Territori 17: la teoria del cigne negre

Els últims esdeveniments que han convulsionat el sector bancari poden tenir un impacte transcendental en l’economia i les nostres vides. Es poden preveure i evitar aquestes crisis? En aquest episodi de La Plaça, Xavi Viñolas, redactor d’11Onze, analitza la predictibilitat econòmica retrospectiva a través de la teoria del cigne negre. 

És fiable el model econòmic actual? Algú podria pensar que anem de crisi en crisi en una concatenació cíclica d’esdeveniments catastròfics inevitables en els mercats financers. Però, són realment imprevisibles aquests cataclismes econòmics? Es poden millorar les anàlisis econòmiques que es fan per predir el futur?

En l’àmbit econòmic, la teoria del cigne negre és una metàfora que fa referència als esdeveniments altament improbables, que es produeixen per sorpresa i que tenen un gran impacte negatiu per les economies. Es caracteritzen per una predictibilitat retrospectiva, és a dir, hi ha factors que expliquen per què s’han produït i com es podien haver evitat.

Anticipar-se als cignes negres

Qualsevol mena d’inversió està exposada a l’impacte de possibles cignes negres que afectin negativament l’evolució del mercat. Per això és essencial tenir una cartera diversificada i estructurada amb diferents classes d’actius que puguin actuar com a contrapesos en cas d’un canvi sobtat del panorama econòmic provocat per un esdeveniment d’aquest tipus.

Dit això, i tenint en compte que els cignes negres són cada vegada més comuns, Viñolas proposa que “potser és el model econòmic en si mateix que s’hauria de qüestionar”, i segueix, “els bancs s’han acostumat a privatitzar els beneficis i a socialitzar les pèrdues. Traient l’element de risc de les inversions de risc”, per tant, tenen pocs incentius per evitar que es produeixin aquests esdeveniments, donat que les conseqüències les acaben pagant els altres, és a dir, nosaltres, els contribuents.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Pobles i micropobles de Catalunya pateixen despoblament des de fa dècades. Una tendència marcada per les oportunitats laborals i la centralització del teixit empresarial a les ciutats que la pandèmia ha capgirat de forma definitiva: torna el desplaçament rural.

Des de l’any 2019 les dades demogràfiques demostren que s’està aconseguint frenar el despoblament rural a Catalunya, gràcies a vora 4.000 persones que s’hi han desplaçat. Des d’aleshores, i en especial des de la pandèmia, les xifres no han deixat d’augmentar. L’Ajuntament de Barcelona constatava a principis de 2021 que més de 13.000 empadronats havien abandonat la ciutat per marxar de l’àrea metropolitana o a municipis rurals. 

Cada cop més gent teletreballa des dels pobles. La cap d’agents 11Onze Lara de Castro, ens explica com fer-ho.

L’administració incentiva el repoblament rural 

Des dels Ajuntaments, l’objectiu és captar nous habitants, principalment famílies i gent jove que frenin l’envelliment de la població rural. Però aconseguir-ho només serà possible si s’hi sumen tots els actors.

Des del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat es va llançar, a finals de 2020, el programa de promoció de l’habitatge en el món rural. Dos milions d’euros destinats a rehabilitar habitatges en desús per afavorir el trasllat de noves famílies. En pobles com Garidells, a l’Alt Camp, és precisament la manca d’habitatge que els ha portat a perdre 18,8% dels seus habitants en els darrers deu anys fins a situar-se en 190 empadronats.

També entra en joc la gestió des de les Diputacions, com és el cas de la Diputació de Lleida que dies enrere presentava la nova partida pressupostària per frenar el despoblament a través d’accions com incentivar la connectivitat digital o el teixit empresarial. En l’àmbit local els Ajuntaments també creen campanyes de promoció, ja sigui a través de rehabilitació d’espais, ajudes a persones joves, o posar el focus en els avantatges de la nova vida que se’ls ofereix, com va fer l’Ajuntament de Cardona amb la campanya “Una nova vida”.

Des del teixit social, per altra banda, s’han creat iniciatives ciutadanes per omplir de vida els pobles. És el cas de Repoblem, el compte que ha revolucionat les xarxes socials unint projectes i oportunitats de l’àmbit rural i persones que hi poden estar interessades.  

La psicologia avala els beneficis de la vida rural

El psicòleg social i mediambiental Mathew White va realitzar un estudi amb 10.000 persones durant divuit anys i va constatar que les persones amb més contacte amb la natura presentaven menys fatiga mental, taxes de depressió més baixes i més qualitat de vida.

La capacitat de desconnexió, d’allunyar-se del ritme frenètic i l’estrès visual de la ciutat o la facilitat per accedir a productes naturals i ecològics són alguns dels avantatges que els habitants rurals valoren més. També augmenta el sentiment de pertànyer a una comunitat, i això pot reduir la sensació d’aïllament i soledat. 

És el cas de la Susanna, que durant vint anys ha viscut a Pallejà i ara torna amb tota la família a Gandesa, d’on és originària. És sanitària, i per ella i la seva família el confinament va ser el punt decisiu per tornar al poble. Els avantatges estan clars: “més llibertat, i amb la pandèmia, també molta més seguretat”. La contrapartida va ser el canvi de vida social, ja que són poques les amistats que hi viuen tot l’any. 

L’exclusió financera i digital, l’assignatura pendent 

Exclusió financera, digital o de comunicacions són els principals reptes als quals s’enfronten els pobles. El sistema de comunicacions, de transport i fins i tot el teixit empresarial està clarament centralitzat a les grans ciutats, i això pot suposar un gran repte pels seus habitants, que s’han de desplaçar per fer qualsevol gestió. 

La pandèmia ha demostrat que tenir accés a la xarxa digital obre un món de possibilitats per treballar o estudiar des de qualsevol punt. Més llibertat individual per decidir, però amb un gran condicionant com és la connectivitat.

Catalunya afronta el repte de portar connexió a totes aquestes zones en un escenari tecnològicament inèdit en què es postula internacionalment com a punt estratègic pel desenvolupament de l’estratègia 5G. Una revolució en el món de les comunicacions que vol oferir a Catalunya la consolidació intersectorial del teixit social i productiu. Fomentar una nova indústria tecnològica, atraure talent, situar-se com a líder mundial en 5G i unir administració i operadors de telecomunicacions per accelerar el desplegament i la cobertura del 5G a tot el territori.

Reptes, projectes i demandes que configuren el mapa actual del despoblament a Catalunya i demostren que el full de ruta, en aquest sentit, està clar: si la distribució territorial ha d’incloure als pobles, els pobles han de tenir accés a tots els serveis.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

A la utilitat de l’or en el terreny financer, ornamental i tecnològic caldrà sumar la seva contribució a la sostenibilitat del planeta. Una recerca ha descobert que un catalitzador de nanopartícules d’aquest metall preciós permet convertir materials de rebuig, com la biomassa i el polièster, en útils compostos orgànics de silici.

Els residus plàstics suposen un problema per a la humanitat. Per això s’estan invertint molts recursos en la cerca de fórmules que permetin reciclar-los i donar-los una nova vida útil. Diverses línies de recerca pretenen convertir aquests materials de rebuig en compostos i productes útils d’una forma eficient.

Una d’elles, en la qual treballen científics de la Universitat Metropolitana de Tòquio, ha descobert que les nanopartícules d’or suportades sobre una superfície d’òxid de zirconi permeten convertir materials de rebuig, com la biomassa i el polièster, en compostos organosilícics, que són valuosos productes químics amb una àmplia gamma d’aplicacions. Els resultats del seu estudi es van publicar recentment en el prestigiós ‘Journal of the American Chemical Society’.

El nou protocol treu partit de la combinació de les nanopartícules d’or amb un suport d’òxid de zirconi, les característiques del qual li permeten reaccionar com a base i com a àcid. Això fa possible reciclar els residus en unes condicions menys exigents i d’una forma més ecològica que amb els sistemes investigats fins ara.

Nova vida per als residus plàstics

L’equip d’investigadors fa temps que treballa en la conversió de plàstic i biomassa en organosilícics, que són molècules orgàniques amb un àtom de silici unit al carboni utilitzades en revestiments d’alta qualitat i en la producció de productes farmacèutics i agroquímics.

El problema fins ara era que l’addició de l’àtom de silici implicava la utilització de reactius sensibles a l’aire i a la humitat que requereixen altes temperatures i condicions àcides o bàsiques extremes. Com a conseqüència, el procés de conversió no resultava gens eficient per al medi ambient.

Un pas clau

La gran troballa és que el nou catalitzador amb nanopartícules d’or fa que els grups d’èter i èster, tots dos abundants en plàstics com el polièster i en compostos de biomassa com la cel·lulosa, reaccionin amb el disilà i es formin útils organosilícics. I per a això només és necessari un escalfament suau en dissolució.

Els investigadors han identificat que la clau en l’eficàcia d’aquesta conversió radica en la combinació de les nanopartícules d’or i la naturalesa amfòtera del suport d’òxid de zirconi, és a dir, la seva capacitat per actuar indistintament com a base i com a àcid.

Doble avantatge

Aquest sistema no sols permet descompondre els polièsters en condicions molt menys exigents que les utilitzades fins ara. El més important és que els productes de la reacció són compostos valuosos llestos per al seu ús.

L’equip d’investigadors espera que aquesta nova via de producció d’organosilícics permeti avançar cap a un futur neutre en emissions de carboni, en permetre el reciclatge de residus plàstics de manera eficient i evitar que milers de tones d’ells acabin cremant en plantes incineradores.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La generació Z ha sofert especialment les conseqüències econòmiques de la pandèmia, amb un nivell de desocupació que va arribar a fregar el 40 %. Tot i que la situació ha millorat respecte a l’any 2020, trobar una feina digna i aconseguir la independència econòmica continua sent una missió gairebé impossible per a una generació que aspira a fer el salt digital.

El mercat laboral està plagat d’espines per a la generació Z, a la qual pertanyen aquells joves nascuts a cavall dels segles XX i XXI. Tot i que no hi ha consens sobre els anys exactes d’inici i finalització, se sol acceptar que inclou als qui van néixer entre mitjans dels 90 i finals de la primera dècada d’aquest segle. Són més de 2.000 milions de persones a tot el món i en pocs anys suposaran més d’un quart de la força laboral total.

Precedida dels ‘millenials’ i seguida pels alfa, es tracta d’una generació que ja ha començat a incorporar-se al mercat laboral. I en molts casos ho ha fet en el pitjor moment, quan el món patia les conseqüències econòmiques de la COVID-19.

Víctimes de la pandèmia

La pandèmia mundial va castigar especialment la generació Z, la taxa de desocupació de la qual va arribar a fregar a Espanya el 40 % l’any 2020, enfront d’un 14 % de la resta de generacions. Aquell any en gairebé tots els països de l’OCDE la taxa de desocupació d’aquest grup demogràfic era el doble o el triple que la d’altres grups de major edat.

La generació Z està sobrerepresentada en sectors com l’hostaleria, el turisme i l’oci, molt afectats per les mesures que es van prendre per frenar pandèmia, així que la destrucció d’ocupació va ser particularment dura per a ells.

El pitjor és que els seus llargs períodes de desocupació en abandonar l’institut o la universitat suposen la pèrdua d’anys d’experiència i capacitació, la qual cosa reduirà les seves opcions de progressar més endavant en l’escala professional. Un estudi assenyala que aquests períodes d’atur poden traduir-se en una reducció del 2 % dels ingressos al llarg de la vida laboral.

Major precarietat

Tot i que la situació econòmica ha millorat des de les èpoques més dures de la pandèmia, trobar un treball digne i aconseguir la independència econòmica continua sent una missió gairebé impossible per als integrants de la generació Z. De fet, a Catalunya la taxa d’atur entre els joves de 16 i 24 anys en el segon trimestre d’enguany seguia per sobre del 25%, més del triple que el de la resta de franges d’edat.

Múltiples factors condicionen aquest elevat atur entre els més joves. Un dels elements que influeixen en la seva precarietat és la temporalitat. L’informe “Joves i mercat de treball”, publicat al març, assenyala que els joves presenten “uns nivells de temporalitat sensiblement més elevats, de manera que el seu accés a l’ocupació es produeix majoritàriament mitjançant modalitats de contractació temporal”.

La primera generació digital

La generació Z destaca per la seva flexibilitat i autonomia, així com pel seu domini de les eines digitals. D’aquí el seu atractiu per a moltes empreses que encara han de fer el salt de la digitalització. També tenen més aversió al risc i més consciència financera que altres generacions, ja que van viure de nens la crisi de 2007-2008.

No obstant això, es tracta d’una generació que no està disposada a acceptar una feina a qualsevol preu, ja que en molts casos valoren altres aspectes per sobre de l’apartat econòmic. A diferència dels seus pares, que aspiraven a una ocupació per a tota la vida, ells busquen més la realització personal. Per això en bastants casos recorren a l’autoocupació per fer realitat els seus propis projectes.

És significatiu que, segons l’informe “Randstad Workmonitor 2022”, més de la meitat dels treballadors (56%) d’entre 18 i 24 anys abandonarien una feina que els impedís gaudir de les seves vides. I és que molts dels membres de la generació Z preferirien estar aturats que ser infeliços en un treball que no els agrada, segons aquest informe.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’enorme tamany del mercat xinès ha facilitat l’enlairament del sector bancari d’aquest país. Dues de les seves entitats encapçalen des de fa anys el rànquing de les marques bancàries més valuoses del món i són líders en facturació i beneficis. Els Estats Units i sobretot Europa s’han quedat enrere.

Quatre bancs xinesos copen un any més les primeres posicions de les marques bancàries més valuoses del món, segons l’informe “Banking 500 2023”. Aquest estudi, elaborat per la consultora Brand Finance, mesura el valor de la marca i no el del negoci en si.

Es tracta de l’Industrial and Commercial Bank of China (ICBC), el China Construction Bank, l’Agricultural Bank of China i el Bank of China. Els segueixen les marques nord-americanes Bank of America, Wells Fargo, J.P. Morgan, Chase i City. El China Merchants Bank completa el ‘top 10’.

El domini de les marques xineses i nord-americanes ha estat incontestable en els últims anys. Europa, que fa una dècada tenia a HSBC, Santander i BNP Paribas en el ‘top 10’, fa ja cinc anys que s’ha quedat sense representants entre aquest selecte grup.

El ‘sorpasso’ xinès

Tot i que les quatre principals marques bancàries xineses han vist reduït lleugerament el seu valor en l’últim any, la veritat és que l’avanç dels bancs del gegant asiàtic ha estat espectacular en l’última dècada. En 2013, quatre marques estatunidenques (Wells Fargo, Chase, Bank of America i Citi) i una britànica (HSBC) encapçalaven la llista de Brand Finance, mentre que el primer banc xinès (ICBC) no apareixia fins al setè lloc.

Des de llavors, el valor de marca de l’ICBC ha passat de menys de 20.000 milions de dòlars a gairebé 70.000 milions. En l’actualitat, aquesta entitat financera fundada l’any 1984 compta amb diverses filials a tot el món i presta serveis a més de 500 milions de particulars i diversos milions d’empreses.

Curiosament, l’informe de Brand Finance assenyala que Silicon Valley Bank era la marca bancària de més ràpid creixement en el món, ja que el seu valor havia augmentat un 148% respecte a l’any anterior. Es considerava que aquesta entitat, especialitzada a prestar serveis bancaris a empreses de capital de risc per donar suport a l’ecosistema de les empreses emergents, tenia abans de la seva caiguda un valor de 2.800 milions de dòlars.

Auge dels neobancs

A més de la recuperació generalitzada del sector bancari després de la crisi provocada per la COVID-19, l’informe destaca el creixement dels neobancs o bancs digitals, els representants dels quals en la llista de Brand Finance han passat d’una valoració de 795 milions de dòlars a gairebé 1.612. Aquest tipus d’entitats financeres ha assolit l’èxit en els últims anys gràcies en gran part a la integració de la tecnologia i la sostenibilitat en un sector tan immobilista com el bancari.

L’estudi adverteix que marques de bancs digitals com Tymebank i Discovery Bank a Sud-àfrica, Nubank al Brasil o Maya Bank a Filipines estan revolucionant el sector. També destaca la irrupció en la llista de Revolut, el valor de marca del qual ha augmentat un 57% i ja supera els 194 milions de dòlars. L’estratègia de creixement d’aquest neobanc s’ha traduït en 25 milions de clients a escala internacional.

Les restriccions i confinaments dels últims anys han empès tant a les velles com a les noves entitats financeres a crear serveis bancaris basats en aplicacions mòbils fàcils d’usar, la qual cosa ha millorat la satisfacció i la captació de clients.

Amb diferents criteris, diferents classificacions

Més enllà del valor de les marques, la classificació dels bancs més importants del món varia segons els paràmetres que tinguem en compte.

Tant si ens fixem en la facturació com en els beneficis, l’ICBC i el China Construction Bank mantenen les dues primeres posicions. El primer factura 143.000 milions de dòlars i té uns beneficis de 55.000 milions, mentre que el segon factura 126.000 milions i els seus beneficis superen els 48.000 milions. Però, sobre la base d’aquests criteris, els següents llocs de la llista els ocuparien quatre entitats nord-americanes: el fusionat J.P. Morgan Chase, Bank of America, Wells Fargo i Citigroup.

Encara més rellevància obtenen els bancs dels Estats Units si ens guiem per les xifres de capitalització borsària. Dos d’ells, el J.P. Morgan Chase, amb 376.000 milions de dòlars, i el Bank of America, amb 225.000 milions, lideren el rànquing. Això sí, els segueixen els quatre grans bancs xinesos, amb un valor en borsa que oscil·la entre els 154.000 milions de l’Agricultural Bank of China i els 224.000 de l’ICBC.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’arribada de l’euro digital significarà la desaparició dels diners en efectiu? Serà una eina de major control sobre els ciutadans? Quins són els arguments del Banc Central Europeu per estimular la seva implantació? Des d’11Onze, t’oferim la resposta a onze preguntes fonamentals sobre l’euro digital.

Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), justificava recentment la necessitat d’un euro digital per la “transformació potencialment disruptiva” que està experimentant el model de pagaments a causa de l’augment de les transaccions digitals, l’aparició de nous actius digitals i l’entrada de gegants tecnològics com Google o Amazon en el mercat dels pagaments.

L’auge dels pagaments digitals queda patent en un estudi del BCE, que indica que l’any 2022 el valor dels pagaments amb targeta (46%) ja va superar al dels pagaments en efectiu (42%). I això sense comptar altres formes de pagament com les aplicacions mòbils. Davant aquesta realitat, Lagarde advertia que els diners tal com els coneixíem podrien perdre el seu paper d’àncora monetària, “amenaçant la seva funció clau per garantir la confiança en els pagaments”.

Sense aquesta “àncora pública”, l’aparició de nous tipus d’actius digitals, com les criptodivises, podria generar “inestabilitat i confusió entre els ciutadans sobre el que són diners i el que no ho són”, segons la presidenta del BCE, qui advertia sobre la volatilitat dels criptoactius i la necessitat de desenvolupar la regulació.

A més, Lagarde indicava que l’entrada dels gegants tecnològics en el mercat de pagaments “podria incrementar el risc de domini del mercat i la dependència de tecnologies de pagament estrangeres”, argumentant que “en l’actualitat més de dos terços de les operacions de pagament amb targeta a Europa són gestionades per empreses amb seu fora de la Unió Europea”.

En aquest context, està previst que al llarg d’aquest semestre la Comissió Europea faci una proposta sobre el marc legal de l’euro digital. Encara són moltes les incògnites sobre la futura moneda, encara que el Banc Central Europeu ja ha esbossat quins haurien de ser les grans línies mestres de la seva implantació. De totes maneres, no podem oblidar que el seu èxit o fracàs dependrà en última instància del grau d’adopció que assoleixi entre els ciutadans de la zona euro.

• Substituirà l’euro digital als diners en efectiu?

No. El BCE ho ha deixat clar: l’euro digital seria un complement dels diners en efectiu, no un substitut, així que els bitllets i monedes seguiran en circulació. La idea és que l’euro digital funcioni en paral·lel a l’efectiu per donar resposta a la creixent demanda dels consumidors per fer pagaments digitals de manera ràpida i segura. Però la seva funció va més enllà. Segons la presidenta del BCE, l’euro digital “garantirà que els diners continuïn denominant-se en euros” i permetrà reforçar “l’autonomia d’Europa”.

• Quin serà el seu calendari d’introducció?

El juliol de 2021 es va iniciar una fase de recerca del projecte que hauria de culminar l’octubre de 2023. En paral·lel, la Comissió Europea haurà d’elaborar una proposta de marc legal per a l’euro digital en els pròxims mesos. A la fi d’enguany, el BCE hauria de decidir si es passa a la següent fase, centrada en el desenvolupament de serveis integrats. En aquesta fase, que podria durar entre un i tres anys, es farien proves i possibles experiments reals amb l’euro digital. Amb aquests condicionants, els experts estimen que l’euro digital podria estar operatiu a partir de 2025 o 2026.

• Es considerarà una moneda de curs legal?

Tot indica que sí. La presidenta del BCE ha dit que “seria inèdit emetre diners del banc central per als pagaments al detall sense estatus de moneda de curs legal només perquè circula electrònicament”. I afegia que “l’euro digital només pot funcionar com una àncora monetària si es converteix en un mitjà d’intercanvi digital convenient que formi part de la vida quotidiana dels europeus”. En aquest sentit, Lagarde apuntava que, per assolir els suficients efectes de xarxa, l’ús de l’euro digital hauria d’estendre’s no sols al comerç electrònic i els pagaments ‘peer to peer’, sinó també als pagaments digitals realitzats en botigues físiques, que en 2019 van suposar 40.000 milions de transaccions.

• Existirà paritat entre els euros digitals i els físics?

Sí. En paraules de Christine Lagarde, l’euro digital “salvaguardarà la confiança dels ciutadans en què un euro és un euro, permetent-los convertir els diners privats en diners digitals del banc central en paritat”.

• Quin nivell de privacitat oferirà?

Tot i que el 43% dels europeus va qualificar la privacitat com l’aspecte més rellevant de l’euro digital, la presidenta del BCE ha reconegut que “l’anonimat total que ofereix l’efectiu no sembla una opció viable” per a l’euro digital. No obstant això, el regulador bancari europeu indica que l’euro digital permetria efectuar pagaments sense compartir dades amb tercers, tret que sigui necessari per prevenir activitats il·lícites. I adverteix que, per tal que els pagaments continuïn sent una qüestió privada, caldria protegir diferents tipus de dades, inclosos la identitat de l’usuari, les dades de cada pagament (per exemple, el seu import) i metadades de l’operació com l’adreça IP del dispositiu utilitzat. En aquest sentit, és probable que existeixin diferents graus de privacitat en funció dels pagaments i que els usuaris hagin d’identificar-se la primera vegada que accedeixin als serveis de l’euro digital. Lagarde especificava que “almenys s’hauria de proporcionar un nivell de privacitat igual al de les solucions de pagament electrònic actuals” i assenyalava que s’està explorant si l’euro digital “podria replicar algunes característiques de l’efectiu i permetre una major privacitat en els pagaments de baix valor i baix risc, fins i tot en els pagaments offline”.

• Serà una moneda alternativa dins de l’Eurosistema?

No. L’euro digital només seria una forma més de pagar en euros i seria convertible en paritat amb els bitllets físics. El BCE insisteix que l’objectiu és respondre a la creixent preferència dels ciutadans i les empreses pels pagaments digitals.

• Quins avantatges tindrà respecte a les ‘stablecoins’ i els criptoactius?

L’euro digital estarà recolzat pel BCE, que recorda que una de les tasques encomanades als bancs centrals és la de “mantenir el valor dels diners, amb independència de la seva forma física o digital”. Si bé l’elevada inflació dels últims temps qüestiona la seva eficiència per complir aquest mandat, és evident que el suport del BCE garantirà una major estabilitat que l’exhibida per les ‘stablecoins’ i els criptoactius, que són molt volàtils. L’organisme europeu adverteix que “l’estabilitat i fiabilitat de les ‘stablecoins’ depenen de l’entitat que les emet i de la credibilitat i aplicabilitat del seu compromís de mantenir el seu valor al llarg del temps”. I afegeix que, quan no existeix una entitat reconeguda responsable d’un criptoactiu, els consumidors no poden reclamar els seus drets. A més, el BCE adverteix del risc que els emissors privats utilitzin les dades personals amb finalitats comercials.

• Quins incentius tindran els consumidors per emprar l’euro digital?

El BCE assegura que l’euro digital serà un mitjà de pagament digital tan segur, fàcil de fer-se servir i barat com ho és l’efectiu actualment. La idea és que no tingui costos per a les persones que l’emprin en els pagaments ordinaris i que pugui usar-se en qualsevol lloc de la zona euro. En un món en el qual els pagaments electrònics són cada vegada més freqüents, l’euro digital oferiria a individus i empreses una opció addicional per pagar fent servir diners del banc central. A més, l’euro digital podria oferir característiques avançades, com a funcions de pagament automatitzades o alguna forma d’identitat digital.

• Hi haurà límits en la conversió d’euros físics a euros digitals?

Probablement. S’estan avaluant opcions que impedeixin mantenir imports elevats d’euros digitals com a inversió lliure de risc.

• Hi haurà diferents nivells de remuneració?

També és molt possible. Segons el BCE, si la tinença d’euros digitals es remunerés, la remuneració del tram corresponent a pagaments al detall ordinaris (és a dir, de “nivell un”) seria zero o positiva i, per tant, mai inferior a la de l’efectiu. El regulador bancari europeu considera que la remuneració del “nivell dos” hauria de ser una mica inferior a la dels actius considerats segurs. L’objectiu seria evitar que l’euro digital es converteixi en una forma d’inversió.

• Es basarà en la tecnologia ‘blockchain’?

Encara no s’ha decidit. L’Eurosistema es planteja diferents enfocaments i tecnologies per crear l’euro digital. Això inclou solucions centralitzades i descentralitzades, com ‘blockchain’, però encara no s’ha adoptat cap decisió sobre aquest tema.

En un món marcat per la revolució dels mitjans de pagament i l’auge dels criptoactius, que estan erosionant el paper dels bancs centrals i les monedes fiduciàries, el BCE vol que l’euro digital es converteixi en “la millor manera de gestionar la transició a l’era digital”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Toni Mata, director de continguts, Oriol Tafanell, director financer, i Càrol Rafales, de l’equip de producte d’11Onze, et presenten l’Or Llavor. El darrer producte que 11Onze ha posat a disposició de la seva comunitat perquè generis guanys amb la compravenda del metall rei!

Com que per tenir collita, primer cal sembrar, des de Preciosos 11Onze t’oferim l’Or Llavor, un nou producte pensat per fer créixer els estalvis en moments d’incertesa. Com explica Oriol Tafanell, “davant les turbulències de la situació econòmica actual tothom s’ha espantat, les borses han baixat, però l’or segueix pujant de valor”.

Preciosos 11Onze fa més d’un any que col·labora amb un gestor especialitzat en la compravenda de metalls preciosos. La idea és ben senzilla, “consisteix a agrupar diverses persones interessades a participar en una compra col·lectiva d’or amb l’objectiu d’aconseguir una plusvàlua amb la compra i venda d’aquest or”, detalla Càrol Rafales. Durant 12 mesos el teu or s’anirà venent en els millors moments del mercat per aconseguir-ne guanys. I al final de l’any, veurem com ha anat la collita!

Consolidacions esglaonades

La inversió mínima és de 4.000 € i durant el període contractat hi haurà informes trimestrals per veure l’evolució de la inversió que has fet en aquest servei. L’objectiu de les compravendes és aconseguir consolidacions esglaonades del 2%. És a dir, “des que s’inicia el contracte, si el gestor aconsegueix una plusvàlua amb el metall adquirit, igual o superior al 2%, aquesta plusvàlua queda consolidada”, apunta Rafales.

Deixant clar que guanys passats no en garanteixen de futurs, durant els darrers anys s’ha confirmat el bon comportament de l’or en períodes d’inestabilitat. El producte en què es basa l’Or Llavor ha generat guanys molt per sobre dels que s’aconsegueixen amb fons d’inversió espanyols i ha contrarestat la inflació, solidificant a l’or, com el valor refugi per excel·lència.

Tota la informació sobre l’Or Llavor la trobaràs a Preciosos 11Onze.

Les famílies redueixen l’estalvi acumulat durant la pandèmia per sostenir la despesa davant les fortes pujades de preus. La caiguda de la taxa d’estalvi es veu reflectida en la disminució de la riquesa financera de les llars.

Mentre que la pujada de preus fa mesos que escanya a les famílies, l’augment dels tipus d’interès dels bancs centrals per a intentar atallar la inflació dispara els preus de les hipoteques sumant-se a una tempesta perfecta, que força a les llars a fer servir l’estalvi acumulat durant la crisi sanitària per mantenir el mateix nivell de consum a preus molt més elevats. 

Les dades recollides pel Banc d’Espanya i per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) apunten que les famílies van estalviar uns 269.000 milions d’euros durant les fases de més incidència de la pandèmia. Tanmateix, la reobertura gradual de l’economia i l’encariment del cost de la vida ha fet evaporar una bona part d’aquesta bossa d’estalvi acumulada.

L’informe de l’INE mostra que en el tercer trimestre de 2022 la taxa d’estalvi de les llars es va situar en el 5,7% de la seva renda disponible, la xifra més baixa en quatre anys. Cal tenir en compte que aquesta taxa es calcula eliminant els efectes estacionals i de calendari, pel fet que l’estalvi acostuma a disminuir en el primer i tercer trimestre, augmentant en els altres dos. Si obviem aquests ajustos estacionals, les dades mostren una taxa d’estalvi negativa del -3,2% enfront del 6,4% del mateix trimestre de l’any anterior.

Menys estalvi i menys inversió

Tot i que el Banc d’Espanya ha millorat la seva previsió de creixement del PIB en tres dècimes fins a l’1,6%, la previsió del consum privat disminueix set dècimes i passa de l’1,9% a l’1,2%. Per una part, l’encariment del cost de la vida ha fet augmentar ‘artificialment’ les xifres de consum, però, per altra banda, la pujada dels tipus d’interès i la reducció de la bossa d’estalvi acumulat fan preveure una debilitat en l’augment de la despesa de les famílies. Una desacceleració del consum que podria afectar directament l’activitat econòmica en ser un component fonamental del PIB. 

Una altra conseqüència de l’augment en despesa i reducció de la capacitat d’estalvi provocada per la inflació es veu reflectida en una disminució en la taxa d’inversió de les famílies. L’estoc d’actius financers de les llars, ja sigui en la participació en capital i fons d’inversió (FI) o reducció dels dipòsits bancaris, s’ha vist reduït en 53.431 milions d’euros, o un -2%, una caiguda que no s’havia vist des de principis de 2020.

En aquest context, les últimes projeccions macroeconòmiques del Banc Central Europeu (BCE) apunten que tot i que s’espera que el consum real de les llars es recuperi gradualment a mesura que es redueixi la caiguda de la renda real de les famílies a causa de la inflació i els problemes en el subministrament d’energia, la taxa d’estalvi de les llars seguirà baixant aquest any fins a un nivell pròxim al registrat abans de la pandèmia.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les monedes digitals dels bancs centrals i la nostra identitat ‘virtual’ al metavers jugaran un paper cabdal en la proposta per a reconstruir el model econòmic global que es plantejava des del fòrum econòmic de Davos. Quines conseqüències tindrà aquest canvi de paradigma per a les nostres vides? En una nova Fintech Talks, James Sène, president i fundador d’11Onze, ens explica els canvis que venen, i ens fa reflexionar sobre com afrontar-los.

Dos lleons coronen els pilars al peu de l’escala amb baranes de pedra que condueix a l’entrada principal de la Vil·la Urània. La casa és una torre envoltada per un jardí situada en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, que va ser cedida en testament a l’Ajuntament de Barcelona per l’astrònom Josep Comas i Solà. Un espai d’estil neoclàssic que s’ha reinventat combinant tradició amb modernitat, reconvertint-se en una cafeteria Japonesa, l’Oyatsu Lab, esdevé l’escenari ideal per a una Fintech Talks que analitza com serà el reinici del model econòmic actual.

És ben entrat el capvespre quan el públic assistent comença a omplir la cafeteria. A diferència d’altres convocatòries organitzades prèviament per 11Onze, aquesta xerrada està pensada per ser més distesa, en petit comitè, perquè flueixi la conversa entre audiència i ponent. Gemma Vallet, directora d’11Onze District, s’encarrega de fer les preguntes introductòries i moderar el debat.

Davant de la imminent recessió econòmica, la primera pregunta és òbvia, com hem arribat fins a aquest punt? D’entrada, Sène assenyala que 11Onze fa un parell d’anys que està explicant i avisant que la crisi del deute sobirà dels estats ens portarà a una crisi global amb importants conseqüències socioeconòmiques, “quan els bancs privats creen diners del no-res, constantment, és inevitable la inflació”.

Creixement il·limitat en un planeta de recursos finits

La interacció amb el públic assistent no es fa esperar, i la conversa deriva cap a la teoria econòmica neoclàssica, necessària per entendre el model econòmic actual. La gestió de l’escassetat com a concepte fonamental del sistema capitalista ha marcat un camí enfocat a un creixement il·limitat, que és del tot insostenible precisament pels recursos limitats del nostre planeta.

Un nou model mutualista, més comunitari, basat en les xarxes socials, on la majoria de les coses es comparteixen, s’està imposant com a contrapartida a l’statu quo existent fins fa pocs anys. Ens trobem davant d’una “transició del model antic, totalment dominat per uns pocs, a un nou model que arriba a més gent i està descentralitzat”, apunta Sène.

S’arriba a la conclusió que aquest canvi de model és inevitable, però que al mateix temps, els actors que ara dominen i dirigeixen l’economia faran el possible per perpetuar un sistema on es restringeixi l’accés de la gent als béns, per tant, assegurant la rellevància de l’escassetat en el model econòmic.

Un món virtual i virtualitzat

Són temes difícils d’explicar i que costen d’assimilar, però el president d’11Onze no s’arronsa, i proposa dues ‘tips’ per entendre el que està passant: com funciona l’ecosistema i les regles del joc. Però abans, apunta que hem de tenir clar que no vivim en un món virtual, sinó en un món virtualitzat, és a dir, “el que passa en el món digital, té un impacte real en la nostra vida, estem passant a un món totalment virtualitzat”.

La creació de les monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC) serà la base en què se sustentarà, per sobreviure, el sistema financer centralitzat, mentre que el metavers jugarà un paper clau en digitalitzar les nostres identitats. Les interpel·lacions del públic apunten que potser ja hem fet tard per evitar un fet consumat, mentre que Sène afirma que la informació i educació financera són els recursos essencials perquè la població pugui defensar les seves llibertats.

El debat està obert i s’allarga fins ben passada l’hora de sopar, la conversa no només ha fluït, sinó que s’ha transformat en tot un seguit d’idees que augmenten la intel·ligència col·lectiva de la nostra comunitat, i sobretot, esperonen l’aprenentatge, tan necessari per a la nostra sobirania financera. Pròximament, publicarem aquesta Fintech Talks a 11Onze TV de La Plaça.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El producte Finança Litigis, presentat per 11Onze Recomana, ja està en marxa i et permet aconseguir beneficis combatent els abusos comesos per la gran banca britànica. Farhaan Mir, director financer d’11Onze, explica per què ara és el millor moment per participar-hi.

En un any marcat per una inflació rècord, unes previsions de creixement econòmic depriments i la possibilitat d’una nova crisi bancària, l’índex de confiança dels inversors segueix en xifres negatives. Així ho recull l’Índex de Confiança de l’inversor que elabora trimestralment la gestora internacional J.P. Morgan Asset Management, registrant un sentiment negatiu (-0,99) generalitzat entre els inversors privats.

En aquest context, la diversificació dels nostres estalvis en valors segurs com els metalls preciosos o en inversions que ens ajudin a combatre la inflació és essencial si volem protegir el nostre capital. Encara que els dipòsits bancaris comencen a millorar les rendibilitats per l’alça de tipus d’interès, segueixen mostrant-se del tot insuficients per a fer front a la pèrdua de poder adquisitiu causada per l’alta inflació.

Com explica el cap financer d’11Onze, Farhaan Mir “la inflació és alta i, per a reduir-la, els bancs centrals han de refredar la demanda de diners, cosa que significa que les empreses han de reduir la seva plantilla i els consumidors gastar menys. En aquests temps d’incertesa, els bancs centrals han d’anar amb compte a l’hora de pujar els tipus d’interès per a frenar la inflació. És lògic que la inflació sigui alta en un futur previsible”.

Una de les poques alternatives viables i segures

Amb l’objectiu d’aconseguir un guany de més d’un 27% amb relació a la inflació mitjana a Espanya, el Finança Litigis “assegura el poder adquisitiu a curt termini dels nostres inversors quan no hi ha alternatives viables per a mantenir el valor dels diners”, apunta Mir. A més, aquest producte té un component de justícia social, estaràs ajudant als damnificats pels abusos bancaris a recuperar els seus diners.

Concretament, els bancs del Regne Unit s’enfronten a demandes de més de 60.000 milions d’euros que han estat reservats per cobrir les compensacions per males pràctiques, fins al dia d’avui, amb una taxa d’èxit en les reclamacions que supera el 90%. I el que és més important, amb Finança Litigis, una assegurança independent i acreditada cobreix tot el capital principal dels casos no favorables. Com explica Mir, “comptar amb una qualificació creditícia “excel·lent” d’una important agència de qualificació creditícia, com a AM Best o S&P, fa que el Finança Litigis sigui, fonamentalment millor i més segur que tenir un dipòsit bancari”.

És per això que 11Onze Recomana aquest producte, considerat una oportunitat única i sense gaires riscos, “sobretot si es té en compte que es guanya més del que et donaria d’interessos un dipòsit bancari i que el capital està protegit al 100%“, assegura Mir.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Tota la informació sobre el Finança Litigis la trobaràs a 11Onze Recomana.