L’origen del ‘jingle’: quan la música ven
Els cantem sense voler, i serveixen per vendre productes, serveis o candidats polítics, tant hi fa. Durant les festes de Nadal, el ‘jingle’, i més concretament, els ‘jingles’ nadalencs, sonen a tota hora als centres comercials, a les botigues i a la televisió. Però què fa que s’enganxin tant?
Els experts asseguren que la primera cançó comercial de la història va ser per una publicitat de cereals del 1926. Es titulava “Have You Tried Wheaties?”, hi sonava un quartet a cappella i la va produir Note Line Music Productions als Estats Units. Però va ser a partir de la dècada dels 30 del segle XX que el ‘jingle’ es va popularitzar i, amb l’expansió de la televisió, va agafar una nova dimensió.
Un ‘jingle’ és un missatge publicitari que es canta. Normalment, són cançonetes de durada molt curta, de no més de 60 segons, que no podem deixar de taral·lejar. Els ‘jingles’ acompanyen els anuncis radiofònics i televisius, perquè són fàcils de recordar, solen esmentar el nom de la marca o l’eslògan, i són molt i molt repetitius. És el que es coneix com a ‘branding’ auditiu.
L’efectivitat feta melodia
De fet, segons els experts, la música produeix nivells de reconeixement de fins al 90%, mentre que els elements verbals només arriben al 60%. Es calcula que els ‘jingles’ que contenen paraules funcionen un 14% millor que aquells que només són melòdics. A més, els que mencionen el nom de la marca són un 30% més efectius que els que no l’esmenten. Si a sobre desperten l’emoció, l’empatia i la confiança, els publicistes han arribat a bon port.
Els professionals del ‘jingle’ asseguren que no és només una cançó, ni de bon tros, i necessita molt d’art. D’entrada, el ‘jingle’ ha de ser persuasiu i ha de complir fil per randa amb l’estratègia publicitària que se li hagi encomanat. Per això, l’estil musical ha de ser coherent amb la identitat de la marca i el producte que anuncia.
Com més directe sigui més incidirà en el nostre cervell bombardejat a missatges. En resum, ha de ser clar, curt i senzill. De ‘jingles’ n’hi ha de publicitaris, és a dir, per vendre un producte o un servei; identificadors, que permeten identificar fàcilment una marca; i polítics, que difonen una idea.
Nadal, l’època daurada
Però si una època recull tot l’esperit dels ‘jingles’ és Nadal: la dèria del ‘jingle’ contamina els artistes més reconeguts. I, a partir d’aquí, no hi ha límits. Fa més de 40 anys que es versionen cançons i nadales, i sempre tenen èxit. Des del “Let It Snow! Let It Snow! Let It Snow!” de Frank Sinatra, fins al “Blue Christmas” d’Elvis Presley, passant pel “What Are You Doing New Year’s Eve” d’Ella Fitzgerald o el “White Christmas” d’Otis Redding. Sense comptar els discos de Nadal de Michael Bublé, el cas més sonat és el de Mariah Carey i el seu “All I Want For Christmas Is You”. Precisament aquest any, la cançó ha arribat als 1.000 milions de reproduccions, una bestiesa mai vista per un ‘jingle’ i que li ha valgut el certificat de diamant.
A l’Estat espanyol, els ‘jingles’ nadalencs estan ben representats per nadales de tota mena: les mítiques de Raphael, que aquest 2021, després de 56 anys ininterromputs, no protagonitzarà la famosa gala de Nadal de TVE, però també les més modernes i nostrades, com “Aquí és Nadal i estic content!” de La Pegatina, “Simplement” de Blaumut o “Si ens veiessis” de Joan Dausà i Sara Pi.
I per què recordem tan bé els ‘jingles’, siguin o no de Nadal? Almenys hi ha tres raons, segons els psicòlegs, que fan que escoltar música i recordar-la sigui com muntar a bicicleta: per simple exposició, perquè vinculem les cançons a records concrets de la nostra vida i per l’anomenada memòria motora, és a dir, perquè el nostre cervell processa les lletres de les cançons de forma subconscient, com si fossin un hàbit més, com caminar, conduir o nedar. I tu, quants ‘jingles’ ets capaç de recordar?
11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.
El jingle que m’ha vingut al cap es el Montserrat caballé!😁
Molt curiós.
Si, si, sempre acabem sabent coses noves i que no coneixíem. Moltes gràcies pel teu comentari, Joaquim!!!
Molt bé. La saviesa i la memòria amb música entra. 🙂
Doncs sí!!! Moltes gràcies pel teu comentari, Pere.
Anys i panys sentint-los i desconeixia el nom,una descoberta la memòria musical ,un post entretingut ,gràcies
Moltes gràcies pel teu comentari, Alícia!!!
Saber quins elements treballen els publicitaris i com rebem el missatge ens posa en una línia on es difumina l’exposició del producte i l’orientació dirigida. Exemple en aquestes dates els anuncis de les loteries que fan un aiguabarreig de sentiments entre persones i possibilitat de guanyar un premi. I…resulta!
És una tècnica molt utilitzada i estesa aquesta d’utilitzar els sentiments i anhels dels altres per vendre’l’s-hi, alguna cosa. Des del meu punt de vista és poc ètic però.
Ok 👌
Gràcies, Josep!!!
Interessant. La memòria musical és esencial per recordar. Pel que es veu està molt ben estudiat! Clicar els vídeos ens fa passar una bona estona prenadalenca
Gracies Mercè! Seguim!
👌
Gràcies, Joan!!!