En català parlem de “pujada de gener”, de “gener costerut” o de vaques magres, una expressió ben coneguda i pròpia de cada inici d’any, tot i que darrerament sembla tenir una tendència inflacionària que l’allarga a la resta de mesos. Però d’on ve aquesta expressió?

La manca de recursos financers associada al primer mes de l’any és causada per una sèrie de variables que converteixen aquest mes en especialment problemàtic, no només en referència a l’economia personal sinó també pel que fa a l’estat emocional de moltes persones.

El concepte de “la pujada de gener” comença a aparèixer als mitjans de comunicació de l’Estat espanyol al segle XIX, connectat al món teatral. I és que, després de gastar més del compte durant les festes de Nadal, als teatres es notava una forta baixada d’espectadors. Així és com es comença a popularitzar el concepte, que es veu reforçat per la pujada de preus de serveis que es produeix cada inici d’any. Els preus regulats per les administracions, s’actualitzen l’1 de gener, i això impacta directament en la butxaca (ja castigada) del ciutadà. 

És aleshores quan molta gent es recorda de les despeses fetes durant les festes de Nadal. A més, per combatre la baixada de consum, els venedors apliquen rebaixes. I es produeix aquesta ambivalència: el consumidor té menys diners, però té ganes de seguir gastant, pels temptadors descomptes.

En l’àmbit internacional es parla del ‘Blue Monday’, o dilluns trist, un concepte originari d’una campanya publicitaria d’Sky Travel, i que fa referència al tercer dilluns de gener com el dia més trist de l’any. No té cap base científica, això no obstant, exemplifica la davallada a escala emocional que acompanya aquestes dates. La tornada a la rutina després del període vacacional emmarca el final de cicle d’un any en què potser no hem aconseguit els objectius que ens havíem proposat, amb la subseqüent decepció. Un estat anímic i emocional ara també tocat per la incertesa i angoixa causades per la pandèmia.

Un fenomen econòmic del segle XX

El fenomen econòmic i social de gastar el que no es pot pagar no es va originar amb el consumisme, però sí que és veritat que aquesta tendència a consumir productes en quantitats molt superiors a les necessàries va ser amplificada amb l’aparició del màrqueting contemporani, creant noves necessitats i desig de compra a la població amb la finalitat d’alimentar el creixement econòmic il·limitat propi del capitalisme.

És a partir d’aquest escenari microeconòmic del segle passat d’on es popularitza l’expressió del “gener costerut”, esperonada per una aliança d’interessos del món financer, empresarial i publicitari que treballen plegats per perpetuar un consum basat en un creixement continu. La publicitat ens convenç de la necessitat de comprar infinitat de productes que no ens calen, mentre que els bancs ens donen totes les facilitats per gastar diners que no tenim.

En gran manera l’antídot a “la pujada de gener” és tan senzill com assegurar que la població té una bona educació financera. Òbviament, hi ha despeses inevitables com les de subministraments d’aigua, electricitat, o les hipoteques, però l’ús del crèdit i coneixement d’altres eines financeres a l’abast d’una economia familiar són essencials no només per prevenir penúries econòmiques al llarg de l’any sinó per mantenir certa salut emocional. 

I és per això que a 11Onze donem tanta importància a la formació financera de la nostra comunitat, i posem a l’abast de tothom eines d’aprenentatge per empoderar a les persones a gestionar els seus béns de la millor manera possible.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’App El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!