Els engranatges econòmics grinyolen cada vegada més. L’augment del preu de l’energia està disparant els costos de producció, mentre que la inflació desbocada està frenant el consum i l’increment dels tipus d’interès encareix els crèdits per a empreses i famílies.

Agost va ser el mes amb l’electricitat més cara de la història a Catalunya, ja que el preu mitjà en el mercat majorista va ser de 307,80 euros/MWh, segons dades de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Electricitat (OMIE). I això malgrat aplicar-se l’excepció ibèrica des de juny a Espanya i Portugal, que ha desacoblat el gas del mercat majorista de l’electricitat per reduir el preu de la factura elèctrica. En definitiva, en un any l’electricitat s’ha encarit un 190% i el preu ha pujat un 585% respecte a fa dos anys.

Els preus de tots els combustibles s’han disparat per la guerra a Ucraïna i països com Alemanya o Països Baixos ja han hagut de recórrer al carbó per compensar en part els problemes amb el subministrament de gas i petroli.

L’encariment de l’energia fa que els costos de producció de les empreses creixin exponencialment en tota Europa. L’Índex de Preus Industrials (IPRI), que mesura l’evolució dels preus dels productes fabricats i venuts a l’Estat espanyol en la primera etapa de la seva comercialització, indica que al juliol de 2022 van ser un 40% més cars que l’any anterior. D’aquest increment, més de la meitat es deu directament a l’augment del preu de l’energia. I, a Alemanya, les dades d’agost reflecteixen un encariment del 45% en els preus industrials respecte al mateix mes de 2021.

En aquesta situació, les empreses es troben davant la disjuntiva de traslladar l’augment de costos al consumidor final, amb la qual cosa corren el risc de perdre vendes, o reduir els seus marges, amb la qual cosa també surten perdent. En definitiva, no hi ha una decisió bona, la decisió òptima és la menys dolenta.

Una inflació de dos dígits

Un segon problema que tenalla l’economia és la inflació desbocada. A Catalunya, la variació interanual es va situar a l’agost en el 10,2 %, amb el que assolia per segon mes consecutiu un increment de doble dígit.

A més de l’energia, els preus dels aliments també s’han disparat, sobretot pels costos dels combustibles i els fertilitzants, que podrien augmentar enguany fins a un 70 %. Globalment, es preveu que els preus de les matèries primeres agrícoles augmentin un 18 % al llarg de l’any. I els increments estan afectant especialment productes de primera necessitat com els tomàquets, la carn, l’oli o la llet.

L’escassetat sostinguda d’aliments i els seus elevats preus podrien dur a milions de persones a problemes de desnutrició i generar revoltes populars. De fet, a Sri Lanka i el Perú ja s’han produït disturbis i països com Turquia o Egipte podrien seguir els seus passos.

Tot i això, no tota la responsabilitat de l’augment de la inflació correspon als aliments i l’energia, que són els productes amb valors més volàtils: la inflació subjacent, que no té en compte aquestes categories de productes, ja frega el 6 % a Catalunya.

Per descomptat, a més de devaluar els nostres estalvis, l’increment de la inflació suposa una pèrdua de poder adquisitiu per als ciutadans, la qual cosa llastra el consum i encongeix una mica més el mercat per a les empreses. Així, una segona llosa cau sobre el teixit productiu.

Tipus d’interès a l’alça

Davant l’escalada inflacionària, la majoria de bancs centrals s’han vist obligats a apujar els tipus d’interès per refredar l’economia, empesos per l’agressiva política monetària dels Estats Units, que acaba de pujar-los un 0,75 % per tercer cop enguany. I això tradicionalment ha portat associades més dificultats a Europa i crisis financeres en els mercats emergents i les economies en desenvolupament.

De moment, el Banc Central Europeu ha apujat els tipus d’interès un 1,25% en poc més de dos mesos i s’espera que continuï incrementant-los en les seves pròximes reunions. Aquesta pujada dels tipus d’interès escanya encara més l’economia, ja que encareix tant els crèdits que necessiten les empreses per a invertir i innovar com els crèdits al consum, imprescindibles per a dinamitzar determinats mercats.

En definitiva, amb la pujada dels tipus, una tercera llosa cau sobre els engranatges de l’economia. Per això no és d’estranyar que a l’agost desapareguessin a l’Estat espanyol unes 20.000 pimes i que fins a 90.000 es trobin en fallida tècnica, com indica l’últim baròmetre del Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d’Espanya. I les previsions per als pròxims mesos no són optimistes, ja que unes 700.000 tenen problemes de liquiditat.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.