Are you an entrepreneur? Some tips to get started

Innovative ideas are vital for the evolution of a country’s economy. These ideas are also essential for start-ups’ growth, but obtaining money to develop them is not always easy for entrepreneurs. That is why we give you three tips to get started.

When we think of setting up a business, the first thing we think about is that we have to ask for money from a financial institution. Even so, obtaining the initial financing to start up a business from scratch can be a real hassle. They may tell us that we lack guarantees to repay the loan or credit we have requested and, in addition, they are going to demand a very elaborated project and a market study that defends our viability.

If we are talking about financing for companies, we may think of the ICO lines, promoted by the State, but applied by financial institutions, which have a limit on the funds to be granted. Once the money allocated to us for a specific period runs out, they cannot give us any more loans. Furthermore, this type of aid is not specifically aimed at entrepreneurs.

First tip: look for programmes for entrepreneurship

The public sector, aware of emerging companies’ difficulties, has lately been implementing different aids and programmes for those wanting to start up in the business world. These aids emphasize groups that are more vulnerable or have more obstacles to achieving their objectives, such as women and young people.

As with any procedure involving the public administration, it turns long and complicated to try to apply for these programmes that help us to start up our business. But, if we are very clear about the project, we must seek the funding we need by all available means. Nowadays, there are grants of all kinds. So we will only have to look for one that fits us like a glove.

Second tip: separate the wheat from the chaff and ask for help

However, separating the wheat from the chaff in these grants can be a complex exercise, because our ideas cannot always be categorized in the pre-established classifications. But surely some programme will be close enough to what we hope for, and we will be able to present our project. In any case, in the administrations there are advisory services, such as Barcelona Activa or Creacció, which have a specific programme for entrepreneurship, although it is only a support.

We must bear in mind that there are programmes that select projects on a competitive basis, such as the INNOTEC programme, which co-finances research and development (R&D) projects up to 70%. There are others that simply help us with tax issues, to reduce costs. They can be very useful, even though paying less tax probably is not going to help us get the project we have in mind off the ground. The important thing is that there is a wide range of options, especially if our fields are innovation and environmental improvement.

On the other hand, the European Union has also developed programmes such as the EU Recovery Plan, within which we find the European funds for digital and ecological transformation, and, more specifically, an exceptional instrument to finance European reactivation after the pandemic. It is the so-called Next Generation EU, endowed with 750,000 million euros, and divided into different calls that include more specific objectives, such as female entrepreneurship.

Because women undertake almost 50% of the initiatives in Spain, according to the GEM Spain 2018-2019 report, which shows that the rate of female entrepreneurial activity has not stopped growing, thus narrowing the gender gap. For this reason, we can find aid and incentive plans exclusively for women, such as Emprenedores Digitals.

Third tip: the key is perseverance

Within this complex world of financing for start-ups, there are initiatives such as the Esmorzars de Finançament, promoted by the Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), which aim to put entrepreneurs in contact with potential investors, the so-called “angel investors”.

To start up a business, a revolutionary idea, it has always been necessary to have a patron who believes in the project, as much or more than we do ourselves. But if it has not yet appeared, we cannot give up. Remember: if the best-known inventors in human history had not persevered, we would not have achieved the breakthroughs and milestones we have collectively achieved. As the famous illustrator Walt Disney said: “All dreams can come true, if we have the courage to pursue them“.

If you want your business to make a giant leap, use 11Onze Business. Our business and freelancer account is now available. Find out more!

The evolution of the qualities that define a good leader cannot be analysed independently of the transformation of society over time. Pilar Oltra, 11Onze agent, analyses how the concept of leadership has changed over the course of history.

Classical leadership, which prevailed from time immemorial until the 19th century, prioritised values such as bravery, strength, shrewdness and even ‘respect’ through fear. Today, concepts such as empathy, or the difficulty of maintaining the motivation and commitment of employees, take centre stage when it comes to defining a good leader.

As Oltra explains, nowadays, a leader “develops his activity from vulnerability, analysing his strengths, weaknesses, threats and opportunities, as well as his values, emotions and beliefs”, which is fundamental to awaken the positive feelings of his collaborators.

Emotional intelligence

The ability to recognise one’s own and other people’s feelings and to connect appropriately with other people, known as emotional intelligence, helps us to resolve conflicts, to be more empathetic and to communicate effectively. “It makes leadership increase individual, team and organisational performance,” says the 11Onze agent.

A good leader has to be able to combine the achievement of tasks with behaviour oriented towards facilitating relationships between people. As Oltra explains, “leaders are needed to meet business objectives, but also to be skilled enough to involve their teams so that they feel equally inspired”.

11Onze is the community fintech of Catalonia. Open an account by downloading the super app El Canut for Android or iOS and join the revolution!

The framing effect is a cognitive bias according to which the same information, presented in different ways, can lead us to different conclusions. Lara de Castro, from the Human Resources team at 11Onze, explains how this distortion of perception can affect our day-to-day decisions.

We all like to think that when it comes to making a decision or a choice we follow our criteria with a certain objectivity, but as Lara de Castro explains, “our critical thinking is not as impartial as we think it is, but rather we respond according to how the question is posed to us”.

There are countless examples of how cognitive bias determines people’s decision-making. It is a cognitive framework where people decide on one option or the other depending on whether the options are presented with positive or negative connotations. For example, if you have to undergo surgery, and you have to sign a document to give your consent: if you are told that there is a 90% chance that it will go well, you are more likely to sign the document than if you are told that there is a 10% chance that it will go badly.

Taking advantage of this intrinsic cognitive bias in people based on how the brain makes comparisons between positive vs. negative, loss vs. gain, better vs. worse, etc., makes it easier for “people, governments and companies that dominate communication to do what they want with us”, says de Castro.

De Castro makes a reflection in this sense: “If we focus on the world of finance, this bias is even scarier, because it suggests that the decisions you make in relation to your personal finances are determined by the way the question is posed, and by whom it is posed”. Hence, the importance of financial education, as being informed is the only antidote that has been shown to be effective against marketing techniques that exploit cognitive bias to influence our decision-making.

11Onze is the community fintech of Catalonia. Open an account by downloading the super app El Canut for Android or iOS and join the revolution!

Taking out home insurance is essential to protect ourselves against incidents that may affect our home, but it is often not easy to understand the policy terminology. We explain some basic concepts you ought to know.

A home insurance policy is a contract by which the policyholder (the person who takes out the policy) pays a premium (amount of money) to the insurance company in exchange for being guaranteed coverage for a risk that is defined in the policy. For this reason, it is important that, when taking out the policy, you study each of the clauses of the contract carefully. We help you to familiarise yourself with the terminology used by the insurer to make the whole process easier.

Building

The building is understood to be all the structural elements of a property, that is to say, the foundations, walls, ceilings, doors, windows, as well as the electrical installation, water and security devices. Basically, all those elements that if we were to turn the house upside down would not fall, as well as any structure attached to it (the garage, the swimming pool…).

You have to bear in mind that each insurance company may have small variations when considering which elements make up the building. Even so, you should be aware that the amount of the building cover does not represent the purchase price or the current market value, but the cost of rebuilding the home.

Contents

The contents refer to all those elements or goods found inside the property: furniture, electrical appliances and other electronic devices, as well as clothing, jewellery, works of art and any valuable personal effects. Contents cover can help you recover the cost of replacing your items that have been damaged in various situations, or that you have lost in the event of theft.

Bear in mind that you will need to make a list of all items before taking out insurance, and belongings above specifically stated values will require additional cover. It is also important to remember to let the company know if you want to add any new items you have acquired after signing the policy.

Civil Liability

Civil liability cover protects against damage caused to third parties by those legally responsible. In the case of home insurance, it covers the person who has taken out the policy or any member of their family (including pets if they are added to the policy) living in the home, for incidents in the home that may affect another person.

This is an essential type of cover in any home insurance policy. A water leak that causes damage on the floor below, a flowerpot that falls from your balcony onto a car, or the breakage of a neighbour’s window while your children are playing ball, are examples of incidents that would be covered.

Watch out for the small print

Yes, it’s a no-brainer, but we must read the small print of our policy carefully to avoid last-minute surprises. For example, terms such as burglary and theft may seem similar, but while many policies cover damage caused in case of burglary (subtraction of property by use of force or violence), other companies do not insure you in case of theft (theft of property due to negligence), as may be the case if you have left your front door open.

The lack of maintenance of a property or not taking the corresponding precautions if you have a dangerous dog are two more examples of imprudent actions that could be classified as negligence, and which would not be covered by the majority of home insurance policies.

And finally, shop around before you buy. The insurance market offer is very varied thanks to the entry of insurtech and the competition between different companies. Take the time to make a comparative study that will allow you to find the option that best suits your needs and the type of home you want to insure.

If you want to discover fair insurance for your home and for society, check 11Onze Segurs.

Vivim en una meritocràcia, on l’esforç es veu recompensat? Realment funciona l’ascensor social? Nombrosos estudis qüestionen si l’èxit socioeconòmic de les persones depèn dels seus mèrits o si està predeterminat pels privilegis que atorga el lloc de naixement o la classe social.

Això que el futur és a les nostres mans, que tantes vegades hem escoltat dels nostres pares i avis, està en dubte. Almenys si no pertanyem a una família acomodada. Un estudi d’Esade mostra que la igualtat d’oportunitats en l’Estat espanyol és una fal·làcia: és 24 vegades més fàcil acabar entre l’1% de població amb major renda si es prové d’una de les famílies amb més ingressos que si es pertany a alguna de les de menys ingressos.

Per sort, la situació a Catalunya és molt millor que a Andalusia o Canàries, ja que ofereix el nivell més gran de mobilitat intergeneracional absoluta i relativa de la mostra, amb taxes similars a Escandinàvia. Però, així i tot, l’ascensor social està clarament desgreixat.

Un model qüestionat

Després de deixar enrere la societat feudal, que estava constituïda per estaments rígids, se suposava que la societat burgesa, basada en la teòrica igualtat davant la llei, havia de permetre que les persones de les classes més baixes progressessin socialment si s’esforçaven prou. Tradicionalment, els estudis eren la principal via d’ascens de les classes humils i mitjanes. No obstant això, cada vegada més experts indiquen que els estudis ja no garanteixen res i que la meritocràcia no existeix.

La idea que en la nostra societat l’esforç preval sobre els privilegis és fonamental per legitimar els sistemes polítics i econòmics liberals occidentals. Per mantenir l’ordre social establert, la majoria dels individus han de creure que poden progressar si s’esforcen prou.

Tot i això, com adverteix Michael Sandel, professor de Dret a Harvard, “el primer problema de la meritocràcia és que les oportunitats en realitat no són iguals per a tothom“. De fet, en les universitats de la denominada Ivy League, que inclou a vuit de les més prestigioses dels Estats Units, hi ha més estudiants que pertanyen a l’1% de les famílies amb més ingressos del país que al 60% amb menys ingressos.

Daniel Sanabria, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Granada, afegeix que en realitat “el millor predictor del rendiment acadèmic i de l’èxit professional posterior no és el rendiment cognitiu, és el context sociocultural, que els teus pares tinguin diners.

L’aventura d’emprendre

S’han popularitzat històries de superació de joves emprenedors com Steve Jobs, que va fundar Apple en el garatge de la seva casa. No obstant això, no són casos representatius, sinó extremadament inusuals, històries que únicament li ocorren a una persona d’entre un milió. A més, en molts d’aquests casos existeixen factors determinants de l’èxit que van més enllà del mèrit i de l’esforç personal.

La recerca ha demostrat que la característica més comuna entre els emprenedors és l’accés a capital, sigui a través de la família o contactes que facilitin l’estabilitat financera. Més que una inclinació genètica, sol ser els diners i una xarxa de seguretat el que permet als emprenedors assumir riscos.

De fet, una famosa recerca dels economistes David Blanchflower i Andrew Oswald indica que els mesuraments de la personalitat i les puntuacions dels tests psicològics gairebé no ajuden a predir qui dirigeix el seu propi negoci. En realitat, “el que importa és el capital inicial“, asseguren de manera rotunda en el seu estudi.

En aquest sentit, l’últim Global Entrepreneurship Monitor, que analitza l’emprenedoria en el món, adverteix que les empreses solen posar-se en marxa sovint amb els diners de familiars, amics i companys de feina. I cal tenir en compte que molts fundadors de ‘startups’ no cobren un sou durant algun temps, alguna cosa que poden permetre’s poques persones.

Els rics d’ahir i d’avui

Sembla que la riquesa de les dinasties familiars es perpetuen en el temps molt més enllà del que es pensava, com suggereix una recerca dels economistes italians Guglielmo Barone i Sauro Mocetti. En comprovar la mobilitat intergeneracional i la distribució de la riquesa a Florència comparant els registres de 1427 amb els de 2011, van descobrir que les famílies florentines més riques continuaven tenint els mateixos cognoms gairebé sis-cents anys després. I altres estudis apunten al fet que no es tracta d’un fenomen exclusiu de la Toscana.

L’esforç individual no és cap garantia d’èxit avui dia per als joves. Un informe del Govern espanyol fins i tot reconeix que “néixer en una família amb pocs ingressos condiciona les oportunitats d’educació i desenvolupament molt més que en altres països europeus.” La pobresa s’està convertint cada vegada més en una gàbia sense sortida per a una part important de la població.

Tot i que els títols i la formació especialitzada augmenten en línies generals l’ocupabilitat i la renda mitjana, la majoria d’anàlisi mostren que les capes de la població que neixen en una posició social solen viure i morir en la mateixa posició.

De fet, els joves han vist com es menysté el seu present i s’hipoteca el seu futur. A l’hora de retallar en els últims anys les grans partides pressupostàries, la d’educació ha sortit molt pitjor parada que les de sanitat i pensions. Per tant, el principal dinamitzador de l’ascensor social grinyola més que mai. I el volum de deute públic que hauran de pagar en els pròxims anys s’ha disparat.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Et farem deu recomanacions perquè puguis gaudir de les teves vacances i estalviar en les reserves i en moltes coses més.

Enguany s’espera que un gran nombre de persones facin les vacances els mesos de juliol, però tindrem diners per a les nostres vacances tan desitjades? Segur que tots estem pensant en l’estiu i, per tant, en les vacances. Molts de vosaltres ja teniu al cap on voleu viatjar, però esteu esperant noves recomanacions per saber si finalment podrem agafar un avió i gaudir d’una desconnexió merescuda.

Les vacances són necessàries per a fer un reset, gaudir dels nostres, cosa que és molt necessària, i recarregar les piles per a tornar a la feina amb el cap serè. També és un moment en què intentem no estar tan pendents de les despeses: solem fer excessos als àpats, en comprar-nos allò que sabem que no trobarem a la nostra ciutat i aprofitem per a anar a aquell hotel que tant ens venia de gust. Per això, us expliquem alguns consells per a estalviar en vacances, i que la tornada al setembre sigui més tolerable i sense maldecaps.

1. Estalvia a un any vista sempre que puguis. El primer pas recomanable és crear un pressupost estimat de l’import que penses invertir en la teva pròxima destinació i així poder crear un pla d’estalvi a un any vista. El mètode més còmode és obrir un compte d’estalvi o moneder al teu banc i fer-hi una transferència automàtica mensual de manera recurrent; així, abans de començar les vacances ja tindràs la quantitat estalviada que et permetrà fer-les sense despeses imprevistes.
2. Reserva anticipada. El món en línia ens proporciona una alta oferta de preus. A més, si tens la possibilitat de tenir les dates de les teves vacances confirmades a l’inici de l’any, podràs estalviar molts diners, obtindràs millors preus al teu bitllet d’avió, tren, o el transport que vulguis. Com més aviat el reservis, molt millor! I el mateix ocorrerà amb l’hotel, inclús et recomanem que reservis en aquell restaurant que has estat seguint per Instagram, mitjançant aplicacions que ofereixen descomptes molt interessants, fins i tot del 50%. És important que revisis a les teves reserves les despeses de cancel·lació, per si fos necessari.
3. Aprofita l’esmorzar. Tothom sap que l’esmorzar és l’àpat més important del dia i que és necessari per a grans caminades. Fes ús de l’esmorzar si està inclòs en les teves nits d’hotel i prepara’t i menja com un rei, aprofita i emporta’t una fruita per a mig matí per si et ve la gana abans que arribi el dinar.
4. Planifica els llocs. Si t’encanta fer una presentació del teu pròxim viatge i compartir-la amb la resta de la gent amb qui hi aniràs, estàs de sort, perquè aquesta és una altra manera d’estalviar diners. Si fas un llistat dels indrets que vols visitar, tens l’opció d’entrar al seu lloc web i fer-ne la reserva. Hi podràs trobar promocions, inclús, si sou diverses persones, us podreu beneficiar de descomptes per grup. A més, tenint el tiquet comprat és possible que fins i tot eviteu llargues cues per a adquirir-lo.
5. Canvi de divises. Tot i que la cotització de les monedes no es pot controlar, abans de canviar diners, consulta-ho amb el teu banc de confiança unes setmanes abans del teu viatge, per a informar-te si és millor esperar als dies abans la sortida. En molts casos, la recomanació serà fer-ho a l’aeroport, car les cases de canvi tracten d’oferir-hi el millor canvi. Una cosa important, en cas que durant el teu viatge vulguis fer les teves compres amb targeta de crèdit, és que canviïs una quantitat, encara que sigui petita, per si sorgeix qualsevol imprevist (tiquet de tren, propina, etc.).
6. Ús moderat de targetes. Com hem esmentat, quan estàs de vacances, l’últim en què vols pensar és en el que t’estàs gastant, però gairebé sempre tenim algun excés… Intenta aplicar les recomanacions que t’hem fet fins al moment i mira d’evitar al màxim l’ús de les targetes de crèdit si no està planificat dins les teves prioritats. En el moment serà una compra impulsiva, però després t’arribarà una suma important de despeses.
7. Ruta en carretera. Si la teva opció vacacional és agafar el cotxe i recórrer alguns pobles del teu voltant, utilitza el GPS, que sempre et recomana la millor ruta perquè evitis fer quilòmetres innecessaris i, per tant, estalviar en benzina. Visitar destinacions prop de casa és una opció molt recomanable; sovint oblidem els meravellosos indrets que tenim prop de la nostra ciutat i que podem visitar sense agafar un avió.
8. Evita restaurants turístics. Planifica bé el teu temps i, quan visitis algun lloc determinat, si és en una zona turística, evita les hores punta per a dinar o sopar: normalment, els restaurants d’aquestes zones solen ser d’escassa qualitat i d’alt cost. És preferible caminar quatre passes i cercar alternatives de llocs que solen freqüentar els locals, preguntar a la recepció de l’hotel, al taxista i, per descomptat, mirar les opcions que trobaràs als cercadors d’Internet.
9. Contracta free tours. Busca’ls als centres de les grans ciutats o pregunta-ho a aquell amic que viatja molt, que segur que n’ha utilitzat. Són guies turístics que et fan un recorregut per la ciutat explicant-te un munt de coses molt interessants sense una tarifa concreta. Si t’agrada, és optatiu deixar-li una propina.
10. Finança les teves vacances. Si ha estat un any difícil i alguns dels consells que hem esmentat no els has pogut seguir, com ara fer una previsió anticipada, no renunciïs a uns merescuts dies de descans, troba la teva agència de viatges més propera i finança aquell viatge que tanta il·lusió et fa; també pots fer la consulta al teu banc i ampliar la teva targeta de crèdit per a poder fer front a les despeses o demanar un petit préstec que aniràs pagant còmodament mes a mes.

L’estiu ja és aquí. Aprofita aquestes recomanacions i comença a somniar despert. I recorda, de la quantitat que t’hagis fixat per al teu gaudi, divideix-la entre els dies de vacances i no gastis més del previst.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Arriba l’estiu i molts ja comencen a planificar les vacances per poder desconnectar de la rutina fent un viatge o marxant uns dies fora de la residència habitual. Tanmateix, abans de deixar la casa sola hem de tenir en compte alguns aspectes importants per evitar sorpreses a la tornada.

La tornada a la normalitat després de la crisi sanitària va ser motiu d’alegria per a molts ciutadans que finalment podien gaudir de les vacances d’estiu sense restriccions, però també va engrescar a les persones propenses a la cleptomania, a les quals el virus havia trastocat la seva línia de ‘negoci’ habitual.

Els sinistres per robatori en plena pandèmia es van reduir un 23,5% respecte al 2019, però durant els últims dos anys ens hem anat apropant a les xifres prèvies a les restriccions de moviment. En els períodes vacacionals i caps de setmana els robatoris als habitatges solen augmentar i, segons un estudi d’Unespa, Catalunya, amb un 58%, és la comunitat autònoma on tens més probabilitat de patir un robatori a la llar.

Així doncs, et volem donar uns senzills consells que pots seguir per evitar un robatori a casa teva mentre ets fora de vacances o, si més no, pal·liar-ne les possibles conseqüències.

Precaucions bàsiques abans de marxar

• No deixis objectes de valor en llocs fàcilment accessibles. Si no tens una caixa forta, és preferible portar-los a una empresa especialitzada per emmagatzemar-los abans d’amagar-los per algun racó de la casa. Si això no és possible, apunta el número  de  sèrie, la  marca i el model dels objectes per facilitar la seva identificació en cas de robatori.
• Avisa a alguna persona de confiança de la teva absència perquè reculli la correspondència o apugi i abaixi persianes amb certa freqüència, però evita comentar-ho a tots els veïns o publicar-ho a les xarxes socials.
• Assegura’t de tancar bé les portes, finestres, obertures a patis interiors i el garatge. No t’oblidis de posar l’alarma. Tot i això, intenta que l’habitatge sembli ocupat amb l’ajuda d’una persona de confiança que hi pugui entrar de tant en tant o amb un sistema de domòtica que et permeti programar l’engegat i apagat dels llums de la llar.
• No  deixis  cap missatge al contestador automàtic del mòbil o del telèfon fix indicant que  ets  fora. Sempre pots  activar el  desviament  de  trucades o respondre als missatges quan tinguis accés a wifi si estàs fora d’Europa i no vols gastar diners en trucades.
• Una assegurança de la llar amb cobertura per robatori és una opció molt recomanable. Cal tenir en compte que també ens protegeix davant d’imprevistos, com una fuita d’aigua, i pot oferir cobertures en cas d’okupació o robatori a persones fora de la llar.

A la tornada, en cas de robatori

• No dubtis a trucar immediatament a la policia o al telèfon d’emergències 112 si sents sorolls dins de casa o trobes portes o finestres forçades. 
• Posa’t en contacte amb la teva assegurança i tingues a punt l’inventari d’objectes sostrets.
• Formalitza la denúncia i avisa al teu banc si sospites que s’han emportat un ordinador o qualsevol altre suport digital que pogués contenir informació rellevant sobre les teves dades financeres, de manera anul·lin les contrasenyes d’accés a la banca en línia.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

In general, in organisations, the leadership that has stood out is that of the charismatic leader. A leader who convinces, mobilises and usually has an ego of considerable dimensions. A leader who is cold, not very approachable, who does not care about the mental well-being of his team. He wants a job, a job well done and for the company or enterprise in question to keep going. But true leadership, the kind that brings positivity and benefits everyone in a subtle and influential way for the good of others, is also the kind that gets the best results. But it attracts little attention.

We have all admired a leader who displays confidence and self-esteem (perhaps only apparent, but credible). We have read about it in books, seen it in films and even spent time with such authorities. This, however, need not be the only leadership that works and is effective. In fact, a true leader is one who creates authority around his or her work and who does not understand hierarchies or power. The noise of this “silent leader” is not visible because it does not exist. He or she does not seek the limelight, and even accepts it with a certain resignation. The way to discover one of them is to talk to people close to them, who are eager to tell you about their good qualities.

An authority built on respect for others

Without wanting to be exhaustive, we could list a few characteristics and perhaps discover that we have such a person in our midst. The silent leader rolls up his sleeves to work and make an effort (he gets up very early, very early, and perhaps goes to bed very late, very late to be with the family or to lend a hand in some cause). He makes demands on himself and, to the same extent, he also makes demands on others. He assumes responsibility, even when he has not been the one who has directly made the mistake. We could say that he socialises the profits and keeps the losses (unlike some managers of failed investment banks, who socialised the losses and appropriated the profits. They clearly did not practice silent leadership. Well, maybe when they left with a million-dollar severance package they tried not to make a lot of noise, not rattling the coins, but this exposed silence does not count.

In fact, in the current times where corruption seems to trot unchecked, some voices are calling for more controls to limit the abusive behaviour of those in charge of organisations and politicians. Formal controls are attractive and simple logic leads us to believe that more controls create more control. Such thinking can be called an “illusion of control”. And we have all deluded ourselves at one time or another, dreaming that laws and formalities would prevent four cats from collectively picking our pockets. But no, formal controls cannot guarantee a definitive solution. In fact, they can make things so complex that they put us in a web of formalities that paralyse any action while four cats are looking for a way to find a loophole in the complexity so they can continue to abuse.

And perhaps more controls would be placed on the paperwork ordeal by honest managers. Some formal control is necessary and indicates the good health of the organisation, but wanting to avoid any lack of control is pathological. What do we prefer: to avoid any abuse or to encourage and value its correct use?

Part of our team

Let us return to our leader. Very often he practises by example. He says, “we do this”, and it’s on. No excuses. He is a team player, he has a sense of community. He takes care of the relationships between his collaborators, in fact, there is a real concern for how their work and their life is going. He wants their wellbeing, in capital letters, behind each employee he sees a person. And he trusts. Sometimes he has trust in their possibilities beyond what each of us belief in ourselves, helping to develop the talent that we all have latent. All of us when we are faced with a job for the first time think, will I know enough? Well, he or she encourages and gives room for error, they see the effort behind those who want to work. He or she notices that we all like to do our bit and receive praise or a slap on the wrist punctually.

Everyone finds a small ego in him. We won’t say he doesn’t have one, we’d be lying (and he’d tell us so). But as he knows himself, he only lets him decide minor things. And he apologises and accepts criticism. He does and can take it, he is not offended and does not feel threatened by talent. On the contrary, he wants talented people, and he knows what to say in front of everyone: the merit belongs to Joseph or Mary, or to everyone a little bit. And above all, above all, he is silent and gentle.

If only we could all make this kind of person fashionable in companies. We would all be a little happier and perhaps we would work better. Don’t be afraid of your superior, this will not make the worker in question more productive, it will only lead to apathy towards him/her and towards the job. I hope that if you ever meet a “silent leader”, you will praise him or her from time to time, even if he or she does not like praise very much. Don’t let them lose heart.

11Onze is becoming a phenomenon as the first Fintech community in Catalonia. Now, it releases the first version of El Canut, the super app of 11Onze, for Android and Apple. El Canut, the first universal account can be opened in Catalan territory.

Hem escoltat moltes vegades que els sous dels directius es troben per damunt del què seria raonable i just. Que, de fet, les diferències entre el que cobra més en una empresa i el que cobra menys no poden ser infinites. I de fet haurien de ser molt finites i acotades. No és raonable pensar que en una empresa hi hagi d’haver algú que tingui una responsabilitat infinitament més alta que la de la resta dels treballadors. Però si mirem la realitat veurem que acceptem que sigui al contrari. I això és bo?

Si mirem les empreses que han fet fallida sobretot per les accions irresponsables d’uns pocs, veurem que en general no se’ls pot fer tornar allò que han pres, o reparar allò que han espatllat. En alguns casos es poden perseguir certes responsabilitats de manera penal, però són els mínims, donat que el lucre o l’avarícia excessius no sembla que estiguin contemplats com a delicte en el Codi Penal. De fet, ser avariciós (però dient-li ambiciós), és una conducta que s’anima de manera bastant general a les empreses. 

Però no sempre el directiu negligent es mou per avarícia quan pren conductes que poden portar al desastre. I moltes vegades aquestes conductes i decisions de persones que es troben al càrrec de situacions de molt risc, no poden ser detectades a temps, per evitar les conseqüències indesitjables. Podríem trobar casos recents, com ho serien per exemple aquells on perilla el futur econòmic de persones que hi tenen estalvis per a la jubilació (casos de fallida d’entitats financeres) o encara més importants, aquells casos en què es poden perdre vides humanes.

Més control, menys problemes?

Ens preguntem com pot ser que es deixi en mans, de vegades, d’una sola persona qüestions tan importants, i que pugui ser la negligència d’una sola persona (per un excés d’avarícia o per una possible deixadesa), l’única causa d’una desgràcia que no s’ha pogut evitar. Aquests casos ens fan pensar en com es podria resoldre la situació per a poder evitar tan nefastes conseqüències. Es poden posar controls que fessin possible evitar aquestes conseqüències? I quins controls haurien de ser aquests? Però encara més rellevant, té sentit que determinades decisions, accions i conductes es troben en mans de pocs directius? És aquesta la manera més eficaç d’exercir el control per tal d’evitar allò que no es vulgui de cap manera?

Sembla clar que en un sistema on el que té responsabilitat se’l premia de manera massa generosa, i se’l fa responsable i infal·lible, no és bo per a ningú. A llarg termini, ni pel directiu mateix, encara que a curt pugui semblar que sí. Crea una falsa motivació amb aspiracions, del tipus piràmide, on tothom vol arribar a dalt. Però quan hi arriba ha de ser infal·lible: zero defectes i cap possibilitat de fallar. En cas que no tingui mala fe pot acabar molt malament, si les conseqüències de la seva acció o omissió són desastroses.

I tot i actuar de mala fe, si mesura bé les conseqüències de l’acció, i no són punibles, pot acabar amb el benestar de molta gent i resultar impune. I incorporar controls formals no resulta factible donat que crear controls que puguin preveure-ho tot no és possible. Com ho podem fer doncs? Sembla que una manera seria fomentar la cultura de la corresponsabilitat. Tots podem ser avariciosos, però si entre tots hem d’arribar a un objectiu, i ens hem de donar suport els uns amb els altres, les temptacions són menors. De la mateixa manera, els errors humans es compensen perquè que una persona pugui ser negligent o tenir un excés de confiança és possible, però que tots el tinguem alhora, ja sembla més complicat. La pressió disminueix, el control dels uns als altres ens fa més cautelosos, i a més, i molt important, hem de compartir el mèrit quan les coses van bé. Això ens ajuda a ser realistes de què un de sol arriba molt menys lluny que un equip ben avingut.

Compartir per explotar el potencial de les persones

Les organitzacions funcionen millor quan les persones donen el màxim d’elles mateixes i ho fan motivades més enllà del sou percebut o de l’estatus que obtenen a la feina. I fan la seva feina sense seguir la lletra gran i petita del seu contracte laboral, i per tant tenen una implicació que va més enllà de les seves obligacions contractuals.  

En moments de dificultat, les empreses poden tirar endavant si els treballadors tenen motivacions internes que fan que vagin més enllà de les seves obligacions, aportant aquella qualitat que no es pot mesurar, però que és clau per crear un clima laboral favorable a la col·laboració i on treballar pot aportar satisfacció a tothom. Sembla utòpic dir això, però molts empresaris tenen clar que les seves empreses funcionen quan les persones es troben valorades al lloc de treball i poden fer-s’hi professionalment. I, per tant, fomenten de manera activa aquest ambient de confiança on els treballadors tinguin ganes d’aportar aquest plus que no es troba ni remunerat econòmicament ni especificat en un contracte laboral.

La solidaritat té una naturalesa espontània i voluntària. Fomentar-la s’ha de fer des del reconeixement que el treballador ho fa perquè vol, i que té mèrit, precisament, perquè ho fa així. El què és espontani per part del treballador pot ser reconegut. Però ho ha de ser reconeixent la seva naturalesa espontània, mai a través d’un incentiu associat al compliment d’un objectiu. Cal tenir-ho present per a no perdre aquella qualitat tan especial que requereix un reconeixement autèntic, sense forçar que hi sigui.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Are you required to take home insurance in order to get a mortgage? The answer is yes. But that does not mean you must take it out with the bank that has granted you the mortgage. And if you have done so, you have the right to change it to any insurance company that offers you better conditions. We explain how to do it.

Traditionally, banks have taken advantage of the granting of a mortgage to force you to take out other products, especially home and life insurance, in most cases with uncompetitive conditions. Fortunately, the mortgage law of 2019 makes it clear that, although the financial entity can demand the contracting of home insurance, the client has the right to contract it with the company that offers the best conditions. And they can even change insurer if they wish to do so.

The only condition for changing is to wait for the annual expiry of the policy contracted with the bank. By giving formal notice two months before the expiry of the policy, the customer can indicate to the bank his or her decision not to renew the home insurance contract when it expires.

In addition, the user must present the bank with a copy of the new policy, which must include the assignment of rights corresponding to the capital that is still subject to mortgage. This is a formality that the new insurance company can help you to do correctly.

Linked interests

A thorny issue when changing insurance is usually the linking of the mortgage interest rate with the insurance contract with the bank. In fact, it is likely that the mortgage clauses contemplate a rise in the interest rate if the insurance is not taken out with the bank.

In this case, it is necessary to be careful not to lose out financially and to calculate how much we gain and how much we lose with the change. There can be a slight financial loss in the first years of the mortgage, when the part of the instalment corresponding to interest is very high and that of capital amortisation is very low. However, as the years go by, the impact of the interest rate becomes minimal because almost everything we pay is capital, so this coercive clause is no longer an impediment to changing the home insurance to another insurer.

Using a mortgage calculator, it is possible to find out the exact date when it is in our interest to change to another insurance company to get better conditions and price. The savings can be significant, more often than we thought so.

If you want to discover fair insurance for your home and for society, check 11Onze Segurs.