Eldiario.es ha publicat una entrevista en profunditat de la periodista Sandra Vicente al Petitet, arran de l’estrena de ‘La rumba dels calerons’. Aquí podeu llegir la peça completa, de la qual n’hem seleccionat alguns fragments.

A en Petitet no li agraden els premis, ni que el reconeguin pel carrer. Tampoc no li agraden els diners. “Els diners van i venen, però són la ruïna d’aquest món. Això de no donar-li importància em ve del meu pare, que amb el que guanyava de les actuacions amb en Peret comprava or. Això ho pots tenir en un calaix fins que ho necessitis”, diu, acaronant els enormes ‘no me olvides’ daurats que li envolten el braç. “Els diners són una ruïna”, insisteix. Per això, ha volgut dedicar la seva darrera cançó precisament a aquest tema.

‘La rumba dels calerons’ és un encàrrec que li van fer des d’11Onze, una banca ètica catalana. És una de les tantes propostes que li han fet els darrers anys, de les quals només unes poques escollides són acceptades. “Ells em van agradar perquè no em van parlar de diners. Tant me fa quant em puguis pagar, perquè si prens les decisions de la vida basant-te en els diners, acabaràs cometent errors molt greus”, afirma.

En Petitet assegura tenir la consciència tranquil·la, perquè l’avalen dos dels seus grans consellers. D’una banda, Déu, que, tot i que no li contesta les pregàries, es comunica amb ell, deixant-li entreveure com el fan sentir les seves accions. “Si Déu està trist, sé que alguna cosa dolenta em passarà. Si està decebut, és que m’he equivocat”, explica molt seriós i convençut. L’altre aval del seu comportament el troba al llit. “Saps on és la veritat de la vida? Al coixí. I, a mi, allò que em diu, em deixa dormir tranquil”, afirma en Petitet.

Aquest rei de la rumba catalana només vol pau. La que porta la música i estar amb els seus. Encara que els seus cada cop estiguin més lluny. Al Raval, que abans era un barri gitano ple de follet, cada cop se senten menys guitarres. “Solament queden una o dues famílies, que aviat se n’aniran”, diu, recordant amb nostàlgia aquelles vetllades a ritme de calaix i cordes, amb els grans de la rumba presidint les llargues taules dels bars.

Però en aquest barri “embalsamat” encara queden palmells. Els que ell toca per trucar a la seva dona, que són els mateixos que van fer els cors a Peret i a tants altres grans noms que ara sonen a través de Spotify a les festes de barri. Perquè la rumba no mor, “va per dintre. La rumba és veritat, és amor, és pau i, sobretot, és senyora”, afirma, contundent.

“La rumba, com les coses importants aquesta vida, requereix seriositat, respecte i anar ben vestit. Maco com un gitano”, diu Petitet que, fins i tot de camí a un ingrés hospitalari, llueix americana, camisa i corbata. Avui, encara que estigui assegut a la butaca, cansat i amb una simple samarreta blanca, destil·la alegria i aquesta elegància de patriarca. “A la vida només cal un sostre i un plat. I una mica de rumba”, sentència mentre ajunta les mans en aquest gest que comparteixen tant beats com palmers.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!