El clima extrem lidera els Riscos Globals 2024

Els esdeveniments meteorològics extrems suposen el risc més gran per la humanitat durant la pròxima dècada, segons constata l’últim Informe de Riscos Globals 2024 del Fòrum Econòmic Mundial. Tanmateix, la desinformació i la incertesa econòmica representen les principals preocupacions a curt termini.

L’informe anual sobre Riscos Globals elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial analitza els principals reptes a què s’enfronta el món a dos i deu anys vista. Així mateix, examina possibles cooperacions i diferents enfocaments per a fer front a aquests riscos mundials.

En l’elaboració de l’informe de 2024 s’han enquestat 1.490 experts del món acadèmic, l’empresa, l’administració, la comunitat internacional i la societat civil. Com a complement a aquestes dades, s’hi ha afegit l’Enquesta d’Opinió Executiva (EOS) feta a 11.000 líders empresarials en 113 economies, per a identificar els riscos que suposen l’amenaça més greu per a cada país.

S’analitzen un total de 34 riscos globals, entre els quals es troben factors de caràcter tecnològic i econòmic, així com riscos socials i geopolítics. Com a risc global s’entén la possibilitat que es produeixi un esdeveniment o condició que afectaria negativament una proporció significativa del PIB mundial, la població o els recursos naturals.

Els principals riscos globals estan vinculats al canvi climàtic

Els canvis relacionats amb l’emergència climàtica, com ara els fenòmens meteorològics extrems, la pèrdua de biodiversitat, el col·lapse dels ecosistemes o l’escassetat de recursos naturals, representen l’amenaça més gran per la humanitat en els pròxims deu anys.

Dos terços dels enquestats estan preocupats pels esdeveniments meteorològics extrems durant la pròxima dècada, un factor que també ocupa el segon lloc quant a risc en els pròxims dos anys. En aquest cas, 5 dels 10 principals riscos globals estan relacionats amb el medi ambient i el canvi climàtic.

Entre els responsables d’organitzacions de la societat civil, Kirsten Schuijt, directora general de WWF Internacional, avisava que “a menys que prenem mesures urgents, l’amenaça només s’intensificarà i ens aproparà a infligir danys irreversibles a la societat i als ecosistemes”. De fet, hi ha estudis que mostren que en la dècada de 2030 podrien produir-se canvis potencialment irreversibles en el planeta si les temperatures continuen augmentant.

Augmenta el risc de desinformació i polarització social

La desinformació, inclosa la generada per la intel·ligència artificial, i la polarització social i política ocupen el segon i tercer lloc en el rànquing de preocupacions. Les societats polaritzades són més propenses a fiar-se d’informació (veritable o falsa) que confirma els seus biaixos. A curt termini, la desinformació pot afectar 4.000 milions de persones que votaran en 60 països durant 2024. 

A l’informe s’avisa que els mateixos governs estaran cada vegada més en condicions de determinar quin relat és considerat com “la veritat”, la qual cosa podria permetre als partits polítics monopolitzar el discurs públic i suprimir les veus discrepants. Per tant, es preveu que la desinformació continuï sent utilitzada per actors nacionals i estrangers per ampliar les divisions sociopolítiques. 

En aquest context, la polarització social emergeix com un dels principals riscos que estan interconnectats amb la recessió econòmica i la manca d’oportunitats. A més, les tensions geopolítiques i els conflictes armats estan afectant greument la subsistència de milions de persones, i incrementen la possibilitat que esclati una guerra de conseqüències globals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Els agricultors europeus estan en peu de guerra. L’augment de costos, la supressió de subsidis, les noves mesures mediambientals i les retallades per a finançar la guerra a Ucraïna, escanyen a un sector essencial per la sobirania alimentària del continent que s’ha convertit en l’ase dels cops dels euròcrates.

Després de veure les imatges de mitja Alemanya bloquejada per l’allau de tractors dirigint-se cap a la porta de Brandenburg, algú podria pensar que qui sembra vents, recull tempestats. I és que la classe política europea fa temps que fomenta la discòrdia contra el sector agrari i només era una qüestió de temps que un dia o un altre en pagués les conseqüències. 

Aquestes protestes són les últimes d’una sèrie de manifestacions d’agricultors que s’han produït arreu d’Europa. Anteriorment, s’han pogut veure manifestacions similars als Països Baixos, Bèlgica, França, Espanya i altres estats europeus, on els agricultors també han sortit al carrer per a expressar el seu malestar pels efectes de les reformes mediambientals previstes i els elevats costos de producció.

El casus belli de la revolta agrària alemanya

Encara que és temptador agrupar totes les protestes sota un denominador comú, aquestes s’han desencadenat principalment per situacions nacionals específiques. El sector agrari alemany s’oposa a les retallades proposades en les subvencions als combustibles utilitzats en l’agricultura. Una política d’austeritat que el Govern alemany argumenta que es va fer necessària després que un veredicte del Tribunal Constitucional prohibís a la coalició de govern el traspàs de 60.000 milions d’euros de crèdit per pal·liar els efectes de la pandèmia a la lluita contra el canvi climàtic.

Amb les retallades es volien eliminar els avantatges fiscals existents per al dièsel i l’exempció de l’impost de circulació per als vehicles agrícoles i forestals. Això hauria permès al Govern federal registrar gairebé 1.000 milions d’euros en ingressos addicionals a restar del muntant oficial que ha d’estalviar durant l’exercici del 2024 -pendent encara d’aprovació parlamentària- d’uns 17.000 milions d’euros sobre un pressupost de 450.000 milions.

Això passa en el context de la guerra a Ucraïna i les sancions a Rússia. Un conflicte bèl·lic instigat i perpetuat pels Estats Units i els seus estats clientelars a Europa, que ha estat devastador per l’economia i el sector industrial alemany. Tanmateix, Berlín s’ha compromès aportar més de 17.100 milions d’euros en ajuda militar a Ucraïna des del 24 de gener de 2022, la mateixa quantitat que hauria d’estalviar amb retallades durant el 2024. 

Però és clar, aquests milers de milions d’euros en “ajuda” militar es reciclen cap a la indústria armamentística alemanya que, com la dels Estats Units, està fent l’agost amb aquesta guerra, cortesia dels contribuents i pagesos que pateixen les retallades perquè no hi ha diners i dels ucraïnesos que serveixen de carn de canó dels interessos corporatius que hi ha al darrere d’aquests conflictes. Com no es cansa de repetir el president Biden per evitar que es tanqui l’aixeta, els diners que es destinen a “Ucraïna” són una bona inversió.

Objectius climàtics vs. sobirania alimentària

Tot i que s’han perdut més de 5 milions d’explotacions agràries des del 2005, un descens del 37%, Europa és en general autosuficient en la majoria d’aliments. Això no obstant, les ajudes als agricultors que proporciona la Política Agrícola Comuna són essencials en assegurar la continuïtat de granges i cultius a la UE. Especialment, des de l’increment de costos causat per la crisi sanitària, l’embut logístic i la guerra a Ucraïna.

Els euròcrates de Brussel·les veuen amb nerviosisme la revolta agrària europea. La Unió Europea s’ha fixat l’objectiu global d’aconseguir emissions zero el 2050 i als seus funcionaris els preocupa el retrocés que aquesta allau de protestes pot provocar en els ambiciosos objectius climàtics plasmats per la Comissió Europea.

Segons Greenpeace, el sistema actual, que empeny als agricultors a gestionar grans explotacions intensivament industrialitzades, està trencat i protestar perquè les coses segueixin igual no servirà de res. En qualsevol cas, la situació d’abandó polític en què es troba el món rural és clarament insostenible i la transició cap a un model més sostenible ha de garantir molt més que la mera supervivència del sector.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El 24 d’octubre es commemora el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic per conscienciar sobre un dels principals desafiaments que afronta la humanitat. S’estima que les activitats humanes han provocat l’augment d’1 °C en la temperatura del planeta respecte a l’era preindustrial. I l’escalfament global podria suposar 1,5 °C addicionals entre 2030 i 2052 si no es prenen mesures dràstiques.

L’escalfament global provocat per l’acció humana s’està intensificant. Es calcula que la temperatura de la Terra havia augmentat 0,08 °C per dècada des de 1880, tot i que el ritme des de 1981 s’ha doblat. La temperatura està pujant actualment a un ritme de gairebé 0,2 °C cada dècada, encara que en regions com l’Àrtic el ritme és fins a dues o tres vegades major. I el pitjor és que podria pujar 1,5 °C més entre 2030 i 2052, segons un informe de l’ONU.

La major part de l’escalfament s’ha produit en els últims 40 anys. De fet, els nou anys compresos entre 2013 i 2021 es troben entre els deu més càlids des que es tenen registres, segons els mesuraments de l’Administració nord-americana. I s’estima que els anys 2016 i 2020 han estat els més càlids de la història.

A la recerca de responsables

Fenòmens naturals com l’activitat volcànica o les variacions en l’òrbita de la Terra influeixen en l’escalfament global, però els canvis observats en el clima del planeta des de mitjan segle XX es deuen fonamentalment a l’activitat humana.

La causa principal és la crema de combustibles fòssils, que ha anat augmentant a mesura que ho ha fet la població humana. La seva combustió genera gasos amb efecte d’hivernacle que atrapen els raigs del Sol en l’atmosfera terrestre, elevant la temperatura mitjana de la superfície del planeta.

Els gasos que més contribueixen al problema són el diòxid de carboni, els clorofluorocarburs, el vapor d’aigua, el metà i l’òxid nitrós. Les seves concentracions en l’atmosfera es troben en els nivells més alts dels últims dos milions d’anys.

Els blocs de gel extrets de Groenlàndia, l’Antàrtida i algunes glaceres revelen que el ritme d’escalfament actual és deu vegades superior al que es va produir immediatament després de l’última glaciació. El diòxid de carboni procedent de les activitats humanes està augmentant unes 250 vegades més ràpid que el procedent de fonts naturals.

No tots els països contribueixen per igual a l’escalfament global: els 100 països que menys emeten generen el 3 % de les emissions totals, mentre que els deu amb majors emissions generen el 68 %.

L’impacte en els oceans

El nivell global de la mar ha augmentat uns 20 centímetres en l’últim segle. No obstant això, el ritme de les dues últimes dècades gairebé doblega el del segle passat i s’accelera lleugerament cada any. No és d’estranyar. Segons la NASA, Groenlàndia va perdre una mitjana de 279.000 milions de tones de gel l’any entre 1993 i 2019, mentre que l’Antàrtida va perdre uns 148.000 milions de tones l’any.

A més, s’estima que, des del començament de la Revolució Industrial, l’acidesa de les aigües superficials de l’oceà ha augmentat un 30 % per l’augment de les emissions de diòxid de carboni. L’oceà ha absorbit entre el 20 % i el 30 % de les emissions generades per la humanitat en les últimes dècades i els 100 metres superiors mostren un escalfament de més de 0,3 °C des de 1969.

Efectes persistents

Una mala notícia és que l’escalfament provocat per les emissions d’origen humà des del període preindustrial fins al present persistirà durant segles o mil·lennis i continuarà provocant nous canvis a llarg termini en el clima.

De totes maneres, els riscos futurs relacionats amb el clima dependran del ritme, el pic i la durada de l’escalfament. En conjunt, seran majors si l’escalfament global supera els 1,5 °C en les pròximes dècades. I, per desgràcia, es preveu que l’escalfament global podria assolir uns 3,2 °C a la fi d’aquest segle.

Tot i que cada vegada més països s’estan comprometent a assolir un nivell zero d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en 2050, és necessari que la meitat d’aquestes reduccions es produeixin abans de 2030 per mantenir l’escalfament per sota d’1,5 °C. De fet, la producció de combustibles fòssils hauria de disminuir aproximadament un 6 % l’any entre 2020 i 2030.

L’escalfament global ja està provocant canvis en els patrons meteorològics i suposa una greu amenaça pels fenòmens extrems que desencadena: intenses sequeres, greus incendis, tempestes catastròfiques i una seriosa disminució de la biodiversitat.

Podem pagar la factura del canvi energètic ara o pagar la del canvi climàtic en les pròximes dècades.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Cada cop es va establint un consens més general en la nostra societat que accepta que el creixement econòmic ha de respectar unes normes de sostenibilitat i que debat com lligar ecologia i economia.

El creixement econòmic, com a pilar del sistema capitalista, s’ha associat sovint a la condició urbana, al creixement de les ciutats i a l’ampliació sense gaire limitació de les seves àrees metropolitanes. I tant els serveis com les infraestructures que hi calen han anat estenent-se, modificant el territori i, de retruc, deixant al marge l’entorn natural i les conseqüències de la seva alteració.

Ara és evident que això ha provocat una emergència ecològica i moltes consciències han canviat. S’afegeixen a la visió que l’economia no pot oblidar la natura, una idea cada cop més assumida. Fora de l’entramat més purament urbà és segurament on més passos es fan en aquesta direcció, moguts per la sensibilitat de la conservació del paisatge i del patrimoni natural.

Seguint aquest objectiu de protecció i valoració d’aquest patrimoni, el món local va crear les Cartes del paisatge. Des de 2006 el Decret 343 de la Generalitat desenvolupa la Llei 8/2005 per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge, tot i que algunes comarques com l’Alt Penedès ja disposaven de la seva particular des de 2002.

L’encaix sostenible de l’economia

La promoció d’aquells sectors que s’adapten millor a natura i territori, com ara el vitivinícola, són una de les apostes més freqüents. Un tipus d’indústria que encaixa agricultura i turisme, aportant beneficis a la comarca per un mínim de dues vies i potenciant el paisatge; alguns estudis demostren que les vendes augmenten quan el comprador les lliga a un entorn.

Mantenir aquesta sostenibilitat, però, de vegades no és tan senzill. La primera qüestió és relativa al turisme, del qual hem parlat, i a la protecció del paisatge com un escenari exclusiu per a la seva massificació. Això pot incidir, de fet, en la comoditat i el dia a dia dels mateixos habitants. En segon terme, podríem tornar a tot allò que requereix la indústria, que finalment donarà feina i deixarà guanys en forma d’impostos, com ara la creació de polígons.

Una qüestió de mobilitat i d’energia

Les infraestructures per a la mobilitat i el transport i la generació de l’energia que cal per a bellugar-ho tot són potser els dos factors on l’economia troba més dificultats per fer-se sostenible. I el món local ha respost amb molta cautela i preocupació als plans, cada cop més imminents, de la creació de parcs eòlics o fotovoltaics que, si bé semblen encaminar-se a la generació d’una energia més neta, es pensa que xocarien de ple amb la cura del paisatge.

Un dels arguments del territori fa ressaltar que si les zones urbanes són les grans consumidores d’energia, haurien també de rebre elles l’impacte de generar-les —i s’han fet propostes, com cobrir els sostres de les zones industrials amb plaques solars. Ara bé, la paralització de les decisions pel debat —a Catalunya només s’ha instal·lat un molí de vent generador en dotze anys— no atura el que poden fer d’altres i hi ha qui considera que es perden oportunitats; recentment, per exemple, es va presentar un projecte de parc eòlic a l’Aragó per nodrir d’energia renovable el nostre país.

Però les grans ciutats tenen més debats oberts entre créixer o garantir uns mínims ecològics i, com hem comentat, el transport n’és un de fonamental. Recentment, ha tornat a primera línia la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, un projecte que des d’un sector empresarial es veu de país, imprescindible per situar Barcelona i Catalunya com un pol atractiu i accessible per als negocis, mentre que molts ciutadans i col·lectius el veuen del tot insostenible, demanant una discussió molt més profunda sobre com i quant volem créixer. Segurament aquesta última és la clau del debat que ens cal afrontar aviat.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Després d’una reducció temporal provocada per la pandèmia, la petjada de carboni torna a créixer i el canvi climàtic s’accelera. Individus, empreses i reguladors poden contribuir a minorar l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. Vegem com està evolucionant i quines mesures contribuirien a mitigar-la.

Només les necessitats energètiques de l’activitat humana van generar 36.000 milions de tones de diòxid de carboni (CO₂) el 2021, segons l’Agència Internacional de l’Energia. Una referència per a assimilar la magnitud d’aquesta xifra? Pensa que tota la població mundial posada en una balança no arribaria als 400 milions de tones. És a dir, el CO₂ que emetem en només un any multiplica per cent el pes de tota la humanitat.

El diòxid de carboni és el gas d’efecte hivernacle més abundant i que més ha contribuït a l’escalfament global en les últimes dècades. Les emissions directes i indirectes d’aquest gas, juntament amb el metà, l’òxid de nitrogen, l’hexafluorur de sofre, els hidrofluorocarburs i els perfluorocarburs, conformen el que es coneix com a “petjada de carboni”. Es tracta d’un indicador ambiental encunyat als anys noranta per a mesurar la contribució de l’activitat humana a l’escalfament del planeta.

La realitat és que estem molt lluny dels objectius marcats per a aturar el canvi climàtic. Els científics adverteixen que les emissions netes de CO₂ haurien de reduir-se a zero d’ara el 2050 si volem evitar les seves conseqüències catastròfiques. L’augment de temperatura global porta aparellats fenòmens meteorològics extrems i una pujada del nivell del mar a causa del desglaç.

Emergència climàtica

L’ONU estima que des de 1990 les emissions de diòxid de carboni s’han incrementat gairebé un 50 %. De fet, l’Organització Meteorològica Mundial apunta que els nivells actuals de CO₂ a l’atmosfera són similars als de fa tres milions d’anys, quan la temperatura mitjana de la Terra era 3 °C més elevada i el nivell del mar se situava molt per sobre de l’actual.

Per això, és lògic que un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per l’ONU incideixi en la necessitat d’aturar el canvi climàtic. La fórmula demana prendre mesures que en els pròxims anys ens portin a una economia baixa en diòxid de carboni.

De fet, la immensa majoria de països del món van signar el 2015 l’Acord de París, un tractat internacional que pretén limitar l’escalfament global. Així i tot, la nostra petjada de carboni ha continuat creixent. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle només es van reduir el 2020. I la raó va ser l’aturada econòmica que va provocar la pandèmia.

L’informe Climate Transparecy Report calcula que les emissions dels països del G-20, responsables del 75% dels gasos d’efecte hivernacle, van tornar a créixer un quatre per cent el 2022. La Xina, l’Índia, Indonèsia i l’Argentina ja estan en nivells superiors als de 2019.

Per zones geogràfiques, la Xina, els Estats Units, la Unió Europea i l’Índia sumen més de la meitat dels gasos emesos a l’última dècada. Quant a activitats, les que produeixen més CO₂ són la generació d’energia i calor (40%), el transport de béns i persones (20%) i l’activitat industrial (20%).

Calcula la teva petjada de carboni personal

La quantitat de gasos d’efecte hivernacle que genera cada individu a la seva vida quotidiana en desplaçar-se, alimentar-se i consumir recursos es coneix com a petjada de carboni personal. Per a evitar un augment de temperatura global superior als 2 °C, The Nature Conservancy, una ONG mediambiental, calcula que hauríem de reduir-la a la meitat abans de 2050.

Existeixen nombroses eines per a calcular la petjada de carboni personal. En concret, la calculadora de l’ONU té en compte aspectes com les característiques de la nostra llar, el consum d’energia, el tipus de transport que utilitzem diàriament, la quantitat de vols que realitzem, els nostres hàbits alimentaris i quant reciclem.

Algunes mesures per a reduir la nostra petjada de carboni personal són apostar per un consum responsable, moure’s de forma més sostenible, moderar la despesa energètica i rebaixar la quantitat de residus que generem.

El pes de les empreses

Bastant superior a la petjada de carboni personal és la que deixen les empreses en processos com la fabricació o el transport de mercaderies. És el que es coneix com a petjada de carboni corporativa. D’aquí la importància d’incidir en aquest apartat per a reduir l’escalfament global.

Les companyies poden reduir el seu impacte mediambiental millorant la seva eficiència energètica o incrementant el percentatge d’energia renovable que consumeixen. També poden recórrer a eines de compensació, com la inversió en projectes mediambientals, el pagament d’impostos verds o la compra de drets d’emissió de CO₂.

Una tendència a l’alça

Milers d’empreses ja publiquen la seva petjada de carboni, però no totes la calculen igual. La major part de les grans multinacionals obvien les emissions indirectes, aquelles que formen part de la seva cadena de valor, però que no depenen directament d’elles.

Un exemple paradigmàtic és el d’Amazon. La pressió d’activistes i inversors va portar a aquest gegant del comerç en línia a fer pública la seva petjada de carboni per primera vegada l’any passat. No obstant això, s’acaba de conèixer que en el seu informe només comptabilitzava una petita part de les emissions generades amb les seves vendes.

 A diferència d’altres comerços, Amazon només comptabilitzava l’impacte mediambiental total dels productes propis, que suposen únicament l’1% de les seves vendes. La companyia no assumeix les emissions generades per l’ús d’un producte d’una altra marca una vegada que els seus repartidors el lliuren al client.

Un incentiu per a la sostenibilitat

El gran impacte de l’activitat empresarial en el medi ambient ha fet que cada vegada més veus reclamin l’obligatorietat per a les companyies de publicar la seva petjada de carboni als informes anuals.

Tant és així que la Securities and Exchange Commission, el regulador borsari dels Estats Units, acaba de proposar que les empreses cotitzades en aquest país hagin de revelar les seves emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. I, molt important també, que ho facin seguint uns mateixos criteris.

 Segons molts experts, obligar les empreses a publicar la seva petjada de carboni pot contribuir decisivament a escurçar el camí cap a una economia lliure d’emissions contaminants. Cada cop més inversors valoren les qüestions mediambientals en les seves decisions d’inversió.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’escalada de preus generalitzada també afecta la transició energètica, concretament en l’augment del cost dels materials i minerals utilitzats en les tecnologies verdes. Marifé Fariñas, de l’equip de Back Office d’11Onze, ens explica com la revolució verda està fent augmentar el preu de les matèries primeres.

No, la revolució verda no és la causa de l’elevada inflació, però sí que és veritat que una part de l’escalada de preus és atribuïble a la transició energètica. Com explica Fariñas, “la revolució verda ha augmentat el preu de les matèries primeres, algunes fins a un 90%”. Aquest augment de preus directament relacionat amb els materials i minerals utilitzats en favor d’energies renovables es coneix com a ‘greenflation’, o inflació verda.

Aquest fenomen no deixa de ser una paradoxa que forçosament acompanya l’esforç per lluitar contra el canvi climàtic, “fugir dels combustibles fòssils augmenta la demanda de les energies renovables, però aquesta sobre demanda fa pujar el preu dels materials que componen aquests productes”, apunta Fariñas.

Tot i que una reducció de la demanda d’aquestes matèries primeres no pot ser la solució si volem assolir els objectius de transició energètica, les economies d’escala, més finançament per a projectes verds, i sobretot, reduir el cost d’aquest finançament, poden compensar part dels efectes de la inflació verda.

Fer aquests canvis implica incrementar la producció, però com diu l’agent de Back Office, “tot i que això suposa uns costos de producció, els experts no creuen que serà una amenaça per a la viabilitat de l’energia neta”.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

L’increment d’esdeveniments climàtics extrems suposa un repte per als governs i la població. Quines són les conseqüències econòmiques del canvi climàtic? Com ens podem preparar per als desastres naturals que afecten el nostre territori? En parlem amb Gemma Vallet, directora d’11Onze District i Carolina Rafales, de l’equip de producte.

Es preveu que l’estiu d’aquest any sigui un dels més calorosos de la sèrie històrica, es tracta d’una previsió que sembla repetir-se any rere any. Una entrada d’estiu marcada per un temps inestable i tempestes. Cada vegada més sovint, els meteoròlegs avisen que ve una nova DANA (depressió aïllada a nivells alts), més coneguda com a gota freda, que pot provocar precipitacions intenses durant hores o dies.

Els efectes del canvi climàtic són cada cop més palpables i no ens queda més remei que adaptar-nos i prendre les mesures necessàries per pal·liar els efectes econòmics i socials que acompanyen aquests esdeveniments climàtics extrems. Com explica Carolina Rafales, “Aquests fenòmens meteorològics poden presentar tempestes violentes i pedregades, per això cal estar preparats”.

Com fer front a una DANA

Aquest fenomen meteorològic es caracteritza per les precipitacions torrencials, sovint violentes i acompanyades de forts vents, que poden produir inundacions. El fet que aquestes precipitacions es produeixin en poc temps i en zones molt localitzades fa que puguin causar d’anys a les infraestructures i edificis perquè es fa difícil canalitzar tanta quantitat d’aigua.

Si la regió on vivim pot ser afectada per una gota freda “és essencial estar informats del desenvolupament de la tempesta i evitar sortir de casa a peu o en cotxe”, apunta Rafales. 

Així mateix, ens recorda que “cal assegurar-se que les canonades i desaigües de casa nostra estan lliures d’obstruccions”.

De la mateixa manera, no estaria de més preparar-nos per si marxés la llum, un dels efectes negatius que sovint acompanyen aquestes tempestes. Rafales ens aconsella tenir sempre els mòbils ben carregats, o bateries externes auxiliars. En casos d’inundacions extremes haurem d’abandonar l’àrea afectada i buscar refugi en una zona alta, per la qual cosa és aconsellable tenir reparat un kit d’emergències que inclogui roba de recanvi, llanternes, una ràdio, una farmaciola i provisions.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Podem canviar el món? Quina és la nostra capacitat real d’impacte sobre l’entorn que ens envolta? Lara de Castro, HR Business Partner d’11Onze, explica què és el consum conscient i com podem contribuir a la sostenibilitat del planeta amb les nostres decisions de compra quotidianes.

Sovint subestimem l’impacte que els nostres actes individuals tenen sobre l’entorn que ens envolta. Però totes les accions, per petites que siguin, contribueixen a modelar el món. Lara de Castro ho deixa clar al següent vídeo amb un exemple molt evident.

Com ella mateixa adverteix, hi ha moltes persones que pensen que un acte individual sovint “és massa feble” per a tenir un impacte significatiu en l’entorn, “però no és així”. Cada acció compta i té conseqüències que es poden acumular a les de la resta de la comunitat. La realitat és que “les nostres decisions més quotidianes són rellevants, per petites que siguin”. En aquest sentit, és molt evident el paper que juguen totes les decisions de compra si som consumidors conscients.

Què és el consum conscient?

Els consumidors conscients són persones que escullen els productes i els serveis amb criteris que van “més enllà de la relació qualitat-preu”, ja que inclouen l’impacte ambiental i social com un element decisori en els seus hàbits de compra. Una conseqüència és l’aposta pel comerç de proximitat, que “és una manera de donar suport als productors locals i evitar l’impacte econòmic i ambiental del transport”, com explica Lara de Castro.

Un altre exemple de consum conscient el trobem en l’aigua. Si volem reduir la contaminació al planeta, podem substituir el consum d’aigua embotellada, “amb totes les conseqüències que sabem que té el plàstic”, per aigua de l’aixeta tractada amb filtres sostenibles.

Com indica Lara de Castro al final del vídeo, si tots som més conscients “en els petits detalls de la vida quotidiana” la realitat és que “sí que podem canviar el món”. La decisió és nostra.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

No som prou conscients del poder que tenim com a consumidors per incidir en l’economia. Però ens ho hem de començar a creure: la ciutadania pot capgirar el mercat i fer que el comerç de proximitat i sostenible sigui encara més important.

La pandèmia ens ha fet redescobrir la importància de la comunitat i de la proximitat. Les restriccions en la mobilitat ens han fet adonar que dependre de productes que venen de l’altra punta del món no té cap sentit. De fet, encara estem patint retards en els subministraments i el comerç de productes per culpa del confinament global que hem viscut i dels embolics geopolítics, que no s’aturen mai. 

Quan parlem de productes de proximitat, sovint només pensem en els productes alimentaris, però també cal pensar en els serveis: la telefonia, l’atenció sanitària, l’energia, les finances… Tots aquests serveis els acostumen a oferir grans corporacions que tenen les seves seus fora de Catalunya i, per tant, no inverteixen els seus beneficis en la ciutadania de Catalunya. 

En canvi, si contractem els serveis en companyies, empreses o cooperatives de Catalunya, els beneficis que s’obtenen sí que s’inverteixen a casa nostra, i també contribueixen a donar feina a milers i milers de persones.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

En un moment en què el planeta ens demana responsabilitat i sentit comú, el consum també ha entrat en una nova etapa. Comprar productes nous ja no és l’única opció. Cada cop més persones aposten per allargar la vida útil de tot allò que ja existeix, i això ha donat lloc a una tendència que no només ha vingut per quedar-se, sinó que està canviant la cultura del consum: el recommerce.

El concepte és senzill però potent: vendre i comprar productes de segona mà a través de plataformes digitals. L’objectiu? Reduir residus, reutilitzar allò que encara és útil, i evitar la sobreproducció que alimenta el model de consum tradicional. És la versió pràctica de les tres famoses R de l’economia circular: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. 

Aquest canvi d’hàbits, que fins fa uns anys es considerava minoritari o alternatiu, s’ha estès amb força entre aquells consumidors que volen estalviar diners i alhora tenir un impacte positiu en el medi ambient. I per fer-ho possible, ha nascut un ecosistema digital de plataformes que faciliten la compravenda d’objectes de segona mà d’una forma ràpida, segura i assequible. A continuació, destaquem:

• Una de les grans impulsores d’aquesta revolució és Back Market, una plataforma especialitzada en tecnologia recondicionada. Smartphones, ordinadors portàtils, càmeres, petits electrodomèstics… tot passa per mans professionals que asseguren el seu correcte funcionament abans de posar-ho a la venda. A més, la mateixa plataforma actua com a garantia, oferint un servei de postvenda rigorós i àgil. És una forma intel·ligent de comprar tecnologia d’última generació a preus molt més assequibles i sense generar més deixalles electròniques.
• Per als qui volen vendre allò que ja no utilitzen —o trobar gangues en productes de tota mena—, Wallapop continua sent una de les opcions més populars. Aquesta app ha sabut posicionar-se com una mena de mercat de segona mà digital, on la proximitat i el tracte directe entre compradors i venedors en facilita la logística. Des de mobles fins a material esportiu, passant per videojocs o roba infantil, és una finestra oberta al consum responsable i pràctic.
• Una altra plataforma que cal tenir en compte és Letgo, que es diferencia per incorporar tecnologia d’intel·ligència artificial. Aquesta funcionalitat permet reconèixer els objectes a partir d’una imatge, categoritzar-los automàticament i agilitzar la seva publicació. El resultat és una experiència d’usuari molt fluida i eficient, especialment útil per a qui vol vendre sense complicacions.
• En l’àmbit de la mobilitat, Coches.net s’ha convertit en referent. Aquesta app no només permet comprar i vendre cotxes de segona mà, sinó també vehicles nous, de quilòmetre zero, autocaravanes o furgonetes. El valor afegit és la garantia que ofereixen molts dels venedors professionals de la plataforma, fet que genera confiança i redueix riscos en una operació tan sensible com és la compra d’un vehicle.
• La roba, un dels grans focus de consum massiu i contaminació, també té les seves plataformes específiques. Vinted és una comunitat de compravenda de moda que funciona com una xarxa social: les persones venen la seva roba amb fotos o vídeos, i poden seguir-se mútuament. És una manera fresca i divertida de donar una segona vida a peces que ja no fem servir, i a la vegada renovar l’armari sense caure en l’espiral del consum impulsat per la moda ràpida.
• No podem oblidar Milanuncios, un clàssic dels anuncis classificats que ha sabut adaptar-se al món digital. Amb una oferta molt variada que va més enllà dels objectes —feina, habitatge, serveis—, continua sent una plataforma molt útil per a tota mena de transaccions, especialment en entorns més rurals o per a persones que busquen opcions més tradicionals.
• I si parlem de nínxols específics, una app com Bkie demostra fins on pot arribar la personalització dins del recommerce. Dedicada exclusivament a la compravenda de bicicletes i equipament ciclista, ha creat una comunitat pròpia, fidel i activa. Amb el ciclisme en auge, aquesta app ha sabut captar les necessitats d’un col·lectiu exigent que busca qualitat, bon preu i confiança entre usuaris.

Aquesta nova manera de consumir no només té beneficis ambientals i econòmics. També canvia la relació que tenim amb els objectes, ens fa més conscients del seu valor i ens educa en una cultura del consum més madura, menys basada en la novetat i més en l’ús responsable.

Comprar de segona mà, avui, ja no és sinònim de necessitat, sinó de consciència. I el recommerce és una eina poderosa per fer realitat aquest canvi. A través d’aquestes apps, podem comprar millor, vendre allò que no utilitzem i contribuir activament a una economia més sostenible, humana i eficient. Així que la pròxima vegada que pensis a comprar alguna cosa nova, pregunta’t abans: realment ho necessito nou? Potser la resposta et sorprèn… i el planeta t’ho agrairà. 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!