Sucursals en retrocés, la nova banca

Més de 20.000 sucursals bancàries han tancat a Espanya des de 2008, segons dades del Banc d’Espanya. Si bé fa uns anys la popularitat d’una entitat financera es podia mesurar comptant el nombre de sucursals existents, avui en dia aquesta xifra ja no mesura l’èxit i passa a un segon pla. De fet, actualment qui domina el mercat és justament qui es desmarca de l’oficina com a eix central i aposta per la via digital, centrada en el client i les seves necessitats, com a principal canal per interactuar amb el públic.

 

No existeix una única causa, però la conseqüència és clara, les oficines tradicionals tal com les coneixem se’n van per no tornar. Els processos de digitalització han accelerat aquest canvi de paradigma, fent possible que el client pugui gestionar les seves finances de manera més autònoma. Ens trobem davant una nova era bancària en què es redefineix la relació entre el client i el seu banc. Un canvi que es pot transformar en una oportunitat que ajudi a millorar aquesta relació, fent que les dues parts en surtin beneficiades.

 

La nova era bancària, els clients en línia

Actualment, existeix una voluntat creixent per part dels clients de comprar en línia, un fet que també s’ha traslladat a la banca. Ara bé, tal com ja ha passat en altres sectors, la voluntat està per sobre de les vendes reals. Davant d’aquest context, les entitats han apostat per prioritzar l’assessorament com a estratègia per mantenir l’afluència de clients a les oficines, i assegurar-se, així, que el discurs de venda dels seus productes no es perd a través d’una pantalla, on el client rep múltiples estímuls. El risc d’aquesta pràctica és que difumina la línia entre operacions bancàries que podem fer digitalment i l’assessorament que s’obliga a fer presencialment, aconseguint que el pes digital perdi força i no s’aprofiti tot el potencial que les tecnologies ofereixen de manera molt avantatjosa, també en la part d’assessorament.

Els bancs tenen el repte de complir les expectatives dels clients i dotar-los de totes les eines necessàries per oferir una experiència digital plena, àgil i segura. Està demostrat que aquelles entitats que mostren empatia i cuiden l’experiència del client tenen moltes més possibilitats de mantenir la seva fidelització. Per tant, prioritzar al client ja no és només una qüestió de principis que sovint queda desdibuixada, sinó una qüestió de supervivència per part de les entitats. Només aquelles que aconsegueixin veure això i apostar-hi tindran el seu lloc en el mercat assegurat. Per tant, es tracta de potenciar un assessorament personal que no necessàriament passi per la presencialitat en les oficines, però que no allunyi al client d’un tracte personalitzat que li permeti estar connectat digitalment amb el seu banc.

 

Democratització de la informació i com generar confiança

El procés de digitalització dels productes bancaris i financers aporta una nova problemàtica per la banca actual, però oportunitat per als clients i la banca digital: l’accés a la informació. Comprar un producte bancari passa innegociablement per conèixer-lo i entendre’l, i això implica un control exhaustiu de la informació que arriba al client abans de prendre qualsevol decisió. Una banca digital àgil no és compatible amb contractes excessivament llargs on ni tan sols s’entén la seva nomenclatura. La transparència i la claredat en la informació serà un factor decisiu per guanyar-se la confiança dels clients. 

Situar el client al centre del model de negoci implicarà adaptar l’experiència per fer-la més atractiva. En l’àmbit digital, això exigirà analitzar cadascuna de les accions que ha de fer l’usuari en el seu dispositiu i buscar la manera de fer-ho més simple i intuïtiva. Apostar per crear serveis i plataformes intel·ligents que suposin una proposta de valor suficientment convincent perquè l’usuari hi pugui operar íntegrament. Aquesta proposta atractiva també va més enllà de l’operativa digital i es transforma en política de preus o en la dinàmica d’atraure clients. En el mercat digital són igual d’importants els clients actuals com els potencials clients, i l’estratègia de màrqueting i vendes serà clau per materialitzar aquesta idea a través de totes les eines que ofereixen els processos digitals per arribar als clients. 

Un altre punt clau en la banca del futur serà la personalització de l’experiència bancària. La digitalització permet l’accés a dades i l’anàlisi d’aquestes a través d’intel·ligència artificial, una realitat que des de les entitats es pot utilitzar per identificar necessitats i oferir solucions a mida. Conèixer el client és clau, i la revolució implica fer-ho des del seu punt de vista, des de fora del mercat, per determinar el seu posicionament envers l’entitat i fer la lectura real de necessitats que apropi l’entitat al client i no a la inversa.

 

Tecnologia per ser econòmicament sostenibles

La conjuntura econòmica, en un entorn amb tipus d’interès baixos, o negatius, i un període d’incertesa econòmica, posa la pressió als bancs per alliberar costos d’estructura i operacions. Accelerar la transformació digital podria ser una de les formes d’aconseguir dos objectius. El primer, disminuir costos de processos, que gràcies a la digitalització seran més eficients. I el segon, assegurar-se un posicionament de mercat competitiu respecte la resta d’entitats. Qui pugui guanyar aquesta “cursa digital” marcarà, sens dubte, el mercat dels pròxims anys.

A més, crear una arquitectura empresarial connectada ajudarà a abandonar processos manuals i en paper per passar a l’era del núvol. Bases de dades, informació, automatització de processos, major seguretat, tot un seguit d’avantatges que, sempre que s’utilitzin de la forma adequada, tindran dos principals beneficiats. Els clients, que veuran com es resolen més ràpidament les seves consultes, gràcies als xats automatitzats. I per altra banda, els treballadors que aconseguiran un estalvi de temps significatiu en eliminar processos feixucs, temps alliberat que podran invertir en accions de qualitat envers els seus clients.

Com ja hem dit, el client és el centre, i aquest procés de connectivitat també va lligat amb l’experiència de client, ja que permet oferir de forma personalitzada el producte adequat, en el moment adequat i pel canal adequat.

 

La digitalització, un procés d’aprenentatge continu

Com a principal conclusió, el futur de la banca passa per un procés de digitalització que pot portar molts beneficis per tots els implicats, clients, treballadors, i la mateixa entitat. Les entitats poden enfocar-se a situar el client al centre, proporcionant totes les eines necessàries per dotar-los de capacitat decisiva, sempre de manera individual i al màxim de personalitzada. La transformació digital no deixa de ser un aprenentatge diari on constantment cal el feedback del consumidor per trobar un camí correcte. Gràcies a aquest retorn, els petits canvis poden sumar per esdevenir una transformació significativa que pot crear impacte. El gran repte és mantenir el tracte de persona a persona, en plena era digital, i no permetre que la intel·ligència artificial ens allunyi de les relacions humanes de qualitat. Es fa necessari mantenir l’experiència real, tant pels clients com pels treballadors.

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Tot el que cal saber sobre la nova banca

4min lectura

Encara et preguntes què és, ben bé, una fintech?

Economia

Les fintech, el futur de la banca és ara

4min lectura

Cada vegada són més les empreses que fusionen

Economia

L’onada digital que canviarà la banca

7min lectura

Digital Banking o banca digital és un terme que es refereix a la



Segons Greenpeace, el canvi climàtic és el mal del nostre temps i les seves conseqüències poden ser devastadores si no reduïm dràsticament la dependència dels combustibles fòssils i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per això neixen els mercats de carboni.

 

Els efectes del canvi climàtic ja són ben perceptibles. La temperatura mitjana mundial ha augmentat 1,1 graus centígrads des de l’època preindustrial. Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), el període entre el 2015 i el 2019 ha estat el quinquenni més càlid registrat fins ara. I el nivell del mar ha pujat cinc mil·límetres l’any entre el 2014 i el 2019. Per a fer-hi front, s’han creat els anomenats mercats de carboni, que permeten limitar i controlar les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera en forma de diòxid de carboni.

Els mercats de carboni tenen com a objectiu que puguem reduir les emissions amb el mínim cost possible. Aquells que poden emprendre accions mediambientals, a un cost no molt alt, les desenvolupen. Però ho fan a canvi que aquells que tenen més dificultats per a engegar-les comprin els anomenats bons de carboni, i ajudin a finançar aquests projectes sostenibles. Mitjançant aquest intercanvi, s’aconsegueix un sistema d’emissions més eficient.

Així doncs, els mercats de carboni es basen en la venda o adquisició dels anomenats bons de carboni o certificats de reducció d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Aquests bons són documents que capaciten el seu propietari a emetre una determinada quantitat de diòxid de carboni i de gasos d’efecte hivernacle.

És a dir, si tens un nombre determinat de bons, tens dret a emetre una quantitat determinada de gasos d’efecte hivernacle anualment. En general, cadascun d’aquests bons equival a una tona de diòxid de carboni, tot i que, segons el tipus de gas d’efecte hivernacle, es pot estipular una quantitat o una altra.

D’obligat compliment per als països rics

El mercat de bons de carboni funciona de manera similar a altres mercats en els quals es té un comprador i un venedor. D’una banda, el comprador està obligat a garantir que pagarà per una determinada quantitat de bons de carboni. D’altra banda, el vendedor ha de garantir que desenvoluparà prou accions mediambientals, com ara reforestacions o gestions forestals sostenibles, per avalar la quantitat de bons de carboni que ha adquirit el comprador.

Existeixen, en general, dos tipus principals de mercats de carboni. Un dels mercats és el d’obligat compliment, els membres del qual són països rics. Aquests països tenen un límit en la quantitat d’emissions de diòxid de carboni que poden emetre a l’atmosfera, gràcies als compromisos internacionals del conveni marc sobre el canvi climàtic del Protocol de Kyoto.

Quan aquests països sobrepassen aquest límit, han de comprar bons de carboni als països que sí que duen a terme accions a favor de la sostenibilitat i de forma acreditada, per comprovar que estan reduint les emissions que el primer grup de països encara no ha deixat d’emetre.

 

Un compromís signat amb bons

La segona mena de mercats de carboni són els de tipus voluntari. En aquests mercats hi participen països en vies de desenvolupament, però també federacions, organitzacions socials, empreses o consultors, i els seus acords han de ser comercials o civils. Els actors d’aquest mercat estan compromesos amb la lluita contra el canvi climàtic, per a la protecció dels boscos del nostre planeta, i volen assumir un paper de lideratge en el sector empresarial.

Al capdavall, les empreses i les organitzacions compren bons de carboni perquè volen que la seva contribució al medi ambient sigui reconeguda. També busquen comunicar entre els seus grups d’interès les accions que estan emprenent per a compensar les seves emissions anuals de gasos d’efecte hivernacle. Igualment és responsabilitat dels usuaris i clients escollir empreses mediambientalment responsables. Encara som a temps de frenar el canvi climàtic.

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Canviar el món gràcies a un tap de suro

4min lectura

Les propietats del suro, un producte 100% natural, el

Sostenibilitat

Bons verds, una inversió mediambiental

4min lectura

L’emissió de bons verds, orientats a finançar projectes

Sostenibilitat

Ens calen desastres per canviar?

4min lectura

Davant de desastres naturals (o pandèmics) la societat es veu



Vols saber quines són les últimes tendències en economia digital? Cada dijous al matí dedicarem una estona a parlar del món fintech amb una secció especial al magazine radiofònic de La Xarxa.

 

La banca digital substituirà la banca tradicional? Quin és l’origen de la banca comunitària i què la distingeix de la resta? Aquestes i altres preguntes les resolen la CMO d’11Onze Gemma Vallet i Càrol Rafales, market intelligence manager, en la seva intervenció a ‘La Plaça’, una col·laboració especial d’11Onze per al programa ‘Territori 17 de La Xarxa.

El programa radiofònic ‘Territori 17’ és el magazine matinal de referència del Vallès Oriental, el Moianès, Osona i el Ripollès. ‘Territori 17’, produït per El9FM, Ràdio Televisió Cardedeu, La Veu de Sant Joan i Ona Codinenca, combina les notícies d’actualitat amb la tertúlia i altres seccions, com les de cuina, llibres, esports, educació, emprenedoria i la que ara estrena 11Onze. Tots els capítols s’aniran publicant també a 11Onze Podcast. Escolta’ns!

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

La premsa celebra el llançament d’El Canut

1min lectura

Els mitjans especialitzats en fintech i nova banca segueixen

11Onze

11Onze patrocina els Premis Vinari 2021

2min lectura

L’entrega de guardons, que enguany arriben a la novena

11Onze

La premsa fa ressò

1min lectura

Els mitjans internacionals, sobretot els que cobreixen la informació de fintechs i nova



Comunitats Bancàries o Community Banking

Quan pensem en bancs ens ve al cap immediatament la imatge de grans empreses i institucions amb oficines per tot el país. Entitats considerades autèntiques potències mundials amb un capital inimaginable on els clients són, simplement, les eines per aconseguir els rendiments necessaris per créixer. Existeix, però, una branca del sector bancari que vol distanciar-se d’aquesta idea tradicional dels bancs i que vol apostar per objectius més propers amb els quals la població pugui identificar-se. És aquí on trobem les comunitats bancàries.

Aquestes estructures centren els seus esforços en regions geogràfiques més petites on poder atendre, de forma transversal, a les persones que hi viuen. Precisament per allunyar-se d’un model bancari massificat que respon al domini de grans quantitats de diners, les comunitats bancàries poden atendre amb més facilitat les necessitats del ciutadà individual, de famílies o petites i mitjanes empreses que facturen dins de la regió. Busquen el benefici del territori i de la seva població perquè entenen que l’enriquiment ha de ser simètric; si l’entitat bancària creix és perquè les persones que hi participen en la comunitat també han experimentat un creixement. És per això que a l’hora de donar crèdits o préstecs, es tenen en compte les històries i possibilitats d’aquells que han confiat en ells per dipositar els seus ingressos. I el més important, es parla de persones i no simples clients.

Banca Ètica

L’ètica és un altre factor que cada cop està prenent més importància davant els múltiples casos d’hostilitat de la banca. En els últims anys, la societat els hi ha demanat responsabilitat i honestedat, especialment després de la crisi econòmica del 2008. Ja que els bancs són entitats que tenen la responsabilitat de gestionar els diners de la població, cal fer-ho adequadament. Una banca ètica és aquella que no participa en la compra d’armes per assegurar-se la continuïtat de conflictes bèl·lics que només afavoreixen a uns quants.

Una banca ètica se suma a projectes que afavoreixen per exemple:

  • A les futures generacions, facilitant educació transversal a les escoles o bé, apostar pel talent de joves professionals que han de tenir l’oportunitat d’ampliar els seus estudis.
  • La inserció laboral de tothom (en especial col·lectius vulnerables)
  • La preservació del medi ambient són altres aspectes que es posen sobre la taula de negociacions.

En definitiva, una banca ètica té en compte la responsabilitat social i la solidaritat a l’hora de reinvertir els diners. I el més important de tot, és que ho fa de forma transparent.

 

Neobanc

Una de les maneres de poder introduir una banca comunitària i ètica en la societat actual, atesa la digitalització de tots els processos, és allunyar-se de la imatge tradicional i antiga del que entenem per un banc i introduir una de nova, incipient i moderna: transformar-ho en un Neobanc.

Un neobanc és un tipus d’estructura bancària basada en les noves tecnologies i posa a disposició de la gent productes senzills i moderns, adaptats a les necessitats de consum real i amb comissions molt reduïdes.

Malgrat oferir una experiència íntegrament digital, la comunicació amb els clients no desapareix, més aviat es reforça, ja que aquesta és l’única via de contacte entre membres del banc i els clients. Una resposta ràpida i efectiva és l’ingredient principal per poder fer funcionar la maquinària d’un Neobanc i així garantir la confiança de les persones que l’utilitzen.

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Fintech vs. Banca tradicional

3min lectura

Mike Tyson deia que “tothom té un pla fins que se li dona un cop

Economia

Tot el que cal saber sobre la nova banca

4min lectura

Encara et preguntes què és, ben bé, una fintech?

Economia

Les fintech, el futur de la banca és ara

4min lectura

Cada vegada són més les empreses que fusionen



Les targetes virtuals són el principal mètode de pagament en línia. En un mercat on cada vegada es realitzen més transaccions virtuals, aquestes targetes ofereixen més protecció i agilitat en les compres.

 

Estan dissenyades específicament per a ser utilitzades com a mitjà de pagament virtual. L’objectiu és aportar seguretat al consumidor en les seves compres en línia, i protegir tant les transaccions com el compte corrent vinculat. 

 

Disseny personalitzat per a compres digitals

La principal característica és el format de la targeta, on no trobem ni banda magnètica ni xip. El format i disseny de les targetes virtuals varia entre entitats, però és força comú trobar-nos que només existeixen de forma virtual i que, per tant, només s’accedeix a les dades de la targeta des de la plataforma bancària o la cartera digital. 

La informació que tindrem d’aquesta targeta és la que ens demanaran en qualsevol transacció virtual: número de la targeta de setze xifres, codi de seguretat de tres xifres i data de caducitat. Aquesta és la informació més sensible de la targeta, i justament per això s’evita tenir-la en format físic, per a reduir les possibilitats de duplicar-la o suplantar la informació. 

 

Protecció per als teus comptes

Les compres en línia han augmentat significativament, fins al punt que moltes empreses ja es creen sols en format digital. A Catalunya, la facturació dels comerços electrònics ja ha superat l’1,5 % del PIB. Però, tot i això, encara són molts els consumidors que es resisteixen a fer aquest canvi, la majoria motivats per la por que terceres persones tinguin accés als seus diners. I si bé és cert que aquesta és una problemàtica real, les entitats bancàries creen productes cada vegada més sofisticats per a evitar aquesta desprotecció.

Les targetes virtuals, lluny de pensar que deixaran el nostre compte al descobert, fan justament el contrari: aporten més protecció que les targetes convencionals. Podem trobar-nos amb targetes virtuals de prepagament, és a dir, que l’usuari les carrega amb l’import que necessita. Aquestes targetes no tenen accés directe al compte; per tant, la protecció està assegurada. 

Altres targetes virtuals es poden activar i desactivar; per tant, només estarà operativa quan el client ho desitgi. Gràcies a peculiaritats com aquestes, disminueix encara més el risc d’operacions fraudulentes. Tot de mesures constantment en evolució que lluiten per acabar amb la ciberdelinqüència.

 

Més control per a tu, menys plàstic per al planeta

En termes pràctics, tot aquest sistema de protecció, que inclou la protecció de les dades de la targeta i la vinculació mínima amb el compte corrent, dificulten l’accés dels hackers als comptes personals. En cas de patir operacions fraudulentes, de fer reclamacions o de realitzar compres en altres països, les targetes virtuals faciliten significativament la resolució d’aquestes operacions i, el més important, permeten que qualsevol incidència que pugui sorgir afecti tan sols a aquesta targeta, sense implicar la resta de targetes o de comptes.

A més, no tenir format físic suposa una forma de pagament més sostenible que, en molts casos, implica menys costos de manteniment per al client.

 

Les targetes físiques, en procés de digitalització

Cada vegada és més comú tenir les targetes físiques, de dèbit o de crèdit, també en format virtual per pagar a través del mòbil. Solen estar lligades a les targetes físiques i al nostre compte corrent. A més de permetre fer pagaments sense necessitat de portar la targeta física, faciliten l’opció de bloquejar la targeta en cas d’incidència i ens permeten controlar les despeses en tot moment.

El repte dels pròxims anys serà apropar aquest mètode de protecció i agilitat que aporten les targetes virtuals en els pagaments de la resta d’àrees com ara el comerç físic o la retirada d’efectiu.

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Com protegir-nos de les estafes en línia?

5min lectura

La digitalització ha accelerat aquest tipus de crim digital

Economia

Digital Banking

7min lectura

Digital Banking o banca digital és un terme que es refereix a la digitalització de totes les

Finances

És segur pagar en línia?

5min lectura

Està clar que les compres en línia estan cada cop més esteses entre tots nosaltres.



El preu de la llum i del gas està batent rècords. La gasolina i el carbó són cada vegada més cars. I tot plegat es tradueix en una manca de distribució de matèries primeres. Si ve un hivern fred, els experts avisen d’una crisi energètica sense precedents. 

 

Què està passant amb l’energia del món? Dia sí dia també, es parla dels increments en la factura de la llum, de les gasolineres en precari del Regne Unit, de les lleixes buides dels supermercats i del conflicte del gas. Repassem els motius que fan pensar als economistes que ens encaminem cap a una recessió que podria durar fins ben entrat el 2022.

Estem a la mercè del canvi climàtic. Els fenòmens meteorològics són cada vegada més extrems i els climatòlegs temen que, després d’un estiu sec marcat pels aiguats torrencials que han impedit omplir els pantans europeus, vingui un hivern fred. Ho avisen pocs dies abans que se celebri la trobada del G-20 a Roma, on els líders mundials no només hauran d’afrontar la sortida de la crisi pandèmica, amb una indústria que esperava tornar al ple rendiment, sinó també com fer una transició cap a les energies renovables que no faci trontollar l’economia mundial. 

La realitat és que, si les temperatures baixen massa, podria no haver-hi prou recursos per a escalfar-se, perquè les reserves de gas estan molt baixes. Europa, per exemple, encara la tardor amb els magatzems més desproveïts de l’última dècada, amb una capacitat del 75%, quan abans de la pandèmia de la Covid-19 no baixaven del 90%. I el mateix passa a Àsia o als Estats Units.

L’especulació geopolítica del gas

El gas fa temps que és un maldecap per a Europa. Mentre que el centre-nord es proveeix amb el gas de Rússia, l’Estat espanyol, Portugal o Itàlia es proveeixen amb el gas d’Algèria. Malgrat que Moscou ha assegurat que seguirà proporcionant gas als seus clients, el temor que no ho faci per motius geopolítics ha disparat un 500% el preu el 2020.

A més, el gasoducte Nord Stream 2 que uneix Rússia i Alemanya, la gran promesa de l’excancellera Angela Merkel, té una segona fase de la construcció per a validar, i tot apunta que encara tardarà mesos a funcionar. Així i tot, només cobreix la meitat de les necessitats d’Europa. En aquest context, historiadors de tendència conservadora i neoliberal com Karl Schögel lamenten que Europa no hagi calibrat prou bé les conseqüències que té dependre de Rússia.

Per a afegir més tensió al mercat, el Marroc ha anunciat que, després de 25 anys, a finals d’octubre tallarà el gasoducte que proveeix l’Estat espanyol i Portugal, per la ruptura de les relacions amb Espanya. El govern de Pedro Sánchez ja està buscant solucions i negocia amb Itàlia, però encara no ha resolt l’embolic. Tant és així que ha proposat a la Unió Europea un front comú: comprar el gas de forma conjunta.

Els socis europeus comencen a veure amb bons ulls la proposta de Sánchez, perquè les alternatives són molt pitjors: sobre la taula hi ha la reactivació de l’energia nuclear, la compra de gas liquat en vaixells o portar el gas a través d’Ucraïna, però la distribució s’ha frenat també per motius geopolítics. Així les coses, les empreses elèctriques, com ha passat a l’Estat espanyol, aprofiten la situació, entre altres motius, per a fer oligopoli i batre rècords amb el preu de la llum.

La gasolina, disparada; el carbó, sota mínims

Per si no n’hi havia poc, a la crisi del gas i l’especulació de les elèctriques, s’hi sumen dos factors més: l’oportunisme dels grans magnats del petroli i una descarbonització feta a mitges. D’una banda, ara que l’economia desperta, per fi, de la letargia de la pandèmia, la gran organització del sector petrolier, l’OPEP, ha provocat un increment desmesurat del valor de l’or negre com no s’havia vist des del 2014. El preu de la gasolina s’ha incrementat un 20,6% des de l’inici del 2021 i el gasoil, un 23,09%. A més, els experts creuen que el preu del cru seguirà pujant durant tot l’hivern.

Per altra banda, Xina ha començat a acaparar tot el carbó disponible al món. El país asiàtic no vol deixar de créixer per sobre de la resta, malgrat que té en marxa un pla de descarbonització que ha deixat les reserves tan buides com no les tenia des del 2017. Per això, està disposada a comprar carbó a qualsevol preu, i el seu valor s’ha disparat. Fa anys que les empreses energètiques lluiten per trobar nous recursos davant l’abandonament progressiu del carbó per motius mediambientals, però no s’ha invertit prou de pressa per a compensar-ho.

 

L’energia neta, una transició a mitges

De fet, gran part del problema amb l’energia, avisen els experts, s’explica perquè el món globalitzat ha fet una transició cap a les energies renovables a mitges i amb una mala previsió. Per això, molts economistes consideren que aquestes crisis energètiques globals poden ser força habituals durant la pròxima dècada, fins que la descarbonització no sigui una realitat.

Organismes internacionals, com la Internacional Energy Agency (IEA), neguen la relació entre una cosa i l’altra, però els experts consideren que, per exemple, la Unió Europea no ha tingut prou present que, ara per ara, el 80% del consum primari d’energia procedeix encara dels combustibles fòssils, i que l’energia de les renovables no es pot emmagatzemar, de moment.

 

L’efecte dòmino: la temuda inflació

Per tot plegat, l’efecte cadena no s’ha fet esperar. El preu de l’alumini, el zinc o el coure arribarà a màxims històrics aquest octubre, perquè els metalls s’extreuen en fàbriques i foneries que estan a mig gas per culpa de la crisi energètica. El mateix passa amb la fabricació de ceràmica, vidre o ciment, que pot afectar principalment al sector de la construcció.

Al seu torn, les cadenes de subministraments es troben restringides per la pressió alcista del preu de la gasolina, més enllà de la falta de transportistes que assola el Regne Unit a causa del Brexit. Una cosa rere l’altra frena la producció i, en conseqüència, apugen els preus de totes les matèries primeres. La temuda inflació amenaça les optimistes perspectives de creixement després de la pandèmia. I la resposta, com sempre, exigeix construir un món comú. N’estarem a l’altura?

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

Davant la crisi que ve, diversifica l’estalvi

6min lectura

El reconegut economista Robert Kiyosaki ha pronosticat “una

Tecnologia

L’obsolescència programada

5min lectura

La vida útil dels productes s’escurça cada vegada més i

Sostenibilitat

Cotxes d’hidrogen, l’alternativa definitiva?

6min lectura

És possible que un cotxe no només no contamini, sinó que



La primera societat de banca moderna a Catalunya va ser fundada l’any 1844. Fou el Banc de Barcelona i en els seus inicis va orientar-se al finançament d’empreses.

 

Aquesta banca va destacar per ser la primera banca de l’estat en fer emissió de bitllets, tal com explica el periodista Sergi Hernández, a la web de Btv. El periodista també fa èmfasi en el fet que el banc no va centrar-se només a fer circular bitllets per l’estat, atès que en aquell temps l’emissió de bitllets era deslocalitzada, sinó que també va ser el primer en ajudar al comerç i la indústria. 

Els primers bitllets del banc eren completament artesans. Per evitar que fossin falsificats, es feien amb moltes floritures i s’enganxaven a un talonari. Les figures també eren un punt important per la seva difícil reproducció, fent que així fos més difícil poder-los falsificar. Hernàndez també ens recorda que hi havia dues figures femenines, en alguns bitllets d’aquesta època: una figura femenina representava Espanya, i una altra figura femenina representava Barcelona, com a símbol de les mares del banc.

  • Als bitllets una figura femenina representava Espanya, i una altra Barcelona, com a símbol de les mares del banc.

El periodista ens recorda que el Banc de Barcelona, als seus inicis, va anar sobre rodes fins que va patir les primeres crisis. Concretament el 1874 va deixar d’emetre bitllets dels bancs provincials, i això va fer que deixés de funcionar com a banc comercial. Posteriorment, sota els efectes de la crisi a Espanya després de la Primera Guerra Mundial, el Banc de Barcelona va fer fallida el 1920.

I el mateix any de la seva fallida, el 1920, va néixer a Reus el Banc de Catalunya. Aquest hòlding bancari va ser creat pels financers locals Francesc i Eduard Recasens, i Evarist Fàbregas, com escriu Marc Pons, a El Nacional. Aquestes tres persones, propietaris de diferents bancs al nostre país, com explica Pons, van agafar les restes que quedaven del Banc de Barcelona i les van afegir a la seva nova entitat bancària, anomenada Banc de Catalunya. Pons també ens recorda que el banc va començar a créixer i a obrir sucursals arreu de Catalunya i fins i tot al País Valencià, i l’any 1930 va internacionalitzar-se amb l’obertura d’una oficina del Banc de Catalunya a París. Però la història d’aquest nou banc va ser curta.  Com bé diu al seu article del Diari El Nacional el periodista Marc Pons, el dia 2 de juliol de 1931, el ministre Prieto va ordenar retirar els saldos que tenien Campsa i Cepsa dins del Banc de Catalunya, i que representaven més del 50% dels dipòsits de l’entitat. Particulars i empresaris també van treure els seus dipòsits, i això va fer caure el Banc de Catalunya pocs dies després. I amb la fallida al coll i el banc d’Espanya negant-se a finançar el Banc de Catalunya, es va fer impossible atendre les obligacions compromeses que venien de l’activitat de Campsa i Cepsa. Així doncs l’any 1931 va haver de tancar les seves portes. 

 

  • I amb el Banc de Catalunya amb la fallida al coll, i el banc d’Espanya negant-se a finançar el Banc de Catalunya, finalment el Banc de Catalunya va fer fallida el 1931.

Avui, als Països Catalans, resten en funcionament dues caixes d’estalvis, les conegudes Caixa d’Ontinyent i Caixa d’Estalvis de Pollença. També diferents cooperatives de crèdit, com per exemple Caixa d’Enginyers o Caixa de Guissona. A part, tenim una desena de bancs, una entitat de diner electrònic, diferents agències de societats de valors, societats gestores d’institucions d’inversió col·lectiva i societats cooperatives amb serveis financers segons les dades de la llista d’entitats financeres als països catalans

Però estem en una època de canvis en la societat, la pandèmia ha accelerat el què ja s’hagués produit de manera més paulatina, que és la necessitat de reinventar la nostra manera de viure, de ser més ètics i més sostenibles. Això ha creat la necessitat d’una banca de futur, una banca que s’adapti a totes les generacions, amb una resposta clara, que sigui transparent i on els seus clients siguin tractats com persones, atenent les seves necessitats reals amb transparència i de manera simple. Estem deixant enrere la banca tradicional. Sense desmerèixer una història de bancs i caixes que han marcat i deixat petjada en l’economia catalana, ara toca reinventar-se, toca arremangar-se i amb uns quants cops d’aixada fer com hem fet sempre els catalans, cultivar la terra per fer néixer la nova banca que el país necessita.

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Desencontres històrics Catalunya-Espanya

10min lectura

L’economia ha estat una de les grans protagonistes de la

Economia

Tot el que cal saber sobre la nova banca

4min lectura

Encara et preguntes què és, ben bé, una fintech?

Economia

La Banca comunitària

5min lectura

Quina relació té l’economia sostenible amb les empreses catalanes i el seu camí per



Les propietats del suro, un producte 100% natural, el converteixen en una alternativa en sectors altament contaminants com la indústria de la construcció. L’economia circular del tap de suro pot tenir un impacte mediambiental decisiu.

 

La lluita per la sostenibilitat i el medi ambient reclama reduir l’ús del carbó, una acció imprescindible si es vol frenar el canvi climàtic, però que potser no és prou. Iniciatives com Recork van més enllà: consideren que no només s’ha de reduir l’ús del carbó a zero, sinó que ha d’estar en números negatius. Això significa que no s’emet diòxid de carboni, perquè se’n reté més del que se n’emet.

I això és justament el que permet treballar amb el suro, un material que ha guanyat importància els darrers anys gràcies al seu baix impacte mediambiental. A més, es pot fer servir de tantes maneres i en sectors tan diferents, que el suro comença a ser un material imprescindible per al desenvolupament sostenible i l’anomenada l’economia circular.

 

Un material amb mil utilitats

El suro s’extreu de l’escorça de l’alzina surera, un arbre d’origen mediterrani. Al capdavall, el suro no són més que les cèl·lules mortes que l’alzina secreta per a crear l’escorça, i que  aïllen i protegeixen l’arbre dels agents exteriors. Un cop extret el suro, no perd qualitats: és impermeable, aïllant, resistent, lleuger, elàstic i, fins i tot, actua com a repel·lent natural per a insectes. A més, l’alzina regenera la seva escorça, motiu pel qual l’extracció del suro no malmet l’arbre. 

Aquestes propietats fan del suro un material perfecte per a la construcció, que és un dels sectors més contaminants. Les seves aplicacions són diverses, però en destaca la seva funció aïllant, tant tèrmica com acústica. A més, el suro s’acostuma a barrejar amb formigó per a reduir el pes de la mescla o per a donar més resistència als parquets. També serveix per a l’elaboració de fusta conglomerada. En funció del tractament que se’n fa, fins i tot es pot crear llana de suro o paper de suro. Totes aquests usos fan que el suro sigui el principal aliat de l’anomenada arquitectura bioclimàtica.

La vida eterna de l’economia circular

A Catalunya, la indústria surera té un pes remarcable, tot i que sovint passa desapercebuda. El 1991 va néixer l’Institut Català del Suro (ICSuro), una fundació privada sense ànim de lucre i de caràcter científic. L’institut vol posar en valor el sector surerer, des de la gestió dels boscos fins a l’elaboració del producte final. Alhora, fa èmfasi en la recerca. El 2020 el sector va arribar a produir més de 7.000 tones de suro.

La importància del suro és clara. Ara, la qüestió és com pot fer-ne una bona gestió per a permetre un bon abastiment. Cal tenir en compte que d’una alzina se’n pot extreure suro cada vuit o nou anys, tot i que a Catalunya el creixement és més lent, fins a 14 anys, la qual cosa permet produir suro de més qualitat i menys porós. Això en limita el seu subministrament, i aquí és on guanya pes l’economia circular, que pretén donar noves vides al suro. Reciclar el material, sense que perdi les propietats, pot fer que el suro assoleixi gairebé la vida eterna.

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Les millors apps de recommerce

4min lectura

Et presentem un recull de diferents apps per vendre o

11Onze

Premis Vinari: mirant al cel i al Purgatori

4min lectura

Purgatori 2017 de la DO Costers del Segre és proclamat Millor Vi

Economia

Economia sostenible, què és?

6min lectura

L’economia sostenible busca augmentar el benestar social tot



Digital Banking o banca digital és un terme que es refereix a la digitalització de totes les activitats i serveis tradicionals de la banca analògica, les quals en el passat eren només accessibles per als clients quan aquests es desplaçaven fins a una sucursal. Un procés de canvi que fa anys que dura, però que s’ha accelerat enormement d’ençà dels últims anys, sobretot a causa del canvi generacional que està patint el mercat.

 

Cada any la generació millennial està assolint cotes més altes de consum de productes financers, i actualment ja són la generació que més en consumeix. Per tant, el mercat s’ha hagut d’adaptar a poc a poc a les necessitats i preferències diferenciades dels millennials, els quals demanden agilitat, rapidesa i accessibilitat. L’assoliment d’aquest procés de digitalització està creant noves oportunitats per a les entitats financeres i, sobretot, per a la gent, permetent arribar directament a persones que viuen en tota mena de realitats i situacions diferents.

 

Banca digital i banca en línia: són el mateix?

Com a punt d’inici, hi ha una diferència primordial entre els termes digital banking i online banking que caldria saber distingir. La banca online es refereix a l’evolució que han fet moltes entitats financeres tradicionals envers el món online: és un procés de digitalització que se centra a oferir en línia certs serveis i productes bàsics del seu catàleg, com poden ser les transferències de diners o la gestió bàsica dels comptes corrents. Per altres qüestions, però, segueix sent necessari acudir a la sucursal.

El digital banking, per contra, es refereix a la intenció d’oferir totes les activitats i serveis de la banca tradicional, però traslladant-les a l’àmbit digital per tal de poder arribar directament al consumidor, reduint al màxim els intermediaris i agilitzant tot el procés. Així, a part de poder realitzar transferències o controlar els moviments del nostre compte, podem també sol·licitar un crèdit o demanar una hipoteca sense necessitat de desplaçar-nos a les oficines bancàries.

La transició de la banca analògica a la digital

En un principi, la banca era del tot analògica. S’oferien serveis tan bàsics com transferències, gestió de comptes corrents, xecs i pagarés, targetes de crèdit o de dèbit, retirades i ingressos d’efectiu, i oferiment de préstecs i hipoteques. Era, però, necessari desplaçar-se a la sucursal per tal de realitzar la majoria de les operacions.

Més endavant, sobretot a partir dels anys 2000, van començar a aparèixer noves formes de gestionar operacions financeres sense necessitat de ser presencialment a l’oficina bancària: havia nascut la banca en línia. Això va permetre que a poc a poc s’anés utilitzant més el comerç online, tot i que en aquella època encara era una mica rudimentari, i encara no s’havia popularitzat del tot entre la població general. És en aquesta època quan van néixer mètodes de pagament com PayPal, per tal de donar sortida a una nova necessitat dels consumidors inexistent fins aleshores: poder pagar amb seguretat a un desconegut per un producte en línia.

Sobre l’any 2010, però, l’inesperat èxit dels primers models d’iPhone i smartphones va impulsar a poc a poc la societat cap a una nova innovació: la banca mòbil. Es van començar a dissenyar les actualment tan conegudes aplicacions o apps per part dels bancs tradicionals, amb l’objectiu de poder tenir accés als serveis bancaris del nostre banc de tota la vida des del palmell de la mà. Aquesta nova revolució tecnològica va permetre també l’aparició dels pagaments contactless o sense contacte, facilitant la vida a milions de persones.

Finalment, l’ús massiu i la popularització en amplis segments de la societat, no només en millennials i en joves sinó en la gran majoria d’adults i gent de més edat, ha conduït recentment a la creació i popularització de la banca digital, amb la cara més visible essent els neobancs. Així, amb aquestes noves fintech i aplicacions que res tenen a veure amb les del passat, es pot navegar i sol·licitar qualsevol dels serveis financers tradicionals de forma ràpida i intuïtiva, reduint les barreres d’informació pels consumidors.

 

L’auge dels neobancs

D’ençà dels últims anys, han sigut els neobancs els que han portat la batuta pel que fa a la digitalització dels serveis financers, prenent els màxims avantatges de les seves capacitats digitals: aprofitar les plataformes online i l’anàlisi de dades per a generar interacció social, subministrar targetes digitals a l’instant, oferir informació i assistència personalitzada als clients, etc.

En un començament s’havien dirigit sobretot a un públic nadiu digital, com són la generació Z i els millennials, però a poc a poc han anat atraient molts altres segments de població més diversos i d’àmbits diferents. Això ha sigut gràcies a dos factors principals. El primer, la reducció de costos que han sigut capaços d’oferir en els seus serveis gràcies a la manca d’oficines, en contraposició amb la banca tradicional, la qual ha de pagar uns lloguers molt elevats i habitualment pateix molts sobrecostos.

I per una altra banda, és deu també a l’efecte que la pandèmia de la covid-19 ha tingut en molts consumidors d’edat més avançada, ja que han volgut buscar la forma de poder seguir duent a terme les seves activitats financeres habituals sense necessitat de sortir de casa, i és precisament en aquest àmbit en el qual els neobancs tenen un avantatge comparatiu envers la resta d’entitats financeres, ja que es mouen com un peix a l’aigua en l’àrea digital i hi tenen molta més experiència.

 

La banca directa: arribar a tota la societat

La popularització d’aquests serveis digitals ha suposat l’aparició del concepte direct banking o banca directa: la possibilitat i la voluntat de poder arribar a tots els clients, siguin d’on siguin i de qualsevol segment existent. Es poden oferir nous productes i serveis a segments específics de clients sense patir per les limitacions geogràfiques. Es pot arribar a consumidors de diferents nivells educatius, de diferents rendes econòmiques, es pot donar atenció personalitzada a milions de persones que d’altra manera no tindrien a qui dirigir-se, o a qui les entitats tradicionals podrien no atendre de la manera desitjada a causa de les limitacions físiques.

És, en definitiva, en un món cada vegada més ràpid i interconnectat on la combinació de la tecnologia actual amb les noves preferències d’agilitat i accessibilitat permet als neobancs i a la banca digital poder situar els clients al centre.

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

L’euro digital, el final dels diners físics?

4min lectura

Els diners digitals han arribat per quedar-se encara que per a

Economia

Les fintech, el futur de la banca és ara

4min lectura

Cada vegada són més les empreses que fusionen

11Onze

Una fincom és molt millor que una fintech

3min lectura

Què ens diferencia de la banca tradicional? I de les fintech?



Les idees innovadores són vitals per a fer evolucionar l’economia d’un país. També són essencials per al naixement d’empreses emergents, però obtenir diners per a desenvolupar-les no sempre és fàcil per als emprenedors. Per això, us donem tres consells per engegar.

 

Quan pensem a muntar un negoci, el primer que se’ns passa pel cap és que hem de demanar diners a una entitat financera. Tanmateix, que ens concedeixin el finançament necessari per a iniciar un negoci des de zero és tot un embolic. Ens poden dir que ens falten garanties per retornar el préstec o el crèdit que hàgim demanat i, a més, ens reclamaran un projecte ben elaborat i un estudi de mercat que defensi la nostra viabilitat.

Si parlem de finançament per a empreses, potser pensem en les línies ICO, impulsades per l’Estat, però aplicades per les entitats financeres, que compten amb un límit de fons a concedir. Un cop s’acaben els diners que ens han assignats per a un període concret, ja no ens podran donar més préstecs. A més, aquest tipus d’ajudes no estan destinades específicament per a emprenedors.

 

Primer consell: busca programes per a emprendre

Al sector públic, conscient de les dificultats que es troben les empreses emergents, ja fa uns anys que s’han posat en marxa diferents programes d’ajuts i subvencions per als que volen iniciar-se en el món empresarial. Aquests ajuts fan èmfasi en col·lectius amb més vulnerabilitat o que tenen més impediments per a assolir els seus objectius, com són les dones i els joves.

Com tot tràmit que impliqui l’administració pública, pot ser llarg i complicat intentar optar a aquests programes que ens ajuden a engegar el nostre negoci, però, si tenim molt clar el projecte, hem de buscar el finançament que necessitem per tots els mitjans disponibles. Actualment, hi ha subvencions de tota mena. Així que només ens haurem d’entretenir a buscar si n’hi ha alguna que ens escaigui.

 

Segon consell: desbrossa el gra de la palla i demana ajuda

Desbrossar el gra de la palla d’aquestes ajudes, però, pot ser un exercici complex, perquè les nostres idees no sempre es poden encasellar en les classificacions preestablertes, però segur que alguna s’hi acosta prou al que imaginem i podrem presentar-hi el nostre projecte. En qualsevol cas, a les administracions existeixen serveis d’assessorament, com Barcelona Activa o Creacció, que tenen un programa específic d’emprenedoria, tot i que només es tracta d’acompanyament.

Hem de tenir en compte que hi ha programes de subvencions que seleccionen els projectes per concurrència competitiva, com el programa INNOTEC, que cofinança projectes de recerca i desenvolupament (R+D) fins al 70%. N’hi ha d’altres que simplement ens ajuden en temes fiscals, per a reduir costos. Poden ser de gran utilitat, tot i que pagar menys impostos probablement no ens ajudarà a posar en marxa el projecte que tenim al cap. L’important és que existeix un ampli ventall d’opcions, especialment si els nostres camps són la innovació i la millora del medi ambient.

Per altra banda, la Unió Europea també ha creat programes com l’EU Recovery Plan, dins del qual trobem els fons europeus per a la transformació digital i ecològica, i, més concretament, un instrument excepcional per a finançar la reactivació europea després de la pandèmia. És l’anomenat Next Generation EU, dotat amb 750.000 milions d’euros, i repartits en diferents convocatòries que inclouen objectius més específics, com ara l’emprenedoria femenina.

Perquè les dones emprenen gairebé el 50% de les iniciatives de l’Estat, segons es desprèn de l’informe GEM España 2018-2019, en què es reflecteix que la taxa d’activitat emprenedora femenina no ha deixat de créixer, escurçant així la bretxa de gènere. Per aquest motiu, podem trobar plans d’ajut i incentius exclusivament per a elles, com el d’Emprenedores Digitals.

 

Tercer consell: la clau està en la perseverança

Dins aquest complex món del finançament per a startups, fins i tot hi ha iniciatives com els Esmorzars de Finançament, impulsats per l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), que tenen com a objectiu posar en contacte els emprenedors amb els possibles inversors, els anomenats “àngels inversors”. 

Per a posar en marxa un negoci, una idea revolucionària, sempre ha estat necessari tenir un mecenes que cregui en el projecte, tant o més que nosaltres mateixos. Però si encara no ha aparegut, no ens podem donar per vençuts. Recorda: si els inventors més coneguts de la història de la humanitat no haguessin perseverat, no hauríem assolit els avenços i les fites que hem assolit col·lectivament. Com va dir el famós il·lustrador Walt Disney: “Tots els somnis poden fer-se realitat, si tenim el coratge de perseguir-los”.

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Sistemes de control formal

4min lectura

Últimament es parla molt de les start-ups i de les possibilitats de

Finances

Com trobar finançament alternatiu als bancs

4min lectura

Buscar finançament ja no és sinònim d’anar al banc.

Economia

Com es repartiran els fons d’ajuda europeus

3min lectura

Si alguna cosa ha provocat la pandèmia de la Covid-19, és fer