La indústria tèxtil és la segona més contaminant

El concepte de “moda ràpida” ha disparat el consum de roba en l’últim quart de segle. Es tracta d’un model molt agressiu amb el medi ambient, que ha portat a la indústria tèxtil a convertir-se en la segona més contaminant del món. La situació comença a canviar, però la pretesa circularitat encara queda molt lluny.

 

Si planeges un viatge a Xile per a aquest estiu i tens previst visitar l’impressionant desert d’Atacama, et sorprendrà una atracció indesitjada. Milers de tones de deixalles tèxtils s’acumulen en el que s’ha convertit en el major abocador de roba usada del món.

Per desgràcia, no és l’únic. Com denuncia un informe de Greenpeace, cada any una enorme quantitat de roba acaba en abocadors de llocs recòndits. I aquest problema és tan sols la punta de l’iceberg del mal que genera el sector tèxtil al medi ambient.

En l’últim quart de segle, el model de “moda ràpida” que han impulsat gegants com Inditex, basat en una elevada rotació de peces barates i de poca qualitat, ha disparat el consum de roba. A la Unió Europea, per exemple, la quantitat de roba comprada per persona ha augmentat un 40 % des del 1996. Cada any els europeus consumim 26 kg de tèxtils i ens desprenem d’11 kg, que majoritàriament són incinerats o acaben en abocadors. Solament es recicla una ínfima quantitat de peces.

 

La segona indústria més contaminant

La pretesa circularitat de la indústria de la moda encara queda lluny. Com advertia l’ONU l’any 2019, es tracta del segon sector més contaminant del món en diversos àmbits, després del petrolier. I les dades del Parlament Europeu apunten en la mateixa direcció.

Per començar, els tints i productes d’acabat són els responsables del 20 % de la contaminació mundial d’aigua potable. Part de les substàncies utilitzades per donar color a la roba acaben en els rius, amb el consegüent impacte en la seva flora i fauna. Un cas paradigmàtic és el de Bangladés, on rius com el Buriganga han anat canviant periòdicament de color pels centenars d’adoberies instal·lades en les seves ribes.

Una altra qüestió és la ingent quantitat de recursos hídrics que requereix la indústria tèxtil: per elaborar una sola samarreta de cotó es necessiten 2.700 litres d’aigua, el mateix que beu una persona en diversos anys. I és que el cultiu de cotó és un dels que més aigua requereix.

La situació no millora en el cas de fibres sintètiques com el polièster i el niló. Si bé en aquests casos la despesa d’aigua és menor, la seva petjada de carboni augmenta en ser derivats del petroli. En total, es calcula que la indústria de la moda genera el 10 % de les emissions mundials de CO₂.

D’altra banda, el rentat de la roba sintètica, que no és biodegradable, allibera cada any mig milió de tones de microfibres. Es tracta del 35 % dels microplàstics primaris que acaben en els oceans, segons un informe de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa.

 

Cap a un sector més circular

Des d’organitzacions ecologistes reclamen un canvi de paradigma en la indústria tèxtil per a fer-la més sostenible i un acord internacional que prohibeixi l’exportació de deixalles tèxtils.

La Unió Europea ja ha instat els governs a establir lleis més estrictes sobre la producció i el reciclatge de la roba amb l’objectiu de reduir la seva petjada ecològica. De fet, els països de la UE estan obligats a fer una recollida separada dels tèxtils abans de 2025 i el pla d’acció per a l’economia circular aspira a una economia totalment neutra en carboni per al 2050.

L’estratègia europea inclou nous requisits de disseny ecològic per als productes tèxtils, una informació més clara per al consumidor i un passaport digital per a les peces. La idea és que els fabricants es responsabilitzin dels seus productes al llarg de tota la cadena de valor i que els consumidors ho tinguin més fàcil a l’hora de triar roba més sostenible gràcies a l’etiqueta ecològica.

Més enllà del marc regulador, és fonamental la conscienciació individual. En aquest sentit, una recent enquesta de l’OCU dona arguments per a l’optimisme, ja que el 36% dels enquestats ja evita les marques de “moda ràpida”, el 84 % afirma no comprar més roba de la necessària i un 89 % dona o recicla la seva roba. Si la tendència es consolida, potser el desert de Atacama pugui continuar sent només això: un desert.

 

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

“Compra la roba que t’agradi, però que duri”

3min lectura

La indústria de la moda és una de les més contaminants del

Sostenibilitat

El transport de mercaderies

4min lectura

El transport de mercaderies segueix creixent, impulsat per un

Economia

Alongside

8min lectura

El mar ha patit molt durant les últimes dècades, i l’ésser humà ha accelerat aquest



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Jana RomanJana Roman says:
    Jana

    Molt interessant!

    • Silvia GranadoSilvia Granado says:
      Silvia

      Ens alegrem Jana que t’hagi semblat interessant. Seguim!

      Fa 5 dies
  2. Pere Maria EstremPere Maria Estrem says:
    Pere Maria

    Desitjo que el desert d’Atacama continuï sent només un desert.

  3. Laura CarlúsLaura Carlús says:
    Laura

    Important mencionar que la histrionica producció conseqüència d’aquesta moda ràpida, de múltiples col·leccions anuals, està implicant unes condicions laborals del tot alienadores per a moltes treballadores de les empreses subcontractades a Àsia que fabriquen per aquestes marques populars.

  4. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:

Deixa una resposta

App Store Google Play