Cotxes d’hidrogen, l’alternativa definitiva?

És possible que un cotxe no només no contamini, sinó que purifiqui l’ambient? Els vehicles elèctrics dominen la transició cap al transport sostenible, però on han quedat els cotxes d’hidrogen? Analitzem quins avantatges suposa aquest “combustible verd”.

 

Marques capdavanteres a escala mundial com Toyota o Hyundai estan apostant decididament pels cotxes d’hidrogen. Actualment encara són massa cars, però prometen revolucionar la mobilitat mundial. Es tracta de vehicles alimentats amb hidrogen (l’element més abundant a la Terra), que s’extrau de l’aigua marina mitjançant un procés d’electròlisi. Així doncs, per circular, el vehicle s’alimenta d’hidrogen i d’aire, un aire, però, que ha de ser pur, motiu pel qual el motor duu un exigent sistema de filtratge de partícules. D’aquesta manera és com el motor reté les partícules contaminants i el que acaba sortint pel tub d’escapament és vapor d’aigua, amb un oxigen més pur que el que havia entrat al cotxe. És una quimera? O és la tecnologia del futur?

La tecnologia del cotxe d’hidrogen és innovadora en molts sentits i suposa un repte per a l’enginyeria. Generalment diferenciem dos tipus de motors d’hidrogen: el de combustió i el de conversió. Així, mentre que els motors de combustió cremen l’hidrogen del motor d’una manera semblant a com ho fan els motors de benzina, amb l’única diferència que allò que expulsen pel tub d’escapament és vapor d’aigua, en lloc de fum contaminant, els motors de conversió converteixen aquest hidrogen en electricitat mitjançant una pila de combustible, per a moure el motor elèctric del cotxe.

Una pila de combustible (fuel cell) és, per tant, un dispositiu basat en l’electroquímica, és a dir, que genera energia elèctrica a partir d’energia química. Ho fa sempre amb el suport d’un combustible i un oxidant. En aquest cas, en un dels pols de la bateria, l’ànode, hi ha l’hidrogen i, en l’altre, el càtode, l’oxigen. L’avantatge d’aquest tipus de piles és que no s’han de recarregar i funcionen contínuament, per tant, els usuaris disposem d’un flux i consum de reactius constant, fet que el diferencia de les bateries convencionals.

 

Cotxes elèctrics vs. cotxes d’hidrogen

Justament aquesta autonomia en la recàrrega és l’avantatge que podria fer que el cotxe d’hidrogen acabés abanderant la transició ecològica, desbancant fins i tot el cotxe elèctric. De fet, segons el Departament de Materials Avançats per l’Energia de l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), el cotxe elèctric és considerat un mitjà de transport net perquè no crema combustibles fòssils. Tanmateix, l’inconvenient és que la bateria necessita ser recarregada amb electricitat de la xarxa, i molta gent sap de primera mà el que això suposa quant a despesa, a més del temps que demana. Tot i ser considerat un mètode de transport no contaminant, perquè sigui veritablement verd cal que la manera en què es produeix l’electricitat que requereix també ho sigui. Inconvenient, que, de moment, també presenta la pila de combustible del motor d’hidrogen, atès que per obtenir-lo, l’hidrogen, a través de l’electròlisi de l’aigua, cal, encara, molta energia.

Ara bé, els cotxes que es basen en piles de combustible, com els cotxes d’hidrogen, combinen l’autonomia dels cotxes convencionals (benzina) amb els beneficis recreatius i mediambientals dels cotxes elèctrics. Per tant, l’avantatge més evident és la inexistència d’emissions nocives i de gasos tòxics. A més a més, omplir el dipòsit d’hidrogen no requereix més de cinc minuts, a diferència de les llargues recàrregues dels elèctrics, que poden durar hores. I pel que fa a l’autonomia, l’hidrogen també pren avantatge, arribant a recórrer fins a 500 quilòmetres.

 

Els punts de recàrrega, el gran maldecap

El 1839, el físic gal·lès William Grove va inventar la pila de combustible, sense gaire més ressò. No va ser fins als anys seixanta que aquesta tecnologia es va popularitzar, perquè alimentava la sonda espacial Gemini de la NASA, que funcionava exclusivament amb piles de combustible. Als vehicles de rodes hi arribaria més tard, concretament el 2008 i de la mà de la marca automobilística Honda.

Avui en dia, l’oferta ha augmentat lleugerament, i el portal AutoBild estableix que els millors cotxes d’hidrogen són el Toyota-Mirai i el Hyundai-Nexo, a l’espera que surtin al mercat aquest mateix any l’esportiu Hyperion XP-1 i el SUV BMWHydrogen Next.

El 2019 els vehicles d’hidrogen venuts a escala mundial eren 7.500, mentre que els elèctrics arribaven a 2,1 milions de vendes. Vehicles de transport urbà i de mercaderies se sumen al combustible elèctric i creixen també els punts de recàrrega. En el cas de l’hidrogen, a l’Estat espanyol només existeixen tres punts que n’abasteixin. És un peix que es mossega la cua, amb pocs punts de recàrrega i baixa demanda dels clients, que situa al sector en un punt de difícil avenç i que segueix posant el focus en les empreses energètiques. A països com Alemanya ja s’han unit fabricants i productors d’hidrogen per traçar un pla que finalitzi amb 130 punts de recàrrega i 60.000 cotxes d’hidrogen en circulació el 2022. 

Així doncs, tot i que l’aposta actual de molts governs i marques s’encamina cap al vehicle híbrid, les exigències mediambientals deixen la porta oberta als vehicles d’hidrogen, que esperen la unió de fabricants, energètiques i administració per viure el seu moment d’expansió.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

El Pla MOVES III

4min lectura

Des del 10 d’abril de 2021 estan disponibles les ajudes del Pla MOVES III (o Pla Moves 2021)

Sostenibilitat

Micromobilitat

5min lectura

Desplaçar-se per la ciutat amb un vehicle des de fa temps és un mal de cap, sobretot si es va

Finances

Nova tarifa elèctrica

4min lectura

La nova factura de la llum entra en vigor a partir de l’1 de juny. S’aplicaran canvis en els



Davant de desastres naturals (o pandèmics) la societat es veu obligada a canviar i evolucionar. No existeix l’opció de no fer res. Les circumstàncies no controlables obliguen a crear comunitats resistents als canvis. 

 

L’escalfament de la terra i el canvi climàtic ens fan més vulnerables als desastres naturals. La responsable de l’ONU per la Reducció del Risc de Desastres, Mami Mizutori, alertava que en els pròxims vint anys el nombre de desastres o catàstrofes es duplicarà, i la causa per al 90% d’aquests estarà relacionada amb el canvi climàtic.

S’hi sumen factors com la pobresa, la contaminació atmosfèrica, l’augment demogràfic o la urbanització incontrolada o de risc. El resultat: més zones perilloses i més persones exposades. El nostre present i futur estarà marcat pels canvis constants, siguin naturals, tecnològics, polítics o socials.

Estem condemnats a conviure en un món canviant, però estem preparats per això? Analitzem com l’adaptació, una característica intrínseca en l’ésser humà, serà clau en la construcció de les societats resilients del futur.

 

Evitar els canvis o prevenir-los?

Davant d’un desastre, o d’una situació de canvi general, el pitjor que podem fer és no fer res. Per això, Margareta Wahlström, secretaria adjunta d’Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides, destaca la importància d’actuar per minimitzar els desastres. Alguns, com ara els relacionats amb el canvi climàtic, tenim la capacitat de contribuir a evitar-los. Però per aquells que no podem evitar, cal construir societats resistents als canvis, i la urgència és fer-ho abans que tingui lloc el pròxim desastre, tal com descriu Wahlström al seu article

Ensenyar això és imprescindible en tots els àmbits. Cada euro invertit en la prevenció pot estalviar-ne fins a set en la recuperació. I en aquest punt, la capacitat d’adaptació de la població és un factor clau. Cal entrenar la nostra ment per fer-la més resilient als canvis, i deixar enrere la mirada tradicional que vincula els canvis amb la por i la negativa a evolucionar.

 

Tornar al punt d’equilibri

L’adaptació als canvis és una característica més en l’ésser humà, fins i tot des d’un punt de vista biològic. És el que es coneix com a homeòstasi, concepte sorgit el 1865 pel metge Claude Bernard, que fa referència a la tendència general per la qual un organisme restableix l’equilibri i l’estabilitat interna. Des del punt de vista psicològic, la lectura és que davant situacions de canvi, les persones tendim a trobar l’equilibri de nou, és a dir, que tant el canvi com l’estabilització són dues constants innegables en la vida humana.

Per la seva banda, Darwin també s’apropava a aquesta idea en el seu procés de l’evolució, defensant que evolucionar no és més que tenir la capacitat d’adaptar-se a nous entorns.

 

En el canvi hi ha l’evolució

El psicòleg Jean Piaget teoritzava que la principal característica i, per tant, tret diferencial dels éssers vius, és justament aquesta capacitat d’autoregular-se. El nostre sistema, des de la part més biològica fins a la psicològica, és capaç de recuperar o restablir les estructures danyades. Per tant, un ésser viu és dinàmic i actiu per naturalesa, i canviar no és més que la resposta de supervivència del nostre cos en un intent d’adaptar-se a l’entorn. 

Piaget diferenciava dues formes d’adaptació: l’assimilació, que consisteix a incloure les novetats en els nostres esquemes ja definits. I l’acomodació, que modifica els esquemes per adaptar-los a les noves demandes. Passant la teoria a la pràctica, en l’era de la pandèmia podem haver-nos sentit identificats amb un sistema o altre segons el nostre comportament: hem incorporat els nous hàbits en la nostra rutina diària?, o bé,  l’hem modificat per crear-ne una de nova basada en el moment actual? 

Sigui quina sigui la nostra forma de posicionar-nos davant dels canvis, l’important és haver realitzat el procés d’adaptació. Això és el que ens pot salvar dels canvis constants: l’acció, fugir de la negació i l’estancament i obrir la possibilitat que cada canvi ens suposi un nou escenari prou reptador per obligar-nos a replantejar-nos-ho tot, sense més alternativa que evolucionar.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Natura, la gran protagonista

5min lectura

Ja fa uns anys que l’arquitectura sostenible ha

Economia

L'economia depèn de la biodiversitat

7min lectura

Un estudi demostra que els beneficis de la biodiversitat

Sostenibilitat

L'aliat del desenvolupament sostenible

6min lectura

La intel·ligència artificial facilita el compliment del 79% dels



Denuncien les males pràctiques de les grans distribuïdores del sector alimentari, que ajusten els preus de la matèria primera fins al punt que, als mateixos productors, ja no els surt a compte produir.

 

El clam d’Unió de Pagesos és clar: preus justos per als productors. Una problemàtica que en els últims mesos ha afectat especialment al negoci boví de llet, però que s’estén a molts altres sectors de l’agricultura i la ramaderia. A l’arrel del problema situen les males pràctiques de les grans distribuïdores, i a partir d’aquí sorgeixen noves problemàtiques que descriuen la crítica situació d’aquest sector al nostre país.

L’agricultura aporta 2.307 milions d’euros al PIB de Catalunya (2020), sent el sector econòmic amb menys impacte al PIB, i molt lluny dels 153.039 milions que genera el sector dels serveis. Tot i això, no deixa de ser un sector estratègic pel conjunt de la societat, i només pel fet d’oferir la matèria primera dels principals aliments, es converteix en un dels principals que cal mantenir i desenvolupar. La qüestió, però, és quin preu estem disposats a pagar per a mantenir-ho, o més ben dit, quin seria el preu just que caldria pagar.

 

El sector primari decau en els últims anys

El sector de l’alimentació ha vist, en els últims anys, un canvi irreversible en el model de negoci: les cadenes multinacionals omplen de grans superfícies els pobles i ciutats de Catalunya, amb uns preus tan baixos que deixen fora del mercat centenars de petits i mitjans negocis. Una situació que ha empitjorat de forma directa i significativa l’estat de salut del sector agricultor, que tal com denuncien sindicats, patronals i ajuntaments, viu una situació crítica històrica. L’any 2020, Catalunya registrava un total de 454 explotacions de boví de llet. Per fer-nos una idea, l’any 2010 aquestes xifres se situaven en 813 explotacions i, encara més enrere, el 1991 se’n trobaven 4.329.

Actualment, la mitjana que es paga és de 33,28 cèntims d’euro el litre. Aquesta és la quantitat que arriba al productor, una xifra allunyada del llindar de rendibilitat que se situa a uns 37,31 cèntims d’euro el litre, i en alguns casos fins i tot més. No es cobreixen, per tant, les despeses mínimes de producció, i això situa als productors en una situació econòmica crítica que explicaria la disminució d’explotacions.

 

En risc la sobirania alimentària de Catalunya

S’entén com a sobirania alimentària el dret dels pobles i països a crear polítiques que els permetin produir aliments segons les seves característiques i necessitats. Inclou, per tant, no només el dret a l’alimentació, sinó el dret a produir aliments i que aquesta producció serveixi per a mantenir el conjunt de la comunitat. Així ho recull la Declaració política del Fòrum d’ONG/OSC per a la Sobirania Alimentària.

Catalunya podria veure afectada la seva sobirania alimentària en cas que no millori la situació econòmica de la pagesia. Si no poden competir amb els preus de les distribuïdores, i tal com alerta la Unió de pagesos, no poden guanyar-se la vida, molts d’ells finalitzaran la seva activitat, que en els últims anys ha disminuït de forma progressiva però substancial. L’afectació a la societat s’acabaria palpant en gairebé tots els àmbits.

 

Una problemàtica on cada acció conta 

Una pèrdua d’activitat en el sector primari conduiria a una demanda d’importacions molt més elevada, cosa que podria afectar tant a la qualitat com al preu dels productes bàsics. Per altra banda, una falta de producció conduiria els consumidors a renunciar als productes de kilòmetre zero i de proximitat, que en disminuir l’oferta podrien, també, veure encarits els seus preus. 

Per tal que la situació es pugui arribar a controlar, i abans d’arribar a un punt de difícil retorn, la principal problemàtica que cal abordar passa per pagar un preu just als productors. Així doncs, el suport de l’administració serà clau en aquest procés, i la gestió de les distribuïdores serà clau per determinar el futur del sector primari. Més enllà, el consumidor final també té a les seves mans el poder de contribuir al canvi, en el seu cas escollint. El repte serà que, conscients de la situació, aquesta tria es faci d’acord amb criteris sostenibles i que avalin un preu just per a tota la cadena de producció.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

L'economia depèn de la biodiversitat

7min lectura

Un estudi demostra que els beneficis de la biodiversitat

Sostenibilitat

La gestió del territori i els incendis forestals

5min lectura

Sempre que hi ha incendis forestals s’enceta el debat sobre

Comunitat

Les compres de proximitat

4min lectura

Petits comerços obren botigues virtuals de productes de



És a l’estiu quan més persones ens apropem al mar i a la muntanya, i inconscientment ens posem novament a prova com a societat pel que fa a la manera de relacionar-nos amb la natura. Analitzar el nostre civisme ens ajudarà a mantenir l’esperit autocrític necessari per créixer en clau personal i col·lectiva. Si la natura ho és tot, el civisme també.

 

Sigui per pràctiques d’oci o per activitat industrial, a Catalunya en les darreres dècades han desaparegut un 54% d’espècies que viuen en rius i llacs, un 30% en zones agrícoles i prats i un 10% en boscos i matollars. Les conclusions d’aquest estudi, realitzat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, assenyalen actuacions humanes com l’alteració dels hàbitats naturals, l’explotació del sòl i el canvi climàtic, però la realitat és que tots podem contribuir-hi si duem a terme comportaments incívics o irrespectuosos en visitar espais naturals. 

 

La petjada de l’ésser humà

Sigui de vacances o passejant pel nostre entorn, segurament tots haurem presenciat comportaments incívics que posen en risc la mateixa natura i, fins i tot, la seguretat de les persones. Ens referim a actituds com fer soroll, embrutar l’entorn, deixar residus, molestar o perjudicar a la fauna, destorbar la tranquil·litat d’altres persones, i especialment dels residents locals, o comportaments de risc com fumar o encendre foc en zones amb risc d’incendi.

El nostre desig, com a turistes, és buscar llocs de tranquil·litat i on gaudir de la natura, però no sempre anirà d’acord amb les intencions de la resta de visitants. I si bé cadascú pot tenir conceptes diferents d’excursió, de pícnic o de tranquil·litat, hi ha límits com els residus o el soroll que travessen la línia del civisme en aquests espais.

Normes de convivència als Parcs Nacionals

En els darrers anys, pràcticament tots els parcs naturals de Catalunya han creat codis de conducta o recomanacions cíviques que tots els visitants han de complir amb un sol objectiu: preservar el territori. És el cas del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que acull anualment més de mig milió de visitants. Un nombre tan elevat de visitants pot posar en risc la biodiversitat de la zona, i fins i tot la mateixa seguretat dels excursionistes, si no es prenen les mesures correctes. Així doncs, què cal tenir en compte?

 

Abans de l’excursió

  • En primer lloc informar-nos d’on anem, com és la zona, quina temperatura farà o quin recorregut volem seguir. Portar l’equip adequat serà clau per gaudir d’una bona experiència.
  • Preparar els àpats en funció de la durada de l’excursió i sempre tenint en compte els residus que podrem generar, ja que els haurem de portar amb nosaltres fins que puguem reciclar-los adequadament.
  • Si portem animals, dur-los lligats i cuidar la seva hidratació.
  • Si accedim fins al parc amb vehicle propi, respectar els límits de velocitat i sense fer més soroll del compte. A l’hora d’aparcar, procurem fer-ho a les zones habilitades i senyalitzades.
  • Utilitzar transport públic per accedir al parc sempre que sigui possible.

Durant l’excursió

  • No sortir del recorregut marcat, així evitarem perdre’ns, però sobretot, evitarem trepitjar zones que no estan pensades per a visitants i que poden afectar a la fauna i la flora.
  • Mantenir la distància de seguretat, tant entre vianants com entre ciclistes.
  • No està permès banyar-se en rius i estanys, ja que tot i semblar-nos una activitat d’allò més natural, la realitat és que pot alterar i contaminar les aigües.
  • Menjar a les zones habilitades. I si el recorregut no ho permet, procurar fer-ho sense deixar residus.
  • Prohibit encendre foc. Una mesura que s’extrema en certes zones o períodes de sequera, però que és aplicable a totes les zones naturals. Per tant, ni gas combustible, ni encendre cigarretes està permès.
  • No endur-nos res que no ens pertoqui. Ni pedres, ni plantes, ni molt menys fer activitats de caça. Si visitem l’espai, és per gaudir-ne tal com és.

Ètica i civisme, una aposta personal

En definitiva, complir els estàndards prèviament descrits no és més que un acte de civisme que, en cas de no sortir d’un mateix, s’haurà de complir per acatar la regulació vigent. Us recomanem llegir “Educar la convivència. La pràctica del civisme” del filòsof Francesc Torralba, un document breu que aprofundeix i ens fa reflexionar sobre la relació entre civisme i ètica.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Per la Mar Viva

4min lectura

Per la Mar Viva és una organització sense ànim de lucre d’origen menorquí amb un

Economia

L’economia depèn de la biodiversitat

7min lectura

Un estudi demostra que els beneficis de la biodiversitat

Sostenibilitat

Pagaries més per un turisme sostenible?

4min lectura

El turisme sostenible o ecoturisme és el sector turístic



Et presentem un recull de diferents apps per vendre o comprar tota mena de productes de segona mà. La moda sostenible de comprar productes de segona mà, ha arribat per quedar-se.

 

El món està en constant evolució, al mateix temps que també canvia la manera de consumir de les persones. I d’aquí neix la tendència Recommerce: La venda d’articles de segona mà, basant-nos en l’economia circular: Reduir, reutilitzar i reciclar. Això fa que en reduir el consum de productes nous, les persones estalviïn diners alhora que es minimitza l’impacte mediambiental. Aquesta predisposició a comprar productes de segona mà s’ha estès molt entre les persones preocupades per la sostenibilitat, on la seva responsabilitat a l’hora de consumir va més enllà de voler trobar un producte més econòmic. Avui volem convidar-vos a descobrir el món del recommerce, amb diferents apps on podreu trobar tota mena de productes de segona mà, des de bicicletes, roba, cotxes o fins i tot productes tecnològics. Benvinguts a la nova era de l’economia sostenible:

  • Backmarket: Aquesta aplicació està fent molt de soroll a la xarxa. En aquesta app podreu comprar productes tecnològics recondicionats per professionals amb descomptes de fins a un 70% del seu preu original. Smartphones, aparells informàtics, televisors, càmeres fotogràfiques, drons, petits electrodomèstics. L’aplicació també exerceix de garantia, a banda de fer de connector entre venedors i clients.
  • Letgo: Aplicació per vendre tot allò que ja no necessites, o per comprar allò que vols, d’una manera ben senzilla i còmode. La diferencia d’aquesta app amb les altres de compra i venda d’articles de segona mà, és que aquesta aplicació té reconeixement de la imatge i intel·ligència artificial per poder etiquetar i catalogar els articles que es posen a la venda. En aquesta aplicació pots vendre i comprar llibres, cotxes, material esportiu, moda, articles per la llar…
  • Wallapop: És, sens dubte, l’aplicació de compravenda de productes de segona mà, amb més de 15 milions d’usuaris. També de l’estil de Letgo, on pots comprar tota mena de productes. Un punt de trobada entre venedors i compradors, on per mitjà d’una conversa acaben de formalitzar la compravenda del producte.
  • Coches: En aquesta app es poden comprar i vendre cotxes de segona mà, de Km0, i fins i tot també de nous. Més de la meitat dels seus vehicles en venda ofereixen garantia, i pots trobar-hi autocaravanes, cotxes sense carnet o furgonetes. En definitiva, l’aplicació líder del motor.
  • Vinted: Una comunitat per vendre roba de segona mà, per mitjà de vídeos o d’imatges que pugen els venedors per oferir les seves peces de roba. Una manera sostenible i divertida, tant de fer lloc al nostre armari com també de renovar-lo.
  • Milanuncios: Catalogada com de les més veteranes, aquesta aplicació mai passa de moda. Amb un disseny senzill, des de la seva creació l’any 2005 sempre s’ha sabut mantenir al capdavant dels anuncis classificats. Aquí pots trobar des de feina, roba, i mobles, fins a lloguer i venda de pisos…
  • Bkie: Amb el ciclisme tan de moda, no podria faltar-hi una aplicació de compravenda de bicicletes i de productes del món del ciclisme. Una aplicació de compravenda com qualsevol altra, però amb la particularitat de què està enfocada a la comunitat ciclista.

Esperem que el concepte de recommerce, seguit de les apps que t’hem suggerit, t’hagin agradat. I no dubtis en posar en pràctica les tres R de l’economia circular: Reduir, Reutilitzar i Reciclar, també en les teves compres.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Marketplace, el centre comercial a casa teva

3min lectura

Igual que un centre comercial, un marketplace descriu la

Tecnologia

Targetes virtuals per a compres segures

4min lectura

Les targetes virtuals són el principal mètode de pagament

Finances

Com protegir-nos de les estafes en línia?

5min lectura

Cada any hi ha milions de persones arreu del món que



Per la Mar Viva és una organització sense ànim de lucre d’origen menorquí amb un objectiu clar: vetllar pel bon estat de salut del mar.

 

«Es missatge està ben clar, escampeu pertot arreu, salvem els mars i oceans i no els venguem a cap preu». El duet menorquí Cala Joia resumeix així el propòsit de Per la Mar Viva, que busca conscienciar empreses, administració, organitzacions i persones —començant per les més joves— per a reduir qualsevol abocament de brossa a les aigües de Menorca, així com excel·lir en la gestió dels residus i contribuir a la reducció dels plàstics que van a parar al mar i al litoral costaner.

Per la Mar Viva neix l’any 2017, després d’anys d’investigació i observació sobre la quantitat de plàstics que acabava en el port de Ciutadella, i en el litoral menorquí. El seu fundador, Carlos Salord, un fisioterapeuta local, s’ha mobilitzat per a promoure aquesta organització sense ànim de lucre, després d’anys d’observar la indiferència de la societat per canviar la situació.

 

L’estudi inicial: quina quantitat de plàstics es recull en un dia?

Carlos Salord, president de l’Associació Per la Mar Viva, va decidir posar en marxa un estudi comparatiu: a una banda, la quantitat de plàstics que recollien les embarcacions que el Govern Balear fa servir per a netejar el litoral de Menorca, i en l’altra, la quantitat de plàstics que ell mateix va ser capaç de recollir, intentant simular el treball que realitzen aquestes mateixes embarcacions, durant nou jornades laborals.

Els resultats mostraven que les embarcacions del Govern Balear recollien una mitjana d’11,34 kg al dia. Salord, amb la seva zòdiac semi rígida i tres sedassos, va ser capaç de treure de l’aigua una mitjana de 70,33 kg per jornada.

 

Primer pas: la conscienciació social

L’objectiu, per tal de veure canvis reals en la salut del mar, és la conscienciació social, i per això Per la Mar Viva ha apropat el projecte tant a ciutadans com a administració. A cada organisme s’han proposat solucions específiques, segons responsabilitats i involucració, per a aconseguir implicar a tothom i que els resultats siguin reals i prolongats en el temps. 

El repte principal, però, segueix sent la responsabilitat i el comportament humà. I per això realitzen xerrades i actes a escoles i instituts de les Illes, per a educar-ne els ciutadans des de petits a la bona gestió marítima. Una acció que ha tingut molt bona acollida, fins i tot a preescolar, i que sens dubte és el que pot marcar les generacions futures.

L’objectiu és passar de la indiferència de l’«això no va amb mi» a la conscienciació de «realment tenim un problema» i, d’aquí, a la proactivitat de «què hi puc fer jo?».

 

Segon pas: la implicació real

La difusió és imprescindible per a aconseguir una implicació real, i per això artistes locals, com Dos Sipiots & Orgànic i Cala Joia, difonen arreu aquesta conscienciació a través de la seva música. A Ferreries, el maig de 2019 es va inaugurar l’exposició La mar de plàstics, que amb més de 8.000 visitants va assolir l’objectiu de donar veu a la mar i despertar consciències a partir d’objectes rescatats del litoral menorquí. 

Més enllà de l’associació mateixa, Per la Mar Viva s’ha convertit en una iniciativa popular que s’escampa per l’illa de Menorca i que té ressò mar enllà. La intenció, ara, és expandir el seu efecte a la resta d’illes i a Catalunya. De moment, ha impulsat a les xarxes la campanya #GobiernoDesplastificanosYA adreçada al Govern d’Espanya i demanant la seva implicació.

Fins ara, els humans hem convertit els oceans en l’abocador final de la nostra brossa. És el moment de refer aquesta idea i treballar plegats per a aconseguir que el mar segueixi viu durant molts anys, tal com canten Cala Joia:

 

«Que la mar no sigui més

un immens abocador,

entre tots hi som a temps,

junts podem canviar aquest món.»

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Per què hi ha tantes meduses?

4min lectura

Any rere any sentim notícies sobre la gran quantitat de

Economia

Economia blava: el sector estratègic del futur

4min lectura

El 70 % de la superfície del planeta està coberta per aigua, i

Economia

Sabies que l’economia depèn de la biodiversitat?

7min lectura

Un estudi demostra que els beneficis de la biodiversitat



El 70 % de la superfície del planeta està coberta per aigua, i el volum de negoci que això pot generar converteix l’ecosistema marí en un sector estratègic per a desenvolupar una economia sostenible.

 

L’economia blava descriu totes aquelles activitats econòmiques vinculades al mar i a ecosistemes marins. Inclou activitats portuàries i de logística, la pesca, la indústria naval, la producció energètica, l’esport, la ciència i activitats tecnològiques. La principal premissa és la sostenibilitat, ja que d’això dependrà el futur tant d’aquest sector econòmic com del planeta en general. 

 

Objectiu 2050: el 35 % de l’energia es produirà al mar

La Comissió Europea assenyala l’economia blava com a agent clau en el European Green Deal (el tracte verd europeu), que promou el desenvolupament sostenible de tots els països membres. L’oceà actua de regulador del clima, és indispensable en la producció d’oxigen i ofereix energia, aliments i altres recursos sense els quals no podríem viure.

És, per tant, un sector estratègic en la lluita contra el canvi climàtic que, avui dia, posa el focus en dos grans objectius: desenvolupar energia renovable a alta mar, fins a assolir el 35 % de producció energètica l’any 2050 i, per altra banda, fer més sostenibles els ports i els transports, procurant limitar les emissions de carboni i reduir la petjada ecològica dels ports.

Catalunya compta amb un projecte que podria assolir l’objectiu energètic, l’anomenat Parc Tramuntana. Amb la intenció d’esdevenir punt de referència contra el canvi climàtic, l’Empordà presenta aquesta proposta per a crear un parc eòlic marí i flotant al golf de Roses. El projecte entraria en funcionament el 2026 i podria subministrar el 45 % d’energia a la província de Girona, a més de crear 5000 llocs de treball i contribuir a la preservació i regeneració d’ecosistemes marins.

 

Què és el European Green Deal? El European Research Council ho explica en aquest video.

 

La Catalunya blava, capdavantera a Europa

A Catalunya, l’any 2018 s’iniciava el pla per a promoure l’economia blava al territori. Des d’aleshores, el sector ha generat més de 200.000 llocs de treball i 35.500 milions d’euros de facturació. Una xifra que situa Catalunya al capdavant dels països europeus on l’economia marítima té major pes intern. La segueixen Portugal, Estònia, Grècia, Malta i Xipre.

El pes que té és innegable, i la implicació empresarial catalana ho corrobora. Per exemple, des del Port de Barcelona s’ha impulsat un projecte per a convertir-lo en un hub d’economia blava, que actuï de punt estratègic per a empreses relacionades amb el sector de forma directa o indirecta.

També aquest any, s’ha creat a les terres de l’Ebre el Clúster d’Empreses d’Economia Blava, una iniciativa oberta a totes les empreses de la zona que vulguin sumar esforços per la preservació mediambiental del Delta i la seva activitat econòmica, majoritàriament marítima.

Un desenvolupament econòmic sostenible implica aprofitar de forma eficient els recursos disponibles, i en aquest sentit Catalunya ha d’aprofitar i utilitzar conscientment tot allò que el mar pot oferir. L’objectiu serà el progrés econòmic i social, però amb el mateix grau d’importància ho serà la preservació mediambiental, perquè tal com avisen des de la Comissió Europea, «no hi pot haver verd sense el blau».

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Per què hi ha tantes meduses?

4min lectura

Any rere any sentim notícies sobre la gran quantitat de

Economia

Ecologia i economia, objectiu sostenible

4min lectura

Cada cop es va establint un consens més general en la

Economia

Sabies que l’economia depèn de la biodiversitat?

7min lectura

Un estudi demostra que els



Sempre que hi ha incendis forestals s’enceta el debat sobre com es poden evitar aquestes catàstrofes i, una vegada més, ens adonem que és una situació complicada que necessita un plantejament seriós i contundent. Un replantejament de model de país.

 

Els incendis forestals són malauradament notícia cada estiu. Aquest 2021 ja han cremat més de 2.000 hectàrees i el risc d’incendis continua ben vigent, atès que l’abandó dels conreus, la deficitària gestió dels boscos i el canvi climàtic compliquen la conservació del paisatge que tenim.

Catalunya té un clima mediterrani, i això vol dir estius calorosos i secs, situació que avui dia amb els efectes del canvi climàtic s’agreuja. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) el clima de mitjans de segle podria tenir gairebé trenta dies més d’estiu i la temperatura, al nostre país, podria arribar a pujar tres graus de mitjana. 

 

Economia i paisatge

Marc Garfella, enginyer tècnic forestal, de Bosquerols, cooperativa que es dedica a la gestió i planificació de boscos, ens explica que la situació actual és deguda, en part, a l’abandó dels camps de cultiu (als anys cinquanta del segle passat, els boscos ocupaven un 35 % de Catalunya, i avui dia n’ocupen un 70 %), el canvi climàtic, i que el sector primari no es pot guanyar bé la vida. 

Segons Garfella, el sector primari té un paper molt important en la gestió del paisatge i en el manteniment d’aquest i, per tant, en la prevenció d’incendis forestals: «Però fa anys que la gestió del bosc no és rendible». Sap de què parla perquè la cooperativa, a més de treballar per a l’administració, treballa per a clients que són propietaris de boscos: «Els nostres clients propietaris rurals saben que la fusta en aquests moments val molt poc i que no és el moment de fer grans tallades. Ara es fan tallades que permeten que el bosc tingui una estructura més diversa, més resistent al canvi climàtic i més resistent als incendis». Afegeix que la no rendibilitat dels boscos és un problema general que té el sector primari: «avui, qui es dedica a la gestió forestal, a l’agricultura i a la ramaderia, sense ajuts no pot viure». I l’abandó de conreus és un element que contribueix al fet que la massa forestal vagi creixent sense gestió, ni control. I que l’explotació del bosc no sigui rendible fa que els propietaris no inverteixin, ni en la seva planificació ni gestió.

Estem davant un canvi de paradigma, diu Marc Garfella: «El camp s’ha anat abandonant i el canvi climàtic s’ha anat accentuant. I aquest fet no és exclusiu del nostre país. Arreu del món hi ha incendis (Argentina, EUA, Bolívia, Austràlia, Canadà…). El canvi climàtic està canviant el paisatge i un incendi te’l pot modificar en poques hores. Cal una reflexió profunda sobre la gestió del territori».

Davant d’aquest canvi de paradigma, Garfella fa una pregunta a la societat en general i ens demana quin país volem: «La ciutadania és la que ha de dir quin model de país vol i això ho ha de fer d’una manera no només teòrica, sinó també activa, és a dir, sent conscient que les accions que fa cada dia tenen a veure en la definició de país, perquè l’economia és la que acaba definint el paisatge».

 

Producte amb impacte

El 80 % de la dieta humana és vegetal i l’agricultura representa un recurs econòmic i un mitjà de desenvolupament important per als pobles. Tots som conscients que els boscos acullen milions d’espècies, són font important d’aire net i d’aigua, i també són fonamentals per a combatre el canvi climàtic. 

I què podem fer entre tots plegats per a mantenir el paisatge? Doncs, per a Marc Garfella, cal ser una persona conscient dels productes que consumim: «Al final, quan es compra producte del país, ja sigui vi, oli, carn de xai, fusta, fruita, també acabes pagant pel manteniment del paisatge. Si el pagès, el ramader i el bosquerol poden guanyar-se la vida de manera digna, no abandonaran les terres i mantindran el paisatge. Quan consumim producte de proximitat estem consumint producte amb impacte». 

La pagesia, els bosquerols i els ramaders, a banda d’abastir-nos d’aliments i d’energia, també fan de gestors i planificadors del territori. A les nostres mans queda que puguin continuar la seva feina de preservació del paisatge. 

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Ecologia i economia, objectiu sostenible

4min lectura

Cada cop es va establint un consens més general en la

Comunitat

Catalunya frena el despoblament rural

5min lectura

Des de l’any 2019 les dades demogràfiques demostren que

Comunitat

Les compres de proximitat, una aposta per l’economia sostenible i saludable

4min lectura



El menjar és una part essencial de qualsevol viatge, tant pel que descobreixes al lloc d’arribada, com pel que t’emportes de casa. Repassem els bàsics per a viatjar amb menjar.

 

La importància del menjar, sigui per la base cultural o per la necessitat energètica, fa que quan viatgem ens enfrontem a diversos dilemes, com per exemple: on menjar? Què menjar? Menjar en un restaurant o dur el menjar en una carmanyola, fet de casa? Menjar abans de sortir de casa o fer-ho quan arribem a la destinació?

El que cal saber és que, triem l’opció que triem, el millor que podem fer és viatjar sense gana. És necessari que, abans d’iniciar un viatge, sortim de casa amb l’estómac ple, ja que això ens farà estar optimistes i ens farà encarar qualsevol problema que pugui sorgir amb més energia i positivitat.

Em vull emportar el menjar. Com ho he de fer?

Un cop he decidit que em vull emportar el menjar, cal que sàpiga que, en funció del mitjà de transport que faci servir, l’hauré de transportar de diferent manera. Per exemple, si vaig amb avió des d’un país de la Unió Europea cap a un altre, no solen existir restriccions a l’hora de portar aliments a l’avió. Podem viatjar amb productes d’origen animal, ja que se suposa que els estats membres compleixen les normes veterinàries comunitàries. Si el viatge és fora de la Unió Europea, caldrà consultar la normativa de cada país per a saber si ens deixaran introduir-hi o no el nostre menjar i com fer-ho. 

En canvi, si viatgem en cotxe, el que ens ha de preocupar més és quins aliments posar a la carmanyola perquè un cop cuinats o elaborats mantinguin les seves propietats, tant de conservació com de gust. Així doncs, cal mantenir la carmanyola a la temperatura adequada, sent aquesta d’un màxim de 5° per als aliments freds i del voltant de 65° per als aliments calents. En cas que no es pugui mantenir la calor, és millor refrigerar els aliments i escalfar-los abans de consumir-los. També cal tenir en compte recomanacions com la conveniència d’utilitzar preferentment aliments higienitzats, curats en cas dels lactis, i evitar preparacions que continguin ou cru.

Som el que mengem

Tal com conclou el document de la Fundació Alícia, La dieta Mediterrània un estil de vida actual, «la necessitat de recuperar la dieta mediterrània s’ha convertit des de fa dècades en una reivindicació constant. Les diferents investigacions realitzades sobre les pautes alimentàries que caracteritzen les societats desenvolupades del nostre temps porten a conclusions sorprenents: no ens alimentem bé, tenim accés il·limitat a certs productes alimentaris, i en la nostra societat es detecten cada vegada més estats de malnutrició importants. Patologies pròpies del nostre entorn —sobrepès i obesitat, anèmia, descalcificació i osteoporosi, càries, malalties cardiovasculars, diabetis, retinopaties i degeneració macular, restrenyiment i trastorns digestius i malalties degeneratives com Alzheimer o càncer— guarden, en molts casos, relació amb l’alimentació que el pacient ha seguit al llarg de la seva vida. I la dieta pot ser, si no la causa, sí el detonant que desencadena el mal funcionament de l’organisme […]».

La cultura mediterrània

Els panellets, les castanyes i els moniatos que es consumeixen per les festivitats de Tots Sants i del Dia dels Difunts; els torrons de Nadal; les truites i altres preparacions pròpies del Dijous Gras; els bunyols de Quaresma; els tortells de Reis; la crema de Sant Josep; les coques de les revetlles de Sant Joan i Sant Pere; les mones de Pasqua…

La història de la nostra terra va estretament lligada a la cultura Mediterrània. Els mediterranis compartim característiques semblants, una de les quals és el fet de gaudir de la vida social al voltant d’una taula tot fruint dels plats i guisats que hi són presentats per ser degustats, tot garlant i fent xerinola.

La nostra cultura culinària té els seus orígens en l’època medieval. A Catalunya tenim un dels primers receptaris i manuals de gastronomia i vins d’Europa, el Llibre de Sent Soví, del segle XIII, que és un receptari medieval d’autor anònim. També, en paraules de Josep Pla, tenim el primer best-seller del món culinari: és el Llibre del coch del segle XVI, del mestre Robert de Nola, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Avui dia la cuina catalana és coneguda i reconeguda internacionalment.

Quin és el valor energètic d’un aliment?

El valor energètic d’un aliment és proporcional a l’energia que s’allibera quan aquest aliment es crema, en presència d’oxigen. Aquesta energia alliberada es mesura en calories.

Una caloria és la quantitat de calor necessària per elevar un grau centígrad la temperatura d’un gram d’aigua. És una unitat molt petita i, per aquesta raó, per als aliments s’acostuma a fer servir un múltiple, la quilocaloria (1 kcal = 1.000 calories).

El cos humà, quan es troba en un estat de repòs absolut i manté la temperatura corporal constant, consumeix una determinada quantitat d’energia. Aquesta quantitat d’energia s’anomena taxa de metabolisme basal (TMB), i és la necessària per a mantenir les constants vitals. Per a calcular la taxa diària de metabolisme basal s’utilitzen les següents fórmules:

  • Dones: TMB = 655 + 9,6 · P + 1,8 · T – 4,7 · E 
  • Homes: TMB = 66 + 13,7 · P + 5 · T –  6,8 · E 

En aquestes fórmules, P és el pes en quilograms, T és la talla mesurada en centímetres i E és l’edat en anys.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Les compres de proximitat

4min lectura

Una aposta per l’economia sostenible i saludable

Cultura

Turisme sostenible

7min lectura

L’aposta que pot marcar el futur mundial

A qui no li agrada l’estiu? Els dies tenen moltes hores de llum, fa bon temps per a anar a la platja, a la muntanya… Però, què passa quan fa tanta calor que les pedres cremen i les cases semblen forns? Com podem gaudir d’una llar fresca sense haver d’abusar d’aparells d’aire condicionat i que la factura de la llum ens costi un dineral? 

 

Cada vegada fa més calor. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha predit que el clima de mitjans de segle podria tenir gairebé trenta dies més d’estiu que el de fa dues dècades i la temperatura, al nostre país, podria arribar a pujar tres graus de mitjana, fet que comportaria també un augment del nombre de dies amb més de 30 graus

Plantes que refresquen l’ambient

Davant d’aquest escenari d’augment de les temperatures, com ens ho podem fer per a mantenir la casa fresca, sent al mateix temps respectuosos amb el medi ambient i contribuint a frenar el canvi climàtic?

Doncs, a banda de fer actuacions com posar cortines, persianes, obrir i tancar finestres per aprofitar l’aire corrent, no posar el forn i evitar fer servir el màxim d’aparells que desprenen calor, hi ha una manera senzilla i econòmica per a fer un ambient més refrescant: posar unes determinades plantes d’interior.

Segons va publicar el professor Dr. Leonard Perry professor emèrit d’Horticultura de la Universitat de Vermont, Estats Units en l’article Benefits of Using Plants Indoors (Beneficis de les plantes d’interior) hi ha uns estudis fets per l’USDA (Departament d’Agricultura dels Estats Units) en els quals es diu que, entre altres beneficis, com ara el de purificar l’aire, algunes plantes d’interior també ajuden a combatre la calor.

Les sis plantes més refrescants

Les plantes d’interior aporten un seguit de beneficis, com ara la purificació de l’aire i la millora de l’ànim de les persones. I, segons estudis fets per la NASA sobre els efectes de la transpiració de les plantes, aquestes també ens aporten frescor. El treball explica que, quan s’escalfa l’ambient, les plantes alliberen humitat extra (transpiren), i és així com refresquen l’ambient.

Hi ha sis plantes que destaquen pel seu efecte purificador i refrescant:

  • Falguera de Boston. La NASA va descobrir que aquesta planta és una purificadora natural de l’aire (elimina contaminants orgànics volàtils com el formaldehid) i una excel·lent humidificadora.
  • Àloe Vera. Aquesta planta té un alt contingut d’aigua i és molt famosa per les seves propietats medicinals. Ara, també, la coneixerem per les seves propietats refrescants de l’ambient.
  • Sansevièria o llengua de la sogra. També conté molta aigua i, per tant, humidifica l’aire. A més, col·locant-ne unes quantes davant d’una finestra, ja que tolera molt bé el sol directe, se’n pot evitar l’impacte.
  • Lliri de la pau. Aquesta bonica planta d’interior fa un millor efecte refrescant si té unes grans i exuberants fulles verdes, les quals alliberen una millor quantitat d’oxigen i humitat.
  • Ficus elàstica o planta de cautxú. Com més grans siguin les seves fulles, més gran serà el poder de refrigeració.
  • Potos. És una planta molt coneguda i present en moltes llars. Té unes grans qualitats humidificadores i purificadores.

Aquesta nova característica de les plantes d’interior fa que, a banda de veure-les com un element decoratiu, també ens les mirem com a purificadores i refrescants, i com un element que ens ajudarà a tenir un entorn més saludable, fresc, bonic i sostenible.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Invertir

Convertir el teu balcó

5min lectura

En una terrassa cuqui

Sostenibilitat

Dia Mundial del Reciclatge

2min lectura

La petjada que marca el futur

Cultura

Turisme sostenible

7min lectura

L’aposta que pot marcar el futur mundial