Bitvavo ja ofereix més de 200 criptomonedes

Si estàs interessat en comprar i vendre criptomonedes, Bitvavo, la plataforma de gestió de criptoactius que 11Onze Recomana, ja et permet operar amb més de 200 monedes digitals.

Bitvavo, la plataforma de compravenda de criptomonedes registrada al Banc Central dels Països Baixos, no sols et brinda l’oportunitat d’explorar el variat i apassionant món dels criptoactius d’una manera segura, fàcil i intuïtiva, sinó que ara et permet operar amb més de 200 criptomonedes.

Una àmplia oferta de criptomonedes és un dels trets distintius que ha convertit a Bitvavo en un dels exchanges més importants d’Europa. En aquest sentit, durant el mes d’agost es van afegir nou noves altcoins a la plataforma. Això sí, aquests nous actius digitals s’han triat seguint els alts nivells d’exigència de Bitvavo. És a dir, han de complir uns estàndards mínims de seguretat, ètica, estabilitat, volum d’operacions i de liquiditat de mercat.

Aquestes noves incorporacions van des de projectes fragmentaris com l’Open Campus Protocol (EDU) o el token d’ARPA, basat en la cadena de blocs d’Ethereum, passant per noves criptomonedes com Worldcoin (WLD) i Sei (SEI), fins a projectes que poden tenir un gran potencial, com SingularityNET (AGIX) o JasmyCoin (JASMY) i Conflux (CFX). 

Seguretat i garanties sense precedents

Invertir en criptomonedes ofereix oportunitats, però també comporta riscos. Els problemes experimentats durant els últims dos anys per altres plataformes com Binance i OKX han provocat un exili d’usuaris que han transferit desenes de milions d’euros cap a exchanges com el de Bitvavo, que operen en un entorn regulador més segur.

En aquest context, Bitvavo està regulat per l’Autoritat de Mercats Financers dels Països Baixos (AFM), i compleix amb les regulacions de la Unió Europea en matèria de prevenció del blanqueig de capitals (AML). A més, els seus depositants poden utilitzar carteres fredes per evitar el cibercrim i tenen accés al fons de garantia del Banc Central dels Països Baixos, de manera que es podrien recuperar fins a 100.000 € per usuari en cas de fallida de la plataforma.

El procés per donar-te d’alta a la plataforma és ben senzill, ho pots fer a través de l’enllaç d’11Onze Recomana. I si vols transferir els teus fons de Binance a Bitvavo, aquí tens un tutorial de com fer-ho.

Dos anys després del col·lapse d’Evergrande, el gegant immobiliari Country Garden intenta evitar convertir-se en l’últim promotor xinès a entrar en suspensió de pagaments. Això es produeix en un moment delicat per l’economia en què Pequín té dificultats per a mantenir el creixement econòmic davant del declivi de la inversió estrangera i de les exportacions.

La crisi immobiliària de la Xina està causant estralls en el sistema financer del país i exercint pressió sobre un govern central que s’enfronta a una preocupant desacceleració econòmica que pot tenir ramificacions globals. El desplom aquest dilluns en borsa de les accions del gegant immobiliari Evergrande arrossega a altres promotors com Country Garden, que l’any vinent ha de fer front a venciments de deute per un valor de 14.000 milions d’euros.

Country Garden va apostar fort pel creixement de les ciutats secundàries, però l’excés de construcció i el descens de la població han fet caure els preus dels habitatges. A tot això s’hi afegeix que, malgrat els estímuls fiscals governamentals per impulsar la venda de vivendes, els consumidors s’han mostrat reticents a comprar a causa de la preocupació pel lent creixement econòmic del país. 

Per altra banda, hi ha molts casos de construccions abandonades a mitges o en què els habitatges comprats sobre plànol ni tan sols s’han començat a construir, mentre els compradors ja van donar l’entrada i estan pagant una hipoteca per un immoble d’un promotor que es troba en dificultats o ha fet fallida. És el que va passar amb moltes promocions d’Evergrande.

Es tracta d’un panorama del sector immobiliari alarmant que He Keng, exsubdirector de l’Oficina Nacional d’Estadística, alertava que equival a tenir suficients habitatges buits per allotjar fins a 3.000 milions de persones, molt per sobre dels 1.400 milions que conformen la població xinesa, cosa que dificultarà encara més la reactivació del mercat.

En aquest context, el pas de l’èxit al fracàs d’Evergrande i Country Garden ha despertat la por entre els inversors, que temen el col·lapse d’altres promotors immobiliaris -un sector de l’economia que representa al voltant del 25% del PIB xinès- molts dels quals porten diversos anys sota pressió després que els reguladors restringissin el seu finançament bancari per intentar controlar l’especulació.

Una desacceleració econòmica generalitzada

Més enllà de la crisi immobiliària, els dos motors principals de l’economia xinesa -la inversió i l’exportació- també estan donant símptomes d’un esgotament que té ramificacions negatives pel sector financer i les finances públiques, atès el creixent deute governamental.

La inflació global, la pujada dels tipus d’interès dels bancs centrals, les sancions econòmiques i l’alentiment del creixement de les grans economies han provocat que les exportacions xineses caiguessin un 8,8% a l’agost. Es tracta d’un nou descens mensual que s’afegeix a la caiguda experimentada tots els mesos de 2023 respecte a l’any anterior. 

Cal recordar que les exportacions, tot i la seva caiguda, van jugar un paper cabdal en sostenir l’economia xinesa durant els gairebé tres anys en què el país es va tancar al món per a contenir la propagació de la Covid-19 i, posteriorment, en la seva recuperació. Per tant, s’està afeblint el principal detonant de l’especular desenvolupament econòmic del país i la capacitat de comptar un as a la màniga que fins ara, no fallava mai.

De la mateixa manera, la inversió estrangera s’ha vist afectada per les tensions geopolítiques amb els Estats Units, que segueixen intensificant-se. Al gegant americà no li tremola el pols a l’hora d’aplicar sancions econòmiques a qualsevol rival que amenaça la seva hegemonia. Aquesta política exterior podria tenir conseqüències devastadores pels seus estats clientelars a Europa, tal com s’ha vist amb el bloqueig a Rússia arran de la guerra a Ucraïna. Però no es pot negar que més enllà dels problemes econòmics interns de la Xina, s’han mostrat efectives en frenar les inversions estrangeres al país, que van caure més d’un 5% en els vuit primers mesos de l’any, malgrat el gran esforç realitzat pel govern xinès per a atreure capital estranger.

Dit això, queda per veure com evolucionarà l’economia xinesa i si les polítiques i estímuls governamentals seran suficients per evitar el risc d’una deflació provocada per la crisi immobiliària, la falta de confiança del sector privat i la guerra comercial amb Occident. En tot cas, la probabilitat que es produeixi una crisi financera sistèmica continua sent baixa en una economia que, tot i la desacceleració, segueix creixent a un ritme al qual ja els agradaria créixer a molts dels seus rivals.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

Tots n’hem sigut víctimes i, fins i tot, hi contribuïm sense adonar-nos-en. La desinformació, entesa com aquella informació manipulada que es difon amb intenció d’enganyar, és un fenomen tan antic com la comunicació. Combatre les anomenades ‘fake news’ està a l’abast de cadascú de nosaltres.

“La desinformació té una part de falsedat i una part de discurs de l’odi. Per combatre-la ens cal treballar el respecte per l’opinió dels altres, l’empatia, l’ètica i la conversa”. Nereida Carrillo, periodista i impulsora de Learn to Check, adverteix de la raó principal de la desinformació: l’engany. Interessos, poder i informació es barregen en un context social i tecnològic que fa que qualsevol d’aquests continguts es viralitzi i circuli per tot el món en qüestió de segons. La veracitat de la informació traspassa els rols dels periodistes i queda en mans de l’usuari.

La desinformació ha augmentat significativament els darrers anys a causa de les noves tecnologies, que permeten una circulació de la informació més ràpida i global. Però no només les xarxes socials en són altaveus: també ho són els grans mitjans de comunicació, encara que sovint els costi d’admetre-ho. Perquè el fenomen de la desinformació és tan antic com ho és la comunicació i la voluntat del poder hegemònic d’imposar el seu relat. A més, qualsevol informació, ens explica Carrillo, sempre parteix del prisma que aporta l’autor: “La informació objectiva no existeix, sempre hi ha un relat dels fets i expliquem què passa al món a través dels nostres filtres culturals, de gènere o d’edat”, raona.

Convèncer amb arguments

El Col·legi de Periodistes de Catalunya descriu en el primer article del Codi Deontològic que cal informar de manera acurada i precisa. Deixant la recerca de la veritat per a la filosofia, tant en periodisme com en els continguts que es creen i difonen per xarxes el que es persegueix és l’honestedat i la veracitat. La informació ha de ser plural, no ha de confondre, ha d’anar orientada a informar i cal contrastar les fonts per evitar manipulacions. 

Si més no, en tot això és el que ens hauríem de fixar a l’hora de verificar la informació. Un dels objectius ambiciosos de Learn to Check és que qualsevol persona sigui capaç de contrastar la informació que li arribi. Per això només hi ha un camí: la formació en eines i en esperit crític. Gràcies als coneixements que la seva plataforma comparteix en obert, qualsevol pot verificar, sense dependre de mediadors. Una manera d’empoderar la ciutadania aconseguir, entre tots, frenar la desinformació en el que s’anomena verificació distribuïda. La doctora en comunicació també adverteix que a les xarxes ens hem acostumat a defensar la nostra posició des dels extrems: “Els algoritmes de les xarxes socials polaritzen, ens situen a tots en pols oposats i sembla que els matisos no existeixen, que no hi pugui haver intercanvi o converses”.

Veracitat: el filtre el poses tu

En entorns tancats com WhatsApp o Telegram, és molt difícil rastrejar d’on prové la informació, i sovint això ens porta a confondre fonts de confiança amb fonts fiables, ens explica Carrillo. Les fiables són aquelles que han estat contrastades i, per tant, parteixen de la veracitat; mentre que les primeres parteixen de la confiança envers la persona que ens ho envia. Aquest és el principal maldecap de la gent gran, que es deixen endur per la confiança i verifiquen la informació segons qui transmet el missatge o, fins i tot, segons quin mitjà informa d’una notícia.

Per combatre la desinformació, especialment en l’era de xarxes socials, Carrillo defensa que ens cal tornar a la conversa i aprendre a difondre informació i, sobretot, les nostres idees, de forma raonada i amb arguments. “Mentir és una forma molt fàcil i poc ètica de convèncer”, remarca, i afegeix que escoltar a les persones que no pensen com nosaltres, tot i no fer-te canviar d’opinió, et permetrà entendre l’altre. Més empatia i més veracitat per encarar l’era de la comunicació global.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

L’impacte del canvi climàtic en el medi ambient, l’economia i la societat és cada vegada més evident. Per entendre i fer front a aquest fenomen els científics es basen en complexes models de predicció que són crucials per valorar els riscos de l’escalfament global. 

Les projeccions climàtiques són essencials per tal d’avaluar els efectes de l’escalfament global i els riscos que en resulten. Així, els models de predicció del canvi climàtic són simulacions tècniques de la futura evolució del clima a la Terra que s’obtenen mitjançant l’execució i estudi de models numèrics. Aquestes simulacions es poden fer en un àmbit global o regional i es basen en les lleis de la física, la química, la biologia i la dinàmica atmosfèrica.

Els models climàtics globals (MCG) els realitzen l’equip de tècnics i científics del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (GICC) amb seu a Ginebra i que depèn de les Nacions Unides. Es tracta d’un organisme multinacional que investiga les causes i efectes del canvi climàtic arreu del món i s’encarrega a portar a terme les negociacions relatives als diferents escenaris que es preveuen, com es va fer en el marc del Protocol de Kyoto.

Tot i que a l’Estat espanyol l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) s’ocupa de les projeccions climàtiques regionalitzades, des de 2008 el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha realitzat diversos estudis -conjuntament amb el Barcelona Supercomputing Center- per tal d’elaborar projeccions regionalitzades del clima per al segle XXI al nostre territori.

La metodologia dels models de predicció

Amb el fi d’aconseguir una simulació fiable, els diferents models de predicció requereixen tantes dades d’entrada com sigui possible: concentració de gasos d’efecte hivernacle o aerosols a l’atmosfera, radiació solar, emissions de gasos contaminants i altres factors que poden influir en el clima.

Un cop introduïdes el conjunt de condicions inicials basades en dades observades, els models numèrics i equacions fonamentals que governen les dinàmiques de fluids, de conservació d’energia i d’altres relacionades amb la interacció entre l’atmosfera, els oceans i la superfície terrestre, ens poden indicar el comportament futur del sistema climàtic si es desenvolupen certs escenaris.

Aquests escenaris defineixen trajectòries que representen concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle i aerosols, és a dir que tenen un origen principalment antropogènic i, per tant, depenen en gran manera del nostre comportament i decisions polítiques globals. 

Fiabilitat dels models climàtics

Primer de tot, cal tenir en compte que, a diferència d’una previsió meteorològica, els models climàtics no pretenen fer prediccions molt precises i a petita escala del que passarà en els pròxims dies, sinó que tenen com a objectiu projectar els canvis climàtics al llarg dels anys o dècades, però en cap cas estan pensats per fer una previsió del temps que farà en un futur.

És a dir, aquestes simulacions diàries s’interpreten estadísticament per produir projeccions climàtiques, donant lloc a estudis sobre la probabilitat que s’observin unes condicions meteorològiques particulars en el futur. I en aquest sentit, un estudi sobre la fiabilitat de 17 models climàtics que es remunten a principis de la dècada de 1970, va arribar a la conclusió que la majoria dels models van ser efectius en predir les temperatures de les dècades següents.

Evidentment, més enllà d’una aproximació, és difícil que un model de predicció climàtica sigui 100% correcte, però els models van millorant a mesura que avança la tecnologia i la comunitat científica té plena confiança en què aquestes simulacions són la millor eina que tenim per fer front al canvi climàtic. En tot cas, i independentment de la seva eficàcia, sabem que tenim la capacitat de reduir la quantitat de gasos d’efecte d’hivernacle que emetem al nostre planeta, i no tenim cap motiu per no fer-ho.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

La inflació, els baixos interessos que ofereixen els bancs i la por a la crisi bancària continuen alimentant una fuga de dipòsits cap a valors més segurs i amb més rendibilitat com l’or o les Lletres del Tresor.

Ho estem avisant des de fa mesos, la pujada dels tipus d’interès del BCE no s’ha vist reflectida en una millora significativa de la remuneració de l’estalvi. Durant els primers dos mesos de l’any, els clients de la banca espanyola van retirar 18.000 milions en dipòsits dels seus comptes d’estalvi buscant una millor rendibilitat pels seus diners.

L’encariment del cost de la vida a causa de la inflació ha provocat una pèrdua de poder adquisitiu en moltes famílies que han decidit diversificar els estalvis traient els seus diners dels bancs en favor d’altres productes i inversions que ofereixin una major rendibilitat pels seus diners. Un fet que en gran part explica per què la demanda de metalls preciosos, especialment de l’or, segueix en ple auge.

El cas d’Espanya no és únic, a la baixa rendibilitat dels dipòsits bancaris s’hi ha afegit la por a una nova crisi causada pels col·lapses bancaris dels últims mesos, la qual cosa ha provocat una fuga de dipòsits arreu del món. A més, si això s’accelera per por a la seguretat dels dipòsits, els bancs afectats reduiran l’actiu dels seus balanços, concedint menys préstecs i restringint el crèdit a particulars i empreses.

Una fuga de dipòsits globalitzada

Els Estats Units és un dels països que ha patit una major fuga de dipòsits, sobretot cap a fons d’inversió que donen més rendiment. Després de la fallida del Silicon Valley Bank i del Signature Bank, les dades de la Reserva Federal mostraven que entre l’1 i el 15 de març es van retirar dipòsits per un valor de 146.000 milions d’euros. Una xifra que assoleix els 574.000 milions d’euros si s’analitza l’evolució de la pèrdua de dipòsits bancaris en l’últim any.

El panorama també és preocupant al Regne Unit, on les notícies del col·lapse dels bancs nord-americans i Credit Suisse van provocar que durant el mes de març els britànics retiressin 5.500 milions d’euros dels seus comptes bancaris, la qual cosa representa la fuga de dipòsits més important de la seva història.

L’economia més gran de la Unió Europea no se salva de la desbandada de dipòsits. Seguint amb dades del mes de març, Alemanya és un altre país on els bancs han experimentat una fuga significativa de dipòsits. Els alemanys van retirar 18.000 milions d’euros dels seus bancs, ja sigui per la por a la crisi bancària o per què busquen una major rendibilitat en altres entitats financeres o productes d’inversió.

Preocupació per la seguretat dels diners al banc

No és sorprenent que enmig de les turbulències del sistema bancari estatunidenc un 48% dels nord-americans es mostrin preocupats per la seguretat dels seus diners als bancs. Aquest sentiment, però, no es limita als Estats Units sinó que està generalitzat al llarg d’altres països occidentals que tenen les seves economies interconnectades al gegant americà.

La situació és tan greu que el ministre japonès de Finances, Shunichi Suzuki, ha anunciat que en la reunió d’aquesta setmana amb el conjunt de països del G7 es plantejaran mesures per a intentar aturar la fugida de dipòsits bancaris. Així mateix, les darreres fallides de bancs han posat en qüestió el grau de protecció dels dipòsits. En aquest sentit, la Comissió Europea ha adoptat una proposta d’urgència per reforçar la garantia de dipòsits existent a la UE, prestant especial atenció als bancs petits i mitjans.

Els governs i els organismes reguladors no paren de repetir que no hem de patir pels nostres diners i l’estabilitat del sector financer. Tanmateix, sembla que no hi ha marxa enrere, la manca de confiança en els bancs s’ha vist accentuada per l’efecte dòmino del col·lapse bancari, i les dades demostren que la gent ha decidit buscar altres opcions per a protegir els teus estalvis. 

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.

Les famílies han tirat d’estalvis i de crèdits al consum per anar de vacances i contrarestar la inflació, al mateix temps que la banca ha encarit els préstecs a curt termini fins a nivells similars a les targetes de crèdit.

La situació econòmica de les llars ha experimentat una millora, amb una recuperació progressiva del poder adquisitiu perdut des del 2021. Tanmateix, cada vegada més famílies demanen préstecs ràpids per anar de vacances o per finançar despeses fixes del mes. L’increment del consum i la pujada de preus a causa de la inflació erosionen els estalvis acumulats per les llars durant la pandèmia.

L’informe del Banc d’Espanya (BdE) sobre les dades de tancament del passat mes de juliol mostra que el finançament a través dels crèdits al consum s’ha incrementat significativament entre el juny i juliol. Concretament, ha augmentat en 2.000 milions d’euros, assolint un màxim històric que no es veia des de l’any 2009.

En aquest context, el sector bancari preveu que la fi de l’estiu portarà moltes famílies a sol·licitar més finançament, entre altres coses, per la tornada a l’escola, els instituts i les universitats, esperonant encara més el negoci de préstecs al consum. I tot això malgrat que aquest tipus de finançament s’ha encarit de manera significativa en els últims mesos.

La banca continua encarint els crèdits al consum

La política monetària contractiva aplicada en els últims mesos pels bancs té com a objectiu reduir les tensions inflacionistes de l’economia. Això es tradueix en l’encariment de les hipoteques i del crèdit a les empreses, però també afecta el crèdit a les llars que es veuen afectades per la pujada d’interessos als crèdits al consum.

Tot i la forta caiguda en la contractació d’hipoteques – entre gener i juny de 2023 es van signar el 14% menys de crèdits per a habitatges que en el mateix període de l’any passat – la banca ha concedit crèdits per un valor de 15.289 milions d’euros en la primera meitat de l’any, convertint els crèdits al consum en la gallina d’or del negoci creditici.

L’Associació d’Usuaris Financers, Asufin, alertava que els préstecs al consum no trepitgen el fre i s’encareixen a Espanya amb un increment mitjà dels interessos que superava el 13% durant el mes de juliol. I és que aquest tipus de finançament s’ha encarit en gran manera en els últims mesos, arribant a un interès mitjà en els préstecs a curt termini del 17,42% el mes d’agost. No obstant això, la popularitat dels crèdits al consum dibuixa una tendència similar a la que s’ha traçat en el passat, deguda també a una elevada inflació.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

Prop de 500 empreses treballen a Catalunya en l’àmbit de la ciberseguretat. Es tracta d’una indústria en expansió per l’augment de les amenaces digitals. Només en un any el nombre de ciberatacs a Catalunya ha augmentat més del 30% i al món aquest tipus d’incidents ha crescut un 50%.

Durant el 8 i el 9 de novembre de 2014 Catalunya va patir un dels deu atacs informàtics més intensos d’aquell any al món. L’objectiu era tombar la consulta del 9N. No ho va aconseguir. Les mesures de ciberseguretat van permetre que la pàgina oficial de la consulta, Participa2014.cat, resistís. En canvi, van caure diverses pàgines web i serveis de la Generalitat, com la recepta electrònica o el registre d’historials clínics. Segons va desvelar fa unes setmanes una investigació periodística internacional, l’encarregat d’orquestrar l’atac informàtic va ser un empresari israelià, que no ha revelat qui el va pagar.

Es calcula que la Generalitat va patir aquell any gairebé 150 milions de ciberatacs. Tot i la magnitud de la xifra, no és res comparat amb el volum d’atacs informàtics que es produeixen en l’actualitat. L’any 2022 es van detectar 1.700 milions, segons el Govern. Això suposa un increment del 75% respecte a l’any anterior i multiplica per més de deu els incidents de 2014.

Catalunya, ben posicionada

Afortunadament, el sector de la ciberseguretat gaudeix d’una bona salut al nostre país. Segons un informe d’Acció i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, hi ha 495 empreses que s’hi dediquen, amb una facturació de més de 1.000 milions d’euros i prop de 10.000 treballadors. El ritme de creixement en nombre de companyies, facturació i llocs de feina respecte a 2021 va ser de dos dígits.

Una dada significativa és que Catalunya va ser la tercera regió d’Europa occidental en captació d’inversió estrangera en l’àmbit de la ciberseguretat, amb 163 milions d’euros, només per darrere d’Irlanda i la regió de Brussel·les.

Tot i que el 85% de les companyies són pimes, més de la meitat (54%) superen el milió d’euros de facturació i el 29% són exportadores. Es tracta d’un sector amb una important concentració geogràfica, ja que vuit de cada deu empreses se situen en l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Un mercat global en expansió

Sense dubte, les creixents amenaces digitals a les quals s’exposen institucions, empreses i particulars esperonen l’expansió del sector de la ciberseguretat. La gran presència digital de les empreses, tant de cara a l’exterior com de portes endins en la gestió de dades i processos, les fa especialment vulnerables als ciberatacs, que poden tenir un considerable impacte negatiu en el compte de resultats.

Es calcula que el 71% dels ciberatacs realitzats l’any 2022 al món van tenir motivacions financeres i que el seu cost va ser d’uns 7.000 milions d’euros. Només el valor dels criptoactius robats supera els 3.000 milions d’euros. Per això no sorprèn que entre 2022 i 2027 s’esperi un ritme de creixement de la facturació mundial en ciberseguretat del 13,6% anual, fins a assolir gairebé els 300.000 milions d’euros.

A l’hora de protegir-nos, cal tenir molt present que el correu electrònic s’ha consolidat com el primer vector de distribució de ‘malware’ i s’utilitza en l’inici del 84% dels ciberatacs. A més, en el 74% dels incidents de ciberseguretat amb afectació a Catalunya l’any passat es van fer servir tècniques d’enginyeria social.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

A ‘La revolta dels animals’, George Orwell escrivia que “tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que d’altres”. Les últimes crisis que estem sofrint semblen emmirallar-se en les paraules plasmades per l’escriptor anglès a la seva faula satírica: mentre que la població en pateix les conseqüències, la banca va trobant gallines dels ous d’or.

La pujada de tipus d’interès amb la que el Banc Central Europeu vol combatre l’espiral inflacionista ha tingut conseqüències directes per a les famílies, que veuen com es disparen les quotes de les hipoteques amb la pujada de l’euríbor, pels empresaris, que tenen més dificultat per tirar endavant projectes d’inversió, i per l’Estat, incrementant la seva prima de risc i, per tant, el cost del deute públic.

Per altra banda, aquestes mesures han suposat uns marges de benefici més amplis per la banca, que a més, ha endurit el crèdit i limitat la seva oferta monetària. Una pujada de tipus d’interès, que a diferència del tipus aplicat a l’estalvi, es transmet immediatament en el cas dels préstecs o hipoteques de tipus variable.

Segons les estimacions de Bloomberg, les sis entitats bancàries espanyoles que cotitzen en l’Ibex – Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Unicaja i Bankinter – reportaran un benefici rècord de gairebé 20.000 milions d’euros en tancar el 2022. Dit d’altra manera, l’augment de l’extracció de rendes a les famílies i a les empreses ha proporcionat beneficis sense precedents a les entitats financeres, en un context de crisi on una gran part de la població en prou feines arriba a final de mes.

Repetir un mateix patró, esperant diferents resultats

Per la seva part, la banca rebutja que es tracti d’una situació extraordinària, i al·lega que amb l’augment dels tipus d’interès simplement s’ha tornat a la normalitat en la política monetària. Argumenta que, durant anys, a causa dels tipus d’interès en mínims històrics, en què tenien pocs marges, els resultava molt difícil generar ingressos. Afirmacions que semblen contradir els també històrics rècords de beneficis del 2021.

Tenint en compte el paper que ha jugat la banca en les crisis financeres que hem patit, ja sigui en finançar les bombolles especulatives, acumulant el risc que ha generat la seva pròpia especulació, o tancant l’aixeta del finançament a les empreses i consumidors que més tard han hagut de pagar el seu rescat, no deixa de ser sorprenent la prepotència i indiferència d’aquest sector cap al patiment de la població que manté el seu model de negoci.

Potser aquesta combinació d’incompetència, corrupció i arrogància ens hauria de servir per tallar de soca-rel el capitalisme d’amiguismes entre el poder polític i financer. Les millores socials i econòmiques necessàries per aconseguir una societat més justa són incompatibles amb un sistema financer pensat per servir a les elits, i que es retroalimenta mantenint el favoritisme del poder polític.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les 153 empreses dedicades a les tecnologies immersives a Catalunya sumen una facturació de 136,6 milions d’euros i donen feina a 900 treballadors. En l’àmbit Europeu es preveu un creixement anual del 36% i que el sector assoleixi els 66.000 milions d’euros l’any 2026.

El metavers, els hologrames, la realitat virtual, la realitat mixta i la realitat augmentada, són algunes de les tecnologies immersives. La transformació digital ha fusionat el món físic i el virtual, transformant conceptes que no fa gaire eren considerats ciència-ficció en una realitat palpable que ja forma part del dia a dia de moltes persones.

Totes aquestes tecnologies estan experimentant un creixement exponencial i prometen canviar la manera en què percebem el món i interactuem amb la informació. Sectors com els de l’educació, entreteniment, medicina, disseny, indústria o turisme es veuran transformats amb noves oportunitats de creació i innovació.

Es tracta d’una indústria que globalment té un creixement anual del 38% gràcies a l’augment inversió en tecnologies immersives, l’adopció d’aquestes tecnologies en el sector sanitari, en l’educació i l’aparició del metavers i la web 3.0. Catalunya ja forma part d’aquest ecosistema tecnològic, i un estudi d’ACCIÓ detalla, per primera vegada, la situació del sector català de les tecnologies immersives. 

Startups i empreses amb menys de 10 anys

Segons l’informe elaborat per l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, les 153 empreses catalanes especialitzades en tecnologies immersives facturen 136,6 milions d’euros de manera agregada i donen feina a prop de 900 treballadors. L’estudi confirma que es tracta d’un sector en creixement, ja que el 58,2% del total de les companyies té menys de 10 anys i un terç (32,7%) són startups. A més, el 19% són exportadores.

Específicament, un 66% de les empreses es dediquen a la realitat virtual, mentre que un 48,4% estan especialitzades en la realitat augmentada, seguides del 16,3% que es concentren en el metavers. Per sectors, el 39,2% d’aquestes empreses treballen en el camp de l’entreteniment, el 17% en la indústria 4.0, l’11,8% en la formació i el 10,5% en la salut.

En aquest context, l’estudi apunta que el territori català està dotat d’un ecosistema de suport que complementa el teixit empresarial de les tecnologies immersives: centres tecnològics i instituts de recerca, universitats i centres formatius, associacions i equipaments, clústers, administració pública, a més de fires i congressos de renom mundial com el MWC, l’ISE, l’IoT Solutions World Congress o l’Advanced Factories.

ACCIÓ també destaca que en l’àmbit Europeu es preveu un creixement anual del 36% i que el sector assolirà els 66.000 milions d’euros l’any 2026. Així mateix, a escala mundial l’estudi anticipa que les tecnologies immersives consolidaran el seu creixement anual del 38% i tindran un valor de mercat de 605.000 milions d’euros de manera agregada el 2028.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La demanda d’or creix un 176% el primer trimestre de 2023, segons el World Gold Council. En un context de temors econòmics generalitzats, la puixança de l’or físic indica que és un dels valors refugi més buscats. Seràs l’últim de protegir els teus estalvis?

Tal com va anticipar 11Onze fa pràcticament un any i mig, l’or físic s’està convertint en una eina indispensable per protegir els estalvis a llarg termini. Per això Preciosos 11Onze ofereix diverses eines perquè la comunitat pugui fer servir l’or per resistir millor el període de turbulències econòmiques que estem vivint. D’una banda, hi ha l’Or Llavor, que permet aconseguir guanys a curt termini aprofitant la revalorització constant de l’or. I de l’altra hi ha l’Or Patrimoni, on la idea és comprar or físic pensant en el llarg termini.

Or Patrimoni

És com hem anomenat a l’or que venem des del primer dia a Preciosos 11Onze, per tal de diferenciar-lo de l’Or Llavor. Són lingots d’or de diverses mides, amb una compra mínima de 3.000 euros. I l’or te l’enviem a casa o es pot quedar en custòdia en una cambra cuirassada.

Per què l’or es pot considerar un patrimoni com ho podria ser una casa? Perquè és un bé que tendeix a revalorar-se i té una alta liquiditat. En els darrers anys l’or s’ha revalorat un 40% i, només durant 2022, el seu preu va augmentar un 9,5%. Cal recordar que l’any 2022 la inflació mitjana a Espanya va ser del 8,4%. Per tant, les persones que tenien els seus estalvis en or van guanyar una mica de poder adquisitiu, mentre que les que els tenien en euros en van perdre.

Però l’Or Patrimoni s’ha de veure en perspectiva. Per això està bé recordar que el gener de 2008 l’unça tenia un cost de 883 dòlars, mentre que avui en dia ronda els 1.960 – 2.000 dòlars, un increment de més del 100% en 15 anys. La perspectiva, però, segueix sent alcista. Per què? Doncs perquè els bancs centrals estan fent compres rècord d’or, probablement buscant un patrimoni segur i tangible sobre el qual recolzar els immensos deutes públics. Durant el 2022, el World Gold Council va apuntar que els bancs centrals havien comprat 4.741 tones d’or, unes xifres que no s’assolien des de feia 55 anys.

Les turbulències i els indicatius

Les crisis bancàries encadenades dels darrers mesos han generat dubtes en els dipositants. Del Silicon Valley Bank a Credit Suisse, passant pel First Republic Bank, la història es repeteix. Si hi afegim que el darrer mes de novembre la visió de la FDIC assegurava que el volum de deute no és sostenible, és normal que molta gent estigui buscant opcions segures per als seus diners. Les retirades de diners dels comptes bancaris estan sent molt altes a Espanya, el Regne Unit i els Estats Units. Els moviments indiquen, tal com també apuntava la FDIC, que la gent amb més diners i informació està protegint d’alguna manera els seus estalvis traient-los dels bancs, un comportament que pot accelerar nous col·lapses.

I ara, què?

Una de les preguntes a respondre és què es pot fer amb els diners un cop no els tens al banc. En panorames complicats cal buscar opcions segures. Poden ser bons, propietats o productes que comptin amb assegurances (com els Fons Garantits o el Finança Litigis). Però si un producte destaca per la seva històrica seguretat aquest és, sempre, l’Or Patrimoni.