El llenguatge de la felicitat
Escull bé les teves paraules perquè seran determinants en el teu estat d’ànim, en les teves relacions i, fins i tot, en la teva felicitat. Tots portem pors, inseguretats i negativitat a dins, i el llenguatge té el poder de transformar això a favor nostre.
El llenguatge és un element comunitari més, i potser el més poderós. És a partir de discursos que votem a un partit polític o altre, o que un equip de futbol surt més o menys motivat al camp. Des que naixem aprenem a través del llenguatge, sigui parlat, escrit o a través de símbols. I són aquestes paraules, que la comunitat dota de significat, les que descriuen el món que ens envolta, i a nosaltres mateixos.
Construir una comunitat a través del llenguatge
«La paraula és meitat de qui la pronuncia, meitat de qui l’escolta». Així ho descrivia el filòsof Michel de Montaigne. El llenguatge que compartim ens fa formar part d’una comunitat, sigui de forma genèrica a través de l’idioma o de forma personalitzada a través d’un argot o paraules que només s’utilitzen a la nostra zona.
Com més ric és el vocabulari, més facilitat tindrà la societat per a descriure l’entorn i tot el que hi passa. En gallec, per exemple, existeixen més de 70 paraules per a descriure la pluja. Gràcies a això, aquesta comunitat tindrà més coneixement en aquest àmbit pel simple fet que la seva llengua té la capacitat de descriure-ho. Paraula a paraula construïm l’entorn i el nostre present, però també ens construïm a nosaltres mateixos.
El poder del llenguatge positiu
Tal com deia el filòsof mexicà Octavio Paz, estem fets de paraules i aquestes són la nostra única realitat. Per tant, la forma en què parlem descriurà aquesta realitat, i podem fer-ho de forma positiva o negativa.
Luis Castellanos és un dels referents mundials en llenguatge positiu. L’escriptor i filòsof ha constatat, després d’anys d’estudi, que el llenguatge positiu influeix directament en la nostra felicitat. Les paraules que escollim per a descriure com ens sentim, com ens veiem, o les que utilitzem per a relacionar-nos condicionen la nostra vida.
Defensa que totes les paraules, positives o negatives, tenen una càrrega emocional. Per a fer-nos una idea, teoritza que, si a l’hora de relacionar-nos utilitzem una paraula negativa, n’hem d’aportar cinc de positives per a contrarestar i guanyar-nos la relació una altra vegada. Aquest és l’impacte de la negativitat en les paraules.
Construir la felicitat paraula a paraula
Accions tan senzilles com canviar les paraules que utilitzem en el nostre dia a dia poden tenir un gran impacte en el nostre estat d’ànim i comportament. Us en deixem alguns exemples:
- Difícil/repte: canviar «és difícil» per «és un repte» és suficient per a transformar la informació que donem al cervell. En comptes de tancar-nos les portes al resultat positiu, destaquem que treballarem per a aconseguir-ho.
- He de fer / vull fer: ens ajudarà a evitar la sensació negativa d’obligatorietat.
- M’agradaria fer… però: tot allò que ve després del «però» és on es concentrarà la nostra atenció. Canviem-ho per un «tot i que», per exemple: «m’agradaria muntar el meu negoci tot i que em fa respecte». Aquest respecte no és un impediment sinó un repte més.
- A poc a poc / pas a pas: per a molts, «a poc a poc» no té una connotació negativa, però és cert que expressa lentitud i pobresa. Canviar-ho per «pas a pas» implica moviment i assolir objectius, encara que siguin petits.
- Eliminar el NO del nostre vocabulari: quan expressem un «sí» obrim tot un món de possibilitats que el «no» tanca. Eliminar el «no» eliminarà, també, moltes frustracions.
- Adjectius: quan descrivim l’entorn o les persones, prioritzem sempre els comentaris positius. Veure el món amb optimisme és la millor descàrrega de serotonina per al teu cos.
Tot i que al principi és un exercici frustrant, ja que no ens surt de forma natural, aquesta pràctica de transformar el llenguatge cap a un relat més conscient i positiu pot canviar-nos la vida. Aquest és el gran poder del llenguatge. I tu, t’animes a provar-ho?
Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram
Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:
Direcció d’empreses: com pot evolucionar un directiu?
5min lecturaDes de fora, el directiu d’una l’empresa pot semblar una
Molt interessant!!
El llenguatge no verbal es el 80 o 90 %del que es vol trasmetre
Ben cert!
Bons Tips 👍
Gràcies, Josep, per la teva bona valoració!
Molt interessant! 👍👍
Gràcies, Joan, per encoratjar-nos!
Si n’és important el “què”, encara ho és més el “com” 👍
El poder de la paraula… Aquesta mena de comunicació que és un tret exclusiu de l’espècie humana.
La comunicació en diuen els 4rt poder… Però ja ha d’anar dels primers!! I què dir del llenguatge no verbal?? Fets i no paraules…
Molt bon article. En volem més d’aquests d’anàlisi, coneixament intel·ligència emocional…. 👏👏
Moltes gràcies, Laura, pel teu comentari! Ens esperona a continuar i a fer-ho cada cop millor.
Molt ben explicat, de manera clara, concisa i eficient. La frase final l’he sentit sovint, tot i que a l’inrevés “Menys és més”, “Weniger ist mehr” o “Less is more”. Enhorabona!
Moltes gràcies, Jaume! Tens raó, tot i que en aquest cas diem que massa informació no informa, ve a ser el mateix que comentes, menys és més.
👌 Esplèndid. Sense retòrica.
“La paraula és meitat de qui la pronuncia, meitat de quil’escolta.” Fa reflexionar
des d’ un bon començamet. 🙏🏽
Totalment d’acord, Mercè! Fins i tot quan ningú més no ens escolta, actuem de manera dual, tot pronunciant i escoltant alhora. És gairebé màgic.