Consum conscient: una clau per a canviar el món

Podem canviar el món? Quina és la nostra capacitat real d’impacte sobre l’entorn que ens envolta? Lara de Castro, HR Business Partner d’11Onze, explica què és el consum conscient i com podem contribuir a la sostenibilitat del planeta amb les nostres decisions de compra quotidianes.

Sovint subestimem l’impacte que els nostres actes individuals tenen sobre l’entorn que ens envolta. Però totes les accions, per petites que siguin, contribueixen a modelar el món. Lara de Castro ho deixa clar al següent vídeo amb un exemple molt evident.

Com ella mateixa adverteix, hi ha moltes persones que pensen que un acte individual sovint “és massa feble” per a tenir un impacte significatiu en l’entorn, “però no és així”. Cada acció compta i té conseqüències que es poden acumular a les de la resta de la comunitat. La realitat és que “les nostres decisions més quotidianes són rellevants, per petites que siguin”. En aquest sentit, és molt evident el paper que juguen totes les decisions de compra si som consumidors conscients.

Què és el consum conscient?

Els consumidors conscients són persones que escullen els productes i els serveis amb criteris que van “més enllà de la relació qualitat-preu”, ja que inclouen l’impacte ambiental i social com un element decisori en els seus hàbits de compra. Una conseqüència és l’aposta pel comerç de proximitat, que “és una manera de donar suport als productors locals i evitar l’impacte econòmic i ambiental del transport”, com explica Lara de Castro.

Un altre exemple de consum conscient el trobem en l’aigua. Si volem reduir la contaminació al planeta, podem substituir el consum d’aigua embotellada, “amb totes les conseqüències que sabem que té el plàstic”, per aigua de l’aixeta tractada amb filtres sostenibles.

Com indica Lara de Castro al final del vídeo, si tots som més conscients “en els petits detalls de la vida quotidiana” la realitat és que “sí que podem canviar el món”. La decisió és nostra.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

La pujada del preu de la llum ha disparat l’interès per l’autoconsum fotovoltaic, que s’estableix com la millor opció per esquivar els elevats costos energètics. En aquest episodi de La Plaça, parlem de l’augment de la demanda en la instal·lació de panells solars amb Raúl Rodríguez, director general de la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (FEGICAT).

La creixent tendència de particulars i empreses a generar la seva pròpia electricitat mitjançant panells solars ha fet que la potència instal·lada es dupliqués en els últims 12 mesos. Aquest increment de la demanda ha estat impulsat principalment per dos factors: per una banda, el descens dels costos de les tecnologies fotovoltaiques i, per l’altra, la inflació que ha afectat especialment els preus de l’energia.

El gran interès per instal·lar panells solars, reduint la dependència en el sistema de subministrament elèctric tradicional, ha provocat que les empreses del sector no puguin fer front a tota la demanda. La manca de personal qualificat agreuja la situació, com explica Rodríguez, “el col·lectiu d’empreses instal·ladores està en disposició d’incorporar, de manera immediata, a 18.000 treballadors”.

Encaixar l’oferta amb la demanda laboral

El repte de la transició energètica i d’assolir la neutralitat de carboni l’any 2050, com demana la Unió Europea, vol dir que a Catalunya “necessitarem 170.000 treballadors en el sector”, apunta Rodríguez, i continua, “estem parlant de salaris mínims de 1.500 euros al mes en 14 pagues, i amb una projecció de futur impressionant”.

“Es tracta d’una oportunitat competitiva de país, sempre que la sapiguem aprofitar”, el director general de FEGICAT adverteix de la necessitat d’equilibrar el mercat amb mà d’obra qualificada, impulsant la formació de nous professionals. Una oportunitat de país en què l’administració pública hi ha de jugar un paper fonamental, evitant les traves administratives, fomentant la formació, i incrementant els incentius fiscals.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els fabricants d’automòbils fan marxa enrere amb el cotxe elèctric enfront d’un alentiment de la demanda global i allarguen la data que tenien programada per posar fi a la producció de vehicles amb motor de combustió. Els alts preus, la retallada dels incentius i la manca de punts de recàrrega fiables han dissuadit als consumidors.

Des que el febrer de 2023 la Unió Europea ratifiqués la legislació que prohibiria, a partir de 2035, la venda i matriculació de tot vehicle que emetés emissions de CO₂, com a pilar central del Pacte Verd Europeu, la realitat del mercat de l’automòbil elèctric està forçant un canvi de rumb que posa en dubte l’estratègia establerta per assolir els objectius de reducció d’emissions.

Els cotxes elèctrics es continuen venent, però no es venen en els volums que es tenien previstos. L’últim informe de l’Observatori de Combustibles Alternatius de la Comissió Europea (EAFO) apunta que la penetració del cotxe elèctric a la Unió Europea continua sent molt baixa. Els vehicles lleugers amb motors elèctrics i híbrids només representen un 6,15% de la flota total, és a dir, uns 18 milions sobre els gairebé 290 milions de vehicles que circulen pel territori europeu.

A més, les matriculacions de vehicles elèctrics estan perdent pes en el conjunt de la Unió Europea. En el primer semestre de l’any, els vehicles purament elèctrics van representar el 12,5% de les matriculacions, mentre que l’any anterior es van quedar en un 12,9%, segons dades de l’Associació de Constructors Europeus d’Automòbils (ACEA). Per altra banda, els vehicles híbrids endollables han perdut 0,5 dècimes de quota de mercat, del 7,4% assolit durant el mateix període de 2023, han passat al 6,9% d’enguany.

Les dades de vendes de cotxes elèctrics del mes de juny segueixen aquesta tendència, perdent un 1% de la seva quota de mercat, mentre que les matriculacions de vehicles híbrids endollables van caure fins a un 19,9%. Es tracta d’un alentiment significatiu del mercat del vehicle elèctric quan tenint en compte que el total de les matriculacions —vehicles elèctrics i de combustió— durant aquest mes va augmentar un 4,3%, i un 4,6% en el conjunt dels primers sis mesos de l’any, respecte al mateix període de l’any anterior.

Les vendes de vehicles elèctrics no només han caigut de forma generalitzada a tota Europa. En el primer trimestre de 2024, els Estats Units van experimentar un descens del 7,3% en les vendes totals de cotxes elèctrics en comparació amb el quart trimestre de 2023. Només el continu creixement del mercat automobilístic de la Xina, que representa el 60% de les vendes mundials de vehicles elèctrics, està invertint aquesta tendència a la baixa.

Quan no surten els números

Després d’invertir milers de milions d’euros en el desenvolupament de noves plataformes elèctriques, marques com Ford, General Motors, Mercedes-Benz, Volkswagen i el grup Stellantis han alertat que han experimentat un descens significatiu de les comandes de vehicles elèctrics.

La resposta de la indústria de l’automòbil no s’ha fet esperar, i ja fa mesos que estan anunciant retallades de producció, tancaments de fàbriques i un replantejament del seu objectiu de convertir-se en fabricants de vehicles purament elèctrics abans del final d’aquesta dècada.

En aquest context, el Grup Volkswagen ha desestimat la possibilitat d’obrir una nova planta als voltants de Wolfsburg, com estava previst, i ha avisat del possible tancament de la fàbrica de cotxes elèctrics d’Audi a Brussel·les. Mercedes ha cancel·lat el desenvolupament d’una nova plataforma elèctrica per concentrar els seus esforços en nous vehicles més assequibles i amb motor de combustió.

Però la indústria europea juga contra rellotge, 2035 és la data límit per a vendre vehicles de combustió i, fins avui, aquesta prohibició segueix en vigor. No obstant això, aquesta normativa s’enfronta a la resistència de diversos fronts que qüestionen la viabilitat i l’impacte de tal mesura. L’Eurocambra va acordar una excepció fins a finals de 2035 per als fabricants amb petits volums de producció anual i quant als combustibles sintètics.

Manfred Weber, líder del Partit Popular Europeu (PPE), ha titllat “d’error” la prohibició, després de les eleccions al Parlament Europeu i ha promès que el partit debatria la seva revocació “en els pròxims dies.” No és l’única veu entre els euròcrates que advoquen per un acord menys restrictiu i, en última instància, el 2027 es decidirà si realment es fa efectiva aquesta legislació.

De la teoria a la realitat

Els alts preus, la retallada dels incentius i la manca de punts de recàrrega fiables han dissuadit als consumidors. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) apunta a alguns d’aquests factors com a principals obstacles per a l’adopció massiva de vehicles elèctrics a l’Estat espanyol. Segons l’organisme, l’ús de vehicles elèctrics és impracticable sense un lloc on es pugui recarregar diàriament a un preu econòmic, sigui a casa o en el lloc de treball.

Per altra banda, els preus desorbitats dels vehicles elèctrics exclouen als compradors amb menor poder adquisitiu, és a dir, a la majoria de la població del nostre país i de gran part d’Europa, que demanen vehicles més assequibles. Per tant, no és d’estranyar, que el Dacia Sandero hagi estat el cotxe més venut a la UE durant el primer semestre de l’any, en detriment del Tesla Model Y, que ha passat d’ocupar la primera posició el 2023 a la vuitena enguany, amb una caiguda del 26% de les vendes.

Una altra font de problemes per al sector del vehicle elèctric té a veure amb les denúncies d’obsolescència programada. Des de bateries que, pel seu alt cost, no són ni reparables ni reemplaçables, fins a actualitzacions de programari que donen un control total als fabricants en detriment dels tallers independents i dels propietaris, limiten la vida útil dels cotxes elèctrics, deixen escarmentats als usuaris i posen en dubte les credencials ecològiques d’aquest tipus de vehicle.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Un estudi demostra que els beneficis de la biodiversitat equivalen al doble del PIB mundial. 

Cap país ha aconseguit els objectius marcats en termes de diversitat fixats en el Conveni sobre la Diversitat Biològica, amb data límit de 2020. Ara, ens enfrontem a un dèficit de finançament de més de 700 mil milions de dòlars fins a l’any 2030, ha advertit el secretari general de l’ONU. 

Per això, 2021 havia de ser l’any per a la reconciliació entre la humanitat i la naturalesa. Fins ara hem estat destruint el nostre planeta, hem abusat d’ell com si en tinguéssim un de recanvi, el nostre consum de recursos actuals requereix gairebé dos planetes, però només en tenim un. Si comparem la història de la terra amb un any natural, hem usat un terç d’aquests recursos naturals en els últims 0,2 segons. 

Accions com la contaminació de l’aire, la terra i l’aigua han provocat un contraatac per part de la natura que s’evidencia en temperatures rècord, el col·lapse de la diversitat, la propagació dels deserts i en els nombrosos i cada vegada més perillosos fenòmens extrems com incendis, inundacions i huracans.

Un planeta per a la biodiversitat 

La biodiversitat o diversitat biològica és, segons el Conveni Internacional sobre la
Diversitat Biològica, el terme pel qual es fa referència a l’àmplia varietat d’éssers vius sobre la Terra i el que succeeix amb els patrons naturals que la conformen. Són el resultat de milers de milions d’anys d’evolució segons processos naturals i també de la influència creixent de les activitats de l’ésser humà. La biodiversitat comprèn igualment la varietat d’ecosistemes i les diferències genètiques dins de cada espècie, que permeten la combinació de múltiples formes de vida. Les mútues interaccions amb la resta de l’entorn fonamenten el manteniment de la vida sobre el món.

La biodiversitat és una base essencial del nostre benestar econòmic. Si bé l’activitat empresarial és actualment una de les principals causes de les pressions sobre la biodiversitat, com l’ús de la terra, la sobreexplotació o la contaminació, les empreses de tots els sectors també poden ser les principals promotores de la conservació de la biodiversitat. Ara és necessari que totes les parts interessades col·laborin per a integrar el valor de la biodiversitat en la nostra presa de decisions i desenvolupar solucions que harmonitzin la naturalesa i el creixement econòmic.

Biodiversitat en l’empresa 

Moltes empreses no estan disposades que el creixement de la companyia sigui a costa de les persones i del planeta. Per aquesta raó, s’està canviant la forma en què es fan els negocis. Per aquest motiu, s‘han creat plans interns, per ajudar a crear un món en el qual tots puguem viure bé dins dels límits naturals del planeta. Mitjançant l’ús de recursos per abordar problemes com la salut i la higiene, la igualtat de gènere, el canvi climàtic i les deixalles d’envasos plàstics, s’estan generant beneficis a llarg i a curt termini per la societat. 

En 2010 moltes companyies van començar a tenir consciència sostenible, l’impacte que han tingut tots aquests canvis és molt significatiu: s’han disminuït costos i també riscos, i per descomptat, un dels valors més importants ha sigut generar la confiança del consumidor. 

Danone, per exemple, actua contra el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i l’escassetat d’aigua. Així, està reduint la seva petjada de carboni amb la finalitat d’aconseguir ser zero emissions el 2050. Més enllà dels seus centres productius, treballa aquests objectius en àrees en les quals comparteix responsabilitat, especialment en l’agricultura; impulsant l’agricultura regenerativa, buscant la protecció del sòl, l’aigua i la biodiversitat, promovent el benestar animal i empoderant a una nova generació d’agricultors.

També té polítiques i eines pròpies que tenen com a objectiu el foment de la biodiversitat:

• Exemple d’això és la seva política forestal, en la qual fa una declaració d’intencions per a eliminar la desforestació de la seva cadena de subministrament i contribuir a la reforestació.
• O el fons dedicat a impulsar els seus ecosistemes locals, el Fons Danone Ecosystem, que fa costat a projectes de la companyia que tinguin, a més, una finalitat social. Aquest és el cas de Renueva, un sistema de gestió i revaloració de residus de Danone Aigües que, juntament amb altres col·laboradors, treballen per al reciclatge dels envasos de consum fora de la llar, i compten amb una planta a Barcelona Montcada i Reixac.

17 objectius per a transformar el món

Nacions Unides ha creat 17 objectius per a transformar el nostre món. Els objectius de desenvolupament sostenible són el pla mestre per aconseguir un futur sostenible per a tots. S’interrelacionen entre si i incorporen els desafiaments globals als quals ens enfrontem dia a dia, com la pobresa, la desigualtat, el clima, la degradació ambiental, la prosperitat, la pau i la justícia. 

Per no deixar a ningú enrere, és important que aconseguim complir amb cadascun d’aquests objectius per al 2030:

1. Fi de la pobresa,
2. Fam zero,
3. Salut i benestar,
4.  Educació de qualitat,
5. Igualtat de gènere,
6. Aigua neta i sanejament,
7. Energia assequible i no contaminant,
8. Treball decent i creixement econòmic,
9. Indústria, innovació i infraestructures,
10. Reducció de les desigualtats,
11. Ciutats i comunitats sostenibles,
12. Producció i consum responsables,
13. Acció pel clima, 
14. Vida submarina, 
15. Vida d’ecosistemes terrestres, 
16. Pau, justícia i institucions sòlides, 
17. Aliances per a obtenir els objectius.

I aquest és el nostre objectiu diari i el de les empreses. Probablement, hi haurà moltes companyies que ho posaran en pràctica de manera anònima. En altres apareixeran en la seva pàgina web els plans de desenvolupament i tots aquests canvis que han fet; alguns exemples són: Cepsa, Decathlon, Ferrovial, San Miguel Mahou, Iberdrola, Unilever i Danone, entre altres. 

La biodiversitat forma part del progrés

Hem d’assolir desmitificar la idea de biodiversitat com sinònim d’engrandir les despeses, si no tot el contrari, juntament amb l’economia van agafats de la mà. Gràcies a aquests gestos i a aquests canvis, no només aconseguirem disminuir els costos sinó que també tindrem una vida més sana, duradora i millor per les pròximes generacions. 

Un documental per no perdre’s és “David Attenborough: Una vida en el nostre planeta”, on el prestigiós naturalista reflexiona tant sobre els moments decisius de la seva vida com sobre els canvis devastadors que ha presenciat. El documental està disponible en la plataforma Netflix i aborda alguns dels reptes de la vida en el nostre planeta. Constata tot el terreny que ha perdut la natura global en menys d’un segle, testifica el canvi que ha vist en la naturalesa en els seus més de cinquanta anys de treball i constata que el món és una meravella única i espectacular. A més, Attenborough llança un missatge d’esperança a les generacions futures revelant les solucions per salvar el nostre planeta del desastre.

Podem començar per les famoses 7 R’s: Reciclar, Reutilitzar, Reduir, Redissenyar, Reparar, Renovar i Recuperar. Entre tots, podem aconseguir-ho, Vols formar part d’aquest canvi? 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El nombre de persones que viuen en condicions d’esclavitud no ha parat de créixer des de 2016 i no és cap secret que la producció en massa de productes barats sovint depèn de fàbriques en països en desenvolupament on s’hi treballa en condicions infrahumanes. Llavors, per què ho continuem ignorant com a consumidors?

Les últimes estimacions de l’informe anual de Global Slavery Index indiquen que 50 milions de persones en el món són víctimes de l’esclavitud moderna i que gairebé 10 milions més d’homes, dones, nenes i nens han estat forçats a treballar o casar-se des de 2016. 

Tot i que l’esclavitud moderna pot adoptar moltes formes, en el món laboral, ens referim a aquella condició d’explotació segons la qual, en l’actualitat, una persona és obligada a treballar en condicions infrahumanes sense que pugui negar-se a causa de la coerció, les amenaces o l’abús de poder, entre altres. 

Tragèdies com la de Bangladesh el 2013, quan l’edifici Rana Plaça es va desplomar causant 1134 morts i 2500 ferits, o l’incendi de la fàbrica de bosses escolars el 2019, a Delhi, on  van morir desenes de treballadors que produïen articles i peces de vestir per a marques de roba occidentals, posaven al descobert el rol de la indústria de la moda en l’esclavitud moderna.

Es tracta d’un secret que fa anys que s’oculta a plena vista. Des de les matèries primeres fins a la fabricació, passant per l’embalatge i el lliurament, l’esclavitud moderna està incrustada en les cadenes de subministrament de la indústria mundial de la confecció que satisfà la demanda dels consumidors a Europa, els Estats Units i a altres economies desenvolupades.

El cost humà de la moda ràpida

El model de negoci de moda ràpida o “fast fashion”, inicialment popularitzat per les grans cadenes com Zara i H&M i al que recentment s’hi han apuntat altres marques com Shein o Temu, es basa en una producció i consum massiu que s’incrementen a la mateixa velocitat que els canvis de tendències. Els consumidors compren roba d’última moda però de baixa qualitat i a baix cost. 

Les marques que ofereixen aquest tipus d’articles, no sols canvien els seus productes amb freqüència, sinó que per a maximitzar beneficis, duen a terme una política de deslocalització fabricant-los en països en vies de desenvolupament, pagant als treballadors salaris molt baixos i fins i tot, fent com qui no veu les mancances quant a seguretat o condicions laborals.

Es tracta d’un model de producció que no només és molt agressiu amb el medi ambient i que ha portat la indústria tèxtil a convertir-se en la segona més contaminant del món, però que també crea cadenes de subministrament complexes i opaques, moltes d’elles entelades pel treball forçat.

La nostra responsabilitat com a consumidors

És veritat que les cadenes de subministrament globalitzades d’avui dia fan que sigui gairebé impossible evitar que els béns o serveis que consumim estiguin lliures de la xacra de l’explotació o fins i tot de l’esclavitud. Tanmateix, això no pot ser l’excusa per eludir la nostra responsabilitat com a consumidors a l’hora d’informar-nos de com es fabrica un producte, en comptes de simplement triar el més barat.

El relativisme cultural o la trivialització del concepte de l’esclavisme ens poden ajudar a afeblir el nostre sentit de culpabilitat, però aquesta gimnàstica semàntica no ens pot fer oblidar que, com a consumidors, podem jugar un paper important a fomentar la consciència col·lectiva comprant de manera responsable i exigint a les grans marques més accions concretes per fer front a un problema sistèmic que tots hem perpetuat. 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’increment d’esdeveniments climàtics extrems suposa un repte per als governs i la població. Quines són les conseqüències econòmiques del canvi climàtic? Com ens podem preparar per als desastres naturals que afecten el nostre territori? En parlem amb Gemma Vallet, directora d’11Onze District i Carolina Rafales, de l’equip de producte.

Es preveu que l’estiu d’aquest any sigui un dels més calorosos de la sèrie històrica, es tracta d’una previsió que sembla repetir-se any rere any. Una entrada d’estiu marcada per un temps inestable i tempestes. Cada vegada més sovint, els meteoròlegs avisen que ve una nova DANA (depressió aïllada a nivells alts), més coneguda com a gota freda, que pot provocar precipitacions intenses durant hores o dies.

Els efectes del canvi climàtic són cada cop més palpables i no ens queda més remei que adaptar-nos i prendre les mesures necessàries per pal·liar els efectes econòmics i socials que acompanyen aquests esdeveniments climàtics extrems. Com explica Carolina Rafales, “Aquests fenòmens meteorològics poden presentar tempestes violentes i pedregades, per això cal estar preparats”.

Com fer front a una DANA

Aquest fenomen meteorològic es caracteritza per les precipitacions torrencials, sovint violentes i acompanyades de forts vents, que poden produir inundacions. El fet que aquestes precipitacions es produeixin en poc temps i en zones molt localitzades fa que puguin causar d’anys a les infraestructures i edificis perquè es fa difícil canalitzar tanta quantitat d’aigua.

Si la regió on vivim pot ser afectada per una gota freda “és essencial estar informats del desenvolupament de la tempesta i evitar sortir de casa a peu o en cotxe”, apunta Rafales. 

Així mateix, ens recorda que “cal assegurar-se que les canonades i desaigües de casa nostra estan lliures d’obstruccions”.

De la mateixa manera, no estaria de més preparar-nos per si marxés la llum, un dels efectes negatius que sovint acompanyen aquestes tempestes. Rafales ens aconsella tenir sempre els mòbils ben carregats, o bateries externes auxiliars. En casos d’inundacions extremes haurem d’abandonar l’àrea afectada i buscar refugi en una zona alta, per la qual cosa és aconsellable tenir reparat un kit d’emergències que inclogui roba de recanvi, llanternes, una ràdio, una farmaciola i provisions.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

L’economia sostenible busca augmentar el benestar social tot promovent un consum sostenible a través d’un sistema financer basat en empreses verdes. Ja sigui a través de la transformació de les que ja existeixen o creant nous negocis. Té com a objectiu reduir la pobresa i garantir un desenvolupament de qualitat a les generacions presents i futures, sense comprometre la salut del planeta, és a dir sense consumir més del que genera la naturalesa.

El desenvolupament d’una economia sostenible a qualsevol territori passa per polítiques dirigides a promoure la utilització de fonts d’energia sostenibles, fomentar la competitivitat d’activitats sostenibles i invertir en la innovació i l’educació. Segons la Llei d’Economia Sostenible del 2011 entenem economia sostenible com “un patró de creixement que conciliï el desenvolupament econòmic, social i ambiental en una economia productiva i competitiva, que afavoreixi llocs de treball de qualitat, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, i què garanteix el respecte per al medi ambient i l’ús racional dels recursos naturals de manera que permet satisfer les necessitats”.

Per què és necessària una economia sostenible?

Els defensors de l’economia sostenible es basen en les previsions mediambientals per a les dècades vinents, que segons els experts no són gaire positives. En aquest sentit les dades que es tenen amb relació a la petjada ecològica de cara al futur es presenten poc encoratjadores. Els que promouen l’economia sostenible advoquen per utilitzar energies renovables com ara l’eòlica, solar, hidràulica i geotèrmica; per allargar la vida dels productes que consumim, compres de segona mà, lloguer de coses d’un sol ús, etc. Preservar els recursos del planeta, consumir només aliments de temporada, reciclar, evitar els plàstics, la contaminació, etc. D’aquesta manera es podrà garantir la supervivència de les generacions futures i a més, en ser un model productiu més tradicional, requereix més mà d’obra que crearà més llocs de treball.

Però també tenim detractors, que són aquells que se senten còmodes o bé estan acostumats a un sistema econòmic capitalista, que és per al qual ens regim actualment a occident, que consideren poc realista el plantejament de l’economia sostenible. Opinen que és un model de producció que està abocat al fracàs des del principi, per la incapacitat d’abastir totes les necessitats de la població mundial actual.

Característiques de l’economia sostenible

El desenvolupament d’una economia sostenible en qualsevol territori passa pel desenvolupament de polítiques dirigides a promocionar la utilització de fonts d’energia sostenibles, fomentar la competitivitat d’empreses verdes i invertir en innovació i desenvolupament.

Així doncs, aquest sistema socioeconòmic es regeix pels següents eixos fonamentals:

• Protecció del medi ambient: preservar la biodiversitat del planeta, reduint al màxim l’impacte de la contaminació i lluitant contra el canvi climàtic
• Utilització d’energies renovables: promoure l’ús d’energies alternatives que no contaminin i minimitzin l’impacte en l’entorn.
• Apostar per l’eficiència: aprofitar al màxim els recursos que tenim i cuidar aquells escassos, com l’aigua, el que ens permetrà assolir un altre dels pilars de la sostenibilitat econòmica, que és l’eficiència.
• Foment del reciclatge: establir un model d’economia circular en les quals les deixalles generades serveixin per crear nous productes, reduint així la petjada ecològica del sistema de producció actual.
• Limitació del consum: limitar l’ús dels recursos renovables amb la finalitat que aquests no s’utilitzin a un ritme superior a la seva generació. A més, els recursos no renovables han de ser substituïts progressivament per recursos renovables. 
• Millorar el nivell de vida social: fomentar, a través de l’educació i la innovació, la igualtat entre les persones de tots els territoris.

Entre les mesures que poden posar en marxa els organismes públics, hi podem trobar les primes i subvencions als nous sectors econòmics sostenibles com ara les energies netes, o el suport a models de negoci ecològics. A més s’ha de promoure el reciclatge de tota mena de deixalles, l’aplicació de tècniques d’eficiència i estalvi energètic en tots els àmbits de l’economia i la promoció de l’economia circular així com de nous models de ciutats més sostenibles.

La societat actual és insostenible, ja que consumeix recursos a un ritme superior al que genera la naturalesa, per això la relació entre economia i sostenibilitat és molt estreta, si l’energia necessària per a una societat bé de recursos que no són sostenibles, cada vegada seran més cars a causa de la seva escassetat i poden arribar a provocar desequilibris geopolítics i econòmics a mig i llarg terme.

A Catalunya i concretament a Manresa se celebra cada any la fira Ecoviure que mostra les novetats de l’economia sostenible.

Aquesta fira va néixer l’any 1997 amb la intenció de servir de punt de trobada a les persones i professionals que, des de diferents àmbits, treballen per la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta. La fira té una durada de tres dies i s’hi donen cita comerciants, tècnics en sostenibilitat, empresaris i representants d’administracions interessats a conèixer les novetats de l’economia verda.

Si poden trobar estands de productes d’alimentació, d’energies renovables, de productes per la llar, tractaments d’aigua o productes tèxtils.

També fan una edició per a públic infantil i familiar, amb l’objectiu de difondre els valors de l’ecologia i la sostenibilitat, amb activitats per experimentar, jugar i aprendre. També s’hi troben diversos tallers i propostes per als més petits. Cal que prenguin consciència que cal anar cap a una societat més solidària, justa i respectuosa amb el medi ambient.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Les reivindicacions dels pagesos i agricultors, que s’emmarquen en un malestar a escala europea, posen el país davant d’un repte colossal. El de decidir si Catalunya ha de ser sobirana alimentàriament o ha de renegar de la seva pròpia terra. A 11Onze ho tenim clar: amb el menjar no s’hi juga.

Que el sector primari és essencial ho sap tothom, però sembla que de vegades ens n’oblidem. Per això els agricultors catalans, igual que els europeus, estan en peu de guerra. Les demandes són ben simples i es podrien resumir en una: tenir una mica de respecte per un sector que posa el plat a taula per a la Catalunya dels 8 milions. 

L’excés de burocràcia, l’asfíxia econòmica i la pressió reguladora són els cavalls de batalla d’uns pagesos que veuen que les males condicions del seu sector desincentiven el possible relleu generacional. Actualment, el pagès és un romàntic amb tractor. Gent que estima la terra i la treballa tot i que no s’hi guanya la vida. Les queixes d’haver de vendre per sota del cost de producció són endèmiques, i des de fa temps s’hi afegeixen la desprotecció dels agricultors davant dels intermediaris, les grans cadenes i la importació de productes d’altres països, que molt sovint no compleixen l’exigentíssima normativa que es demana als agricultors i ramaders europeus.

La grisor europea

La sobirania alimentària catalana està en qüestió, en part, per la xacra reguladora europea. La UE, governada des de la gris Brussel·les, empeny la seva enrevessada normativa cap a baix. El laberint burocràtic es llança cap al graó immediatament inferior de la cadena i va baixant per les administracions fins que cau de morros davant d’uns pagesos incapaços de gestionar l’absurda tirallonga d’ets i uts. Es demana a les persones més sàvies del món, les que saben crear menjar, que a més siguin oficinistes i recopilin dades i omplin formularis sens fi perquè pugin de nou la cadena i satisfacin la set de paperassa d’un buròcrata de Brussel·les.

El desembre de 2022 l’agricultor i diputat de Junts, Salvador Vergés, llegia al Parlament una llista de les gestions que s’exigeixen als pagesos. La tirallonga s’ha tornat a fer viral aquests dies arran de les protestes i, si no fos que tracta un tema tan seriós, faria riure.

🎙 Ahir, al Parlament, vaig fer una llarga interpel·lació a la Consellera reclamant-li q redueixi la paperassa i la burocràcia q ofega la pagesia. Aquí en teniu un 1r vídeo, on recomano als diputats q s’agafin fort a l’escó x aguantar el ruixat d tràmits d l’exemple q hi explico: pic.twitter.com/2flJLENVa8

— Salvador Vergés i… Tejero! (@vadorverges) December 22, 2022

La sequera i les prioritats

A tots els problemes habituals de la pagesia, enguany a més s’hi afegeix el de la sequera que viu tot el país. Els agricultors, per decisió del govern català, van ser dels primers a rebre les estocades de les retallades en el consum d’aigua. Mentrestant devien assistir, astorats, a una campanya turística d’estiu sense limitacions. I deuen continuar ben sorpresos, encara, veient la verdor dels camps de golf, observant les ingents fuites d’aigua declarades per l’ACA i adonant-se que les empreses envasadores d’aigua continuen extraient aigua dels rius. Els supermercats segueixen ben plens d’ampolles de plàstic plenes d’aigua tot i que produir ampolles de plàstic contamina i obliga a un consum extra d’aigua. Tot per comercialitzar un bé essencial que a d’altres els és negat. És ben normal, doncs, que els pagesos es preguntin fins quan ha de durar la broma?

Sobirania desoladora

Tot plegat deixa un panorama desencoratjador: el d’un país incapaç d’establir i gestionar les seves prioritats bàsiques. Si no som capaços de garantir la producció alimentària i l’aigua, què aspirem a ser? Per aquest motiu els agricultors redoblen la seva pressió, tot i que ja els rebés el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El president tot sovint penja a les seves xarxes vídeos on se’l veu fent receptes de cuina. És una manera distesa de mostrar-se davant del públic, però d’on són els ous que el Molt Honorable fa servir per fer el pa de pessic? D’on venen la farina, la mantega, la llet, la carn, les pomes o les carxofes? La resposta d’un polític urbanita seria ben simple: del supermercat. 

En una època en què sembla que Europa hagi donat l’esquena al sector primari per obsedir-se en l’economia de guerra, tot mirant a Rússia, des d’11Onze volem posar-nos al costat de la pagesia recordant, una vegada més, el risc de crisi alimentària al que ens enfrontem.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

És a l’estiu quan més persones ens apropem al mar i a la muntanya, i inconscientment ens posem novament a prova com a societat pel que fa a la manera de relacionar-nos amb la natura. Analitzar el nostre civisme ens ajudarà a mantenir l’esperit autocrític necessari per créixer en clau personal i col·lectiva. Si la natura ho és tot, el civisme també.

Sigui per pràctiques d’oci o per activitat industrial, a Catalunya en les darreres dècades han desaparegut un 54% d’espècies que viuen en rius i llacs, un 30% en zones agrícoles i prats i un 10% en boscos i matollars. Les conclusions d’aquest estudi, realitzat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, assenyalen actuacions humanes com l’alteració dels hàbitats naturals, l’explotació del sòl i el canvi climàtic, però la realitat és que tots podem contribuir-hi si duem a terme comportaments incívics o irrespectuosos en visitar espais naturals. 

La petjada de l’ésser humà

Sigui de vacances o passejant pel nostre entorn, segurament tots haurem presenciat comportaments incívics que posen en risc la mateixa natura i, fins i tot, la seguretat de les persones. Ens referim a actituds com fer soroll, embrutar l’entorn, deixar residus, molestar o perjudicar a la fauna, destorbar la tranquil·litat d’altres persones, i especialment dels residents locals, o comportaments de risc com fumar o encendre foc en zones amb risc d’incendi.

El nostre desig, com a turistes, és buscar llocs de tranquil·litat i on gaudir de la natura, però no sempre anirà d’acord amb les intencions de la resta de visitants. I si bé cadascú pot tenir conceptes diferents d’excursió, de pícnic o de tranquil·litat, hi ha límits com els residus o el soroll que travessen la línia del civisme en aquests espais.

Normes de convivència als Parcs Nacionals

En els darrers anys, pràcticament tots els parcs naturals de Catalunya han creat codis de conducta o recomanacions cíviques que tots els visitants han de complir amb un sol objectiu: preservar el territori. És el cas del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que acull anualment més de mig milió de visitants. Un nombre tan elevat de visitants pot posar en risc la biodiversitat de la zona, i fins i tot la mateixa seguretat dels excursionistes, si no es prenen les mesures correctes. Així doncs, què cal tenir en compte?

Abans de l’excursió

• En primer lloc informar-nos d’on anem, com és la zona, quina temperatura farà o quin recorregut volem seguir. Portar l’equip adequat serà clau per gaudir d’una bona experiència.
• Preparar els àpats en funció de la durada de l’excursió i sempre tenint en compte els residus que podrem generar, ja que els haurem de portar amb nosaltres fins que puguem reciclar-los adequadament.
• Si portem animals, dur-los lligats i cuidar la seva hidratació.
• Si accedim fins al parc amb vehicle propi, respectar els límits de velocitat i sense fer més soroll del compte. A l’hora d’aparcar, procurem fer-ho a les zones habilitades i senyalitzades.
• Utilitzar transport públic per accedir al parc sempre que sigui possible.

Durant l’excursió

• No sortir del recorregut marcat, així evitarem perdre’ns, però sobretot, evitarem trepitjar zones que no estan pensades per a visitants i que poden afectar a la fauna i la flora.
• Mantenir la distància de seguretat, tant entre vianants com entre ciclistes.
• No està permès banyar-se en rius i estanys, ja que tot i semblar-nos una activitat d’allò més natural, la realitat és que pot alterar i contaminar les aigües.
• Menjar a les zones habilitades. I si el recorregut no ho permet, procurar fer-ho sense deixar residus.
• Prohibit encendre foc. Una mesura que s’extrema en certes zones o períodes de sequera, però que és aplicable a totes les zones naturals. Per tant, ni gas combustible, ni encendre cigarretes està permès.
• No endur-nos res que no ens pertoqui. Ni pedres, ni plantes, ni molt menys fer activitats de caça. Si visitem l’espai, és per gaudir-ne tal com és.

Ètica i civisme, una aposta personal

En definitiva, complir els estàndards prèviament descrits no és més que un acte de civisme que, en cas de no sortir d’un mateix, s’haurà de complir per acatar la regulació vigent. Us recomanem llegir “Educar la convivència. La pràctica del civisme” del filòsof Francesc Torralba, un document breu que aprofundeix i ens fa reflexionar sobre la relació entre civisme i ètica.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els esdeveniments meteorològics extrems suposen el risc més gran per la humanitat durant la pròxima dècada, segons constata l’últim Informe de Riscos Globals 2024 del Fòrum Econòmic Mundial. Tanmateix, la desinformació i la incertesa econòmica representen les principals preocupacions a curt termini.

L’informe anual sobre Riscos Globals elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial analitza els principals reptes a què s’enfronta el món a dos i deu anys vista. Així mateix, examina possibles cooperacions i diferents enfocaments per a fer front a aquests riscos mundials.

En l’elaboració de l’informe de 2024 s’han enquestat 1.490 experts del món acadèmic, l’empresa, l’administració, la comunitat internacional i la societat civil. Com a complement a aquestes dades, s’hi ha afegit l’Enquesta d’Opinió Executiva (EOS) feta a 11.000 líders empresarials en 113 economies, per a identificar els riscos que suposen l’amenaça més greu per a cada país.

S’analitzen un total de 34 riscos globals, entre els quals es troben factors de caràcter tecnològic i econòmic, així com riscos socials i geopolítics. Com a risc global s’entén la possibilitat que es produeixi un esdeveniment o condició que afectaria negativament una proporció significativa del PIB mundial, la població o els recursos naturals.

Els principals riscos globals estan vinculats al canvi climàtic

Els canvis relacionats amb l’emergència climàtica, com ara els fenòmens meteorològics extrems, la pèrdua de biodiversitat, el col·lapse dels ecosistemes o l’escassetat de recursos naturals, representen l’amenaça més gran per la humanitat en els pròxims deu anys.

Dos terços dels enquestats estan preocupats pels esdeveniments meteorològics extrems durant la pròxima dècada, un factor que també ocupa el segon lloc quant a risc en els pròxims dos anys. En aquest cas, 5 dels 10 principals riscos globals estan relacionats amb el medi ambient i el canvi climàtic.

Entre els responsables d’organitzacions de la societat civil, Kirsten Schuijt, directora general de WWF Internacional, avisava que “a menys que prenem mesures urgents, l’amenaça només s’intensificarà i ens aproparà a infligir danys irreversibles a la societat i als ecosistemes”. De fet, hi ha estudis que mostren que en la dècada de 2030 podrien produir-se canvis potencialment irreversibles en el planeta si les temperatures continuen augmentant.

Augmenta el risc de desinformació i polarització social

La desinformació, inclosa la generada per la intel·ligència artificial, i la polarització social i política ocupen el segon i tercer lloc en el rànquing de preocupacions. Les societats polaritzades són més propenses a fiar-se d’informació (veritable o falsa) que confirma els seus biaixos. A curt termini, la desinformació pot afectar 4.000 milions de persones que votaran en 60 països durant 2024. 

A l’informe s’avisa que els mateixos governs estaran cada vegada més en condicions de determinar quin relat és considerat com “la veritat”, la qual cosa podria permetre als partits polítics monopolitzar el discurs públic i suprimir les veus discrepants. Per tant, es preveu que la desinformació continuï sent utilitzada per actors nacionals i estrangers per ampliar les divisions sociopolítiques. 

En aquest context, la polarització social emergeix com un dels principals riscos que estan interconnectats amb la recessió econòmica i la manca d’oportunitats. A més, les tensions geopolítiques i els conflictes armats estan afectant greument la subsistència de milions de persones, i incrementen la possibilitat que esclati una guerra de conseqüències globals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.