11 deduccions per a pagar menys a Hisenda

Preparant la declaració de renda? Has tingut en compte totes les deduccions a les quals et pots acollir? Des d’11Onze et detallem onze supòsits que permeten algun tipus d’estalvi a l’hora de passar comptes amb l’Agència Tributària.

 

En la declaració de la renda ens podem acollir a diverses deduccions fiscals segons el tipus de contribuent que un sigui, persona física o jurídica. Cal tenir en compte que, juntament amb les deduccions estatals, també n’hi ha de caràcter autonòmic, segons la comunitat autònoma on resideixis i treballis. En el cas de Catalunya, l’Agència Tributària recull la informació pertinent a la seva web.

És important tenir present que les deduccions estan limitades per l’edat, renda i altres supòsits. Per tant, no ens podem oblidar de llegir la lletra petita. Dit això, et detallem les principals deduccions estatals i autonòmiques que es troben en vigor:

1. Per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec

Com detalla l’Agència Tributària, entre les deduccions estatals de tipus familiar, està l’específica per a famílies nombroses, que és de 1.200 euros en cas de tenir tres fills, 1.800 euros per quatre fills i 2.400 euros per cinc fills. Tanmateix, en alguns casos es pot aplicar una deducció de 1.200 euros per cadascun dels descendents o ascendents amb discapacitat, o cònjuge no separat legalment que tingui una discapacitat. Aquestes últimes deduccions només són aplicables si no se supera una renda anual de 8.000 euros.

2. Per maternitat, naixement o adopció

Les mares treballadores poden aplicar una deducció de 1.200 euros anuals per cada fill menor de tres anys sempre que convisquin amb ells. Les despeses en escoles bressol poden incrementar aquesta quantia en fins a 1.000 euros. Pels residents a Catalunya es reconeix una deducció per naixement o adopció de 300 euros en cas de declaració conjunta dels progenitors, o de 150 euros per a cadascun dels progenitors si es fa individualment.

3. Per donacions a fundacions i associacions declarades d’utilitat pública

Els donatius a ONG, fundacions i organismes públics de recerca dependents de l’Administració General de l’Estat tenen deduccions que van des del 10% fins al 80% de les quantitats donades. En l’àmbit autonòmic també es contemplen deduccions per donacions a organitzacions que promouen l’ús de la llengua catalana o l’occitana, així com per a entitats que fomenten l’I+D+I i la conservació del medi ambient.

4. Per quotes d’afiliació i aportacions a partits polítics

S’aplica una deducció del 20% a les quotes d’afiliació i les aportacions a partits polítics, federacions, coalicions o agrupacions d’electors, amb un límit màxim de 600 euros anuals. Cal tenir en compte que les aportacions realitzades un cop donat de baixa com a afiliat no formen part de la base sobre la qual ha de calcular-se l’esmentada deducció.

5. Per inversió en empreses de nova o recent creació

És possible deduir el 30% de les quantitats satisfetes per subscripció d’accions o participacions en empreses de nova o recent creació. La base màxima de deducció serà de 60.000 euros anuals i estarà formada pel valor d’adquisició de les accions o participacions subscrites.

6. Per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges

Hi ha tres tipus de deduccions possibles:

  • Deducció del 20%, amb un màxim de 5.000 euros, per a obres de millora de l’eficiència energètica d’un immoble que en redueixin el consum d’energia en almenys un 7%.
  • Deducció del 40%, amb un màxim de 7.500 euros, per a obres de millora que permetin reduir en un 30% el consum d’energia primària no renovable.
  • Deducció de fins al 60%, amb un màxim de 15.000 euros, per a obres que redueixin el consum d’energia primària d’un edifici d’ús residencial en almenys un 30%.

7. Per lloguer de l’habitatge habitual

Es tracta d’unes deduccions en règim transitori de ser suprimides, que només s’apliquen si s’és titular d’un contracte de lloguer amb data anterior a l’1 de gener de 2015. Podem deduir el 10,05% de les quantitats pagades en el període impositiu sempre que la base imposable sigui inferior als 24.107,20 euros.

8. Per inversió en l’habitatge habitual

Com en el cas anterior, es tracta d’una deducció que va ser abolida el 2013, però que es manté en règim transitori per als contribuents que van adquirir o pagar quantitats per la construcció del seu habitatge habitual abans de l’1 de gener de 2013. Hem de tenir en compte que la base màxima de deducció per a inversions en adquisició, rehabilitació o ampliació de l’habitatge usual és de 9.040 euros anuals.

9. Per inversió d’un ‘business angel’ per a l’adquisició d’accions o participacions socials

  • Deducció del 30%, amb un màxim de 6.000 euros, en quantitats invertides durant l’exercici en l’adquisició d’accions o participacions socials a conseqüència d’acords de constitució de societats o d’ampliació de capital en societats mercantils.
  • Deducció del 50%, amb un límit de 12.000 euros, en societats creades o participades per universitats o centres d’investigació.

10. Per a contribuents que hagin quedat vidus als exercicis 2020, 2021 o 2022

Es pot obtenir una reducció de 150 euros amb caràcter general, i de 300 euros si la persona que es queda vídua té a càrrec seu un o més descendents que atorguin dret a l’aplicació del mínim per descendents.

11. Per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla

Els contribuents poden deduir el 60% de la quota íntegra estatal i autonòmica corresponent a rendes aconseguides a Ceuta i Melilla. Aquesta deducció també és aplicable per terminis de residència en aquestes ciutats no inferiors a tres anys per les rendes assolides fora de Ceuta i Melilla si almenys una tercera part del patrimoni net està situat a les esmentades ciutats.

 

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Finances

La declaració de la renda

4min lectura

Amb molta freqüència hem de fer front a la nostra primera...

Invertir

Com tributen els metalls preciosos

4min lectura

La crisi energètica i la incertesa econòmica global ha disparat...

Economia

Comprar un habitatge al 2022

3min lectura

El 2022 arriba amb canvis fiscals en la compra d’immobles...



Una recerca científica ha demostrat per primera vegada que els microplàstics ja corren pel nostre torrent sanguini, que ve a ser el riu de la vida al nostre organisme. El següent pas serà comprovar fins a quin punt es dipositen en òrgans com el cervell i quin és el seu efecte.

 

S’havien trobat microplàstics en llocs remots com l’Himàlaia i la glacera Vatnajokull, la major capa de gel d’Europa. Fins i tot s’havien trobat restes de plàstic en la placenta humana. Però encara no hi havia evidència científica que els microplàstics correguessin per les nostres venes. Fins ara.

Un estudi dirigit per Heather Leslie i Marja Lamoree, de la Universitat Lliure d’Amsterdam, ha constatat per primera vegada que minúsculs trossos de plàstic provinents del nostre entorn poden ser absorbits pel torrent sanguini humà. Els resultats de la seva recerca es van publicar a la fi de març en la revista científica ‘Environment International’.

 

Tres de cada quatre

L’equip investigador va analitzar la sang de 22 persones per a detectar la presència de cinc polímers diferents, que són els components bàsics del plàstic. El resultat mostra que tres quartes parts dels individus examinats presentaven nanoplásticos o microplàstics al seu torrent sanguini, és a dir, partícules de plàstic de menys de cinc mil·límetres. Només un de cada quatre participants en l’estudi estava lliure de quantitats detectables de plàstic.

El polietilentereftalat (PET), el polietilè i els polímers d’estirè eren els més abundants a les mostres de sang, seguits del polimetilmetacrilat. Quant al polipropilè, les concentracions eren massa baixes per a un mesurament precís.

El polietilentereftalat s’utilitza molt als envasos de begudes i menjar, així com a la indústria tèxtil; el polietilè s’empra, entre moltes altres coses, en les bosses dels supermercats; els polímers d’estirè són presents en envasos lleugers, i el polimetilmetacrilat s’utilitza majoritàriament en medicina.

 

De la sang als òrgans?

La investigadora principal, Heather Leslie, ha declarat que aquest estudi confirma que “el nostre torrent sanguini, el nostre riu de la vida, per dir-ho així, té plàstic”. El següent pas seria conèixer en quina mesura aquestes partícules passen del torrent sanguini a teixits i òrgans com el cervell. Així es podrà determinar millor en quin grau l’exposició a les partícules de plàstic suposa una amenaça per a la salut pública.

Aquesta recerca ha estat finançada per l’ONG Common Seasi el programa ZonMw Microplàstics i Salut, l’objectiu del qual és determinar els efectes de les partícules de plàstic sobre la nostra salut. Es tracta d’una de les múltiples iniciatives europees que volen establir fins a quin punt l’exposició als microplàstics resulta nociva per a la salut humana. En aquest marc, un grup de científics italians va publicar a principis d’any una recerca que també constatava la presència de microplàstics a la placenta humana.

 

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Els plàstics que ofeguen el nostre planeta

2min lectura

Els milions de tones de residus plàstics que cada any aboquem

Sostenibilitat

La lluita contra els oceans de plàstic

3min lectura

Els residus plàstics formen ja ingents illes al mar i han arribat

Sostenibilitat

Per la Mar Viva

4min lectura

Per la Mar Viva és una organització sense ànim de lucre d’origen menorquí amb un



Tot i que les autoritats sanitàries insisteixen que l’aigua de l’aixeta és totalment salubre, nombroses veus avisen sobre la falta de controls exhaustius. Metalls pesants, compostos orgànics volàtils, pesticides, herbicides, productes farmacèutics i microplàstics suposen un risc per a la nostra salut.

 

Al desembre de 2020, el Parlament Europeu aprovava la Directiva de l’aigua potable per a millorar la qualitat de l’aigua de l’aixeta i reduir el consum d’aigua embotellada. Aquesta directiva preveia la imposició d’uns límits més estrictes per a alguns contaminants com el plom. També plantejava l’elaboració d’una llista amb les substàncies o compostos que amoinen a l’opinió pública i la comunitat científica per a la seva supervisió.

La realitat és que, gairebé un any i mig després, la Comissió Europea segueix sense haver elaborat aquesta llista, on havien de figurar productes farmacèutics, disruptors endocrins i microplàstics que poden danyar la nostra salut.

Avui dia encara és difícil trobar aigua corrent incolora, inodora i insípida. En la majoria dels casos, l’aigua de l’aixeta incorpora múltiples substàncies, des del clor utilitzat per a potabilitzar-la, que pot donar a l’aigua un característic mal sabor, fins a altres més nocives, com a metalls pesants, compostos orgànics volàtils, pesticides, herbicides, productes farmacèutics, microplàstics, bacteris i virus.

Els controls rutinaris només comproven els nivells d’aquells elements contaminants que ja estan legislats, però són una petita part. Per exemple, el projecte Outbiotics, que es desenvolupa a Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc i el sud de França, ha trobat antibiòtics com amoxicilina, ciprofloxacina, enrofloxacina, azitromicina, sulfadiazina, sulfametoxazol i trimetoprima en aigües naturals prepotables.

Estudis com el publicat per la prestigiosa revista ‘Environmental Health’ deixen clara la necessitat de reduir les substàncies perfluoroalquilades presents en l’aigua de l’aixeta de tot el món per a millorar la nostra salut, ja que són considerades disruptors endocrins.

 

Els persistents metalls pesats

L’activitat industrial i minera allibera metalls tòxics com plom, mercuri, cadmi, arsènic i crom, que poden arribar a aqüífers i rius, contaminant el sòl i acumulant-se en plantes i teixits orgànics. L’exposició a aquests elements està relacionada amb problemes de salut com diversos tipus de càncer, danys en el ronyó i retards en el desenvolupament.

El plom també pot infiltrar-se a l’aigua potable per la corrosió de les canonades de servei, les aixetes de llautó cromat i els elements fixos amb soldadures de plom.

L’Agència de Protecció Ambiental d’Estats Units (EPA) va determinar que el nivell màxim d’aquest metall pesant en l’aigua potable hauria de ser zero, “ja que el plom és un metall tòxic que pot danyar la salut humana, fins i tot en nivells de baixa exposició”, a més de poder “bioacumularse en el cos amb el temps”.

Els nens són especialment vulnerables a aquest metall, ja que l’absorbeixen més fàcilment que els adults i la seva eliminació renal és menys efectiva. El plom pot afectar el seu desenvolupament cerebral, reduir la seva capacitat de concentració i afectar el seu rendiment acadèmic.

 

La invasió dels microplàstics

Un estudi realitzat per l’organització periodística Orb Media en col·laboració amb investigadors de la Universitat Estatal de Nova York i la Universitat de Minnesota mostra que els microplàstics van arribar ja fa anys a l’aigua corrent de tot el món.

El 83% de les mostres d’aigua potable recollides en els cinc continents durant la dècada passada ja contenien microplàstics. els Estats Units presentava la taxa més alta de contaminació i, tot i que la d’Europa era la més baixa, continuava sent molt elevada (72%). La mitjana de fibres plàstiques trobades en cada 500 ml d’aigua oscil·lava entre 4,8 als Estats Units i 1,9 a Europa.

 

Plaguicides sense control

Un recent informe d’Ecologistes en Acció denuncia l’escàs control de substàncies químiques sospitoses de poder contaminar les aigües de consum humà. És el cas de molts plaguicides, herbicides i biocides.

El sofre, que és el més utilitzat al camp, no s’ha buscat en cap de les anàlisis d’aigua realitzades pels municipis espanyols en els últims anys. I el mateix succeeix amb substàncies tan comunes en agricultura i ramaderia com metam sodi (només consta una cerca al 2019), oxiclorur de coure, oli de paradina, hidròxid de coure i propamocarb.

A més, l’informe critica la falta d’obligació legal en la realització d’anàlisis completes en poblacions petites i la seva poca fiabilitat per l’absència de límits quantificats i la no acreditació dels laboratoris contractats. Aquesta organització ha constatat l’absència de controls complets fins i tot en municipis declarats per les pròpies comunitats autònomes com a vulnerables a nitrats.

 

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Els microplàstics arriben a la sang

3min lectura

Una recerca científica ha demostrat per primera vegada

Sostenibilitat

Els plàstics que ofeguen el nostre planeta

2min lectura

Els milions de tones de residus plàstics que cada any aboquem

Sostenibilitat

La lluita contra els oceans de plàstic

3min lectura

Els residus plàstics formen ja ingents illes al mar i han arribat



Un altre banc dels Estats Units ha fet fallida, els bancs centrals ofereixen línies de crèdit d’urgència i cauen les accions de les entitats financeres. Els governs i les agències reguladores ens asseguren que no hem de patir pels nostres diners i l’estabilitat del sector bancari. Però ens en podem refiar? Què diuen a porta tancada?

 

La Federal Deposit Insurance Corporation (FDIC) és una agència federal dels Estats Units que es va crear el 1933 a conseqüència de la Gran Depressió amb l’objectiu de protegir els dipòsits bancaris i evitar la fallida en massa dels bancs. Actualment, la FDIC assegura fins a 250.000 dòlars per compte per titular en cas que el banc on estan dipositats els diners faci fallida.

Dins d’aquesta agència federal hi trobem el Systemic Resolution Advisory Committee (SRAC), un comitè assessor establert el 2011 per la FDIC, com a part de la Dodd-Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act, una llei que va ser aprovada com a resposta a la crisi financera del 2008 i que va introduir una sèrie de mesures per regular el sector financer i prevenir futurs col·lapses del sistema.

El SRAC ajuda en la gestió de possibles fallides dels bancs més grans del país i està format per experts del sector financer que assessoren la FDIC a l’hora de desenvolupar plans d’actuació en cas que hi hagi un col·lapse bancari a gran escala. El comitè està format per membres de diferents sectors de l’economia, incloent-hi representants dels reguladors financers, els bancs, les assegurances, els fons d’inversió i altres entitats del sector financer.

 

Els interessos de la banca tenen prioritat

Els integrants del SRAC es reuneixen periòdicament per parlamentar i fer recomanacions a la FDIC sobre com abordar els problemes que pugui estar patint una entitat financera. D’aquesta manera ofereixen assessorament en temes com la planificació de la resolució, la identificació dels actius i passius de l’entitat, la comunicació amb els creditors i altres aspectes relacionats que contribueixin a assegurar l’estabilitat de l’entitat i de l’ecosistema bancari. Així mateix, estableixen un pla d’acció davant d’una possible crisi bancària, acordant quina informació se li ha de donar a la població per tal d’evitar un col·lapse del sistema.

Algunes d’aquestes reunions estan obertes al públic a través d’un ‘webcast’ i d’altres es fan en privat, a porta tancada. Un dels objectius de l’última reunió oberta que va tenir lloc el passat mes de novembre sembla ser evitar que, davant d’una crisi bancària, el pànic generalitzat porti a la retirada massiva de dipòsits per part de la ciutadania preocupada pels seus diners. Cal tenir en compte que els diners que tenim al banc estan regits per un sistema de reserva fraccionària, segons el qual només una petita part dels dipòsits, un 1% en el cas de l’eurozona, han d’estar disponibles per a la seva retirada.

En aquest context, hem de recordar que per evitar un col·lapse del sistema financer davant d’una crisi bancària, la primera opció és rescatar a certes entitats mitjançant els diners dels contribuents, és a dir, un rescat extern. Però també hi ha una segona opció que es coneix com un rescat intern, segons el qual els accionistes, els titulars de bons i els clients amb dipòsits no assegurats – quantitats superiors a 100.000 euros en el cas de la UE – es fan càrrec del rescat. Com apunta el comitè, avui en dia el deute bancari no està sistemàticament protegit, i si se’ns en va de les mans, tot el sistema es col·lapsa.

Això és el que va passar a Xipre durant la crisi financera de 2008, quan el Govern, seguint les instruccions de la Troika (Unió Europea, BCE i FMI), va confiscar els dipòsits no assegurats de la ciutadania per liquidar i reestructurar bancs, causant el ‘corralito’ xipriota. D’aquí ve la importància que el SRAC dona a limitar la comunicació amb el públic general, no fos cas que la gent volgués retirar els seus diners d’aquestes entitats bancàries abans que desapareguin per complet. Una informació privilegiada, que segons el comitè, s’ha de reservar per a una minoria selecta, presumiblement ells mateixos o gent afí, que sí que ha d’estar al corrent de la magnitud de la tragèdia.

 

Les males notícies es donen un divendres al vespre

L’internet i la cobertura de notícies les 24 hores no ha fet desaparèixer la pràctica habitual en relacions públiques de llançar els comunicats amb informació negativa els divendres per evitar una gran cobertura mediàtica. Almenys això pensa el panell del comitè quan apunta que en preparar un comunicat detallant les dures mesures que s’aplicarien enfront d’una crisi bancària és preferible donar la informació “un divendres, o millor encara, un divendres al vespre, de manera que la gent tingui temps de rebre, entendre i de concloure que sí, que poden funcionar”.

Potser el més sorprenent, o no, són les declaracions de Gary Cohn, expresident i exdirector d’operacions de Goldman Sachs, quan explica que “cal pensar en les conseqüències no desitjades de dir segons què a un públic que té més fe i confiança en el sistema bancari que la gent que estem en aquesta sala (rialles dels membres assistents) i que volem que segueixin tenint plena fe i confiança en el sistema bancari”.

Algú podria pensar que els bancs i les agències reguladores estan admetent que s’acosta un col·lapse, però que tenen poc interès en què la ciutadania ho sàpiga perquè volen utilitzar els dipòsits de la gent per a rescatar aquests bancs. Potser ens hauria de servir d’avís el que va passar durant la crisi del 2008, o amb la fallida del Silicon Valley Bank el març d’aquest any, quan només una minoria selecta que estava informada de la gravetat de la situació va poder treure els seus diners a temps, però com va dir Hegel, “L’única cosa que aprenem de la història és que no aprenem de la història”.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Què és la reserva fraccionària?

5min lectura

La banca de reserva fraccionària és un sistema...

Economia

Fuga de dipòsits de la banca espanyola

4min lectura

En els primers dos mesos de l’any, les famílies van...

Economia

I si els EUA no poden afrontar el deute?

7min lectura

Una vegada més, l’habitual estira-i-arronsa polític al...



Tot i la recent correcció baixista, el bitcoin i altres criptomonedes han experimentat una pujada de preu meteòrica que ha beneficiat als usuaris d’11Onze que van invertir en criptomonedes a través de Bitvavo. Fem un repàs a les últimes novetats del món cripto amb Oriol Blanch, mànager d’afiliats de Bitvavo.

 

Tal com s’esperava, l’imminent halving i l’entrada en joc de la comercialització d’ETF (Exchange Traded Funds) vinculats al bitcoin al comptat han impulsat la popularització de la inversió en criptoactius a través dels mercats tradicionals i han contribuït a la pujada del valor del bitcoin.

És veritat que el preu del bitcoin ha experimentat una correcció baixista d’un 11.65% d’ençà que va assolir el màxim històric de 73.949 $ i que els fluxos de ETF s’han estabilitzat, però l’increment de valor de la criptomoneda reina ha sigut espectacular. Com explica Oriol Blanch, “Moltes institucions comencen a confiar en aquest actiu i a poc a poc s’està veient que és un actiu que ha arribat per quedar-se. Cada vegada hi ha més comerços i empreses que accepten aquesta criptomoneda”.

Més enllà del bitcoin

Mentre el BTC continuava pujant de preu, també es va disparar el mercat dels altcoins, és a dir criptomonedes alternatives a les més populars i amb més capitalització de mercat, com ara el bitcoin i l’ethereum. “Hi ha molts altres actius que s’han vist arrossegats per aquesta pujada de bitcoin i que han aportat molts beneficis a la comunitat o inversors que hi van apostar”, apunta Blanch.

Les blockchain de Solana i Avalanche han experimentat un augment significatiu del seu valor. Les baixes comissions per transacció i la velocitat més gran d’aquestes dues xarxes de criptomonedes en comparació a l’ethereum han facilitat un augment significatiu del seu volum de transaccions. 

Com assenyala el mànager d’afiliats de Bitvavo, “Ethereum és una blockchain molt antiga, molt segura i està molt descentralitzada, però, per altra banda, és molt cara. Pots arribar a pagar entre 15 i 50 dòlars per transacció, la qual cosa no és escalable.”

 

La popularitat de les meme coins

Un dels tòpics que estava a l’ordre del dia en el Paris Blockchain Week que s’ha celebrat del 9 a l’11 d’abril, és el de les monedes meme o meme coins, un tipus d’actius virtuals basats en memes d’Internet. Influencers i grups d’inversors bombardegen constantment les xarxes socials sobre projectes d’aquest tipus.

D’aquesta manera i malgrat els seus orígens, les meme coins s’han fet un lloc important en el mercat i algunes fins i tot han arribat a estar entre les 100 principals criptomonedes per capitalització. Meme coins de moda, com Pepe, Floki, Bonk i altres, han registrat un repunt massiu del seu valor. I és que, com diu Blanch, poder fer diners especulant amb aquests actius, és una cosa que sembla ser molt atractiva per a la gent que li agrada aquest món.”

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Tecnologia

Halving de Bitcoin: Què és i per a què serveix?

4min lectura

En el món del Bitcoin, el halving és un esdeveniment...

Finances

Criptomonedes amb Bitvavo

4min lectura

Les criptomonedes arriben a La Plaça de la mà de la...

Tecnologia

Criptomonedes: l’oportunitat europea

3min lectura

Oriol Blanch, mànager d’afiliats de Bitvavo, torna a...



Cada cop són més freqüents els fenòmens meteorològics extrems. Tan aviat plou massa com no cau ni una gota durant mesos. Com defensa Coral Santacruz, enginyera química i membre de l’equip de màrqueting d’11Onze, és necessari un consum racional de l’aigua per garantir-ne el subministrament i contribuir a aturar el canvi climàtic.

 

Les pluges de març i abril estan fent que millori “una mica” la situació dels pantans al nostre país després d’uns quants mesos anormals en què “no hem tingut gairebé pluges”. Així ho explica Coral Santacruz en un nou capítol de Territori 17.

Tot i aquesta milloria, l’enginyera química i membre de l’equip de màrqueting d’11Onze destaca que no podem oblidar la responsabilitat que tenim cadascú de nosaltres a l’hora de conservar un bé tan preuat com l’aigua: “Tan important és que plogui com que cuidem la forma en què consumim aquesta aigua”. 

Si bé és cert que a Catalunya els sectors industrial i domèstic “consumeixen aproximadament un 20% d’aigua i el 80% restant es consumeix en el món agrícola”, tots podem aportar el nostre granet de sorra per evitar el malbaratament d’aigua a les llars, raona Santacruz: “Pensem que només la nostra persona no afecta al global, però si tothom adopta certs hàbits, aconseguirem millorar molt també el canvi climàtic”.

El binomi de l’aigua i el plàstic

Com explica l’enginyera química, un problema vinculat al consum d’aigua és tot el plàstic que es genera amb l’aigua embotellada. Per fer-nos una idea de l’abast de la tragèdia que suposa per al medi ambient, aporta una dada esfereïdora: “En els últims 70 anys hem llançat més de 150 milions de tones de plàstic als nostres rius, mars i oceans”. 

De fet, si no posem fre, “arribarà un moment en què hi haurà més plàstic que peixos al mar”. I s’ha de tenir en compte que “el plàstic triga molt temps a degradar-se”. A més, aquests plàstics fins i tot poden arribar al nostre organisme perquè els peixos i altres animals de l’ecosistema marí “acaben ingerint microplàstics”, afirma Santacruz.

 

L’opció de l’aigua filtrada 

Per contribuir a reduir la generació de plàstics, l’enginyera química defensa substituir el consum d’aigua embotellada per aigua de l’aixeta filtrada, ja que els filtres permeten eliminar “moltes impureses”. A més, com explica Coral Santacruz, “retenen el clor i la calç, les principals impureses que provoquen el mal sabor de l’aigua de l’aixeta”. 

La membre de l’equip de màrqueting d’11Onze també incideix en l’impacte que té aquest estalvi d’aigua i plàstic en l’economia domèstica gràcies a la utilització de filtres: “Si realment féssim el càlcul, ens adonaríem de tot el que estalviem a l’any” per “totes aquestes ampolles” d’aigua que es deixen de comprar. 

La realitat és que cada vegada van més lligats el factor econòmic i el tema mediambiental. Com diu Coral Santacruz, “al final tot afecta, tot està relacionat”.

 

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

Com estalviar bevent aigua

3min lectura

Saps quina quantitat d’aigua estàs bevent?

Estalvis

Estalviar aigua de la manera més senzilla

4min lectura

Utilitzem l’aigua pràcticament en tots els estadis de la nostra

Sostenibilitat

És saludable l’aigua de l’aixeta?

5min lectura

Tot i que les autoritats sanitàries insisteixen que l’aigua de l’aixeta



Alguns analistes de mercats preveuen que el preu de l’or podria arribar a pujar fins als 3.000 dòlars a finals d’any després d’assolir el seu tercer rècord en què portem de 2024. Les tensions geopolítiques, les fortes compres dels bancs centrals i la creixent demanda de la Xina impulsen a l’alça el preu del metall daurat.

 

Després que l’or tingués un bon mes de març, gràcies al fet que els inversors en futurs i els ETF d’or estatunidencs van ajudar a impulsar els preus fins a nous màxims històrics, es perfila un mes d’abril encara més fort i tot indica que el seu preu es mantindrà elevat al llarg de l’any.

De fet, el preu de l’unça d’or ha batut nous rècords aquesta setmana. El màxim de 2.384,35 dòlars (2.196,18 euros) assolit aquest dimarts deixa enrere el rècord establert aquest mateix dilluns, segons les dades del mercat consultats per Europa Press, si bé ha contingut el seu avanç i ha anat perdent força al llarg del dia fins als 2.358,30 dòlars (2.172,19 euros) a l’hora del tancament a Europa.

Les tensions geopolítiques, els conflictes bèl·lics i una política monetària més estricta van disparar la cotització de l’or durant el 2023 i hem començat aquest any amb compres d’or sense precedents. Un cop més, els inversors recorren a l’or pel seu valor històric com a actiu de refugi i com a cobertura enfront de la inestabilitat econòmica. 

Així mateix, les sancions imposades a Rússia han impulsat la demanda d’or per part d’alguns bancs centrals, seguint la tendència que s’ha vist en els darrers anys. Segons dades de l’FMI, les reserves mundials d’or dels bancs centrals van augmentar en 39 tones el gener d’aquest any. 

Això suposa més del doble de les compres netes del desembre i el vuitè mes consecutiu de compres netes. És el cas del banc central de la Xina, que va ampliar les seves existències al març per dissetè mes consecutiu. Encara més, durant dos anys consecutius, els bancs centrals han adquirit més de 1.000 tones netes d’or, segons dades del Consell Mundial de l’Or.

 

S’arribarà als 3.000 dòlars l’unça a finals d’any?

La meteòrica pujada de l’or també es podria veure impulsada per les eleccions presidencials estatunidenques de novembre, que Donald Trump té moltes possibilitats de guanyar i que presenten un teló de fons molt favorable perquè els preus de l’or assoleixin els 3.000 dòlars l’unça molt abans de l’esperat.

Per altra banda, la Reserva Federal dels Estats Units ha indicat que podria haver-hi tres retallades de tipus d’interès durant el 2024, la qual cosa podria fer pujar, encara més, el preu de l’or. Als inversors els preocupava que la Reserva Federal pogués fer menys de tres retallades de tipus aquest any, ja que els informes econòmics dels últims mesos han mostrat que la inflació continua sent elevada i el mercat laboral fort. 

Cada vegada hi ha més indicis que ens trobem davant d’un moment especial per al metall preciós o, com el denominen els analistes de GSC Commodity Intelligence, “el començament d’un nou supercicle històric per a l’or”. Curiosament, les dades en temps real obtingudes per GSC revelen una forta correlació entre l’augment de les cerques de “Bombolla borsària” i les entrades de “capital en or”. La qual cosa consolida la reputació de l’or com a la millor cobertura per a diversificar una cartera d’inversió.

De la mateixa manera, Aakash Doshi, cap de recerca de matèries primeres a Citi, pronostica que el preu de l’or podria disparar-se un 50% fins als 3.000 l’unça en els pròxims 12 o 18 mesos: El camí de comodí més probable cap als 3.000 dòlars l’unça d’or és una ràpida acceleració d’una tendència existent, però de lent avanç: la desdolarització en els bancs centrals dels mercats emergents, que al seu torn condueix a una crisi de confiança en el dòlar estatunidenc”.

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

La febre de l’or continua imparable el 2024

6min lectura

El preu i la demanda d’or han assolit màxims històrics...

Economia

Per què la Xina no declara tot l’or que té?

5min lectura

La Xina és el major productor d’or del món i fa anys que...

11Onze

Aquest Sant Jordi, regala Amor amb Or

2min lectura

Després de l’èxit d’Amor amb Or per Sant Valentí,...



Tot i que la pràctica de reduir el pes dels productes envasats per emmascarar una pujada de preus no és nova, la persistent inflació ha provocat que moltes marques facin servir aquest mètode per encarit els seus productes de manera subtil. En aquest episodi de La Plaça, Gemma Vallet, directora d’11Onze District, i Carolina Rafales, product manager, parlen de la situació econòmica actual i expliquen què és el ‘downsizing’.

 

De la fusió de dues paraules en anglès, ‘down’, baixar i ‘sizing’, mida, en surt el terme ‘downsizing’. Aplicat als productes que es venen als supermercats fa referència a oferir menys quantitat de producte pel mateix preu, reduint subtilment la quantitat de producte per despistar els consumidors. Aquesta pràctica també es coneix com a reduflació, un mot sorgit de la combinació de les paraules reducció i inflació.

Com explica Gemma Vallet, “davant d’una situació en què l’IPC o la inflació s’estan desbordant’ les marques ‘fan servir estratègies perquè paguis més pels productes’. Encara que, en aquest cas, no es tracta d’una pràctica de màrqueting il·legal, les organitzacions de consumidors alerten que és qüestionable i poc ètica perquè es fa amb la intenció d’apujar els preus sense que el consumidor se n’adoni.

Una baixada de la inflació que no es nota en el preu dels aliments

Luis Planas, ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern de l’Estat, afirma que està “absolutament convençut” que els preus dels aliments baixaran, però demana “paciència” als consumidors, ja que la reducció de la inflació encara trigarà a veure’s reflectida en els preus dels productes dels supermercats.

I és que, davant l’encariment de la cistella de la compra, les mesures per limitar l’impacte de la inflació a les butxaques dels consumidors s’han mostrat del tot insuficients. La rebaixa tributària de l’IVA als aliments sembla que ha servit més per ampliar els marges comercials de les cadenes de distribució que no pas per alleujar la precarietat de moltes famílies. “La situació és preocupant, però tot i les mesures que s’han pres, el mercat és el mercat, i es fa difícil preveure el seu impacte a curt termini”, apunta Carolina Rafales.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

La inflació que fomenta la reduflació

2min lectura

L’augment generalitzat de preus i caiguda del...

Economia

La rebaixa de l’IVA dels aliments, en la picota

4min lectura

La rebaixa de l’IVA dels aliments de primera necessitat...

Economia

La inflació llastra el consum de les llars

4min lectura

Espanya sembla anar un pas per davant d’Europa en...



Després de l’èxit d’Amor amb Or per Sant Valentí, reactivem la campanya per Sant Jordi, el dia dels enamorats dels catalans. Carolina Rafales, de l’equip de producte d’11Onze, ens explica com fer el regal perfecte per a aquells moments especials que vols celebrar amb les persones que estimes.

 

Queden pocs dies per la diada de Sant Jordi, una de les festes més esperades i celebrades de Catalunya. Com cada any, el 23 d’abril veure’m el tradicional intercanvi de roses i llibres entre parelles com a senyal d’amor.

Diu la llegenda que de la sang del drac abatut pel cavaller Jordi en va néixer un roser de roses vermelles que floria cada mes d’abril. Un símbol d’amor que ve acompanyat d’una espiga de blat, fruit de la terra fèrtil i al·legoria de prosperitat. 

Un regal etern que es revalora amb el temps

I això és una tradició molt bonica, però les roses, a causa de la seva naturalesa efímera, eventualment es marceixen i perden el seu encant. Per què no complementar les roses i els llibres com a senyal d’amor amb un regal que perduri en el temps?

Carolina Rafales ho té molt clar, “Si regalem una moneda d’or, el seu valor incrementa dia a dia, com el nostre amor”. A més, en aquest Sant Jordi pots triar entre tres monedes d’or i l’enviament és gratuït per als usuaris d’El Canut. Això sí, no t’ho pensis durant massa temps, últimes comandes el 12 d’abril si vols rebre la teva moneda per Sant Jordi!

Si vols demanar informació sobre les monedes d’or, omple aquest formulari.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

Per Sant Jordi, regala or!

3min lectura

Des del segle XV el dia dels enamorats a Catalunya és el...

11Onze

Història de les monedes Britannia i Krugerrand

4min lectura

Les monedes d’inversió, també conegudes com a monedes...

Cultura

Història de la moneda d’or Filharmònica de Viena

3min lectura

Des de la seva primera edició el 1989, aquesta moneda...



La història mostra que la Borsa normalment es ressent a curt termini quan els bancs centrals decideixen incrementar els tipus d’interès. Diverses són les causes que expliquen aquest fenomen.

 

La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) va pujar al març la taxa d’interès del diner un quart de punt, amb la qual cosa es va situar entre el 0,25 % i el 0,50 %. Tot i que la mesura no va sorprendre a ningú per la necessitat de controlar l’elevada inflació, va suposar un gir en la política de la Fed, que havia mantingut el preu del diner gairebé a zero des de l’inici de la pandèmia.

Aquest increment no serà l’únic al llarg de 2022. La pròpia Fed estimava al març que els tipus acabarien l’any en el 1,9 %, tot i que la previsió inicial era del 0,9 %. Però segurament aquesta nova dada es quedarà curta. El president del Banc de la Reserva Federal de Saint Louis, James Bullard, ha defensat públicament que la taxa d’interès a final d’any arribi al 3,5%. I els mercats de futurs ja anticipen que se situarà entre el 2,5 % i el 2,75 %.

Per la seva banda, el Banc Central Europeu de moment es resisteix a pujar els tipus d’interès, però ja és una opció que té a sobre de la taula si la inflació continua disparada.

És clar que els bancs centrals a un costat i a l’altre de l’Atlàntic ja han començat a retirar els enormes estímuls monetaris desplegats per a pal·liar els efectes de la covid-19 sobre l’economia. Quins poden ser les conseqüències de pujar el preu oficial dels diners?

 

Un fràgil equilibri

L’economia és un joc d’equilibris entre diferents variables. Els diners barats estimulen les transaccions econòmiques, però també donen peu a l’increment de la inflació, que pot acabar comprometent el creixement econòmic. D’altra banda, uns interessos elevats refreden l’economia i frenen la inflació, però també poden ofegar el creixement.

Quan es produeixen bombolles econòmiques o es dispara la inflació, els bancs centrals es veuen obligats a pujar els tipus d’interès per a estabilitzar el sistema. La dificultat és fer-ho sense asfixiar l’economia. Si bé en els últims anys els bancs centrals han finançat els Estats a preu de saldo i el sector privat ha comptat amb diners barats per a fer inversions, la inflació obliga a un canvi de política monetària. Les hipoteques ens sortiran més cares, així com la resta de préstecs que sol·licitin empreses i particulars.

Per desgràcia, la història ens ensenya que les conseqüències d’una política monetària restrictiva arriben en cascada. Uns crèdits més cars es tradueixen en un descens de la inversió, que alenteix l’economia i pot fer que aparegui el fantasma de l’atur.

 

Per què es ressent la Borsa?

En general, l’encariment dels diners és una mala notícia per a la rendibilitat de les empreses per diverses raons.

  1. Per a començar, l’accés al crèdit per part del consumidor és més car, així que tendeix a reduir-se la demanda, la qual cosa perjudica el compte de resultats de les empreses.
  2. Els diners també s’encareixen per a les empreses, per la qual cosa baixa la rendibilitat de les seves inversions a crèdit i es limiten els seus beneficis.
  3. En cas d’un elevat nivell d’endeutament, l’increment de tipus fins i tot pot posar a les empreses en serioses dificultats financeres si han d’afrontar uns interessos superiors als previstos.
  4. A més, l’augment de tipus d’interès es trasllada als dipòsits bancaris i al mercat de bons i obligacions. I una major rendibilitat d’aquests productes atreu a una part de la volàtil inversió en Borsa cap a la renda fixa, la qual cosa pot fer baixar el preu de les accions.

Un mal negoci a curt termini

La veritat és que en quatre de les últimes set ocasions en què la Fed va pujar els tipus d’interès (1994, 1999, 2004 i 2015), la rendibilitat de l’índex S&P 500, que inclou 500 grans empreses cotitzades als Estats Units, va ser negativa als tres mesos de la mesura. Només es va recuperar a més llarg termini.

A més, l’increment de tipus tendeix a perjudicar especialment els valors menys estables. Sectors com el de les matèries primeres o companyies consolidades, que solen oferir dividends, acostumen a sortir millor parats quan es pren aquesta mesura.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Borsa, que és?

1min lectura

En aquest vídeo parlem de la borsa, que és, quines són les principals que mouen més

Estalvis

Diversifica l’estalvi

6min lectura

El reconegut economista Robert Kiyosaki ha pronosticat “una crisi històrica”.

Invertir

Les tendències d’inversió pel 2022

2min lectura

La pandèmia que hem viscut els últims dos anys ha estat



App Store Google Play