Què està passant amb l’energia mundial?

El preu de la llum i del gas està batent rècords. La gasolina i el carbó són cada vegada més cars. I tot plegat es tradueix en una manca de distribució de matèries primeres. Si ve un hivern fred, els experts avisen d’una crisi energètica sense precedents. 

 

Què està passant amb l’energia del món? Dia sí dia també, es parla dels increments en la factura de la llum, de les gasolineres en precari del Regne Unit, de les lleixes buides dels supermercats i del conflicte del gas. Repassem els motius que fan pensar als economistes que ens encaminem cap a una recessió que podria durar fins ben entrat el 2022.

Estem a la mercè del canvi climàtic. Els fenòmens meteorològics són cada vegada més extrems i els climatòlegs temen que, després d’un estiu sec marcat pels aiguats torrencials que han impedit omplir els pantans europeus, vingui un hivern fred. Ho avisen pocs dies abans que se celebri la trobada del G-20 a Roma, on els líders mundials no només hauran d’afrontar la sortida de la crisi pandèmica, amb una indústria que esperava tornar al ple rendiment, sinó també com fer una transició cap a les energies renovables que no faci trontollar l’economia mundial. 

La realitat és que, si les temperatures baixen massa, podria no haver-hi prou recursos per a escalfar-se, perquè les reserves de gas estan molt baixes. Europa, per exemple, encara la tardor amb els magatzems més desproveïts de l’última dècada, amb una capacitat del 75%, quan abans de la pandèmia de la Covid-19 no baixaven del 90%. I el mateix passa a Àsia o als Estats Units.

L’especulació geopolítica del gas

El gas fa temps que és un maldecap per a Europa. Mentre que el centre-nord es proveeix amb el gas de Rússia, l’Estat espanyol, Portugal o Itàlia es proveeixen amb el gas d’Algèria. Malgrat que Moscou ha assegurat que seguirà proporcionant gas als seus clients, el temor que no ho faci per motius geopolítics ha disparat un 500% el preu el 2020.

A més, el gasoducte Nord Stream 2 que uneix Rússia i Alemanya, la gran promesa de l’excancellera Angela Merkel, té una segona fase de la construcció per a validar, i tot apunta que encara tardarà mesos a funcionar. Així i tot, només cobreix la meitat de les necessitats d’Europa. En aquest context, historiadors de tendència conservadora i neoliberal com Karl Schögel lamenten que Europa no hagi calibrat prou bé les conseqüències que té dependre de Rússia.

Per a afegir més tensió al mercat, el Marroc ha anunciat que, després de 25 anys, a finals d’octubre tallarà el gasoducte que proveeix l’Estat espanyol i Portugal, per la ruptura de les relacions amb Espanya. El govern de Pedro Sánchez ja està buscant solucions i negocia amb Itàlia, però encara no ha resolt l’embolic. Tant és així que ha proposat a la Unió Europea un front comú: comprar el gas de forma conjunta.

Els socis europeus comencen a veure amb bons ulls la proposta de Sánchez, perquè les alternatives són molt pitjors: sobre la taula hi ha la reactivació de l’energia nuclear, la compra de gas liquat en vaixells o portar el gas a través d’Ucraïna, però la distribució s’ha frenat també per motius geopolítics. Així les coses, les empreses elèctriques, com ha passat a l’Estat espanyol, aprofiten la situació, entre altres motius, per a fer oligopoli i batre rècords amb el preu de la llum.

La gasolina, disparada; el carbó, sota mínims

Per si no n’hi havia poc, a la crisi del gas i l’especulació de les elèctriques, s’hi sumen dos factors més: l’oportunisme dels grans magnats del petroli i una descarbonització feta a mitges. D’una banda, ara que l’economia desperta, per fi, de la letargia de la pandèmia, la gran organització del sector petrolier, l’OPEP, ha provocat un increment desmesurat del valor de l’or negre com no s’havia vist des del 2014. El preu de la gasolina s’ha incrementat un 20,6% des de l’inici del 2021 i el gasoil, un 23,09%. A més, els experts creuen que el preu del cru seguirà pujant durant tot l’hivern.

Per altra banda, Xina ha començat a acaparar tot el carbó disponible al món. El país asiàtic no vol deixar de créixer per sobre de la resta, malgrat que té en marxa un pla de descarbonització que ha deixat les reserves tan buides com no les tenia des del 2017. Per això, està disposada a comprar carbó a qualsevol preu, i el seu valor s’ha disparat. Fa anys que les empreses energètiques lluiten per trobar nous recursos davant l’abandonament progressiu del carbó per motius mediambientals, però no s’ha invertit prou de pressa per a compensar-ho.

 

L’energia neta, una transició a mitges

De fet, gran part del problema amb l’energia, avisen els experts, s’explica perquè el món globalitzat ha fet una transició cap a les energies renovables a mitges i amb una mala previsió. Per això, molts economistes consideren que aquestes crisis energètiques globals poden ser força habituals durant la pròxima dècada, fins que la descarbonització no sigui una realitat.

Organismes internacionals, com la Internacional Energy Agency (IEA), neguen la relació entre una cosa i l’altra, però els experts consideren que, per exemple, la Unió Europea no ha tingut prou present que, ara per ara, el 80% del consum primari d’energia procedeix encara dels combustibles fòssils, i que l’energia de les renovables no es pot emmagatzemar, de moment.

 

L’efecte dòmino: la temuda inflació

Per tot plegat, l’efecte cadena no s’ha fet esperar. El preu de l’alumini, el zinc o el coure arribarà a màxims històrics aquest octubre, perquè els metalls s’extreuen en fàbriques i foneries que estan a mig gas per culpa de la crisi energètica. El mateix passa amb la fabricació de ceràmica, vidre o ciment, que pot afectar principalment al sector de la construcció.

Al seu torn, les cadenes de subministraments es troben restringides per la pressió alcista del preu de la gasolina, més enllà de la falta de transportistes que assola el Regne Unit a causa del Brexit. Una cosa rere l’altra frena la producció i, en conseqüència, apugen els preus de totes les matèries primeres. La temuda inflació amenaça les optimistes perspectives de creixement després de la pandèmia. I la resposta, com sempre, exigeix construir un món comú. N’estarem a l’altura?

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

Davant la crisi que ve, diversifica l’estalvi

6 min read

El reconegut economista Robert Kiyosaki ha pronosticat “una

Tecnologia

L’obsolescència programada

5 min read

La vida útil dels productes s’escurça cada vegada més i

Sostenibilitat

Cotxes d’hidrogen, l’alternativa definitiva?

6 min read

És possible que un cotxe no només no contamini, sinó que



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Daniela SimónDaniela Simón says:
  2. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    La geopolítica mou els fils del món. Tan del comerç de productes bàsics com de l´energia. Sigui del color que sigui l´energia, el problema és no ser autosuficient, estar exposat sempre a xantatges -Només cal fixar-se en el mapa dels gasoductes-arribant a acords que només els que signen saben. Amb aquests sistemes els comuns mortals som titelles. I la Xina acaparant carbó, que es pot emmagatzemar. Tenen clar el concepte d’autosuficiència.
    Em sembla que Catalunya hi para poca atenció

    2 mesos ago
    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Veurem com anirem respecte d’aquest tema en els anys vinents, sobretot per l’esgotament del petroli que ha de ser substituït per les noves energies, hidrogen, electricitat…. Moltes gràcies pel teu comentari, Mercè!!!

      2 mesos ago
  3. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    La pandemia els hi anat molt beaquesta crisi serà devastadora i tot per a poder tenir uns pocs el poder que sempre han tingut

    • Sergi Colell VázquezSergi Colell Vázquez says:
      Sergi

      Sembla que desgraciadament serà així. Moltes gràcies pel comentari!

      3 mesos ago
  4. Francesc Estafanell PujolFrancesc Estafanell Pujol says:
    Francesc

    Veient la crisi que s’apropa, malgrat l’escalfament global, he quedat glaçat

  5. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
  6. Manel Miquel MartinezManel Miquel Martinez says:
    Manel Miquel

    🤦‍♀️ Ho tením “clar”

  7. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:

Deixa un comentari

App Store Google Play