Dues dones ignorades pels llibres d’història

Al llarg de la nostra educació hem après grans referents que han marcat la història per les seves troballes o investigacions. La gran majoria d’ells, noms d’homes que han aconseguit l’èxit. El que no t’expliquen als llibres, és que molts d’aquests referents han treballat conjuntament amb dones sense les quals la seva gesta no hagués estat possible.

 

A tots els sectors laborals trobem a dones que han estat invisibilitzades simplement pel fet de ser dones. Fins i tot, en molts dels casos, la seva feina ha estat atribuïda a la figura d’un home que s’ha emportat tot el reconeixement i el món de l’economia no és cap excepció. Volem donar llum a aquestes dones que han quedat a l’ombra i reivindicar la seva aportació a la història.

 

Beatrice Webb, idees revolucionàries

Des de molt petita, la Beatrice tenia moltes inquietuds intel·lectuals i va mostrar-se molt interessada per les idees socialistes fruit de les idees revolucionàries que corrien en aquell moment. Va néixer en el 1858 a Gloucester (Anglaterra), en una època en la qual el sector obrer de la Revolució Industrial patia l’explotació indiscriminada de la patronal i les famílies vivien en la misèria. Impulsada per aquest context i la seva delicada salut, Beatrice va portar a terme una educació pràcticament autodidacta molt enfocada en la filosofia, les ciències i les lletres.

El 1890 va conèixer a l’intel·lectual socialista Sidney Webb qui després va esdevenir el seu marit. Junts van començar a treballar en noves teories i celebrant reunions amb altres simpatitzants del socialisme on discutien durant hores diferents temàtiques. El 1897 van publicar el que seria el treball més important de les seves vides i un instrument clau per entendre la revolució socialista no marxista d’Anglaterra, ‘Democràcia Industrial’.

A ells se’ls atribueix la idea d’un Estat que garanteixi una vida digna als seus ciutadans, un terme que ella mateixa va denominar ‘house – keeping state’. Malgrat conformar un perfecte tàndem i haver treballat junts en diferents publicacions, només el nom del seu marit, Sydney Webb, va passar a la història com un dels reformistes socials més importants a Anglaterra.

 

Anna Schwartz, essencial per a la teoria monetarista

Si mencionem el cognom Friedman, és probable hàgim sentit a parlar d’ell o fins i tot, el reconeguem com el pare de la teoria monetarista. I, certament, ell va contribuir en la creació de la seva reputació, però va comptar amb l’ajuda d’Anna Schwartz, una investigadora que va quedar a l’ombra del prestigi de Friedman

Nascuda a Nova York en el 1915, va passar gran part dels seus anys de vida treballant a la National Bureau of Economic Research de la seva ciutat natal. El 1963, però, la seva carrera va fer un salt gràcies a la publicació d’‘Una història monetària dels Estats Units, 1867–1960’ (‘A Monetary History of the United States, 1867–1960’), un treball que va veure la llum gràcies a la investigació conjunta de Schwartz i Milton Friedman. L’obra va marcar la història de l’economia nord-americana i encara avui és un referent sobre la bona gestió de l’economia i com evitar fluctuacions en l’àmbit nacional.

Friedman va ser nomenat com el pare fundador de la teoria monetarista relegant a Schwartz a un segon lloc. El 1976 va rebre el Nobel de l’Economia gràcies a l’obra fruit de la feina conjunta amb Schwartz, però ella no va rebre cap menció en el comitè ni tampoc a l’esfera pública. Anys després, crítics britànics van destacar a la investigadora reclamant la seva importància en el desenvolupament de la teoria, però tot i això, no va obtenir el seu reconeixement.

Elles són només dos exemples de referents femenins que han contribuït a la història, però que pel fet de ser dones han quedat en un segon pla, a l’ombra. Ara, amb més recursos dels que comptaven abans i una mirada més crítica, podem treure la pols a aquelles figures que malgrat haver aportat el seu granet de sorra, han quedat excloses dels llibres d’història.

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Extraordinaria: la xarxa feminista que inspira

4min lectura

La xarxa d’emprenedoria femenina Extraordinaria ha

Management

Lideratge femení, reinventem el futur

6min lectura

Les dones ocupen tan sols un 34% dels càrrecs directius a

Cultura

Edatisme

4min lectura

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’edatisme, la discriminació per motiu



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Siii si els homens són els que ho han descobert tot en esta vida pública segons la majoria de llibres d’història. Ara quan parlen de responsabilitat…. escampen la boira i qüasi ningú diu res, vergonyós però malauradament es tot un clàssic.

    • Silvia GarrigaSilvia Garriga says:
      Silvia

      Sembla que l’empoderament femení pot ajudar a aflorar totes aquestes i altres dones que han fet molt per la història, la cultura, l’economia, la ciència….

      Fa 1 any
  2. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    No és de l’àmbit de l´economia però és interessant : Anestesiòloga
    Maria Oliveras i Collellmir (Argelaguer, 1910 – Barcelona, 2009) des de ben petita fou una dona estudiosa i perseverant. Tot i ser l’hereva d’una família ramadera i humil, va superar tot tipus d’obstacles per accedir a l’educació superior i estudiar medicina. Va acabar la carrera i just després va començar la seva trajectòria estel·lar com analista de laboratori i metgessa al Institut Neurològic de Barcelona.l’any 1948, importà la tecnologia i els coneixements d’Oxford, esdevenint una de les úniques persones especialista en l’anestèsia del nostre país. Va treballar als millors quiròfans, era una professional molt sol·licitada i

  3. Manel LopezManel Lopez says:
    Manel

    jajaja, molt bo

    • Jennifer Roca Civit says:

      Celebrem que t’agradi aquest article de les dones economistes, Manel. Ens veiem per la Plaça!

      Fa 2 anys
  4. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    Alicia

    Estic d’acord amb l’Albert, i a mes cal fer la recerca en tots els àmbits el de l’art tb com Camile Clàudel amant de’n Renoir al que se li atribueixen obres d’ella
    Frida Khalo ….i un etc en molts àmbits, fora un bon treball de recerca i anar publicant a la comunitat

  5. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  6. Vicente Amoretty MarquezVicente Amoretty Marquez says:
    Vicente

    La capacitat de la dona sempre ha existit, per desgràcia a estat poc reconegut, així que és l’hora de empoderarlas pels seus mèrits i els seus èxits.

    • Silvia GarrigaSilvia Garriga Sole says:
      Silvia

      Gràcies per l’apreciació Vicente, mica en mica segur que s’aconsegueixen els reconeixements merescuts. Esperem poder posar algun granet de sorra des de La Plaça.

      Fa 3 anys
  7. AlbertAlbert Chic Giménez says:
    Albert

    Cal fer molta recerca històrica -atès que la societat patriarcal s’ha dedicat a amagar-ho- per recuperar biografies de dones importants. Aquest pot ser un petit gra de sorra per tal que les dones recupereu el paper d’igualtat total a la societat a què teniu dret. Això, de retruc, pot fer que moltes nenes, futures dones, tinguin referents i contribueixin elles també a la construcció d’una societat paritària de veritat.

  8. Elisabet Porqueras Garcia says:

    Bon article, cal potenciar més el paper de la dona en la nostra història!!

  9. Laura Bunyol Bartrina says:

    En coneixem alguna coneguda catalana del món industrial o financer?

Deixa una resposta

App Store Google Play