Les cançons catalanes d’estiu imprescindibles

Quan sents parlar de cançó de l’estiu què et ve al cap? Georgie Dann, The refrescos, King Africa, Don Patricio? Depèn de la generació a la qual pertanyis. Però, i en català, quines són les cançons de l’estiu?

La globalització i la popularitat de marques catalanes, especialment les de cervesa, aconsegueixen que les cançons que ells utilitzen arribin a més gent, però podem considerar que el naixement de la cançó de l’estiu en català es produeix l’any 1990, quan TV3 encarrega al popular grup La Trinca que compongui una cançó per a utilitzar-la en l’anunci de la programació d’estiu de la cadena, la qual es farà servir durant tres estius, versionada per diferents intèrprets.

L’any 1993 la cançó de l’estiu en català va ser Munta-t’ho bé d’Els Pets. És a partir d’aquest any que els grups o cantants escollits per a posar banda sonora a l’anunci d’estiu de TV3 opten per adaptar cançons pròpies, en comptes de compondre’n una exclusivament per la televisió. En molts casos això els ha atorgat una popularitat que fins al moment no tenien. En els darrers anys, les emissores de ràdio també s’hi han apuntat i encarreguen versions per la campanya d’estiu. Un nou canal de visibilització per les cançons en català.

Crea la teva llista d’estiu

Més enllà del món publicitari, recollim les 20 cançons en català que no poden faltar a la teva llista d’estiu:

• Fes la teva (Lax’n’Busto, 1995)
• Alegria (Antònia Font, 2002)
• El teu estiu (Sau, 2003)
• Agost (Els Pets, 2004) 
• Al mar (Manel, 2008)  
• Vull saber-ho tot de tu (La Casa Azul, 2008)
• Aquí és estiu (The Pepper Pots, 2011)
• Rock’n’Roll (Els Catarres, 2013)
• Estiu (ZOO, 2014)
• Corre l’estiu (Pepet i Marieta, 2014)
• Et faré feliç (Via límit, 2014)
• Junts (Projecte Mut, 2016)
• L’estiu és llibertat (Búhos, 2018)
• La gran eufòria (Joan Dausà, 2018)
• Tant de bo (Suu, 2020)
• Un estiu que no s’acaba (Miki Núñez, 2020)
• Molts estius queden per viure (Ginestà, 2020)
• Bye bye (Oques Grasses, 2021)
• Com abans (Sense Sal, 2021)
• Amics, tiets i coneguts (The Tyets i Els Amics de les Arts, 2021)

Com ha de ser la cançó de l’estiu?

El fenomen anomenat cançó de l’estiu té el seu origen en el festival de música italià “Un disco per l’estate” (1964), orientat a descobrir nous talents i imitar l’èxit del Festival de San Remo.

La idea italiana va travessar el Mediterrani, i l’any 1966 l’etiqueta de cançó de l’estiu es va popularitzar amb la creació del programa “Los 40 principales” a Radio Madrid, tot i que altres emissores com Radio Miramar o Radio Juventud també escollien ja les seves cançons de l’estiu.

La cançó de l’estiu, per definició, és “aquella que causa més impacte mediàtic durant els mesos d’estiu, ha de comptar amb tornades enganxoses i fàcils de memoritzar, i ser molt ballable”. En aquest àmbit es van popularitzar, especialment, gràcies a artistes llatins, però també d’altres nacionalitats, que traduïen les seves obres al castellà per triomfar en aquest gran mercat, com feia Georgie Dann, de nacionalitat francesa.

Actualment, la ràdio i la televisió de Catalunya també incorporen cançons en llengua catalana, marcades per la seva energia o per la seva tornada. El repte, però, és aconseguir que travessin fronteres. I tu, quina cançó afegeixes a la playlist de l’estiu?

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

En un nou episodi de ‘Persones’, conversem amb Gerard Querol, un jove que des de Twitter va crear una iniciativa per lligar en català: Tindercat. En tan sols un any, ja aplega més de 10.000 seguidors i s’ha convertit en tot un referent d’oci per a la generació Z. Davant d’aquest boom, ens plantegem: és fàcil lligar en català?

Tots i totes en algun moment de la vida ens hem trobat o ens trobarem en l’escenari de buscar parella. I tot i que l’amor no es busca, sinó que simplement succeeix, del fet de lligar pràcticament ningú se’n salva. En Gerard, des del prisma de la generació nascuda entre finals de la dècada de 1990 i principis de la del 2000, té clar que el català “es troba a faltar, sigui en discoteques, en oci… Els espais hi són, però s’ha de normalitzar la llengua en aquests àmbits”. Per això va crear Tindercat a Twitter fa cosa d’un any.

En les darreres dues dècades s’han posat en marxa diverses pàgines de contactes i de cites en català. En tots els casos, la idea sempre ha estat poder utilitzar la llengua catalana en aquest àmbit, cosa que moltes xarxes socials i pàgines de lligar no permetien (ni permeten), i trobar més fàcilment persones amb una sensibilitat i un bagatge cultural similars.

L’art de lligar al segle XXI

L’amor no té edat, i tampoc en tenen les bones pràctiques. Les noves generacions, gràcies al treball previ de totes les que han obert camí, parteixen d’uns valors bàsics on el respecte, el consentiment, la defensa dels drets LGTBI i la tolerància zero cap a actituds masclistes pràcticament es porten a l’ADN.

Des de Tindercat, Querol ens explica que tant els organitzadors com els assistents han tingut clar això des del primer moment, tot i que encara queda feina per fer: per exemple, moltes noies segueixen creixent en un món ple de pors i inseguretats cap a la seva persona.

Per a la generació Z, lligar parteix del respecte, de la voluntat de conèixer a una altra persona i entendre la vida des d’uns altres ulls. S’hi suma també el respecte cap a la llibertat sexual de les persones que ens envolten. I aquesta cada vegada tendeix a obrir-se més cap a una bisexualitat que, més enllà de gèneres, situa a la persona al centre del flirteig. 

La forma de relacionar-se també canvia i prenen força les relacions obertes, el poliamor i altres conceptes que, lluny de ser nous, formen part de l’esperit de descobrir, experimentar i entendre la vida des de la llibertat propi de la joventut.

Més enllà de l’aparença 

Abans d’estimar, abans de l’amor, va lligar. I lligar al segle XXI passa indubtablement per les xarxes socials, amb tot el que impliquen: les converses per xat a tota hora, posar ‘likes’, compartir meses i música, respondre ‘stories’ i aprofitar qualsevol excusa per parlar amb la persona que t’agrada fins que arriba la primera emoticona d’un cor que us envieu…

Estar permanentment connectats té grans avantatges, tot i que les xarxes socials presenten un gran inconvenient que ho pot tombar tot: la tirania de l’aparença. És possible escollir qui t’agrada i qui no des de la superficialitat d’una fotografia; enamorar-te d’una suposada vida mostrada a xarxes que no s’adequa a la realitat vital de la persona; voler aparentar, assemblar-se a altres o amagar tot allò negatiu que ens succeeix i fer el clic amb la càmera només quan passen coses bones.

En aquest sentit, des de Tindercat remarquen que Twitter era la “xarxa social menys tòxica” i permet connectar a persones que s’interessen l’una per l’altra sense basar-se en fotografies de l’aparença física. A més, Gerard Querol explica que els esdeveniments presencials que organitzen s’orienten de la mateixa manera: emfatitzen el fet de conèixer a les persones i, a partir d’aquí, ja és cadascú qui posa els filtres i calibra quina importància té, per a ell o ella, l’aparença i la personalitat. 

Sigui com sigui el mètode, està clar que als catalans ens agrada lligar en català. I la generació Z no és una excepció. Més enllà de questionables lletres de reggaeton, han sabut trobar referents per construir una idea de l’amor i del flirteig basada en les persones, en les nostres arrels, una mateixa llengua i la premissa de divertir-se amb llibertat. Amb un únic filtre: el respecte.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La serp monetària va fer fallida aviat, durant els anys 70 del segle XX, però va permetre a Europa crear el sistema monetari europeu tal com el coneixem. Per què es va crear i en què es va transformar? Ens ho explica l’agent 11Onze Eve Doña.

“L’acord per crear la serp monetària s’estableix entre els anys 1972 i 1974 com a sistema europeu de canvi”, detalla Eve Doña. De les conseqüències derivades dels Acords de Bretton Woods, que fixaven uns marges de fluctuació de les diferents monedes del planeta respecte del dòlar nord-americà, el sistema va néixer després de l’Acord de Basilea.

Els països pertanyents a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) es van adonar dels problemes que suposava comptar amb uns tipus de canvi flexibles per al mercat comú i van crear la serp monetària. D’aquesta manera, van mirar de dotar els territoris de cotitzacions creuades per a les seves monedes. Però, quin va ser el resultat?

“La serp monetària va tenir uns resultats gens encoratjadors. Els desequilibris entre les economies europees van derivar en dificultats més grans, que van fer de la serp monetària una política fallida”, argumenta l’agent. Així, les devaluacions i les revaluacions, tenint en compte les diferents sortides i entrades del mecanisme d’estabilitat canviària, van fer de la serp monetària un sistema que no va poder corregir aquesta qüestió. 

Per això, el 1979 es va desestimar la serp monetària per posar en marxa el que avui en dia coneixem com a sistema monetari europeu. Mira el vídeo de sota i descobreix més coses sobre la serp monetària.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

La inflació és una paraula que s’ha colat en el nostre dia a dia. I no ens afecta precisament de manera positiva. Però què és la inflació exactament? I com ens condiciona? L’agent 11Onze Miriam Frías ens en fa un resum.

“La inflació és la pujada generalitzada de preus sostinguda en el temps”, defineix Frías només començar. De fet, la inflació ve de la paraula “inflar”. I per què? Simple, perquè els preus dels béns bàsics augmenten. Així que la inflació afecta les despeses més comunes d’una llar: la cistella de la compra, les despeses en subministraments, el preu dels electrodomèstics… Com a conseqüència, es produeix una pèrdua de poder adquisitiu.

Però, per què es produeix la inflació? Les principals causes, diu Frías, poden ser tres. La primera, per consum o per demanda, és a dir, quan hi ha una gran demanda d’un producte per sobre de la seva oferta els preus tendeixen a pujar, perquè la gent que necessita aquell producte estarà disposada a pagar qualsevol preu.

La segona, per costos de producció, és a dir, quan les matèries primeres, com poden ser l’energia o el petroli, pugen, aleshores els fabricants s’han de garantir un percentatge de guanys i repercuteixen aquesta pujada de preus al consumidor. I l’última, la inflació autoconstruïda, en què, davant d’una previsió de pujada de preus, els fabricants apugen els preus de manera progressiva perquè l’impacte no sigui tan gran a la llarga.

Vols acabar de saber-ho tot sobre la inflació? Acaba de veure el vídeo de sota!

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’aventurisme geopolític entre els Estats Units i Rússia a Ucraïna ens queda lluny. No obstant això, és un conflicte que comporta conseqüències econòmiques que ja ens estan afectant. L’agent 11Onze Xavi Viñolas, expert en geopolítica, detalla quines són.

L’escalada de tensió entre Rússia i els Estats Units en el tauler ucraïnès preocupa, i molt, a determinats sectors de l’economia europea. La indústria pesant, els sectors de la fruita —principalment, dels cítrics— i dels llegums i la indústria vitivinícola i de l’oli ja han alertat que, si s’imposen sancions a Rússia, les exportacions es poden veure perjudicades i hi pot haver un encariment dels preus de les matèries primeres, que pot motivar un descens de la producció. Aquestes preocupacions resulten encara més rellevants en un context en què Europa vol deixar enrere la crisi que ha ocasionat la pandèmia, i que ha deixat molts sectors trontollant.

Les pors d’aquests sectors estan ben fonamentades. Encara es tenen ben presents els efectes que van tenir les sancions que les dues últimes administracions americanes van imposar a Rússia, després que donés suport polític i militar a Crimea el 2014 perquè s’independitzés d’una Ucraïna que havia girat les seves simpaties cap als Estats Units i l’OTAN. Aquests càstigs, i la pressió que els Estats Units exerceix sobre la Unió Europea (UE) perquè segueixi les seves ordres, posen de manifest els riscos que té per a l’Estat espanyol i la resta de la UE ser partícips d’aquest joc d’imperialisme econòmic-polític a cop de fuet.

L’encariment de les matèries primeres, com l’alumini, que es va produir amb les sancions vigents, podria estendre’s a metalls com el níquel, el coure, el pal·ladi i el platí, dels quals Rússia és un important productor, i que estan assolint pujades de preu històriques. El veto als sectors de la fruita i els llegums, imposat per Rússia el 2014, i que ara veuen esvaïda l’esperança d’un retorn al nivell d’exportacions previ al conflicte, són només un exemple de les possibles repercussions econòmiques derivades d’aquesta crisi que poden afectar a l’Estat espanyol.

També les organitzacions agràries dels sectors del vi i de l’oli d’oliva han mostrat la seva preocupació per les possibles noves sancions. Per això, han demanat a la UE mesures per garantir l’estabilitat del mercat, o compensar les pèrdues per unes exportacions a Rússia que no s’han pogut substituir amb altres mercats.

El conflicte del gas

Més enllà de les conseqüències econòmiques en els diversos sectors, darrere de la tensió entre Rússia i els Estats Units hi ha també el gran conflicte del gas. Si el flux de petroli al vell continent a través d’oleoductes ja va ser un dels principals desencadenants del conflicte que va tenir lloc a Geòrgia el 2009, el mateix es pot dir si parlem de gas i gasoductes en el cas d’Ucraïna.

L’acèrrima oposició dels Estats Units al Nord Stream 2 —i la consegüent imposició de sancions a Europa per negar-se a seguir les directrius de Washington per cancel·lar el projecte—, sumada a les tensions a Ucraïna, ha estat cabdal en l’encariment dels preus de l’energia. I aquesta pujada, per altra banda, beneficia les importacions de gas liquat dels Estats Units, molt més car, cap a Europa.

Una escalada del conflicte també podria tenir un impacte en la producció de petroli rus, per decisió pròpia o per incapacitat, que dispararia el preu del petroli en un moment d’inflació desbocada i quan molts països tot just comencen a veure una recuperació econòmica després de la crisi de la Covid-19.

La nova guerra freda

No podem oblidar que la tensió geopolítica a les fronteres russes ve de lluny. Concretament, a Ucraïna té les seves arrels més pròximes en la tupinada electoral del 2014 —i que alguns analistes consideren un veritable “cop d’Estat”. Va ser aleshores quan van arribar al poder els actuals dirigents ucraïnesos, amb les més que fonamentades sospites de col·laboració activa per part dels Estats Units. Bona mostra d’aquestes complicitats és l’improperi —el famós “Fuck the EU!”— que la subsecretària d’Estat dels EUA, Victoria Nuland, va adreçar a la Unió Europea, quan aquesta es va negar a donar-hi suport.

Aquesta tupinada va esperonar una declaració d’independència de les aleshores províncies ucraïneses de Donetsk i Lugansk, russòfones i motors industrials potentíssims que Ucraïna va haver d’acceptar que perdia sense remei, tal com va passar amb la península de Crimea i la ciutat autònoma de Sebastòpol. Aquesta va ser una de les últimes respostes d’una part de la ciutadania contra l’oligarquia que s’havia imposat per la força en el poder, amb la ingerència de l’administració dirigida per Barack Obama.

Les desconfiances d’una part dels ucraïnesos, de fet, estaven més que justificades. Fins a tres membres del govern ucraïnès que es va instaurar després dels comicis eren ministres estrangers que, segons van recollir mitjans internacionals com la BBC, representarien els interessos de ‘lobbies’ nord-americans. D’aleshores ençà, els estira-i-arronses entre el govern ucraïnès i Rússia no han deixat de succeir-se.

D’una banda, Rússia sent el perill d’una ofensiva contra Donetsk i Lugansk, i això ha justificat una part dels moviments de tropes russes a les fronteres ucraïneses. Moscou tem que es puguin repetir els esdeveniments del passat mes d’abril en contra dels Acords de Minsk —que van signar Alemanya, Rússia, França i Ucraïna el 2015 per alleujar la guerra civil que es va produir al país després dels comicis fatídics.

I, d’altra banda, Ucraïna ha expressat la por d’una invasió ràpida russa en el seu territori, arran d’aquests moviments russos a la frontera, un relat alimentat pels Estats Units. Aquest últim fet és el que ha ocasionat l’escalada de tensió actual i ha justificat que els EUA i els seus aliats hagin augmentat el seu suport militar a Ucraïna. En aquest context, els esforços diplomàtics s’estan demostrant estèrils fins ara, tot i que Rússia tot just ha anunciat una retirada gradual de les tropes a les fronteres ucraïneses.

Al capdavall, els últims episodis a Ucraïna el que demostren és que hi ha una nova guerra freda en marxa. El rerefons de tot plegat és que Rússia se sent realment amenaçada per la proximitat de l’OTAN —que s’ha convertit en l’agència global dels interessos dels americans— a les seves fronteres: no només pel desplegament militar, sinó per l’entrada en l’organització atlàntica de països bàltics que històricament formaven part de l’òrbita russa; i als que també s’hi volen afegir, ara, Geòrgia i Ucraïna.

Cal entendre que fer caure tots aquests països fronterers amb Rússia dins la influència de l’OTAN és un pla estratègic de Washington, que incompleix, gairebé des del primer moment, els compromisos a què va arribar amb Borís Ieltsin per no controlar i cobejar l’espai vital rus després de la Perestroika. Diversos documents desclassificats demostren com, al mateix temps que Clinton negociava amb Ieltsin, els Estats Units ja planificaven un apropament estratègic fora dels límits marcats en l’acord amb Moscou. Tanmateix, les confrontacions bèl·liques entre aquestes dues potències mundials a Europa —primer a Geòrgia; i, ara, a Ucraïna—, han deixat ben clares les línies vermelles que marca Moscou.

A més, no podem obviar que aquest escenari és doblement complicat, si tenim en compte que la crisi de deute sobirà dels estats ha esgotat moltes de les eines que els bancs centrals tenien per estimular l’economia, i que ens fa qüestionar el ‘cui bono’ que hi ha rere els actors que alimenten aquest conflicte.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

L’univers de les fintech s’eixampla cada dia que passa. Les fintech estan marcant el camí a seguir en el món de les finances i 11Onze som la punta de llança d’aquest canvi. Bona mostra d’això és que les tendències fintech que marcaran el 2022 estan en sintonia amb els nostres pilars fonamentals. Vegem-ho!

La proximitat, la ciència del client, el benestar financer i la comunitat són les quatre potes que les entitats financeres i, més concretament, les fintech hauran de promoure si volen continuar transformant el món dels diners. De tot això i més en parlarà el president d’11Onze, James Sène, a la segona Fintech Talk. La xerrada serà aquest dimecres 16 de febrer a les 19 h al ‘coworking’ de Monday Barceloneta, en anglès i amb un aforament molt limitat. Encara no t’hi has inscrit? Fes-ho aquí!

1. L’aposta per la proximitat. L’any en què la ciutadania en situació més vulnerable ha dit prou a l’exclusió financera també ha de ser l’any en què les entitats facin una aposta decidida per la proximitat. Proximitat, proximitat, proximitat. Aquest ha de ser el mantra per satisfer les necessitats de la població. 11Onze demostra que no hi ha excuses a l’hora d’atendre la seva comunitat: va néixer de la mà d’un equip d’agents que solucionen qualsevol dubte 24/7 i ha impulsat el servei ‘11Onze a Casa’, per resoldre preguntes per videotrucada, trencar la bretxa tecnològica i establir vincles més forts amb els clients.
2. Benvinguda ciència del client. En un món altament tecnològic com el nostre, on la ciutadania ha d’aprendre a moure’s financerament en el núvol, també és importantíssim oferir una bona experiència digital. Aquest any, aquesta experiència haurà de permetre, no només satisfer les necessitats immediates del client, sinó anticipar-s’hi. Amb la web d’11Onze, La Plaça, també som pioners en aquest aspecte. Els darrers mesos, hem estat reconeguts en diversos premis de disseny de prestigi internacional, perquè oferim a la nostra comunitat, que aplega més de 10.000 persones, una plataforma financera per interactuar sense barreres.
3. Fomentar el benestar financer. Si volem complir el marc general de la Comissió Europea i la Xarxa Internacional d’Educació Financera de l’OCDE, per força haurem de promoure l’educació financera, que és essencial, alhora, per fomentar el benestar financer. Es tracta que els clients tinguin accés a tota la informació i que l’entitat financera faci tot el possible perquè prenguin les decisions més encertades. És per això que a 11Onze ens hem marcat com a objectiu primordial difondre continguts financers arreu. A La Plaça ho fem a través del Magazine, 11Onze TV i la secció Aprendre. I, a fora, també ho fem amb les Fintech Talks i 11Onze Escola. 
4. La creació d’una comunitat financera. La darrera tendència fintech que marcarà aquest 2022 és el pilar fonamental d’11Onze: la comunitat. A 11Onze estem convençuts que, si fem les coses plegats, arribarem més lluny. I la realitat ens dona la raó. A La Plaça, estem ampliant el nostre ‘marketplace’ amb tots els serveis i productes que oferim; i, sense anar més lluny, ara també facilitem comprar or al millor preu amb Preciosos 11Onze. Tot això és possible, precisament, perquè som una comunitat i podem fer compres agrupades.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El govern espanyol ha tirat endavant la reforma laboral, d’acord amb la patronal i els sindicats. Què canviarà amb aquesta reforma? Acaba amb la reforma laboral del PP? Ho analitza Marta Sibina d’Octuvre.

La coalició formada per PSOE i Podemos va fer de la derogació de la reforma laboral del PP el seu cavall de batalla, durant la campanya electoral. Finalment, però, no l’han derogat, sinó que hi han introduït alguns canvis. Han aconseguit així el primer acord d’un govern espanyol amb tots els agents socials des del 1980.

La reforma té, fins i tot, el vistiplau de les grans empreses de l’Íbex-35, cosa que ha posat en qüestió el progressisme de la reforma. Què canvia ara? Què es manté de la reforma laboral del PP? La Marta Sibina, d’Octuvre, ho analitza.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

L’empresa Cocoro ha col·locat Catalunya entre les regions pioneres al món en salut femenina. Només amb les vendes del 2021, l’empresa centrada en productes d’higiene menstrual ha aconseguit evitar 50,14 tones de residus. Cocoro és un exemple d’innovació i proximitat.

Oferir una alternativa natural i sostenible dins d’un sector marcat per la contaminació i l’alt cost dels productes, que deixen enrere, i fins i tot fora del seu abast, a milions de dones arreu del món. Aquest és el context i l’objectiu amb què va néixer Cocoro. A més, l’empresa catalana ha aconseguit produir de forma local i mantenint l’ètica i la sostenibilitat en tot el procés.

En un nou episodi de Persones, conversem amb Clara Guasch, cofundadora i codirectora de Cocoro, per trencar tabús sobre la menstruació i conèixer l’alternativa que proposen per una menstruació lliure, còmoda i de residu zero. Ens explica Guasch que les 50,14 tones de residus que s’han evitat són una xifra molt significativa, però no prou, si tenim en compte que, a Europa, els residus provinents de productes d’higiene íntima no reutilitzables arriben a les 590.000 tones.

Trencar tabús, els deures pendents

Després d’anys en el sector, Guasch es mostra optimista pel que fa a l’educació que reben les joves. Reconeix que queda molta feina per fer i que ni homes ni dones tenim prou coneixements sobre el cos humà, motiu pel qual alimentem tabús davant de processos tan naturals com menstruar o tenir pèrdues d’orina. Conceptes que, amb timidesa, s’han anat socialitzant en els darrers anys. Així i tot, encara estan estigmatitzats i, de rebot, estigmatitzen a tot el col·lectiu femení. 

Entre les adolescents i les dones es parla cada vegada més obertament d’aquest aspecte, i Guasch assenyala que les xarxes socials afavoreixen l’aparició d’aquest tipus de debats. No només tenim més accés a la informació, sinó que compartim més experiències amb altres dones per trobar el mètode d’higiene menstrual que millor s’adapta a cada persona.

Deixant enrere la pobresa menstrual

L’accés als productes d’higiene íntima com compreses i tampons no és global. La imposició d’un IVA que n’encareix substancialment el preu és la principal causa de l’anomenada pobresa menstrual. Alguns països ja han pres mesures per frenar aquesta xacra que, tal com remarca Guasch, ni tan sols hauria d’existir.

De fet, la Comissió Europea va canviar les regles del joc aquest desembre per atorgar més llibertat als països membres per rebaixar l’IVA en certs productes, com els d’higiene íntima. I, en tractar-se d’una necessitat bàsica, fins i tot es podria arribar a l’eliminació total de l’IVA. De moment, la Generalitat compta amb un Decret publicat el juny del 2021 que garanteix el lliure accés de noies i dones a productes menstruals en centres educatius i per a persones en situació de pobresa menstrual. Mesures que, a poc a poc, donen resposta a una necessitat bàsica que afecta la meitat de la població.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Arriben les festes de Nadal i arreu de la geografia catalana hi trobem pessebres, expressions plàstiques i vives del naixement de Jesús. Aquestes representacions també es continuen instal·lant a moltes llars, sigui per tradició cultural o per fe. Segons la tradició catalana, el pessebre es muntava el dia 6 (Sant Nicolau), el 8 (La Puríssima) o el 13 (Santa Llúcia), i romania parat fins al dia 2 de febrer, festivitat de la Candelera. 

Fer el pessebre és una tradició centenària. Hi ha famílies que guarden com un tresor les figures, que han anat passant de mans generació rere generació, i que, en apropar-se Nadal, passegen per mercats i fires amb l’objectiu de descobrir algun element nou. Fer el pessebre es converteix per a moltes famílies en una activitat compartida i festiva: és un preludi de tota l’activitat nadalenca que els espera. 

Existeix, però, a Catalunya i a altres indrets del món, la figura del pessebrista, la persona que fa pessebres com a activitat artística. El pessebrista és un artista multidisciplinari que un parell de mesos abans de les festes de Nadal ja comença a treballar en el diorama o pessebre que voldrà exposar. El pessebrisme és considerat un art efímer, atès que, cada any, un cop passada l’època nadalenca, s’acostuma a destruir la seva obra. 

Una tradició de 800 anys d’història

La paraula pessebre, segons el diccionari etimològic, prové del mot llatí ‘praesepium’, que vol dir estable o lloc on es guarden els animals. Segons la tradició cristiana, Jesús va néixer en una establia. Per extensió, s’entén que el mot pessebre fa referència a aquest espai. 

Segons diu la llegenda, Francesc d’Assís (1182-1226) va fer el primer pessebre la nit de Nadal de l’any 1223, en una cova de la localitat de Greccio (Itàlia). Amb un bou i una mula vius i una menjadora plena de palla va representar el naixement de Jesús davant dels veïns que havia convocat. D’aleshores ençà, representar el naixement de Jesús, mitjançant pessebres vivents o amb figures escultòriques, a convents, esglésies i, més endavant, a les cases particulars, es va convertir en una tradició. El pessebre va arribar d’Itàlia a Catalunya el segle XVIII i ha esdevingut l’art efímer espiritual, cultural i tradicional més estès a casa nostra.

A Catalunya hi ha una llarga tradició pessebrista. Malgrat que aquesta afició artística té cada vegada menys adeptes, el moviment pessebrista és ben viu. Sense anar gaire lluny, el 2018 es va inaugurar el Museu del Pessebre de Catalunya, situat a la vila medieval de Montblanc. El 1985 es va crear la Federació Catalana de Pessebristes, de la qual en formen part 66 associacions de Catalunya i les Illes Balears i 17.000 socis. I des del 1969 que se celebra una trobada anual de pessebristes, en què la federació i les associacions organitzen cursos, xerrades i trobades. 

A més, el moviment pessebrista de Catalunya és tan potent que el 1952 va constituir a Barcelona l’única federació internacional del pessebrisme, la Universalis Foederatio Praesepistica (UN-FOE-PRAE), de la que actualment formen part 20 organitzacions pessebristes d’Europa, els Estats Units, Argentina i Brasil. Els pessebristes de Catalunya són reconeguts arreu del món gràcies al fet que van introduir, a principis del segle XX, el guix com a material de construcció. D’altra banda, Catalunya ha tingut i té escultors de figures de pessebre mundialment reconeguts.

L’art d’esculpir el naixement de Jesús

La feina dels pessebristes és realment una obra d’art. El pessebrista i director del Museu del Pessebre de Catalunya, Ismael Porta, explica que fer un pessebre representa entre dos i tres mesos de feina. “Depèn de la mida i detalls que hi vulguis posar. Perquè fer un pessebre artesanal no és feina que ocupi unes hores de la tarda d’un diumenge, sinó que necessita hores de planificació i construcció”, relata. 

Per a Porta, tantes hores de dedicació fa que costi trobar relleu generacional. “Els joves prefereixen dedicar les seves hores ocioses a altres coses, que passar-se dos mesos construint un pessebre”, lamenta. A banda de les hores de dedicació, també és necessari que el pessebrista tingui coneixements sobre diferents disciplines, i això no sempre és fàcil de trobar. “Un pessebrista ha de tenir coneixements artístics: dibuix, perspectiva, il·luminació, paisatgisme, pintura, mecànica… Tot depèn de la sofisticació del diorama”, relata l’expert. 

Perquè un diorama recull una escena d’un moment determinat de la vida del poble, que té com a tema central la vida de Jesús. Per tant, en ell s’hi poden veure espais interiors d’una casa, carrers i paisatge natural. Les representacions, igual que les figures, tenen dues temàtiques: l’hebrea, que representa la terra on va néixer Jesús; i la popular, que representa la vida quotidiana del poble català. Així doncs, podem trobar pessebres amb figures vestides amb faixa, barretina, davantals i mocadors al cap, o bé amb vestimenta d’estil oriental. 

Els materials que es fan servir per fer un diorama són el suro, el cartó, la molsa, el polietilè i el guix, entre altres. Els catalans van ser els primers d’introduir el guix a l’hora de fer un pessebre, fet que va revolucionar el món del pessebrisme i que aviat va ser imitat. I els darrers anys s’ha introduït el polietilè. “El polietilè —explica Porta— es fa servir força, perquè és un material més lleuger, que permet fer construccions més grans, però és menys manejable. El guix és més agraït de treballar, perquè et dona més opcions. En canvi, pesa més”. S’ha de tenir en compte que la base d’un diorama pot fer entre un metre i un metre i mig i el seu transport es complica quan pesa molt. 

Això sí, el cost del pessebre no és molt elevat. “No representa una inversió en material massa elevada, ja que un sac de guix és barat i el polietilè acostuma a ser reutilitzat, perquè sovint es recullen restes per les obres”, argumenta Porta. I afegeix: “Tot depèn del que es vulgui gastar. Si es vol posar un motor per fer córrer aigua o fer vent, la il·luminació… Sens dubte, el que és més car, si vols fer un pessebre que llueixi, són les figures”. 

El pessebrista dissenya i construeix un paisatge, fa carrers, fa cases, hi afegeix vegetació, il·luminació i l’omple de personatges. Figures de fang, de plàstic, fins i tot, de Playmobil! “A vegades et trobes amb diorames que són veritables obres d’art. Tanmateix, es veuen desmillorats per les figures que s’hi han col·locat. I és que el tema de les figures és un altre món”, diu Porta. L’expert lamenta que cada vegada hi ha menys figuristes de pessebre. “A Barcelona queden pocs tallers de figuristes de pessebres. Un dels més coneguts, el taller dels germans Castells, que són la tercera generació, haurà de tancar perquè no tenen relleu generacional”.

Porta explica que molts pessebristes es fan les seves figures pròpies, com és el seu cas i el d’una altra pessebrista de Montblanc, que cada dijous van a Barcelona a aprendre a fer figures amb els germans Castells. “Davant el fet que cada vegada hi ha menys artesans de figures, vam arribar a un acord amb ells i fa quatre anys que ens ensenyen a fer figures”.

Un ofici que depèn del voluntarisme

Tot i que sembla que el món del pessebrisme està en recés, perquè costa trobar relleu generacional, és un món viu gràcies als pessebristes que senten la necessitat de compartir l’obra d’art efímer que fan cada any. Un exemple clar d’aquest voluntarisme és el Museu del Pessebre de Catalunya, que funciona gràcies a l’impuls de l’Associació de Pessebristes de Montblanc amb la col·laboració de la Federació Catalana de Pessebristes. 

Cal dir, també, que aquest món plenament masculinitzat ja compta amb les primeres dones artistes. A més, mitjançant les nombroses exposicions que podem visitar arreu del territori, i gràcies a l’entusiasme desinteressat de gent que dedica hores a fer cursos, xerrades i activitats vàries, encara hi ha joves que s’apunten a aquesta tradició. Llarga vida al pessebrisme!

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Les restriccions no ho estan posant fàcil i, un any més, veiem com les festes de Nadal se’n veuen afectades. Per no renunciar a les trobades amb companys de la feina, us portem idees originals per fer dinars de Nadal d’empresa, tot i la pandèmia.

Ja fa dos anys que són pràcticament perduts, amb restriccions socials, ERTO, teletreball, reunions en línia… No estan sent uns anys fàcils per a les empreses, i l’esforç, tant d’empreses com de treballadors, per adaptar-s’hi segueix sent un repte. Per tot això, convé més que mai aturar-se a celebrar o, si més no, distreure’s i recuperar l’esperit de companyonia que tanta falta ens fa en tots els ambients.

Amb aquest esperit tornen els dinars i sopars de Nadal a les empreses i, un any més, es reinventen per oferir un ventall de propostes que aconsegueix treure’ns de la zona de confort i allunyar-nos dels típics sopars en un restaurant i enfundats en vestits i sabates de mudar. Des de sopars des de casa fins a experiències que no t’hauries imaginat mai, aquestes són algunes de les propostes més originals per fer el vostre sopar d’empresa.

El sopar d’empresa, des de casa

Sopar de restaurant, però sense sortir de casa, no sona malament, oi? Aquesta és la proposta que, des de l’any passat, han engegat empreses de restauració i d’esdeveniments. És el cas de la ‘start-up’ catalana Meet En Casa, una alternativa còmoda i segura perquè ni la pandèmia ni la distància social ens impedeixin gaudir dels àpats en grup.

El funcionament és senzill: esculls el menú, fet amb ingredients preferiblement de proximitat i sense conservants artificials, i ells mateixos s’encarreguen d’enviar-te’l a casa uns dies abans. Quan arribi l’hora del dinar o el sopar, només caldrà fer un clic per trobar-vos tots virtualment. Una hora d’àpat, seguida d’un monòleg o espectacle, també virtuals, i que finalitza, si ho voleu, amb un amic invisible. Totes les facilitats estan servides, només cal seure i gaudir de l’espectacle! 

Trobades a l’aire lliure

És una alternativa més celebrada a l’estiu que a l’hivern, però la trobada en espais exteriors no deixa de ser una mesura clau per lluitar contra la distància social. Tot i que cal estar molt atents a les condicions meteorològiques, les propostes són múltiples: un vermut a alta mar, una degustació al jardí d’un restaurant, un tast de vins en un celler entre vinyes, una calçotada o un dinar a una terrassa amb vistes. Són molts els restaurants i, fins i tot, els ‘food trucks’ que ofereixen aquest servei, sigui cuinat al mateix restaurant o a domicili. I recordeu que estar en espais a l’aire lliure no ens eximeix de portar mascareta sempre que no es pugui mantenir la distància social.

Per aquells que amb un àpat no en teniu suficient, o bé pels que volen recuperar la celebració de l’any passat, podeu optar per llogar una casa rural un cap de setmana. Així podeu allargar la vostra visita a la naturalesa i gaudir de més activitats, sempre d’acord amb les restriccions mèdiques.

Qui ha dit menjar?

Tenim tan idealitzat el dinar o sopar d’empresa que la mateixa tradició no ens permet contemplar alternatives. Però, i si no calgués posar menjar pel mig per passar una estona amb els companys? Una idea a prova de pandèmia que, fins i tot, pot arribar a potenciar la creativitat i el treball en equip. O, si més no, us permetrà passar una bona estona. Poden ser activitats culturals, com visitar un edifici característic o fer una visita guiada per un lloc d’interès; activitats esportives, com ara excursions o raquetes de neu (proposar alternatives accessibles per a tothom); o bé anar a veure un espectacle o contractar-ne un per amenitzar la vostra celebració.

Música, màgia, monòlegs d’humor, karaoke o teatre… Les opcions són múltiples, només cal buscar la que s’adapti a les vostres necessitats i pressupost. Una altra proposta són els ‘escape rooms’, una idea que ha triomfat els darrers anys i que consisteix en un espai tancat, normalment una habitació, d’on tu i el teu equip n’heu de sortir a través de les pistes que us anireu trobant. 

Per Nadal, menys és més

Si no voleu fer un esdeveniment gaire aparatós, o les circumstàncies no us ho permeten, tenim algunes propostes minimalistes: canviar el sopar per un brindis. És més senzill d’organitzar que un àpat i es pot fer tant a l’empresa, en una terrassa o de forma virtual enviant-te els productes a casa. També podeu optar per fer una panera amb productes locals o, en sintonia amb l’esperit nadalenc, podeu optar per destinar part del pressupost d’aquestes festes a ajudar a entitats o col·lectius que ho necessitin. 

Sense oblidar l’amic invisible, una activitat que podeu adaptar al vostre gust amb un pressupost limitat, la tipologia de producte, la temàtica, si són regals seriosos o fets amb humor… Fins i tot podeu establir jocs per decidir qui es queda amb cada regal. Davant les dificultats: imaginació!

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.