“El que mengem també afecta al planeta”
La relació entre el que mengem i la nostra salut està més que establerta, però sabem com afecta la nostra dieta al planeta? Marifé Fariñas, Customer Care Lead d’11Onze, ens parla de com, moltes vegades, no som conscients de fins a quin punt la nostra alimentació repercuteix en l’entorn natural.
El consens social envers el respecte al medi ambient i l’ús que fem dels recursos naturals ha esperonat la compra de proximitat i del comerç de barri. Conscienciar-nos de la importància que els nostres hàbits alimentaris tenen en molts àmbits socials i la natura, també repercuteix indirectament en la nostra salut.
Com explica Fariñas, “Menjar el que tenim a prop nostre, ajudarà a mantenir els conreus i a evitar que desapareguin. És necessari que, com a consumidors, prenguem consciència de la importància de la sostenibilitat alimentaria, i dels petits gestos amb els quals podem contribuir en el nostre dia a dia”.
L’excés del consum de carn i productes d’origen animal, fins ara una característica de la dieta de països occidentals, està previst que es dupliqui gràcies a la incorporació al mercat de la carn d’una gran part de la població de països com la Xina i l’Índia. El desenvolupament econòmic comporta un major poder adquisitiu de la població, que sovint es tradueix en una dieta més rica en productes d’origen animal.
“El creixement exponencial de la població mundial, i els canvis en els nostres patrons alimentaris, estan augmentant l’efecte hivernacle i la desforestació de la Terra.” I afegeix: “L’augment de CO₂ en l’aire afecta la qualitat dels cultius. La concentració de minerals i proteïnes és més baixa, i els aliments són més vulnerables en condicions climàtiques extremes”.
El model actual no és sostenible, i la repercussió de les decisions individuals per canviar els nostres hàbits alimentaris van molt més enllà de la nostra salut. Per saber-ne més, mireu el vídeo que hi ha a continuació.
Alimentació, salut i medi ambient
Xocolatines, patates fregides, refrescos ensucrats… El ventall gastronòmic que han ofert durant anys les màquines expenedores ha saciat tots els nostres vicis, però no ha estat precisament un exemple de dieta saludable. Tanmateix, d’ençà que hem pres consciència de la importància de dur una vida més sostenible, el ‘vending’ ha començat a canviar d’hàbits.
Sigui per ecologia o per salut, el cert és que el consum de productes saludables compta cada vegada amb més adeptes. A Catalunya, el 60% de la població ha consumit alguna vegada aliments ecològics certificats, el 47% ho fa almenys un cop al mes i un 33% amb freqüència setmanal, segons el Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics 2020 que elabora cada any la Generalitat. A més, aquestes xifres no han deixat d’augmentar.
De fet, l’Estat espanyol és el productor més gran d’Europa d’aliments ecològics i Catalunya és la tercera regió, només per sota d’Andalusia i Castella la Manxa, en superfície ecològica. I això, és clar, es tradueix en més supermercats ecològics, més botigues de proximitat i un interès creixent pel ‘vending’ saludable als centres educatius, als espais públics, als centres sanitaris i a les empreses.
Des del 2018 Catalunya compta amb un segell de qualitat, promogut per l’Agència Catalana del Consum i l’Associació Catalana de Vending, que s’atorga als operadors que compleixen amb el codi de conducta de les empreses de venda per mitjà de màquines expenedores. L’acord el van signar més de 70 professionals del sector, que es van comprometre a millorar la informació i els serveis que donen als consumidors, com ara detallar quins productes contenen al·lèrgens.
Els aliments que ens cuiden
La normativa que regula el que han de contenir les màquines expenedores és clara. La Llei 1/2010, d’ordenació del comerç minorista, ho detalla en els articles 49 a 52. Alhora, quan les màquines expenedores ofereixen menjar, també han d’estar inscrites al Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i d’Aliments. A més, totes les empreses dedicades al ‘vending’ han d’operar sota la Directiva europea 2006/123/CE i les alimentàries han de complir fil per randa el Reglament 852/2004 del Parlament Europeu i el Consell.
Així, es recomana que les màquines de ‘vending’ prioritzin begudes sense sucres i additius, com l’aigua, la llet, els sucs 100% naturals, el cafè, el te i les infusions. Pel que fa als aliments, les expenedores haurien de contenir fruita fresca, fruita seca que no sigui ni salada ni fregida, fruita dessecada, coquetes d’arròs o blat de moro, bastonets de pa, amanides envasades i entrepans, preferentment de pa integral.
Això no obstant, més enllà de les recomanacions, hi ha algunes empreses que han volgut fer un pas més enllà, i apostar per un ‘vending’ alimentari encara més responsable. Així és com l’ONG Copade, que es dedica al comerç just, es va aliar amb Easy Vending per oferir màquines expenedores de comerç just i ecològic. Són pioners a l’Estat i l’única diferència amb les màquines convencionals es troba a l’interior.
També és pionera en ‘vending’ 100% ecològic i saludable l’empresa Verd Vending, que treballa en centres sanitaris com l’Hospital Sant Joan de Déu o en universitats com Esade. Treballen amb productes de Veritas i procuren que tots els aliments que ofereixen no hagin estat modificats genèticament, ni continguin pesticides ni fertilitzants, no portin sucres afegits o oli de palma i estiguin certificats com a aliment ecològic per la Unió Europea.
Al final, la preocupació pels aliments acaba promovent altres debats. A les empreses de ‘vending’ també el preocupa, per exemple, l’impacte mediambiental que generen les màquines expenedores. Per això, miren de minimitzar l’emissió de gasos, tal com demostren els debats que organitza l’Associació Catalana de Vending. Perquè la mirada ecològica és sempre una mirada integral que afecta la vida en el seu conjunt. Segur que, a partir d’ara, et fixaràs molt més en els aliments que contenen les màquines expenedores.
11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!
En els últims anys s’ha estès el mite que la nostra mala gestió del correu electrònic és summament nociva per al medi ambient. Les últimes recerques relativitzen el seu impacte i apunten a altres hàbits digitals com a responsables d’una part apreciable de l’escalfament global.
El llibre ‘How Bad Are Bananas? The Carbon Footprint of Everything’, publicat l’any 2010, ha popularitzat la idea que els correus electrònics provoquen una gran petjada de carboni. El seu autor estimava que cada missatge, encara que només sigui per a respondre “gràcies”, genera un mínim de 0,3 grams de CO₂ pel consum energètic associat als nostres dispositius i, sobretot, als grans centres de dades. I cal tenir en compte que cada dia s’envien entre 150.000 i 300.000 milions de correus electrònics en el món, tot i que la majoria són ‘spam’.
Algunes recerques recents relativitzen aquest suposat perjudici mediambiental dels nostres missatges. A part d’alliberar una mica d’espai en els servidors que els allotgen, no hi ha proves que es redueixi substancialment el consum energètic de la infraestructura digital si evitem els nostres correus prescindibles i esborrem els innecessaris.
Molt poques vegades encenem un mòbil o ordinador només per enviar un correu electrònic i tant els sistemes d’emmagatzematge com els de transmissió de dades funcionen sense descans, fins i tot quan no els utilitzem, per la qual cosa el consum d’energia es manté bastant estable.
Una perspectiva actualitzada
Amb les noves estimacions, es calcula que escalfar aigua en una tetera requereix més electricitat que l’enviament i magatzematge de mil correus electrònics. I eliminar aquest miler de missatges de la nostra safata tindria un benefici de carboni d’uns cinc grams de CO₂, el mínim que generaria el nostre ordinador en mitja hora si el mantenim encès per esborrar-los. Tot i que costi assimilar-ho, esborrar manualment els correus electrònics pot tenir un major impacte en les emissions de carboni que emmagatzemar-los.
En realitat, una primera mesura eficaç per limitar la petjada de carboni del correu electrònic és reduir en la mesura que sigui possible el nombre de dispositius electrònics que fem servir per gestionar-lo i conservar-los el temps més gran possible, ja que la seva fabricació genera una petjada de carboni important.
Però, sobretot, salvaguardar el medi ambient implica emprar dispositius que ofereixin una bona eficiència energètica i racionalitzar el temps en què els mantenim encesos: cal no oblidar que una part de l’electricitat amb la qual alimentem aquests dispositius té el seu origen en combustibles fòssils.
L’origen d’un trànsit excessiu
Òbviament, evitar correus innecessaris, escriure de manera concisa, incloure enllaços a arxius en lloc d’adjuntar-los, limitar el nombre de destinataris, buidar regularment la carpeta de ‘spam’ i donar-se de baixa de butlletins que realment no ens interessen són bones pràctiques que reduiran el trànsit d’Internet. Però, si realment volem contribuir amb els nostres hàbits digitals a la bona salut del planeta, hauríem de mirar més enllà del nostre correu electrònic.
Els intercanvis de correus només representen l’1% del trànsit d’Internet, la qual cosa és una minúcia si ho comparem amb els serveis de ‘streaming’ de vídeo, que ja suposen més del 80% del que transita per la xarxa. I això sí que suposa una quantitat apreciable de tones de CO₂.
Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.
A la utilitat de l’or en el terreny financer, ornamental i tecnològic caldrà sumar la seva contribució a la sostenibilitat del planeta. Una recerca ha descobert que un catalitzador de nanopartícules d’aquest metall preciós permet convertir materials de rebuig, com la biomassa i el polièster, en útils compostos orgànics de silici.
Els residus plàstics suposen un problema per a la humanitat. Per això s’estan invertint molts recursos en la cerca de fórmules que permetin reciclar-los i donar-los una nova vida útil. Diverses línies de recerca pretenen convertir aquests materials de rebuig en compostos i productes útils d’una forma eficient.
Una d’elles, en la qual treballen científics de la Universitat Metropolitana de Tòquio, ha descobert que les nanopartícules d’or suportades sobre una superfície d’òxid de zirconi permeten convertir materials de rebuig, com la biomassa i el polièster, en compostos organosilícics, que són valuosos productes químics amb una àmplia gamma d’aplicacions. Els resultats del seu estudi es van publicar recentment en el prestigiós ‘Journal of the American Chemical Society’.
El nou protocol treu partit de la combinació de les nanopartícules d’or amb un suport d’òxid de zirconi, les característiques del qual li permeten reaccionar com a base i com a àcid. Això fa possible reciclar els residus en unes condicions menys exigents i d’una forma més ecològica que amb els sistemes investigats fins ara.
Nova vida per als residus plàstics
L’equip d’investigadors fa temps que treballa en la conversió de plàstic i biomassa en organosilícics, que són molècules orgàniques amb un àtom de silici unit al carboni utilitzades en revestiments d’alta qualitat i en la producció de productes farmacèutics i agroquímics.
El problema fins ara era que l’addició de l’àtom de silici implicava la utilització de reactius sensibles a l’aire i a la humitat que requereixen altes temperatures i condicions àcides o bàsiques extremes. Com a conseqüència, el procés de conversió no resultava gens eficient per al medi ambient.
Un pas clau
La gran troballa és que el nou catalitzador amb nanopartícules d’or fa que els grups d’èter i èster, tots dos abundants en plàstics com el polièster i en compostos de biomassa com la cel·lulosa, reaccionin amb el disilà i es formin útils organosilícics. I per a això només és necessari un escalfament suau en dissolució.
Els investigadors han identificat que la clau en l’eficàcia d’aquesta conversió radica en la combinació de les nanopartícules d’or i la naturalesa amfòtera del suport d’òxid de zirconi, és a dir, la seva capacitat per actuar indistintament com a base i com a àcid.
Doble avantatge
Aquest sistema no sols permet descompondre els polièsters en condicions molt menys exigents que les utilitzades fins ara. El més important és que els productes de la reacció són compostos valuosos llestos per al seu ús.
L’equip d’investigadors espera que aquesta nova via de producció d’organosilícics permeti avançar cap a un futur neutre en emissions de carboni, en permetre el reciclatge de residus plàstics de manera eficient i evitar que milers de tones d’ells acabin cremant en plantes incineradores.
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
La intel·ligència artificial facilita el compliment del 79% dels objectius de desenvolupament sostenible marcats mundialment a l’Agenda 2030. Analitzem l’estudi de Nature Communications per desgranar el perquè d’aquesta xifra i des de quins àmbits s’assolirà.
Què s’entén per intel·ligència artificial (IA)?
Tot i que no existeix una sola manera de descriure-ho, una forma acurada és la que descriu Britannica, entenent la IA com la capacitat d’un ordinador digital o robot per desenvolupar tasques que requereixen intel·ligència humana. És a dir, aprofitar les eines tecnològiques per optimitzar tasques humanes i, al mateix temps, assolir reptes que fins ara semblaven impossibles. El desenvolupament social i econòmic no s’entén sense aquests mecanismes d’IA que, avui dia, ja marquen la nostra vida quotidiana. Reconeixement facial, dactilar, per veu, predicció meteorològica, comunicació interactiva amb màquines, extracció automàtica de coneixement o raonament lògic són alguns dels assoliments que, sens dubte, marcaran el segle. El focus, i el repte, està a crear i utilitzar aquesta tecnologia per contribuir a un desenvolupament sostenible a escala global.
Els tres pilars del desenvolupament sostenible
Societat, economia i medi ambient conformen la base per entendre el món actual i, per tant, són els punts clau per desenvolupar accions estratègiques. Des d’aquests tres grans blocs s’han creat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). 17 objectius i 169 metes conformen els reptes presents i futurs a escala mundial per mantenir a ratlla els avenços tecnològics i assegurar que cada pas contribueix positivament al progrés social.
A través de les 169 metes es tracten tots els àmbits, com ara la pobresa, l’educació de qualitat, l’accés a l’alimentació, salut i aigua per la població, l’energia neta i assequible o la creació de ciutats sostenibles. L’estudi de Nature Communications, basat en més de seixanta fonts, determina que un correcte desenvolupament de la IA pot tenir un impacte positiu en 134 d’aquestes metes, el 79%. Els usos de la IA són múltiples i els trobem representats en aquelles accions més quotidianes.
IA per a reduir les desigualtats socials
La tecnologia s’obre pas per arribar a totes les butxaques, també des del punt de vista econòmic. Actualment, utilitzar IA a través dels nostres smartphones forma part de la nostra rutina. Reconeixement de veu, tàctil i d’empremta, localització de dispositiu, connectivitat… les eines IA s’incorporen a tota velocitat per simplificar l’experiència dels usuaris i aconseguir que tothom tingui accés a la tecnologia. L’objectiu és reduir, així, la bretxa digital.
Però la IA va més enllà i busca crear mecanismes d’inclusió per a certs col·lectius. Un exemple són les eines com Google Lookout o Microsoft Seeing AI que faciliten la percepció de l’entorn per a les persones cegues gràcies a la identificació d’objectes, persones o text.
A casa nostra, aplicacions com el Localitzador de la Fundació Arrels utilitzen la tecnologia com a mecanisme d’atenció a col·lectius en risc, en aquest cas enfocat a donar suport a persones sense llar. Un altre exemple és Refugee Aid App que posa a l’abast de persones migrants la localització d’ONG, centres socials i d’ajuda humanitària on poden ser atesos.
Aquest és un dels punts clau de la IA, afavorir la interconnexió entre usuaris d’arreu del món i facilitar la creació d’espais de trobada des d’on afrontar, de forma col·lectiva, un desenvolupament social igualitari i inclusiu. La tecnologia posa la plataforma, però són els ciutadans els qui han de passar a l’acció.
IA per a una economia circular
En clau de desenvolupament sostenible, apareix el concepte d’economia circular en què la producció va alineada amb el cicle de vida dels productes i s’allunya del sistema tradicional basat en comprar, utilitzar i llençar. La IA incentiva aquest sistema a partir de les accions quotidianes més senzilles. Més enllà de connectar marques i consumidors, les plataformes digitals incentiven l’intercanvi de productes de segona mà i s’ha creat, des de l’entorn digital, una tendència basada en reutilitzar productes i promocionar el DIY.
La indústria també s’apunta a la producció basada en les 7R, i ho fa de formes molt diverses. Les màquines es posen al servei del medi ambient per dur a terme una producció basada en materials reciclats, des de pneumàtics per fer carreteres fins a peces de roba. La tecnologia també arriba als mètodes de transport, que cada vegada són més sostenibles i fomenten la cooperació per sobre de la propietat privada.
En l’àmbit de generació de riquesa la IA també és clau en el sector empresarial en termes d’eficiència i optimització de processos, així com en el procés de selecció. Des d’unir empreses i cercadors de feina fins a crear processos automatitzats de selecció de talent. En la mateixa línia, empreses d’inversió com Circularity Capital connecten, a partir d’aplicacions, inversió i projectes sostenibles. El teixit empresarial s’adapta a les necessitats mediambientals amb la tecnologia com a principal aliat.
IA en el medi ambient: tecnologia per entendre el món
Amb voluntat de preservació mediambiental, s’han creat plataformes que utilitzen l’anàlisi de dades per identificar espècies en risc d’extinció, evitar la desertificació en zones de risc o afavorir el manteniment dels boscos. Per un ús més quotidià, apareixen aplicacions que incentiven el consum d’aliments de temporada, promouen el comerç de proximitat o incentiven el consum de peix de forma sostenible, sense oblidar la predicció meteorològica que esdevé clau en l’àmbit marítim o de muntanya.
Al mateix temps, des del nostre mòbil i gràcies a la IA, podem calcular la qualitat de l’aire a temps real, les emissions de gasos d’efecte hivernacle o la petjada de carboni que generem diàriament. Tot de facilitats que demostren que portar un estil de vida sostenible està només a un clic.
La tecnologia ens permet entendre i saber què està passant arreu del planeta, i inclús en altres planetes. Les aplicacions creades a través d’IA s’estenen en tots els àmbits i la lectura global és positiva: s’està aconseguint crear un tipus de tecnologia que facilita la vida als humans i, sobretot, que procura pel seu desenvolupament sostenible, pensant en clau comunitària. L’autèntic repte en aquesta qüestió, i en el que fa èmfasi l’estudi, és aconseguir que la creació i el manteniment d’aquesta tecnologia no generi un impacte negatiu al planeta. La IA pot afavorir el desenvolupament sostenible, però només s’aconseguirà si el procés fins a assolir-ho també és respectuós amb el medi ambient.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Plogui, nevi o faci sol, el subministrament de l’aigua que consumeixen més del 80% dels catalans segueix en mans d’empreses totalment o parcialment privades. Malgrat els esforços per recuperar la gestió pública d’aquest servei, les multinacionals del sector es resisteixen a perdre un negoci milionari.
A través de l’empresa pública ONAIGUA, el consell comarcal d’Osona va assumir l’abril de l’any passat la gestió del subministrament d’aigua en aquesta comarca, pel que dona servei a 11.400 punts de consum i arriba a més de 25.000 habitants. Es va convertir en el primer consell comarcal a prendre una mesura d’aquest calat.
Podríem dir que es tracta d’una anomalia del mercat, ja que el subministrament de l’aigua a Catalunya està majoritàriament en mans privades. Un reduït nombre d’empreses privades administren i es lucren d’aquest bé preuat al nostre país gràcies a concessions moltes vegades qüestionades. I això que en el món la gestió pública assorteix al 90% de la població i Nacions Unides reconeix l’aigua com un dret humà.
Segons les dades de la plataforma Aigua és vida, més del 80% dels catalans obtenen l’aigua a través d’un servei totalment o parcialment privatitzat, mentre que el que el servei públic no arriba ni al 20% de la població. Aquest desequilibri s’explica pel domini del model privat en els municipis amb un major volum de població, que són els més rendibles.
Pressió per a municipalitzar un servei bàsic
Davant aquesta realitat, existeix una creixent pressió per recuperar la gestió pública d’aquest servei. L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) ja compta amb 68 membres i representa al 47% de la població de Catalunya. Recentment, publicava un informe amb propostes de reformes legislatives per canviar aquesta situació.
Sis municipis, l’Associació de micropobles de Catalunya i una nova empresa pública es van sumar a aquesta entitat l’any 2022. Dels nous municipis, només Mieres (la Garrotxa), Collbató (Baix Llobregat) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà) gestionen directament l’aigua. Castelló d’Empúries està en procés de municipalitzar el servei, mentre que Manlleu i Sitges encara estan lligades a concessions per més d’una dècada amb Sorea i Agbar. Quant a l’Associació de micropobles de Catalunya, cal tenir en compte que el 70% dels municipis de menys de mil habitants, que són els menys rendibles, ja gestionen directament el subministrament d’aigua.
Gairebé un monopoli
Tot i que les empreses privades que gestionen l’aigua a Catalunya es presenten amb diferents noms segons el municipi, la majoria pertanyen al grup Agbar, que està valorat en uns 3.000 milions d’euros.
Aquest grup controla totalment l’empresa Sorea i posseeix gairebé el 80% de la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA), el 68% d’Aigües de Rigat (Igualada) i el 49% de l’Empresa Municipal Aigües de Tarragona (Ematsa). A més, té al voltant del 35% de Mina Pública de Terrassa i el 31% de Girona SA.
Els seus beneficis no sols provenen de la venda d’aigua, que l’any passat pretenia encarir un 7,4% a Barcelona. També de la subcontractació de serveis a les seves filials. Això permet que a la Ciutat Comtal, per exemple, el cost dels comptadors d’aigua per a l’usuari final acabi més que triplicant el cost original. Això suposa uns 17 milions d’euros de benefici addicional a l’any.
Estratègia de judicialització
Davant un negoci d’aquesta grandària no resulta estrany que Agbar porti als tribunals qualsevol iniciativa encaminada a recuperar la gestió pública del subministrament d’aigua, com detalla el portal ctxt. Només a Barcelona, aquesta multinacional i les seves entitats afins han presentat una quarantena d’accions judicials.
La seva estratègia d’empantanar judicialment aquests processos per dilatar-los o diluir-los ha fet que fins i tot posés un contenciós contra un simple conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana per a l’intercanvi d’informació entre institucions.
Un dels casos més sonats té a veure amb la consulta que l’Ajuntament de Barcelona volia impulsar per conèixer l’opinió de la ciutadania sobre una eventual gestió pública de l’aigua. Diverses entitats, entre les quals es troba Agbar, van interposar recursos. Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre el reglament de participació ciutadana en la part relativa a les consultes i va impedir que la iniciativa tirés endavant.
El cas que afecta un major nombre de municipis és el que Agbar va impulsar contra diversos consistoris de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Inicialment, una sentència del TSJC en 2016 va anul·lar la concessió a Aigües de Barcelona del subministrament d’aigua en diversos municipis del cinturó metropolità, amb la qual l’empresa s’assegurava el servei a gairebé tres milions d’habitants durant 35 anys i uns ingressos de 3.500 milions d’euros. El tribunal veia “motius d’anul·lació per vicis en el procés de contractació” quan es va constituir l’empresa mixta en la qual participava Agbar. Tot i això, el Tribunal Suprem va revocar aquesta sentència l’any 2019 en considerar que el procediment emprat per l’Administració per adjudicar el servei sense concurs públic estava avalat per la Llei de contractes del sector públic.
Pràctiques tèrboles
Com denunciava Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona, les tèrboles pràctiques d’Agbar per aconseguir concessions l’han dut a ser imputat en tres macrocauses judicials (Pokémon, Púnica i Petrum), a més de ser expulsat en 2017 de la gestió de l’aigua a Girona després de demostrar-se la seva vinculació amb la trama del 3%.
Els informes d’aquesta última causa constataven que, durant més de dues dècades, els gironins van pagar més d’1 milió d’euros de sobrecost pel servei d’aigua. A més, l’Agència Tributària advertia que els directius de l’empresa havien carregat despeses personals a la societat i va concloure que Girona SA havia cobrat centenars de milers d’euros per serveis no prestats.
Com expliquem en l’article “Els serveis públics, cada vegada més privatitzats”, la privatització de serveis essencials avança de manera implacable a Europa des dels anys vuitanta. I això està tenint un preu inqüestionable per al conjunt de la ciutadania. L’agent d’11Onze Jordi Coll apunta que aquest procés ha suposat sotmetre la prestació d’aquests serveis “a la lògica de criteris de mercat i, per tant, dels beneficis privats”.
Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.
Davant l’emergència climàtica, l’economia tendeix a descarbonizarse a marxes forçades. En un context de creixents impostos a les indústries contaminants, un estudi assenyala que augmentar el percentatge d’or en una cartera d’inversió diversificada redueix la seva petjada de carboni global sense perjudicar la rendibilitat.
Les dades de la UE confirmen que Europa va viure l’any 2022 el seu estiu més càlid i que les temperatures en el planeta durant els vuit últims anys han estat les més elevades des que existeixen registres. El ritme de l’escalfament global fa inajornable una reducció dràstica en les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Només així es podran evitar les conseqüències catastròfiques associades al canvi climàtic.
Davant aquesta realitat, el procés de descarbonització de l’economia és una prioritat tan urgent que està condicionant gran part de les actuals decisions polítiques, empresarials i d’inversió. I, en aquest sentit, un informe de la consultora Urgentem conclou que la inclusió de l’or en una cartera d’inversió diversificada “pot tenir un impacte positiu en el rendiment de la cartera des d’una perspectiva de transició climàtica”, ja que redueix la petjada de carboni global de la cartera sense perjudicar la rendibilitat.
Com més or, menys emissions
L’estudi va analitzar quina hauria estat l’evolució al llarg de cinc anys de carteres d’inversió diversificades amb diferents percentatges d’actius per determinar com la inclusió de l’or afecta al perfil de risc-rendiment i a la petjada de carboni global.
La seva conclusió és que, per exemple, en una cartera amb un 70% de renda variable i un 30% de renda fixa, dedicar un 10% d’aquesta cartera a l’or reduiria les emissions un 7%, mentre que augmentar el percentatge d’or al 20% suposaria una reducció del 17%. A més, hi ha indicis clars que la inclusió d’or en la cartera millora el perfil de risc-rendibilitat.
Tot i que cap de les combinacions d’actius analitzades aconseguiria l’objectiu de zero emissions l’any 2050, les que més s’aproximarien serien les que inclouen un major percentatge dedicat a l’or. De fet, les úniques que aconsegueixen reduir emissions són les que dediquen com a mínim un 20% de la inversió a l’or.
Quant a la contribució de les carteres d’inversió a l’augment de la temperatura global d’ara a l’any 2100, l’or també tindria un paper molt positiu per a mitigar el seu impacte climàtic. L’estudi calcula que dedicar la meitat de la cartera a l’or suposaria una reducció del 40% (més d’1 °C) en l’escalfament generat per aquesta cartera. Una cartera amb un 70% de renda variable i un 30% de renda fixa generaria un increment de 2,96 °C, mentre que una amb un 45% de renda variable, un 5% de renda fixa i un 50% d’or només l’augmentaria 1,76 °C.
I si augmenten els impostos a les emissions?
Una de les principals eines polítiques per a frenar el canvi climàtic i accelerar la transició cap a una economia lliure d’emissions són els impostos a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. En aquest sentit, l’anàlisi dels preus associats al diòxid de carboni mostra que una major proporció d’or contribuirà a reduir el risc de mercat per a una cartera. I com més s’endureixin les polítiques de reducció d’emissions, més convenient serà ampliar el percentatge d’or en la cartera.
Els autors de l’estudi admeten que el marc temporal limitat (cinc anys) de les dades recaptades inicialment i el rendiment relativament superior de l’or durant aquest període poden haver esbiaixat les expectatives de rendibilitat de l’or, però adverteixen que l’anàlisi a més llarg termini també confirma l’efecte favorable de la inclusió d’or sobre el perfil de rendibilitat de la cartera, tot i que en menor mesura.
D’altra banda, els autors de l’informe assumeixen que un inversor hereta una proporció substancial de la petjada de carboni associada a l’extracció i producció d’or. Per això la seva anàlisi prospectiva els permet valorar quant afectaria les carteres el potencial de descarbonització d’aquest metall preciós.
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
La manca de pluges porta a reduir el subministrament d’aigua a molts municipis del nostre territori. Restriccions que afecten directament a l’agricultura, i en conseqüència, al bestiar. L’increment dels costos de producció i la pèrdua de collites per falta d’aigua tenen un impacte significatiu en l’augment de la inflació. Ens ho explica Sílvia Garriga, agent 11Onze.
L’escalfament del planeta provocat per l’activitat humana ha aguditzat la sequera, un mal endèmic dels països mediterranis. Un fet que queda palès en l’estat de les reserves d’aigua d’aqüífers i pantans del nostre territori. Catalunya acumula mesos de sequera i les reserves aigua han disminuït fins al 33%, gairebé a la meitat de l’any passat.
Les pluges i reserves hídriques són cabdals per a la producció agrícola, i tenen un impacte directe en els preus que paguem per productes al supermercat. Aquesta relació entre sequera i inflació no sempre és evident. Com apunta Garriga, “molts de nosaltres no hem estat conscients dels increments de costos de producció provocats per la sequera”.
A la pujada de costos de l’electricitat, combustible, fertilitzants, i pinsos, s’hi suma la pèrdua de conreus per la falta d’aigua, que deixen al sector agrícola sense marge de benefici. “Si es perden collites per la manca d’aigua, la demanda no disminueix, i s’ha d’importar producte que acabarà sortint més car per al consumidor”, explica Garriga.
La relació entre la inflació i la sequera
Més de 500 municipis amb restriccions en el consum d’aigua
Catalunya està patint la sequera més greu des del 2008, quan les reserves d’aigua dels embasaments i conques internes van caure fins al 20%. Davant d’aquesta situació, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’ha vist obligada a decretar l’alerta per sequera a diverses zones del territori, aprovant limitacions en el consum d’aigua a més de 500 municipis.
Als 301 que ja es trobaven en fase d’alerta, aquest dimarts s’hi van sumar els més de 100 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, que subministra la conca del Ter-Llobregat, i també als afectats per l’àmbit d’influència de l’embassament Darnius-Boadella.
Encara que no es preveu que la situació s’agreugi tant com per arribar a l’escenari d’excepcionalitat, moment en el qual les reserves baixen del 25%, tot dependrà de les pluges que puguin entrar durant el que queda de tardor. Els mapes de previsió meteorològica a llarg termini fan pensar que, de novembre a gener, hi haurà més pluja de la normal al litoral i a les comarques de Girona, però menys precipitacions de les habituals al Pirineu occidental.
Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.
El pla de la Unió Europea de prohibir la venda de cotxes nous de gasolina i dièsel per a 2035 s’enfronta a la resistència de diversos fronts. Estats membres, fabricants d’automòbils, consumidors i experts del sector qüestionen la viabilitat i l’impacte de tal mesura.
La Unió Europea tenia previst aprovar formalment l’acord històric el dimarts 7 de març. Després de la ratificació de la normativa per part del Parlament Europeu, quedava pendent la seva aprovació per part de tots els Estats membres de la UE, però en contra dels pronòstics, la unanimitat inicial ara queda lluny d’estar assegurada. Perquè es faci efectiva nova legislació, almenys 15 dels 27 països -que representin com a mínim el 65% de la població de la UE- han de votar a favor de la normativa.
Alemanya és l’últim país en mostrar la seva oposició a les mesures per a prohibir la venda de cotxes que utilitzin combustibles fòssils a partir de l’1 de gener de 2035. Berlín reclama la neutralitat tecnològica perquè la indústria pugui trobar solucions de zero emissions que no estiguin limitades a l’electrificació, per exemple, insistint que Brussel·les garanteixi que els combustibles sintètics podran continuar utilitzant-se després de 2035.
El vot del país teutó és clau, però Bulgària, Eslovàquia, Hongria, Itàlia, Polònia, Portugal i Romania també havien demanat una renegociació de l’acord. Itàlia va manifestar la seva disconformitat i va proposar reduir les emissions de CO₂ en un 90% en 2035, en comptes d’un 100%, perquè els fabricants tinguessin més temps d’adaptar-se a la transició elèctrica. Així mateix, es mostrava crítica en eliminar totalment els motors de combustió, ja que posaria en dubte la viabilitat de marques mítiques com Ferrari i Lamborghini.
El grup parlamentari italià a l’Eurocambra va aconseguir acordar una excepció fins a finals de 2035 per als fabricants amb petits volums de producció anual -fins a 10.000 turismes o 22.000 furgonetes- i l’excepció total per a aquelles marques que matriculin menys de mil vehicles a l’any. Tot i això, aquestes xifres no serien suficients per satisfer el volum de vendes de les marques mencionades anteriorment i altres, com ara Porsche, on el seu motor de combustió és una part intrínseca de l’ADN que les fa desitjables per als consumidors.
L’electrificació no pot ser i no té per què ser l’única solució
El ministre de Finances alemany, Christian Lindner, va ser contundent afirmant que la supressió total del motor de combustió a Europa era “un error i que el govern del seu país no estaria d’acord amb la prohibició” i afegia que “continuarà havent-hi nínxols per als motors de combustió”. Potser aquí, en la diversitat, està la clau de la solució.
Mentre que l’electrificació és un objectiu lloable, davant l’increment massiu de vendes de cotxes elèctrics i donats els volums de producció previstos, s’han de considerar altres factors que queden pendents de resoldre. Segons un estudi fet per Volvo, la fabricació d’un cotxe elèctric genera un 70% més d’emissions que el seu equivalent amb motor de combustió interna. Tenint en compte les fonts de la producció energètica mundial actual, un cotxe elèctric necessitaria fer més de 100.000 quilòmetres per a aconseguir la paritat amb el de gasolina.
Des de la fabricació de bateries fins al seu reciclatge, des de les tècniques d’extracció dels metalls rars que s’utilitzen -altament perjudicials per al medi ambient- fins a la infraestructura dels punts de recàrrega, insuficient i impracticable per a la majoria de la població que no viu en una casa amb garatge. Si es vol energia neta cal preguntar-se com es produeix aquesta energia i si té un cost assumible per al consumidor.
Així mateix, als alts preus dels vehicles elèctrics s’hi suma una fiscalitat que en alguns països ja ha equiparat el preu de carregar un vehicle elèctric al preu de posar benzina o dièsel, torpedejant l’amortització, a la llarga, de l’elevat preu de compra dels vehicles elèctrics en comparació als vehicles de combustió interna. Un conjunt de reptes als quals es poden trobar solucions, sempre que, no assumim que l’electrificació és l’única opció, en detriment de la innovació en altres sectors que poden assegurar que la transició energètica, indubtablement necessària, sigui incloent i accessible en comptes d’excloent i inassequible.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
És possible aturar l’escalfament global? Durant gairebé una dècada l’organització Project Drawdown ha insistit que no es tracta d’una utopia si es prenen les mesures adequades per detenir l’acumulació de gasos d’efecte d’hivernacle en l’atmosfera.
Les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle van assolir en la dècada passada màxims històrics, per la qual cosa el ritme de l’escalfament global s’ha intensificat. La temperatura està augmentant a un ritme de gairebé 0,2 °C per dècada. I el pitjor és que podria pujar 1,5 °C més entre 2030 i 2052, segons un informe de l’ONU.
En aquest context, la publicació l’any 2017 del llibre ‘Drawdown’ va generar un enorme ressò mediàtic. Amb prop d’un centenar de propostes, es tractava del pla més complet fins a aquell moment per revertir l’escalfament global. El títol feia referència a aquest desitjat moment futur en el qual els nivells de gasos d’efecte d’hivernacle en l’atmosfera deixin d’augmentar i iniciïn un descens gradual que eviti conseqüències catastròfiques.
L’equip editorial del llibre va continuar avançant en les seves propostes per assolir aquest “punt crucial per a la vida en la Terra; un punt que hem d’assolir de forma tan ràpida, segura i equitativa com sigui possible”, segons detallen en el seu web. L’any 2020 van publicar “L’informe Drawdown”, que actualitza les seves propostes i planteja una sèrie de reflexions fonamentals sobre l’equilibri climàtic.
Un informe de referència
Les seves solucions posen l’accent principalment en els àmbits energètic, industrial, alimentari, del transport i de la construcció, en sumar el 90% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Les propostes, que pretenen servir de punt de partida per a legisladors, institucions i individus, es basen en deu idees clau que haurien de guiar els esforços de la humanitat per evitar el desastre mediambiental.
- És possible assolir el punt “drawdown” a mitjan segle. Sí, malgrat les dificultats, és possible aturar l’increment de les emissions, però per a això és necessari maximitzar les solucions climàtiques disponibles en l’actualitat. Com adverteix l’informe, “disponible és millor que nou, i la societat està preparada per començar aquesta transformació avui dia”.
- Es precisa un sistema complet de solucions. No existeix un remei únic i miraculós per a un problema tan complex com la crisi climàtica. Moltes de les solucions poden combinar-se i fer que es retroalimentin per obtenir l’impacte més gran possible. Per exemple, els edificis eficients fan que la generació d’electricitat renovable sigui més viable.
- Les solucions rarament tenen només un impacte climàtic. Moltes d’elles poden generar ocupació, millorar la resiliència davant impactes climàtics com a tempestes i sequeres, i proporcionar altres beneficis mediambientals com la preservació de recursos hídrics.
- L’estalvi que suposen les solucions climàtiques supera de manera significativa als costos. Els arguments sobre la falta de viabilitat econòmica de l’acció climàtica són falsos. L’informe calcula que els estalvis operatius nets multipliquen per entre quatre i cinc els costos d’implementació nets. I si tenim en compte el valor financer dels beneficis associats, com l’estalvi en serveis sanitaris gràcies a la reducció de la pol·lució, i els danys climàtics evitats, com la reducció de les pèrdues en agricultura, l’argument econòmic és encara més sòlid.
- És fonamental impulsar les solucions que redueixen o substitueixen l’ús de combustibles fòssils. L’ús de combustibles fòssils per a electricitat, transport i calefacció genera dos terços de les emissions de gasos que atrapen calor en el món. D’aquí la importància d’aquest apartat. Aproximadament el 30% de les solucions proposades en l’informe plantegen una reducció del seu ús a través d’una major eficiència i gairebé altre 30% planteja alternatives. Aquestes mesures, que abasten des de l’impuls de les energies solar i eòlica a la readaptació d’edificis, poden proporcionar gairebé dos terços de les reduccions d’emissions necessàries per a arribar al punt “drawdown”.
- Cal afavorir els embornals de carboni de la naturalesa. Si volem evitar que es desbordi l’aigua d’una banyera, podem tancar l’aixeta, però també llevar el tap per a que el líquid se’n vagi per l’embornal. Una cosa similar succeeix amb el carboni en la naturalesa. Les activitats humanes poden afavorir els embornals de carboni naturals, i moltes solucions climàtiques basades en ecosistemes o relacionats amb l’agricultura tenen el doble benefici de reduir emissions i absorbir el carboni.
- No es para prou atenció a algunes de les solucions climàtiques de major impacte. L’informe adverteix que, més enllà de les turbines eòliques terrestres i les plantes fotovoltaiques a escala industrial, és imprescindible avançar en aspectes com la reducció dels desaprofitaments alimentaris o millorar els processos de deixalla de refrigerants químics, que són potents gasos d’efecte d’hivernacle.
- Es precisen acceleradors per a impulsar solucions a l’escala, velocitat i abast necessaris. Alguns acceleradors, com el canvi de polítiques i el desplaçament de capitals, estan més pròxims i tenen impactes més directes. Uns altres, com els canvis culturals i la generació de poder polític, estan més allunyats i són més indirectes en els seus efectes.
- Els canvis s’han de donar a tots els nivells, des de l’individual fins al global. La crisi climàtica requereix canvis sistèmics i estructurals en la nostra societat. Són necessàries intervencions a escala individual, de comunitat, organitzativa, regionals, nacional i global per maximitzar els beneficis i aconseguir la transformació.
- Seran necessaris molt compromís, col·laboració i enginy per revertir l’actual situació. L’informe adverteix que “la senda en la qual ens trobem és molt més que arriscada, i és fàcil sentir-se paralitzat per aquest perill”. Tot i això, també recalca que el canvi és possible: “junts podem construir un pont des d’on estem ara cap al món que volem” per a les generacions esdevenidores.
Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.
