permet assessorar la gravetat de la situació per protegir els seus estalvis.

Llavors, com podem protegir les nostres finances davant d’un desastre econòmic que sembla més que probable? Ray Dalio ho té clar, encara que reconeix que té una “petita” quantitat de bitcoin, prefereix l’or, al que descriu com “universal i atemporal”, i continua “no entenc per què la gent s’inclina més pel bitcoin que per l’or. Si ens fixem en l’àmbit internacional, l’or és, per als bancs centrals, el tercer actiu de reserva”. I és que en aquest context econòmic la compra d’or és una de les poques opcions que tenen, no només els bancs, sinó, la gent per salvaguardar els seus diners. 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El Banc d’Espanya alerta que 1,6 milions de llars no poden fer front a les despeses essencials. L’encariment dels productes bàsics, la inflació i la pujada dels tipus d’interès estan fent créixer la proporció de famílies en situació de vulnerabilitat.

Gairebé una de cada deu famílies espanyoles no va poder cobrir les despeses essencials amb la seva renda bruta durant el 2022, davant del 7% de fa dos anys. Pressionades per l’encariment dels productes bàsics, l’elevada inflació i per l’efecte que la pujada dels tipus d’interès del BCE ha tingut sobre les hipoteques. Aquesta és una de les principals dades que es desprenen de l’informe sobre la situació financera de les llars i les empreses que el Banc d’Espanya va publicar aquest dijous passat.

L’òrgan supervisor estatal constata que la inflació és la principal causa darrere de la pèrdua de poder adquisitiu acumulada del 4,5% i que l’augment dels tipus d’interès afecta de manera directa a les llars amb préstecs a tipus variable. “Les llars amb aquests tipus de deutes, independentment del nivell de renda, són més vulnerables. Això és així no només perquè dedicaven un percentatge major de la seva renda a despeses essencials sinó perquè els seus actius líquids cobreixen una menor proporció d’aquesta despesa”.

L’informe també assenyala que l’increment del cost de finançament ha provocat una reducció en la demanda de crèdits a les llars en els darrers mesos, que ja es va veure a finals del 2022 i que s’ha accentuat durant els tres primers mesos d’aquest any, amb un impacte especial en els préstecs destinats a l’adquisició d’habitatges. Segons els bancs, aquesta evolució és fruit de l’augment dels tipus d’interès i una disminució de la confiança dels consumidors. Pel que fa al segon trimestre, els bancs preveuen una caiguda addicional en les sol·licituds de crèdit a les llars.

L’accés al crèdit no només s’ha deteriorat per a les llars, les empreses, especialment les PIMES, tenen més dificultats per aconseguir crèdit, i quan l’aconsegueixen és en condicions més desfavorables. El Banc d’Espanya avisa que tot i que la facturació de les empreses va seguir pujant significativament i que el seu endeutament s’ha continuat reduint, el cost mitjà del deute “estaria començant a frenar l’augment dels beneficis després d’interessos”.

Creix l’estalvi i es redueix l’endeutament de les llars

No tot són males notícies. Les dades de l’informe indiquen que la taxa d’estalvi de les llars ha repuntat, principalment per la contracció del consum, que se situa per sota de la seva mitjana històrica, i abandona la tendència descendent observada després de la pandèmia. 

D’altra banda, el Banc d’Espanya aclareix que el comportament de la taxa d’estalvi durant els últims anys és compatible amb l’acumulació d’actius líquids per part de les llars. De la mateixa manera, explica que, en termes reals, la riquesa es va recuperar a la fi de 2022, després de les caigudes dels trimestres anteriors, gràcies a la moderació de la inflació. Encara que la desacceleració del preu de l’habitatge va fer que el component immobiliari contribuís a l’augment de la riquesa nominal.

Així mateix, la proporció d’endeutament de les llars ha experimentat una disminució significativa, situant-se a principis de 2023 en nivells que no s’havien observat des de 2003. Aquesta reducció es deu principalment a l’increment dels ingressos nominals -impulsats per la creació d’ocupació i l’augment dels salaris- i vinculada, en part, al repunt de la inflació.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis. Perquè l’estiu que ve, tinguis les vacances pagades!

En dues dècades, l’or ha multiplicat per vuit el seu valor. El que fa vint anys era vist com un metall preciós tradicional, avui és un actiu estratègic per a inversors i bancs centrals. Segons dades de Goldprice.org, entre el setembre del 2005 i el setembre del 2025 el preu de l’or en dòlars s’ha revalorat un +707%. Una dada que explica per què cada cop més estalviadors miren cap a aquest actiu com a refugi davant la inestabilitat econòmica.

L’any 2005, una unça d’or es movia entorn dels 400-450 dòlars. Avui, el seu preu se situa al voltant dels 3.770-3.800 dòlars per unça, segons les últimes cotitzacions internacionals. Això significa que una inversió de 10.000 dòlars en or l’any 2005 equivaldria avui a prop de 85.000-90.000 dòlars. Tot plegat en un període marcat per crisis financeres, polítiques monetàries expansives i tensions geopolítiques.

Aquest creixement no ha estat lineal. El preu de l’or ha viscut pujades sobtades i correccions importants, però la tendència de fons sempre ha estat positiva. Per exemple, després de superar els 1.900 dòlars el 2011, l’or va caure fins als 1.050 el 2015, abans de reprendre una nova etapa alcista. Això mostra que, tot i la seva solidesa com a valor refugi, també està subjecte a cicles i a moments de forta volatilitat.

Un altre element rellevant és el seu comportament en comparació amb la inflació. Si considerem que el poder adquisitiu del dòlar ha disminuït prop d’un 40% en aquests vint anys, la revalorització de l’or compensa amb escreix aquesta pèrdua. En altres paraules, no només ha protegit els estalvis contra la inflació, sinó que ha generat un guany real substancial. Aquesta és la raó per la qual molts experts recomanen incloure una part d’or en qualsevol cartera d’inversió diversificada.

Factors clau de la revalorització

1. La crisi financera del 2008. L’esfondrament de Lehman Brothers i el col·lapse del sistema bancari mundial van provocar una fugida cap a actius segurs. L’or es va disparar i va superar per primer cop els 1.000 dòlars per unça. 
2. La impressió massiva de diners. Els bancs centrals, especialment la Reserva Federal nord-americana i el Banc Central Europeu, han inundat el mercat de liquiditat. Els tipus d’interès baixos i el deute públic creixent han deteriorat la confiança en les divises fiduciàries.
3. Inflació i pèrdua de poder adquisitiu. L’encariment de béns bàsics i energia, especialment després de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, ha reforçat l’or com a escut davant la inflació persistent.
4. Geopolítica i desdolarització. Cada cop més països, encapçalats per la Xina i Rússia, redueixen la seva dependència del dòlar i acumulen reserves d’or. Segons el World Gold Council, els bancs centrals han comprat quantitats rècord de metall els darrers anys.

Comparació amb altres actius

• Borsa: L’índex S&P 500 també ha crescut amb força en vint anys, però amb més volatilitat i caigudes pronunciades (2008, 2020). L’or, en canvi, ha mantingut una tendència més estable. 
• Bons sobirans: Els interessos ultra baixos han reduït la rendibilitat real, especialment en períodes d’alta inflació.
• Criptomonedes: Tot i l’explosió del bitcoin, que ha superat increments astronòmics en menys temps, la seva volatilitat extrema i l’absència de suport institucional el diferencien de l’or, que continua sent universalment acceptat.

Una protecció històrica

L’or té una trajectòria de mil·lennis com a reserva de valor. Des del patró or clàssic fins al sistema de Bretton Woods, aquest metall ha estat al centre del sistema monetari global. Avui, sense estar lligat a cap divisa, és precisament la seva independència dels governs i bancs centrals el que el fa tan atractiu.

Segons el World Gold Council, a finals de 2022 els bancs centrals acumulaven més de 35.000 tones d’or, valorades en prop de 2 bilions d’euros. Es tracta del tercer actiu de reserva més important del món, només darrere del dòlar i l’euro.

Mirant cap al futur

Les previsions de les grans entitats financeres apunten a la continuïtat de la tendència alcista. Goldman Sachs i J.P. Morgan estimen que el preu podria superar els 4.000 dòlars per unça abans del 2026, especialment si es confirma una recessió global i es mantenen les tensions geopolítiques.

Per als petits inversors, això obre un debat: cal diversificar amb or? Les opcions actuals —des de la compra de lingots i monedes fins a sistemes d’inversió fraccionada— fan que sigui més accessible que mai.

En vint anys, l’or ha demostrat que és molt més que un metall lluent: és una assegurança contra la incertesa. Davant d’un món marcat per inflació, guerres comercials i crisi de confiança en les divises, l’or continua consolidant-se com el valor refugi per excel·lència.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les noves tecnologies han entrat al sector financer amb força. Les Finances Descentralitzades (DeFi) són la punta de llança d’una revolució fintech que està desbancant la banca tradicional. Com explica Albert Chic, membre de l’equip d’agents 11Onze, estem davant d’un canvi de paradigma.

La descentralització del sistema financer ja és una realitat palpable. L’auge de les criptomonedes sembla imparable i, fins i tot els bancs centrals treuen les seves pròpies monedes digitals per no perdre rellevància en un món que tenien controlat, però que de mica en mica veuen com se’ls hi escapa de les mans. “És un canvi de paradigma, cap autoritat central les controla”, apunta Chic.

L’agilitat proporcionada per unió de la tecnologia amb els serveis financers s’està fent seu un mercat especialment de públic jove, hiperconnectat, que mai ha entès la lentitud, complicació innecessària, i comissions desorbitades associades a la banca tradicional. A més, moltes d’aquestes noves eines financeres estan basades en tecnologia de cadena de blocs, que les fa més segures a l’hora de protegir-nos d’atacs informàtics. Com explica l’Albert Chic, “fins ara, han demostrat ser xarxes més resistents als atacs informàtics”.

Avui dia, pràcticament hi ha una alternativa descentralitzada a la majoria dels serveis financers. Si en vols saber més, mira el vídeo que hi ha a continuació, on l’Albert Chic ens en fa cinc cèntims.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!