El Protocol de Kyoto va assentar les bases per a les compensacions com a manera perquè els governs i les empreses privades obtinguin crèdits de carboni negociables en un mercat. Per com funciona aquest procés? Núria Rambla, CEO Executive Assistant d’11Onze, ens ho explica en un nou episodi d’Energia.

Reduir les emissions de diòxid de carboni jugarà un paper fonamental en aturar l’efecte hivernacle. En aquest sentit, el Protocol de Kyoto va contemplar un instrument econòmic, conegut com a crèdits de carboni, mitjançant el qual les organitzacions que no puguin complir la seva quota d’emissions poden compensar-la amb la compra de reduccions d’emissions certificades pel Clean Development Mechanism (CDM).

D’aquesta manera s’apliquen límits de contaminació per determinades empreses, que es van reduint any rere any. Com explica Rambla, “bàsicament són permisos de contaminació, i les empreses que no apliquin millores a la seva producció hauran de comprar crèdits al mercat de carboni”.

Mercat de conformitat i mercat voluntari

Trobem dos tipus de mercats de crèdits de carboni. Per una banda, el mercat d’obligat compliment o conformitat, els membres del qual són grans corporacions o governs de països rics, i per l’altre, el mercat voluntari, molt més petit, on empreses i altres governs compren compensacions de carboni per mitigar les seves pròpies emissions.

En aquest context, les empreses tenen la possibilitat d’invertir en compensacions de carboni, ja sigui “per netejar la seva imatge, o per consciència ecològica”, apunta Rambla. Aquest és un procés que esperona la inversió en projectes de transició energètica al tercer món, tot i que, com avisa l’assistent del CEO, s’ha de valorar cas a cas per evitar que sigui simplement un negoci de greenwashing.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.