

La inflació posa contra les cordes a les pimes
Les bosses de gel han estat aquest estiu un article de luxe perquè a molts fabricants no els quadraven els números pel preu de l’energia necessària per a fer i conservar els glaçons. De la mateixa forma, moltes pimes s’estan replantejant la seva producció davant l’encariment de matèries primeres i energia.
Un informe de la patronal Cepyme realitzat en els primers mesos de l’any ja posava de manifest el gran impacte que estava tenint la inflació en les pimes. L’alça de preus havia reduït considerablement els marges de gairebé la meitat de les pimes, un 15 % veien compromesa la seva viabilitat a curt termini i un altre 15 % es veien obligades a buscar finançament alternatiu.
Des de llavors, l’increment de l’IPC no ha fet més que accentuar-se. La majoria de pimes han hagut de traslladar als seus preus l’augment dels costos de producció causats per l’encariment de les matèries primeres i l’energia. El problema és que la facturació no creix en la mateixa mesura que els costos i la tresoreria cada vegada està més tensionada. Per exemple, en el primer trimestre de 2022 els costos totals van pujar un 23 %, mentre que les vendes només van augmentar un 19,8 %. Com a conseqüència, cada vegada és més difícil invertir en innovació i capital humà.
Amb el pas del temps, la inflació afecta cada vegada més negativament al consum. En veure minvat el seu poder adquisitiu, els consumidors prioritzen l’adquisició de béns de primera necessitat i posposen altres decisions de compra.
Mesures desesperades
L’adequada planificació, l’elaboració de plans de crisis que contemplin proveïdors alternatius i una organització flexible ajuden a afrontar aquesta conjuntura, però aquests elements no sempre són suficients per sobreviure, especialment si es confirma en els pròxims mesos el temut escenari d’estagflació, que combina l’estancament de l’economia amb una elevada inflació.
A més, les pimes es poden trobar davant una doble amenaça en els propers mesos si continuen reduint-se els marges comercials i augmenta la pressió dels sindicats per a que pugin els salaris per compensar l’increment de l’IPC. Com a conseqüència, a algunes d’elles els pot resultar més rendible reduir l’activitat per garantir la seva supervivència.
Cepyme ha advertit que “l’encariment de l’energia, sumat al fort augment dels preus de les matèries primeres, minva la capacitat de producció i funcionament” de les pimes. Per això algunes ja estan reestructurant els seus plans de producció o fins i tot plantegen tancaments temporals parcials o totals.
Indústries més perjudicades
En general, els sectors més afectats són els que realitzen un ús intensiu de gas i electricitat, com el metal·lúrgic, el siderúrgic i el paperer. Però també altres com l’agroalimentari i el manufacturer estan posant en marxa plans de contingència per fer front a l’augment de costos.
També l’hostaleria, que a més pateix l’escassetat de personal, amb 16.000 afiliats a la Seguretat Social menys que abans de la pandèmia.
El més habitual és que es redueixin torns o serveis en aquestes indústries per ajustar millor ingressos i costos. De totes maneres, només es tracta d’un pedàs amb efectivitat temporal si la inflació no remet.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Gràcies per l’esforç nois, bon article!
Moltes gràcies per les teves paraules, Joan.
Gràcies
Gràcies a tu, Daniela, per ser-hi!!!
Tocarà buscar alternatives, ser autosuficients, apretar el cinturó i adaptar-se
Malauradament això sembla, Laura. Moltes gràcies pel teu comentari!!!
Aquest article, m’ha eixamplat la visió de la difícil situació que ens trobem. A veure com ens en sortirem
Ja va bé que sigui així, i moltes gràcies pel teu comentari, Francesc!!!
👌
👍
Bon article.
Cal que es conegui el problema de la inflació referit no només als salaris sinó també a les Pimes i autònoms amb treballadors.
La solució de garantir la supervivència reduint la producció tècnicament és bona però s’ha de vigilar que no porti a la desmoralització d’ambdós col·lectius humans que conformen l’empresa: empresari i treballadors
Cert Mercè, és difícil adaptar-se a les fluctuacions. El millor per mi són empreses que ja estiguin pensades per soportar aquestes flucutuacions, empreses comunitàries o socials que girin sobre un entorn i en procurin el desenvolupament amb una bona finalitat. Però no és fàcil. Ànims!
👍
👌👍