Esgotades les monedes Krugerrand de 2020

És un regal perfecte per aquestes festes i així ho ha entès la comunitat 11Onze, que en pocs dies ha esgotat l’estoc de la popular moneda sud-africana. A partir d’ara, els nous clients podran comprar la Krugerrand 2022.

Pel dia de demà, or. Que és molt millor que regalar bitllets d’una moneda fiduciària com l’euro, castigada per la depreciació i la inflació, és evident per a qualsevol persona que conegui com reacciona l’or en cicles econòmics adversos.

Per aquest motiu, 11Onze va posar en marxa la venda de monedes d’or per regalar. Ho vam fer l’1 de desembre, pensant en les festes de Nadal, acompanyant la compra amb una postal i un bitllet d’or acreditant la compra. El resultat ha estat que els membres de la comunitat 11Onze han esgotat l’estoc de moneda Krugerrand 2020 en deu dies. Durant aquesta setmana, els compradors rebran a casa les monedes, a punt per regalar-les durant les festes.

Ara 11Onze posa un nou estoc de monedes Krugerrand. En aquest cas són de 2022 i tenen un cost de 222€, per tant, hi ha un increment de 2€. També es poden seguir fent comandes de la moneda Britannia. Les peticions es poden fer omplint aquest formulari.

La moneda Krugerrand és d’origen sud-africà i és una de les monedes que atreu més inversors d’or. Si vols conèixer la seva història ho pots fer llegint aquest article.

Aprofita aquests dies de compres nadalenques amb 11Onze. Pel dia de demà, or!

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

11Onze posa en marxa la venda de monedes d’or per regalar. Els compradors rebran les monedes, una postal de Nadal exclusiva i un bitllet d’or acreditant la compra. Pel dia de demà, or.

Les festes de Nadal són un moment per pensar en els altres i desitjar que els hi vagi bé. A moltes llars catalanes aquest desig es tradueix en un sobre de diners (o un ingrés) pel dia de demà. És a dir, pares, mares, avis o àvies tenen l’hàbit de regalar diners perquè als fills o nets els siguin útils en el futur. Però això té sentit ara mateix? Amb una inflació rampant, un euro depreciat i la incertesa sobre el futur de les monedes fiduciàries, els diners no semblen un regal tan valuós ni tan segur com ho eren fa uns anys.

Per aquest motiu, a 11Onze hem pensat que aquest paper el podria fer l’or.  Si vols fer un regal que no perdi valor amb el temps i que es pugui convertir en efectiu ràpidament, l’or és la millor opció. Pel dia de demà, regala or.

Fins ara, amb Preciosos 11Onze es podien fer compres de lingots d’or des de 3.000 €. Ara oferim l’opció de comprar monedes d’or, des de 220 €. Per als membres d’11Onze amb compte d’El Canut, l’enviament és gratuït. Per a la resta de compradors té un cost de 9,99 €.

Com seria l’entrega?

Si vols comprar monedes d’or per regalar, has d’omplir aquest formulari i un agent et contactarà. Un cop estigui tot enllestit, pagaràs directament amb targeta. El que rebràs a casa és una postal de Nadal i un bitllet d’or personalitzat que acredita la compra d’or. T’ho enviarem tot, juntament amb les monedes. La campanya va de l’1 de desembre al 6 de gener, però recomanem fer les comandes l’abans possible per assegurar les entregues de les monedes durant les festes. En el cas que s’esgotés l’estoc de monedes, s’enviaria primer el bitllet d’or i a continuació les monedes.

La màgia del Nadal

El bitllet d’or d’11Onze connecta directament amb l’imaginari fantàstic creat per Roald Dahl a la novel·la ‘Charlie and the chocolate factory’. Allà, els nens que trobaven el bitllet d’or dins la pastilla de xocolata eren convidats a visitar la fàbrica de xocolata de l’estrambòtic Willy Wonka. El bitllet d’or d’11Onze no servirà per dur cap nen a conèixer els Oompa Loompa, però tindrà una funció que creiem molt valuosa: garantir que tenen or pel dia de demà.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’augment generalitzat de preus i caiguda del valor adquisitiu de la ciutadania està complicant els comptes de moltes llars i negocis. Aquest daltabaix de l’economia ha provocat que algunes empreses estiguin emprant pràctiques comercials poc decoroses per camuflar la pujada de preus dels seus productes. En aquest episodi de Territori 17 vàrem parlar d’això i de molt més amb Xavi Viñolas, Content Manager d’11Onze, i Gemma Vallet, directora d’11Onze District.

Reduflació és com s’anomena la tècnica que fan servir algunes marques per apujar el preu dels seus productes de manera subtil sense que te n’adonis. Una pràctica que consisteix a cobrar el mateix preu per un producte determinat, tot i que s’ha disminuït lleugerament la quantitat habitual de producte que hi ha a l’envàs.

Com explica Viñolas, “no és una pràctica nova, és una cosa que s’ha fet sempre, però que es fa més evident ara que els fabricants volen reduir costos, i que els consumidors es fixen més en els preus”. Davant de l’allau de queixes rebudes per part dels consumidors, l’OCU es va veure obligada a denunciar a sis empreses a la Comisió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), per pràctiques deslleials i poc transparents.

Pràctica legal però enganyosa

Encara que no es tracta d’una pràctica il·legal, ja que la informació a l’etiquetatge dels productes compleix la normativa vigent, és, com a mínim, qüestionable i poc ètica quan pretén emmascarar una pujada de preus, reduint subtilment la quantitat de producte per despistar els consumidors. Un fet que ha generat el debat de si s’hauria de regular o prohibir aquesta pràctica.

Vallet argumenta que potser s’hauria de prohibir, “perquè al final dones missatges que porten a error al consumidor, i la llei de la publicitat ho deixa molt clar”. Tot i que aplicant la tècnica de la reduflació les empreses aconsegueixen més beneficis, potser ha arribat el moment de modificar una llei que, en principi, està pensada per protegir els consumidors.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

No ho podem negar: les rebaixes són un estrès. Però alhora ens en podem beneficiar. Ara que s’acosta el Black Friday, des d’11Onze t’expliquem per què aquests descomptes tenen més virtuts que defectes.

El Black Friday està en auge, com tantes altres dates que s’han anat fent un forat en el calendari comercial. Quan és el Black Friday? Tot i que comença el 25 de novembre, ara ja no es limita només a un dia: s’allarga tota la setmana i finalitza el 28 de novembre amb el Cyber Monday. Els beneficis econòmics per a les botigues són més que evidents: el 2018 cada persona va gastar una mitjana de 250 euros i el 2019 la venda en línia va facturar prop d’1,5 bilions d’euros.

Durant aquestes rebaixes prenadalenques, les marques aprofiten els descomptes per fidelitzar els clients, per atraure compradors nous i per alliberar estoc de productes. El Black Friday pot ser una bona oportunitat per començar a fer servir la targeta d’11Onze. Això sí, amb moderació i responsabilitat, i sense caure en l’anomenada oniomania o compra compulsiva.

• L’e-commerce evita les cues als comerços. El fet que el Black Friday fomenti amb força les compres virtuals, permet al consumidor evitar les cues a les botigues, triar el producte que més li convé amb paciència i comparar sense presses entre les diverses ofertes, però també entre diferents botigues. Les compres virtuals són cada vegada més habituals i, ara, amb les targetes virtuals el client pot tenir la seguretat que tota la transacció està ben protegida. 
• Pots avançar les compres de Nadal. Una de les coses per les quals el Black Friday s’ha convertit en una data imprescindible pels consumidors és que permet comprar per avançat tots els regals de Nadal. I a més, amb descomptes. Així mateix, enguany, la crisi energètica i de transports que s’ha anat coent aquest octubre pot dificultar que les compres virtuals arribin a temps i, per això, a 11Onze recomanem que es faci servir el Black Friday com a eina de previsió.
• Els descomptes estalvien diners. A més, el Black Friday pot ser una bona manera d’estalviar en productes que veritablement necessitem. Durant aquests dies, hi ha rebaixes de fins al 70% en productes seleccionats, hi ha ofertes amb paquets especials, compres de 2×1, ofertes que s’activen per un dia i amb compte enrere i, fins i tot, cupons. A més, moltes marques opten per les devolucions gratuïtes.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El Banc d’Anglaterra s’ha vist obligat a intervenir d’urgència el mercat del deute per intentar frenar la caiguda de la lliura esterlina i calmar els inversors. Tanmateix, l’enfonsament de la moneda nacional ha disparat la demanda d’or, deixant alguns distribuïdors sense existències de monedes i lingots.

El caos econòmic en el qual es troba el Regne Unit s’ha vist reflectit en una deterioració gradual de la divisa nacional i de l’estabilitat del deute sobirà del país. Liz Truss, la nova primera ministra britànica que va agafar el relleu de Boris Johnson, va anunciar un paquet d’estímuls fiscals a fi de reactivar l’economia.

Es tracta d’un pla de govern que es preveu tindrà un cost d’uns 160.000 milions d’euros en els pròxims cinc anys, i que presenta tota una sèrie de rebaixes fiscals per generar més renda disponible amb l’objectiu de reactivar el consum i l’activitat econòmica. Encara que aquest programa econòmic podria contribuir a evitar una recessió, pot generar més pressió inflacionista a una economia que està patint una inflació desbocada del 10% i en perill d’estagflació, és a dir, una alta inflació, baixa productivitat i un atur alt.

Així ho va entendre el Fons Monetari Internacional (FMI), que va criticar durament la baixada d’impostos proposada per l’administració de Liz Truss, argumentant que el pla de govern podria incrementar la desigualtat i elevar els preus, contrarestant la política monetària del Banc d’Anglaterra per frenar la inflació.

Càstig a la lliura i als bons governamentals

La manca de concreció en com es finançaria aquesta rebaixada d’impostos, així com la contradicció de la política fiscal i monetària, en la que el govern i el banc central semblen anar en camins oposats, ha creat una incertesa entre els inversors que ha provocat la davallada de la lliura esterlina i un encariment de la prima de risc.

Un context d’incertesa econòmica que també estem veient en altres països, on els actius sobirans i de divises perden valor a favor de valors refugi com l’or o monedes més estables com el dòlar. Aquest escenari és especialment complicat en països com el Regne Unit, amb una balança comercial deficitària, que importen molt més del que exporten i, per tant, una devaluació de la moneda incrementa la pressió inflacionària.

L’anunci del Banc d’Anglaterra que comprarà deute públic britànic, Bons del Tresor, fins a un valor de 72.500 milions d’euros, ha calmat temporalment els mercats i ha frenat la caiguda de la lliura davant el pànic generat per les mesures anunciades pel govern. Així i tot, és una mesura per fer front a la crisi més immediata que durarà fins al 14 d’octubre, però que no garanteix l’estabilitat financera del Regne Unit, tot i la marxa enrere d’última hora anunciada pel govern de Truss.

Increment exponencial de la compra d’or físic

El tsunami de males notícies en els mercats de bons i divises britànics ha fet augmentar l’atractiu de valors refugi com els metalls preciosos. Distribuïdors d’or han vist com es doblava la demanda fins al punt d’esgotar les existències de monedes i lingots. El públic britànic ha seguit la mateixa pauta que vàrem veure a Rússia quan es va enfonsar el ruble i es van disparar les compres d’or físic.

Mentre que divises com la lliura esterlina o l’euro continuen perdent valor respecte al dòlar, les dades de l’evolució de l’or durant aquest 2022 confirmen, no només la seva protecció inflacionària, sinó que també l’estableixen com a l’antídot perfecte per combatre la davallada de valors en les divises.

Tot i la puntual tendència a la baixa experimentada pel valor de l’or durant uns mesos, esperonada per l’increment dels tipus d’interès, en el còmput dels primers deu mesos de l’any veiem que el seu valor ha pujat un 6,44%. Dit d’altra manera, una compra de 10.000 € en or al gener 2022, ara tindria un valor de 10.644 €, mentre que els mateixos 10.000 € al banc haurien perdut 900 € a causa de la inflació.

La creixent incertesa econòmica global i la incapacitat dels governs i bancs centrals per fer front a una gran crisi que sembla inevitable, fa pensar que Rússia i el Regne Unit no seran els últims països on una gran part de la població no se’n refia de les promeses dels polítics i s’empodera per assegurar els seus estalvis amb un valor tangible.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

A hores d’ara tots som conscients que la inflació es coneix com a una pujada generalitzada dels preus que fa perdre valor als nostres estalvis. Albert Chic, agent d’11Onze, fa una anàlisi de la situació econòmica actual, i ens detalla possibles solucions per fer front a una inflació desbocada. 

“La segona meitat del 2021, la inflació a casa nostra va superar el 5%. Una xifra sense precedents en els darrers 30 anys”, afirma l’Albert Chic. Aquesta pujada de preus, juntament amb la pèrdua del valor real de la moneda, provoca una gran reducció del patrimoni monetari de la població, que veu com els seus estalvis s’esvaeixen sense ni tan sols sortir del banc.

La disrupció a la cadena de subministraments i l’encariment de les matèries primeres provocada per la crisi sanitària expliquen una part de la pujada de preus, però com explica Chic, “també un altre fenomen com la Greenflation (inflació verda)”, una pujada de preus provocada per l’increment en la demanda de minerals imprescindibles per les energies renovables, “com ara els cotxes elèctrics, les turbines eòliques o els panells solars”.

La inflació podria baixar en la segona meitat del 2022

Com explica l’agent d’11Onze, “tot i que està per veure l’impacte de les mesures pal·liatives del govern espanyol, els pronòstics assenyalen que la inflació es mantindrà elevada durant la primera meitat del 2022”, a la que seguiran uns mesos “d’etapa baixista”.

Si aquestes mesures es mostressin insuficients per reduir la taxa d’inflació, el Banc Central Europeu (BCE), “es veurà obligat a aplicar una política més dràstica, accelerant la retirada d’estímuls econòmics, apujant els tipus d’interès, i reduint els programes de compte de deute”, apunta Chic.

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

Malgrat les maniobres dels bancs centrals per evitar que el preu de l’or es dispari, la història recent mostra que la seva capacitat per contenir els preus és limitada en el temps. En un context de crisi, l’or és un actiu molt apreciat pels inversors. Per això el seu valor es va multiplicar per més de quatre entre mitjans de 2005 i mitjans de 2011.

És ben sabut que als bancs centrals no els interessa que es dispari el preu de l’or. És un competidor més en els mercats financers com a valor refugi respecte a les seves monedes en moments de crisi. A més, un increment brusc del preu d’aquest metall preciós podria desestabilitzar el sistema financer tradicional, que especula en el mercat de futurs amb l’or paper. D’aquí ve que en més d’una ocasió els bancs centrals hagin maniobrat per controlar l’evolució del seu preu.

Un exemple el trobem entre finals dels anys 90 i finals de la primera dècada d’aquest segle, quan els bancs centrals van vendre una part important de les seves reserves per limitar la pujada de preus. Un estudi publicat a ‘International Business Research’ indica que entre 1998 i 2008 les reserves d’or dels bancs centrals es van reduir de més de 30.000 tones a unes 26.500.

Un testimoni de primera mà

Com es recull en el llibre ‘The big reset: gold wars and the financial endgame’, en una conversa privada al setembre de 1999, el llavors governador del Banc d’Anglaterra, Eddie George, reconeixia les maniobres per a controlar el preu del metall preciós perquè treien el cap “a l’abisme si el preu de l’or continuava pujant”, així que “els bancs centrals havien de controlar el preu de l’or a qualsevol preu”. I reconeixia que “la Reserva Federal dels Estats Units va ser molt activa en la reducció del preu de l’or”, igual que el Banc d’Anglaterra.

Tot i així, les maniobres dels bancs centrals només van poder moderar l’encariment de l’or durant un temps limitat. A partir de mitjan 2005 la pujada de preus es va aguditzar. En sis anys, el seu valor es va multiplicar per més de quatre, passant de poc més de 400 dòlars l’unça a més de 1.800 l’agost de 2011.

En aquest lapse de temps, els bancs centrals havien renunciat a la seva estratègia venedora i tornaven a acumular reserves d’or. I a això s’afegia que la crisi de 2007 animava molts inversors a comprar or per protegir els seus estalvis.

Es pot repetir la història?

Hi ha analistes que veuen certs paral·lelismes entre la situació de llavors i l’actual. En la primera meitat de 2022 el preu de l’or ha augmentat un 8 %, mentre que la borsa ha baixat un 14 % i els bons un 10 %, segons Bloomberg.

Aquesta apreciació de l’or s’ha produït tot i que alguns bancs centrals estan injectant part de les seves reserves d’or en el mercat per contenir el preu. Per exemple, el Banc d’Anglaterra ha venut més del 4 % de les seves reserves en tan sols sis mesos, entre desembre de 2021 i juny de 2022.

Tot i això, com ja es va demostrar en la primera dècada d’aquest segle, l’estratègia de venda no és sostenible per molt de temps. És possible que l’increment dels tipus d’interès del deute sobirà contingui en part l’encariment de l’or, ja que alguns inversors poden recórrer a aquest actiu per l’augment de la seva rendibilitat. Però a mitjà i llarg termini el preu de l’or probablement torni a disparar-se, sobretot si la crisi s’aguditza.

L’atractiu de l’or físic

De fet, l’estratègia de dedicar entre un 10 i un 20 % de la cartera al mercat de l’or cada vegada està més estesa entre els grans inversors. A priori, és una bona fórmula per diversificar actius i protegir-se de la inflació, amb unes expectatives de revaloració elevades en els pròxims mesos.

Com indica el diari ‘Business Standard’, la previsió que va fer al gener Goldman Sachs per a enguany contempla un increment del 25 % en el preu de l’or. A més, cada vegada més experts vaticinen un megacicle alcista per a les matèries primeres en general.

En qualsevol cas, Jordi Sánchez, responsable de producte d’11Onze, destaca la importància d’adquirir or físic “pel risc de manipulació que existeix amb l’or paper”. El fet que el mercat de derivats permeti realitzar vendes que no estan recolzades per or físic pot portar a “situacions d’alt risc”.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Utilitzem l’aigua pràcticament en tots els estadis de la nostra vida, des de l’ús domèstic diari fins a l’abastiment d’indústries, l’agricultura o el sector turístic. L’aigua és un bé preuat sense el qual no podem concebre la vida, però en fem un consum conscient?

De mitjana, una persona pot arribar a consumir diàriament fins a 130 litres d’aigua, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Si ens aturem a pensar en les vegades en què obrim l’aixeta, posem en marxa una rentadora o netegem la casa, ràpidament ens adonarem que el nostre consum és, segurament, molt més alt del que ens pensàvem.

Estudis de l’ACA han determinat que una persona pot arribar a consumir entre 2 i 18 litres només per rentar-se les mans o les dents. Omplir una banyera consumeix fins als 200 litres, mentre que amb una dutxa podem estar parlant d’entre 30 i 80 litres. Fins i tot buidar la cisterna del vàter pot fer-nos perdre entre 6 i 10 litres per descàrrega.

Recollim algunes accions diàries que podem dur a terme per aconseguir un doble benefici: reduir la factura i evitar el malbaratament d’aigua.

Com reduir l’ús domèstic d’aigua:

• Tancar l’aixeta. Durant l’estona de raspallar les dents, afaitar-se o ensabonar els plats. És la norma número u d’estalvi d’aigua.
• Dosifica l’aigua que utilitzaràs. Per exemple, en rentar les dents es pot optar per omplir un vas d’aigua amb la quantitat que farem servir per esbandir-nos. En afaitar-se, es pot deixar uns centímetres d’aigua al fons de la pica per netejar la maquineta d’afaitar.
• Revisar les fuites d’aigua. Una forma ràpida per a comprovar-ho és revisar el comptador abans d’anar a dormir i tornar-hi al matí. Si el comptador es mou, podem tenir una fuita.
• No llençar res al vàter. A més d’obstruir les canonades, com més vegades tirem la cadena, més aigua malbaratem.
• Dutxes de duració limitada. Substituir la banyera per una dutxa ens pot ajudar, sempre que la dutxa sigui del temps just. Per infants, pot ser més útil omplir fins a la meitat una banyera.

Els electrodomèstics, el consum silenciós

• Fer càrregues completes. Engegar el rentavaixella o la rentadora pot arribar a consumir 90 litres. A la llarga, també surt més a compte invertir en aparells amb etiqueta ecològica, que redueixin el consum tant d’aigua com d’electricitat.
• Reduir l’aigua de la cisterna del vàter. Especialment per a vàters d’una sola descàrrega, en què es pot reduir la càrrega a la meitat.
• No cal esbandir els plats abans de posar-los al rentaplats. Actualment, tots els rentavaixelles estan programats per fer-ho.

Limitar l’ús d’aigua en espais exteriors i jardins

• Evitar l’ús de mànegues. Per regar, és millor fer-ho al capvespre, i cal evitar el rec superficial, que s’evaporarà en poca estona i pot esdevenir malbaratament. Si hem de rentar el cotxe, prioritzem utilitzar una esponja amb sabó, i limitar l’aigua només per a l’esbandit final.
• No regar en excés. Regar les plantes només quan ho necessiten, ja que fer-ho en excés els pot suposar una pèrdua de nutrients.
• Adaptar el sistema de rec exterior. Segons la mida del jardí i l’aigua que necessària per a mantenir-lo, consultar els recursos disponibles per a disminuir el consum d’aigua, com pot ser recollir i aprofitar l’aigua de la pluja.
• Triar plantes adaptades a la zona on vivim. Si és zona de secà, prioritzem les plantes amb més tolerància a la sequera, com ara: portulaca, buguenvíl·lea, litops o planta pedra, lantana, verbena o algun tipus d’arbust com el baladre.

Inculcar els valors de l’aigua als infants

Quan hi ha infants a casa el consum d’aigua pot augmentar considerablement, per això val la pena parar-hi atenció. Ensenyar-los a valorar l’aigua i a fer-la servir de forma eficient els suposarà un avantatge vital i, alhora, controlarem la factura d’aigua. Sense oblidar que el millor aprenentatge és l’exemple que els puguem donar.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Al febrer el Govern canadenc va bloquejar temporalment els comptes d’estalvi de més de 200 simpatitzants de les protestes dels camioners a aquell país. I ho va fer acollint-se a una llei prevista per a situacions d’extrema gravetat. En aquest context, la falta de concreció de l’avantprojecte de reforma de la Llei de Seguretat Nacional espanyola aviva els temors d’inseguretat jurídica sobre els comptes d’estalvi de l’Estat espanyol.

En una decisió sense precedents, Justin Trudeau, primer ministre canadenc, anunciava el 15 de febrer la possibilitat de congelar comptes bancaris sense supervisió judicial. L’objectiu era posar fi a les mobilitzacions contra la mesura que obliga als camioners no vacunats contra la covid-19 a mantenir quarantena a la seva entrada al país. Aquestes protestes s’havien intensificat des que tres setmanes abans arribés un comboi de camions a Ottawa.

Per a aplicar aquesta mesura, el Govern canadenc va apel·lar per primera vegada en la història a la Llei d’Emergències, aprovada el 1985. Aquesta llei es va plantejar per a situacions urgents i crítiques de caràcter temporal que posessin “en greu perill la vida, la salut o la seguretat dels canadencs” o amenacessin seriosament “la capacitat del Govern del Canadà per a preservar la sobirania, la seguretat i la integritat territorial”.

Paradoxalment, Justin Trudeau havia mostrat el seu suport públic amb anterioritat als grangers indis que durant mesos van realitzar talls a les autopistes que porten a Nova Delhi.

L’ordre de bloquejar els comptes bancaris sense supervisió judicial va estar vigent durant una setmana. La policia va declarar haver-la aplicat a més de 200 comptes de persones que havien participat o havien fet donacions als manifestants. Segons els mitjans de comunicació locals, entre els afectats, es trobaven des d’una mare soltera amb ingressos mínims, que havia donat 50 dòlars canadencs, fins al titular d’un compte amb 3,8 milions.

Una reforma carregada de polèmica

El mateix dia que el primer ministre canadenc anunciava la seva intenció de bloquejar comptes bancaris, el Govern espanyol enviava al Congrés l’avantprojecte de reforma de la Llei de Seguretat Nacional. En un context global de creixents restriccions a les llibertats fonamentals, la modificació d’aquesta llei ha despertat molts recels en mitjans jurídics, econòmics i associatius pel seu abast, falta de límits en la seva aplicació i fórmula jurídica.

En el nou redactat, l’àmbit econòmic i financer es considera un dels d’especial interès per a la seguretat nacional, per la qual cosa els actius financers es podrien veure afectats per diversos apartats del nou text.

D’una banda, l’avantprojecte detalla que “les autoritats competents, seguint les directrius del Consell de Seguretat Nacional o de l’autoritat funcional, podran procedir a la requisa temporal de tota mena de béns” i a la “suspensió d’activitats”.

En un altre punt, l’avantprojecte estableix que “el Govern podrà acordar la suspensió del règim de liberalització” quan es tracti d’actes, negocis, transaccions o operacions que “afectin o puguin afectar activitats relacionades, encara que només sigui de manera ocasional, amb l’exercici de poder públic, o activitats directament relacionades amb la defensa o la seguretat nacional, o a activitats que afectin o puguin afectar l’ordre públic, seguretat pública i salut pública”.

Crítiques des d’amplis sectors

La gran potestat que s’atorga als poders públics per a afrontar situacions de crisi molt poc definides genera una gran inquietud davant una possible interpretació autoritària d’aquest nou marc jurídic. Fins i tot el Consell d’Estat va emetre un dictamen crític amb l’avantprojecte perquè, entre altres coses, no considera justificada la “exclusió del dret a indemnització en les prestacions obligatòries personals”.

No es pot obviar que la Constitució protegeix la propietat privada i estableix que “ningú podrà ser privat dels seus béns ni dels seus drets sinó per causa justificada d’utilitat pública o interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb allò que les lleis disposin”. D’altra banda, la Carta Magna ja contempla els estats d’Alarma, Excepció i Setge per a afrontar situacions d’emergència que requereixin limitacions a les llibertats individuals fonamentals.

Des de diversos àmbits es qüestiona que aquestes noves restriccions a llibertats fonamentals es puguin articular a través d’una llei ordinària en lloc d’una llei orgànica, com exigeixen els articles 53 i 81 de la Constitució.

En definitiva, si la reforma de la Llei de Seguretat Nacional passés el tràmit d’aprovació parlamentària sense modificacions substancials, la inseguretat jurídica podria afectar els comptes radicats a l’Estat espanyol.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Les xifres d’estalvi han marcat un rècord aquest 2021 a causa de la pandèmia i les restriccions. En total, el Banc d’Espanya calcula que les famílies han estalviat en dipòsits 943.700 milions d’euros, un 4,8% més respecte a l’any anterior. Tanmateix, no en poden treure profit. La inflació i la nul·la rendibilitat que ofereix la banca tradicional poden truncar la fita assolida amb tant d’esforç. En parlem amb l’assistent executiva d’11Onze, Núria Rambla.

Els experts avisen que, avui dia, omplir el sac dels estalvis a l’Estat espanyol no dona cap rendiment. I els motius són principalment dos. El primer, que la majoria de famílies estalvien els seus ingressos “en productes clàssics, en el mateix compte corrent o en efectiu”, argumenta Rambla. Per tant, no només no treuen cap profit, sinó que, a més, estan perdent diners! L’explicació és senzilla: en un context inflacionari com el que vivim, amb increments desmesurats del cost de la vida, la inflació s’està menjant aquests ingressos àrduament estalviats.

El segon motiu, i més important, és que encara que les famílies estalviïn els seus diners en un compte de dipòsit, les entitats financeres no estan oferint prou rendibilitat. “El sector financer ha retallat els interessos d’aquests dipòsits moltíssim, deixant-los quasi tots al 0%, fins i tot en productes a llarg termini”, explica Rambla. De fet, segons el mateix Banc d’Espanya, aquesta rendibilitat ha caigut els últims deu anys un 98%.

És a dir, perquè una persona aconsegueixi estalviar el mateix que fa deu anys necessita invertir 100 vegades més. Així, si fa una dècada la banca pagava de mitjana 500 euros per cada 10.000 euros anuals invertits en un dipòsit, avui dia només en traiem cinc. Al moll de l’os, afirma Núria Rambla, hi ha els tipus d’interès marcats pel Banc Central Europeu (BCE), que estimulen l’endeutament, i no pas l’estalvi.

“El BCE cobra interessos a la banca tradicional per guardar l’excés de diners, els aplica un interès negatiu, és a dir, fins i tot han de pagar al BCE perquè els guardi aquests dipòsits. Per això els bancs tradicionals no poden oferir bones rendibilitats als particulars. I a les corporacions o empreses més grans, si hi tens un saldo superior més d’un nombre determinat de dies, et comencen a cobrar”, detalla Rambla.

El poder adquisitiu s’enfonsa en una dècada

Fa tan sols una dècada la rendibilitat mitjana que oferien els dipòsits era d’un 2,74%. El 2008 fins i tot va arribar a superar el 5%. En canvi, el setembre d’aquest any, la mitjana va ser del 0,05%. Una veritable estocada per als estalviadors. I això si els clients són capaços de trobar un producte financer que els ofereixi algun rendiment, perquè darrerament alguns bancs tradicionals a l’Estat espanyol ja han començat a comercialitzar dipòsits amb rendiment 0. “Els principals bancs a Europa ofereixen una rendibilitat nul·la. N’hi ha ben pocs que ofereixen quasi l’1%, però són una excepció”, argumenta Rambla.

I doncs, quina és la solució? “Per mantenir el poder adquisitiu, no has de deixar els diners aturats. Cal invertir”, defensa l’assistent executiva d’11Onze. Per això, a l’Estat espanyol molts estalviadors estan apostant per diversificar els estalvis i invertir en fons d’inversió, en ETF o paquets d’inversió més senzills de gestionar i, fins i tot, en criptomonedes o materials preciosos com l’or o la plata. Tanmateix, tots aquests productes sempre suposen un risc. Per això, pròximament 11Onze anunciarà nous productes que poden ajudar els més estalviadors. Us n’anirem informant!

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.