Viure bé sense ser milionari: és possible?

Podem viure bé sense haver d’hipotecar la nostra vida i disposar d’un futur prometedor sense maldecaps econòmics? Existeix la possibilitat de portar una vida de milionari sense tenir grans ingressos?

El primer exercici per saber la realitat d’aquest fet és cercar a Internet el nom d’aquesta periodista financera: Michelle McGagh. Deures fets? Doncs seguim. Com hem pogut veure, quan busquem a internet el nom d’aquesta periodista anglesa, hem comprovat que l’any 2015 va decidir deixar de gastar diners durant tot un any. Després d’un any d’estalvi extrem, sense ni tan sols gastar diners en transports, ni restaurants, va permetre a la periodista estalviar més de 20.000 lliures en un any, gairebé la quantitat necessària per poder-se comprar fins i tot un cotxe nou. 

Amb aquest exemple anterior, podem comprovar que és possible viure bé amb una vida més austera, sense fer ús de grans luxes ni ostentacions. Existeix també un altre mètode molt de moda anomenat moviment FIRE (Financial Independence, Retire Early) que, traduït al català, significa “independència financera per jubilar-se aviat”. Però, què és aquest moviment?

Un moviment que promou una jubilació abans de temps

La idea principal d’aquest moviment és estalviar el màxim de diners possibles per poder-nos jubilar abans dels cinquanta anys. Aquest estil de vida està basat a viure lliurement i portar una vida sense consumisme, desfer-nos de les nostres despeses com més aviat millor, portar una vida “fes-ho tu mateix”, controlar les despeses personals, fer ús intel·ligent de les nostres inversions, ser pràctic i sobretot: treballar en allò que ens agrada. El perfil d’aquest curiós moviment és cada vegada més vist en gent jove que vol sortir de la roda en què el món està lligat, joves que volen jubilar-se aviat per poder gaudir d’una tranquil·litat econòmica abans de fer cinquanta anys gràcies al peculiar moviment. 

Podem viure bé sense ser milionari? 

La resposta a aquesta pregunta sempre va enfocada a allò que volem arribar a generar a la vida. Sempre dependrà de l’estil de vida que volem portar o fins a on volem fer un bon ús de la nostra economia. Els diners poden tenir un significat ben diferent segons l’ús que en fem. Si una persona guanya un sou desorbitat, en cap cas això voldrà dir que aquesta persona pot portar una vida de milionari sempre. Quantes vegades hem llegit a la premsa articles de famosos actors i actrius que després de guanyar milions de dòlars en les seves pel·lícules s’han quedat amb una mà davant i una darrere? 

També està el fet que la quantitat de milions que té una persona no demostra que sigui plenament feliç. Existeix el país més feliç del món, i això està demostrat, perquè en aquest país, el Bhutan, un reialme i estat independent de l’Àsia meridional, calcula l’índex de Felicitat Interna Bruta (FIB), que mesura la qualitat de vida que té aquest país segons la conservació dels seus costums, la cura del medi ambient i el creixement econòmic. 

Internet està ple de blogs que comparen si els diners donen o no la felicitat. Clarament, ajuden a poder portar una vida més tranquil·la, però no per aquest motiu tenir diners ens aporta felicitat. La pandèmia de la Covid-19 també ha accelerat les desigualtats socials entre la població. El món necessita reinventar-se i ensenyar a les escoles l’ofici de la felicitat. La humanitat s’ha posat la mascareta i darrere s’amaguen milions d’ulls amb necessitat d’un somriure o una abraçada. Potser cal que ensenyem més les pautes per viure bé amb el necessari que l’obsessió de voler convertir-nos en milionaris per resoldre els problemes econòmics. 

Hi ha un savi que diu que el món és ple de diners, que en fem un bon ús i que després els tornem a deixar lliures com estaven abans que fossin a les nostres mans. Tenir un compte bancari ple de diners tampoc ens fa ni més feliços ni més lliures, i viure bé va lligat a la nostra manera de ser i de conèixer el món que ens envolta. Com deia Bob Marley, “els diners no poden comprar la vida”.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

La comissió d’obertura que cobren els bancs quan demanem un préstec es pot considerar abusiva si no es compleixen certs requisits de transparència. Diversos jutjats s’han pronunciat sobre la seva nul·litat en considerar que no corresponen a cap servei efectiu de l’entitat.

El passat 16 de març el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va tirar per terra el plantejament de la jurisprudència espanyola i va obrir la porta a què la comissió d’obertura d’un crèdit o hipoteca es pugui considerar com una clàusula abusiva. La sentència del TJUE estableix que la comissió d’obertura d’un crèdit o hipoteca no forma part de l’objecte principal del contracte, tenint un caràcter “accessori” i, per tant, pot ser una clàusula abusiva.

El tribunal europeu donava resposta al cas que enfrontava CaixaBank amb un client després que un jutjat obligués a l’entitat tornar a 845 euros que li havia cobrat en concepte de comissió d’obertura d’un crèdit amb garantia hipotecària, en considerar que aquesta comissió era abusiva. 

Després de recórrer sense èxit, CaixaBank va optar per portar el cas al Tribunal Suprem, el qual va demanar al TJUE que es pronunciés sobre la jurisprudència espanyola que considera que la comissió d’obertura regula un element essencial del contracte i no pot apreciar-se el seu caràcter abusiu si està redactada de manera clara i comprensible. 

Tanmateix, per al TJUE es tracta d’una obligació no essencial del contracte, o en altres paraules, considera que és un invent del banc per guanyar diners, que realment no obeeix a cap servei o despesa concreta diferenciada de la mateixa activitat del préstec.

Sobre la nul·litat de la comissió d’obertura

Primer de tot, cal tenir en compte que una comissió d’obertura no sempre serà declarada com a abusiva. La nul·litat del cobrament d’una comissió es determinarà després d’investigar si el banc va acreditar degudament, previ a la signatura del contracte, que va fer un estudi de risc tant del client com de l’operació financera, i una vegada el jutge valori si hi ha un desequilibri important entre els drets i les obligacions de les dues parts, avaluant si el client va ser informat de manera clara i comprensible.

Dit això, al dia d’avui, diversos Jutjats ja s’han pronunciat declarant nul·les algunes comissions d’obertura en considerar que no corresponen a cap servei prestat ni a despeses justificades, i obligant als bancs a la devolució de l’import d’aquestes comissions més els interessos d’ençà que es va pagar la comissió inicial. D’aquesta manera, els bancs podrien enfrontar-se a una nova onada de reclamacions judicials com va succeir després que el tribunal europeu també tombés les clàusules sòl i l’IAJD.

En el supòsit que consideris que la comissió d’obertura del teu préstec hipotecari pot ser abusiva, pots reclamar directament al servei d’atenció al client de la teva entitat bancària per exigir que et retornin el que t’hagin cobrat. D’altra banda, et pots posar en contacte amb una assessoria jurídica per contractar els serveis d’un advocat que pugui assessorar-te sobre el teu cas particular i defensar els teus drets.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Tota la informació sobre Finança Litigis la trobaràs a 11Onze Recomana.

Les criptomonedes han revolucionat el sistema financer mundial, però com tota nova tecnologia genera moltes preguntes. Hem preparat un petit glossari dels termes bàsics que hauries d’entendre per a iniciar-te en el món de les criptodivises. 

Les criptomonedes, també conegudes com a criptodivises o monedes digitals, són una divisa alternativa que es pot definir com un actiu digital que fa servir un xifratge criptogràfic per garantir la seva titularitat, assegurar la integritat de les transaccions, i controlar la creació d’unitats addicionals. Dit això, hi ha uns conceptes clau que cal tenir clars a l’hora d’entendre el funcionament de les criptomonedes.

Blockchain

El ‘blockchain’, o cadena de blocs en català, és una tecnologia que permet fer transaccions entre dues o més persones sense la necessitat d’intermediaris. Ve a ser el llibre de comptabilitat on es guarden totes les operacions distribuïdes en ordinadors, que poden estar en qualsevol part del món, interconnectats a través d’una xarxa Peer-To Peer (P2P), d’igual a igual, i sense la necessitat d’un servidor central. Es tracta d’una tecnologia que facilita la descentralització d’aplicacions financeres i qualsevol altre registre digital. A més, es considera molt segura perquè només es pot modificar el registre de tot el que ha passat a la xarxa si totes les parts hi estan d’acord.

Mineria

Mentre que en el sistema monetari tradicional, els Governs imprimeixen diners en funció de les seves necessitats, la creació monetària en l’ecosistema de les criptomonedes més populars, com per exemple el Bitcoin, està limitada. A més, les criptomonedes no s’emeten i queden disponibles per a tothom, es posen en circulació en blocs encriptats que han de ser desxifrats. D’aquí ve el concepte de la mineria de les criptomonedes, un procés computacional mitjançant el qual un conjunt d’ordinadors, els miners connectats a la xarxa, reben un nou algoritme per a resoldre un problema matemàtic, que, un cop solucionat, es recompensa amb una comissió per l’emissió d’una nova unitat de la criptomoneda, que s’afegeix a la cadena de blocs.

Moneders

Els moneders de criptomonedes o ‘wallets’ són moneders virtuals que ens permeten gestionar les nostres criptomonedes. La principal diferència amb altres moneders virtuals que podem trobar a molts bancs resideix en la seguretat que ofereix el seu programari, permetent un control absolut de les claus públiques i privades per signar transaccions i operacions executades amb criptomonedes a través de la xarxa blockchain. L’ús d’aquests moneders és indispensable a l’hora d’administrar monedes digitals basades en la criptografia, i que no existeixen en el món físic.

Staking i Hodling

El concepte de ‘staking’ consisteix en adquirir criptomonedes i mantenir-les bloquejades en un moneder amb la finalitat de donar suport a la seguretat i funcionament de la cadena de blocs. A canvi rebrem un guany, o recompensa, en forma de criptomonedes addicionals. El ‘hodl’ és un procés similar, però en aquest cas els actius no estan bloquejats i els pots utilitzar lliurement. Es tracta d’una opció que fan servir inversors que volen mantenir els seus actius durant un llarg període de temps amb l’esperança que es revalorin.

Tokens

Tot i que els conceptes de token i criptomoneda es poden considerar com a sinònims, la distinció està en el fet que les criptomonedes tenen una cadena de blocs pròpia, mentre que els tokens s’emeten en una altra cadena de blocs, com per exemple Ethereum. Un token és una unitat de valor emesa per una persona o per una empresa privada amb la qual pots representar diferents objectes dins d’una cadena de blocs. És un valor transferible dins de la xarxa de blockchain, però que no té un valor real fora d’ella, semblant al que ens passaria si tinguéssim fitxes d’un casino o punts d’una aerolínia. Per tant, un token pot tenir diferents finalitats: des de donar accés a més funcionalitats en un joc en línia, a poder ser intercanviat per objectes reals, col·leccionisme, participar en un esdeveniment …

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Horror! La televisió no funciona perquè un dels teus fills estava jugant i ha llançat alguna cosa contra la pantalla o, fins i tot pitjor, l’ha tirat al terra. Es tracta d’accidents d’allò més habituals quan hi ha nens petits a casa. La teva assegurança de llar es faria càrrec de la reparació en aquesta mena d’accidents?

Els nens es passen el dia jugant i és habitual que en un moment o un altre acabin trencant alguna cosa a casa. La televisió és un dels objectes de valor que amb més facilitat pateix les conseqüències de les seves entremaliadures, especialment ara que són més lleugeres que mai i es poden caure amb facilitat en cas de rebre un cop.

Les assegurances de llar inclouen dins de la cobertura de responsabilitat civil els danys que els nens puguin provocar a tercers dins o fora de casa, ja que es dona per fet que es produeixen per accident. Però elements com la nostra pantalla de televisió no entren en la categoria de danys a tercers, sinó que són danys propis, per la qual cosa normalment estan exclosos.

Quines reparacions solen cobrir les assegurances de llar?

Si no tenim contractades cobertures addicionals, els danys que normalment cobreix una assegurança de llar són els provocats per l’aigua, els fenòmens atmosfèrics i els derivats d’un robatori. També sol incloure’s la reparació d’electrodomèstics en cas de sobrecàrrega de tensió, tot i que en aquests casos normalment s’estableix un límit d’antiguitat per a l’electrodomèstic.

A més, les assegurances de llar solen incloure la reparació o restitució de vidres trencats i fins i tot sanitaris, però poques vegades fan referència a elements com les pantalles de les televisions. I un televisor trencat pot convertir-se en un gran problema perquè la reparació pot ser més o menys costosa en funció de quines peces hagin sofert danys.

La conveniència d’una cobertura específica

Com més val prevenir que curar, quan es tenen fills petits és aconsellable contractar una assegurança que cobreixi qualsevol dany que es produeixi en la llar per accident. Això sí que ens protegiria en cas que algun dels nostres fills trenqués la televisió mentre juga, o fins i tot si es despengés una làmpada i causés danys en un moble o algun altre element.

De tota manera, cal tenir en compte que aquest tipus de cobertures no ens protegeixen absolutament de tot. Sempre hi ha límits i béns que estan exclosos, com sol passar amb les ulleres. Per això, és necessari llegir amb atenció la pòlissa abans de contractar-la per comprovar quins danys es poden reclamar i quins no.

Què fer en cas de sinistre?

Si una malifeta dels nostres fills ha provocat algun desperfecte a casa, convé contactar amb la companyia d’assegurances el més aviat possible per comunicar el sinistre. L’habitual és que les companyies atorguin als seus assegurats un termini màxim de set dies per fer-ho des que en tenen coneixement, tot i que en algunes pòlisses aquest termini s’amplia.

Quan parlem amb l’operador, haurem d’explicar-li què és el que ha succeït i quines són les conseqüències de l’accident. Qui ens atengui ens confirmarà si aquest desperfecte està o no cobert per la pòlissa. En cas que ho estigui, es desplaçarà al nostre domicili un pèrit per examinar els danys i emetrà un dictamen amb la solució adequada. En el cas de la televisió, això podria implicar la reparació o el canvi per una nova.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Tot i que tres de cada quatre habitatges tenen una assegurança de la llar, la majoria de propietaris no saben l’abast real de les cobertures de la seva assegurança, especialment en el referent a desperfectes i petites reparacions. Et detallem algunes cobertures, incloses i opcionals, que pocs aprofiten.

El primer que has de saber és que no totes les pòlisses d’assegurances ofereixen les mateixes cobertures. Abans de contractar una assegurança és important llegir la lletra petita per evitar sorpreses d’última hora davant d’una incidència. Així mateix, algunes cobertures de reparacions poden ser opcionals o estar subjectes a limitacions. Per tant, compara abans de contractar i, si és necessari, afegeix cobertures complementàries que s’adaptin a les teves necessitats.

Danys per aigua

Es produeixen més sovint el que pensem, segons dades d’ICEA suposen més d’una tercera part dels sinistres de la llar i, si no tenim assegurança, poden comportar una pèrdua econòmica considerable. 

Per norma general, els danys ocasionats per fuites d’aigua, vessaments o filtracions tenen una cobertura bàsica amb limitacions. Per exemple, hi ha pòlisses que exclouen la reparació dels elements d’aixeteria, claus de pas, calderes, radiadors o electrodomèstics, quan han estat els causants del sinistre. 

Els desperfectes ocasionats per trencament de canonades i desaigües, dins i fora de l’habitatge, així com danys en electrodomèstics connectats a aquestes canonades, estan normalment coberts, però has de tenir en compte que cobrir el cost d’arreglar la causa de la fuita d’aigua (per exemple, una canonada) pot ser la teva responsabilitat, tot i que algunes companyies cobreixen aquest cost.

Danys elèctrics

Es considera un dany elèctric qualsevol desperfecte ocasionat per un problema d’electricitat, que pot ser causat per la caiguda d’un llamp, una pujada de tensió, curtcircuits o altres avaries elèctriques.  

Un tall del subministrament elèctric o una sobrecàrrega del sistema pot ocasionar danys greus. Per tant, és important assegurar-nos que els danys derivats d’un problema elèctric estiguin inclosos en la nostra assegurança de la llar, ja que en alguns casos haurem de contractar aquesta cobertura específica. Tanmateix, hi ha petites despeses que també poden estar cobertes per algunes assegurances, com per exemple, els aliments refrigerats malmesos quan el frigorífic deixa de funcionar. 

En general, les assegurances cobreixen danys als elements fixos que formen part d’una instal·lació elèctrica, però exclouen les bombetes, els llums i els danys estètics que es puguin produir. Contractant una cobertura específica s’inclouen gairebé tots els electrodomèstics, però poden quedar exclosos els danys elèctrics a aparells de poc import, com a planxes i assecadors.

Petites obres i bricolatge

Es tracta d’una cobertura que és generalment opcional, no disponible a totes les asseguradores, però que ens pot resultar molt útil si vivim en un habitatge que no és d’obra nova i que pot requerir petites reparacions que no siguin de gran envergadura.

Normalment, està limitada a un nombre d’intervencions anuals i hores de feina per intervenció, depenent de la companyia. L’import dels materials necessaris per fer la reparació van a compte de l’assegurat, tot i això, el petit increment en la quota mensual o anual de la pòlissa ens pot estalviar mal de caps i diners si no som massa manetes amb el DIY.

Tot risc accidental i tecnològic

Generalment, l’assegurança de llar cobreix el trencament de vidres, miralls, sanitaris i plaques vitroceràmiques, però si incloem un tot risc accidental i tecnològic, estarem coberts davant de qualsevol desperfecte per accident a mobiliari i aparells electrònics.

Òbviament, no són cobertures il·limitades, els termes i les condicions de les pòlisses estipularan l’antiguitat màxima que poden tenir els aparells i el cost de reparació o substitució del televisor, ordinador, etc. També cal tenir en compte que hem de conservar les factures de compra originals per a tenir dret a indemnització.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

El Sistema Financer Quàntic (QFS) introduirà un nou sistema descentralitzat de pagaments interbancaris transfronterers basat en una moneda digital sostinguda per actius físics com l’or.

Si bé és cert que el món dels serveis financers està en constant evolució, el Sistema Financer Quàntic (QFS) té el potencial de revolucionar un sector bancari que sovint es troba limitat per sistemes heretats que no donen més de si davant de la necessitat d’adaptar-se a les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.

Abans d’aprofundir en el paper de l’or dins del QFS, és important entendre què es tracta d’un nou desenvolupament tecnològic que faria servir la computació i criptografia quàntica a través d’una plataforma de cadena de blocs (blockchain), les quals permetrien realitzar transaccions segures i ràpides sense la necessitat d’intermediaris com a bancs i institucions financeres.

Un dels principals avantatges del QFS és la seva capacitat per a prevenir el frau i el blanqueig de diners, que són unes de les grans preocupacions en el sistema financer actual. Això s’aconseguiria mitjançant l’ús de tecnologies avançades d’encriptació i autenticació que assegurarien la immutabilitat de les dades, evitant la seva manipulació i garantint la integritat de les transaccions.

A més, un sistema financer quàntic seria especialment útil en aplicacions on els algorismes s’alimenten de fluxos de dades en temps real, facilitant la transferència d’informació i fent possibles transaccions financeres gairebé instantànies, que els clients podrien veure immediatament actualitzades a les seves plataformes digitals.

El paper de l’or en el QFS

Una de les maneres en què el QFS pot revolucionar el sector financer és a través de la creació d’una moneda digital sostinguda per actius físics. No es tractaria d’una criptomoneda sinó d’una moneda digital que podria estar recolzada per or físic, la qual cosa garantiria el seu valor i estabilitat. D’aquesta manera, només les monedes recolzades per or amb un certificat digital d’or podrien participar en les transaccions d’un QFS. 

La impressió i abocament de grans quantitats de diners en l’economia a través de dèficits fiscals cada vegada més insostenibles estan danyant la credibilitat del sistema mundial de moneda fiduciària, així com deteriorant les finances dels governs. Per tant, no és d’estranyar que la incertesa econòmica i la pèrdua de confiança en les divises fiat incentivin un retorn a les monedes fiduciàries recolzades per valors segurs com els metalls preciosos. 

En aquest context, és probable que l’or exerceixi un paper cada vegada més important com a suport de divises i transaccions, un sistema monetari en el qual el valor de les divises estigui sostingut per la seva convertibilitat a l’or. L’exemple del QFS no és únic, Zimbàbue està a punt d’introduir una moneda digital de curs legal recolzada per or amb l’objectiu d’ajudar a estabilitzar l’economia davant de la ràpida depreciació del dòlar zimbabuès. Una tendència que alguns analistes veuen com un senyal inequívoc d’un canvi de paradigma en el sistema monetari internacional.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Només un 13% dels clients reben assessorament financer de productes ajustats a les seves necessitats i a la seva situació. Una xifra alarmant que alerta de la vulnerabilitat en què es troben molts consumidors arreu del món.

Anar al banc és sinònim de discursos complexos on mai saps del cert si t’estan venent un bon producte o simplement te n’estan explicant les característiques positives. La falta d’informació i de transparència afavoreix, en molts clients, la sensació de sentir-se enganyats. Segons l’estudi de Finance Watch, un 87% dels clients es troba en aquesta situació, i només el 13% restant contracta productes que comprèn i s’adapten als seus requisits. A continuació us donarem les claus per reconèixer si esteu rebent l’assessorament adequat.

Primer pas: informar o assessorar

El primer que cal tenir clar quan parlem d’assessorament financer és que la normativa europea MIFID II (2017), creada per protegir a l’inversor, diferencia clarament les funcions d’informar i d’assessorar. 

• Informar ho pot fer qualsevol treballador del banc, i consisteix a presentar al client informació dels productes de forma clara, precisa i detallada. Com més informació tingui el client, més capacitat per prendre una bona decisió. Però remarquem, només es limita a presentar informació, sense recomanacions ni opinions personals.
• Assessorar, per altra banda, requereix valorar la situació del client i les seves necessitats per tal d’aconsellar-li el producte més adequat. L’assessorament sí que influeix en la decisió final del client, i per tant només ho poden fer les persones autoritzades i certificades per fer aquesta tasca.

Requerir informació precontractual

Tal com especifica l’article 7 de la Llei 22/2007, qualsevol contractació que realitzem en una entitat bancària comporta, obligatòriament, proporcionar al client la informació precontractual. S’hi ha de detallar el cost de la contractació de manera clara, les condicions i els riscos del contracte que es firmarà. Sense això es considera que el client no té tota la informació a la seva disposició i, per tant, la contractació pot no ser adequada. 

A Espanya, la majoria d’entitats s’han convertit en bancs comercials, i ha pres protagonisme la venda creuada o la venda reactiva, on s’aprofita la presència del client a l’oficina —o fins i tot per telèfon— per promocionar certs productes del banc. Un procés de venda en què la informació escrita passa a un segon pla i l’assessorament, segons les xifres de l’estudi, sembla que va més enfocat als interessos del banc que a les necessitats del client.

Entendre tot el que signem

En aquest nou escenari, el procés de contractació sol ser ràpid i basant-se en recomanacions. La informació precontractual perd protagonisme i sovint es passa directament a la contractació. Només un 40% dels clients consideren que poden escollir amb coneixement de causa, la resta no comprenen completament la informació que reben. 

A més, els sistemes de firma digital són una dificultat afegida pels clients, que sovint signen en una pantalla sense ni tan sols haver accedit al document precontractual. És justament en aquest punt, en la comprensió dels productes, on cal parar més atenció com a consumidors i, tal com recomanaria qualsevol jurista, no signar cap producte del qual no coneguem i entenguem totes les característiques.

Assessorament en línia, una dificultat afegida

Trobar assessorament personalitzat en línia és pràcticament impossible, ja que molts bancs simplement ofereixen una plataforma que facilita les contractacions per part dels clients. No hi ha assessorament, però sí que s’orienta la decisió del client a partir d’accions tan simples com la presentació de la informació. 

D’entrada, es presenta la informació bàsica, molt concisa, que contribueix a la venda irracional. Es destaquen aquelles dades clau que ens faran clicar per tenir, per exemple, un préstec instantani a unes condicions irresistibles. Un cop captat l’interès, apareix la informació precontractual i contractual, en un document llarg i dens on s’expliquen les condicions reals d’aquell producte i la implicació del consumidor. 

La diferència és evident: quatre dades per prendre la decisió i múltiples pàgines per detallar el contracte que porten el consumidor a signar sense llegir-ho, quedant-se amb les dades inicials, i amb el risc que això suposa. 

La falta d’assessorament financer, o la falta d’independència d’aquest, poden ser considerades males pràctiques si condicionen la decisió final del client. Conèixer aquesta informació serà la base per identificar aquestes possibles situacions i comprendre que, en qualsevol contractació, l’última paraula l’ha de tenir el client.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La ‘lletra petita’ de qualsevol relació contractual sovint passa desapercebuda per al consumidor a l’hora de contractar un servei o adquirir un producte. Un fet que algunes empreses aprofiten per introduir clàusules amb pactes abusius. La llei diu que els contractes han d’estar escrits de manera clara i comprensible, però, així i tot, les trampes de la ‘lletra petita’ es repeteixen. Per què? Jordi Coll, agent d’11Onze, ens en fa cinc cèntims.

Si parlem de mides, la ‘lletra petita’ ja no existeix, almenys en referència a la contractació de serveis. Des de l’1 juny d’aquest any la llei obliga a bancs, asseguradores i a qualsevol altra empresa de serveis, a redactar els contractes que ofereixen als consumidors amb caràcters d’una mida mínima de 2,5 mil·límetres.

La nova normativa pretén evitar els perjudicis causats a clients a conseqüència de la il·legibilitat dels contractes, impossibles o més difícils de llegir a causa de la lletra petita. L’escàndol de les participacions preferents i les obligacions subordinades que van afectar especialment a part de la població més vulnerable, com la gent gran, va posar de manifest la urgent necessitat de reformar la normativa.

Com explica Coll, “sovint les empreses utilitzen la lletra petita amb contractes que no són negociables, i amb la finalitat que arribin a passar desapercebuts pels consumidors”, i continua, “fins i tot es far servir per introduir clàusules amb pactes abusius”.

La mida no ho és tot

Canviarà alguna cosa aquesta nova normativa? L’anterior llei ja marcava una mida mínima de la lletra petita, així com demanava claredat i transparència en els contractes. Però tot i les sentències judicials favorables als clients, condemnant a les empreses implicades, els abusos es repetien. Per què? Perquè és un bon negoci. El percentatge de clients afectats que es queixen és ínfim, per tant, atès que els beneficis són considerables, surt a compte pagar les multes, sancions i judicis sense canviar res.

Tot i que; com apunta Coll, “la normativa vigent permet que el consumidor soliciti la no aplicació d’aquestes clàusules quan no s’hagin redactat amb l’adequada claredat i transparència, o bé es declari la seva nul·litat quan són abusives”, les males pràctiques no s’han eliminat. 

L’excusa de les entitats bancàries, per justificar-se, quan se’ls demanen explicacions pels contractes abusius de targetes de crèdit o productes bancaris com les preferents, és passar la pilota al client, dient que havia d’haver llegit el contracte. Realment, la grandària de la lletra marcarà la diferència? O és la redacció de les clàusules i la integritat ètica de les entitats el que també s’hauria d’adreçar?

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si descobreixes que la teva entitat financera ha cedit la hipoteca del teu habitatge a un fons voltor, has de conèixer el dret de retracte. En parlem amb el cap legal d’11Onze, Arcadi Sala-Planell, que ens explica per què és tan difícil d’exercir en cas d’impagament de la hipoteca.

“Els fons voltors són fons internacionals molt potents que es dediquen a comprar hipoteques d’entitats financeres”, comença explicant Sala-Planell. Per “sanejar o maquillar” els seus comptes, continua, les entitats financeres “cedeixen” —i remarca bé la paraula, perquè és la clau per justificar la trava legal, com veurem— les hipoteques dels seus clients en paquets de milers al fons voltors, que consten com a titulars. “Estan adquirint aquests habitatges a un preu ridícul, de tan sols 10.000 euros per habitatge en alguns casos”, alerta el cap legal d’11Onze. 

La història es repeteix: aquest procediment s’assembla massa al que les immobiliàries van utilitzar per ‘cedir’ les anomenades hipoteques ‘subprime’ a fons d’inversió, i que el 2008 va desencadenar una crisi mundial sense precedents. Per això, els experts avisen del risc que esclati una nova bombolla hipotecària. “Fa massa anys que passa… I el problema jurídic amb què es troben els consumidors és que tu segueixes pagant la hipoteca a la teva entitat financera, però pertany a un fons voltor i l’entitat no t’ho comunica…”, avisa Sala-Planell, que considera que hauríem de tenir tot el dret a saber-ho.

Què és el dret de retracte?

Sobretot perquè, tal com explica, quan l’usuari signa el contracte d’una hipoteca amb una entitat financera té dret a retracte, és a dir, dret a adquirir l’habitatge al mateix preu pel qual l’ha adquirit el fons voltor. “Si tens un deute hipotecari de 200.000 euros, per exemple, però la cessió de la hipoteca per part de l’entitat financera al fons voltor ha estat només per 10.000 euros, pagant 10.000 euros t’hauries de poder quedar amb l’habitatge i la resta del deute queda cancel·lat”, assevera el cap legal.

Tanmateix, per evitar la morositat hipotecària, no només hi ha molta desinformació, sinó que s’han posat en marxa un seguit d’argúcies legals per tal d’evitar que la gent exerceixi el seu dret de retracte amb llibertat. És aquí on la paraula “cedir” compleix el seu propòsit. “Les entitats financeres i els fons voltors no fan servir la paraula ‘compravenda’ o ‘venda’ en els seus contractes, sinó ‘cessió de crèdit’ i, per això, els jutges estan denegant les denúncies per qüestions tècniques i no estan prosperant els retractes”, denuncia Sala-Planell. 

Un fons voltor facilita o dificulta un desnonament?

Pel mateix motiu, quan es produeix una execució hipotecària, és a dir, quan la persona no pot pagar la hipoteca, tot i que és el fons voltor qui avisa de l’impagament, l’entitat financera és qui s’encarrega d’executar el desnonament en nom del fons voltor. “Si ho fes el fons voltor, estaria demostrant que és propietari d’una compravenda i, per tant, l’usuari podria reclamar el seu dret de retracte”, argumenta Sala-Planell.

Tanmateix, els fons voltors, no només són els que avisen al propietari de l’impagament de la hipoteca, sinó que, a més, quan l’usuari ha de gestionar el deute o negociar una rebaixa de la hipoteca o una dació en pagament, ho ha de fer amb el fons voltor. La gestió, en aquest punt, es complica. 

Com que molts tribunals no estan dictant a favor dels clients, una de les estratègies més intel·ligents és allargar el procediment. D’aquesta manera, guanyes marge per negociar, però també per trobar alguna clàusula abusiva que serveixi per declarar nul el contracte hipotecari i, per tant, també la seva venda a un fons voltor. Perquè a la pràctica, els fons voltors actuen com el que són, titulars del crèdit hipotecari, però, en canvi, els propietaris no poden reclamar el seu dret de retracte. Com podem desllorigar aquest entramat legal?

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

La confiança és l’ingredient fonamental de l’economia moderna. Sense ella, els mercats tendeixen a desplomar-se com un castell de naips. Des d’11Onze, repassem 11 moments de la història en què la histèria s’ha apoderat dels inversors i l’economia ha pagat les conseqüències.

Ja en l’Edat Antiga es poden trobar els primers capítols de pànic financer. Tot i això, ha estat amb el desenvolupament del capitalisme i els sistemes financers moderns quan s’han multiplicat els episodis d’histèria col·lectiva, ja que la confiança ha guanyat pes com la pedra angular de tot l’entramat econòmic.

La realitat de l’economia productiva no canvia radicalment d’un dia per a un altre. No es poden construir ni destruir moltes fàbriques en un breu espai de temps, però un succés puntual pot alterar completament la percepció dels inversors i desencadenar una crisi de grans proporcions.

Mentre tothom vol comprar, els preus no deixen de pujar i l’economia sembla gaudir d’una salut de ferro, però quan, per alguna raó, s’imposa la febre venedora, l’efecte bola de neu pot arrasar qualsevol estructura econòmica. Aquí tens alguns dels moments més paradigmàtics de pànic financer dels últims segles.

Febre de les tulipes

Les tulipes es van fer molt populars als Països Baixos entre finals del segle XVI i principis del XVII. Com són flors de temporada, es va crear un mercat de futurs i l’especulació va fer que els preus es disparessin entre 1636 i 1637, en la considerada com a primera bombolla econòmica de la història capitalista. Al final la bombolla va esclatar, va provocar la ruïna de molts inversors i gairebé va provocar el col·lapse de l’economia holandesa. En el segle següent el fenomen de les bombolles es va reproduir al Regne Unit amb la Companyia de les Mars del Sud i a França amb la Companyia del Mississipí.

Crisi de crèdit de 1772

L’optimisme per la marxa de l’Imperi Britànic va provocar una ràpida expansió del crèdit al Regne Unit. L’eufòria va arribar a un abrupte final el 8 de juny de 1772, quan un banc es va enfonsar a causa de les pèrdues en les seves inversions i un dels seus socis va fugir a França. La notícia es va difondre ràpidament i va desencadenar el pànic bancari a Anglaterra, amb llargues cues als bancs per exigir la retirada dels seus diners. La crisi es va estendre ràpidament a altres parts d’Europa i les colònies britàniques d’Amèrica. Les posteriors dificultats per les quals va travessar la Companyia de les Índies Orientals a causa de l’escassetat d’efectiu va portar al govern britànic a aprovar l’any següent una llei que li concedia el monopoli de la venda de te a Amèrica del Nord. Les protestes acabarien per provocar la independència dels Estats Units.

Pànic de 1873

Va ser el causant de la primera “Gran Depressió”, una denominació que després es va associar a la crisi dels anys trenta del segle XX als Estats Units. A Europa, al col·lapse de la Borsa de Viena li van seguir les fallides de diversos bancs a Àustria i Alemanya. Als Estats Units, l’enfonsament de diverses entitats bancàries va provocar que la Borsa de Nova York interrompés les seves operacions per primera vegada en la seva història. Diversos països a un costat i un altre de l’Atlàntic van patir un prolongat estancament econòmic. La desmonetizació de la plata a Alemanya i als Estats Units, l’augment de les inversions especulatives, la inflació i la Guerra Franco-Prussiana van ser algunes de les causes del desastre.

Recessió de 1914

A mesura que la Primera Guerra Mundial semblava cada vegada més inevitable, l’afany venedor en els mercats globals va anar augmentant. Al final, es va desencadenar el pànic entre els inversors, que tractaven de desfer-se d’accions i bons per acumular or. El mercat borsari dels Estats Units i la Borsa de Londres van haver de tancar el 31 de juliol i no van reobrir fins a diversos mesos després. La crisi es va contagiar a desenes de països i la majoria de borses del món també van haver de tancar en els següents dies i setmanes.

Crac de 1929

Els bojos anys vint van portar al crac de Wall Street l’any 1929 i la Gran Depressió que va venir a continuació. La bonança econòmica havia estimulat l’especulació en la borsa, moltes vegades gràcies a préstecs que es concedien alegrement. Només en les primeres setmanes d’octubre d’aquest any les cotitzacions borsàries van arribar a pujar un 300%. Però el 24 d’octubre, en el que es coneix com el Dijous Negre, la Borsa de Nova York va patir la pitjor devallada de la seva història. Milers d’inversors ho van perdre tot de la nit al dia i el pànic es va generalitzar. Al final, la crisi va travessar fronteres i va provocar una depressió econòmica mundial. Només als Estats Units uns 15 milions de persones es van quedar sense feina en els anys següents.

Crisi del petroli de 1973

L’enviament d’armes a Israel durant la Quarta Guerra Àrab-Israeliana va provocar l’embargament de petroli als Estats Units i els seus aliats per part de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), integrada majoritàriament per països àrabs. Això va donar lloc a un període d’estagflació en les economies occidentals, caracteritzat per una elevada inflació a causa del repunt dels preus del petroli i l’estancament econòmic. Al Regne Unit es va arribar a racionar el subministrament elèctric.

Dilluns Negre de 1987

Després de cinc anys de febre alcista en les Borses, el 19 d’octubre de 1987 els mercats de valors de tot el món es van enfonsar en un breu espai de temps. La devallada es va iniciar a Hong Kong i la histèria financera es va propagar cap a l’oest a mesura que les Borses europees i nord-americanes anaven obrint. L’índex Dow Jones va perdre més d’un 22% en aquesta jornada. Les turbulències dels següents dies van fer que els descensos en molts mercats borsaris superessin el 20% i a Nova Zelanda es va arribar al 60%.

Crisi asiàtica de 1997

La crisi es va iniciar a Tailàndia i es va estendre ràpidament a altres països com Indonèsia, Malàisia, Singapur, Hong Kong i Corea del Sud. Els fluxos de capital especulatiu davant l’elevat creixement dels anomenats “tigres asiàtics” havia generat un excés de deute en les economies d’aquests països. El fet que el govern tailandès es veiés obligat a abandonar el tipus de canvi fix enfront del dòlar nord-americà al juliol de 1997 va desencadenar una onada de pànic en els mercats financers asiàtics i el retorn de milers de milions de dòlars d’inversió estrangera. El Fons Monetari Internacional va haver de sortir al rescat de les economies més afectades per evitar impagaments.

Bombolla de les ‘puntcom’

Algú es recorda de Terra? Va sortir a Borsa el 17 de novembre de 1999 i el primer dia es va revaloritzar un 184%. Després de revaloritzar-se més d’un 1.000% en un trimestre a principis de l’any 2000, el valor de les accions es va desplomar en la Setmana Santa d’aquell any. Tres anys després, Telefónica va acabar recomprant les accions a menys de la meitat del preu al qual van sortir inicialment. Va ser una de les nombroses empreses ‘puntcom’ que, amb l’eclosió d’Internet a finals dels noranta, van veure com se sobredimensionava el seu valor. Es calcula que només en l’Estat espanyol entre 1999 i 2000 es van llançar més de mil empreses el model de negoci de les quals girava entorn d’Internet. Després de l’esclat de la bombolla l’any 2000, molt poques ‘puntcom’ van acabar sobrevivint.

Crisi financera de 2008-2009

El 15 de setembre de 2008 Lehman Brothers, el quart banc d’inversió més gran del món, es va declarar en fallida. Va ser la constatació d’una situació insostenible que va fer que els mercats immobiliari i financer es desplomessin, també al nostre país. Fins llavors, els bancs d’Estats Units havien estat concedint préstecs a clients de dubtosa solvència i els havien reempaquetat com a productes financers “segurs” que es venien a institucions financeres de tot el món. Mentrestant, aquí vivíem la nostra particular bombolla immobiliària, que semblava no tenir sostre. La festa va acabar amb la crisi financera més greu des de la Gran Depressió i una factura milionària per als contribuents, que van haver de salvar al sector bancari.

Pandèmia de COVID-19

L’aparició de la COVID-19 va inocular la por en els mercats de tot el món en els primers mesos de 2020. El que inicialment semblava ser un problema estrictament xinès, es va convertir en poques setmanes en un malson global, que incloïa dues crisis interdependents: una sanitària i una altra econòmica. En menys d’un any van morir milions de persones i el PIB mundial va caure gairebé un 6%, segons les dades del Banc Mundial.

Tots aquests exemples ens mostren com l’eufòria o el pànic poden condicionar la visió de la realitat econòmica. La història està plena de bombolles i cants de sirena que s’han d’evitar.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.