Dirigir amb empatia, el lideratge silenciós

En general, en les organitzacions, el lideratge que ha destacat seria el del líder carismàtic. Un líder que convenç, mobilitza i acostuma a tenir un ego de considerables dimensions. Que és fred, poc proper, no es preocupa pel benestar mental del seu equip. Vol feina una bona feina feta i que la companyia o l’empresa en qüestió continuï en marxa. Però l’autèntic lideratge, aquell que aporta positivitat i que beneficia tothom de manera subtil i influent, pensant en el bé dels altres, és també el mateix que obté millors resultats. Això sí, crida poc l’atenció.

 

Tots hem sentit admiració per un líder que desplega seguretat i autoestima (potser aparent, però creïble). Ho hem llegit als llibres, vist a les pel·lícules i fins i tot, hem compartit temps amb aquesta mena d’autoritats. Aquest però, no té per què ser l’únic lideratge que funcioni i sigui efectiu. De fet, un autèntic líder és aquell que crea autoritat al voltant de la seva feina i que no entén de jerarquies ni poder. El soroll d’aquest “líder silenciós” no és pas visible perquè no en fa. No busca gaire protagonisme, fins i tot l’accepta amb certa resignació. La manera de descobrir-ne un és parlar amb persones properes, que tenen ganes de comentar-te les seves bondats.

Una autoritat creada a partir del respecte cap els altres

Sense afany de ser exhaustius podríem dir-ne algunes característiques i potser descobrim que tenim una persona així entre nosaltres. El líder silenciós s’arremanga per treballar i esforçar-se (es lleva ben d’hora, ben d’hora, i potser va a dormir ben tard, ben tard per estar amb la família o fer un cop mà en alguna causa). S’exigeix i en la mateixa mesura també exigeix, i per tant valora, els altres. Assumint la responsabilitat, fins i tot quan no ha estat directament el qui ha fet la pífia. Podríem dir que socialitza els guanys i es queda amb les pèrdues –a l’inrevés d’alguns directius de bancs d’inversió en fallida, que varen socialitzar les pèrdues i es van apropiar dels guanys. Clarament no practicaven el lideratge silenciós. Bé, potser quan van marxar amb una indemnització milionària varen intentar no fer gaire soroll, no fent dringar les monedes, però aquest silenci expost, no compta.

De fet, en els temps actuals on sembla que la corrupció troti sense fre, algunes veus reclamen més controls per limitar els comportaments abusius dels responsables d’organitzacions i polítics. Els controls formals són atractius, i la lògica simple ens porta a creure que més controls creen més control. Pensar així es pot anomenar una“il·lusió de control”. I tots ens hem il·lusionat en algun moment, somiant que les lleis i formalitats evitarien que quatre gats ens facin escurar la butxaca col·lectiva. Però no, els controls formals no poden garantir una solució definitiva. De fet, poden arribar a fer les coses tan complexes, que ens posin en un entramat de formalitats que paralitzin qualsevol acció. Mentre els quatre gats estaran mirant la manera de trobar en la complexitat un buit legal per a poder continuar abusant.

I potser més controls posarien els directius honrats en el viacrucis de la paperassa. Un cert control formal és necessari i indica la bona salut de l’organització, però voler evitar qualsevol descontrol és una mica patològic. Què preferim, evitar qualsevol abús, o fomentar i valorar-ne l’ús correcte? 

 

Un més de l’equip

Tornem al nostre líder. Molt sovint practica amb l’exemple. Diu, “fem això”, i ja s’hi ha posat. Sense excuses. Té un sentiment d’equip, de comunitat. Cuida les relacions entre els seus col·laboradors, de fet hi sent una preocupació real, per com els va la feina i la vida. Vol el seu bé, en majúscules, darrere de cada empleat hi veu una persona. I hi confia. Confia de vegades en les seves possibilitats més enllà del que cadascú confia en un mateix, ajudant a desenvolupar el talent que tots tenim latent. Tots nosaltres quan ens enfrontem amb una feina per primera vegada pensem, en sabré prou? Doncs ell o ella animen i donen marge a l’error, veuen l’esforç que hi ha al darrere de qui té ganes de treballar. Nota que a tots ens agrada aportar el nostre granet de sorra i rebre l’elogi o l’estirada d’orelles amb puntualitat.

Tothom li troba un ego petit. No direm que no en té, mentiríem (i ens ho diria). Però com que es coneix, només li deixa decidir coses menors. I es disculpa i accepta les crítiques. Les fa i les pot rebre, no s’ofèn ni se sent amenaçat davant del talent. Ben al contrari, vol persones amb talent, i sap dir davant de tothom: el mèrit és del Josep o de la Maria, o de tots una mica. I sobretot, sobretot, és silenciós i suau. 

Tant de bo entre tots poséssim de moda aquest tipus de persones a les empreses. Tots seríem una miqueta més feliços i potser treballaríem millor. No cal tenir por del teu superior, això no generarà que el treballador en qüestió sigui més productiu, només provocarà apatia cap a ell i la feina. Desitjo que si algun cop coneixeu algun “lider silenciós”, l’elogieu de tant en tant, encara que no li agradin gaire els afalacs. Que no defalleixi.

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Benestar

Les empreses felices són més rendibles

5min lectura

El raonament és senzill i potent alhora: l’actiu més important i

Management

La jornada de quatre dies és més productiva?

4min lectura

Diverses empreses de l’Estat espanyol s’obren camí cap a la

Management

Trobant feina més enllà dels cinquanta

3min lectura

Segons l’Idescat, aquest mes de juny de 2021 hi havia 445.862



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Dirigir amb empatia, es un missatge clau de l’empresa i de la emprenedoria

  2. Laura León AmatLaura León Amat says:
    Laura

    👏 👏 així s’ha de treballar i ser en tots els aspectes de la vida; empatia!! Treball en equip, transparència, comunicació, honestedat, respecte, saber escoltar, admetre errors aliens i propis, complicitat, ganes de construir i aprendre… Viure amb la consciència tranquil·la 😊

  3. Daniela SimónDaniela Simón says:
  4. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    L’article de l’equip editorial més bo que he llegit fins ara a la Plaça. Rodó. Serveix tant pel món empresarial, importantíssim doncs el que mou el món és l´economia i vivim immersos en la feina, com per qualsevol mena de treball en equip, sigui remunerat o altruista. Gràcies

  5. Manel LopezManel Lopez says:
  6. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  7. Anna RibesAnna Ribes says:
    Anna

    Crec que es molt important fer sentir als treballadors com a part de l’empresa.

    • Elisabet Porqueras Garcia says:

      Fer partícips els treballadors de l’empresa, avui en dia, com tu ben dius, és molt important. Gràcies pel teu comentari Anna

      Fa 3 anys
  8. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    Alicia

    Aquest es el tipus de lider que fa créixer l’empresa i fent sentir als treballadors part d’ella, perqu aconsegueix que l’empresa creixi creixent els treballadors
    Es el lideratge bò i silenciós
    Bon article

    • Sergi Colell Vázquez says:

      Fer partícips als treballadors en una empresa és la clau perquè aquesta evolucioni i s’adapti millor al món tan canviant que tenim avui en dia. Gràcies pel teu comentari.

      Fa 4 anys
  9. Pilar Oltra ViguerasPilar Oltra Vigueras says:
    Pili

    N’acabo de tenir un lider com el descrit, tal qual el descibiu, per imitar!

    • Jordi CollJordi Coll Planas says:
      Jordi

      Bon dia. Sí, Pilar, és habitual… Gràcies pel teu comentari.

      Fa 4 anys

Deixa una resposta

App Store Google Play