Les competències laborals més ben valorades

Per trobar feina en l’era digital no n’hi ha prou a adquirir habilitats tècniques, sinó que també s’han de tenir qualitats interpersonals que són crítiques per a l’èxit en un entorn laboral cada vegada més complex i diversificat. Els professionals que puguin dominar aquestes competències estaran millor preparats per prosperar i fer front als reptes i oportunitats que presenta el mercat laboral del futur.

La nova revolució tecnològica que estem vivint ha comportat una digitalització i automatització accelerada de moltes tasques, impulsada per la intel·ligència artificial que estan transformant radicalment el mercat laboral. Aquesta evolució radical de la naturalesa del treball requereix noves habilitats i competències personals que seran crítiques per les feines del futur.

Es tracta d’un canvi de paradigma que està possibilitant una reducció de la càrrega de treball sense disminuir la productivitat i que també podria fer factible una reducció de la jornada laboral que faciliti la conciliació entre la vida laboral i personal, reduint l’estrès i millorant la salut i el benestar dels treballadors. Tanmateix, pot tenir un impacte negatiu en els treballadors en reemplaçar algunes feines amb l’automatització o reduir les hores de treball disponibles.

En aquest context, encara que algunes feines quedaran obsoletes, també en sorgiran d’altres que substituiran a les que aniran desapareixent. Esperem que això es produeixi tant en termes de quantitat com en qualitat de l’ocupació, però, si més no, requerirà fer un esforç i una inversió en educació i formació.

Resolució de problemes, creativitat i capacitat d’adaptació

Tot i que continuarà havent-hi moltes feines especialitzades que experimentaran pocs canvis, el mercat laboral cada vegada requerirà professionals més dinàmics i creatius que tinguin una gran capacitat per adaptar-se als canvis. 

De fet, segons un estudi del Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya, impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i PIMEC, aquesta és la competència més valorada per les empreses a l’hora de contractar futurs professionals. Concretament, es constata que un 51 % de les ofertes laborals publicades a Catalunya el 2023 exigien aquesta competència que, a més, és demanada en la majoria de sectors (96 %) i ocupacions (68 %).

Així mateix, destaquen com a qualitats més valorades la capacitat d’assumir responsabilitat, de gestionar el temps i d’acceptar les crítiques. Unes dades que són especialment rellevants en les ocupacions TIC, que també concentren la demanda de persones que tinguin l’habilitat de “pensar de manera creativa” i de “resoldre problemes” que, per altra banda, es demana de manera significativa en el 70% dels sectors i en el 40% de les ocupacions,

Altrament, el baròmetre ha detectat que la importància de l’habilitat de “treballar en equip” es concentra especialment al sector de les activitats professionals, científiques i tècniques, on el 24% de les vacants requereixen aquesta habilitat. En tot cas, i com va recalcar Antoni Cañete, president de la Pimec, estem parlant de “competències toves” que són les que es poden aplicar a totes les professions i fan referència a habilitats “molt humanes, transferibles i transversals”. 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Cada vegada són més les nacions africanes que fan fora als Estats Units i França del continent mentre donen la benvinguda a la Xina i Rússia. L’ús de la coerció i el poder militar que caracteritza a la doctrina imperialista occidental estan sent substituïdes per un nou model de cooperació que busca el benefici mutu en comptes de l’hegemonia d’una de les parts.

“La lluita del poble africà en tot el continent, i en particular al Sahel, no és un fet aïllat. En tot el continent africà s’estan aixecant. Tot el continent està cremant en aquests moments. Així que no hem vist l’últim de les masses populars africanes enderrocant governs. Només hem vist el principi. Estan fent fora a França, Estats Units serà el pròxim,” declarava el 19 setembre de 2023 Eugene Puryear, periodista i activista, durant les protestes contra l’imperialisme i bel·licisme estatunidenc i francès al Sahel que van tenir lloc en la jornada inaugural de l’Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York.

En països d’Àfrica Occidental com Níger, Mali, Guinea, Burkina Faso i Txad proliferaven les protestes contra el colonialisme francès i els cops d’estat contra els governs clientelars occidentals, dels que sorgien noves administracions que anunciaven una nova via cap a l’autodeterminació i sobiranisme. 

Arikana Chihombori-Quao, ex-representant permanent de la Unió Africana als Estats Units, afirmava que els recents cops militars a Níger, Mali, Burkina Faso i Guinea formaven part de les primeres fases d’una “revolució africana” contra el neocolonialisme occidental. I afegia que aquesta onada d’intervencions militars és una reacció a l’actual “saqueig dels recursos naturals del continent” per part d’Occident.

Els EUA retirarà les seves tropes de Txad i Níger

França estava en el punt de mira, però com vaticinava Puryear, els Estats Units no tardarien a seguir el mateix camí de tornada cap a casa. Pocs mesos després, el govern estatunidenc ha anunciat que retirarà les seves tropes de Txad i Níger en qüestionar els països africans el seu paper en la lluita antiterrorista. 

A principis d’abril, el secretari de Premsa del Pentàgon, Patrick Ryder, va declarar que AFRICOM està tenint converses amb funcionaris txadians sobre un pla per a “reposicionar algunes forces militars estatunidenques des de Txad,” però que “es tracta d’una mesura temporal en el marc d’una revisió en curs de la nostra cooperació en seguretat, que es reprendrà després de les eleccions presidencials del 6 de maig a Txad.”

Níger alberga una important base aèria estatunidenca a la ciutat de Agadez que es fa servir per a diverses operacions militars, incloses vols de vigilància tripulats i no tripulats. Pel que fa al Txad, Estats Units hi té tropes de les Forces d’Operacions Especials estacionades a la base militar francesa.

Un canvi de paradigma de la coerció a la cooperació

El model colonialista o neocolonialista occidental s’ha caracteritzat per l’ús de la coerció i el poder militar per aconseguir els seus objectius i imposar les seves agendes polítiques i econòmiques sota els pretextos de garantir l’estabilitat política i la lluita contra el terrorisme, sovint en detriment dels interessos i la sobirania dels països receptors d’aquest patró de “democràcia”. 

Tanmateix, estem presenciant com molts països, no només africans, estan optant per establir noves relacions amb altres actors internacionals com la Xina i Rússia que, a diferència dels països occidentals, ofereixen una alternativa basada en la cooperació mútua i el respecte per la seva sobirania.

La Xina, en particular, ha establert una presència significativa a tot el continent africà mitjançant inversions massives en infraestructures, recursos naturals i desenvolupament econòmic a través de la Iniciativa de la Franja i la Ruta. Inversions que es fan a canvi de facilitar les seves exportacions de productes i de tenir accés a les matèries primeres necessàries per al creixement de la seva economia. 

De manera similar, Rússia ha buscat establir aliances en àmbits com la seguretat, l’energia i els recursos naturals. A través de la cooperació en matèria de defensa i la inversió en el sector energètic. Tal com ha passat a Níger, on després de fer fora a les tropes franceses i estatunidenques, la nova junta governamental ha recorregut a Rússia a la recerca de seguretat.

Per altra banda, la pèrdua de credibilitat d’Occident en matèria de drets humans i dret internacional arran de les guerres imposades al continent africà i a l’Orient Mitjà per mantenir la seva hegemonia econòmica escudant-se en la lluita contra el terrorisme, o el seu suport incondicional al genocidi a Gaza, no fan més accelerar un procés de canvi cap a un món multipolar que, ara com ara, sembla imparable.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Inflació, biflació, estagflació… Descobreix què volen dir els diferents conceptes vinculats a l’evolució de l’Índex de Preus de Consum (IPC) que tant estan esbombant últimament els mitjans de comunicació.

Aquest any hem experimentat les taxes d’inflació més elevades des del 1985, amb increments que han arribat a fregar el 10 % anual. Com a conseqüència, el poder adquisitiu de la població s’està reduint. I la situació de Catalunya no és gaire diferent a la dels països del nostre entorn. 

Cada vegada és més freqüent sentir parlar de diversos conceptes relacionats amb l’evolució dels preus que et convindria conèixer. Et presentem el nostre particular diccionari de la inflació.

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

La Cambra de Representants dels Estats Units ha aprovat un altre paquet d’ajuda de 57.000 milions d’euros per a Ucraïna i uns 24.700 milions més per a Israel. Però quins seran els beneficiaris d’aquests diners? Els pobles que estan patint una catàstrofe humanitària o la indústria armamentística?

Després de mesos de bloqueig d’un grup de legisladors republicans, en una excepcional sessió de cap de setmana, la Cambra de Representants dels Estats Units aprovava aquest dissabte un paquet addicional d’uns 89.000 milions d’euros en assistència per a Ucraïna, Israel i Taiwan.

Les tres partides d’ajuda exterior es van votar de manera independent i aportaran 57.000 milions d’euros per a Ucraïna, 24.700 milions per a Israel i 7.600 milions per a la seguretat de la regió de l’Indo-Pacífic, incloent-hi milers de milions per a Taiwan. El paquet també inclou la prohibició, fins al març de 2025, del finançament a l’Agència de l’ONU per als Refugiats de Palestina a Orient Pròxim (UNRWA, per les seves sigles en anglès), que proporciona assistència vital a Gaza.

La major part d’aquesta ajuda es destinarà al suport armamentístic, incloent-hi nous sistemes d’armament per a l’exèrcit ucraïnès i israelià directament de contractistes de defensa estatunidencs, així com per al reproveïment dels arsenals d’armament dels Estats Units i els seus aliats. Recordem que l’administració Biden està a punt d’aprovar la venda a Israel de fins a 50 avions de combat F-15 en un acord que s’espera que superi els 18.000 milions de dòlars.

Segons la retòrica oficial del govern del president Joe Biden, aquests diners són un sacrifici urgent i necessari en un moment en què els aliats dels Estats Units estan assetjats per amenaces i guerres. Els opositors Republicans del projecte de llei argumentaven que aquestes partides pressupostàries haurien d’estar lligades a fer front als problemes de seguretat de les fronteres nacionals i a la creixent càrrega del deute del país, advertint contra la despesa de més fons, que en gran manera es canalitzen directament a la indústria armamentística.

Es disparen els beneficis de la indústria armamentística

El paquet d’assistència militar aprovat aquest passat cap de setmana és l’últim de tot un seguit d’importants subvencions o reciclatge d’impostos cap al sector armamentístic que s’han produït d’ençà que va esclatar la guerra a Ucraïna, i que s’han convertit en una mina d’or per a la industrial militar estatunidenca i europea. Es tracta d’un fet que es repeteix en cada conflicte armat i que, per tant, no ens hauria de sorprendre.

Segons un estudi realitzat per GlobalTimes, els contractistes d’armes dels Estats Units van rebre gairebé la meitat —400.000 milions de dòlars— dels 858.000 milions destinats al pressupost de defensa de 2023. Des de l’inici de la guerra a Ucraïna, les majors empreses del sector que cotitzen a Wall Street han acumulat pujades en la seva cotització per valor de 24.000 milions d’euros.

A més, les vendes d’armes estatunidenques a l’estranger van augmentar considerablement l’any passat, assolint la xifra rècord de 223.000 milions d’euros, un 56% més que en 2022, segons dades del Departament d’Estat.

Quant a la resta de l’OTAN, la decisió de les principals membres d’augmentar la seva inversió en defensa a causa de la pressió dels Estats Units ha disparat la projecció de creixement de moltes multinacionals de la indústria armamentística que, en alguns casos, han registrat alces de fins a 150% en borsa i guanys per sobre del 300% respecte a l’any anterior, com és el cas de l’alemanya Rheinmetall.

En el cas d’Espanya, està experimentant l’increment més gran en despesa militar dels últims 40 anys. El pressupost en defensa ja representa un 23% més respecte al passat 2022, sent aquesta la partida amb major creixement de la despesa estatal. Empreses del sector de la defensa, com Indra, Navantia o Santa Bàrbara de Sistemas, n’han tret grans beneficis.

Tenint en compte el genocidi a Gaza i que la guerra a Ucraïna fa mesos que és força evident que està més que perduda, costa entendre com aquestes noves partides d’armament beneficien a algú, més enllà de la indústria de defensa i a les butxaques dels polítics que hi estan lligats. Però com va dir Serge Varlay, treballador de BlackRock: els polítics són fàcils de comprar i la guerra és bona per als negocis.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

Parlem d’ansietat, d’insomni i d’esgotament. Però sovint ignorem una de les seves causes principals: la inseguretat econòmica.

Quan pensem en salut mental, acostumem a mirar cap a dins. L’autoestima, les emocions, el ritme de vida. Però hi ha un factor extern, persistent i silenciós que condiciona profundament el benestar de milions de persones: els diners. O, més ben dit, la falta de control sobre ells.

L’estrès financer no sempre fa soroll. No apareix com una crisi sobtada, sinó com un degoteig constant de preocupacions que acaba afectant el cos, la ment i les relacions personals.

Quan els diners condicionen la salut

Arribar just a final de mes. No entendre per què els números no quadren. Viure amb la sensació que qualsevol imprevist pot desestabilitzar-ho tot. Aquesta tensió sostinguda genera estrès crònic, un dels principals factors de risc per a la salut física i mental.

Diversos estudis de l’Organització Mundial de la Salut assenyalen que l’estrès prolongat està relacionat amb trastorns del son, problemes cardiovasculars, ansietat i depressió. Quan la causa de l’estrès és econòmica, el problema s’agreuja: no es pot “desconnectar” dels diners. Són presents cada dia.

La inseguretat financera no només afecta l’individu. Té un impacte directe en les relacions de parella, en la criança, en la vida social i fins i tot en el rendiment laboral. El cap està ocupat. La capacitat de concentració disminueix. El cansament emocional s’acumula.

Viure en mode supervivència

Quan els diners escassegen o es perceben com una amenaça constant, el cervell entra en mode supervivència. Prioritza el curt termini. Reacciona, però no planifica. I això té conseqüències.

La incertesa econòmica porta sovint a:

• Endeutament per cobrir necessitats immediates.
• Dependència del crèdit com a solució recurrent.
• Immobilisme per por d’equivocar-se.
• Decisions impulsives preses des de l’angoixa.
  

Aquest patró no és una qüestió de falta d’intel·ligència o responsabilitat. És una resposta humana a l’estrès. Però és també un cercle viciós: decisions preses des de la por acostumen a empitjorar la situació econòmica, i això incrementa encara més l’estrès.

Quan la por decideix per nosaltres

Un dels efectes més perversos de l’estrès financer és que deleguem les decisions a la por. No revisem números. No planifiquem. No preguntem. Evitem mirar el compte o els rebuts perquè ens generen angoixa.

Aquesta evitació pot alleujar momentàniament, però a llarg termini empitjora el problema. La manca d’informació alimenta la sensació de descontrol. I el descontrol és una de les principals fonts d’ansietat.

Segons dades del Banc d’Espanya, una part significativa de la població reconeix no entendre els productes financers bàsics que utilitza. Aquesta bretxa de coneixement no és només econòmica: és emocional.

Educació financera com a cura preventiva

Aquí és on entra en joc un element clau sovint infravalorat: l’educació financera. No com una fórmula per fer-se ric, sinó com una eina de salut preventiva. Saber com funcionen els diners redueix l’ansietat. No elimina els riscos, però permet entendre’ls, anticipar-los i gestionar-los amb criteri. El coneixement no garanteix certeses, però sí control. I el control redueix l’estrès.

Tenir una visió clara transforma la relació amb els diners. El que abans era una amenaça difusa es converteix en un problema concret, abordable i planificable. Per tant, cal entendre conceptes bàsics com:  

• Ingressos i despeses
• Deutes i terminis 
• Capacitat d’estalvi real 
• Opcions disponibles

Finances i benestar: una relació inseparable

Durant anys s’ha separat el món de l’economia del món del benestar. Com si els diners fossin una qüestió freda, tècnica, aliena a la salut emocional. La realitat és just la contrària.

La tranquil·litat financera no depèn de tenir molts diners, sinó de sentir que es té control i criteri. Hi ha persones amb ingressos elevats que viuen angoixades, i d’altres amb recursos limitats, però una gestió clara que dormen tranquil·les.

Cuidar les finances és també cuidar la ment. Posar ordre als números és una forma de reduir soroll mental. Recuperar marge de decisió. Deixar de viure sempre reaccionant. 

El primer pas no és guanyar més, sinó entendre millor

Davant l’estrès financer, sovint pensem que la solució és guanyar més diners. I, en alguns casos, ho és. Però moltes vegades el primer pas no és augmentar ingressos, sinó entendre millor que passa amb els que ja tenim.

La claredat redueix la por. La planificació redueix la incertesa. I la informació transforma l’estrès en acció. No és un procés immediat. Però és profundament alliberador.

Cuidar la salut també implica cuidar les finances. A La Plaça d’11Onze entenem els diners com una eina al servei de la vida, no com una font de patiment. Perquè recuperar el control econòmic no és només una decisió racional: és un acte de benestar emocional.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

A principis d’any, l’Aràbia Saudita va “amenaçar” de vendre deute europeu com a represàlia si el G-7 confiscava els 300.000 milions de dòlars en actius russos congelats per la Unió Europea i els Estats Units, segons fonts consultades per Bloomberg.

No és cap secret que els països que es troben fora de l’esfera occidental fa temps que estan observant atentament l’ús de sancions econòmiques contra Rússia, enmig de la preocupació que aquestes mateixes eines de guerra econòmica puguin ser utilitzades contra ells.

Es tracta d’un setge econòmic ideat per atacar l’economia russa en tots els fronts —castrant la seva capacitat de finançament i requisant les reserves estrangeres— que s’ha convertit en l’exemple més evident de com el sistema econòmic global dirigit pels Estats Units s’utilitza per aïllar i castigar a qualsevol país que suposi una amenaça per a l’hegemonia estatunidenca.

Aquest fet està provocant que molts estats no només qüestionin aquesta hegemonia, sinó que prenguin mesures per crear un sistema financer multilateral per tal de blindar les seves economies. Així mateix, està impulsant un procés de desdolarització per desvincular les seves economies de la dependència del dòlar.

La importància del deute

Més enllà de la desdolarització, el principal motiu pel qual el dòlar està en perill és degut al gran dèficit fiscal que pateixen els Estats Units. Això ha generat un endeutament massiu, el qual és sostenible mentre el món continuï confiant en la capacitat dels Estats Units per pagar les seves obligacions.

Si aquesta confiança minva, els inversors i els països que ara compren el seu deute a través de Bons del Tresor podrien buscar altres alternatives per diversificar les seves reserves monetàries, provocant el col·lapse de l’economia dels EUA. D’aquí ve l’enrenou que es va generar arran de la possibilitat que l’Aràbia Saudita donés l’esquena al petrodòlar.

Els països de la Unió Europea es troben en una situació encara pitjor perquè, a diferència dels Estats Units, no tenen el ‘seu’ petrodòlar i, per tant, no poden imprimir diners sense conseqüències. Dit d’altra manera, els Estats Units tenen l’equivalent d’una “targeta black” amb la que, almenys mentre continuï venent el petroli en dòlars, poden mantenir un nivell d’endeutament que seria insostenible per la Unió Europea.

L’Aràbia Saudita mou fitxa

Deixant de banda la possible il·legalitat de confiscar les reserves russes, utilitzar aquests fons, no només seria il·legal, sinó que pot generar una major crisi de confiança en el sistema bancari internacional dominat per occident, que no va sobrat de credibilitat. Si els països que se senten amenaçats retiren les seves reserves, es produiria un canvi de paradigma de conseqüències globals.

En aquest context, no és sorprenent que l’article publicat ahir per Bloomberg tregui a la llum que el ministre de Finances de l’Aràbia Saudita va comunicar als seus homòlegs del G7 (Alemanya, Canadà, EUA, França, Itàlia i Japó) que el Regnat vendria part del seu deute europeu com a represàlia si es confiscaven els 300.000 milions de dòlars en actius russos congelats per la Unió Europea i els Estats Units. La postura saudita es va considerar com una “amenaça vetllada”, apunten les fonts anònimes consultades per Bloomberg.

Segons Bloomberg, és probable que l’avís de l’Aràbia Saudita hagi galvanitzat l’oposició d’alguns estats membres de la UE en contra d’un enfocament més contundent, malgrat les pressions dels Estats Units i el Regne Unit a favor d’una confiscació directa. En tot cas, sembla que l’advertència va funcionar, aigualint les peticions inicials d’adoptar mesures més contundents.

Per la seva part, un representant de Riad ha negat els fets descrits per les fonts anònimes, declarant a Bloomberg que no era l’estil del seu Govern fer tals amenaces. Tanmateix, explicant que possiblement es va indicar als països del G7 el probable impacte de qualsevol confiscació contra Rússia.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’or és un actiu refugi estratègic que continua exercint un paper clau en la diversificació de les carteres d’inversió. Al llarg de la història s’ha mantingut com el dipòsit de valor per excel·lència precisament perquè manté o augmenta el seu valor durant períodes d’incertesa econòmica.

Per a qualsevol inversor, destinar tots els seus estalvis a un únic tipus d’actiu és molt arriscat perquè l’exposa als vaivens d’un sol mercat. És per això que es recomana diversificar les inversions amb diferents tipus d’actius, de manera que els guanys d’uns valors puguin compensar les pèrdues inesperades d’uns altres.

Una característica de l’or que el diferencia de la majoria d’actius financers és que la demanda prové de diversos àmbits, des de bancs centrals i inversors privats, que acumulen lingots i monedes d’aquest metall preciós, fins a la indústria de la joieria i els fabricants de dispositius electrònics, que l’utilitzen en la creació dels seus productes.

Precisament d’aquí ve el seu valor intrínsec, que no comporta risc de crèdit, que no pot inflar-se, i que s’ha mantingut inalterat al llarg de la història. És a dir, a diferència de les monedes fiduciàries, l’or no està subjecte a devaluacions causades per polítiques monetàries o factors econòmics. 

Aquesta característica única el fa especialment atractiu a l’hora de diversificar i rendibilitzar els nostres estalvis en temps d’incertesa econòmica. La capacitat de l’or per mantenir el seu valor relatiu enfront de les fluctuacions monetàries fa que sigui un actiu de confiança per a inversors i famílies que busquen protecció contra els riscos inflacionaris.

Ho estem veient en el context econòmic actual on, per exemple, per a moltes famílies xineses, la compra d’or ha passat a ser la inversió més segura, donat que el sector immobiliari s’ha desplomat i la borsa i les divises han perdut la seva estabilitat. Francesc Canals, Corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Pequín, explica com durant els últims mesos, els centres comercials dedicats a la venda d’or “s’han converit en veritables centres de peregrinació per a famílies xineses que busquen invertir els estalvis acumulats en els anys de confinaments pandèmics.”

El paper estratègic de l’or

En un informe publicat pel Consell Mundial de l’Or (WGC) el passat 28 de març, es detallen els tres atributs clau que converteixen l’or en l’actiu ideal per complementar i millorar una cartera d’inversió.

Generar rendiments a llarg termini. Històricament, ha tingut una rendibilitat positiva a llarg termini, tant en èpoques de bonança com de crisi econòmica. La diversitat de les seves fonts de demanda confereix a l’or una especial resistència i el potencial de generar rendiments sòlids en diverses condicions de mercat.

Diversificació que funciona. El valor de molts actius segueix el mateix patró a mesura que augmenta la incertesa del mercat i s’accentua la volatilitat. No és el cas de l’or, que té una correlació negativa amb l’augment de la venda d’actius de renda variable i altres actius de risc.

Un mercat ampli i líquid. El mercat de l’or és ampli, global i molt líquid. El WGC estima que les tinences d’or físic d’inversors i bancs centrals ascendeixen aproximadament a 5,1 bilions de dòlars, als quals cal afegir 1,0 bilions de dòlars en interessos oberts a través de derivats negociats en borses o en el mercat no organitzat (OTC).

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Els ETF són uns productes financers que aquí es coneixen com a fons d’inversió cotitzats. Es tracta d’uns actius financers híbrids, entre els fons d’inversió tradicionals i les accions, que segueixen l’evolució d’un determinat índex de referència. 

ETF (de l’anglès exchange traded funds) o fons d’inversió cotitzats, són uns fons d’inversió que cotitzen en els mercats de valors. La característica principal d’aquests productes financers és que combinen la diversificació que ofereix una cartera d’un fons d’inversió amb la flexibilitat de la compravenda d’accions.

La seva política d’inversió consisteix a replicar un índex borsari: de renda fixa, de primeres matèries, d’un sector, etc., cosa que els fa molt atractius. D’aquesta manera són un producte molt utilitzat per invertir per tendències o temàtiques perquè, un cop agrupats els actius d’una tendència en un índex, els ETF en repliquen el comportament.

Operativa dels fons cotitzats

Quant a la seva operativa, és igual que la de les accions, ja que cotitzen durant tota la sessió borsària i tenen un valor liquidatiu que es publica al tancament de la sessió. És a dir, el seu valor real no es coneix fins al final de la jornada borsària.

Poden invertir en fons cotitzats tota mena d’inversors, tant institucionals com particulars, els quals poden comprar un ETF a temps real, al preu que fixi el mercat en cada moment. La cotització podrà variar al llarg d’una sessió borsària en funció de l’oferta i la demanda, com passa amb qualsevol altre valor cotitzat, cosa que facilita una gran transparència per als inversors. 

Tipus d’ETF

Encara que tots els ETF repliquen el comportament d’un índex de referència, això es pot portar a terme de diferents maneres: 

• ETF de renda fixa: es comporten de la mateixa manera que els títols o bons de deute, tant públics com privats.
• ETF d’actius monetaris: representen a actius de deute a curt termini i actius monetaris negociats en el mercat interbancari.
• ETF segons capitalització: pot ser petit, mitjà o gran segons la capitalització de les empreses que el conformen.
• ETF sectorial: repliquen índexs d’inversió d’un determinat sector.
• ETF segons l’estil de gestió: fons que inverteixen en empreses amb un cert valor o amb expectatives d’un bon creixement a mitjà o llarg termini. 
• ETF sobre divises: existeixen productes que repliquen l’evolució de les cotitzacions del mercat de Forex.

Els riscos que comporten els ETF

Tot i que hi ha ETF específics amb cobertura per minimitzar el risc de divisa, és important tenir en compte que els ETF no gaudeixen de cap garantia: com en el cas de qualsevol inversió en renda variable o fixa, hi ha un risc de pèrdua del capital invertit inicialment.

Invertir en ETF implica assumir un nivell de risc determinat que dependrà de la composició de l’ETF, de les fluctuacions del mercat i d’altres factors associats a la inversió en valors. Aquests actius d’inversió acostumen a ser fons de renda variable, excepte els que repliquen índexs de renda fixa, per la qual cosa, en general, presenten una volatilitat elevada. 

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners, entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

A mesura que s’allarga l’esperança de vida de la població mundial i es redueix la taxa de natalitat, calen nous plantejaments per fer front als reptes socials i econòmics. Un estudi del Fòrum Econòmic Mundial detalla els principis a seguir per garantir el benestar i la prosperitat de la societat enmig d’aquest canvi de paradigma demogràfic.

L’èxit del desenvolupament socioeconòmic comporta l’envelliment de la població. A les millores en nutrició, medicina, sanejament, educació i benestar econòmic que allarguen l’esperança de vida de la població, s’hi afegeix una reducció de la taxa de natalitat, ja sigui per l’èxode de la població rural a les grans ciutats o perquè la gent té altres prioritats.

El cas és que el món està envellint a gran velocitat. Les persones de més de seixanta anys ja representen l’11% de la població mundial i, d’aquí a 2050, aquesta xifra augmentarà fins al 22%. A Espanya, es preveu que en aquesta data hi hagi 23,3 milions de persones de més de cinquanta anys, la meitat de la població.

Això tindrà un important impacte econòmic i social. A mesura que s’allarga l’esperança de vida, s’incrementa la proporció de població més gran que té una dependència econòmica, al mateix temps que hi ha menys persones que puguin contribuir a pagar les pensions d’una població envellida. 

És a dir, es fa difícil garantir el benestar d’aquesta població envellida. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, mentre que l’esperança de vida s’ha incrementat en més de sis anys del 2000 al 2019, l’esperança de vida saludable ho ha fet en poc més de cinc anys. 

Per tant, cal implementar noves mesures per a garantir que l’economia de la longevitat no estigui renyida amb el benestar de tota la població i tingui un impacte positiu enmig del canviant panorama demogràfic mundial.

Els 6 principis de l’economia de la longevitat

L’estudi fet pel Fòrum Econòmic Mundial reconeix que no és fàcil abordar els problemes de la longevitat en l’àmbit mundial, ja que cada país té una realitat diferent: diversos sistemes de pensions i jubilació, edats de jubilació divergents i diferents opcions per gènere o professió. Això no obstant, proposa un conjunt de sis principis als quals es poden subscriure les empreses, els governs i les societats.

1. Assegurar l’estabilitat financera davant esdeveniments clau de la vida. Gairebé el 40% de la població mundial enfronta inestabilitat financera a causa d’interrupcions no planificades de la seva carrera professional, malalties o jubilacions inesperades i els resultaria impossible o molt difícil accedir a diners d’emergència en un termini de trenta dies. A dues terceres parts de la població els preocupa no tenir suficients diners per a les despeses mensuals normals i la meitat es quedaria sense estalvis en un mes si perdés els seus ingressos, mentre que una tercera part ho faria en una setmana.

   Per tant, cal fomentar la col·laboració publicoprivada per a dissenyar polítiques i programes que protegeixin les persones de caure en la pobresa a conseqüència d’esdeveniments vitals clau i facilitar als treballadors l’accés a vehicles d’estalvi financer i d’assegurances, de manera existeixi un coixí financer i no hi hagi el perill de sobreviure als estalvis.

2. Proporcionar accés universal a educació financera. Només el 33% de la població mundial té coneixements financers suficients, la qual cosa contribueix a les desigualtats econòmiques que estan fortament correlacionades amb les desigualtats d’esperança de vida. En altres paraules, una gran part de la ciutadania no té la capacitat necessària per gestionar les seves finances d’una manera eficaç.

   L’educació financera és una competència necessària essencial en el dia a dia de la ciutadania. És complicat prendre les decisions encertades en la gestió de la llar, la planificació de l’estalvi, la sol·licitud d’un crèdit o la contractació d’una hipoteca si no tenim uns coneixements financers mínims. En conseqüència, és necessària una educació financera completa i imparcial que capaciti a les persones per a prendre decisions financeres amb coneixement de causa.

3. Prioritzar l’envelliment saludable com a base per a l’economia de la longevitat. La principal raó per la qual les persones majors deixen el seu treball abans d’aconseguir l’edat de jubilació és la deterioració de la seva salut. El 80% dels adults dels països en vies de desenvolupament estan preocupats pel cost de les despeses mèdiques i pateixen una malaltia durant una cinquena part de la seva vida.

   S’ha de posar el focus en l’accés equitatiu als serveis sanitaris que puguin facilitar el benestar tant de l’individu com de la societat en general a través de la prevenció i l’atenció mèdica. Procurant retardar o evitar el sorgiment de malalties, sobretot de tipus crònic, i accidents a causa de l’impacte financer que suposen per l’individu i la societat.

4. Evolucionar les ocupacions i el desenvolupament d’habilitats al llarg de la vida per a promoure una força laboral multigeneracional. En l’àmbit global, fines el 25% de les persones de cinquanta-cinc anys o més desitgen treballar, però no poden perquè tenen dificultats per a trobar oportunitats. L’edatisme o la barrera tecnològica són alguns dels impediments amb què es troben i que provoquen que siguin expulsats pel sistema per més que desitgin continuar treballant.

   Els canvis demogràfics i les innovacions tecnològiques exigeixen que les ocupacions i la capacitació s’adaptin i evolucionin, permetent a les persones prolongar els seus anys de treball com desitgin. La formació contínua i l’actualització permanent haurien de ser habituals per a les persones i per a les empreses, i ser secundades o promogudes pel govern i les organitzacions.

5. Dissenyar sistemes i entorns per a la connexió social i el propòsit. L’estudi recalca la importància de la connexió social. La gent gran socialment aïllada té un major risc de patir una malaltia i una mort prematura. De fet, són nombrosos els estudis que han pogut comprovar científicament la correlació entre solitud i malaltia.

   És necessari fomentar el disseny i la promoció de sistemes i entorns per a la connexió social pot mitigar aquests efectes. Al mateix temps, call lluitar contra l’edatisme i així evitar aquesta doble discriminació que aïlla les persones de més cinquanta anys de la societat i que pot arribar a conduir-les a la pobresa.

6. Abordar les desigualtats de longevitat, incloent-hi diferències de gènere, raça i classe. Les pensions no es distribueixen equitativament, les dones reben, de mitjana, un 26% menys de pensió per jubilació que els homes. Dins d’un mateix país, hi ha situacions de desigualtat en l’esperança de vida en funció al nivell d’ingressos dels ciutadans, o la seva ètnia.

   La defensa de la igualtat salarial i de pensions, així com el suport als cuidadors informals, són alguns dels elements crucials per a garantir que la seguretat financera i els beneficis de la longevitat puguin ser més accessibles per a tots.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Tenir diners al compte corrent sempre ha estat sinònim de prudència. Avui, en canvi, pot ser una de les decisions financeres més cares que existeixen.

Durant generacions, l’estalvi ha estat la pedra angular de la seguretat econòmica familiar. Guardar diners era una virtut. Un coixí contra imprevistos. Una promesa de tranquil·litat futura. Però el context que va fer possible aquesta lògica ha desaparegut. I continuar actuant com si res hagués canviat pot tenir un cost silenciós, però elevadíssim.

La pregunta incòmoda ja no és si invertim bé o malament. És si no invertir és, de fet, una decisió perdedora.

L’error de confondre seguretat amb immobilitat

Durant dècades, deixar els diners al banc tenia sentit. La inflació era baixa, els tipus d’interès oferien una remuneració real positiva i el valor dels estalvis es mantenia estable amb el pas del temps. Avui, aquesta equació s’ha trencat.

Amb una inflació persistent, els tipus d’interès reals —és a dir, els tipus d’interès menys la inflació— continuen sent negatius. Això significa que, encara que el saldo del compte corrent no baixi, el seu valor real sí que ho fa. Cada any que passa, els diners estalviats compren menys béns i serveis.

Segons dades d’Eurostat, els preus a la zona euro s’han consolidat molt per sobre dels nivells previs a la pandèmia. I, malgrat les pujades de tipus del Banc Central Europeu, la remuneració de l’estalvi tradicional continua sent insuficient per compensar aquesta pèrdua de poder adquisitiu.

El resultat és paradoxal: allò que percebem com a segur —no fer res— és, en realitat, una forma lenta però constant d’empobriment.

El cost ocult de no decidir

No invertir no és una posició neutral. És una aposta implícita perquè el sistema econòmic funcioni com abans. Però el context ha canviat de manera estructural. Vivim en un entorn marcat per: Deute públic i privat en màxims històrics.

• Polítiques monetàries no convencionals que han alterat el preu dels diners.
• Riscos sistèmics creixents, des de tensions geopolítiques fins a fragilitats financeres.
  

En aquest escenari, mantenir tots els estalvis immobilitzats equival a assumir que la inflació és transitòria, que els preus baixaran i que el temps jugarà a favor nostre. Però la realitat apunta just en la direcció contrària.

El cost de no decidir no apareix en cap extracte bancari. No genera alertes. No provoca angoixa immediata. Però erosiona el patrimoni de manera constant. És un cost invisible, però acumulatiu.

Quan l’estalvi deixa de protegir

Aquí cal fer una distinció clau que sovint es passa per alt. Estalviar no és el mateix que protegir valor. Estalviar és acumular diners. Protegir és mantenir-ne el poder adquisitiu al llarg del temps. I invertir és intentar que aquest valor creixi per sobre de la inflació.

Quan els diners estan quiets en un entorn inflacionari, l’estalvi deixa de complir la seva funció protectora. Es converteix en una fotografia fixa dins d’una pel·lícula que avança sense parar.

Aquesta és una de les grans trampes psicològiques de l’actual sistema: confonem estabilitat nominal amb seguretat real. Però la seguretat econòmica no té a veure amb veure sempre el mateix número al compte, sinó amb què podem fer amb aquests diners avui i demà.

Estalviar, protegir, invertir: tres fases, no una sola decisió

Una relació madura amb els diners no es basa en una única acció, sinó en una estratègia en fases. Estalviar és imprescindible. És el primer pas. Sense estalvi no hi ha marge de maniobra ni capacitat de decisió.

Protegir és el segon. Significa evitar que la inflació erosioni el valor acumulat. Aquí entren en joc actius, estratègies i enfocaments pensats per preservar poder adquisitiu. Invertir és el tercer. No per especular, sinó per fer créixer el patrimoni de manera coherent amb el risc assumible, l’horitzó temporal i els objectius vitals de cada persona.

Saltar-se les dues últimes fases és quedar exposat. No al risc dels mercats, sinó al risc —molt real— de la pèrdua de valor dels diners.

La por d’invertir també té un preu

Moltes persones no inverteixen per por. Por de perdre. Por de no entendre. Por de prendre una mala decisió. Aquesta por és comprensible, especialment després de crisis financeres on molts van sortir escaldats. Però no decidir també és una decisió. I té conseqüències.

En un món de diners fiduciàries, inflació estructural i canvis accelerats, la inacció ja no protegeix. Simplement difereix el problema. I sovint el fa més gran. 

Invertir no vol dir assumir riscos desmesurats ni jugar a l’atzar. Vol dir entendre el context, diversificar, pensar a llarg termini i prendre decisions informades. Exactament el contrari de l’especulació impulsiva.

El canvi de mentalitat imprescindible

El gran repte no és financer, sinó cultural. Ens han ensenyat a associar prudència amb immobilitat. Però avui, la prudència passa per ser actius, conscients i responsables amb els diners.

Això implica: 

• Acceptar que el context ha canviat.
• Entendre que l’estalvi passiu ja no protegeix.
• Formar-se per poder decidir amb criteri.
• Assumir que no fer res també té riscos. 
  

No es tracta de buscar rendiments miraculosos. Es tracta d’evitar una pèrdua segura.

La pregunta ja no és on invertir, sinó si ens podem permetre no fer-ho. A La Plaça d’11Onze defensem una relació activa, conscient i responsable amb els diners. Perquè en un món on l’estalvi quiet perd valor, decidir és l’única manera de protegir el futur. Descobreix més anàlisi i eines per deixar de ser espectador de la teva economia.

Diversifica, protegeix i dona valor real als teus estalvis. A Preciosos 11Onze t’ajudem a invertir amb seny en or físic, el refugi que mai falla.