El risc d’una recessió “llarga i lletja”
Tot i que l’exvicepresident dels Estats Units, Dick Cheney, va arribar a afirmar que ningú va veure venir la gran crisi financera de 2007-2008, la veritat és que l’economista Nouriel Roubini havia advertit en 2006 que ens encaminàvem cap a una “profunda recessió”. Ara preveu una altra recessió “llarga i lletja”, que pot convertir-se en la pitjor catàstrofe econòmica de la nostra vida si no prenem les mesures adequades.
Recuperar una taxa d’inflació del 2 % sense un aterratge brusc de l’economia serà una “missió impossible”, segons l’economista Nouriel Roubini. Per això, adverteix que no ens enfrontem a “una recessió curta i superficial, sinó que serà severa, llarga i lletja”, i podria implicar un enfonsament de fins al 40 % en els valors de la Borsa.
Roubini, que es va guanyar l’apel·latiu de Dr. Doom (Dr. Catàstrofe) per predir l’esclat de la bombolla immobiliària i la consegüent recessió en la primera dècada d’aquest segle, porta temps alertant sobre els elevats ràtios d’endeutament de particulars, empreses i governs, la qual cosa impossibilitaria un aterratge suau de l’economia.
Segons ell, a mesura que els tipus d’interès pugin, cada vegada més llars, empreses, bancs i països zombis “cauran”. En economia, s’ha popularitzat el terme “zombi” per a referir-se sobretot a institucions i empreses que sobreviuen de manera artificial a base de la injecció de préstecs, sense els quals s’haurien de declarar en fallida.
La inevitable pujada de tipus
Aquest economista donava per feta la pujada de 75 punts bàsics que es va acordar en la reunió de setembre de la Reserva Federal dels Estats Units. I preveu pujades de com a mínim 50 punts bàsics per a les reunions que se celebraran al novembre i al desembre, la qual cosa situaria els tipus d’interès dels Estats Units a finals d’any com a mínim entre el 4 % i el 4,25 %. Si la forta inflació persisteix, els tipus podrien arribar fins i tot a fregar el 5 %.
Amb aquestes taxes d’interès, cada vegada més empreses seran incapaces de finançar-se o fer front als crèdits ja concedits. Serà la gota que fa vessar el got per a moltes companyies que en l’actualitat s’enfronten a un augment considerable dels costos de producció, pertorbacions en la cadena de subministrament i un descens clar de la demanda.
De fet, el Dr. Doom identifica en el llibre ‘Megathreats’ una sèrie d’amenaces per a les empreses i l’economia en l’actualitat. Entre elles, es troben l’envelliment de la població, el proteccionisme, les restriccions migratòries, la deslocalització de fàbriques d’Àsia a Europa i als Estats Units, la rivalitat entre els Estats Units i la Xina, el canvi climàtic i les pandèmies recurrents.
Sense marge de maniobra
En aquest context, Nouriel Roubini considera que molts països seran incapaços d’aplicar mesures d’estímul fiscal per a contrarestar la recessió. D’una banda, l’excés de deute fa que molts governs s’estiguin quedant “sense bales fiscals”. I, per una altra, es corre el risc que els estímuls sobreescalfin la demanda agregada, la qual cosa seria contraproduent per al control de la inflació.
En definitiva, aquest professor d’Economia en la Universitat de Nova York pronostica que entre finals de 2022 i finals de 2023 confluirà el pitjor de les dues últimes grans crisis: haurem de fer front a una estagflació com la viscuda en la dècada de 1970 i patirem les conseqüència dels impagaments d’un deute massiu, com va succeir en la crisi de 2007-2008.
Així com en aquesta última crisi les hipoteques i els bancs van ser els més afectats, Roubini considera que en la recessió que ens ve al damunt la baula més feble seran les empreses i la banca en l’ombra, que en molts casos “implosionaran”. Davant aquesta possible crisi empresarial, l’economista recomana “ser lleuger en accions i tenir més efectiu”.
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
Molt bon article,
Cal q ens preparem pel q se’ns ve a sobre.
Celebrem que t’hagi agradat. La que ens ve a sobre l’haurem de passar com sigui. Moltes gràcies pel teu comentari, Manel!!!
Creus que hem de tenir metalic a casa ?
Penso que sempre podrem pagar, sigui en plàstic o sigui en metàl·lic, però malauradament, la llarga recessió no ens la traurà ningú… Moltes gràcies pel teu comentari, Joaquim!!!
👏
Gràcies, Joan!!!
Està molt bé, però realment què podem fer els petits?
Ens podem quedar amb l’última idea, “ser lleuger en accions i tenir més efectiu”. Serà important protegir el valor dels diners i ser més curosos que mai sobre on els dipositem. En seguirem parlant per aquí, Joan. 😉
Gràcies per aquest article tan entenedor
Gràcies, Francesc! 😊
Molt bon ticle el compartiré perquè tothom vegi el que estar per vindre
I tant, Cristian, el coneixement sempre s’ha de compartir, mai sabem a qui pot ajudar! Gràcies 💛
Estic en el mon de la fotovoltaica i el vent sembla bufar a favor però pel que veig cal nedar i guardar la roba. Ho tindré en compte.
Sempre és bo prevenir, Manel! 💪
👌 molt interessant
Gràcies Carles!
La veritat és que era força increïble que ningú hagués pronosticat la crisi del 2007-2008. S’haurà de fer cas a aquest economista que quan tocava va anar a contracorrent.
Em crida l’atenció el concepte “crisi lletja”
Les crisis són cícliques i periòdiques i estava molt clar que aquell desgavell de compra contínua de pisos i de constitució d’hipoteques i crèdits hipotecaris no podia continuar perquè era del tot desproporcionat. Moltes gràcies pel teu comentari, Mercè!!!
Prenc nota de l’article. A preparar-se👍
Celebrem que t’hagi agradat, Jordi, i moltes gràcies pel teu comentari!!!