La llengua catalana està plena de refranys on la saviesa popular aconsellava sobre economia, és a dir, on la comunitat s’ajudava. En fem un recull i n’analitzem l’origen.

La paremiologia és la ciència que estudia l’origen i el significat dels refranys, i és tan antiga com la mateixa llengua. En trobem mostres en les traduccions dels proverbis de la Bíblia, en llibres jueus i àrabs de sentències traduïts al català. Els podem trobar a l’obra del filòsof Ramon Llull o de l’escriptor Francesc Eiximenis, en el llibre Tirant lo Blanc… Des de final del segle XVI, el refrany passa per davant dels proverbis. Aquests són tan sols exemples de com la paremiologia està present des de temps immemorials: Proverbis de Guillem de Cervera (1180), Llibre de Doctrina del Rei Jaume d’Aragó (1290), i així, fins a arribar a llibres com el de Baldiri Reixach o el de Carles Amat, usats per l’ensenyament. Un dels paremiòlegs del nostre país és el Víctor Pàmies i Riudor; a través del seu treball podem conèixer l’origen, la història, l’etimologia…

A tall d’exemple, uns quants refranys, relacionats amb els diners i la inversió. La saviesa popular sempre ens dona bons consells.

• L’aigua va allà on n’hi ha més.
  Es refereix als diners: que qui més n’inverteix, més beneficis obté. (De fet, l’aigua tendeix a acumular-se: formant rius, en el mar…) Ve a dir que: Els diners van on n’hi ha.
• Sabater amic o parent, calça car i dolent.
  Adverteix que, qui dona diners per guanyar una amistat o trobar l’amor, en surt mal parat perquè tothom s’aprofita de l’amabilitat.
• Per casar filles i donzelles no venguis moltons ni ovelles.
  Significa que no s’ha de desfer mai el patrimoni familiar. (Abans, per a casar una filla se l’havia de dotar amb alguns bens: diners, joies, mobles, parament de taula i de llit, animals, terres…)
• Béns de campana, Déu els dona i el diable els escampa.
  Ens diu que aquells guanys que arriben fàcilment, sense esforç, són els més fàcils de perdre. 
• Diners de tot fan veritat i del jutge advocat.
  Ens diu que amb diners aconseguim canviar la realitat segons els nostres interessos. 
• Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar.
  Aquest refrany ens diu que cal ser humil amb els nostres creditors quan no podem pagar-los el que els devem, per tal d’evitar represàlies.
• Germans, els pans; parents, els qüens; i coneguts, els papers de menuts (qüens = diners). Entre germans es comparteix fins i tot l’aliment, entre parents es poden fiar o demanar diners, i entre coneguts, res de tot això.
• Educació i diner fan al fill cavaller.
  L’educació fa persona cabal i els diners ho proclamen.
• Al marit, barca; la muller, arca (arca = cofre = caixa dels diners).
  Els marits feien feina física i les dones administraven els diners de la família. Significa que cada u ha de fer les tasques per a les quals està millor preparat.
• Sastres, música i sabaters, moltes postures i pocs diners
  Mouen molt les mans i el cos a canvi de poc benefici.
• Si la butxaca no sona, els músics no poden tocar.
  Amb economia precària no es poden fer grans coses.
• Pagant, sant Pere canta / En pagar, sant Pere canta / Pagant, mossèn Pere canta.
  Els diners aconsegueixen les coses més impensables.
• Si vols enganyar al marxant, posa-li la “ganància” per davant.
  Els diners en efectiu davant dels ulls solen decidir de seguida a qui ven. 
• Qui pren, son cor ven.
  Qui accepta diners, regals o favors d’algú, queda en deute material o moral. 
• A on vas, diners? Allí a on n’hi ha més.
  Vol dir que posseir diners és el principi per tenir-ne més.

Els refranys a Catalunya

Els refranys es poden categoritzar en funció de la temàtica. Segons Joan Fontana, José Enrique Gargallo, Víctor Pàmies i Xus Ugarte en el seu treball Els refranys més usuals de la Llengua Catalana, existeixen 15 grans temes:

1. Refranys meteorològics.
2. Refranys del calendari.
3. Sobre oficis i beneficis (diners, treballs, oficis…). 
4. Refranys sobre religió i creences. 
5. Refranys sobre la llar i la família.
6. Refranys sobre homes i dones. El cos humà i les edats de la vida. 
7. Refranys de flora, fauna i natura.
8. Refranys sobre qualitats i sentiments de les persones. 
9. Refranys sobre salut i malaltia. 
10. Refranys sobre el menjar i beure. 
11. Refranys geogràfics. 
12. Refranys sobre festes i lleure.
13. Refranys sobre consells.
14. Refranys sobre moral.
15. Calaix de sastre.

Els refranys tenen dos significats, el significat literal i un de figurat, que fa d’exemple pel significat literal. Més enllà de com fer servir els refranys en el nostre parlar habitual, aquests són trossos de discurs prefabricat. A banda que pel fet de ser coneguts per la majoria d’integrants de la comunitat de parlants, es poden utilitzar per fer referència a les idees que amaguen com una drecera per tal d’evitar d’explicar-los.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram