L'or puja un 12% en el primer semestre de l'any

Durant els primers sis mesos de l’any, l’or ha superat a la majoria dels principals tipus d’actius d’inversió, seguint la tendència a l’alça de 2023. El seu preu ha assolit màxims històrics i ha augmentat un 12% des de principis d’any, consolidant la seva reputació com a actiu refugi en temps d’incertesa econòmica.

La demanda mundial d’or (incloses les compres OTC) marcava el primer trimestre de l’any més fort des del 2016, augmentant un 3% interanual fins a les 1.238 tones. Aquests bons resultats eren causats per les persistents compres dels bancs centrals a causa de la incertesa geopolítica i econòmica, la inversió en el mercat OTC, i una major demanda dels compradors asiàtics que impulsaven el preu de l’or a una mitjana rècord de 1.934 euros l’unça.

A mitjan maig assolia un altre màxim històric de 2.259 euros per unça, superant el rècord anterior establert a l’abril, amb la mirada posada en l’esperada retallada de tipus de la Reserva Federal (Fed), mentre el Banc Central Europeu (BCE) feia efectives les seves pròpies retallades en un context d’un dòlar estatunidenc més fort.

Els elevats tipus d’interès a escala mundial i la fortalesa del dòlar estatunidenc són una combinació que sol considerar-se un entorn hostil per a l’or, que probablement han impedit que el seu valor hagi augmentat fins i tot més del 12% assolit des de principis d’any.

En la seva anàlisi del rendiment de l’or en el primer semestre de l’any, el Consell Mundial de l’Or (WGC) considera que en el context econòmic actual, “aquests factors s’han vist compensats per uns altres més dominants”, des de les compres continuades dels bancs centrals, passant per la forta inversió asiàtica i la bona resistència de la demanda al detall.

Perspectives més enllà del tercer trimestre

Els analistes del WGC consideren que, a mesura que ens endinsem en el tercer trimestre de l’any i posem la mirada cap a la resta de 2024, “l’or podria continuar movent-se en un rang similar al dels últims mesos”. 

Atès que el preu de l’or ja ha pujat un 12% i que el consens dels experts consultats pel WGC suggereix un resultat similar per a tot l’any, l’organisme reitera que l’or, secundat per les contribucions d’altres sectors, “pot obtenr bons resultats fins i tot quan, com s’espera, els tipus d’interès es mantinguin.”

Així mateix, JPMorgan Chase & Co. preveu que el preu de l’or assoleixi una mitjana de 2.011 euros per unça en el quart trimestre de l’any, fins a arribar a un màxim de 2.127 euros en el tercer trimestre de 2025 a causa dels conflictes a l’Orient Mitjà i les possibles repercussions de les eleccions presidencials als Estats Units. 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El preu de l’or està a punt de marcar la seva major caiguda setmanal des del 8 de desembre gràcies a la desescalada de les tensions geopolítiques i a les poques perspectives d’una retallada immediata dels tipus d’interès de la Fed. Es tracta tan sols d’una correcció temporal després d’un llarg període de màxims històrics?

Encara que s’ha recuperat lleugerament aquest divendres per segon dia consecutiu fins a assolir els 2.182 euros l’unça, l’or sembla que marcarà la seva major pèrdua de valor setmanal des del 8 de desembre de 2023. Aquesta correcció a la baixa s’ha vist impulsada per una menor demanda d’actius refugi a mesura que han disminuït les tensions a l’Orient Mitjà entre Iran i Israel.

Els precedents històrics ens han ensenyat que les pujades o baixades del preu de l’or enfront de tensions geopolítiques o de l’esclat d’un conflicte armat sovint responen a la percepció de risc que tenen els mercats borsaris i governs.

Per altra banda, els inversors no preveuen una retallada dels tipus d’interès per part de la Fed durant els mesos de juny i juliol d’aquest any, la qual cosa fa pensar que no ens trobem davant d’una possible desacceleració econòmica que històricament acostuma a esperonar la demanda del metall daurat.

Així mateix, una demora en la rebaixada dels tipus d’interès del banc central dels Estats Units en comparació als bancs centrals d’altres economies del grup del G7 afavoreix el rendiment dels actius estatunidencs amb tipus d’interès baixos, com ara els bons del Tresor, en detriment d’actius que no generen rendiments fixos, com és el cas dels metalls preciosos.

Es mantenen les previsions a l’alça pel 2024

El preu de l’or ha pujat un 25% des de l’esclat de l’últim conflicte armat a Palestina i un 15% en què va d’any. Unes xifres han contribuït a la pujada meteòrica del metall daurat en els últims cinc anys, en els quals s’ha revalorat un 80%.

Les fluctuacions o correccions temporals del preu de l’or experimentades durant les últimes dues setmanes després d’aquest llarg període de màxims històrics no haurien d’afectar les previsions el seu valor es mantindrà elevat al llarg de l’any. 

El creixent procés de desdolarització dels països que volen blindar les seves economies de les sancions occidentals, la continuada compra d’or per part dels bancs centrals de països emergents, la volatilitat de les tensions geopolítiques a l’Orient Mitjà i la incertesa sobre una possible escalada de la guerra a Ucraïna han solidificat la popularitat de l’or com a actiu refugi. A més, aquest es podria veure impulsat per les diverses eleccions presidencials que tindran lloc aquest any, especialment les estatunidenques de novembre en què no es descarta una altra victòria de Donald Trump.

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Truca’ns i parla sense cap compromís amb un dels nostres agents per aclarir qualsevol dubte que puguis tenir i protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: Or Patrimoni.

L’estreta relació entre el crim organitzat i el sector bancari es remunta gairebé als orígens d’aquests dos conceptes, tanmateix, no vas ser fins a principis del segle XX quan la interpretació contemporània del que entenem com a banca i màfia es va consolidar i estendre al llarg del món.

En el transcurs de la història, el crim organitzat s’ha aprofitat de la promíscua relació entre política, negocis i el sistema financer per teixir una trama complexa de poder i corrupció no només per servir els seus propis interessos, sinó de la qual s’han beneficiat tots aquests sectors.

La màfia i la banca comparteixen el mateix gust per la riquesa, el risc i els diners fàcils, mentre ambdós tenen estretes connexions amb governs corruptes. La seva col·laboració es va fer especialment palesa ençà de l’expansió de les famílies del crim organitzat des de regió italiana de Sicília als Estats Units a principis del segle XX, i durant la política del gangsterisme a la Xina nacionalista al llarg de l’etapa final del comerç de l’opi. 

Aquestes aliances van proporcionar a la màfia l’accés a recursos financers i una aparença de legitimació en la seva expansió a nous mercats a través de negocis il·lícits, al mateix temps que la banca en treia beneficis econòmics derivats de finançar operacions il·legals, facilitar transaccions de diners i el blanqueig de capital. 

Els gàngsters de l’alcohol

Durant els tretze anys que va durar la Llei Seca als Estats Units, el crim organitzat i l’alcohol va inundar el mercat negre, deixant una reguera de cadàvers crivellats a trets. Les destil·leries clandestines on servien licors eren controlades per gàngsters com Meyer Lansky, Lucky Luciano, Dutch Schultz o Al Capone, que subornaven a policies, polítics i jutges.

Els marges de beneficis de la importació i venda il·legal d’alcohol eren equivalents al que anys més tard va comportar el mercat de la droga. Milions de caixes d’alcohol entraven als EUA cada setmana que s’havien de processar i repartir per tot el territori. Això requeria la col·laboració de diversos actors, incloent-hi el sector bancari.

Nova York era el punt d’entrada de la major part del contraban d’alcohol que arribava al país, però també era el lloc de convergència del capital financer i la influència política als Estats Units. El col·laboracionisme en el blanqueig de diners provinents de la venda il·legal d’alcohol va continuar fins al processament judicial d’Al Capone per evasió d’impostos i la fi del període de la prohibició.

El comptable de la màfia

La detenció d’Al Capone va inspirar a Meyer Lansky, comptable, mafiós jueu, i soci de Lucky Luciano, a no cometre el mateix error i estructurar elaborats conglomerats financers internacionals en paradisos fiscals per amagar els diners provinents dels negocis il·lícits. De fet, Lansky va arribar a comprar un banc a Suïssa que va fer servir per a blanquejar diners a través d’una xarxa de societats fictícies.

A la fi de la II Guerra Mundial, Luciano controlava, amb la col·laboració de Fulgencio Batista, president de Cuba, un gran nombre dels casinos de l’Havana. Lansky va ser instrumental en orquestrar tota l’operació i va facilitar el desembarcament dels diners de la màfia italiana a Cuba. Tanmateix, els seus negocis en casinos s’entenien a Las Vegas, les Bahames i Londres.

En esclatar la Revolució Cubana del 1959, el nou govern de Fidel Castro va expropiar tots els casinos i hotels, forçant als mafiosos a fugir en desbandada. Lansky no va acceptar les condicions de Fidel per a continuar invertint a l’illa i va sortir del país per sempre, deixant a la seva esquena bona part del seu patrimoni de milions de dòlars.

El banquer de Déu

Michele Sindona, conegut en com “El Tauró”, va ser una figura destacada en el món financer del segle XX, però la seva carrera va estar envoltada de controvèrsia, escàndol i crim. Nascut el 8 de maig de 1920 a Patti, a la regió de Sicília. Va estudiar dret a la Universitat de Messina i va començar la seva carrera com a advocat, però aviat va canviar de rumb cap al món de la banca.

Es va traslladar a Milà, on va treballar com a advocat fiscal per a italians rics que volien eludir el pagament d’impostos. En poc temps va guanyar reconeixement de la màfia italiana com a expert en finances i va ascendir ràpidament en el sector de la banca internacional. 

A principis dels anys cinquanta va viatjar a Nova York i va conèixer a la família Gambino, la qual el va contractar per a gestionar els seus beneficis de la venda d’heroïna. Al mateix temps, Sindona havia adquirit, a través del seu hòlding Fasco, diversos bancs italians, establint vincles estrets amb el Vaticà i guanyant-se la reputació de ser un intermediari financer de confiança per a l’Església catòlica.

El seu progrés va continuar fins a l’inici de la seva associació amb el Banc Vaticà el 1969, quant grans quantitats de diners van passar dels bancs de Sindona a través del Vaticà a bancs suïssos. Això el van fer conèixer pel sobrenom de “el banquer de Déu”.

Com a banquer del Vaticà, va jugar un paper clau en el col·lapse del Banco Ambrosiano —del qual el Banc Vaticà era el principal accionista—, en un dels esdeveniments més escandalosos del món financer de la dècada de 1970. Sindona va manipular els comptes del banc, per ocultar pèrdues massives i finançar les seves pròpies empreses.

El 1980 va ser declarat culpable i encarcerat als Estats Units per diversos càrrecs relacionats amb el frau i el blanqueig de capital. El setembre de 1984 va ser extradit a Itàlia, on va ser empresonat en Voghera. Dos anys després el van condemnar a cadena perpètua com a instigador de l’assassinat del comissari Giorgio Ambrosoli i, pocs dies després, va morir enverinat amb cianur abocat en una tassa de cafè, es creu que per ell mateix.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

Hong Kong es desmarca de les restriccions que el govern de la Xina manté sobre el sector de les criptomonedes i fomenta l’adopció de la tecnologia blockchain amb l’objectiu de convertir-se en el centre mundial de la indústria i comerç de criptoactius.

Hong Kong, oficialment Regió Administrativa Especial d’Hong Kong de la República Popular de la Xina, té una economia de lliure mercat molt dependent del comerç i les finances internacionals. Coneguda per la innovació i promoció de les noves tecnologies, en els últims mesos ha introduït noves regulacions per a promoure i facilitar l’adopció de les criptomonedes.

El passat 1 juny entrava en vigor un nou règim de llicències per a les plataformes de canvi de criptomonedes que obriran l’accés dels inversors minoristes al comerç amb criptomonedes, que fins ara tenien prohibit. Això permetrà que aquestes plataformes prestin serveis de manera regulada en el seu territori.

Més de 80 empreses que es dediquen a l’intercanvi de criptomonedes i al desenvolupament d’aquest ecosistema de blockchain ja han fet sol·licituds a Hong Kong per a tenir presència en el seu territori.  Moltes d’aquestes empreses ja tenen negocis a la part continental de la Xina, però altres provenen de Singapur, de la Unió Europea, els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit i altres regions del món.

A més, els bancs centrals de Hong Kong i dels Emirats Àrabs Units han anunciat que coordinaran la seva normativa sobre criptoactius per facilitar la liquidació d’operacions transfrontereres, obrin la possibilitat de fer servir les seves monedes digitals (CBDC). Això passa poc temps després que l’autoritat monetària de la regió administrativa donés a conèixer el llançament d’una versió digital del dòlar de Hong Kong. 

Canviarà la Xina la seva postura en contra de les cripto?

En el context de les dures restriccions que el govern xinès històricament ha imposat al comerç amb criptoactius —fins al punt de declarar il·lícites totes les activitats relacionades amb les criptomonedes— la nova política reguladora que Hong Kong en el sector de les criptodivises fa pensar en un possible canvi de paradigma en la postura de la Xina sobre les criptomonedes.

Especialment, si tenim en compte que Pequín recentment publicava un llibre blanc mostrant el camí a seguir per liderar la innovació i desenvolupament de la Web 3.0 i que podria establir les bases per al renaixement de la indústria dels criptoactius a la Xina. 

Mentrestant, el govern dels Estats Units, escarmentat per la fallida de FTX —la tercera plataforma de criptoactius més important del món en aquell moment— excloïa a Binance del sector bancari després d’una demanda del regulador, mentre considera l’aplicació de polítiques més restrictives en el sector de les criptomonedes. Uns esdeveniments que contrasten amb la posició del govern de Hong Kong, que està pressionant als grans bancs perquè acceptessin plataformes de criptomonedes com a clients.

La possibilitat que es faci efectiu aquest nou enfocament normatiu incitava a Brian Armstrong, executiu en cap de Coinbase, a avisar que l’aplicació de polítiques més restrictives al sector dels criptoactius als Estats Units beneficia a la Xina: “Tenint en compte aquests moviments i l’estratègia de la Xina d’aprofitar la tecnologia financera per a protegir els seus propis interessos nacionals, no hauria de sorprendre que Hong Kong s’estigui posicionant com un centre mundial de criptomonedes”.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Si alguna cosa caracteritza el mercat de les criptomonedes és la gran volatilitat. Com és un mercat relativament petit i en el qual gran part de les criptomonedes es concentren en poques mans, l’especulació dels grans inversors sol generar grans fluctuacions pel seu poder d’arrossegament i el valor poc tangible dels criptoactius.

La crisi financera de 2007-2008 va impulsar Satoshi Nakamoto a crear una criptomoneda que escapés del sistema financer tradicional: el bitcoin. En la primera transacció, que es va produir a principis de 2009, el seu valor era residual: només 0,00076 dòlars.

Des de llavors, el preu del bitcoin s’ha disparat, encara que amb una volatilitat enorme. Si analitzem la seva evolució dels dos últims anys, comprovem que va passar de menys de 10.000 euros el setembre de 2020 a més de 50.000 mig any després, per tornar a caure per sota dels 30.000 quatre mesos més tard. I, després de nous repunts, que la van portar a una valoració el novembre de 2021 de 58.358 euros, el seu màxim històric, les successives caigudes del “criptohivern” l’han situat entorn dels 20.000 en l’actualitat, pràcticament un terç del seu valor màxim.

El bitcoin no és una excepció. La volatilitat també afecta a la resta de criptomonedes. Per exemple, ether va perdre dos terços del seu valor entre abril i juny, en passar de més de 3.000 euros a menys de 1.000, per tornar a superar els 1.900 a mitjan agost i descendir per sota dels 1.400 a partir de mitjans de setembre.

Terra lluna, el cas més sonat, va passar de valer més de 80 euros a principis de maig a quedar-se pràcticament sense valor en poc més d’una setmana. I això que es tractava d’una ‘stablecoin’, és a dir, una criptodivisa el valor de la qual està vinculat al d’una altra moneda, matèria primera o instrument financer, la qual cosa hauria d’aportar més estabilitat.

Un valor poc tangible

Les criptomonedes han guanyat molt de protagonisme en el món financer en els últims anys. Un informe del Banc d’Espanya calcula que el mercat de criptoactius va assolir una capitalització en 2021 de 2,8 bilions de dòlars, aproximadament un 1 % dels actius financers globals.

Així i tot, segueixen sense tenir l’acceptació d’actius tradicionals com la renda variable o l’or. Economistes com Paul Krugman i líders empresarials com Warren Buffett fins i tot les han qualificat de «miratge» i han arribat a augurar la seva desaparició.

És cert que els mercats de l’or o de la renda variable tampoc són aliens a l’especulació, però l’or o les empreses que cotitzen en borsa tenen un valor intrínsec més evident. L’or s’ha utilitzat com a mitjà d’intercanvi durant molt de temps i és una mercaderia raonablement estable quant a preu, demanda i oferta. I les empreses cotitzades compten amb propietats, clients, fluxs de caixa i comptes de resultats que els atorguen un valor més tangible.

Encara que ningú pot negar que ‘blockchain’ proporciona beneficis com la seguretat, la descentralització, la reducció de costos i la velocitat, encara és difícil especificar el valor real que les criptomonedes aporten als seus propietaris. I això és terreny adobat per a la volatilitat.

Un mercat poc regulat

Tampoc ajuda a l’estabilitat la manca d’un organisme de govern o control, com succeeix amb la moneda fiduciària, les accions o els bons. En aquest sentit, l’augment progressiu de la regulació podria contribuir a una major adopció, tot i que un excés regulador podria ser contraproduent.

D’aquí ve que la Unió Europea hagi publicat una proposta de normativa que afecta els emissors de criptoactius, a les plataformes d’intercanvi i a les carteres de monedes digitals. Aquesta regulació pretén facilitar la supervisió del sector i evitar la manipulació del mercat.

El poder de les “balenes”

Sense un valor real clar, les criptomonedes són actius molt especulatius, així que resulten molt més sensibles als moviments puntuals dels grans inversors, que provoquen reaccions en cadena cap amunt o cap avall.

Cal tenir en compte que el mercat de criptomonedes és encara molt petit comparat amb els d’altres actius i que una part considerable està en mans de pocs inversors, coneguts com a “balenes”. Per Wimmer, fundador de Wimmer Financial LLP, ha arribat a advertir que el mercat de les criptomonedes està dominat per deu balenes.

Aquesta afirmació potser és exagerada, però la veritat és que, segons l’Oficina Nacional de Recerca Econòmica nord-americana, a la fi de 2020 un terç de tots els bitcoins estaven en mans de només 10.000 inversors. Aquesta concentració fa que les seves decisions puguin desestabilitzar amb més facilitat el mercat, ja que el seu pes relatiu és molt major.

Maniobres especulatives

Per enriquir-se, hi ha balenes que comencen a vendre un gran volum de criptomonedes a un preu per sota del mercat. Així es desencadena el pànic i es disparen les vendes dels petits inversors. Una vegada el preu toca fons, les balenes aprofiten per tornar a comprar més criptomonedes.

Per tant, una adopció massiva de les criptomonedes que rebaixés el pes relatiu dels grans inversors ajudaria a estabilitzar el mercat. Per a això seria necessari que s’equiparessin a les monedes fiduciàries, de manera que es percebessin com un valor estable i es poguessin intercanviar per productes i serveis amb major facilitat. La utilitat és un element clau a l’hora d’establir el valor d’un actiu i el potencial de les criptodivises encara s’està explorant.

El soroll mediàtic

El valor subjectiu de les criptomonedes fa que també siguin molt sensibles al soroll mediàtic. Per exemple, quan Tesla va anunciar que les criptodivises no serien acceptades com a mètode de pagament, el valor del bitcoin es va desplomar, mentre que va bastar que Elon Musk mostrés el seu suport a dogecoin en un tuit perquè el valor d’aquesta criptodivisa es disparés.

Si les notícies entorn d’una criptodivisa són positives o algun ‘influencer’ genera un sentiment positiu cap a ella, la demanda i el preu augmenten. I passa el contrari quan les notícies o el sentiment generat són negatius.

Encara és aviat per saber si s’estabilitzaran els mercats en el futur i es podran negociar les criptomonedes igual que les monedes fiduciàries. El que és clar és que el volum de capital invertit en criptomonedes hauria de créixer molt perquè es redueixi la volatilitat.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Un any més, el sorteig de la Grossa de Cap d’Any repartirà milers d’euros en premis a tota Catalunya. Et detallem quins premis pots guanyar, com cobrar-los, i quants impostos es queda l’Estat.

Des de 2013, cada 31 de desembre es fa el sorteig de la Grossa de Cap d’Any. Una rifa creada per Loteries de Catalunya amb l’objectiu d’aprofitar la popularitat del Sorteig Extraordinari de Nadal que se celebra a tot l’Estat espanyol, per tenir una rifa catalana, la primera comunitat autònoma en tenir una loteria nadalenca, que beneficiï al nostre territori.

Cada any es posen a la venda 100.000 números, del 0 al 99999, amb un total de 50 sèries, cinc de les quals en format electrònic. El preu per butlleta és de 10 euros, i es poden comprar als punts de venda habituals de Loteries de Catalunya o en alguns supermercats. El sorteig es retransmet en directe per TV3, al voltant de les 12:55 h.

Els premis 

La Grossa de 2023 manté l’habitual repartició de 5 grans premis, amb les següents retribucions per guanyadors:

• Un primer premi de 200.000 € per bitllet, 20.000 € per euro jugat.
• Un segon premi de 65.000 € per bitllet,  6.500 € per euro jugat.
• Un tercer premi de 30.000 € per bitllet, 3.000 € per euro jugat.
• Dos quarts premis de 10.000 € per bitllet, 1.000 € per euro jugat.
• Tres cinquens premis de 5.000 € per bitllet, 500 € per euro jugat.

Els premis caduquen al cap de noranta dies de la data del sorteig corresponent i estan subjectes al sedàs dels impostos habituals als guanys per premis de loteria. En aquest cas, els premis que superin els 40.000 €  s’han de tributar, quantitat a partir de la qual s’ha de pagar el 20% de l’import rebut.

Pots cobrar els premis de fins a 120 € a qualsevol establiment autoritzat a vendre aquesta loteria que disposi de terminal, encara que de manera opcional aquests punts de venda poden pagar premis de fins a 1.999,99 €. Així mateix, a partir de 50 €, pots cobrar els premis al comptat o amb una transferència bancària a les sucursals de CaixaBank o a l’Oficina d’Atenció, Informació i Pagament de Premis de Loteries de Catalunya, al carrer Enric Granados, 33 de Barcelona.

Com invertir els diners

Depenent de la quantitat del premi i de la nostra situació econòmica, els guanys poden servir per cobrir algun forat i poca cosa més, però si tenim la sort de tenir una economia personal sanejada tenim diferents opcions d’inversió.

Tenint en compte els nivells d’inflació dels últims mesos i la poca rendibilitat que ens donen els bancs pels nostres dipòsits, pot ser temptador triar opcions d’inversió que ens donin més rendibilitat. Tanmateix, cal tenir en compte que com més rendibilitat, més risc haurem d’assumir.

Actualment, els dipòsits bancaris ofereixen poca rendibilitat, però els Fons Garantits poden rendibilitzar els diners guanyats de manera fàcil i segura. Com diu el seu nom, els fons garantits garanteixen de manera total o parcial el capital invertit, així com una rendibilitat prefixada per a un període de temps.

Si et preocupa la més que possible recessió que ens espera l’any vinent, invertir en metalls preciosos pot ser la millor opció si vols evitar la devaluació dels teus diners. El valor dels metalls preciosos és molt més estable en moments de crisis com l’actual, i l’or és considerat el valor refugi per excel·lència.

Invertir en un habitatge és una de les opcions més populars, però la compra d’un immoble com a inversió requereix uns mínims coneixements del sector immobiliari. Per altra banda, és important tenir en compte les despeses de manteniment, especialment en períodes en què no puguem rendibilitzar la inversió a través d’un lloguer.

En qualsevol cas, tant si tens pensat invertir els diners guanyats, com si te’ls vols gastar en una cosa que et faci il·lusió, cal analitzar fredament el que faràs amb el premi abans precipitar-te a prendre una decisió esperonada pel moment de joia tot just acabar de destapar el cava.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Quins són els avantatges i inconvenients de les monedes bullion o d’inversió respecte als lingots d’or? Quina és la seva història? De què depèn el seu valor? Aquí tens les respostes que necessites.

Les primeres monedes amb caràcter oficial van ser encunyades cap al segle VII a. C. a Lídia, situada en l’actual Turquia. Eren d’electre, un aliatge d’or i plata. A partir de llavors, pràcticament tots els grans estats de l’Antiguitat van crear monedes d’or o electre.

Durant segles, l’or i la plata es van convertir en els materials amb els quals es fabricaven les monedes de valors més elevats. A això va contribuir que es tracta de metalls sòlids, fàcils de manipular i relativament escassos, la qual cosa evita la sobreabundància.

Dels dos, l’or sempre ha estat més preuat per la seva major resistència a l’òxid i la corrosió. A més, el color daurat i la seva lluentor l’han fet molt atractiu per a la majoria de civilitzacions, que han convertit aquest metall preciós en un símbol de riquesa i estatus.

Un nou concepte de moneda d’or

En la segona meitat del segle XX va aparèixer el concepte de moneda “bullion” o d’inversió. Es tracta d’una moneda encunyada en metall preciós, la cotització del qual no es fixa pel valor nominal d’aquesta, sinó pel valor del metall contingut en ella, al qual s’afegeix una prima pel procés de fabricació de la moneda.

En aquests casos, l’important és la quantitat de metall preciós que conté i la seva puresa, més que el possible valor numismàtic que pugui tenir pel seu disseny. Per descomptat, quan puja la cotització de l’or, també augmenta el valor de la moneda.

Monedes “bullion” o lingots?

Tot i que les primes o sobrecostos al preu de l’or que contenen són inferiors en els lingots i les barres que en les monedes, molts inversors prefereixen aquestes últimes.

Una de les raons és el seu potencial col·leccionable. Les monedes d’or que es conserven en bon estat són una mica més cobejades a mesura que envelleixen, la qual cosa no succeeix amb els lingots d’or, que es valoren només per la quantitat d’or que contenen.

A més, com el seu pes per unitat en general és menor, no requereixen la inversió d’una gran quantitat de diners, la qual cosa les fa accessibles per als petits inversors.

Finalment, el procés per verificar la seva autenticitat en vendre-les és més senzill. Gràcies al seu particular disseny, pes i dimensions, cada tipus de moneda d’or és molt difícil de falsificar.

Una mica d’història

Les primeres monedes d’inversió modernes es van encunyar a Sud-àfrica l’any 1967. Es tracta de les Krugerrand, que continuen produint-se en l’actualitat. Les monedes d’inversió es van popularitzar entre finals dels anys setanta i la dècada dels vuitanta, en què van començar a encunyar-se la Fulla d’Arce al Canadà (1979), l’Àguila Americana als Estats Units (1986), la Britannia al Regne Unit (1987) o la Filharmònica a Àustria (1989).

Algunes d’aquestes monedes tenen un valor nominal. Per exemple, en el cas de la Britannia, són 100 lliures esterlines. Però, com aquest valor és inferior al de l’or que contenen, el valor real a cada moment ve determinat per la cotització de l’or i pel seu valor numismàtic. En aquest sentit, com indica la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, és important la raresa i el grau de conservació de la peça.

Algunes peces solen ser cobejades per raons que van més enllà d’una mera mentalitat d’inversió. El valor numismàtic per la qualitat artesanal, el disseny, la importància històrica, el valor commemoratiu i l’estat físic d’una peça poden disparar la demanda dels col·leccionistes. Això fa que, proporcionalment, el preu d’algunes monedes sigui bastant més alt que el dels lingots.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les criptomonedes arriben a La Plaça de la mà de la casa de canvi líder als Països Baixos. Una proposta fàcil i segura amb 20 € de regal perquè la gent d’11Onze pugui començar a endinsar-se en el món de la criptoeconomia.

Les criptomonedes són una alternativa molt interessant a les monedes regulades, siguin les monedes fiduciàries actuals o les CBDC que estan començant a implementar diversos països. Ho són, principalment, com a espai de llibertat en el món digital. I, tot i que sovint s’intenti alimentar la idea que l’anonimat facilita la criminalitat, les criptomonedes tenen una traçabilitat molt més alta que els diners físics. S’estan convertint, per tant, una alternativa real i atractiva com a reserva de valor i com a moneda d’ús digital.

Bitvavo a La Plaça

Ja podeu trobar tota la informació sobre Bitvavo a 11Onze Recomana. Es tracta d’una casa de canvi registrada al Banc Central dels Països Baixos i que ofereix una plataforma fàcil i intuïtiva. Hi ha més de 190 monedes disponibles i el procés és molt senzill: cal donar-se d’alta a la plataforma a través de l’enllaç d’11Onze Recomana. 

“El nostre objectiu és que tothom pugui accedir a les criptomonedes”, explica l’Oriol Blanch, mànager d’afiliats per al mercat espanyol i francès de Bitvavo. L’Oriol reconeix que els joves tenen més interès per la criptoeconomia, però que han intentat fer una plataforma accessible per a tothom. “Els meus pares la fan servir”, confirma l’Oriol. Igualment, però, ningú amaga la volatilitat de les criptomonedes. 

En un moment en què el sector està madurant hi ha casos de monedes que guanyen molt valor molt de pressa, però que en realitat no són sòlides. En aquest sentit, l’Oriol recomana informar-se i comprar criptomonedes fiables: “Bitcoin per ser la primera i per com està feta i Ethereum pel que aporta amb els ‘smart contracts’ són, segurament, les més fiables. Per la resta, cal informar-se i fixar-se què hi ha al darrere”.

Casa de canvi en línia

Bitvavo permet canviar euros a qualsevol altra moneda digital. I està a prova de cibercrim perquè els diners dels usuaris es guarden en “carteres fredes”. “Això vol dir”, explica l’Oriol “que el que diposites s’emmagatzema en un dispositiu físic que es desconnecta de la xarxa”. D’aquesta manera, en cas de patir un atac per uns cibercriminals, Bitvavo podria restaurar els dipòsits. A més, en el cas que un usuari fos suplantat i es perdessin els fons, el fet d’estar registrat al Banc Central dels Països Baixos ofereix accés al Fons de Garantia de Dipòsits, de manera que es podrien recuperar fins a 100.000 €. És, per tant, una opció molt segura en un entorn que de vegades genera sensació de desprotecció als usuaris.

Acabaran les criptomonedes sent un substitut de les monedes actuals? Li ho preguntem a l’Oriol Blanch i ell ho té clar: “seran una alternativa molt important”. Ho seran si els usuaris ho volen. Una alternativa a les monedes digitals dels bancs centrals (CBDC per les seves sigles en anglès), que permetran monitorar i manipular l’economia segons els interessos dels reguladors. “Les criptomonedes i les CBDC conviuran”, apunta Blanch, “perquè no hi ha cap dubte que els estats ens obligaran a fer servir les CBDC i tenen força per fer-ho. Però també hi haurà les criptomonedes. Haurem de veure com avança la regulació”.

Mentrestant, podeu descobrir més sobre les criptomonedes i Bitvavo a 11Onze Recomana i escoltant aquesta conversa amb el representant de Bitvavo al nostre país.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

La incertesa econòmica persistent i una inflació que no afluixa han creat un escenari on treure rendibilitat dels nostres estalvis no és feina fàcil. Davant d’aquest context d’incertesa els metalls preciosos es consideren una inversió de poc risc, i l’or el valor refugi per excel·lència. L’agent d’11Onze, Coral Santacruz, ens en fa cinc cèntims.

La protecció inflacionista que ofereixen els metalls preciosos està basada en el seu valor intrínsec, que no comporta risc de crèdit i no pot inflar-se. Una característica única i que els fa especialment atractius a l’hora de diversificar les nostres inversions en temps de crisi.

Tanmateix, la tendència de l’or a revaloritzar-se quan hi ha incertesa als mercats explica el continuat increment de la seva cotització durant els últims tres anys, i el confirma com el valor refugi més popular davant la possibilitat d’una nova crisi financera el 2022.

L’agent Coral Santacruz ens explica en aquest vídeo el valor dels metalls preciosos com a inversió i quins factors hem de tenir en compte.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les compres d’or dels bancs centrals es disparen fins a una xifra rècord de quasi 400 tones en el tercer trimestre de 2022. Una tendència a l’alça reflectida pel sector de la joieria i la demanda de lingots i monedes d’or per part dels consumidors. 

Segons informa el Consell Mundial de l’Or (WGC, per les seves sigles en anglès) en un estudi publicat l’1 de novembre, el tercer trimestre de l’any els bancs centrals van comprar un total de 400 tones d’or. Aquesta xifra gairebé dobla l’anterior rècord aconseguit el 2018, quan es registrava un volum de compres de 241 tones.

L’entitat també assenyala que això suposa el vuitè trimestre consecutiu de compres netes d’or per part dels bancs centrals, elevant el total interanual des de que va començar el 2022 fins a 673 tones, quatre vegades més que les dades reflectides en el mateix període del 2021, i el volum més alt des de 1967.

Els bancs centrals de països com Turquia, Uzbekistan, Qatar i la India, són alguns dels que més or van comprar en el tercer trimestre de 2022, segons l’informe del WGC, però s’ha de tenir en compte que grans compradors d’or, com la Xina o Rússia, no publiquen dades de les seves reserves i compres de metalls preciosos.

De la mateixa manera, l’elevada inflació va esperonar la demanda de lingots i monedes d’or per part d’inversors detallistes, fins a uns màxims que no s’havien vist en sis trimestres. En aquest sentit, destaca la Xina, on la compra de lingots i monedes gairebé es va duplicar fins a les 70 tones respecte al trimestre anterior.

Però el preu segueix baix. Per què?

Des de principi d’any, el preu de l’or ha caigut al voltant d’un 6%, assolint mínims no gaire distants dels que es van veure al començament de la crisi sanitària el 2020, abans que es disparés el seu valor a finals d’aquell mateix any. De fet, el preu de l’or no s’ha recuperat gaire després de perdre un 20% del seu valor des del pic assolit el mes de març passat, tot i que la setmana passada va pujar un 6,25%, un 5,85% respecte al mes anterior.

Aquesta aparent incongruència, donat l’increment de demanda, té vàries possibles explicacions. Per una banda, la pujada dels tipus d’interès als Estats Units i Europa, així com la fortalesa del dòlar, i dels bons governamentals, que generen un major rendiment per als inversors i també són considerats un valor refugi, expliquen part de la caiguda del preu de l’or.

Per altra banda, molts inversors financers van vendre accions en ETF recoltzades per or, a mesura que pujaven les taxes d’interessos. La subseqüent venda de lingots d’or per part dels ETF va provocar una caiguda del preu de l’or físic de fins al 8% en el tercer trimestre, a la vegada que estimulava la demanda de l’or de joieria. 

Tot i això, la majoria d’analistes financers coincideixen en pronosticar que el preu de l’or tornarà a pujar significativament el 2023, després de la possible caiguda del valor del dòlar i dels rendiments dels bons del tresor, continuant la tèndencia prevalent en els últims cinc anys, en els que l’or ha vist augmentat el seu valor en un 37%.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.