Com llegir els resultats de les empreses
L’anàlisi econòmica dels resultats de les operacions d’una empresa és fonamental per saber si guanya o perd diners amb la seva activitat. Oriol Tafanell, director financer i de recursos humans d’11Onze, ens explica els conceptes bàsics que hem d’entendre per poder interpretar els comptes anuals d’una empresa.
Qualsevol empresari, emprenedor o inversor ha de tenir unes nocions econòmiques d’empresarials mínimes que l’ajudin en l’anàlisi per a l’adequada presa de decisions sobre una inversió, necessitats de finançament o salut financera d’un negoci. Decisions que estaran fonamentades en interpretar correctament els comptes anuals de l’empresa.
Abans de calcular els beneficis o pèrdues d’una empresa per la diferència entre ingressos i despeses hem de tenir clar el mètode de càlcul a seguir i els diferents conceptes. Com explica Tafanell, “el primer que ens hem de preguntar quan llegim els resultats d’una empresa és, estan parlant del resultat d’explotació, abans d’impostos o després d’impostos”.
El resultat d’explotació “és el que ens diu si l’empresa està ben gestionada”, apunta el director financer d’11Onze. Essencialment, es deriva de l’activitat a la qual es dedica l’empresa i es calcula per la diferència entre els ingressos i les despeses d’explotació durant el període de referència.
Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!
Les característiques associades a un bon lideratge són aplicables en l’àmbit empresarial. Però quines són les actituds i habilitats que fan que una persona tingui una bona capacitat de lideratge? Pilar Oltra, agent d’11Onze, ens detalla les claus d’un bon lideratge.
Unes bones capacitats de lideratge són imprescindibles no només pel gerent o CEO d’una empresa, sinó per qualsevol persona que tingui un càrrec de responsabilitat dins de l’organització. Com explica l’agent d’11Onze, “pot ser qualsevol persona involucrada en un projecte, i capacitada per guiar a la resta per a desenvolupar-lo”.
Tot i que és cert que hi ha certes qualitats que defineixen un bon lideratge, “no hi ha una fórmula única, no existeixen receptes que serveixin per a totes les empreses per igual”, el context, objectius i cultura de l’empresa, “són determinants per l’estil de lideratge”, apunta Oltra.
Tres estils de lideratge
Kurt Lewin, un psicòleg estatunidenc d’origen alemany que es va especialitzar en l’anàlisi de la conducta i psicologia de les organitzacions, definia tres tipus de lideratge en les dinàmiques de grup: ‘laissez faire’, autoritari i democràtic. Tanmateix, tal com ha passat amb els estàndards de moralitat, les claus d’un bon lideratge han anat evolucionant al llarg del temps, “de la por i l’autoritat es va passar a convidar els empleats a col·laborar”, afirma Oltra.
Podem pensar que el bon líder es fa, no neix, però com explica Oltra, “de manera innata es pot ser estratègic, resolutiu, proactiu, motivador, empàtic…”. Això no obstant, tothom que tingui una posició directiva dins d’una empresa pot aprendre les qualitats emocionals que faciliten un bon lideratge. Per tant, un bon líder es fa, i neix.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
L’última reforma de les pensions no solucionarà el problema de les minvants cotitzacions a la Seguretat Social, i molta gent s’ajuda dels plans de pensions privats com a alternativa per complementar les pensions públiques. Però hi ha altres opcions? És possible gaudir de la nostra jubilació abans dels 50? Una ideologia que promou l’estalvi i inversió agressiva diu que sí. Lara de Castro, HR Business Partner d’11Onze, ens ho explica.
La recent reforma de les pensions no soluciona el problema de base que cada vegada hi ha menys cotitzacions a la Seguretat Social, la qual cosa no dona gaire confiança en la capacitat de les pensions públiques per garantir el benestar de la nostra jubilació. El moviment FIRE, de les sigles en anglès, Financial Independence, Retire Early, que ve a ser, Independència Financera, Jubilar-se Aviat, ens proposa trobar maneres d’augmentar els ingressos i disminuir les despeses, juntament amb inversions agressives per acumular riquesa ràpidament.
De Castro explica que “L’objectiu, si t’abraces a aquest moviment, és jubilar-se abans, o al voltant dels 40”. Però com s’aconsegueix això? “Hi ha un full de ruta predeterminat, per assolir aquest objectiu, que fa servir diverses estratègies que pivoten sobre dos elements bàsics: estalvi i inversió”, afegeix de Castro.
Un cop obtinguda la independència econòmica, el treball remunerat passaria a ser opcional, la qual cosa ens permetria retirar-nos molt abans de l’edat de jubilació oficial. Si encara hi ets a temps i en vols saber més, mira el vídeo que hi ha a continuació.
Algunes empreses ja estan consolidades. Altres tot just comencen a créixer. I encara hi ha unes altres que acaben de néixer. Però què fa que totes elles prosperin? Per sobre de tot, la innovació empresarial, la veritable llavor dels emprenedors. L’agent 11Onze, Xevi Esteve, ens dona les claus per emprendre.
Què distingeix els emprenedors? Per què l’emprenedor sempre busca allò que l’apassiona, mentre que el comú de la gent prefereix una feina fixa i funcionarial? “Un emprenedor sempre busca una idea de negoci”, comença a explicar Esteve. La innovació empresarial serà, precisament, a la base d’aquesta idea de negoci.
Per triomfar, aquesta idea de negoci haurà d’augmentar la productivitat, crear un nou producte i satisfer una necessitat. I, això no obstant, per molt bona que sigui la idea, sempre haurà d’anar acompanyada d’un projecte econòmic, un conjunt d’estratègies molt ben pensades per aconseguir beneficis, no només econòmics, sinó també socials. Si aconseguim que aquests quatre factors s’entrellacin adequadament, tenim tots els punts per ser un bon emprenedor.
“De fet, cada dia tenen més importància aquests beneficis socials, la idea que l’emprenedor sempre es desenvolupa en una organització social, una comunitat”, relata l’agent. Al capdavall, explica Esteve, una idea emprenedora sempre busca el benestar de les persones.
Emprenedors vs. empresaris
Però més enllà dels quatre propòsits empresarials que ens hem marcat, és molt important saber trobar les persones adequades per complir aquests propòsits. És en aquest punt que parlem d’un bon lideratge i és el que diferencia, segons Xevi Esteve, un emprenedor d’un empresari corrent. “Un emprenedor sempre és a la fase inicial d’un projecte. El seu objectiu és llançar la idea de negoci. Aquest emprenedor s’encarrega d’organitzar, desplegar i portar a la realitat aquesta idea”, detalla.
També recorda Esteve que, per això, l’emprenedor té un perfil molt més creatiu que un empresari a l’ús. “Està molt centrat a resoldre problemes i assumir més d’una tasca alhora”, diu l’agent. En canvi, un empresari està en una fase molt més avançada, i s’encarrega sobretot d’augmentar els beneficis de la companyia. En definitiva, un empresari ha d’administrar l’empresa, fer créixer el negoci, establir estratègies i delegar tasques de gestió.
Les qualitats de l’emprenedoria
Un emprenedor pot sorgir de qualsevol lloc en una organització: de manera espontània o fruit d’una planificació per crear un nou producte o afegir valor als objectius de l’empresa. Però, sobretot, la innovació necessita, segons Esteve, dos factors. El primer, la tradició, perquè la creativitat sempre és un procés acumulatiu. “Ens hem d’oblidar de la idea que la innovació només pot sorgir de sectors tecnològics o molt avançats”, afirma. El segon, la condició del treballador. “El 70% dels emprenedors surten de les classes treballadores”, assegura.
Això no obstant, és cert que avui dia hi ha espais de treball que són un bon caldo de cultiu per als emprenedors, com les indústries de la comunicació i la informació, els parcs científics i tecnològics o els departaments d’innovació, disseny i publicitat. D’aquests espais propicis per a la innovació sorgeixen les ‘startups’ o empreses emergents.
I quines qualitats ha de tenir un emprenedor? Segons Esteve, almenys sis: capacitat d’arriscar-se sense ser un temerari; constància, paciència i confiança en un mateix; sentit pràctic o anar al gra: i molta organització i ordre. A més, n’afegeix tres que cada vegada són més rellevants: l’ètica, la sostenibilitat i les bones relacions humanes. Un emprenedor no està mai sol; l’èxit sempre és compartit. Tens alguna d’aquestes característiques? I, el més important, tens alguna idea?
11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!
T’has plantejat uns propòsits d’any nou que no creus que puguis assolir? A totes ens ha passat, que ens proposem fer una cosa, però després el camí se’ns fa costerut. Per engegar la nostra iniciativa, abans ens cal autoestima, superació, paciència i… resiliència! L’agent 11Onze Laura Bunyol ens dona alguns consells per aconseguir ser més resilients.
En psicologia, el terme “resiliència” ve de la paraula llatina “resilire”, que vol dir “tornar”. La resiliència, doncs, és la capacitat que tenim de tornar al nostre estat natural o original, després d’una situació traumàtica o que ens ha fet canviar la manera de veure el món. Amb la pandèmia, tenim una bona ocasió per saber si som resilients.
La clau de la resiliència, això no obstant, consisteix a tornar a l’harmonia havent après alguna cosa que no sabíem prèviament, i havent-la incorporat a qui som. “La resiliència és la capacitat de veure en positiu les dificultats de la vida”, resumeix Bunyol. Tanmateix, moltes vegades són precisament aquestes dificultats les que ens fan tirar enrere. Per què unes persones ho veuen tot molt magre i d’altres se’n surten molt millor?
La resiliència està íntimament lligada amb l’autoestima i amb el concepte que tinguem de nosaltres mateixos, és a dir, amb factors interpersonals. “Està demostrat que una persona és més resilient si és capaç d’establir relacions afectives saludables, és a dir, si és capaç d’estimar”, argumenta l’agent 11Onze. També una bona salut mental ens hi pot ajudar.
Laura Bunyol va descobrir el concepte “resiliència” lluny de casa, i ara s’ha proposat introduir-lo en el dia a dia dels catalans. Qui soc, què vinc a fer al món, quina és la meva finalitat? La resiliència ens reclama el nostre propòsit íntim, ens posa a prova i ens ajuda a fer camí. I això és bo. Vols saber més coses sobre la resiliència? Mira el vídeo de sota!
Fa tan sols unes dècades els perfils professionals que les empreses demanen avui dia ni existien ni s’imaginaven. Però, i si mirem al futur, quins són els treballs que despuntaran al mercat laboral? L’agent 11Onze Mireia Sitjà fa un repàs als cinc currículums que marcaran tendència.
Si no saps com enfocar la teva carrera professional o si vols fer un gir en el teu currículum, aquestes cinc professions et poden donar algunes pistes. Per una banda, destacaran els treballadors tecnològics i experts en el món digital i, per l’altra, en un mercat laboral canviant, caldran experts i formadors que ens guiïn.
- Programador, analista o dissenyador de la internet de les coses. Quan parlem d’internet de les coses ens referim a tots aquells aparells tecnològics que, per una raó o altra, funcionen gràcies a la xarxa: des dels telèfons mòbils o l’ordinador, és clar, fins a les neveres o els microones.
- Nanotècnic. La nanotecnologia pot sonar a ciència-ficció, però ja fa temps que és aquí, i encara estarà més present els pròxims anys. Els experts consideren que serà sobretot l’àmbit de la medicina el que necessitarà més nanotècnics. En concret, caldrà el perfil del nanometge, una combinació entre enginyer i metge.
- Impressor 3D. Semblava pura fantasia quan va néixer fa poc més d’una dècada. Tanmateix, els pròxims anys la impressió 3D serà imprescindible per a tota mena de dissenys industrials, perquè és a la base d’un procés d’automatització i robotització imparable.
- Assessors i representants laborals. Com que els treballs no seran mai més tan estables com ho havien estat fa vint anys o, fins i tot, abans de la pandèmia, sinó que segurament les empreses apostaran per la contractació per projectes, cada vegada més necessitarem el suport d’experts legals, perquè ens aconsellin i ens ajudin a portar els comptes, i també perquè promocionin el nostre currículum allà on més ens interessi.
- Professors i formadors independents. Per construir una bona trajectòria professional, la formació és imprescindible. No obstant, alguns experts apunten que pot ser que, d’aquí a 20 anys, els joves ja no busquin tenir un grau universitari tal com els coneixem actualment, sinó que cadascú es construirà els seus estudis de forma autònoma i segons els seus interessos. Per això, és probable que calguin cada cop més formadors en línia, independents i de prestigi en un àmbit concret, no lligats a cap centre o empresa, que adaptin les seves classes a la demanda d’estudiants.
Has sentit un formigueig a la panxa en recordar alguna joguina de la teva infantesa? Les marques busquen diferenciar-se i ser inoblidables. Quan ho fan apel·lant a les emocions i als records, aleshores parlem del màrqueting de la nostàlgia. Ens en fa cinc cèntims l’agent Càrol Rafales.
Més enllà de l’amor, la tristesa, l’empatia o la solidaritat, hi ha un altre sentiment que té un gran poder en la publicitat: la nostàlgia. Les emocions venen i les marques ho saben i en treuen profit. El màrqueting de la nostàlgia recupera icones del passat perquè el consumidor revisqui records feliços. Per Nadal, aquesta mena d’anuncis són el pa de cada dia.
L’estat d’ànim que genera un record és molt positiu i, per aquest motiu, les publicitats que fan servir la nostàlgia connecten emocionalment amb molta intensitat amb els seus clients. Per què? Perquè ens permeten recuperar un anhel, un desig, un ideal; i el nostre cervell arracona els records tristos o dolents. Vols saber què més aconsegueixen les marques amb el màrqueting de la nostàlgia? Recordes algun anunci que et faci reviure moments especials? Mira el vídeo de sota!
Sigui per la pandèmia arran de la covid-19, o pel fet de reinventar-se quant a serveis amb la relació amb els clients, els bancs revolucionen aquest 2021, donant la volta a la banca que coneixem avui dia. A banda de les 10 tendències que poden canviar en la indústria bancària aquest any, a raó de l’expert Alan McIntyre, fem un petit volteig pels inicis de la banca a Catalunya, perquè per entendre la revolució, és interessant entendre els inicis de la banca a casa nostra.
Amb el ritme frenètic de vida que portem actualment, moltes vegades ens oblidem del moment del canvi dels fets més importants, on donem per fet que la vida sempre ha sigut com la coneixem o la sabem fer anar. En el cas dels bancs, podem dir que des del primer banc que va tenir Catalunya a l’edat mitjana, anomenat “Taula de canvi de Barcelona”, que consistia en uns taulons al carrer, on es comptaven diners, es feien operacions bancàries i on també es feien pagaments i cobraments. Des d’aquesta taula de canvi, creada el 1401 gràcies al Consell de Cent de Barcelona i batejada també com el primer banc públic d’Europa, el món bancari ha donat moltes voltes. Però per quin motiu, a 11Onze, parlem d’història? Doncs, senzillament, per què per entendre el món actual, hem d’entendre l’inici de les coses, i si Catalunya va fer un canvi en la relació bancària després de la pesta de 1348, per què no fer una revolució bancària amb la relació amb els nous clients que a més s’ha transformat, arran de la pandèmia patida el 2020?
Però, què vol dir una revolució? El diccionari de l’Institut d’estudis catalans, defineix “revolució” com: “Un canvi total, radical.” Per fer real aquest canvi, la mirada revolucionària se centra en la necessitat de les persones. Cal adaptar-nos a la nova manera de viure en societat, on anem deixant de fer servir els diners en metàl·lic, i per tant el client ja no busca un caixer a cada cantonada ni tampoc busca haver de desplaçar-se a la seva oficina bancària. El client cerca una bona atenció que alhora sigui ràpida i es vehiculi a través d’una bona operativa web i mòbil.
L’expert Alan McIntyre, de la consultora de serveis tecnològics Accenture, ha fet a la mateixa pàgina web d’Accenture, la seva llista anual amb les 10 tendències més probables d’afectar a la indústria bancària aquest 2021:
- La primera d’aquesta llista de la revolució bancària de McIntyre, ens diu que anem amb tots els recursos possibles, o no facis cap intent per iniciar el projecte; aquesta tendència podem relacionar-la molt amb el context de canvi que necessita ara mateix la societat després de la pandèmia d’aquest passat 2020, on molts sectors s’han vist obligats a regenerar-se o morir.
- La segona tendència McIntyre és aquesta nova normalitat, tan escoltada als mitjans aquest últim any, la lliguem amb el món bancari com una nova estandardització de la banca tradicional a la banca del futur.
- La tercera inclinació de McIntyre es defineix com la nova era de les aplicacions bancàries, on els bancs finalitzaran la manera en interaccionar amb els clients com ho han fet fins ara, i seran més que serveis bancaris dintre de les seves apps, oferint nous ventalls d’oportunitat als clients.
- En quart lloc, d’aquesta famosa llista bancària, tenim la tendència de la transparència radical d’un banc, on es comparteix tota la informació que el client necessita, aquí trobem un valor afegit: El client té el poder de pensar per si mateix amb la informació que rep del seu banc, això li dona l’oportunitat de decidir ell mateix com i què fer amb el seu capital.
- La cinquena tendència de McIntyre, ens recorda que s’ha d’estar reconegut no com a ser el millor en alguna cosa, sinó en ser els únics de fer possible el canvi dins el món bancari; ser els innovadors.
- En sisè lloc, McIntyre ens avança que l’efectiu deixarà de ser el punt principal de les operacions, donant més importància a un món que ja tenim interioritzat, el dels pagaments digitals.
- Com a setena tendència, diu que la banca s’embarca en la sostenibilitat per un món que reconeix les conseqüències macroeconòmiques del canvi climàtic.
- La vuitena tendència de McIntyre es defineix com la incertesa en les regulacions nord-americanes després del període d’eleccions del 2021, la qual pot tenir impacte directe en les gestions econòmiques internacionals.
- En novè lloc, trobem la importància del regulador digital.
- I com a última tendència de McIntyre, trobem que els entorns digitals bancaris esdevindran molt més oberts i segurs, deixant enrere els entorns arcaics i tancats típics del món bancari desgastat.
Cal esperar i veure com aquestes tendències de McIntyre van agafant realitat. Mentrestant, cal veure el camí que agafa cada banca en aquesta revolució bancària, i veure fins a quin punt es realitza aquest canvi en la relació amb els nous clients.
Diverses empreses de l’Estat espanyol s’obren camí cap a la jornada laboral de quatre dies, com ja han fet països com Islàndia, on l’experiment ha estat un èxit. I la pregunta és obligada: aquesta reducció ens fa més productius, millora el nostre benestar?
“Les persones han de treballar vuit hores, descansar-ne vuit i gaudir-ne unes altres vuit”. Aquest era el lema de la campanya que va idear Robert Owen el 1817, fa gairebé dos segles, per regular unes jornades laborals que explotaven els treballadors a les fàbriques de tot el món, en plena industrialització. La proposta va acabar quallant, país rere país, i a Catalunya va arribar 100 anys més tard.
Concretament, ho va fer el 1919, gràcies a la vaga de La Canadenca, el moviment de reivindicació obrera que va conquerir la jornada laboral de vuit hores al nostre país. Avui, més de 100 anys després d’aquell moment històric, és hora que ens preguntem: seria més productiva una jornada laboral de quatre dies i 35 hores?
Èxit, experiment o imposició?
Islàndia, amb una població de poc més de 350.000 habitants, ha estat el país pioner a impulsar la reducció de les hores de treball. Entre el 2015 i el 2019, va realitzar una prova pilot entre els treballadors del sector públic, que van passar de treballar les habituals 40 hores a les 35, i amb el mateix sou. Els resultats van ser un èxit.
Segons analitza Iprofesional, els treballadors que van participar-hi van ser més productius i van millorar el seu benestar. En definitiva, van sentir un millor equilibri, tant laboral com personal, van reduir el nivell d’estrès a la feina i van tenir més temps lliure per a dedicar a les seves famílies i aficions. L’experiment va ser tan positiu, que, actualment, gran part dels treballadors d’Islàndia, aproximadament el 86%, gaudeixen de jornades de treball més curtes pel mateix salari.
Els exemples creixen com bolets
L’Estat espanyol tampoc ha volgut quedar-se enrere. La primera empresa que va instaurar la jornada de quatre dies va ser la marca de software Delsol, que el gener del 2020 va implantar el canvi a una plantilla de 200 treballadors sense cap reducció salarial. Al darrere hi han anat empreses com la consultora digital Good Rebels, la tecnològica Zacata Systems o el grup de restauració La Francachela.
A més, aquest juliol els sindicats UGT i CC.OO van signar un acord amb Telefònica Espanya, que impulsarà una prova pilot que ha començat aquest octubre i tindrà una durada de tres mesos. També hi ha el cas recent de la firma de moda Desigual, on el 86% treballadors han votat aquest mateix octubre a favor d’introduir la jornada de quatre dies, tres presencials i un de teletreball, a canvi d’una reducció del sou del 6,5%. Tot i que el canvi ja està en marxa per a una plantilla de prop de 500 empleats, els sindicats majoritaris consideren il·legítimes tant l’elecció dels representants dels treballadors com les reunions prèvies a la votació, i estan disposats a dur l’empresa als jutjats.
Empreses més productives, treballadors més feliços
Sembla que a poc a poc, però, es va donant pas a aquesta nova modalitat de treball. Ho veiem també amb exemples com la Fundació 4 Day Week, que ha impulsat una campanya amb la finalitat de recollir signatures de treballadors de tot el món. L’entitat assegura que el 78% dels treballadors que treballen quatre dies a la setmana se senten més feliços, mentre que el 64% de les empreses veu com creix la productivitat. La pàgina, que ja ha rebut més de 30.000 signatures, mostra una llista amb les empreses en què més treballadors han signat a favor de la mesura, les ciutats on més persones han firmat la petició i els noms de les persones que més diners han donat a la Fundació.
Estem davant d’un canvi real en la nostra jornada laboral? De moment, és clar que el futur d’una jornada laboral de quatre dies està sobre la taula i, mentre acabem de decidir si s’aplica o no, a casa nostra seguim sota la influència de Robert Owen: “Vuit hores per treballar, vuit hores per descansar i vuit hores per gaudir”.
11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.
El terme teletreball el va crear en 1973 el físic Jack Nilles i la pandèmia l’ha tornat a posar de moda per ser una de les paraules més buscades a Google durant els mesos de confinament.
Si pensem que el teletreball és un concepte produït per la pandèmia, estem equivocats: el concepte va ser batejat per primera vegada pel físic nord-americà Jack Nilles el 1973, en plena crisi del petroli dels setanta. El propòsit de Nilles va ser buscar una reducció del consum de combustible causat pels desplaçaments de casa al treball.
Va aconseguir millorar la qualitat de vida dels treballadors i la qualitat laboral de les empreses. Des d’aquell moment, s’han dut a terme diversos plans per a la conciliació de la vida laboral i personal. Des del 2006 fins al 2015, s’han realitzat fires de teletreball on s’ha abordat aquest tema com a principal objectiu. L’ús d’internet ha reobert aquesta possibilitat per a poder tenir més flexibilitat i llibertat.
Més eficient, però no per a tothom
Si parlem de xifres, probablement hi ha empreses que, secundant-se en el teletreball, poden estalviar costos d’immobles, entre altres, sempre que el seu sector sigui el de serveis. Ara bé, si l’empresa ven productes, això serà més complicat, ja que necessitarà un espai físic i gent que manipuli aquests productes.
Posem l’exemple d’una empresa que ofereix serveis i, per tant, es podria plantejar no tenir un espai físic i que tots els seus empleats treballessin des de casa, amb reunions una vegada per setmana o fins i tot dues vegades per setmana. Els costos podrien disminuir favorablement encara que hi hagi una prima per al treballador, com podria ser subvencionar els costos d’internet, electricitat i fins i tot aportar una part per a la compra de mobiliari d’oficina.
Els espais de treball es reinventen
Si això ocorre, pot haver-hi un excés d’oficines inhabilitades i, alhora, créixer la demanda d’espais de coworking. Aquest concepte, que ja existeix des de fa anys, consisteix a compartir espai de treball amb altres persones o fins i tot empreses per a reduir costos. La demanda ha augmentat significativament en els últims mesos, i pot arribar a ser molt més accessible econòmicament tant a curt termini com per a llargues temporades.
Què trien els treballadors?
Quant als treballadors, podem definir els proteletreball, els propresencial i els prohíbrid. Vegem-ne les diferències:
Teletreball: durant els mesos de pandèmia ha après a ser a casa, bregar amb la família, treballar, concentrar-se i tenir reunions virtuals.
Els avantatges: trigar 2 minuts a asseure’s i encendre l’ordinador, poder fer tasques domèstiques durant els descansos, poder menjar casolà i compartir més moments amb la família.
Però també hi ha desavantatges: pèrdua de contacte amb els companys, dificultat de concentració en el cas de no viure sol i de sortir de la rutina.
Presencial: probablement, si fem una enquesta, les persones amb fills estaran dins d’aquest rang, perquè són les que més han sofert durant la pandèmia. El teletreball té els seus avantatges, com hem vist anteriorment, però, per contra, s’acaba treballant més que si es va a l’oficina. Per aquesta raó, hi ha gent que prefereix anar a treballar fora de casa. D’aquesta manera, sap que, des que surt fins que torna, se centra 100 % en la feina.
Híbrid: per a molts és la fórmula perfecta, amb dos o tres dies a l’oficina i la resta de teletreball; en aquesta ocasió els avantatges es multipliquen. Avui, és el format triat per moltes empreses i sembla que es quedarà per molt de temps.
Aprofitem l’aprenentatge d’aquests mesos d’incertesa, i cada empresa pot valorar quin format és més eficient per al seu negoci i per a cada persona. La flexibilitat i utilitzar les noves eines digitals disponibles en el mercat actual són clau per a millorar la productivitat.
Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram
Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:
La digitalització: el repte més gran de les PIMES
5min lecturaL’acceleració de la digitalització ha estat un dels reptes més