Sense temps per a aturar el canvi climàtic

Les dades són clares: el moment d’actuar si volem aturar el canvi climàtic és ara, segons un informe de l’ONU. Per a aconseguir-ho, caldria reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a gairebé la meitat d’aquí a 2030 i que fossin nul·les a meitat de segle. En cas contrari, la batalla estarà perduda.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle van arribar en la dècada passada a màxims històrics. Tot i que el ritme de creixement ha disminuït, l’informe “Climate Change 2022: Mitigation of Climate Change” adverteix que només serà possible limitar l’escalfament global a 1,5 °C si es produeix una reducció immediata i profunda de les emissions.

Per a això, són necessàries grans transicions en el sector energètic, segons aquest informe, elaborat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que depèn de l’ONU. Aquestes passen per una reducció substancial de l’ús de combustibles fòssils, una electrificació generalitzada, una major eficiència energètica i l’ús de combustibles alternatius com l’hidrogen.

Cal tenir en compte que entre 2010 i 2019, per exemple, el preu de l’energia solar i les bateries de liti va baixar un 85 % i el de l’energia eòlica un 55 %, la qual cosa ha permès l’expansió d’aquestes fonts d’energia alternativa.

“Estem en una cruïlla”, afirmava Hoesung Lee, president de l’IPCC, després de la publicació de l’informe. Lee veu factible aturar el canvi climàtic si existeix la voluntat política: “Les decisions que prenguem ara poden assegurar un futur habitable. Disposem de les eines i els coneixements necessaris per a limitar l’escalfament”.

Anys crítics per davant

El problema del canvi climàtic és que ens estem quedant sense temps. Segons l’informe, per a limitar l’escalfament a uns 1,5 °C, és necessari que les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle comencin a baixar a partir de 2025, en tan sols tres anys, i es redueixin a gairebé la meitat pel 2030. A més, les emissions netes de diòxid de carboni a nivell mundial haurien de baixar a zero a principis de la dècada de 2050.

“Comptar amb les polítiques, la infraestructura i la tecnologia adequades per a permetre canvis en els nostres estils de vida i comportaments pot suposar una reducció del 40-70 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2050”, explicava Priyadarshi Shukla, un dels autors de l’estudi.

A més, Shukla indicava que “si prenem les mesures necessàries per a limitar l’escalfament a 2 °C o menys, el Producte Interior Brut (PIB) mundial seria només uns pocs punts percentuals menor al 2050 que si mantenim les polítiques actuals”.

Múltiples mesures possibles

Segons l’informe, la reducció de les emissions a les zones urbanes pot aconseguir-se mitjançant un menor consum d’energia (amb ciutats més compactes i peatonals), l’electrificació del transport en combinació amb fonts d’energia de baixes emissions i una major captació de CO₂ gràcies als espais verds. Un dels líders de la recerca, Jim Skea, destacava en particular la importància de l’eficiència energètica dels edificis per a reduir les emissions urbanes.

A més, algunes solucions fins i tot poden ajudar a limitar els impactes associats al canvi climàtic. Per exemple, les xarxes de parcs, els aiguamolls i l’agricultura urbana poden reduir el risc d’inundacions i els efectes de les illes de calor.

La reducció de les emissions en la indústria, que suposen una quarta part del total, requerirà nous processos de producció, generació d’energia elèctrica de baixes o nul·les emissions, hidrogen i, quan sigui necessari, la captura i l’emmagatzematge de carboni, segons l’informe. També un ús més eficient dels materials i la reducció de residus.

En el cas de materials bàsics com l’acer, els materials de construcció i els productes químics, l’informe adverteix que ja s’estan assajant processos de producció amb emissions de gasos d’efecte hivernacle baixos o nuls.

L’informe mostra que, si bé els fluxos financers són entre tres i sis vegades inferiors als necessaris per a limitar l’escalfament per sota dels 2 °C al 2030, hi ha suficient capital i liquiditat a nivell mundial per a aconseguir la inversió requerida. Per això, reclama senyals clars a governs i institucions internacionals, així com una major coordinació.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Com és possible que contamini una cosa que no existeix físicament? El cert és que les criptomonedes requereixen gran quantitat d’energia per a les granges de minat. De fet, si el bitcoin fos un país, se situaria entre els 30 principals consumidors d’electricitat del món, com explica l’agent d’11Onze Aitor Canudas.

Tan sols uns dies després de la primera transacció de bitcoins, que es va realitzar al gener de 2009, el pioner de la criptografia Hal Finney mostrava a Twitter la seva preocupació sobre les emissions de CO₂ que generaria aquesta criptomoneda. I no anava errat.

Un estudi de la Universitat de Cambridge calcula que la xarxa bitcoin consumeix més de 121 TWh d’energia anualment, la qual cosa vol dir que, si fos un país,  se situaria “entre els 30 principals consumidors mundials d’electricitat”, segons Canudas. De fet, per a que ens fem una idea de la magnitud de les dades, l’agent d’11Onze indica que aquesta criptomoneda gairebé consumeix tanta electricitat com Suècia i genera més emissions de CO₂ que Las Vegas.

La raó és que els processos necessaris per a les operacions de les criptomonedes requereixen una gran quantitat d’equips informàtics, les “granges de minat” i, per tant, una enorme quantitat d’energia. “Aquest conjunt de processos informàtics necessaris per validar les transaccions i generar nous blocs representa un 0,2 % del consum mundial d’electricitat”, especifica Aitor Canudas.

El problema és especialment greu en el cas del bitcoin, ja que, com advertia recentment Bill Gates, aquesta criptomoneda és la que consumeix més electricitat per transacció. D’aquí que, segons estimacions del Massachusetts Institute of Technology (MIT), l’ús dels bitcoins generi una petjada de carboni cada any d’entre 22 i 22,9 megatones.

L’origen brut d’una energia neta

Si bé normalment veiem l’electricitat com una energia neta, això depèn bàsicament del seu origen. Sobretot a Àsia, i especialment a la Xina, gran part de l’electricitat generada prové de la combustió de carbó, que resulta molt contaminant. Per això, el fet que un altíssim percentatge de les granges de minat se situïn en aquesta regió per aconseguir els preus de l’electricitat més assequibles multiplica la petjada de carboni.

De cara a preservar el medi ambient, Aitor Canudas assenyala la necessitat d’augmentar el percentatge d’energies renovables en l’electricitat que s’utilitza “per crear els nous blocs i fer les transaccions del bitcoin”. Una altra alternativa que apunta l’agent d’11Onze seria recórrer a criptomonedes alternatives, com el cardano, “que en teoria contaminen menys que el bitcoin”.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els esdeveniments meteorològics extrems suposen el risc més gran per la humanitat durant la pròxima dècada, segons constata l’últim Informe de Riscos Globals 2024 del Fòrum Econòmic Mundial. Tanmateix, la desinformació i la incertesa econòmica representen les principals preocupacions a curt termini.

L’informe anual sobre Riscos Globals elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial analitza els principals reptes a què s’enfronta el món a dos i deu anys vista. Així mateix, examina possibles cooperacions i diferents enfocaments per a fer front a aquests riscos mundials.

En l’elaboració de l’informe de 2024 s’han enquestat 1.490 experts del món acadèmic, l’empresa, l’administració, la comunitat internacional i la societat civil. Com a complement a aquestes dades, s’hi ha afegit l’Enquesta d’Opinió Executiva (EOS) feta a 11.000 líders empresarials en 113 economies, per a identificar els riscos que suposen l’amenaça més greu per a cada país.

S’analitzen un total de 34 riscos globals, entre els quals es troben factors de caràcter tecnològic i econòmic, així com riscos socials i geopolítics. Com a risc global s’entén la possibilitat que es produeixi un esdeveniment o condició que afectaria negativament una proporció significativa del PIB mundial, la població o els recursos naturals.

Els principals riscos globals estan vinculats al canvi climàtic

Els canvis relacionats amb l’emergència climàtica, com ara els fenòmens meteorològics extrems, la pèrdua de biodiversitat, el col·lapse dels ecosistemes o l’escassetat de recursos naturals, representen l’amenaça més gran per la humanitat en els pròxims deu anys.

Dos terços dels enquestats estan preocupats pels esdeveniments meteorològics extrems durant la pròxima dècada, un factor que també ocupa el segon lloc quant a risc en els pròxims dos anys. En aquest cas, 5 dels 10 principals riscos globals estan relacionats amb el medi ambient i el canvi climàtic.

Entre els responsables d’organitzacions de la societat civil, Kirsten Schuijt, directora general de WWF Internacional, avisava que “a menys que prenem mesures urgents, l’amenaça només s’intensificarà i ens aproparà a infligir danys irreversibles a la societat i als ecosistemes”. De fet, hi ha estudis que mostren que en la dècada de 2030 podrien produir-se canvis potencialment irreversibles en el planeta si les temperatures continuen augmentant.

Augmenta el risc de desinformació i polarització social

La desinformació, inclosa la generada per la intel·ligència artificial, i la polarització social i política ocupen el segon i tercer lloc en el rànquing de preocupacions. Les societats polaritzades són més propenses a fiar-se d’informació (veritable o falsa) que confirma els seus biaixos. A curt termini, la desinformació pot afectar 4.000 milions de persones que votaran en 60 països durant 2024. 

A l’informe s’avisa que els mateixos governs estaran cada vegada més en condicions de determinar quin relat és considerat com “la veritat”, la qual cosa podria permetre als partits polítics monopolitzar el discurs públic i suprimir les veus discrepants. Per tant, es preveu que la desinformació continuï sent utilitzada per actors nacionals i estrangers per ampliar les divisions sociopolítiques. 

En aquest context, la polarització social emergeix com un dels principals riscos que estan interconnectats amb la recessió econòmica i la manca d’oportunitats. A més, les tensions geopolítiques i els conflictes armats estan afectant greument la subsistència de milions de persones, i incrementen la possibilitat que esclati una guerra de conseqüències globals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Davant de desastres naturals (o pandèmics) la societat es veu obligada a canviar i evolucionar. No existeix l’opció de no fer res. Les circumstàncies no controlables obliguen a crear comunitats resistents als canvis. 

L’escalfament de la terra i el canvi climàtic ens fan més vulnerables als desastres naturals. La responsable de l’ONU per la Reducció del Risc de Desastres, Mami Mizutori, alertava que en els pròxims vint anys el nombre de desastres o catàstrofes es duplicarà, i la causa per al 90% d’aquests estarà relacionada amb el canvi climàtic.

S’hi sumen factors com la pobresa, la contaminació atmosfèrica, l’augment demogràfic o la urbanització incontrolada o de risc. El resultat: més zones perilloses i més persones exposades. El nostre present i futur estarà marcat pels canvis constants, siguin naturals, tecnològics, polítics o socials.

Estem condemnats a conviure en un món canviant, però estem preparats per això? Analitzem com l’adaptació, una característica intrínseca en l’ésser humà, serà clau en la construcció de les societats resilients del futur.

Evitar els canvis o prevenir-los?

Davant d’un desastre, o d’una situació de canvi general, el pitjor que podem fer és no fer res. Per això, Margareta Wahlström, secretaria adjunta d’Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides, destaca la importància d’actuar per minimitzar els desastres. Alguns, com ara els relacionats amb el canvi climàtic, tenim la capacitat de contribuir a evitar-los. Però per aquells que no podem evitar, cal construir societats resistents als canvis, i la urgència és fer-ho abans que tingui lloc el pròxim desastre, tal com descriu Wahlström al seu article. 

Ensenyar això és imprescindible en tots els àmbits. Cada euro invertit en la prevenció pot estalviar-ne fins a set en la recuperació. I en aquest punt, la capacitat d’adaptació de la població és un factor clau. Cal entrenar la nostra ment per fer-la més resilient als canvis, i deixar enrere la mirada tradicional que vincula els canvis amb la por i la negativa a evolucionar.

Tornar al punt d’equilibri

L’adaptació als canvis és una característica més en l’ésser humà, fins i tot des d’un punt de vista biològic. És el que es coneix com a homeòstasi, concepte sorgit el 1865 pel metge Claude Bernard, que fa referència a la tendència general per la qual un organisme restableix l’equilibri i l’estabilitat interna. Des del punt de vista psicològic, la lectura és que davant situacions de canvi, les persones tendim a trobar l’equilibri de nou, és a dir, que tant el canvi com l’estabilització són dues constants innegables en la vida humana.

Per la seva banda, Darwin també s’apropava a aquesta idea en el seu procés de l’evolució, defensant que evolucionar no és més que tenir la capacitat d’adaptar-se a nous entorns.

En el canvi hi ha l’evolució

El psicòleg Jean Piaget teoritzava que la principal característica i, per tant, tret diferencial dels éssers vius, és justament aquesta capacitat d’autoregular-se. El nostre sistema, des de la part més biològica fins a la psicològica, és capaç de recuperar o restablir les estructures danyades. Per tant, un ésser viu és dinàmic i actiu per naturalesa, i canviar no és més que la resposta de supervivència del nostre cos en un intent d’adaptar-se a l’entorn. 

Piaget diferenciava dues formes d’adaptació: l’assimilació, que consisteix a incloure les novetats en els nostres esquemes ja definits. I l’acomodació, que modifica els esquemes per adaptar-los a les noves demandes. Passant la teoria a la pràctica, en l’era de la pandèmia podem haver-nos sentit identificats amb un sistema o altre segons el nostre comportament: hem incorporat els nous hàbits en la nostra rutina diària?, o bé,  l’hem modificat per crear-ne una de nova basada en el moment actual? 

Sigui quina sigui la nostra forma de posicionar-nos davant dels canvis, l’important és haver realitzat el procés d’adaptació. Això és el que ens pot salvar dels canvis constants: l’acció, fugir de la negació i l’estancament i obrir la possibilitat que cada canvi ens suposi un nou escenari prou reptador per obligar-nos a replantejar-nos-ho tot, sense més alternativa que evolucionar.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

L’escalada de preus generalitzada també afecta la transició energètica, concretament en l’augment del cost dels materials i minerals utilitzats en les tecnologies verdes. Marifé Fariñas, de l’equip de Back Office d’11Onze, ens explica com la revolució verda està fent augmentar el preu de les matèries primeres.

No, la revolució verda no és la causa de l’elevada inflació, però sí que és veritat que una part de l’escalada de preus és atribuïble a la transició energètica. Com explica Fariñas, “la revolució verda ha augmentat el preu de les matèries primeres, algunes fins a un 90%”. Aquest augment de preus directament relacionat amb els materials i minerals utilitzats en favor d’energies renovables es coneix com a ‘greenflation’, o inflació verda.

Aquest fenomen no deixa de ser una paradoxa que forçosament acompanya l’esforç per lluitar contra el canvi climàtic, “fugir dels combustibles fòssils augmenta la demanda de les energies renovables, però aquesta sobre demanda fa pujar el preu dels materials que componen aquests productes”, apunta Fariñas.

Tot i que una reducció de la demanda d’aquestes matèries primeres no pot ser la solució si volem assolir els objectius de transició energètica, les economies d’escala, més finançament per a projectes verds, i sobretot, reduir el cost d’aquest finançament, poden compensar part dels efectes de la inflació verda.

Fer aquests canvis implica incrementar la producció, però com diu l’agent de Back Office, “tot i que això suposa uns costos de producció, els experts no creuen que serà una amenaça per a la viabilitat de l’energia neta”.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

L’increment d’esdeveniments climàtics extrems suposa un repte per als governs i la població. Quines són les conseqüències econòmiques del canvi climàtic? Com ens podem preparar per als desastres naturals que afecten el nostre territori? En parlem amb Gemma Vallet, directora d’11Onze District i Carolina Rafales, de l’equip de producte.

Es preveu que l’estiu d’aquest any sigui un dels més calorosos de la sèrie històrica, es tracta d’una previsió que sembla repetir-se any rere any. Una entrada d’estiu marcada per un temps inestable i tempestes. Cada vegada més sovint, els meteoròlegs avisen que ve una nova DANA (depressió aïllada a nivells alts), més coneguda com a gota freda, que pot provocar precipitacions intenses durant hores o dies.

Els efectes del canvi climàtic són cada cop més palpables i no ens queda més remei que adaptar-nos i prendre les mesures necessàries per pal·liar els efectes econòmics i socials que acompanyen aquests esdeveniments climàtics extrems. Com explica Carolina Rafales, “Aquests fenòmens meteorològics poden presentar tempestes violentes i pedregades, per això cal estar preparats”.

Com fer front a una DANA

Aquest fenomen meteorològic es caracteritza per les precipitacions torrencials, sovint violentes i acompanyades de forts vents, que poden produir inundacions. El fet que aquestes precipitacions es produeixin en poc temps i en zones molt localitzades fa que puguin causar d’anys a les infraestructures i edificis perquè es fa difícil canalitzar tanta quantitat d’aigua.

Si la regió on vivim pot ser afectada per una gota freda “és essencial estar informats del desenvolupament de la tempesta i evitar sortir de casa a peu o en cotxe”, apunta Rafales. 

Així mateix, ens recorda que “cal assegurar-se que les canonades i desaigües de casa nostra estan lliures d’obstruccions”.

De la mateixa manera, no estaria de més preparar-nos per si marxés la llum, un dels efectes negatius que sovint acompanyen aquestes tempestes. Rafales ens aconsella tenir sempre els mòbils ben carregats, o bateries externes auxiliars. En casos d’inundacions extremes haurem d’abandonar l’àrea afectada i buscar refugi en una zona alta, per la qual cosa és aconsellable tenir reparat un kit d’emergències que inclogui roba de recanvi, llanternes, una ràdio, una farmaciola i provisions.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

El món s’enfronta a una crisi alimentària. Els preus dels aliments s’estan disparant i els consumidors estan canviant els seus hàbits. La nova situació suposa alhora un repte i una oportunitat per a la indústria agroalimentària catalana.

L’IPC anticipat de setembre s’ha situat en el 8,9 %, sobretot per l’encariment dels carburants i aliments, segons l’INE. I plou sobre mullat si analitzem l’evolució dels preus de la cistella de la compra, tot i que la inflació interanual d’aliments i begudes no alcohòliques va ser del 6,2 %, disminuint dues dècimes en comparació al mes anterior. Cal destacar els elevats preus especialment les de productes bàsics com la carn, el pa, els cereals, els llegums, les hortalisses, la llet, el formatge i els ous.

La majoria de consumidors a Espanya han percebut aquests canvis i un 75 % ja han modificat els seus hàbits de compra, com indica una enquesta de la consultora McKinsey. Entre abril i maig, la meitat han provat alguna marca blanca, el 30 % han canviat de marca i el 26 % afirmen haver canviat de botiga o distribuïdor. Sens dubte, la principal causa és la cerca de millors preus.

A més, segons un informe de l’asseguradora Allianz, si els productors acaben traslladant al preu final dels aliments l’increment que han experimentat en els seus costos, sobretot per la pujada de carburants, electricitat i fertilitzants, la cistella de la compra s’encarirà enguany un 13 % a Espanya. Cal tenir en compte que actualment les llars europees ja dediquen de mitjana entre el 12% i el 25% dels seus ingressos, segons el país, a alimentació i begudes. Per tant, moltes economies familiars podrien veure’s ofegades.

Un estímul per al comerç de proximitat

El gran impacte del preu dels carburants en les cadenes de distribució pot suposar un impuls per al comerç de proximitat, com reflecteix l’informe “El sector agroalimentari a Catalunya”, elaborat per Acció i Prodeca. En aquest sentit, tant productors com distribuïdors hauran d’ajustar les seves estratègies per guanyar competitivitat.

La crisi alimentària suposa una oportunitat per al sector a Catalunya, tot i que també planteja riscos. Liderat per les indústries càrnies, el sector agroalimentari és un dels clars referents de l’economia catalana, ja que genera el 19,2 % del PIB, amb una facturació global de 43.088 milions d’euros. El sector primari suposa gairebé l’11 % del total; la indústria d’alimentació i begudes, el 70 %; i la indústria auxiliar, més del 19 %.

En el nou context, part dels productors i distribuïdors locals, sobretot els del sector primari, podran ampliar la seva quota de mercat a Catalunya, ja que els seus productes guanyaran competitivitat respecte als importats. De totes maneres, ningú pot passar per alt les grans tendències i reptes del sector que apunta l’informe d’Acció i Prodeca.

Tres àmbits d’actuació

Per començar, en el terreny mediambiental serà necessari tenir molt en compte la importància de la producció sostenible, basada en la bioeconomía circular i l’agricultura de precisió, o aspectes com la reducció del plàstic. La traçabilitat dels aliments permetrà identificar la seva sostenibilitat i assegurar-ne l’autenticitat.

També destaquen les oportunitats per a nous productes en l’àmbit de l’alimentació saludable. Això inclou productes que contribueixin a reduir la incidència de determinades malalties (diabetis, patologies cardiovasculars…), productes funcionals i l’àrea de la nutrigenética, que tendeix a personalitzar cada vegada més l’alimentació en funció de les característiques genètiques del consumidor.

Un tercer camp d’acció és el de la innovació. La tecnologia ha de facilitar el llançament de nous ingredients, additius i suplements alimentaris. D’altra banda, la implantació de la Indústria 4.0 en el sector hauria de permetre-li treure profit del ‘big data’ o la Internet de les coses.

Més dificultats per a les empreses exportadores

En general, les empreses amb major dependència de les exportacions seran les que més patiran per digerir els canvis en el mercat. Es podria dir que el sector agroalimentari català s’ha menjat el món en els últims anys, ja que les seves vendes a l’estranger s’apropen als 13.000 milions i suposen el 16% de les exportacions catalanes.

Per això, en alguns casos serà difícil que el creixement en el mercat interior pugui equilibrar la pèrdua de presència a l’exterior. Un clar exemple és el de la carn i els embotits, les exportacions del qual generen gairebé 4.600 milions d’euros (36% del total) i que està molt concentrat en el porcí.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Davant la creixent pressió per reduir les emissions de CO₂, el sector de l’aviació comercial està explorant la viabilitat d’utilitzar combustibles més sostenibles. Tot i que encara queden alguns reptes per superar, el SAF (Sustainable Aviation Fuel) i l’hidrogen verd es presenten com a possibles solucions per a descarbonitzar el transport aeri.

Per bé que en els darrers 30 anys el sector de l’aviació ha aconseguit reduir la seva petjada de carboni en un 50%, encara representa el 2,5% de les emissions globals de CO₂, el 13,9% de les emissions del transport de mercaderies, i depèn predominantment dels combustibles d’aviació convencionals. 

En el marc europeu d’aconseguir ser el primer continent climàticament neutre pel 2050, assolir aquesta fita passarà necessàriament per un sector industrial que avanci en el desenvolupament de tecnologies capdavanteres per a disposar de combustibles més nets, impulsant la propulsió de motors d’aviació híbrids i gestionant eficientment el trànsit aeri.

A diferència del què s’ha vist en la indústria de l’automòbil, el sector de l’aviació no es pot electrificar tan fàcilment. La propulsió elèctrica amb bateries només és factible aplicar-la en petites aeronaus o avions regionals que realitzen recorreguts curts i porten càrregues de menor envergadura, almenys en un futur pròxim. 

En aquest sentit, Abel Jiménez, enginyer cap del fabricant de motors ITP Aero, apunta que “com a mínim durant les pròximes dues dècades, la principal forma de propulsió dels avions continuarà sent el motor de combustió”. Per tant, la transició cap a una aeronàutica neutra en carboni requerirà l’adopció d’alternatives més viables i immediates basades en la capacitat tecnològica actual.

Combustible d’aviació sostenible (SAF)

El SAF (Sustainable Aviation Fuel) pot ser utilitzat en els motors d’avions convencionals sense necessitar grans modificacions tècniques. Es tracta d’un combustible produït a partir de residus orgànics, com ara oli de cuina usat, residus agrícoles o restes de la indústria agroalimentària. Els seus defensors argumenten que pot reduir les emissions de CO₂ fins a un 80% en comparació amb el querosè tradicional.

No obstant això, produir i distribuir SAF no és una tasca senzilla. D’una banda, l’oferta de la matèria primera necessària és cada vegada més escassa, per l’altre, recol·lectar l’oli de milers de cuines i transportar el combustible des de les refineries a milers d’aeroports és car, laboriós i requereix molt temps.

A més, amb l’objectiu de mantenir la sostenibilitat d’aquest combustible, els fabricants de SAE no poden competir amb la producció normal d’aliments mitjançant l’ús de terres agrícoles de primera necessitat, l’ús d’aigua o de matèries primeres que no siguin residus.

Això encareix el producte final, que actualment és de dues a dues vegades i mitja més car que el combustible d’aviació convencional. Ampliar aquest procés per abaratir costos implica la creació de noves cadenes de subministrament i fer-lo de manera sostenible tampoc és fàcil.

Així doncs, estem lluny de tenir la capacitat de produir i distribuir SAF de manera sostenible en grans quantitats. Actualment, aquest combustible només representa una ínfima part de les necessitats totals del sector aeri i, encara que, segons l’Associació de Transport Aeri Internacional, enguany la seva producció es triplicarà respecte als nivells de 2023, tan sols cobrirà un 0,53% de la demanda de combustible d’aviació.

Hidrogen, una tecnologia prometedora

Molts analistes de la indústria de l’aviació creuen que l’ús de l’hidrogen verd o hidrogen produït amb energies renovables és el camí a seguir. L’avantatge principal de l’hidrogen és que no emet CO₂ durant la seva combustió; el producte final és aigua. Això el converteix en una tecnologia ideal per assolir la neutralitat climàtica.

Pot ser utilitzat com a combustible en motors de combustió o en cèl·lules de combustible que generen electricitat per alimentar motors elèctrics. Empreses com Airbus, Rolls-Royce, Safran i MTU han anunciat plans per desenvolupar avions comercials impulsats per hidrogen que podrien estar en operació cap al 2035.

David Álvaro Granero, Engineering Senior Site Rep (ESSR) a Airbus, va indicar que estan treballant per oferir un 100% de capacitat SAF en els seus avions abans del 2030 i, quant a l’hidrogen, estan valorant tres opcions: la combustió directa de l’hidrogen líquid amb turbohèlix o turbofan, les piles de combustible d’hidrogen per aconseguir una propulsió elèctrica i una arquitectura híbrida combinant les dues opcions.

L’hidrogen produït amb energies renovables no és tan assequible com el querosè, però no és tan car com el SAF i seria molt més fàcil escalar la seva producció. Això no obstant, com a combustible d’aviació, també presenta alguns desavantatges, com la seva baixa densitat aparent i la dificultat d’emmagatzemar-ho i transportar-ho a causa de la seva inflamabilitat i risc d’explosió. La qual cosa requerirà que els aeroports efectuïn grans inversions per construir tota una nova infraestructura pel seu emmagatzemant i distribució. 

En última instància, queda clar que, per ser efectives, el conjunt de solucions que s’adoptin per descarbonitzar la indústria de l’aviació requeriran la col·laboració de tots els actors del sector en l’àmbit global.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Podem canviar el món? Quina és la nostra capacitat real d’impacte sobre l’entorn que ens envolta? Lara de Castro, HR Business Partner d’11Onze, explica què és el consum conscient i com podem contribuir a la sostenibilitat del planeta amb les nostres decisions de compra quotidianes.

Sovint subestimem l’impacte que els nostres actes individuals tenen sobre l’entorn que ens envolta. Però totes les accions, per petites que siguin, contribueixen a modelar el món. Lara de Castro ho deixa clar al següent vídeo amb un exemple molt evident.

Com ella mateixa adverteix, hi ha moltes persones que pensen que un acte individual sovint “és massa feble” per a tenir un impacte significatiu en l’entorn, “però no és així”. Cada acció compta i té conseqüències que es poden acumular a les de la resta de la comunitat. La realitat és que “les nostres decisions més quotidianes són rellevants, per petites que siguin”. En aquest sentit, és molt evident el paper que juguen totes les decisions de compra si som consumidors conscients.

Què és el consum conscient?

Els consumidors conscients són persones que escullen els productes i els serveis amb criteris que van “més enllà de la relació qualitat-preu”, ja que inclouen l’impacte ambiental i social com un element decisori en els seus hàbits de compra. Una conseqüència és l’aposta pel comerç de proximitat, que “és una manera de donar suport als productors locals i evitar l’impacte econòmic i ambiental del transport”, com explica Lara de Castro.

Un altre exemple de consum conscient el trobem en l’aigua. Si volem reduir la contaminació al planeta, podem substituir el consum d’aigua embotellada, “amb totes les conseqüències que sabem que té el plàstic”, per aigua de l’aixeta tractada amb filtres sostenibles.

Com indica Lara de Castro al final del vídeo, si tots som més conscients “en els petits detalls de la vida quotidiana” la realitat és que “sí que podem canviar el món”. La decisió és nostra.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

El transport de mercaderies segueix creixent, impulsat per un model econòmic globalitzat. Les cadenes de subministrament s’han tornat més complexes i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle s’ha disparat en els últims anys. Només un canvi en els nostres hàbits de consum pot revertir la tendència.

La globalització i l’increment del comerç han fet que cada any es moguin milers de milions de tones de càrrega pel món en camions, vaixells, trens i avions. L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) estimava en el 2018 que aquest moviment de mercaderies genera el 8 % de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, i fins a l’11 % si s’inclouen els produïts en magatzems i ports. Si no es prenen mesures, el transport de mercaderies es convertirà en el sector més contaminant pel 2050.

El transport terrestre, bàsicament en camió i furgoneta, representa el 62 % d’aquestes emissions. Tot i que el combustible utilitzat en el transport marítim és molt més contaminant, el fet que la capacitat de càrrega per vehicle sigui molt inferior en el terrestre ho fa molt més ineficient des d’un punt de vista mediambiental. Per la mateixa quantitat de càrrega i distància, el transport per carretera genera més de 100 vegades més CO₂ que el marítim.

A més, el transport de mercaderies per carretera és un sector en ràpid creixement, en part pel l’auge del comerç electrònic i el lliurament a domicili. I es tracta del segment de transport més difícil de descarbonizar, ja que la utilització d’energies netes està molt menys desenvolupada que en el transport de persones.

La llei de la mar

El transport marítim és la columna vertebral del comerç mundial. L’any 2018 es van transportar 11.000 milions de tones de mercaderies per mar i les emissions de CO₂ relacionades van ascendir a més de 700 milions de tones.

La importància d’aquest sector és tal que va quedar fora de l’Acord de París de 2016 i es preveu que en 2050 representi fins al 10 % de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle si no es prenen mesures. La demanda de matèries primeres i el transport de contenidors no deixa de créixer.

Cal tenir en compte que els grans vaixells funcionen amb combustibles fòssils molt contaminants, sobretot fuel pesant, que conté altes quantitats de sofre, cendres, metalls pesants i altres residus tòxics.

Un problema anomenat sofre

Fins l’any 2020, el límit màxim de sofre en els combustibles per al transport marítim era del 3,5 %, mentre que el permès per la Unió Europea en els carburants per al transport per carretera és del 0,00001 %. Una dada publicada pel diari ‘The Guardian’ fa uns anys resulta molt revelador: 15 dels vaixells més grans del món contaminaven tant com 760 milions d’automòbils.

Després d’anys de consultes, l’Organització Marítima Internacional (OMI) va reduir en 2020 el nivell de sofre permès en el combustible per a vaixells del 3,5 % a un 0,5 % aproximadament. Així i tot, la previsió que el trànsit marítim de mercaderies continuï augmentant fins a duplicar en 2050 els nivells de 2005 limita notablement l’impacte d’aquesta mesura.

Més contaminació

Els informes de l’OMI publicats en els últims anys han revelat que, en lloc de reduir-se, les emissions dels vaixells han augmentat un 10 % des de 2008 i continuaran fent-ho si no hi ha canvis dràstics. De fet, si tot el transport marítim fos un país, seria el sisè més contaminant del món, per davant d’Alemanya.

El Comitè de Protecció del Medi Ambient Marí d’aquesta organització va plantejar en 2020 una reducció parcial d’emissions de CO₂ per a aquesta dècada i ampliar la rebaixa fins al 50 % en 2050. No obstant això, l’organització que regula el trànsit marítim internacional va prescindir de les recomanacions i només va acordar mesures a curt termini i no vinculants.

La conseqüència és que les emissions de CO₂ dels vaixells de càrrega continuaran augmentant en els pròxims anys. Si el sector navilier no posa en marxa estratègies verdes, la seva producció de gasos d’efecte hivernacle creixerà un 15 % d’aquí a 2030. I si segueix les recomanacions de l’OMI, aquest percentatge gairebé no variarà.

En aquest context, l’única solució per a frenar l’impacte del transport de mercaderies en el medi ambient passa per canvis en els nostres hàbits de consum personals: sobretot reduir el volum i el pes de les nostres compres, i prioritzar els productes de proximitat.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.