Els mercats de carboni combaten la pol·lució

Segons Greenpeace, el canvi climàtic és el mal del nostre temps i les seves conseqüències poden ser devastadores si no reduïm dràsticament la dependència dels combustibles fòssils i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per això neixen els mercats de carboni.

 

Els efectes del canvi climàtic ja són ben perceptibles. La temperatura mitjana mundial ha augmentat 1,1 graus centígrads des de l’època preindustrial. Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), el període entre el 2015 i el 2019 ha estat el quinquenni més càlid registrat fins ara. I el nivell del mar ha pujat cinc mil·límetres l’any entre el 2014 i el 2019. Per a fer-hi front, s’han creat els anomenats mercats de carboni, que permeten limitar i controlar les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera en forma de diòxid de carboni.

Els mercats de carboni tenen com a objectiu que puguem reduir les emissions amb el mínim cost possible. Aquells que poden emprendre accions mediambientals, a un cost no molt alt, les desenvolupen. Però ho fan a canvi que aquells que tenen més dificultats per a engegar-les comprin els anomenats bons de carboni, i ajudin a finançar aquests projectes sostenibles. Mitjançant aquest intercanvi, s’aconsegueix un sistema d’emissions més eficient.

Així doncs, els mercats de carboni es basen en la venda o adquisició dels anomenats bons de carboni o certificats de reducció d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Aquests bons són documents que capaciten el seu propietari a emetre una determinada quantitat de diòxid de carboni i de gasos d’efecte hivernacle.

És a dir, si tens un nombre determinat de bons, tens dret a emetre una quantitat determinada de gasos d’efecte hivernacle anualment. En general, cadascun d’aquests bons equival a una tona de diòxid de carboni, tot i que, segons el tipus de gas d’efecte hivernacle, es pot estipular una quantitat o una altra.

D’obligat compliment per als països rics

El mercat de bons de carboni funciona de manera similar a altres mercats en els quals es té un comprador i un venedor. D’una banda, el comprador està obligat a garantir que pagarà per una determinada quantitat de bons de carboni. D’altra banda, el vendedor ha de garantir que desenvoluparà prou accions mediambientals, com ara reforestacions o gestions forestals sostenibles, per avalar la quantitat de bons de carboni que ha adquirit el comprador.

Existeixen, en general, dos tipus principals de mercats de carboni. Un dels mercats és el d’obligat compliment, els membres del qual són països rics. Aquests països tenen un límit en la quantitat d’emissions de diòxid de carboni que poden emetre a l’atmosfera, gràcies als compromisos internacionals del conveni marc sobre el canvi climàtic del Protocol de Kyoto.

Quan aquests països sobrepassen aquest límit, han de comprar bons de carboni als països que sí que duen a terme accions a favor de la sostenibilitat i de forma acreditada, per comprovar que estan reduint les emissions que el primer grup de països encara no ha deixat d’emetre.

 

Un compromís signat amb bons

La segona mena de mercats de carboni són els de tipus voluntari. En aquests mercats hi participen països en vies de desenvolupament, però també federacions, organitzacions socials, empreses o consultors, i els seus acords han de ser comercials o civils. Els actors d’aquest mercat estan compromesos amb la lluita contra el canvi climàtic, per a la protecció dels boscos del nostre planeta, i volen assumir un paper de lideratge en el sector empresarial.

Al capdavall, les empreses i les organitzacions compren bons de carboni perquè volen que la seva contribució al medi ambient sigui reconeguda. També busquen comunicar entre els seus grups d’interès les accions que estan emprenent per a compensar les seves emissions anuals de gasos d’efecte hivernacle. Igualment és responsabilitat dels usuaris i clients escollir empreses mediambientalment responsables. Encara som a temps de frenar el canvi climàtic.

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Canviar el món gràcies a un tap de suro

4min lectura

Les propietats del suro, un producte 100% natural, el

Sostenibilitat

Bons verds, una inversió mediambiental

4min lectura

L’emissió de bons verds, orientats a finançar projectes

Sostenibilitat

Ens calen desastres per canviar?

4min lectura

Davant de desastres naturals (o pandèmics) la societat es veu



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
  2. Daniela SimónDaniela Simón says:
  3. Josep RuaixJosep Ruaix says:
  4. Jaume JosaJaume Josa says:
    Jaume

    Està bé. A nivell individual, molt abans que reciclar cal deixar de cremar combustibles fòssils: gas, petroli o carbó. És urgent, per això parlem d’emergència climàtica. He trobat a faltar claredat, tot i que la intenció és bona.

  5. Francesc Estafanell PujolFrancesc Estafanell Pujol says:
    Francesc de Borja

    No sabia què eren els “mercats del carboni”

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Sí, és el poder que té La Plaça; tots aprenem i ho fem plegats. Gràcies per ser-hi, Francesc!

      Fa 2 anys
  6. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  7. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    Alicia

    Es fonamental contibuir a reduir la petjada de carboni
    Gràcies Coral

Deixa una resposta

App Store Google Play