El terme teletreball el va crear en 1973 el físic Jack Nilles i la pandèmia l’ha tornat a posar de moda per ser una de les paraules més buscades a Google durant els mesos de confinament.

Si pensem que el teletreball és un concepte produït per la pandèmia, estem equivocats: el concepte va ser batejat per primera vegada pel físic nord-americà Jack Nilles el 1973, en plena crisi del petroli dels setanta. El propòsit de Nilles va ser buscar una reducció del consum de combustible causat pels desplaçaments de casa al treball. 

Va aconseguir millorar la qualitat de vida dels treballadors i la qualitat laboral de les empreses. Des d’aquell moment, s’han dut a terme diversos plans per a la conciliació de la vida laboral i personal. Des del 2006 fins al 2015, s’han realitzat fires de teletreball on s’ha abordat aquest tema com a principal objectiu. L’ús d’internet ha reobert aquesta possibilitat per a poder tenir més flexibilitat i llibertat. 

Més eficient, però no per a tothom

Si parlem de xifres, probablement hi ha empreses que, secundant-se en el teletreball, poden estalviar costos d’immobles, entre altres, sempre que el seu sector sigui el de serveis. Ara bé, si l’empresa ven productes, això serà més complicat, ja que necessitarà un espai físic i gent que manipuli aquests productes. 

Posem l’exemple d’una empresa que ofereix serveis i, per tant, es podria plantejar no tenir un espai físic i que tots els seus empleats treballessin des de casa, amb reunions una vegada per setmana o fins i tot dues vegades per setmana. Els costos podrien disminuir favorablement encara que hi hagi una prima per al treballador, com podria ser subvencionar els costos d’internet, electricitat i fins i tot aportar una part per a la compra de mobiliari d’oficina. 

Els espais de treball es reinventen

Si això ocorre, pot haver-hi un excés d’oficines inhabilitades i, alhora, créixer la demanda d’espais de coworking. Aquest concepte, que ja existeix des de fa anys, consisteix a compartir espai de treball amb altres persones o fins i tot empreses per a reduir costos. La demanda ha augmentat significativament en els últims mesos, i pot arribar a ser molt més accessible econòmicament tant a curt termini com per a llargues temporades. 

Què trien els treballadors?

Quant als treballadors, podem definir els proteletreball, els propresencial i els prohíbrid. Vegem-ne les diferències:

Teletreball: durant els mesos de pandèmia ha après a ser a casa, bregar amb la família, treballar, concentrar-se i tenir reunions virtuals.

Els avantatges: trigar 2 minuts a asseure’s i encendre l’ordinador, poder fer tasques domèstiques durant els descansos, poder menjar casolà i compartir més moments amb la família.

Però també hi ha desavantatges: pèrdua de contacte amb els companys, dificultat de concentració en el cas de no viure sol i de sortir de la rutina. 

Presencial: probablement, si fem una enquesta, les persones amb fills estaran dins d’aquest rang, perquè són les que més han sofert durant la pandèmia. El teletreball té els seus avantatges, com hem vist anteriorment, però, per contra, s’acaba treballant més que si es va a l’oficina. Per aquesta raó, hi ha gent que prefereix anar a treballar fora de casa. D’aquesta manera, sap que, des que surt fins que torna, se centra 100 % en la feina. 

Híbrid: per a molts és la fórmula perfecta, amb dos o tres dies a l’oficina i la resta de teletreball; en aquesta ocasió els avantatges es multipliquen. Avui, és el format triat per moltes empreses i sembla que es quedarà per molt de temps. 

Aprofitem l’aprenentatge d’aquests mesos d’incertesa, i cada empresa pot valorar quin format és més eficient per al seu negoci i per a cada persona. La flexibilitat i utilitzar les noves eines digitals disponibles en el mercat actual són clau per a millorar la productivitat. 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram