Com ens afectarà la contracció econòmica

Les males notícies s’acumulen i s’espera que més d’un terç de les economies mundials es contreguin l’any vinent. Individus i empreses hauran d’afrontar en els pròxims mesos la reducció de l’activitat econòmica, la pèrdua de llocs de treball i una disminució generalitzada d’ingressos.

 

El pitjor està encara per venir. Aquesta és l’opinió que s’imposa en els cercles econòmics mundials a mesura que s’acumulen les notícies negatives en una espiral que sembla no tenir aturador. Els experts coincideixen que l’activitat econòmica mundial està experimentant una desacceleració més acusada del que s’esperava.

Segons les últimes previsions del Fons Monetari Internacional (FMI), el creixement mundial es reduirà del 6,0% l’any 2021 al 3,2% en 2022 i al 2,7% en 2023. Es tracta de l’avanç més feble des de 2001, amb l’excepció de la crisi financera mundial i la fase aguda de la pandèmia. Més d’un terç de les economies mundials es contrauran l’any vinent.

La crisi del cost de la vida, l’enduriment de les condicions financeres en la majoria de les regions, la guerra a Ucraïna i les seqüeles de la pandèmia pesen molt en aquestes perspectives.

 

Males previsions

En aquest sentit, gairebé tot són males notícies: l’FMI preveu que la inflació mundial augmenti del 4,7% l’any 2021 al 8,8% en 2022, tot i que disminuiria al 6,5% en 2023 i al 4,1% en 2024; el Banc Central Europeu (BCE) va tornar a pujar els tipus d’interès de manera agressiva la setmana passada, amb la qual cosa ja es situen al 2%; no s’albira un final a curt termini de la guerra a Ucraïna, amb l’amenaça nuclear de fons; i la Xina persisteix en la seva política de confinaments per frenar els contagis de COVID-19, amb el perjudici que això suposa per a les cadenes de subministrament globals.

Quant a la situació a l’Estat espanyol, les previsions són encara pitjors: l’FMI estima que el creixement passarà del 5,1% en 2021 i el 4,3% en 2022 a tan sols el 1,2% l’any que ve, vuit dècimes menys del que es preveia al juliol. De moment, ja és un fet que l’atur va repuntar a Catalunya en el tercer trimestre de l’any fins al 9,31%.

 

Les empreses davant un món més pobre

Una crisi econòmica com la que s’apropa ens afecta de moltes maneres: reducció de l’activitat econòmica, pèrdua de llocs de treball i una disminució dels ingressos, que genera un enfonsament en la despesa dels consumidors i en la inversió empresarial. De fet, l’FMI adverteix que la pobresa torna a créixer i 345 milions de persones ja es troben en una situació d’inseguretat alimentària.

Durant una contracció econòmica, la demanda agregada disminueix, la qual cosa es tradueix en una caiguda de les vendes per a la majoria de les empreses. Els sectors cíclics, com el manufacturer i l’energètic, tendeixen a experimentar descensos especialment acusats.

Les companyies amb elevats costos fixos ho passen especialment malament. Moltes opten per cancel·lar inversions i realitzar acomiadaments per reduir costos i ajustar el seu tamany a la caiguda de les vendes. El problema és que l’increment de l’atur deprimeix encara més la demanda. En aquest sentit, l’FMI estima que la pèrdua de producció global assolirà els quatre bilions de dòlars d’aquí a 2026, una xifra que equival al global de l’economia alemanya.

 

Crisi de crèdit

Un altre dels efectes de les crisis en les empreses és l’enduriment de les condicions de crèdit, ja que els prestadors es tornen més selectius a l’hora d’assumir riscos a causa de la incertesa. En conseqüència, és més probable que ens deneguin un préstec i, si l’entitat financera l’aprova, haurem de pagar més interessos.

A més, les últimes pujades de tipus del BCE comporten l’increment de les quotes dels préstecs subscrits prèviament amb un interès variable. I cal tenir en compte que el deute de les empreses en relació al tamany de l’economia ha augmentat dràsticament des de principis de la dècada de 1980, impulsada pels baixos tipus d’interès. Tot condueix a un augment de la morositat i les fallides.

 

Les pimes, més perjudicades

La crisi afecta tant a empreses grans com petites, tot i que les de major tamany tenen més poder de mercat, un major coixí financer i més marge en la reducció de costos. Per tant, les pimes, que generen més del 60% del PIB i de l’ocupació a Catalunya, solen ser les més afectades per les crisis econòmiques.

A diferència de les companyies que cotitzen en borsa, les petites empreses no poden obtenir fons venent accions o emetent bons, ni pressionar al Govern per a obtenir ajudes. Per això, són especialment vulnerables als pics de fallides associats a cadascuna de les crisis.

 

Pitjor qualitat de vida

La reducció de la riquesa d’empreses i individus es tradueix en una disminució dels ingressos de l’Estat, així que els serveis públics també es ressenten. El resultat global és una pitjor qualitat de vida per als ciutadans, que pot arribar a afectar la seva salut.

Com és lògic, les dificultats per fer front a l’augment en la quota de la hipoteca provocada per l’increment dels tipus d’interès o per a omplir el carro de la compra davant la rampant inflació passen factura. Igual que té un cost en la nostra salut l’estrès pel nostre futur davant la incertesa econòmica.

S’ha demostrat que les recessions i, en particular, l’augment de la desocupació augmenten les taxes de malalties mentals i cròniques. Un estudi sobre els treballadors de Pennsilvània en les dècades de 1970 i 1980 fins i tot mostra que aquells que perdien la seva ocupació tenien majors taxes de mortalitat en els anys posteriors.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

El risc d’una recessió “llarga i lletja”

4min lectura

Tot i que l’exvicepresident dels Estats Units, Dick Cheney, va

Economia

Consells per a afrontar una recessió econòmica

5min lectura

Cada cop més experts vaticinen una recessió, que podria

Economia

Estats Units ja està en recessió

5min lectura

Nombroses economies avancen inexorablement cap a la



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  2. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Moltes gràcies per l’actualització d’informació👍

  3. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Molt bon article

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Celebrem que t’hagi agradat, Manel, i moltes gràcies pel teu comentari.

      Fa 4 setmanes
  4. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Es un decreixement planificat? No és pas l’esclat d’una bombolla financera ni immobiliària, ni el final d’alguns “feliços anys 20″del segle passat o dels primers vuit d’aquest, que van portar a un campi qui pugui.
    L’ actual situació és més subtil, sense grans i escandalosos titulars. PIB, percentatges, índexs i excuses de mal pagador.
    Un altre cicle econòmic per estudiar a les facultats d’economia, i qui rep, rep.
    Gràcies per posar-nos en guàrdia.

Deixa una resposta

App Store Google Play