11 preguntes amb resposta sobre l’euro digital

L’arribada de l’euro digital significarà la desaparició dels diners en efectiu? Serà una eina de major control sobre els ciutadans? Quins són els arguments del Banc Central Europeu per estimular la seva implantació? Des d’11Onze, t’oferim la resposta a onze preguntes fonamentals sobre l’euro digital.

Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), justificava recentment la necessitat d’un euro digital per la “transformació potencialment disruptiva” que està experimentant el model de pagaments a causa de l’augment de les transaccions digitals, l’aparició de nous actius digitals i l’entrada de gegants tecnològics com Google o Amazon en el mercat dels pagaments.

L’auge dels pagaments digitals queda patent en un estudi del BCE, que indica que l’any 2022 el valor dels pagaments amb targeta (46%) ja va superar al dels pagaments en efectiu (42%). I això sense comptar altres formes de pagament com les aplicacions mòbils. Davant aquesta realitat, Lagarde advertia que els diners tal com els coneixíem podrien perdre el seu paper d’àncora monetària, “amenaçant la seva funció clau per garantir la confiança en els pagaments”.

Sense aquesta “àncora pública”, l’aparició de nous tipus d’actius digitals, com les criptodivises, podria generar “inestabilitat i confusió entre els ciutadans sobre el que són diners i el que no ho són”, segons la presidenta del BCE, qui advertia sobre la volatilitat dels criptoactius i la necessitat de desenvolupar la regulació.

A més, Lagarde indicava que l’entrada dels gegants tecnològics en el mercat de pagaments “podria incrementar el risc de domini del mercat i la dependència de tecnologies de pagament estrangeres”, argumentant que “en l’actualitat més de dos terços de les operacions de pagament amb targeta a Europa són gestionades per empreses amb seu fora de la Unió Europea”.

En aquest context, està previst que al llarg d’aquest semestre la Comissió Europea faci una proposta sobre el marc legal de l’euro digital. Encara són moltes les incògnites sobre la futura moneda, encara que el Banc Central Europeu ja ha esbossat quins haurien de ser les grans línies mestres de la seva implantació. De totes maneres, no podem oblidar que el seu èxit o fracàs dependrà en última instància del grau d’adopció que assoleixi entre els ciutadans de la zona euro.

Substituirà l’euro digital als diners en efectiu?

No. El BCE ho ha deixat clar: l’euro digital seria un complement dels diners en efectiu, no un substitut, així que els bitllets i monedes seguiran en circulació. La idea és que l’euro digital funcioni en paral·lel a l’efectiu per donar resposta a la creixent demanda dels consumidors per fer pagaments digitals de manera ràpida i segura. Però la seva funció va més enllà. Segons la presidenta del BCE, l’euro digital “garantirà que els diners continuïn denominant-se en euros” i permetrà reforçar “l’autonomia d’Europa”.

Quin serà el seu calendari d’introducció?

El juliol de 2021 es va iniciar una fase de recerca del projecte que hauria de culminar l’octubre de 2023. En paral·lel, la Comissió Europea haurà d’elaborar una proposta de marc legal per a l’euro digital en els pròxims mesos. A la fi d’enguany, el BCE hauria de decidir si es passa a la següent fase, centrada en el desenvolupament de serveis integrats. En aquesta fase, que podria durar entre un i tres anys, es farien proves i possibles experiments reals amb l’euro digital. Amb aquests condicionants, els experts estimen que l’euro digital podria estar operatiu a partir de 2025 o 2026.

Es considerarà una moneda de curs legal?

Tot indica que sí. La presidenta del BCE ha dit que “seria inèdit emetre diners del banc central per als pagaments al detall sense estatus de moneda de curs legal només perquè circula electrònicament”. I afegia que “l’euro digital només pot funcionar com una àncora monetària si es converteix en un mitjà d’intercanvi digital convenient que formi part de la vida quotidiana dels europeus”. En aquest sentit, Lagarde apuntava que, per assolir els suficients efectes de xarxa, l’ús de l’euro digital hauria d’estendre’s no sols al comerç electrònic i els pagaments ‘peer to peer’, sinó també als pagaments digitals efectuats en botigues físiques, que en 2019 van suposar 40.000 milions de transaccions.

Existirà paritat entre els euros digitals i els físics?

Sí. En paraules de Christine Lagarde, l’euro digital “salvaguardarà la confiança dels ciutadans en què un euro és un euro, permetent-los convertir els diners privats en diners digitals del banc central en paritat”.

Quin nivell de privacitat oferirà?

Tot i que el 43% dels europeus va qualificar la privacitat com l’aspecte més rellevant de l’euro digital, la presidenta del BCE ha reconegut que “l’anonimat total que ofereix l’efectiu no sembla una opció viable” per a l’euro digital. No obstant això, el regulador bancari europeu indica que l’euro digital permetria efectuar pagaments sense compartir dades amb tercers, tret que sigui necessari per prevenir activitats il·lícites. I adverteix que, per tal que els pagaments continuïn sent una qüestió privada, caldria protegir diferents tipus de dades, inclosos la identitat de l’usuari, les dades de cada pagament (per exemple, el seu import) i metadades de l’operació com l’adreça IP del dispositiu utilitzat. En aquest sentit, és probable que existeixin diferents graus de privacitat en funció dels pagaments i que els usuaris hagin d’identificar-se la primera vegada que accedeixin als serveis de l’euro digital. Lagarde especificava que “almenys s’hauria de proporcionar un nivell de privacitat igual al de les solucions de pagament electrònic actuals” i assenyalava que s’està explorant si l’euro digital “podria replicar algunes característiques de l’efectiu i permetre una major privacitat en els pagaments de baix valor i baix risc, fins i tot en els pagaments offline”.

Serà una moneda alternativa dins de l’Eurosistema?

No. L’euro digital només seria una forma més de pagar en euros i seria convertible en paritat amb els bitllets físics. El BCE insisteix que l’objectiu és respondre a la creixent preferència dels ciutadans i les empreses pels pagaments digitals.

Quins avantatges tindrà respecte a les ‘stablecoins’ i els criptoactius?

L’euro digital estarà recolzat pel BCE, que recorda que una de les tasques encomanades als bancs centrals és la de “mantenir el valor dels diners, amb independència de la seva forma física o digital”. Si bé l’elevada inflació dels últims temps qüestiona la seva eficiència per complir aquest mandat, és evident que el suport del BCE garantirà una major estabilitat que l’exhibida per les ‘stablecoins’ i els criptoactius, que són molt volàtils. L’organisme europeu adverteix que “l’estabilitat i fiabilitat de les ‘stablecoins’ depenen de l’entitat que les emet i de la credibilitat i aplicabilitat del seu compromís de mantenir el seu valor al llarg del temps”. I afegeix que, quan no existeix una entitat reconeguda responsable d’un criptoactiu, els consumidors no poden reclamar els seus drets. A més, el BCE adverteix del risc que els emissors privats utilitzin les dades personals amb finalitats comercials.

Quins incentius tindran els consumidors per emprar l’euro digital?

El BCE assegura que l’euro digital serà un mitjà de pagament digital tan segur, fàcil de fer-se servir i barat com ho és l’efectiu actualment. La idea és que no tingui costos per a les persones que l’usin en els pagaments ordinaris i que pugui usar-se en qualsevol lloc de la zona euro. En un món en el qual els pagaments electrònics són cada vegada més freqüents, l’euro digital oferiria a individus i empreses una opció addicional per pagar fent servir diners del banc central. A més, l’euro digital podria oferir característiques avançades, com a funcions de pagament automatitzades o alguna forma d’identitat digital.

Hi haurà límits en la conversió d’euros físics a euros digitals?

Probablement. S’estan avaluant opcions que impedeixin mantenir imports elevats d’euros digitals com a inversió lliure de risc.

Hi haurà diferents nivells de remuneració?

També és molt possible. Segons el BCE, si la tinença d’euros digitals es remunerés, la remuneració del tram corresponent a pagaments al detall ordinaris (és a dir, de “nivell un”) seria zero o positiva i, per tant, mai inferior a la de l’efectiu. El regulador bancari europeu considera que la remuneració del “nivell dos” hauria de ser una mica inferior a la dels actius considerats segurs. L’objectiu seria evitar que l’euro digital es converteixi en una forma d’inversió.

Es basarà en la tecnologia ‘blockchain’?

Encara no s’ha decidit. L’Eurosistema es planteja diferents enfocaments i tecnologies per crear l’euro digital. Això inclou solucions centralitzades i descentralitzades, com ‘blockchain’, però encara no s’ha adoptat cap decisió sobre aquest tema.

En un món marcat per la revolució dels mitjans de pagament i l’auge dels criptoactius, que estan erosionant el paper dels bancs centrals i les monedes fiduciàries, el BCE vol que l’euro digital es converteixi en “la millor manera de gestionar la transició a l’era digital”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La indústria de l’automoció europea es troba en un moment crític a conseqüència dels alts costos de producció, la pèrdua de competitivitat en vers les marques xineses i de les polèmiques exigències legislatives de la UE. El nou reglament europeu antiemissions que entra en vigor el gener de 2025 pretén avivar unes vendes de cotxes elèctrics estancades i vindrà acompanyat de multes multimilionàries que poden acabar d’enfonsar uns dels pilars de la indústria europea.

La Unió Europea obre el 2025 amb la posada en marxa de la normativa CAFE (per les sigles en anglès, Clean Air for Europe) que obliga que la mitjana d’emissions de CO₂ en els vehicles de cada fabricant es redueixi en un 15 % en comparació amb els nivells del 2021. Entre 2030 i 2034, s’exigirà una reducció del 55% de les emissions dels turismes nous i del 50% en cas de furgonetes.

La normativa CAFE es va aprovar en 2019 i preveu un pla de reducció gradual de les emissions dels vehicles nous comercialitzats a la Unió Europea amb l’objectiu de prohibir les vendes de vehicles de combustió de gasolina, dièsel i híbrids a partir del 2035.

Fins ara, aquest topall estava en 115,1 g/km i des del gener 2025 es reduirà fins a 93,6 g/km. A més, les marques s’enfronten a una multa de 95 euros per cada gram que superi aquest límit, multiplicat pel nombre de cotxes venuts.

La indústria de l’automòbil europea entre l’espasa i la paret

L’Associació Europea de Fabricants d’Automòbils (ACEA, per les seves sigles en anglès) fa temps que adverteix que la indústria de l’automòbil europea probablement no serà capaç de complir el reglament i que pot arribar a pagar fins a 16.000 milions d’euros en multes, xifra que amenaçaria la viabilitat de tota la indústria automobilística europea. 

Segons declaracions fetes per la patronal a Europa Press, les vendes de vehicles elèctrics a Europa estan estancades sobre el 13% de la quota de mercat, 10 punts percentuals menys per sota del que haurien d’estar: “Una bretxa massa gran per a tancar-la a temps”.

Els fabricants de cotxes adverteixen que l’adopció massiva del vehicle elèctric, necessària per complir aquestes normatives, no està avançant al ritme esperat. Això es deu a factors com l’elevat preu dels vehicles elèctrics, la manca d’infraestructures de càrrega adequades i les reticències dels consumidors.

En aquest context, es crea una paradoxa segons la qual els fabricants es poden veure obligats a aturar la producció i vendes de cotxes de combustió per compensar la manca de vendes de cotxes elèctrics a fi d’evitar les multes multimilionàries. Tanmateix, afectant encara més la poca rendibilitat de les marques i agreujant les reduccions de plantilla i el tancament de fàbriques.

Les grans marques europees parlen de “potencials danys irreversibles” si no es redueixen les exigències mediambientals i ja fa mesos que estan anunciant retallades de producció, tancaments de fàbriques i un replantejament del seu objectiu de convertir-se en fabricants de vehicles purament elèctrics abans del final d’aquesta dècada.

El repte xinès i la competitivitat en risc 

La competència del sector automobilístic de la Xina està erosionant la quota de mercat de la indústria de l’automòbil europea. Els costos de producció a Europa, incloent-hi salaris elevats i preus energètics disparats gràcies al gol en pròpia porta que han significat les sancions contra Rússia, fan que els fabricants europeus tinguin desavantatges respecte als seus competidors xinesos. Aquests últims, amb el suport d’una cadena de subministrament més eficient i subsidis governamentals substancials, estan expandint ràpidament la seva presència al mercat global.

La Unió Europea (UE) ha reconegut aquest desafiament i està intentant respondre amb polítiques de proteccionisme econòmic, però de rebot, també està castigant als fabricants de cotxes europeus que han deslocalitzat la seva producció a la Xina.

Per la seva part, alguns països europeus com França, Itàlia i Romania han intentat sense èxit pressionar a Brussel·les per a retardar l’aplicació de la normativa o de les multes. No obstant això, tenint en compte que el sector de l’automòbil representa el 7% del PIB de la UE i el 6,1% de l’ocupació, amb 13,8 milions de llocs de treball directes o indirectes, no es pot descartar que la Comissió Europea proposi possibles canvis a aquest reglament davant el Parlament Europeu després de redactar el seu informe avaluant l’execució de la nova normativa.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’escenari geopolític afavoreix el negoci dels americans, que han passat a ser el principal proveïdor de l’estat espanyol i de la resta de la Unió Europea. El gener de 2022 el principal proveïdor europeu era Rússia, amb un 31% de les importacions.

Quan parlem de petroli tendim a pensar en Rússia, els països àrabs i Veneçuela. Però la veritat és que, d’uns anys ençà, els Estats Units han passat d’importador net de petroli a ser el màxim exportador mundial de cru. Els americans asseguren que estan produint 13 milions de barrils al dia, per damunt dels 10 milions de barrils que es calcula que produeix l’Aràbia Saudita i dels 9,5 milions que produeix Rússia.

Espanya tampoc està exempta d’aquesta tendència. Segons ha revelat recentment la Corporación de Rerservas Estratégicas de Productos Petrolíferos, Estats Units ja és el principal proveïdor de petroli de l’estat espanyol, amb 8,7 milions de tones de cru, més d’un 31% que l’any 2022. L’entrada d’Estats Units en la producció petrolífera ha estat fulgurant, ja que el 2015 a Espanya no s’hi importava ni un sol barril americà. 

El context geopolític ideal

El petroli és, tothom ho sap, clau per al funcionament de les economies occidentals. A més, el fet que sigui finit i la pressió ambiental per deixar d’utilitzar-lo provoquen un efecte paradoxal: n’augmenta la producció i els preus continuen alts. Els americans semblen tenir pressa per vendre les seves reserves de petroli abans que s’imposi una alternativa més neta. Però, a més, el petroli és indubtablement la millor manera de mantenir la utilització del dòlar en les transaccions internacionals i de corregir la deficitària balança comercial d’Estats Units.

La fal·lera petrolífera d’Estats Units extraient petroli WTI (West Texas Intermediate, és a dir petroli de Texas i Oklahoma) coincideix en el temps amb les sancions a Rússia. Sancions que també dificulten el trànsit marítim d’altres productors com Nigèria, que fins ara era el principal proveïdor espanyol.

La dependència europea

Els americans han aconseguit, doncs, col·locar-se com a principals proveïdors de petroli i gas d’Europa, desbancant Rússia. Fins al gener de 2022, Rússia proporcionava el 31% del petroli que necessitava la Unió Europea. Tot i les sancions això no ha suposat un greu problema per a Rússia, que manté el seu ritme de producció en 9,5 milions de barrils però venent-los a l’Índia i la Xina.

Tot plegat té l’efecte indesitjat, o calculat, de convertir la Unió Europea en dependent del petroli i el gas d’Estats Units. Es tracta d’una situació de fragilitat en un assumpte estratègic per a la indústria i la població europees: l’accés a l’energia. Mentre la revolució energètica continua avançant, sempre més a poc a poc del necessari, els Estats Units han aconseguit lligar curt l’excel·lent client europeu. Els competidors en producció petrolífera dels americans cauen en desgràcia o són assenyalats com a malvats o responsables del canvi climàtic. Al mateix temps, silentment i en temps rècord, Estats Units ja és el líder mundial en exportació d’hidrocarburs. És ineludible la sensació que en geopolítica i economia les casualitats no existeixen.

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Truca’ns i parla sense cap compromís amb un dels nostres agents per aclarir qualsevol dubte que puguis tenir i protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: Or Patrimoni.

Actualment, hi ha 238 mines d’or actives repartides en 36 països a tots els continents, excepte l’Antàrtida, sovint en zones remotes i empobrides. Un informe del World Gold Council mostra que l’explotació responsable de l’or contribueix en gran part al desenvolupament econòmic i social de moltes comunitats locals.

L’or ha estat un metall preciós únic, amb un gran valor emocional, cultural i financer al llarg de la història. A més, l’or té cada vegada més aplicacions tecnològiques, que el porten a ser present en telèfons mòbils, kits de proves mèdiques o coixins de seguretat per a vehicles.

Però els recursos aurífers també són una font essencial d’oportunitats en molts països en desenvolupament. Com indica un informe del World Gold Council, les explotacions d’or responsables generen nombrosos llocs de treball, faciliten la construcció d’infraestructures i contribueixen al desenvolupament de les comunitats locals, a més d’aportar abundants ingressos a través d’impostos i cànons.

Ocupació ben remunerada

L’anàlisi de les operacions de les 29 empreses membres del World Gold Council mostra que el 2023 van aportar un total de 57.520 milions d’euros a les economies dels seus països, donant suport a 212.000 llocs de feina directes i a 163.000 empreses. A més, cada lloc de treball en la indústria de l’or també genera unes altres sis ocupacions indirectes en la cadena de subministrament o gairebé deu més si s’inclouen les ocupacions derivades.

Els treballadors de la indústria de l’or estan ben remunerats, amb una mitjana sis vegades superior al salari mitjà nacional. I cal tenir en compte que gràcies als recents esforços de les empreses per formar i desenvolupar les competències locals, el 95% dels empleats procedeixen del país on està situada la mina. El percentatge d’expatriats s’ha reduït a la meitat en els últims vuit anys.

Desenvolupament de les comunitats locals

Les empreses del sector reconeixen els beneficis mutus d’integrar-se el més possible en l’economia local, recorrent a la població i a les cadenes de subministrament autòctones. Això dona suport a la seva “llicència per operar” i permet a la comunitat beneficiar-se del desenvolupament econòmic i social de la mina.

De fet, operar en un enclavament aïllat d’esquena a la comunitat local ja no és una opció viable per a cap empresa minera. Per tenir èxit, han de generar beneficis sostenibles per a la població local, especialment en els llocs més pobres i remots, on sovint hi ha poques vies alternatives per a l’activitat econòmica i el progrés de la comunitat.

Això ha suposat que l’any 2023 les empreses que integren el World Gold Council gastessin més de 620 milions d’euros en inversió comunitària, un increment de 77 milions respecte a l’any anterior. A més de cobrir les necessitats d’una mina d’or, és evident que les inversions en carreteres, subministrament d’aigua i electricitat suposen un benefici a llarg termini per a les empreses i comunitats de la zona.

A aquest import s’hi sumen gairebé 8.000 milions d’euros pagats en impostos i regalies, que reverteixen en la millora dels serveis públics, l’educació, la sanitat i les infraestructures dels països on es troben les mines. En molts països en desenvolupament, aquests tributs constitueixen una proporció notable de la base impositiva nacional i fan possible que es beneficiïn tant les zones mineres com les no mineres.

Una aportació considerable al PIB

En total, s’estima que l’aportació d’aquestes empreses al PIB dels 36 països on operen va ascendir a prop de 57.000 milions d’euros. Per cada euro de producció d’or, almenys 63 cèntims van acabar com a salaris, impostos o ingressos per als propietaris d’empreses locals.

Tot i que històricament les operacions mineres no sempre han conduït a millores en el desenvolupament humà i social de les comunitats locals, cada vegada més es tendeix a aplicar estrictes protocols mediambientals, de governança i socials com a condició per a operar. Per això, la indústria de l’or s’està convertint en un important motor econòmic i social per a molts països de tot el món.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Una dècada després que la República Popular de la Xina posés en marxa la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda amb l’objectiu de desenvolupar una infraestructura global de comerç i cooperació internacional, el projecte s’enfronta a nous reptes geopolítics que marcaran el seu futur.

La Iniciativa del Cinturó i la Ruta de la Seda o Belt and Road Initiative (BRI, per les seves sigles en anglès), també coneguda com la Nova Ruta de la Seda, es va posar en marxa el 2013 pel president Xi Jinping. Es tracta d’un dels projectes d’infraestructures més ambiciosos mai concebuts, i, originalment, estava pensat per a incrementar el comerç i cooperació econòmica entre l’Àsia Oriental i Europa. Durant els últims deu anys el projecte s’ha ampliat a Àfrica, Oceania i Amèrica Llatina, incrementant exponencialment la inversió en infraestructures.

A més, en aquesta estructura logística s’hi suma la ruta de la seda marítima que inclou ports i infraestructura costanera des del litoral occidental de la Xina a Europa, l’Índia, Àfrica, el Pacífic i Llatinoamèrica. La qual cosa és d’una importància cabdal tenint en compte que la Xina té actualment 95 ports i sis d’ells figuren en el rànquing dels 10 més importants del món.

Amb l’objectiu de connectar al 65% de la població i a un terç del PIB mundial amb la Xina mitjançant la creació d’una xarxa de rutes marítimes i enllaços terrestres, ha captat l’atenció del món pel seu abast global i les seves implicacions econòmiques, polítiques i socials. El govern xinès va anunciar que la iniciativa significa “il·luminar una nova era de globalització”, i facilitarà una “època d’or del comerç que beneficiarà a tots”.

Al juliol d’aquest any, les inversions totals en el marc del projecte van superar el bilió de dòlars, fins al punt de competir directament amb el Fons Monetari Internacional (FMI). Aquests diners provenen principalment del Nou Banc de Desenvolupament, del Fons de la Ruta de la Seda i del Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructures (BAII). 

Un imparable món multipolar

Tot i que la iniciativa ha estat elogiada per a fomentar el desenvolupament econòmic i la cooperació entre països, oferint unes condicions beneficioses per totes les parts que no es donaven amb el monopoli dels poders occidentals, també han sorgit algunes veus crítiques. Alguns països participants han expressat preocupació sobre la transparència dels projectes, dubtes per si podran fer front a la càrrega de deute o de quina serà la dependència amb la Xina en cas que no puguin tornar els préstecs. 

Una gran part d’aquestes crítiques i pressió perquè certs països es neguin a col·laborar amb el gegant asiàtic venen per part dels Estats Units, que veu com s’esvaeix cada cop més la seva hegemonia com a poder econòmic i geopolític global en favor d’altres actors emergents, com Rússia i la Xina, que volen mantenir la seva sobirania lliure dels tentacles d’Occident.

L’èxit del projecte el converteix en una eina perfecta per expandir, encara més, la influència política i econòmica de la Xina, tenint accés preferent a nous mercats i recursos naturals fins ara dominats quasi exclusivament pels poders occidentals, que veuen amb desesperació com els cicles econòmics i els mercats financers se centren cada vegada menys amb ells.

En aquest context, l’última cimera dels BRICS, on s’ha anunciat que sis països més s’uniran al bloc econòmic, ha creat una gran expectació. Tanmateix, ha posat de manifest la dificultat d’unificar interessos tenint en compte les sensibilitats de tots els estats membres. L’expansió del BRI pot ser el punt d’unió que tapi les esquerdes, especialment entre els països africans que han demanat que la Xina passi de la construcció d’infraestructures a la industrialització local i d’una Índia també interessada a finançar projectes emblemàtics a països en vies de desenvolupament del sud global, com a contrapartida a Occident.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El més normal és que el trencament d’una canonada o d’un desguàs en el pis de dalt provoqui desperfectes en el nostre habitatge. De fet, cada any es produeixen una enorme quantitat d’intervencions de les asseguradores per filtracions d’aigua. Què has de tenir en compte per solucionar aquest problema?

Possiblement has passat per l’experiència d’arribar a casa i descobrir una gran taca d’humitat que prové del sostre. I és que els danys per aigua d’un veí són un sinistre molt comú.

Si ja és un maldecap tenir una avaria a casa, la situació pot ser fins i tot pitjor quan patim les conseqüències d’una fuita d’aigua en el domicili d’una altra persona. L’arranjament dels nostres desperfectes pot complicar-se si el propietari de l’habitatge del qual prové l’aigua no té assegurança i la nostra pòlissa no inclou defensa legal.

Una petita gotera pot acabar convertint-se en tota una cascada, així que la primera cosa que hem de fer és localitzar al nostre veí el més aviat possible i informar-lo de la situació. Per evitar que el problema s’agreugi, el millor és que el veí talli immediatament l’aigua de l’habitatge fins que arribin els tècnics i arreglin el problema.

Compti o no compti el nostre veí amb una assegurança de llar, tenim dret a la indemnització dels danys per aigua, que en aquest cas sol materialitzar-se en forma de reparació dels elements de la nostra llar que han resultat danyats.

La seva assegurança pagarà les filtracions?‍

En cas que el nostre veí tingui assegurada la seva casa, el normal és que la seva companyia es faci càrrec dels nostres desperfectes. Però hem de tenir en compte que hi ha alguns casos en els quals l’assegurança del nostre veí no cobrirà les filtracions d’aigua.

Si la fuita d’aigua es deu a un descuit del nostre veí, que s’ha deixat una aixeta oberta i ha estat fora de casa durant més de 72 hores, la companyia asseguradora no es farà càrrec dels danys. Tampoc assumirà la reparació la seva companyia si el veí ha estat neglitent en el manteniment de la seva casa i la filtració pot atribuir-se a això.

D’altra banda, si la fuita s’ha produït a conseqüència d’una obra a casa del nostre veí, haurem d’exigir la reparació al responsable de l’obra, que ha de comptar amb una assegurança de responsabilitat civil.

Què fer si el responsable no assumeix la reparació?

Tot i que el responsable de la fuita d’aigua no tingui una assegurança de llar, segueix obligat a fer-se càrrec dels desperfectes, ja sigui pagant directament les reparacions en el nostre domicili o abonant-nos la factura si per alguna raó haguéssim d’avançar nosaltres el pagament.

Si el veí es nega a cobrir la reparació, hem de fer fotografies o vídeos dels desperfectes provocats per les filtracions. A continuació, val la pena trucar a la nostra assegurança si disposem d’ella per a que enviïn un perit. El seu informe ens servirà com a prova si hem d’arribar als tribunals.

A més, si la nostra pòlissa inclou defensa jurídica, podem aprofitar aquesta cobertura per sol·licitar un advocat que gestioni la reclamació. El nostre advocat enviarà al veí una reclamació exposant els fets i demanant la reparació dels danys. Si l’altra part segueix negant-se a pagar, llavors caldrà interposar una demanda.

El procés judicial seguit en aquests casos és ràpid i senzill. La sentència condemnarà al demandat a fer-se càrrec de la reparació o abonar la factura en cas que hàgim arreglat els danys pel nostre compte. En última instància, si el responsable no compleix amb aquesta obligació, haurem de demanar l’execució de la sentència per a que li embarguin la quantitat que ens deu.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Quan es compleix gairebé un any de l’inici de l’actual ofensiva d’Israel sobre Palestina que ja ha causat la mort de més de 41.000 persones, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau publica un nou informe que posa el focus en el negoci dels bancs i de les empreses armamentístiques que s’estan lucrant gràcies al genocidi en curs.

L’informe sobre “La Banca Armada i la seva corresponsabilitat al genocidi a Gaza”, realitzat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, analitza 3.606 operacions financeres que es van portar a terme del 2014 al 2024, la majoria d’elles executades en els últims cinc anys, entre 15 empreses armamentístiques que han venut la seva producció a Israel i els bancs que les han finançat.

Des de 2008, el Centre Delàs ha publicat més d’una desena d’informes, llibres i nombrosos articles denunciant la relació entre els bancs i les empreses que fabriquen armes. Amb aquesta nova publicació pretén apel·lar a la responsabilitat de les entitats financeres que són part de l’ecosistema de la venda d’armes que l’exèrcit israelià utilitza contra els territoris palestins, perpetrant crims contra la humanitat de manera sistemàtica.

Les xifres de la vergonya

En el present informe s’exposen i es revisen les principals exportacions d’armes a Israel dels últims 10 anys, partint principalment de la base dades obtinguda de l’Institut Internacional de Pau d’Estocolm (SIPRI) i complementats amb altres fonts. La majoria de les operacions corresponen al període que va des del 7 d’octubre de 2023 fins a l’actualitat.

L’estudi identifica 15 empreses d’armament que proveeixen d’armes i municions a Israel: BAE Systems, Boeing, Day & Zimmerman, Elbit Systems, General Dynamics, Israel Aerospace Industries, Leonardo, Lockheed Martin, Nammo, Navantia, Oshkosh Corp, Rafael Advanced Defense Systems, Rheinmetall, Rolls-Royce i RTX Corp (anteriorment Raytheon Technologies).

Així mateix, assenyala 25 institucions financeres internacionals que estan finançant el genocidi palestí. La gestora de fons d’inversió Vanguard encapçala la llista amb més de 37.000 milions d’euros, seguida per la corporació de serveis financers i d’inversió State Street (35.200), i les gestores de fons d’inversió, Capital Group (28.800) i BlackRock (27.900), sent el Bank of America (17.230) el que tanca els cinc primers llocs copats per institucions financeres estatunidenques.

La complicitat de la banca espanyola

Segons l’informe, fins a 12 entitats financeres espanyoles, entre elles Santander, BBVA i CaixaBank, però també d’altres bancs estatals com Ibercaja, Banco Caminos o Banca March, han finançat a set d’aquestes empreses: Boeing, Day & Zimmerman, General Dynamics, Oshkosh Corp, Leonardo, Rheinmetall i MTU Friedrichshafen.

Santander i BBVA són els dos bancs responsables de la major part d’aquest finançament (el 95,4% del total), uns 3.600 milions d’euros entre les dues entitats, 2.225 i 1.367 milions de dòlars, respectivament. Els segueixen CaixaBank (99), Bestinver (59,5), EDM Group (7,95) i Ibercaja Group (2,26).

Concretament, el BBVA, Santander i CaixaBank van finançar a Boeing i General Dynamics que van exportar les bombes guiades tipus GBU que es van utilitzar en les massacres de Jabalia del 9 i del 31 d’octubre, i on van ser assassinats gairebé 100 civils. També BBVA i Santander, juntament amb Ibercaja i Banc Camins, van proveir finançament a Rheinmetall, l’empresa que va vendre a Israel els obusos autopropulsats de 155 mm, M109-52 Howitzer, que es van fer servir l’octubre passat en els atacs al Port de Gaza.

Per altra banda, la producció i el manteniment dels avions Boeing F-15 i Lockheed Martin/Leonardo F-35 que han estat exportats a Israel aquests últims anys han estat finançats pel Santander, el BBVA i CaixaBank. Aquests avions han estat àmpliament utilitzats en la campanya de bombardejos sobre Gaza, Líban i el Iemen.

El Centre Delàs precisa que onze d’aquestes dotze entitats financeres han comprat accions d’alguna de les empreses que subministren armament a Israel. A més, apunta que “tenint en compte que la majoria de la població espanyola se solidaritza amb la lluita del poble palestí i s’oposa fermament al genocidi a Gaza, els bancs que amb els seus diners i el dels seus clients fan costat al complex militar-industrial israelià han d’assumir la seva part de responsabilitat i cancel·lar totes les operacions que puguin estar relacionades amb els crims de guerra comesos per l’exèrcit israelià”.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

Preciosos 11Onze es converteix en la primera entitat de l’Estat espanyol en facilitar accés directe a diferents mines d’Àfrica per a institucions i grans empreses que vulguin comprar grans quantitats d’or. El febrer de 2022, 11Onze ja va ser pionera oferint als membres de la seva comunitat l’oportunitat de comprar or col·lectivament per protegir-se de la inflació. 

11Onze irromp amb força al mercat internacional de l’or amb ORigen: la possibilitat de comprar or físic en grans quantitats (des de quilos a tones) gràcies a haver aconseguit accés directe a diverses mines d’Àfrica. Així, Preciosos 11Onze fa un gran pas endavant amb la intenció de poder assortir directament el mercat nacional i internacional amb or físic de la millor qualitat. El públic a qui va adreçat aquest producte són les refineries d’or europees, associacions de joiers, grans empreses i inversors institucionals, per tant, no està pensat per a petits inversors.

L’evolució de la cotització de l’or en els últims anys ha constatat perquè aquest metall preciós és el valor refugi per excel·lència no només a l’hora d’assegurar els nostres estalvis, sinó per grans inversors que volen diversificar les seves carteres en moments d’incertesa econòmica i geopolítica com l’actual.

Preciosos 11Onze

Ja fa tres anys que 11Onze es va convertir en l’entitat financera pionera a oferir or físic a la seva comunitat, impulsant compres col·lectives d’or amb l’objectiu d’aconseguir una plusvàlua amb la compra i venda d’aquest metall preciós. 

Ara ha arribat el moment per 11Onze de créixer venent or físic en grans quantitats a escala internacional. Tenim els acords exclusius necessaris per garantir l’aprovisionament d’or des dels seus orígens, principalment amb mines establertes en diversos països africans com Mali, Uganda, Tanzània i Sud-àfrica. I estem treballant per estendre la nostra xarxa a Amèrica de sud.

Accés directe a mines d’Àfrica

Si vols el millor producte al millor preu, has d’anar a l’origen. Després de tres anys al sector, Preciosos 11Onze ha pogut posar en marxa ORigen. 

D’aquesta manera, Preciosos 11Onze es converteix en la primera entitat de l’Estat espanyol en poder facilitar accés directe a or d’origen. I podem oferir quantitats d’or des de 10 kg fins a diverses tones per compres puntuals o recurrents. Or de la millor qualitat i a un preu sense competència, amb descomptes que poden arribar fins al 27% del preu LBMA.

Una compra amb totes les garanties

11Onze Preciosos entén els reptes als quals s’enfronten els compradors en aquest mercat, especialment quan tracten amb comunitats mineres remotes i locals. Com a facilitadors o mandataris del comprador, aportem recursos indispensables per facilitar, amb tots els avals, aquest tipus de transaccions comercials.

El nostre paper és fonamental, ja que tenim contacte directe amb les mineries i les autoritats  locals pertinents per avalar un procés transparent i amb totes les garanties. A més, ens encarreguem de tots els contractes, documentació i verificació necessària. Aquest és un pas clau del procés, especialment quan es tracta de comprar, transportar i refinar grans quantitats d’or entre fronteres.

11Onze ha creat un procediment que garanteix que el comprador rebrà or refinat de la millor qualitat i al millor preu, complint tots els requisits legals i eliminant qualsevol possible estrès del procés de compra. Per a les institucions, associacions de joiers, refineries o grans empreses que vulguin accedir a més informació sobre ORigen, es poden posar en contacte amb un dels nostres agents aquí.

Si vols el millor or al millor preu, has d’anar a l’origen. Tingues accés directe a mines d’Àfrica amb Preciosos 11Onze.

Les noves potències emergents intenten reduir la seva dependència del dòlar mitjançant un procés de desdolarització que desvincula les seves economies del sistema monetari internacional dominat pels Estats Units. Una tendència a l’alça que podria destronar el dòlar com a principal reserva de valor.

La desdolarització és un procés pel qual un país o una economia redueixen la seva dependència del dòlar americà com a moneda de referència. Una tendència a l’alça que s’ha convertit en un tema candent des de l’inici del conflicte a Ucraïna. Molts països emergents estan optant per diversificar les seves reserves i consideren alternatives a l’hegemonia del dòlar en el sistema monetari global per protegir-se de les sancions econòmiques dels Estats Units.

Tot i que fa quasi vuit dècades que la divisa nord-americana ocupa una posició hegemònica en el sistema monetari internacional, acaparant més del 40% del comerç internacional i gran part de les reserves estrangeres, el dòlar estatunidenc ha passat de representar el 80% de les reserves globals de divises en mans de bancs centrals durant la dècada dels 70, al 60% actual. 

Això vol dir que alguns països comencen a fer més transaccions o diversificar les seves reserves en altres monedes -com l’euro, el ruble o iuan xinès- o a incrementar la compra d’or. Una disminució del risc de la dependència en el dòlar que pot ajudar a alleujar la pressió sobre les seves monedes, protegint les seves economies de les fluctuacions del dòlar, i blindant-les enfront del poder de negociació, intimidació i càstig autoatorgat per l’administració americana gràcies al predomini del dòlar.

En resposta a la guerra comercial i sancions occidentals

Un exemple de desdolarització és el cas de Rússia. Després de les sancions sense precedents imposades pels Estats Units i els seus estats clientelars a la Unió Europea contra Rússia a partir del 2014, i de la congelació de la meitat de les seves reserves de divises (300.000 milions de dòlars), Moscou va començar a buscar maneres de reduir la seva dependència del dòlar americà. 

El banc central de Rússia va liquidar gran part de la seva cartera de bons dels Estats Units. Dels 176.000 milions de dòlars en deute americà que arribava a tenir el 2010, al final de novembre del 2021 només en posseïa per un valor de 2.409 milions de dòlars, la majoria en títols a curt termini. Al mateix temps que substituïa les reserves en dòlars per renminbi, comprava quantitats ingents d’or fins al punt de superar, per primera vegada en tota la sèrie històrica, la proporció de dòlars en les reserves internacionals del banc central rus. Una febre de l’or que no es va limitar a Rússia.

L’exclusió d’alguns dels seus bancs del sistema SWIFT seguia la mateixa tendència dels últims anys i no feia més que consolidar els esforços per part de la Xina i Rússia per buscar sistemes alternatius que poguessin blindar les seves economies. En aquest context, el 2017, Rússia posava en funcionament el Financial Messaging System of the Bank of Russia (SPFS), equivalent al SWIFT americà, o al Cross-Border Interbank Payment System (CIPS) xinès. 

En definitiva, la creació d’un simple protocol de comunicació entre bancs, però que no deixa de ser un pas més per establir una alternativa a l’ecosistema del dòlar que la guerra comercial de Washington contra Pequín no fa més que esperonar. La Xina, com Rússia, tot i que d’una manera menys dramàtica, també va reduint progressivament la seva cartera de bons nord-americans i està comprant grans quantitats d’or, provocant que la demanda d’aquest metall preciós assoleixi màxims històrics.

Els BRICS volen la seva pròpia moneda

El grup de grans economies emergents conegut com els BRICS i integrat pel Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica, està estudiant la creació de la seva pròpia divisa, una moneda comuna com proposava Lula da Silva, president del Brasil, que afebliria encara més la capacitat dels Estats Units per portar a terme la seva agressiva política exterior. Una proposta que serà debatuda en la cimera dels BRICS que tindrà lloc a Sud-àfrica l’agost del 2023.

Al mateix temps, el Brasil i l’Argentina estan negociant la concepció d’una moneda comuna que es podria denominar ‘sur’, a la que si podrien unir a altres països llatinoamericans, i que, si es fes realitat, suposaria el segon bloc monetari més gran del món. Una moneda per a transaccions comercials i financeres que en cap cas reemplaçaria al real brasiler o al pes argentí, però que sí que substituiria al dòlar.

El president Lula afirmava que tot i que el projecte encara es troba en una fase embrionària, és en l’interès dels dos principals socis del Mercosur desenvolupar la idea d’una divisa compartida per poder dependre cada vegada menys del dòlar per a les transaccions internacionals. 

Una tendència que es globalitza

Per altra banda, els Emirats Àrabs i l’Índia segueixen mantenint converses per utilitzar rupies en el comerç de matèries primeres no petrolíferes, desbancant el dòlar. Cal recordar que aquests dos països van signar l’any passat un acord de lliure comerç amb l’objectiu d’augmentar les transaccions no petrolieres fins a 100.000 milions de dòlars en 2027.

En aquest context, per primera vegada d’ençà que als anys 70 es lligués la venda del petroli al dòlar, l’Aràbia Saudita, el país productor més gran de petroli, ha declarat que està obert a comerciar amb divises diferents del dòlar. Un fet significatiu que va lligat amb la normalització de les relacions diplomàtiques amb l’Iran, un dels altres països al punt de mira de les sancions americanes durant dècades i punta de llança de la desdolarització a l’Orient Mitjà.

Així mateix, al continent asiàtic, el bloc de països que conformen l’Associació de Nacions del Sud-est asiàtic (ASEAN), una organització intergovernamental que reuneix a Brunei Darussalam, Cambodja, Indonèsia, Laos, Malàisia, Myanmar, Filipines, Singapur, Tailàndia i Vietnam, han proposat fer transaccions comercials transfrontereres en una moneda digital local. 

Un acord que també donaria preferència a l’ús de les targetes de crèdit emeses per bancs locals i que gradualment abandonaria els sistemes de pagament estrangers, com Visa i Mastercard, “per protegir les transaccions de possibles repercussions geopolítiques”, apuntava el president indonesi, Joko Widodo.

Un nou món, amb un vell patró?

Segons sembla, doncs, estem assistint a un canvi de cicle en l’economia mundial. El pas a la multipolaritat posa en qüestió l’hegemonia del dòlar com a moneda de reserva mundial i impulsa altres divises que miren de recolzar-se en algun actiu real, com l’or, enfront de la volatilitat econòmica i de la creixent crisi de confiança en el sistema monetari actual.

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.

Un dels objectius fundacionals d’11Onze és oferir eines perquè la nostra comunitat pugui reduir despeses, gestionant els seus diners de manera més efectiva. Algú podria pensar que això és un simple eslògan de màrqueting, una frase bonica que sona molt bé i prou. Per tant, hem contactat amb alguns dels clients d’11Onze Segurs perquè els seus testimonis parlin per si sols.

Oferir un bon producte a un bon preu no és feina fàcil. Des d’11Onze Segurs vàrem analitzar les diferents opcions que oferia el mercat de les assegurances de la llar durant mesos, així com realitzar estudis dels costos de les assegurances a través d’enquestes als membres de la nostra comunitat que són propietaris d’un habitatge.

L’objectiu era prou clar: poder oferir als nostres clients la millor assegurança de la llar, comparant cobertures de diversos proveïdors per trobar la millor opció que s’adaptés a les circumstàncies particulars de cadascú, i a un preu més que competitiu, des de 5 € mensuals.

Però el preu no ho és tot. Des d’un bon principi teníem clar que havíem de reduir la quantitat de paperassa i lletra petita que acompanya qualsevol pòlissa d’assegurança. La simplicitat i transparència en l’abast de les cobertures que estem contractant ens donen més tranquil·litat i eviten sorpreses d’última hora.

El resultat d’una feina ben feta

L’esforç ha valgut la pena i creiem que ho hem aconseguit. A 11Onze Segurs pots contractar i gestionar la teva assegurança de la llar des del mòbil, agilitzant els tràmits, abonant una quota mensual o anual, sense permanència, entre un 15% i un 20% més barata que amb les companyies asseguradores tradicionals, i sense oblidar-nos del compromís amb la societat com a empresa B Corp certificada.

Però no t’ho diem nosaltres, t’ho diu Vincenç Aguilà, de Sabadell, que tenia clar que estava pagant de més per la seva assegurança de la llar. Fent el canvi a 11Onze Segurs s’estalvia 350 € anuals. I quan li preguntem què pensa fer amb els diners estalviats: “Reinvertir-los a 11Onze!”.

Des de Roquetes, Gemma Monllau ens explica que està “molt contenta amb la decisió de canviar d’assegurança”, s’ha estalviat 55 € en la quota de la pòlissa, que l’ajudaran a cobrir “altres despeses, tal com s’està encarint tot!”. Xavier Tornos, de Terrassa, ho tenia clar, amb els 100 € que s’ha estalviat en passar-se a 11Onze Segurs, s’ha comprat “un altaveu de Bluetooth nou!”.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.