S’anomena fitoteràpia a l’ús de plantes o substàncies vegetals per a prevenir o curar malalties. Una pràctica mil·lenària que la medicina va desbancar a partir del segle XIX, però que segueix viva en l’imaginari col·lectiu arreu del món.

El concepte de fitoteràpia prové del grec i significa, literalment, “phytos” (planta) i “therapeia” (teràpia). I en això consisteix, a fer servir productes d’origen vegetal per alleugerir molèsties, dolors, símptomes o contribuir a la curació d’una malaltia. No es considera substituta de la medicina tradicional, altament orientada a la indústria farmacèutica, però sí que n’és la base. Tot i que actualment l’ús de plantes s’ha restringit a guarir dolors lleus, prevenir malalties o millorar el nostre estat de salut, Catalunya té una llarga història en l’ús de plantes medicinals que segueix present en moltes llars.

Parlem amb Marc Talavera, doctor en biologia i president del col·lectiu Eixarcolant, per descobrir què cal tenir en compte a l’hora de fer servir plantes remeieres. Eixarcolant el conformen un grup de persones que inclou voluntaris, socis, membres de la junta i simpatitzants que des d’arreu del territori treballen per un model agroalimentari orientat a aconseguir un desenvolupament socioeconòmic amb un impacte positiu. Tot això des de la coherència, la cohesió i posant la natura i tot el que ens pot oferir com a centre del projecte.

Realment poden curar?

La resposta d’en Marc és clara: “Evidentment, les plantes ens poden curar, però cal tenir consciència i tenir en compte, si pel nostre dolor o malaltia, n’hi ha prou a prendre una infusió, tisanes, fer un ungüent o bafs; o cal recórrer al metge de capçalera perquè ens recepti el fàrmac que consideri oportú”.

Els fàrmacs han de ser perfectament complementaris als productes naturals, i ens adverteix Talavera que, encara que estiguem parlant de plantes, no deixem de parlar de química, ja que “en una planta el que ens pot guarir són els seus principis actius, que són molècules químiques”. El principi actiu, per tant, actuarà per restituir el nostre benestar i millorar el nostre estat de salut independentment de si prové d’un comprimit o directament de la planta. 

Ara bé, el coneixement és clau, i de la mateixa manera que som conscients que no ens podem automedicar, perquè podríem posar en risc la nostra salut, també cal anar amb precaució amb les plantes. En Marc ens posa l’exemple de les malalties cardiovasculars, en què “es fan servir components extrets directament de plantes, però d’una forma molt regulada i precisa”. És per això, conclou, que sovint no podem administrar-nos directament la planta, sinó que cal que sigui via fàrmacs.

La indústria farmacèutica, guiada per la natura

Actualment, multitud de fàrmacs es fabriquen a partir de productes vegetals, tal com assenyala Talavera: “La immensa majoria, més del 80%, dels principis actius que actualment conformen els fàrmacs convencionals, han estat sintetitzats i obtinguts a partir de plantes. Sense les plantes no tindríem una gran majoria de fàrmacs, per malalties quotidianes fins a patologies de cor, quimioteràpia…”. La medicina tradicional i les teràpies alternatives es confronten en molts aspectes, com ara la metodologia, els productes o els tractaments. Però, tot i les notables diferències, l’essència és la mateixa: curar. I en aquest sentit, la natura sempre ha marcat el camí.

Els avenços científics i la popularització dels fàrmacs, especialment cap al segle XIX, van deixar en un segon pla els remeis naturals. I tot i que segueixen sent la base per elaborar molts medicaments, la creixent demanda del mercat, que vol abastir a tota la població, fa impossible la seva elaboració a partir de productes 100% naturals. En comptes de collir una planta per extreure’n propietats, es fabrica industrialment.

Tal com ens explicava Talavera, els principis actius són molècules químiques, i, per tant, l’únic que ha fet la indústria és identificar aquestes molècules i sintetitzar-les artificialment. Es fa servir la natura com a mirall, però és la indústria qui marca el ritme i els estàndards de producció. Conclou Talavera que “quan critiquem la indústria farmacèutica, el que cal criticar no és la medicina, sinó l’ètica que hi ha al darrere de grans corporacions farmacèutiques”.

Les trementinaires, la tradició a Catalunya

Tenint en compte els beneficis que les plantes poden aportar a la nostra salut, a Catalunya i també a molts altres llocs del món, creix l’afany de recuperar les plantes remeieres i tornar-les a incorporar en el nostre dia a dia, sempre amb coneixement. Persones, entitats i associacions treballen per preservar i difondre aquest coneixement que s’ha transmès de generació en generació a través del boca-orella.

És el cas de l’Eixarcolant o de les Àvies remeieres, una agrupació de dones que es troben cada mes per a fer tallers i jornades on recuperar i difondre aquests coneixements populars. Per evitar que aquest coneixement es perdi, i aconseguir que arribi a les noves generacions, ja han publicat un parell de llibres.

Al llarg dels anys, l’aparició d’oficis com les trementinaires ha sigut clau per mantenir viva la difusió d’aquest coneixement. Eren dones, principalment de la vall de la Vansa i Tuixent, que es desplaçaven a peu per tota Catalunya venent herbes i olis elaborats de forma natural i artesanal. Tot i que l’ofici com a tal s’ha perdut en les darreres dècades, a Catalunya segueix la tradició de fer servir plantes per guarir, sigui en l’ús particular o en l’àmbit professional. Cal remarcar una vegada més que el coneixement és clau, des de la collita fins a les quantitats que s’empren, i és que segons l’estació, la zona i, fins i tot, el dia i l’hora en què collim una planta, les propietats poden variar. 

Les plantes remeieres més comunes

En el nostre entorn trobem moltíssimes espècies que poden tenir propietats curatives, però aquestes són les plantes remeieres més comunes per usos casolans: la farigola, per les seves propietats antisèptiques; la flor de saüc per afeccions del sistema respiratori; l’hipèric que es pot macerar en oli com a antiinflamatori extern; l’àrnica que també es fa servir com a antiinflamatori; l’arrel de malva per als refredats; plantatge, que es pot glopejar per cicatritzar ferides bucals; o la menta i la Marialluïsa com a plantes digestives. 

Tal com assenyala Talavera, “d’espècies n’hi ha moltes, i cal conèixer-les, conèixer els usos i administrar-les de forma coherent i sempre tenint en compte amb quins altres fàrmacs o plantes poden interactuar”.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.