Water, an essential good in private hands

Plogui, nevi o faci sol, el subministrament de l’aigua que consumeixen més del 80% dels catalans segueix en mans d’empreses totalment o parcialment privades. Malgrat els esforços per recuperar la gestió pública d’aquest servei, les multinacionals del sector es resisteixen a perdre un negoci milionari.

A través de l’empresa pública ONAIGUA, el consell comarcal d’Osona va assumir l’abril de l’any passat la gestió del subministrament d’aigua en aquesta comarca, pel que dona servei a 11.400 punts de consum i arriba a més de 25.000 habitants. Es va convertir en el primer consell comarcal a prendre una mesura d’aquest calat.

Podríem dir que es tracta d’una anomalia del mercat, ja que el subministrament de l’aigua a Catalunya està majoritàriament en mans privades. Un reduït nombre d’empreses privades administren i es lucren d’aquest bé preuat al nostre país gràcies a concessions moltes vegades qüestionades. I això que en el món la gestió pública assorteix al 90% de la població i Nacions Unides reconeix l’aigua com un dret humà.

Segons les dades de la plataforma Aigua és vida, més del 80% dels catalans obtenen l’aigua a través d’un servei totalment o parcialment privatitzat, mentre que el que el servei públic no arriba ni al 20% de la població. Aquest desequilibri s’explica pel domini del model privat en els municipis amb un major volum de població, que són els més rendibles.

Pressió per a municipalitzar un servei bàsic

Davant aquesta realitat, existeix una creixent pressió per recuperar la gestió pública d’aquest servei. L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) ja compta amb 68 membres i representa al 47% de la població de Catalunya. Recentment, publicava un informe amb propostes de reformes legislatives per canviar aquesta situació.

Sis municipis, l’Associació de micropobles de Catalunya i una nova empresa pública es van sumar a aquesta entitat l’any 2022. Dels nous municipis, només Mieres (la Garrotxa), Collbató (Baix Llobregat) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà) gestionen directament l’aigua. Castelló d’Empúries està en procés de municipalitzar el servei, mentre que Manlleu i Sitges encara estan lligades a concessions per més d’una dècada amb Sorea i Agbar. Quant a l’Associació de micropobles de Catalunya, cal tenir en compte que el 70% dels municipis de menys de mil habitants, que són els menys rendibles, ja gestionen directament el subministrament d’aigua.

Gairebé un monopoli

Tot i que les empreses privades que gestionen l’aigua a Catalunya es presenten amb diferents noms segons el municipi, la majoria pertanyen al grup Agbar, que està valorat en uns 3.000 milions d’euros.

Aquest grup controla totalment l’empresa Sorea i posseeix gairebé el 80% de la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA), el 68% d’Aigües de Rigat (Igualada) i el 49% de l’Empresa Municipal Aigües de Tarragona (Ematsa). A més, té al voltant del 35% de Mina Pública de Terrassa i el 31% de Girona SA.

Els seus beneficis no sols provenen de la venda d’aigua, que l’any passat pretenia encarir un 7,4% a Barcelona. També de la subcontractació de serveis a les seves filials. Això permet que a la Ciutat Comtal, per exemple, el cost dels comptadors d’aigua per a l’usuari final acabi més que triplicant el cost original. Això suposa uns 17 milions d’euros de benefici addicional a l’any.

Estratègia de judicialització

Davant un negoci d’aquesta grandària no resulta estrany que Agbar porti als tribunals qualsevol iniciativa encaminada a recuperar la gestió pública del subministrament d’aigua, com detalla el portal ctxt. Només a Barcelona, aquesta multinacional i les seves entitats afins han presentat una quarantena d’accions judicials.

La seva estratègia d’empantanar judicialment aquests processos per dilatar-los o diluir-los ha fet que fins i tot posés un contenciós contra un simple conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana per a l’intercanvi d’informació entre institucions.

Un dels casos més sonats té a veure amb la consulta que l’Ajuntament de Barcelona volia impulsar per conèixer l’opinió de la ciutadania sobre una eventual gestió pública de l’aigua. Diverses entitats, entre les quals es troba Agbar, van interposar recursos. Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre el reglament de participació ciutadana en la part relativa a les consultes i va impedir que la iniciativa tirés endavant.

El cas que afecta un major nombre de municipis és el que Agbar va impulsar contra diversos consistoris de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Inicialment, una sentència del TSJC en 2016 va anul·lar la concessió a Aigües de Barcelona del subministrament d’aigua en diversos municipis del cinturó metropolità, amb la qual l’empresa s’assegurava el servei a gairebé tres milions d’habitants durant 35 anys i uns ingressos de 3.500 milions d’euros. El tribunal veia “motius d’anul·lació per vicis en el procés de contractació” quan es va constituir l’empresa mixta en la qual participava Agbar. Tot i això, el Tribunal Suprem va revocar aquesta sentència l’any 2019 en considerar que el procediment emprat per l’Administració per adjudicar el servei sense concurs públic estava avalat per la Llei de contractes del sector públic.

Pràctiques tèrboles

Com denunciava Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona, les tèrboles pràctiques d’Agbar per aconseguir concessions l’han dut a ser imputat en tres macrocauses judicials (Pokémon, Púnica i Petrum), a més de ser expulsat en 2017 de la gestió de l’aigua a Girona després de demostrar-se la seva vinculació amb la trama del 3%.

Els informes d’aquesta última causa constataven que, durant més de dues dècades, els gironins van pagar més d’1 milió d’euros de sobrecost pel servei d’aigua. A més, l’Agència Tributària advertia que els directius de l’empresa havien carregat despeses personals a la societat i va concloure que Girona SA havia cobrat centenars de milers d’euros per serveis no prestats.

Com expliquem en l’article “Els serveis públics, cada vegada més privatitzats”, la privatització de serveis essencials avança de manera implacable a Europa des dels anys vuitanta. I això està tenint un preu inqüestionable per al conjunt de la ciutadania. L’agent d’11Onze Jordi Coll apunta que aquest procés ha suposat sotmetre la prestació d’aquests serveis “a la lògica de criteris de mercat i, per tant, dels beneficis privats”.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

L’última edició de Statistical Review of World Energy 2024 fa una anàlisi exhaustiva de l’estat actual del sector energètic global, proporcionant dades clau sobre la producció, el consum i les emissions, així com del progrés en la transició energètica cap a un model més sostenible.

2023 va ser l’any més càlid des que es tenen registres i l’impacte del canvi climàtic es va deixar notar en tots els continents. L’últim Informe de Riscos Globals 2024 del Fòrum Econòmic Mundial constata que els esdeveniments meteorològics extrems, la pèrdua de biodiversitat, el col·lapse dels ecosistemes i l’escassetat de recursos naturals suposen el risc més gran per la humanitat durant la pròxima dècada. La causa principal és la crema de combustibles fòssils, que ha anat augmentant a mesura que ho ha fet la població humana. 

En aquest context, l’Statistical Review of World Energy 2024 és un informe elaborat per l’Energy Institute que ofereix una visió detallada de la producció i el consum mundial d’hidrocarburs i d’energies renovables, així com de les emissions de diòxid de carboni i sobre el progrés en la transició cap a un model energètic menys depenent dels combustibles fòssils, impulsat per una explotació cada vegada més competitiva de l’energia eòlica i solar.

L’anàlisi feta per l’Energy Institute confirma que el consum mundial d’energia primària durant el 2023 va augmentar un 2% respecte a l’any anterior, assolint un nou rècord per segon any consecutiu, amb els països no pertanyents a l’OCDE dominant tant la quota com les taxes de creixement anual. Es van observar màxims històrics en el consum de combustibles fòssils i emissions, però també en la generació d’energies renovables. 

Aquest augment del consum energètic reflecteix l’expansió econòmica, especialment en regions en vies de desenvolupament com l’Àsia, on països com la Xina i l’Índia continuen depenent dels combustibles fòssils, que continuen sent la base del seu desenvolupament per alimentar el creixement industrial. 

L’increment del consum energètic va venir acompanyat d’un augment del 2,1% en les emissions de diòxid de carboni, superant per primera vegada els 40.000 milions de tones mètriques de CO₂. La crema en torxa i els processos industrials van ser els principals causants de l’augment rècord d’emissions.

L’impuls de les renovables

La bona notícia és que les energies renovables van créixer a un ritme sis vegades superior al de l’energia primària total, representant el 14,6% del consum total. Això no obstant, els combustibles fòssils continuen dominant, constituint el 81,5% del consum d’energia primària.

La producció d’electricitat va créixer un 2,5%, amb una contribució de les energies renovables al 30% de la producció total. L’energia eòlica i solar van representar el 74% de tota la nova capacitat de generació elèctrica instal·lada, experimentant un creixement sense precedents gràcies a les importants addicions des de la Xina i Europa. En l’àmbit regional, l’Amèrica Central i del Sud van registrar la contribució més gran al creixement d’energies renovables, amb un 72%.

Amb més de 115 GW, les noves instal·lacions de producció d’energia eòlica van protagonitzar un any rècord. Gairebé el 66% d’aquesta nova capacitat afegida correspon a la Xina, que equival a la de Nord-amèrica i Europa juntes, tot i que Europa té la proporció més gran d’energia eòlica marina (12%). Quant a l’energia solar, va representar el 75% (346 GW) de la capacitat afegida, sent la Xina responsable del voltant d’una quarta part del creixement.

Tot i això, l’informe conclou que, si es volen complir els objectius climàtics i reduir les emissions de carboni, cal accelerar la transició cap a fonts d’energia més netes, al mateix temps que reconeix la diversitat de reptes en les diferents regions, reconeixent els marcats contrastos entre els hemisferis nord i sud.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les dades són clares: el moment d’actuar si volem aturar el canvi climàtic és ara, segons un informe de l’ONU. Per a aconseguir-ho, caldria reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a gairebé la meitat d’aquí a 2030 i que fossin nul·les a meitat de segle. En cas contrari, la batalla estarà perduda.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle van arribar en la dècada passada a màxims històrics. Tot i que el ritme de creixement ha disminuït, l’informe “Climate Change 2022: Mitigation of Climate Change” adverteix que només serà possible limitar l’escalfament global a 1,5 °C si es produeix una reducció immediata i profunda de les emissions.

Per a això, són necessàries grans transicions en el sector energètic, segons aquest informe, elaborat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que depèn de l’ONU. Aquestes passen per una reducció substancial de l’ús de combustibles fòssils, una electrificació generalitzada, una major eficiència energètica i l’ús de combustibles alternatius com l’hidrogen.

Cal tenir en compte que entre 2010 i 2019, per exemple, el preu de l’energia solar i les bateries de liti va baixar un 85 % i el de l’energia eòlica un 55 %, la qual cosa ha permès l’expansió d’aquestes fonts d’energia alternativa.

“Estem en una cruïlla”, afirmava Hoesung Lee, president de l’IPCC, després de la publicació de l’informe. Lee veu factible aturar el canvi climàtic si existeix la voluntat política: “Les decisions que prenguem ara poden assegurar un futur habitable. Disposem de les eines i els coneixements necessaris per a limitar l’escalfament”.

Anys crítics per davant

El problema del canvi climàtic és que ens estem quedant sense temps. Segons l’informe, per a limitar l’escalfament a uns 1,5 °C, és necessari que les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle comencin a baixar a partir de 2025, en tan sols tres anys, i es redueixin a gairebé la meitat pel 2030. A més, les emissions netes de diòxid de carboni a nivell mundial haurien de baixar a zero a principis de la dècada de 2050.

“Comptar amb les polítiques, la infraestructura i la tecnologia adequades per a permetre canvis en els nostres estils de vida i comportaments pot suposar una reducció del 40-70 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2050”, explicava Priyadarshi Shukla, un dels autors de l’estudi.

A més, Shukla indicava que “si prenem les mesures necessàries per a limitar l’escalfament a 2 °C o menys, el Producte Interior Brut (PIB) mundial seria només uns pocs punts percentuals menor al 2050 que si mantenim les polítiques actuals”.

Múltiples mesures possibles

Segons l’informe, la reducció de les emissions a les zones urbanes pot aconseguir-se mitjançant un menor consum d’energia (amb ciutats més compactes i peatonals), l’electrificació del transport en combinació amb fonts d’energia de baixes emissions i una major captació de CO₂ gràcies als espais verds. Un dels líders de la recerca, Jim Skea, destacava en particular la importància de l’eficiència energètica dels edificis per a reduir les emissions urbanes.

A més, algunes solucions fins i tot poden ajudar a limitar els impactes associats al canvi climàtic. Per exemple, les xarxes de parcs, els aiguamolls i l’agricultura urbana poden reduir el risc d’inundacions i els efectes de les illes de calor.

La reducció de les emissions en la indústria, que suposen una quarta part del total, requerirà nous processos de producció, generació d’energia elèctrica de baixes o nul·les emissions, hidrogen i, quan sigui necessari, la captura i l’emmagatzematge de carboni, segons l’informe. També un ús més eficient dels materials i la reducció de residus.

En el cas de materials bàsics com l’acer, els materials de construcció i els productes químics, l’informe adverteix que ja s’estan assajant processos de producció amb emissions de gasos d’efecte hivernacle baixos o nuls.

L’informe mostra que, si bé els fluxos financers són entre tres i sis vegades inferiors als necessaris per a limitar l’escalfament per sota dels 2 °C al 2030, hi ha suficient capital i liquiditat a nivell mundial per a aconseguir la inversió requerida. Per això, reclama senyals clars a governs i institucions internacionals, així com una major coordinació.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Com és possible que contamini una cosa que no existeix físicament? El cert és que les criptomonedes requereixen gran quantitat d’energia per a les granges de minat. De fet, si el bitcoin fos un país, se situaria entre els 30 principals consumidors d’electricitat del món, com explica l’agent d’11Onze Aitor Canudas.

Tan sols uns dies després de la primera transacció de bitcoins, que es va realitzar al gener de 2009, el pioner de la criptografia Hal Finney mostrava a Twitter la seva preocupació sobre les emissions de CO₂ que generaria aquesta criptomoneda. I no anava errat.

Un estudi de la Universitat de Cambridge calcula que la xarxa bitcoin consumeix més de 121 TWh d’energia anualment, la qual cosa vol dir que, si fos un país,  se situaria “entre els 30 principals consumidors mundials d’electricitat”, segons Canudas. De fet, per a que ens fem una idea de la magnitud de les dades, l’agent d’11Onze indica que aquesta criptomoneda gairebé consumeix tanta electricitat com Suècia i genera més emissions de CO₂ que Las Vegas.

La raó és que els processos necessaris per a les operacions de les criptomonedes requereixen una gran quantitat d’equips informàtics, les “granges de minat” i, per tant, una enorme quantitat d’energia. “Aquest conjunt de processos informàtics necessaris per validar les transaccions i generar nous blocs representa un 0,2 % del consum mundial d’electricitat”, especifica Aitor Canudas.

El problema és especialment greu en el cas del bitcoin, ja que, com advertia recentment Bill Gates, aquesta criptomoneda és la que consumeix més electricitat per transacció. D’aquí que, segons estimacions del Massachusetts Institute of Technology (MIT), l’ús dels bitcoins generi una petjada de carboni cada any d’entre 22 i 22,9 megatones.

L’origen brut d’una energia neta

Si bé normalment veiem l’electricitat com una energia neta, això depèn bàsicament del seu origen. Sobretot a Àsia, i especialment a la Xina, gran part de l’electricitat generada prové de la combustió de carbó, que resulta molt contaminant. Per això, el fet que un altíssim percentatge de les granges de minat se situïn en aquesta regió per aconseguir els preus de l’electricitat més assequibles multiplica la petjada de carboni.

De cara a preservar el medi ambient, Aitor Canudas assenyala la necessitat d’augmentar el percentatge d’energies renovables en l’electricitat que s’utilitza “per crear els nous blocs i fer les transaccions del bitcoin”. Una altra alternativa que apunta l’agent d’11Onze seria recórrer a criptomonedes alternatives, com el cardano, “que en teoria contaminen menys que el bitcoin”.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Extreme weather events pose the greatest risk to humanity over the next decade, according to the World Economic Forum’s latest Global Risks 2024 Report. Still, misinformation and economic uncertainty are the main concerns in the short term.

The World Economic Forum’s annual Global Risks report analyses the main challenges facing the world two and ten years ahead. It also examines possible partnerships and different approaches to address these global risks.

While preparing the 2024 report, 1,490 experts from academia, business, government, the international community and civil society were surveyed. To complement this data, the Executive Opinion Survey (EOS) of 11,000 business leaders in 113 economies has been added to identify the risks that pose the most serious threat to each country.

A total of 34 global risks are analysed, including technological and economic factors, as well as social and geopolitical risks. A global risk is defined as the possibility of an event or condition occurring that would adversely affect a significant proportion of the world’s GDP, population or natural resources.

Main global risks linked to climate change

Changes related to the climate emergency, such as extreme weather events, loss of biodiversity, collapse of ecosystems or scarcity of natural resources, represent the greatest threat to humanity in the next ten years.

Two-thirds of respondents are concerned about extreme weather events over the next decade, a factor that also ranks second in terms of risk over the next two years. In this case, 5 of the top 10 global risks are related to the environment and climate change.

Among the heads of civil society organisations, Kirsten Schuijt, Director General of WWF International, warned that “unless we take urgent action, the threat will only intensify and bring us closer to inflicting irreversible damage on society and ecosystems”. Indeed, studies show that potentially irreversible changes to the planet could occur by the 2030s if temperatures continue to rise.

Increased risk of disinformation and social polarisation 

Disinformation, including that generated by artificial intelligence, and social and political polarisation are second and third in the ranking of concerns. Polarised societies are more likely to rely on information (true or false) that confirms their biases. In the short term, disinformation may affect 4 billion people who will vote in 60 countries in 2024. 

The report warns that governments will increasingly be in a position to determine which narrative is considered “the truth”, which could allow political parties to monopolise public discourse and suppress dissenting voices. Disinformation is therefore expected to continue to be used by domestic and foreign actors to widen socio-political divisions.

In this context, social polarisation emerges as one of the main risks that are interconnected with economic recession and lack of opportunities. Moreover, geopolitical tensions and armed conflicts are severely affecting the livelihoods of millions of people, and increase the possibility of war with global consequences.

If you want to discover the best option to protect your savings, enter Preciosos 11Onze. We will help you buy at the best price the safe-haven asset par excellence: physical gold.

In the face of natural (or pandemic) disasters, society is forced to change and evolve. There is no option to do anything. Uncontrollable circumstances force the creation of change-resilient communities.

Global warming and climate change make us more vulnerable to natural disasters. The UN’s head of Disaster Risk Reduction, Mami Mizutori, warned that in the next twenty years the number of disasters or catastrophes will double, and the cause for 90% of these will be related to climate change.

Added to this are factors such as poverty, air pollution, population growth, and uncontrolled or risky urbanization. The result: more hazardous areas and more people at risk. Our present and future will be marked by constant change, whether natural, technological, political, or social.

We are condemned to live in a changing world, but are we prepared for it? We analyse how adaptation, an intrinsic human characteristic, will be key to building resilient societies of the future.

Avoiding change or preventing it?

In the face of a disaster, or a situation of general change, the worst thing we can do is to do nothing. This is why Margareta Wahlström, UN Undersecretary-General for Humanitarian Affairs, stresses the importance of taking action to minimize disasters. Some, such as those related to climate change, we have the capacity to help to prevent. But for those we cannot avoid, we need to build societies that are resilient to change, and the urgency is to do so before the next disaster strikes, as Wahlström describes in her article.

Teaching this is essential at all levels. Every euro invested in prevention can save up to seven euros in recovery. And here the resilience of the population is a key factor. We must train our minds to make them more resilient to change, and leave behind the traditional view that links change with fear and a refusal to evolve.

Back to the point of equilibrium

Adaptation to change is a human characteristic, even from a biological point of view. This is what is known as homeostasis, a concept created in 1865 by the physician Claude Bernard, and which refers to the general tendency of an organism to re-establish balance and internal stability. From a psychological point of view, the reading is that in situations of change, people tend to find equilibrium again, i.e. that both change and stabilization are two undeniable constants in human life.

For his part, Darwin also came close to this idea in his evolutionary process, arguing that evolution is nothing more than having the ability to adapt to new environments.

Change is evolution

The psychologist Jean Piaget theorized that the main characteristic, and therefore the distinguishing feature of living beings, is precisely this ability to self-regulate. Our system, from the most biological to the psychological part, is capable of recovering or restoring damaged structures. Therefore, a living being is dynamic and active by nature, and change is nothing more than the survival response of our body in an attempt to adapt to the environment.

Piaget differentiated between two ways of adaptation: assimilation, which consists of including novelties in our already defined schemas. And accommodation, which modifies the schemas to adapt them to new demands. Putting theory into practice, in the pandemic era we may have felt identified with one system or the other depending on our behaviour: have we incorporated the new habits into our daily routine, or have we modified it to create a new routine based on the current moment?

Whichever way we have positioned ourselves in the face of change, the important thing is to have gone through the process of adaptation. This is what can save us from constant change: action, fleeing from denial and stagnation, and opening up the possibility that each change presents us with a new scenario that is challenging enough to force us to rethink everything, with no alternative but to evolve.

Do you want to be the first to receive the latest news about 11Onze? Click here to subscribe to our Telegram channel

Widespread price hikes are also affecting the energy transition, specifically in the rising cost of materials and minerals used in green technologies. Marifé Fariñas, from 11Onze’s Back Office team, explains how the green revolution is driving up the price of raw materials.

No, the green revolution is not the cause of high inflation, but it is true that part of the price increase is attributable to the energy transition. As Fariñas explains, “the green revolution has increased the price of raw materials, some by as much as 90%”. This price increase, directly related to the materials and minerals used in favour of renewable energies, is known as ‘greenflation’.

This phenomenon is a paradox that necessarily goes with the effort to fight climate change, “fleeing from fossil fuels increases the demand for renewable energies, but this demand increases the price of the materials that make up these products,” says Fariñas.

Although a reduction in the demand for these raw materials cannot be the solution if we want to achieve the energy transition goals, economies of scale, more financing for green projects, and above all, reducing the cost of this financing, can offset part of the effects of green inflation.

Making these changes implies increasing production, but as the Back Office agent says, “although this implies production costs, experts do not believe it will be a threat to the viability of green energy”.

If you want to wash your clothes without polluting the planet, 11Onze Recommends Natulim.

L’increment d’esdeveniments climàtics extrems suposa un repte per als governs i la població. Quines són les conseqüències econòmiques del canvi climàtic? Com ens podem preparar per als desastres naturals que afecten el nostre territori? En parlem amb Gemma Vallet, directora d’11Onze District i Carolina Rafales, de l’equip de producte.

Es preveu que l’estiu d’aquest any sigui un dels més calorosos de la sèrie històrica, es tracta d’una previsió que sembla repetir-se any rere any. Una entrada d’estiu marcada per un temps inestable i tempestes. Cada vegada més sovint, els meteoròlegs avisen que ve una nova DANA (depressió aïllada a nivells alts), més coneguda com a gota freda, que pot provocar precipitacions intenses durant hores o dies.

Els efectes del canvi climàtic són cada cop més palpables i no ens queda més remei que adaptar-nos i prendre les mesures necessàries per pal·liar els efectes econòmics i socials que acompanyen aquests esdeveniments climàtics extrems. Com explica Carolina Rafales, “Aquests fenòmens meteorològics poden presentar tempestes violentes i pedregades, per això cal estar preparats”.

Com fer front a una DANA

Aquest fenomen meteorològic es caracteritza per les precipitacions torrencials, sovint violentes i acompanyades de forts vents, que poden produir inundacions. El fet que aquestes precipitacions es produeixin en poc temps i en zones molt localitzades fa que puguin causar d’anys a les infraestructures i edificis perquè es fa difícil canalitzar tanta quantitat d’aigua.

Si la regió on vivim pot ser afectada per una gota freda “és essencial estar informats del desenvolupament de la tempesta i evitar sortir de casa a peu o en cotxe”, apunta Rafales. 

Així mateix, ens recorda que “cal assegurar-se que les canonades i desaigües de casa nostra estan lliures d’obstruccions”.

De la mateixa manera, no estaria de més preparar-nos per si marxés la llum, un dels efectes negatius que sovint acompanyen aquestes tempestes. Rafales ens aconsella tenir sempre els mòbils ben carregats, o bateries externes auxiliars. En casos d’inundacions extremes haurem d’abandonar l’àrea afectada i buscar refugi en una zona alta, per la qual cosa és aconsellable tenir reparat un kit d’emergències que inclogui roba de recanvi, llanternes, una ràdio, una farmaciola i provisions.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

The world is facing a food crisis. Food prices are soaring and consumers are changing their habits. The new situation is both a challenge and an opportunity for the Catalan agri-food industry.

The anticipated CPI for September stood at 8.9%, mainly due to higher fuel and food prices, according to the INE. And it rains on wet weather if we analyse the evolution of the prices of the shopping basket, despite the fact that the year-on-year inflation of food and non-alcoholic beverages was 6.2%, decreasing two tenths of a percentage point compared to the previous month. Particularly noteworthy were the high prices of basic products such as meat, bread, cereals, pulses, vegetables, milk, cheese and eggs.

The majority of consumers in Spain have noticed these changes and 75% have already changed their shopping habits, according to a survey by the consultancy firm McKinsey. Between April and May, half of them have tried the supermarket’s own brand, 30% have changed brands and 26% say they have changed shops or distributors. Undoubtedly, the main reason is the search for better prices.

Moreover, according to a report by the insurance company Allianz, if producers end up passing on the increase in their costs to the final price of foodstuffs, especially due to the rise in fuel, electricity and fertilisers, the shopping basket will become 13% more expensive this year in Spain. It should be borne in mind that European households already spend on average between 12% and 25% of their income, depending on the country, on food and drinks. Many family economies could therefore be strangled.

A stimulus for local shops

The major impact of fuel prices on distribution chains could be a boost for local commerce, as reflected in the report “The agri-food sector in Catalonia”, produced by Acció and Prodeca. In this sense, both producers and distributors will have to adjust their strategies to become more competitive.

The food crisis represents an opportunity for the sector in Catalonia, although it is not without risks. Led by the meat industries, the agri-food sector is one of the clear benchmarks of the Catalan economy, as it generates 19.2% of GDP, with a global turnover of 43 billion euros. The primary sector accounts for almost 11% of the total; the food and beverage industry, 70%; and the auxiliary industry more than 19%.

In this new context, some local producers and distributors, especially those in the primary sector, will be able to increase their market share in Catalonia, as their products will become more competitive with imported products. In any case, no one can overlook the major trends and challenges in the sector that the Acció and Prodeca report points out. 

Three areas of action

To begin with, in regard to the environmental impact, it will be necessary to take into account the importance of a sustainable production, based on the circular bioeconomy and precision agriculture, or aspects such as the reduction of plastic waste. Food traceability will make it possible to identify its sustainability and ensure its authenticity.

Opportunities for new products in the field of healthy eating also stand out. This includes products that contribute to reducing the incidence of certain diseases (diabetes, cardiovascular pathologies, etc.), functional products and the area of nutrigenetics, which tends to increasingly personalise food according to the genetic characteristics of the consumer.

A third field of action is innovation. Technology should facilitate the launch of new ingredients, additives and food supplements. Moreover, the implementation of Industry 4.0 in the sector should preclude taking advantage of Big Data or the Internet of Things.

More difficulties for exporting companies

In general, companies with a greater dependence on exports will suffer the most in adapting to a change in the market. It could be said that the Catalan agri-food sector has eaten up the world in recent years, as its foreign sales are close to 13,000 million and account for 16% of Catalan exports. 

In some cases, therefore, it will be difficult for growth in the domestic market to balance the loss of presence abroad. A clear example is meat and sausages, whose exports are equivalent to almost 4.6 billion euros (36% of the total), highly concentrated in pork.

11Onze is the community fintech of Catalonia. Open an account by downloading the super app El Canut for Android or iOS and join the revolution!

Faced with increasing pressure to reduce CO₂ emissions, the commercial aviation sector is exploring the feasibility of using more sustainable fuels. Although some challenges still exist, SAF (Sustainable Aviation Fuel) and green hydrogen are presented as credible solutions to decarbonise air transport.

While the aviation sector has reduced its carbon footprint by 50% over the last 30 years, it still accounts for 2.5% of global CO₂ emissions, 13.9% of freight emissions, and relies predominantly on conventional aviation fuels.

Within the European framework of becoming the first climate-neutral continent by 2050, achieving this milestone will necessarily require an industrial sector that advances the development of cutting-edge technologies for cleaner fuels, driving hybrid aviation engine propulsion and efficient air traffic management.

Unlike what we have seen in the automotive industry, the aviation sector cannot be so easily electrified. Battery-electric propulsion is only feasible for small aircraft or regional aircraft making short journeys and carrying smaller loads, at least for the foreseeable future.

In this regard, Abel Jiménez, chief engineer at engine manufacturer ITP Aero, notes that ‘for at least the next two decades, the main mode of aircraft propulsion will continue to be the combustion engine’. Therefore, the transition to carbon-neutral aviation will require the adoption of more viable and immediate alternatives based on current technological capabilities.

Sustainable Aviation Fuel (SAF)

SAF (Sustainable Aviation Fuel) can be used in conventional aircraft engines without requiring major technical modifications. It is a fuel produced from organic waste, such as used cooking oil, agricultural waste or residues from the agri-food industry. Proponents argue that it can reduce CO₂ emissions by up to 80% compared to traditional kerosene.

However, producing and distributing SAF is not a simple task. On the one hand, the supply of the necessary feedstock is increasingly scarce, on the other, collecting oil from thousands of kitchens and transporting the fuel from refineries to thousands of airports is expensive, labour-intensive, and time-consuming.

Moreover, in order to maintain the sustainability of this fuel, SAF manufacturers cannot compete with normal food production through the use of prime agricultural land, the use of water or non-waste feedstocks.

This makes the final product currently two to two and a half times more expensive than conventional aviation fuel. Scaling up this process to lower costs involves the creation of new supply chains, and doing so sustainably is not easy either.

Thus, we are far from having the capacity to sustainably produce and distribute SAF in large quantities. Currently, this fuel represents only a tiny fraction of the total needs of the aviation sector and, although, according to the International Air Transport Association, its production will triple this year compared to 2023 levels, it will only cover 0.53% of aviation fuel demand.

Hydrogen, a promising technology

Many aviation industry analysts believe that the use of green hydrogen or hydrogen produced from renewable energy is the way forward. The main advantage of hydrogen is that it does not emit CO₂ during combustion; the end product is water. This makes it an ideal technology for achieving climate neutrality.

It can be used as fuel in combustion engines or in fuel cells that generate electricity to power electric motors. Companies such as Airbus, Rolls-Royce, Safran and MTU have announced plans to develop hydrogen-powered commercial aircraft that could be in operation by 2035.

David Álvaro Granero, Engineering Senior Site Rep (ESSR) at Airbus, indicated that they are working to offer 100% SAF capacity on their aircraft by 2030 and, as for hydrogen, they are evaluating three options: direct combustion of liquid hydrogen with a turboprop or turbofan, hydrogen fuel cells for electric propulsion and a hybrid architecture combining the two options.

Hydrogen produced from renewables is not as affordable as kerosene, but it is not as expensive as SAF and would be much easier to scale up its production. However, as an aviation fuel, it also has some disadvantages, such as its low bulk density and the difficulty of storing and transporting it because of its flammability and risk of explosion. This will require airports to invest heavily in building a whole new infrastructure for its storage and distribution.

Ultimately, it is clear that to be effective, the set of solutions adopted to decarbonise the aviation industry will require the collaboration of all aviation stakeholders globally.

11Onze is the community fintech of Catalonia. Open an account by downloading the app El Canut for Android or iOS and join the revolution!