Convertir purins en adob, la solució sostenible

Com afecta la gestió ramadera el medi ambient? Dues associacions ramaderes del Segrià (Lleida) han convertit el problema dels purins en una solució. Han creat una planta de compostatge pionera a l’Estat. N’hem parlat en un nou episodi de Persones, amb Miquel Serra, un dels impulsors del projecte.

Amb no més de 10.000 habitants, Alcarràs és el municipi d’Europa amb més densitat de granges per quilòmetre quadrat. En total, aplega 45.000 caps de vedell, 35.000 mares de porcí i unes 250.000 places d’engreix. Per això, per als veïns, la gestió del nitrogen que provoquen els purins era importantíssima per complir amb els estàndards europeus. Així és com va néixer el projecte de la planta de compostatge, impulsada per les dues grans entitats ramaderes del municipi, per convertir els purins en adob. 

I ho van fer de manera col·lectiva, tal com recorda Serra. El projecte els ha costat 1,5 milions d’euros. “Els fems del boví són de millor gestió. I a les granges de porcí, on tenim separadors de fems sòlids i líquids, ens interessava poder gestionar els fems sòlids. La planta de compostatge ens havia de permetre fer una gestió separada entre ambdós fems, perquè el producte de boví està catalogat com a producció ecològica; i el de porcí, no, tot i que sí que es pot fer servir per a agricultura convencional”, detalla Serra, que és membre de l’entitat impulsora a Alcarràs Bioproductors.

Un cas excepcional

I per què no hi ha més plantes de compostatge com la d’Alcarràs arreu del territori? “Fins ara, totes les plantes de compostatge les ha muntat gent que volia fer negoci. I una manera era fer gestió d’altres subproductes que són de difícil tractament i per la qual les empreses pagaven a les plantes de compostatge. Això és el que les feia viables”, explica Serra.

Per contra, a Alcarràs volien una planta de compostatge de fems i purins, sense buscar primer la rendibilitat, sinó el benefici mediambiental i la continuïtat de les seves granges, i això la converteix en un cas únic a l’Estat. “Cal pensar que el nostre negoci és el de produir carn”, argumenta l’impulsor, que explica que, això no obstant, ja hi ha tres multinacionals que s’han interessat per comprar el compostatge que produiran. “Al final estem convençuts que l’aconseguirem fer viable”, reconeix.

Sobre el finançament, encara no s’han plantejat l’ajuda dels fons europeus, perquè la iniciativa va néixer abans, però Serra explica que se senten molt acompanyats pel Departament d’Agricultura i la Diputació de Lleida. “A través del projecte BioHub Km 0, pensat per reactivar l’economia de la zona, hem pogut gestionar una petita subvenció que ens permet ser més ambiciosos”, explica Serra. De fet, la planta de compostatge és només el primer pas per a un projecte més gran d’economia circular i sostenible. Es tracta de generar una alternativa que permeti conservar i valorar el talent del territori. Convertir purins en adob pot ser la solució sostenible definitiva, però segueixen investigant més usos. Per exemple, dels fems se’n pot extreure cel·lulosa que es podria utilitzar per fer teixits. Potser el futur de la moda sostenible serà dur roba feta amb teixits de purins.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Les reivindicacions dels pagesos i agricultors, que s’emmarquen en un malestar a escala europea, posen el país davant d’un repte colossal. El de decidir si Catalunya ha de ser sobirana alimentàriament o ha de renegar de la seva pròpia terra. A 11Onze ho tenim clar: amb el menjar no s’hi juga.

Que el sector primari és essencial ho sap tothom, però sembla que de vegades ens n’oblidem. Per això els agricultors catalans, igual que els europeus, estan en peu de guerra. Les demandes són ben simples i es podrien resumir en una: tenir una mica de respecte per un sector que posa el plat a taula per a la Catalunya dels 8 milions. 

L’excés de burocràcia, l’asfíxia econòmica i la pressió reguladora són els cavalls de batalla d’uns pagesos que veuen que les males condicions del seu sector desincentiven el possible relleu generacional. Actualment, el pagès és un romàntic amb tractor. Gent que estima la terra i la treballa tot i que no s’hi guanya la vida. Les queixes d’haver de vendre per sota del cost de producció són endèmiques, i des de fa temps s’hi afegeixen la desprotecció dels agricultors davant dels intermediaris, les grans cadenes i la importació de productes d’altres països, que molt sovint no compleixen l’exigentíssima normativa que es demana als agricultors i ramaders europeus.

La grisor europea

La sobirania alimentària catalana està en qüestió, en part, per la xacra reguladora europea. La UE, governada des de la gris Brussel·les, empeny la seva enrevessada normativa cap a baix. El laberint burocràtic es llança cap al graó immediatament inferior de la cadena i va baixant per les administracions fins que cau de morros davant d’uns pagesos incapaços de gestionar l’absurda tirallonga d’ets i uts. Es demana a les persones més sàvies del món, les que saben crear menjar, que a més siguin oficinistes i recopilin dades i omplin formularis sens fi perquè pugin de nou la cadena i satisfacin la set de paperassa d’un buròcrata de Brussel·les.

El desembre de 2022 l’agricultor i diputat de Junts, Salvador Vergés, llegia al Parlament una llista de les gestions que s’exigeixen als pagesos. La tirallonga s’ha tornat a fer viral aquests dies arran de les protestes i, si no fos que tracta un tema tan seriós, faria riure.

🎙 Ahir, al Parlament, vaig fer una llarga interpel·lació a la Consellera reclamant-li q redueixi la paperassa i la burocràcia q ofega la pagesia. Aquí en teniu un 1r vídeo, on recomano als diputats q s’agafin fort a l’escó x aguantar el ruixat d tràmits d l’exemple q hi explico: pic.twitter.com/2flJLENVa8

— Salvador Vergés i… Tejero! (@vadorverges) December 22, 2022

La sequera i les prioritats

A tots els problemes habituals de la pagesia, enguany a més s’hi afegeix el de la sequera que viu tot el país. Els agricultors, per decisió del govern català, van ser dels primers a rebre les estocades de les retallades en el consum d’aigua. Mentrestant devien assistir, astorats, a una campanya turística d’estiu sense limitacions. I deuen continuar ben sorpresos, encara, veient la verdor dels camps de golf, observant les ingents fuites d’aigua declarades per l’ACA i adonant-se que les empreses envasadores d’aigua continuen extraient aigua dels rius. Els supermercats segueixen ben plens d’ampolles de plàstic plenes d’aigua tot i que produir ampolles de plàstic contamina i obliga a un consum extra d’aigua. Tot per comercialitzar un bé essencial que a d’altres els és negat. És ben normal, doncs, que els pagesos es preguntin fins quan ha de durar la broma?

Sobirania desoladora

Tot plegat deixa un panorama desencoratjador: el d’un país incapaç d’establir i gestionar les seves prioritats bàsiques. Si no som capaços de garantir la producció alimentària i l’aigua, què aspirem a ser? Per aquest motiu els agricultors redoblen la seva pressió, tot i que ja els rebés el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El president tot sovint penja a les seves xarxes vídeos on se’l veu fent receptes de cuina. És una manera distesa de mostrar-se davant del públic, però d’on són els ous que el Molt Honorable fa servir per fer el pa de pessic? D’on venen la farina, la mantega, la llet, la carn, les pomes o les carxofes? La resposta d’un polític urbanita seria ben simple: del supermercat. 

En una època en què sembla que Europa hagi donat l’esquena al sector primari per obsedir-se en l’economia de guerra, tot mirant a Rússia, des d’11Onze volem posar-nos al costat de la pagesia recordant, una vegada més, el risc de crisi alimentària al que ens enfrontem.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Plogui, nevi o faci sol, el subministrament de l’aigua que consumeixen més del 80% dels catalans segueix en mans d’empreses totalment o parcialment privades. Malgrat els esforços per recuperar la gestió pública d’aquest servei, les multinacionals del sector es resisteixen a perdre un negoci milionari.

A través de l’empresa pública ONAIGUA, el consell comarcal d’Osona va assumir l’abril de l’any passat la gestió del subministrament d’aigua en aquesta comarca, pel que dona servei a 11.400 punts de consum i arriba a més de 25.000 habitants. Es va convertir en el primer consell comarcal a prendre una mesura d’aquest calat.

Podríem dir que es tracta d’una anomalia del mercat, ja que el subministrament de l’aigua a Catalunya està majoritàriament en mans privades. Un reduït nombre d’empreses privades administren i es lucren d’aquest bé preuat al nostre país gràcies a concessions moltes vegades qüestionades. I això que en el món la gestió pública assorteix al 90% de la població i Nacions Unides reconeix l’aigua com un dret humà.

Segons les dades de la plataforma Aigua és vida, més del 80% dels catalans obtenen l’aigua a través d’un servei totalment o parcialment privatitzat, mentre que el que el servei públic no arriba ni al 20% de la població. Aquest desequilibri s’explica pel domini del model privat en els municipis amb un major volum de població, que són els més rendibles.

Pressió per a municipalitzar un servei bàsic

Davant aquesta realitat, existeix una creixent pressió per recuperar la gestió pública d’aquest servei. L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) ja compta amb 68 membres i representa al 47% de la població de Catalunya. Recentment, publicava un informe amb propostes de reformes legislatives per canviar aquesta situació.

Sis municipis, l’Associació de micropobles de Catalunya i una nova empresa pública es van sumar a aquesta entitat l’any 2022. Dels nous municipis, només Mieres (la Garrotxa), Collbató (Baix Llobregat) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà) gestionen directament l’aigua. Castelló d’Empúries està en procés de municipalitzar el servei, mentre que Manlleu i Sitges encara estan lligades a concessions per més d’una dècada amb Sorea i Agbar. Quant a l’Associació de micropobles de Catalunya, cal tenir en compte que el 70% dels municipis de menys de mil habitants, que són els menys rendibles, ja gestionen directament el subministrament d’aigua.

Gairebé un monopoli

Tot i que les empreses privades que gestionen l’aigua a Catalunya es presenten amb diferents noms segons el municipi, la majoria pertanyen al grup Agbar, que està valorat en uns 3.000 milions d’euros.

Aquest grup controla totalment l’empresa Sorea i posseeix gairebé el 80% de la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA), el 68% d’Aigües de Rigat (Igualada) i el 49% de l’Empresa Municipal Aigües de Tarragona (Ematsa). A més, té al voltant del 35% de Mina Pública de Terrassa i el 31% de Girona SA.

Els seus beneficis no sols provenen de la venda d’aigua, que l’any passat pretenia encarir un 7,4% a Barcelona. També de la subcontractació de serveis a les seves filials. Això permet que a la Ciutat Comtal, per exemple, el cost dels comptadors d’aigua per a l’usuari final acabi més que triplicant el cost original. Això suposa uns 17 milions d’euros de benefici addicional a l’any.

Estratègia de judicialització

Davant un negoci d’aquesta grandària no resulta estrany que Agbar porti als tribunals qualsevol iniciativa encaminada a recuperar la gestió pública del subministrament d’aigua, com detalla el portal ctxt. Només a Barcelona, aquesta multinacional i les seves entitats afins han presentat una quarantena d’accions judicials.

La seva estratègia d’empantanar judicialment aquests processos per dilatar-los o diluir-los ha fet que fins i tot posés un contenciós contra un simple conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana per a l’intercanvi d’informació entre institucions.

Un dels casos més sonats té a veure amb la consulta que l’Ajuntament de Barcelona volia impulsar per conèixer l’opinió de la ciutadania sobre una eventual gestió pública de l’aigua. Diverses entitats, entre les quals es troba Agbar, van interposar recursos. Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre el reglament de participació ciutadana en la part relativa a les consultes i va impedir que la iniciativa tirés endavant.

El cas que afecta un major nombre de municipis és el que Agbar va impulsar contra diversos consistoris de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Inicialment, una sentència del TSJC en 2016 va anul·lar la concessió a Aigües de Barcelona del subministrament d’aigua en diversos municipis del cinturó metropolità, amb la qual l’empresa s’assegurava el servei a gairebé tres milions d’habitants durant 35 anys i uns ingressos de 3.500 milions d’euros. El tribunal veia “motius d’anul·lació per vicis en el procés de contractació” quan es va constituir l’empresa mixta en la qual participava Agbar. Tot i això, el Tribunal Suprem va revocar aquesta sentència l’any 2019 en considerar que el procediment emprat per l’Administració per adjudicar el servei sense concurs públic estava avalat per la Llei de contractes del sector públic.

Pràctiques tèrboles

Com denunciava Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona, les tèrboles pràctiques d’Agbar per aconseguir concessions l’han dut a ser imputat en tres macrocauses judicials (Pokémon, Púnica i Petrum), a més de ser expulsat en 2017 de la gestió de l’aigua a Girona després de demostrar-se la seva vinculació amb la trama del 3%.

Els informes d’aquesta última causa constataven que, durant més de dues dècades, els gironins van pagar més d’1 milió d’euros de sobrecost pel servei d’aigua. A més, l’Agència Tributària advertia que els directius de l’empresa havien carregat despeses personals a la societat i va concloure que Girona SA havia cobrat centenars de milers d’euros per serveis no prestats.

Com expliquem en l’article “Els serveis públics, cada vegada més privatitzats”, la privatització de serveis essencials avança de manera implacable a Europa des dels anys vuitanta. I això està tenint un preu inqüestionable per al conjunt de la ciutadania. L’agent d’11Onze Jordi Coll apunta que aquest procés ha suposat sotmetre la prestació d’aquests serveis “a la lògica de criteris de mercat i, per tant, dels beneficis privats”.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Els esdeveniments meteorològics extrems suposen el risc més gran per la humanitat durant la pròxima dècada, segons constata l’últim Informe de Riscos Globals 2024 del Fòrum Econòmic Mundial. Tanmateix, la desinformació i la incertesa econòmica representen les principals preocupacions a curt termini.

L’informe anual sobre Riscos Globals elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial analitza els principals reptes a què s’enfronta el món a dos i deu anys vista. Així mateix, examina possibles cooperacions i diferents enfocaments per a fer front a aquests riscos mundials.

En l’elaboració de l’informe de 2024 s’han enquestat 1.490 experts del món acadèmic, l’empresa, l’administració, la comunitat internacional i la societat civil. Com a complement a aquestes dades, s’hi ha afegit l’Enquesta d’Opinió Executiva (EOS) feta a 11.000 líders empresarials en 113 economies, per a identificar els riscos que suposen l’amenaça més greu per a cada país.

S’analitzen un total de 34 riscos globals, entre els quals es troben factors de caràcter tecnològic i econòmic, així com riscos socials i geopolítics. Com a risc global s’entén la possibilitat que es produeixi un esdeveniment o condició que afectaria negativament una proporció significativa del PIB mundial, la població o els recursos naturals.

Els principals riscos globals estan vinculats al canvi climàtic

Els canvis relacionats amb l’emergència climàtica, com ara els fenòmens meteorològics extrems, la pèrdua de biodiversitat, el col·lapse dels ecosistemes o l’escassetat de recursos naturals, representen l’amenaça més gran per la humanitat en els pròxims deu anys.

Dos terços dels enquestats estan preocupats pels esdeveniments meteorològics extrems durant la pròxima dècada, un factor que també ocupa el segon lloc quant a risc en els pròxims dos anys. En aquest cas, 5 dels 10 principals riscos globals estan relacionats amb el medi ambient i el canvi climàtic.

Entre els responsables d’organitzacions de la societat civil, Kirsten Schuijt, directora general de WWF Internacional, avisava que “a menys que prenem mesures urgents, l’amenaça només s’intensificarà i ens aproparà a infligir danys irreversibles a la societat i als ecosistemes”. De fet, hi ha estudis que mostren que en la dècada de 2030 podrien produir-se canvis potencialment irreversibles en el planeta si les temperatures continuen augmentant.

Augmenta el risc de desinformació i polarització social

La desinformació, inclosa la generada per la intel·ligència artificial, i la polarització social i política ocupen el segon i tercer lloc en el rànquing de preocupacions. Les societats polaritzades són més propenses a fiar-se d’informació (veritable o falsa) que confirma els seus biaixos. A curt termini, la desinformació pot afectar 4.000 milions de persones que votaran en 60 països durant 2024. 

A l’informe s’avisa que els mateixos governs estaran cada vegada més en condicions de determinar quin relat és considerat com “la veritat”, la qual cosa podria permetre als partits polítics monopolitzar el discurs públic i suprimir les veus discrepants. Per tant, es preveu que la desinformació continuï sent utilitzada per actors nacionals i estrangers per ampliar les divisions sociopolítiques. 

En aquest context, la polarització social emergeix com un dels principals riscos que estan interconnectats amb la recessió econòmica i la manca d’oportunitats. A més, les tensions geopolítiques i els conflictes armats estan afectant greument la subsistència de milions de persones, i incrementen la possibilitat que esclati una guerra de conseqüències globals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’hidrogen verd es presenta com el combustible del futur, i promet subministrar energia neutra en carboni. No obstant això, no és la primera vegada que l’hidrogen és aclamat com l’energia del futur per després topar amb l’elevat cost de producció i les dificultats amb el transport i l’emmagatzematge, que n’alenteixen la introducció al mercat. Ha arribat el seu moment?

L’hidrogen produït a partir de combustibles fòssils, generalment mitjançant el procés de reformat amb gas natural, es fa servir principalment en la indústria química i de refinatge, i la seva producció és responsable de l’emissió de 830 milions de tones de diòxid de carboni a l’any. Tanmateix, és menys tòxic i es dispersa més fàcilment que el gas natural.

Mentre que l’hidrogen verd evitarà en gran part aquesta contaminació, encara queden inconvenients a resoldre. Actualment, l’emmagatzematge d’hidrogen requereix una pressió extremadament alta i, per tant, és massa car i ineficient per al seu ús generalitzat en la indústria de l’automoció.

La Xina, conegut com el gegant asiàtic i principal productor mundial d’hidrogen elaborat a partir d’hidrocarburs, i altres països com Austràlia, l’Aràbia Saudita, Alemanya, Espanya i Xile comencen a fer la transició cap a l’hidrogen verd amb projectes multimilionaris que fan pensar que l’hidrogen verd ha arribat per a quedar-se.

Què és l’hidrogen verd?

Tot i que l’hidrogen és l’element químic més abundant a l’univers, i el tercer en la superfície de la Terra, després de l’oxigen i el silici, no és pròpiament una forma d’energia primària, sinó un compost químic, que existeix en combinació amb altres elements, i que pot tenir usos energètics.

Així com l’hidrogen convencional que s’obté d’hidrocarburs requereix grans quantitats d’energia i és un procés costós, el verd, també conegut com a hidrogen renovable o e-hydrogen, es genera a partir d’electricitat procedent d’energies renovables, a través d’un procés anomenat electròlisi de l’aigua. L’electròlisi és un procés químic que fa servir l’electricitat per separar l’hidrogen de l’oxigen que hi ha en l’aigua.

Que no emeti gasos contaminats en produir-se el fa 100% sostenible, però les despeses de producció són més elevades que amb l’hidrogen tradicional. Malgrat això, experts en energia preveuen que el preu de producció d’hidrogen verd baixi considerablement els pròxims anys fins a equiparar-se al de l’hidrogen produït a partir d’hidrocarburs.

La Unió Europea no es vol quedar enrere

Europa vol evitar que el lideratge que té en l’hidrogen verd es perdi a favor de la Xina, com va passar amb els panells solars. En aquest sentit, ha posat en marxa un pla d’industrialització emmarcat dins del projecte Horizon Europe, per impulsar i accelerar la recerca i el desenvolupament de l’hidrogen verd amb una inversió inicial de 2.000 milions d’euros.

L’objectiu del projecte és ampliar els electrolitzadors d’hidrogen ecològics, que es fan servir per dividir l’aigua en hidrogen i, d’aquesta manera, reduir el cost d’una tecnologia que avui és massa cara per a competir en el mercat. La meta és construir clústers d’hidrogen desplegats per tota Europa, i reunir infraestructures relacionades amb l’hidrogen, tal com s’ha fet amb la xarxa elèctrica.

La introducció de noves fonts d’energia renovable els pròxims anys serà crucial per al medi ambient. Ja podem donar la benvinguda, el comú de les persones i el planeta, a la competició geopolítica entre les grans potències econòmiques globals per liderar aquesta nova font d’energia.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Els agricultors europeus estan en peu de guerra. L’augment de costos, la supressió de subsidis, les noves mesures mediambientals i les retallades per a finançar la guerra a Ucraïna, escanyen a un sector essencial per la sobirania alimentària del continent que s’ha convertit en l’ase dels cops dels euròcrates.

Després de veure les imatges de mitja Alemanya bloquejada per l’allau de tractors dirigint-se cap a la porta de Brandenburg, algú podria pensar que qui sembra vents, recull tempestats. I és que la classe política europea fa temps que fomenta la discòrdia contra el sector agrari i només era una qüestió de temps que un dia o un altre en pagués les conseqüències. 

Aquestes protestes són les últimes d’una sèrie de manifestacions d’agricultors que s’han produït arreu d’Europa. Anteriorment, s’han pogut veure manifestacions similars als Països Baixos, Bèlgica, França, Espanya i altres estats europeus, on els agricultors també han sortit al carrer per a expressar el seu malestar pels efectes de les reformes mediambientals previstes i els elevats costos de producció.

El casus belli de la revolta agrària alemanya

Encara que és temptador agrupar totes les protestes sota un denominador comú, aquestes s’han desencadenat principalment per situacions nacionals específiques. El sector agrari alemany s’oposa a les retallades proposades en les subvencions als combustibles utilitzats en l’agricultura. Una política d’austeritat que el Govern alemany argumenta que es va fer necessària després que un veredicte del Tribunal Constitucional prohibís a la coalició de govern el traspàs de 60.000 milions d’euros de crèdit per pal·liar els efectes de la pandèmia a la lluita contra el canvi climàtic.

Amb les retallades es volien eliminar els avantatges fiscals existents per al dièsel i l’exempció de l’impost de circulació per als vehicles agrícoles i forestals. Això hauria permès al Govern federal registrar gairebé 1.000 milions d’euros en ingressos addicionals a restar del muntant oficial que ha d’estalviar durant l’exercici del 2024 -pendent encara d’aprovació parlamentària- d’uns 17.000 milions d’euros sobre un pressupost de 450.000 milions.

Això passa en el context de la guerra a Ucraïna i les sancions a Rússia. Un conflicte bèl·lic instigat i perpetuat pels Estats Units i els seus estats clientelars a Europa, que ha estat devastador per l’economia i el sector industrial alemany. Tanmateix, Berlín s’ha compromès aportar més de 17.100 milions d’euros en ajuda militar a Ucraïna des del 24 de gener de 2022, la mateixa quantitat que hauria d’estalviar amb retallades durant el 2024. 

Però és clar, aquests milers de milions d’euros en “ajuda” militar es reciclen cap a la indústria armamentística alemanya que, com la dels Estats Units, està fent l’agost amb aquesta guerra, cortesia dels contribuents i pagesos que pateixen les retallades perquè no hi ha diners i dels ucraïnesos que serveixen de carn de canó dels interessos corporatius que hi ha al darrere d’aquests conflictes. Com no es cansa de repetir el president Biden per evitar que es tanqui l’aixeta, els diners que es destinen a “Ucraïna” són una bona inversió.

Objectius climàtics vs. sobirania alimentària

Tot i que s’han perdut més de 5 milions d’explotacions agràries des del 2005, un descens del 37%, Europa és en general autosuficient en la majoria d’aliments. Això no obstant, les ajudes als agricultors que proporciona la Política Agrícola Comuna són essencials en assegurar la continuïtat de granges i cultius a la UE. Especialment, des de l’increment de costos causat per la crisi sanitària, l’embut logístic i la guerra a Ucraïna.

Els euròcrates de Brussel·les veuen amb nerviosisme la revolta agrària europea. La Unió Europea s’ha fixat l’objectiu global d’aconseguir emissions zero el 2050 i als seus funcionaris els preocupa el retrocés que aquesta allau de protestes pot provocar en els ambiciosos objectius climàtics plasmats per la Comissió Europea.

Segons Greenpeace, el sistema actual, que empeny als agricultors a gestionar grans explotacions intensivament industrialitzades, està trencat i protestar perquè les coses segueixin igual no servirà de res. En qualsevol cas, la situació d’abandó polític en què es troba el món rural és clarament insostenible i la transició cap a un model més sostenible ha de garantir molt més que la mera supervivència del sector.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Després d’una reducció temporal provocada per la pandèmia, la petjada de carboni torna a créixer i el canvi climàtic s’accelera. Individus, empreses i reguladors poden contribuir a minorar l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. Vegem com està evolucionant i quines mesures contribuirien a mitigar-la.

Només les necessitats energètiques de l’activitat humana van generar 36.000 milions de tones de diòxid de carboni (CO₂) el 2021, segons l’Agència Internacional de l’Energia. Una referència per a assimilar la magnitud d’aquesta xifra? Pensa que tota la població mundial posada en una balança no arribaria als 400 milions de tones. És a dir, el CO₂ que emetem en només un any multiplica per cent el pes de tota la humanitat.

El diòxid de carboni és el gas d’efecte hivernacle més abundant i que més ha contribuït a l’escalfament global en les últimes dècades. Les emissions directes i indirectes d’aquest gas, juntament amb el metà, l’òxid de nitrogen, l’hexafluorur de sofre, els hidrofluorocarburs i els perfluorocarburs, conformen el que es coneix com a “petjada de carboni”. Es tracta d’un indicador ambiental encunyat als anys noranta per a mesurar la contribució de l’activitat humana a l’escalfament del planeta.

La realitat és que estem molt lluny dels objectius marcats per a aturar el canvi climàtic. Els científics adverteixen que les emissions netes de CO₂ haurien de reduir-se a zero d’ara el 2050 si volem evitar les seves conseqüències catastròfiques. L’augment de temperatura global porta aparellats fenòmens meteorològics extrems i una pujada del nivell del mar a causa del desglaç.

Emergència climàtica

L’ONU estima que des de 1990 les emissions de diòxid de carboni s’han incrementat gairebé un 50 %. De fet, l’Organització Meteorològica Mundial apunta que els nivells actuals de CO₂ a l’atmosfera són similars als de fa tres milions d’anys, quan la temperatura mitjana de la Terra era 3 °C més elevada i el nivell del mar se situava molt per sobre de l’actual.

Per això, és lògic que un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per l’ONU incideixi en la necessitat d’aturar el canvi climàtic. La fórmula demana prendre mesures que en els pròxims anys ens portin a una economia baixa en diòxid de carboni.

De fet, la immensa majoria de països del món van signar el 2015 l’Acord de París, un tractat internacional que pretén limitar l’escalfament global. Així i tot, la nostra petjada de carboni ha continuat creixent. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle només es van reduir el 2020. I la raó va ser l’aturada econòmica que va provocar la pandèmia.

L’informe Climate Transparecy Report calcula que les emissions dels països del G-20, responsables del 75% dels gasos d’efecte hivernacle, van tornar a créixer un quatre per cent el 2022. La Xina, l’Índia, Indonèsia i l’Argentina ja estan en nivells superiors als de 2019.

Per zones geogràfiques, la Xina, els Estats Units, la Unió Europea i l’Índia sumen més de la meitat dels gasos emesos a l’última dècada. Quant a activitats, les que produeixen més CO₂ són la generació d’energia i calor (40%), el transport de béns i persones (20%) i l’activitat industrial (20%).

Calcula la teva petjada de carboni personal

La quantitat de gasos d’efecte hivernacle que genera cada individu a la seva vida quotidiana en desplaçar-se, alimentar-se i consumir recursos es coneix com a petjada de carboni personal. Per a evitar un augment de temperatura global superior als 2 °C, The Nature Conservancy, una ONG mediambiental, calcula que hauríem de reduir-la a la meitat abans de 2050.

Existeixen nombroses eines per a calcular la petjada de carboni personal. En concret, la calculadora de l’ONU té en compte aspectes com les característiques de la nostra llar, el consum d’energia, el tipus de transport que utilitzem diàriament, la quantitat de vols que realitzem, els nostres hàbits alimentaris i quant reciclem.

Algunes mesures per a reduir la nostra petjada de carboni personal són apostar per un consum responsable, moure’s de forma més sostenible, moderar la despesa energètica i rebaixar la quantitat de residus que generem.

El pes de les empreses

Bastant superior a la petjada de carboni personal és la que deixen les empreses en processos com la fabricació o el transport de mercaderies. És el que es coneix com a petjada de carboni corporativa. D’aquí la importància d’incidir en aquest apartat per a reduir l’escalfament global.

Les companyies poden reduir el seu impacte mediambiental millorant la seva eficiència energètica o incrementant el percentatge d’energia renovable que consumeixen. També poden recórrer a eines de compensació, com la inversió en projectes mediambientals, el pagament d’impostos verds o la compra de drets d’emissió de CO₂.

Una tendència a l’alça

Milers d’empreses ja publiquen la seva petjada de carboni, però no totes la calculen igual. La major part de les grans multinacionals obvien les emissions indirectes, aquelles que formen part de la seva cadena de valor, però que no depenen directament d’elles.

Un exemple paradigmàtic és el d’Amazon. La pressió d’activistes i inversors va portar a aquest gegant del comerç en línia a fer pública la seva petjada de carboni per primera vegada l’any passat. No obstant això, s’acaba de conèixer que en el seu informe només comptabilitzava una petita part de les emissions generades amb les seves vendes.

 A diferència d’altres comerços, Amazon només comptabilitzava l’impacte mediambiental total dels productes propis, que suposen únicament l’1% de les seves vendes. La companyia no assumeix les emissions generades per l’ús d’un producte d’una altra marca una vegada que els seus repartidors el lliuren al client.

Un incentiu per a la sostenibilitat

El gran impacte de l’activitat empresarial en el medi ambient ha fet que cada vegada més veus reclamin l’obligatorietat per a les companyies de publicar la seva petjada de carboni als informes anuals.

Tant és així que la Securities and Exchange Commission, el regulador borsari dels Estats Units, acaba de proposar que les empreses cotitzades en aquest país hagin de revelar les seves emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. I, molt important també, que ho facin seguint uns mateixos criteris.

 Segons molts experts, obligar les empreses a publicar la seva petjada de carboni pot contribuir decisivament a escurçar el camí cap a una economia lliure d’emissions contaminants. Cada cop més inversors valoren les qüestions mediambientals en les seves decisions d’inversió.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Un cop s’acaben les festes nadalenques, és hora de posar ordre a tanta decoració. Sovint l’avet, el pessebre o el tió són els objectes més preuats de la casa, però també els més difícils de reutilitzar i reciclar. A 11Onze et donem quatre consells per endreçar per Nadal de la manera més sostenible. 

L’avet, les garlandes, les boles, els llums de colors, els paraments de taula… Abans de posar-nos a recollir tots els guarniments nadalencs, hem de tenir clara una cosa: com més sostenible sigui el material que fem servir, millor. Les vaixelles? De ceràmica! Les estovalles? De fil! Les garlandes i les boles? De paper i de vidre! L’avet? Natural! I el pessebre? El pessebre és per tota la vida.

1. Cada cosa al seu lloc, i quan toca. Sembla una obvietat, però el primer consell per fer endreça de casa, amb tant guarniment i tanta teca, és conèixer bé perquè serveix cada contenidor de residu. Ho repassem: el verd és el per al vidre, el blau per al paper i el cartó, el groc per als envasos plàstics i metàl·lics, el marró per a la brossa orgànica i el gris per a la deixalla sobrant. I recorda, l’oli també es pot reciclar! Si tens dubtes, sempre pots consultar la pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya. A més, aquestes festes també hem de procurar no baixar les deixalles en dies festius, no sigui que la festa de brossa ens la trobem a la vorera l’endemà.
2. No desaprofitis menjar. Els experts asseguren que cada any es malgasten fins a 1.300 tones d’aliment a tot el món. El desaprofitament dels aliments és una de les xacres ecològiques i econòmiques més grans que ha d’afrontar la nostra societat global. Per això, si després de tanta celebració et sobra menjar, potser és una bona idea recórrer a la cuina d’aprofitament. Si realment et sobra menjar sense estrenar, pots preguntar al Banc dels Aliments més proper o alguna entitat social del barri. 
3. Recull l’avet. Els avets, sempre que siguin naturals, i per això és recomanable que així sigui, es poden reciclar cada any. La majoria de municipis de Catalunya posen a l’abast de la ciutadania punts de reciclatge d’avets. S’instal·len l’endemà de Reis. A Barcelona estan oberts les 24 hores del dia, i n’hi ha a cada districte. Consulta la web del teu municipi per saber on estan ubicats aquests centres neuràlgics del reciclatge nadalenc.  
4. Reutilitza tant com puguis. Els paraments de Nadal, les garlandes, les boles i tota la resta de decoració nadalenca, inclosos els estimats pessebres, s’han de poder reutilitzar any rere any. Per això, és una bona idea incentivar compres de qualitat i que tots els guarniments siguin un petit tresor familiar que passa de generació en generació.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Al llarg de l’any 2019, 931 milions de tones d’aliments van anar a parar a les escombraries. 11Onze us vol donar uns consells per treure profit del menjar que cuinem a casa, sempre pensant en el fet que, a banda que sigui cuinat a qualsevol lloc del món, l’important és aprendre a cuinar aprofitant cada un dels ingredients.

Tots som conscients de la quantitat de menjar que va a parar a les escombraries, ja sigui al mateix punt de venda dels productes, als restaurants o a casa nostra.  Segons l’informe de malbaratament d’aliments que ha fet aquest 2021 el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA), juntament amb WRAP, es calcula que, durant l’any 2019, es van desaprofitar 931 milions de tones d’aliments a tot el món. L’informe també recull que l’11% del malbaratament prové de les llars, i que, a escala mundial, a cada llar es llencen 74 kg de menjar al llarg de l’any. Amb aquesta quantitat de menjar que acaba a les escombraries de totes les llars del món, a 11Onze volem donar uns consells sobre com treure profit de les restes de menjar que tenim a casa.

Cada any, a cada llar del món es llencen més de 70 kg de menjar a les escombraries

Hi ha milers de receptes amb tota mena d’ingredients, gràcies a les quals, amb una mica d’imaginació, podem aprofitar les restes de cada plat cuinat amb uns consells que s’adapten a tota mena de cuines, perquè cada país té la seva gastronomia, però hem de saber treure profit de les restes de cada recepta.

Si el plat que cuinem és de carn o de peix, ens serà útil qualsevol recepta per fer unes bones empanades, unes croquetes o fins i tot unes albergínies o pebrots farcits. Si cuinem patates, i en sobren, podem aprofitar-les per fer una truita, una ensaladilla russa o, per exemple, un estofat. També és encertat, quan cuinem arròs, si en fem més del compte, que el deixem apartat sense la salsa o els ingredients que hi vulguem posar, per poder-lo aprofitar per a altres receptes.

El pa, perquè se’ns conservi millor, com ja feien les nostres àvies, és bo mantenir-lo tapat amb un drap un punt humit: d’aquesta manera, no s’assecarà tan aviat. Tot i això, si s’asseca, es pot aprofitar per fer-ne sopes, torrar-lo o acompanyar-hi amanides.

També ens serà molt útil, si a casa tenim ous a punt de caducar, bullir-los i aprofitar-los també per a sopes o amanides, o barrejar-los amb receptes de carn o de peix.

I, sobretot, no oblidem treure profit de la fruita que està a punt de fer-se malbé: la podem aprofitar per fer macedònies, batuts, melmelades, o bé pastissos. En conclusió: l’important és reduir la quantitat de menjar que acabem llençant a les escombraries.

Llei contra el malbaratament alimentari

El volum del malbaratament alimentari al món és tan gran i tan preocupant que els governs han hagut de promoure lleis per frenar-lo. I, en aquest sentit, a Catalunya, el passat 2020 es va aprovar la Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. A part, existeixen diferents aplicacions mòbils on els supermercats i els restaurants venen el menjar sobrant del dia a preus molt reduïts, com ara, l’aplicació Too Good To Go.

Queda molta feina per fer perquè el menjar no acabi a les escombraries de tots els pobles i ciutats del planeta. A 11Onze hem volgut posar el nostre petit granet de sorra amb aquests consells, tot desitjant que en un futur ben proper, tots actuem amb major consciència i responsabilitat davant del malbaratament d’aliments.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Has sentit mai l’expressió “Va més guarnit que un arbre de Nadal”? Quan arriben les festes nadalenques, sembla que tot canvia d’aspecte. Els carrers, les botigues, els monuments, les places i les cases s’omplen de decoracions diverses. Però ens hem parat a pensar si tot aquest ritual pot ser una mica més sostenible?

Arbres, cintes, boles, mitjons, llums, figuretes, garlandes, canelobres… Cada any, a principis de desembre, llums i colors s’escampen arreu de la geografia dels països que celebren Nadal. L’encesa dels llums en espais públics s’ha convertit en un ritual social, però també és un ritual per moltes llars dedicar un temps a decorar espais amb elements nadalencs. 

Encara que el plàstic continua liderant el material amb el qual estan fetes les decoracions nadalenques, els darrers anys el model de societat d’un sol ús sembla que es comença a posar en dubte. És amb aquesta exigència que els elements naturals cada vegada són més presents a les fires i són una bona alternativa. 

Els elements naturals, a més, un cop acabades les festes, són 100% compostables i es descomponen en un espai curt de temps. D’altra banda, si a les moltíssimes fires que hi ha al país no trobes el que busques, sempre hi ha l’opció de fer-los tu mateix, amb el que tens per casa i t’ofereix la natura. Amb una mica d’imaginació s’aconsegueixen fer ornaments únics!

Arbre, garlandes i boles, ‘Do it yourself’

Si bé és cert que tenir un arbre de Nadal artificial, que es pot guardar i tornar a col·locar l’any següent, algú ho pot considerar una pràctica sostenible, perquè el reutilitzes, també és cert que acostuma a ser de plàstic, i, per tant, tardarà uns 400 anys a descompondre’s. D’altra banda, solen ser fabricats a l’altra punta del món i el seu transport ja suposa una petjada de carboni important. 

Atenent tots aquests punts, els arbres de Nadal naturals són una de les opcions a tenir en compte. La seva venda està regulada, són de proximitat i els ajuntaments acostumen a fer una recollida passades les festes. La majoria els reciclen, convertint-los en algunes ocasions en compostatge. Una altra alternativa és fer ús de la imaginació i fer un arbre de Nadal amb materials naturals com ara fustes, cordes, palets, cintes, etc. 

El mateix passa amb les garlandes i les boles de decoració dels arbres. Acostumen a fer-se amb material plastificat. Tenim alternatives més naturals, com les boles i garlandes fetes amb roba, llana, fruita natural (amb pells de taronja i llimona assecades, que a més aromatitzen l’ambient). A internet trobareu molts tutorials de com fer-ne.

Corones i centres de taula

Les corones de Nadal que es pengen a la porta també poden ser fetes per un mateix. Amb filferro, ferments, cartó, podem fer la circumferència que després podem cobrir amb pinyes, peles de cítrics seques, glans, nous, branquillons d’avet, boles i cors de feltre, de roba, de paper, etc. Podem pintar o no els diferents elements amb colors daurats, coure, vermell i platejat; i posar-hi cintes de colors, com ara blaves, vermelles, daurades i platejades.

Nadal és temps de trobada. Els àpats són un dels moments més rellevants de les festes. Els dinars de Nadal i Sant Esteve, el sopar de Cap d’Any i el dia de Reis són ocasions que requereixen una atenció especial en el parament de la taula. 

En ocasions especials, una vegada més, tenir cura dels detalls és important i fer servir  vaixella i coberteria d’un sol ús ens pot alleugerir la feina, però també ens suposa fer un munt de deixalles i que l’ocasió perdi glamur: el menjar no té el mateix gust si se serveix amb plat de paper que amb vaixella de porcellana; i tampoc tastarem igual el vi, ni l’aigua. 

Així que, si podem, sempre és millor fer servir coberts de metall, vaixella de ceràmica o porcellana i copes i gots de vidre o cristall. Una bona vaixella, també es mereix unes bones tovalles i tovallons i, si són de cotó o lli, millor que de paper o plastificades. I, per donar a la taula un toc personal, es pot decorar el centre fent un camí amb branquetes d’avet natural i espelmes que no siguin perfumades, pinyes, fruits secs, etc. Res de centres alts, que ens privarien de veure el convidat del davant!

Embolcalls de regals: la ‘furoshiki’

Cadascú de nosaltres, segons dades de l’Idescat, generem 1,44 quilos de deixalles diàries. Per Nadal, els residus generats per la ciutadania augmenten un 3%, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya. Les restes de menjar, de vidre i de paper i cartó són les que augmenten més. Per això, és important calcular bé les quantitats de menjar i pensar bé els regals que es fan. Si els regals són útils o intangibles (entrades a espectacles, concerts, massatges, subscripcions, etc.), el volum de deixalles es redueix. 

Els embolcalls dels regals també representen una generació extra de residus. Per això, és crucial ser, també, creatius a l’hora d’embolicar els regals. Hi ha moltes maneres de fer-ho, des de fer ús de paper de revistes i diaris, fins a reutilitzar paper d’altres regals. I, una manera innovadora és fent servir un mètode japonès, conegut com a ‘furoshiki’. 

La ‘furoshiki’ és una tela quadrangular tradicional del Japó, que es fa servir per embolicar i transportar objectes, des de roba, ampolles i regals. Vindria a ser com un mocador de fer farcells. El regal és embolcallat amb aquest mocador i el que el rep el pot reutilitzar per embolicar un altre regal. Fins i tot, pot ser que torni a les teves mans embolcallant un regal!

Una altra manera de reduir residus és regalar algun objecte que no fem servir. Per fer l’amic invisible és una bona idea: el que tu no fas servir o no t’agrada li pot agradar a una altra persona. Aconseguir que Nadal, una de les èpoques més consumistes i generadores de residus de l’any, sigui sostenible està, també, a les nostres mans.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!