La pujada del petroli que ens apropa a la crisi

La recuperació de la demanda i del consum del 2021 ha disparat el preu del petroli, dels metalls i del gas, entre altres. Però no és l’únic motiu que ens apropa a la pròxima crisi. Hi hem de sumar interessos especulatius i una tensa conjuntura geopolítica. Tots aquests factors temporals havien de corregir-se a curt termini, però la inflació que ens tenalla segueix ben viva. Què està passant amb el preu del petroli?

D’entrada, el preu del petroli s’ha enfilat tant i tan ràpid que ja és a prop dels 100 dòlars per barril. Des del 2014 que els experts no veien una xifra similar. Aquesta pujada, ara, amenaça el creixement econòmic postpandèmic, però també alimenta la crisi inflacionària que fa temps que es cou. I això, és clar, pot llastar la producció empresarial, però també afectar greument el poder adquisitiu de la ciutadania.

Segons calcula ‘Bloomberg’, la pujada dels 70 dòlars per barril de finals del 2021 als prop de 100 dòlars per barril a finals de febrer pot elevar la inflació aproximadament mig punt percentual als Estats Units i Europa la segona meitat de l’any. I això preocupa, i molt, a la Reserva Federal dels Estats Units, però també altres bancs centrals. Per mirar de combatre aquesta crisi, els caps de finances del G-20 es reuniran per primer cop des que ha començat el 2022.

Tot i que les exportacions d’energia es beneficiaran de l’auge del petroli, gran part de les empreses i de la població es veuran afectades per aquest increment. I és ben sabut que les pujades del preu del petroli acostumen a vaticinar períodes de recessió.

Sense anar més lluny, aquesta setmana passada el director d’investigacions econòmiques del Deutsche Bank, Peter Hooper, ha asseverat que “la crisi del petroli alimenta el que ja és un problema d’inflació molt més ampli”. JP Morgan també ha advertit que, si el preu per barril puja fins als 150 dòlars, “gairebé s’aturarà l’expansió global” i pot fer que la inflació es dispari més amunt del 7%, més del triple de la taxa prevista per la majoria d’institucions financeres.

Cal tenir present que els combustibles fòssils, com el petroli, el carbó i el gas natural, proporcionen el 80% de l’energia de l’economia mundial. Aquests combustibles fòssils han experimentat pujades de més del 50% respecte de l’any anterior. I això, és clar, també afecta les cadenes de subministrament i retarda i eleva els costos de les matèries primeres.

Les tensions geopolítiques a Rússia, que és el productor més gran de petroli del món, tampoc ajuden a contenir els preus. I una oferta restringida per les retallades a l’OPEP no facilita tampoc una distribució més ràpida des d’aquests països —ara per ara, s’exporten 400.000 barrils per mes. Els analistes consideren que frenar la pujada només seria possible si es produís un augment de la inversió en un sector molt contaminant, i en un context en què Occident prefereix apostar per l’energia verda; o que Iran es tornés a incorporar al mercat internacional del petroli. Però no sembla que cap de les dues sortides sigui viable.

Així les coses i per mirar de controlar la inflació, la Reserva Federal i el Banc d’Anglaterra ja han anunciat possibles pujades dels tipus d’interès, però això impactarà en el deute sobirà, sobretot el que han contret les economies emergents. En conseqüència, la Xina en pot sortir perjudicada, perquè és un dels grans prestataris mundials. La Xina també és un dels principals exportadors de petroli i altres materials fòssils, i fins ara havia gaudit d’una inflació molt benigna, però la seva economia continua sent vulnerable i els productors comencen a veure les orelles al llop de la crisi energètica. 

Qui en surt beneficiat?

Però no tots els països es veuen perjudicats per la pujada del preu del petroli. L’energia alternativa ofereix una petita protecció. Per exemple, des que va sorgir als Estats Units la indústria del petroli d’esquist, la seva economia és menys vulnerable que durant la dècada dels 70 del segle XX. Així, tot i que els consumidors interns han de pagar més cara l’energia, els productors nacionals guanyen més diners.

També Rússia se’n podria veure beneficiada, i augmentar 65.000 milions de dòlars els seus ingressos de l’any, fet que podria protegir Moscou de les possibles sancions pel conflicte amb Ucraïna. I aquest augment també podria beneficiar altres economies emergents en el sector, com el Canadà o els països de l’Orient Mitjà. 

La recessió que ve després

Per al comú de la població, i per a la majoria d’economies, però, no hi ha res a celebrar. El responsable de sistemes i serveis d’informació d’AXA IM, Chris Iggo, ha advertit que la inflació “podria mantenir-se al voltant del 7% durant tota la resta de l’any, el que suposaria pujades més agressives per part de la Reserva Federal i ens acostaria a una pròxima recessió”. 

També els analistes del Bank of America Merrill Lynch han avisat que l’economia està arribant a un “final de cicle”. La crisi de la Covid-19, els milions mobilitzats pels governs per respondre-hi i que han endeutat encara més les economies del món i, ara, els estímuls dels bancs centrals per combatre la inflació poden haver-ho accelerat tot. La pujada del preu del petroli és un símptoma més a tenir en compte. I no sembla que, a la llarga, tingui una bona solució.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

El patró or era un sistema monetari segons el qual quasi tots els països fixaven el valor de les seves monedes en funció d’una quantitat determinada d’or. Però per què es va abolir? I tornarà? L’agent 11Onze, Aitor Canudas, ens en fa cinc cèntims.

Davant d’un escenari on la continuada impressió de diners ha provocat que n’hi hagi massa circulant, fet que ha devaluat el seu valor i ha provocat una bombolla del deute sobirà dels estats, fem un breu repàs a la història del patró or i a la seva possible viabilitat en el moment actual.

Com ens explica Aitor Canudas, hi ha diversos motius pels quals el president Nixon va posar fi al patró or. Experts en geopolítica tenen opinions divergents a l’hora d’identificar les causes que hi ha darrere d’aquest canvi de paradigma o, tanmateix, a la possibilitat de tornar a aquest sistema monetari.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El 2022 arriba amb canvis fiscals en la compra d’immobles. A partir d’aquest gener, el cadastre fixarà un valor de referència que establirà què cal tributar. Així ho ha determinat el Ministeri d’Hisenda. Si fins ara liquidàvem els impostos segons el preu de mercat, ara ens pot costar una mica més car. Te’n donem les claus.

Fins ara, si es comprava un pis de segona mà, calia pagar el 10% d’impost de transmissions patrimonials (ITP); i quan se n’heretava un o es rebia una donació, el corresponent impost sobre successions i donacions. Tanmateix, si l’Agència Tributària demostrava que l’immoble s’havia venut per sota del valor de mercat, aleshores podia obligar a pagar més.

Per evitar els litigis que això suposava, el cadastre ha creat aquest nou valor de referència, sense efectes retroactius. Aquests canvis venen de la mà de la reforma de la Llei contra el frau fiscal, que afecta l’ITP, l’impost sobre actes jurídics documentats i l’impost de successions i donacions.

Així, a partir d’ara, el cadastre tindrà en compte les escriptures de compravenda de l’any anterior a cada zona. Per saber quin és el valor del nostre immoble, per tant, haurem de consultar aquest índex, que està ja penjat al web del cadastre. Serà sobre aquest import que haurem de liquidar els impostos de transmissions i successions. D’aquesta manera, l’impost ja no dependrà del valor del mercat, i alguns consideren que, en conseqüència, no es tindran en compte les condicions exactes de l’immoble en el moment de la compra.

Demanar una rectificació

De fet, si el comprador creu que el preu que s’ha assignat al seu immoble està per sobre del que val, i li surt a pagar més del que considera just, aleshores podrà rectificar la seva autoliquidació i demanar una devolució per ingressos indeguts. Posem per cas, per exemple, que el cadastre ha valorat en 280.000 euros el nostre habitatge, però nosaltres pensem que és de 180.000.

Aleshores, haurem d’aportar les proves necessàries per demostrar que les condicions de l’immoble no són les adequades i que el preu hauria de ser inferior. A partir d’aquí, el cadastre analitzarà el cas i acabarà de determinar si tenim raó i ens mereixem la devolució. Això no obstant, Hisenda avisa que el valor de referència ja està lleugerament per sota del valor de mercat. 

El venedor, a la declaració de la renda

En el cas del venedor, ha de fer constar la compravenda a la declaració de la renda i haurà de pagar els corresponents impostos per la diferència entre el preu de venda i de compra; o d’adquisició, en el cas d’herència o donació, si és positiva. De fet, a l’article 14 de la Llei general tributària s’explicita que l’impost de transmissions patrimonials no afecta el de la renda i, per tant, si s’ha venut l’immoble per sota del seu valor de referència, es tributa pel preu de la venda. 

L’impost de béns immobles, el conegut IBI, que es paga cada any al nostre municipi, depèn del valor cadastral, i no del valor de referència i, en conseqüència, no es veurà afectat per aquest nou valor de referència.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

L’escenari amb què ens trobarem el 2022 pot fer por. Però a la comunitat d’11Onze ens preparem per afrontar-ho. Parlem amb el president d’11Onze, James Sène, de l’endeutament dels països, de la possible fallida del sistema financer internacional i de la superinflació. Com ens en sortirem? El 2022 serà la nostra pedra de toc.

L’escenari a Europa és desolador. El Banc Central Europeu (BCE) fa mesos que avisa de l’excés de deute que acumula la banca tradicional en empreses energètiques en declivi. En un nou episodi del podcast Ens Interessa, el president d’11Onze, James Sène, analitza el context econòmic internacional, en conversa amb el director de continguts Toni Mata. I Sène és taxatiu: “Si el BCE és tan clar, és que les coses són molt pitjors del que volen fer creure. Hi ha un seguit de circumstàncies geopolítiques i una crisi del sistema monetari i financer internacional que provoquen la tempesta perfecta”.

No obstant això, les conseqüències econòmiques de tot plegat, avisa Sène, no arribaran d’un dia per l’altre, sinó que s’acumularan, si no hi posem remei, fins a arribar a una situació de col·lapse. Així s’explica que, a la pràctica, la banca tradicional es trobi ja en una situació de fallida, però encara se sostingui per la inèrcia que arrossega el BCE, que no ha deixat d’imprimir diners i d’oferir ajudes pandèmiques. 

“S’ha volgut tapar tant el forat, que hem imprès massa bitllets, i estem entrant en una fase de superinflació, amb valors del 7% al 10%. Això vol dir que els diners estalviats valen un 10% menys”, argumenta el president d’11Onze. A tot plegat cal sumar-hi unes estructures financeres anquilosades. “I tots en paguem les conseqüències: interessos desbocats, comissions per tot, reduccions de personal d’atenció al client, un servei cada vegada pitjor. És una mort anunciada”, afirma Sène.

Els Estats Units, a la corda fluixa

A l’altra banda de l’Atlàntic les coses no van millor. Els Estats Units estan, tal com admet el president d’11Onze, en una situació molt complicada. “Amb un deute absolutament fora de límit, una inflació declarada del 7,8% el trimestre passat, això vol dir que és probablement pitjor. L’economia americana representa, ara, el 24% de l’economia mundial, el percentatge més baix de la seva història”, resumeix. Això motiva que el dòlar perdi cada dia més valor i, de retruc, el poder adquisitiu de la ciutadania.

“Les conseqüències seran radicals i molt importants per a nosaltres, sense cap dubte. Els Estats Units hauran de defensar la seva economia, i les mesures que prendran és probable que deixin a molta gent a l’estacada”, argumenta Sène. El deute americà és, també, el deute d’Europa, del Japó i d’altres economies de l’Occident capitalista.

“Sovint es culpa de la crisi a les empreses, però la realitat és que qui està en fallida són els Estats. No tenen diners, i augmenten la pressió fiscal sobre la ciutadania. Aquest deute l’ha provocat la seva incapacitat de gestionar els recursos de tots”, diu Sène. I ho exemplifica amb el sistema de pensions que actualment és vigent a l’Estat espanyol, i que és a prop de la bancarrota. “Cada any, el Mercer CFA Institute Global Pension Index qualifica les pensions de 43 països i, a Europa, aquest 2021, Espanya està el tercer per la cua. Calculen que la possibilitat que les pensions puguin perdurar és d’un 28 sobre 100. Estem pagant més del que podem assumir”, explica Sène.

Opcions per capejar la crisi

Busquem solucions. La crisi sembla inevitable perquè hi ha massa deute acumulat. Què podem fer com a ciutadans per evitar al màxim possible l’impacte d’aquesta crisi? Cal formar-se financerament i ser capaços de gestionar responsablement els nostres recursos. “Hem de començar a obrir els ulls i aprendre a gestionar els nostres diners. No podem corregir aquest error global, perquè està en mans dels governs, però, individualment, hem d’intentar generar valor amb els diners que tenim, que sigui superior al decreixement produït per la inflació o l’IPC…”, defensa el president d’11Onze.

I, això, és clar, no es pot fer amb els estalvis en comptes corrents, sense fer-hi res. “A l’Estat, el 40% de la gent té els diners estalviats en comptes corrents. No estem entenent res del que està passant!”, alerta Sène. Per això, i primer de tot, els diners s’han de guardar en entitats financeres que protegeixin els seus clients: a 11Onze els diners dels comptes estan fora del balanç de l’empresa. Encara que l’entitat financera dipositària fes fallida, els diners dels clients no se’n ressentirien. No es poden tocar, estan garantits al 100% sense límit de quantitat. “És com una caixa forta, no es poden perdre de cap manera”, rebla Sène.

En segon lloc, els estalvis caldria tenir-los en dipòsits que donin un mínim rendiment. I tercer, s’hauria d’invertir una petita part d’aquests estalvis, sense posar en risc el nostre patrimoni, ja sigui en immobles, en metalls preciosos, en criptomonedes o en paquets ETF. “Que almenys puguem generar el que estem perdent. Aquest any, per exemple, l’or ha donat un 25% de retorn, i la plata, un 70%”, exemplifica. La idea és, com a mínim, corregir la devaluació dels sous que provoca la inflació.

“No es tracta de ser un ‘broker’, i llegir alhora vint panells d’inversió. Això és un maldecap. Cal buscar productes que entenguem!”, anima Sène. De fet, 11Onze s’ha proposat fer pedagogia, a La Plaça i amb la seva super app, El Canut, perquè qualsevol persona, tingui l’edat que tingui, pugui moure els seus estalvis sense córrer cap risc. 

Per tant: sí, tots els indicadors apunten que el 2022 serà l’any que veurem una de les més grans crisis econòmiques de la història. Però tenim l’oportunitat de preparar-nos com a comunitat per trobar la manera d’esquivar els danys. A 11Onze treballem perquè així sigui.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

La forta recuperació econòmica postcovid segueix avançant, però la presència de la nova variant òmicron del coronavirus i la seva ràpida expansió podria tenir un impacte significatiu en la desacceleració del creixement econòmic global. Fem un repàs a les previsions dels experts.

Si bé és cert que les mesures imposades pels Estats eren necessàries per contenir la pandèmia, les restriccions van paralitzar l’economia global amb una caiguda històrica del PIB mundial. L’avanç en les vacunacions, especialment en els països més desenvolupats, i les polítiques fiscals expansives aplicades per governs i bancs centrals han assentat les bases d’una recuperació econòmica que va començar a finals del 2020 i que semblava imparable fins a l’entrada en joc d’aquesta nova variant del coronavirus.

Encara és massa aviat per saber amb certesa l’impacte final del rebrot d’una pandèmia que semblava controlada, però el Banc d’Espanya ha confirmat que la recuperació es desinfla i es preveu, que aquest any, l’economia espanyola creixerà un 4,5% (un punt i mig menys del 6% que es preveia al setembre). La incertesa també rebaixa mig punt, fins al 5,4%, la previsió de creixement per a l’any vinent i posa en dubte l’optimisme per al 2023.

Els pronòstics dels informes del Fons Monetari Internacional (FMI) coincideixen a l’hora de preveure una desacceleració econòmica global causada per l’òmicron. També ha revisat, a la baixa, les seves previsions de creixement, atesos els problemes continuats de logística en la cadena de subministraments i la vacunació desigual entre països.

Optimisme moderat

Tot i això, l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) afirma en el seu informe mensual: “S’espera que l’impacte de la nova variant òmicron sigui lleu i de curta durada, a mesura que el món s’equipa millor per gestionar la Covid-19 i els seus desafiaments relacionats”. Tanmateix, preveu un creixement continuat en la demanda de petroli per al 2022 amb una producció de 4,2 milions de barrils per dia.

Les declaracions encoratjadores de l’OPEP coincideixen amb els estudis que s’han publicat quant a l’eficàcia de les vacunes existents per combatre aquesta nova variant del coronavirus i que s’han vist reflectides en els índexs borsaris d’arreu del món. Grups de banca d’inversió com Goldman Sachs no han alterat significativament les projeccions de creixement, però no descarten escenaris més negatius depenent de si la velocitat de transmissió i hospitalitzacions de l’òmicron empitjora les xifres registrades amb la variant delta.

Encara que la majoria de la població mundial ja està vacunada contra la Covid-19, l’onada de l’òmicron està tornant a esquerdar les economies de molts països que tot just es començaven a recuperar. Els governs es veuen pressionats, una vegada més, per trobar un equilibri que permeti protegir l’economia, els llocs de treball i les empreses, sense al mateix temps posar en risc a les persones.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

11Onze estrena un podcast on els joves alcen la veu per parlar d’economia. El presenta el còmic Guillem Estadella i el primer convidat és l’‘influencer’ Joan Grivé. Amb aquesta estrena, a 11Onze aprofitem per obrir un nou canal a Spotify.

Sobre els joves n’han de parlar els joves. Amb el seu to i la seva manera de fer. Per això 11Onze llança Pasta Z, per conèixer la mirada dels joves sobre un món que sembla exclusivament adult, però que els afecta en el seu dia a dia i en el seu futur: el món dels diners. Què en pensen? Com s’organitzen? Quines expectatives tenen?

Pasta Z és, per tant, el podcast que donarà veu a una generació fins ara exclosa del debat econòmic. I ho farà de la mà del còmic Guillem Estadella. Amb tan sols 24 anys, Estadella ha construït una sòlida trajectòria al món audiovisual a Catalunya. Ha presentat i guionitzat els espectacles Estoy madurando i Quin pollastre! i ha col·laborat en programes radiofònics i televisius com Molta canya!, Fricandó matiner, Tabús, El Foraster o Ahora Caigo. Ara, presenta Pasta Z, on conversarà amb joves “amb més privilegis que els seus pares, però que viuen en la precarietat”. El podcast es podrà escoltar a 11Onze Podcast i també al canal d’11Onze a Spotify.

“Als joves se’ns posen moltes traves per emprendre, quan se suposa que hauríem de tenir més oportunitats de fer-ho. I sí, tenim molt poca cultura financera. A molts els hi preguntes quant paguen d’IRPF i no et saben respondre… I, alhora, tinc un munt de col·legues que estan enganxats al mercat de criptomonedes i es pensen que són Bill Gates. Passem d’un extrem a l’altre”, explica Estadella. Amb l’objectiu de posar ordre al desconcert, reconeix el còmic, ha nascut Pasta Z. 

Els ‘influencers’ també treballen molt

Precisament, en el primer capítol, Estadella conversa amb Joan Grivé, més conegut pel seu avatar digital, Sir Joan. “És un xaval de vint-i-pocs, que treballa en el món digital, que és ‘influencer’, que fa uns horaris estranys, crea contingut i tots els seus ingressos li entren gràcies a internet”, explica el còmic, que se sent fascinat per la capacitat de Grivé per buscar-se la vida. “M’interessa saber com s’organitza com a autònom, i com veu ell la relació humans-diners… I la veu cardada, com jo!”, argumenta entre rialles. 

Sir Joan guanya molts diners, però s’ha adonat que té tantes despeses que no es farà mai ric. “Tenim molt estigmatitzats els ‘influencers’, com que no treballen en una oficina… Però en Joan Grivé fa més hores que ningú”, segueix Estadella. Com Sir Joan, per Pasta Z desfilaran altres joves, alguns coneguts i altres anònims, i hi haurà estones per canviar el món i altres per criticar el sistema financer globalitzat i les herències de les generacions precedents, com els ‘boomers’.

Localisme contra “el pantà ple d’incerteses”

“A mi em fa gràcia que els ‘boomers’ ens critiquin per l’‘ecoansietat’, quan ells van ser els primers a comprar paper higiènic perquè la pandèmia exterminaria el món. Tot i que tampoc estic molt a favor del terme ‘ecoansietat’. Sí que em plantejo el futur, però prefereixo fer en el present!”, diu Estadella. Preparant el podcast, l’humorista s’ha adonat que els joves tenen moltes pors perquè se’ls ha pintat un escenari amenaçador i perquè les xarxes socials obliguen a voler-ho resoldre tot de forma immediata. La combinació d’ambdues coses, diu, ha estat letal per la salut mental de la generació Z. “Estem sempre navegant un pantà ple d’incerteses”, assegura. 

Però ell està convençut que tot canvi arribarà si es deixa de banda l’egoisme. “Que sí, que els joves de seguida pugem al carro del dramatisme, però en un món globalitzat el que ens salvarà és el localisme. Per això 11Onze, que té una mirada de país, ens pot ajudar a entendre com gestionem els diners”, afirma Estadella, que veu en 11Onze la caixa d’estalvis del futur. “Les caixes d’estalvi sí que eren una estructura de país, n’hi havia una a cada poble i els diners es quedaven allà on s’havien generat. Però tot ha anat creixent tant que ens ha anat capant”, segueix. El jovent té ganes de girar-ho tot com un mitjó, de fer una veritable revolució, i Pasta Z hi contribuirà.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Continua la negociació pels pressupostos generals de l’Estat. És cert que beneficiaran Catalunya? Com ha anat els darrers anys? Ho explica Marta Sibina d’Octuvre.

La promesa de més milions per a Catalunya és recurrent, però cal mirar les dades per saber què acaba passant realment. El que es pressuposta s’executa? Són aquests uns pressupostos progressistes? Ho analitza Marta Sibina, d’Octuvre.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Sigui per la pandèmia arran de la covid-19, o pel fet de reinventar-se quant a serveis amb la relació amb els clients, els bancs revolucionen aquest 2021, donant la volta a la banca que coneixem avui dia. A banda de les 10 tendències que poden canviar en la indústria bancària aquest any, a raó de l’expert Alan McIntyre, fem un petit volteig pels inicis de la banca a Catalunya, perquè per entendre la revolució, és interessant entendre els inicis de la banca a casa nostra.

Amb el ritme frenètic de vida que portem actualment, moltes vegades ens oblidem del moment del canvi dels fets més importants, on donem per fet que la vida sempre ha sigut com la coneixem o la sabem fer anar. En el cas dels bancs, podem dir que des del primer banc que va tenir Catalunya a l’edat mitjana, anomenat “Taula de canvi de Barcelona”, que consistia en uns taulons al carrer, on es comptaven diners, es feien operacions bancàries i on també es feien pagaments i cobraments. Des d’aquesta taula de canvi, creada el 1401 gràcies al Consell de Cent de Barcelona i batejada també com el primer banc públic d’Europa, el món bancari ha donat moltes voltes. Però per quin motiu, a 11Onze, parlem d’història? Doncs, senzillament, per què per entendre el món actual, hem d’entendre l’inici de les coses, i si Catalunya va fer un canvi en la relació bancària després de la pesta de 1348, per què no fer una revolució bancària amb la relació amb els nous clients que a més s’ha transformat, arran de la pandèmia patida el 2020?

Però, què vol dir una revolució? El diccionari de l’Institut d’estudis catalans, defineix “revolució” com: “Un canvi total, radical.” Per fer real aquest canvi, la mirada revolucionària se centra en la necessitat de les persones. Cal adaptar-nos a la nova manera de viure en societat, on anem deixant de fer servir els diners en metàl·lic, i per tant el client ja no busca un caixer a cada cantonada ni tampoc busca haver de desplaçar-se a la seva oficina bancària. El client cerca una bona atenció que alhora sigui ràpida i es vehiculi a través d’una bona operativa web i mòbil.

L’expert Alan McIntyre, de la consultora de serveis tecnològics Accenture, ha fet a la mateixa pàgina web d’Accenture, la seva llista anual amb les 10 tendències més probables d’afectar a la indústria bancària aquest 2021:

1. La primera d’aquesta llista de la revolució bancària de McIntyre, ens diu que anem amb tots els recursos possibles, o no facis cap intent per iniciar el projecte; aquesta tendència podem relacionar-la molt amb el context de canvi que necessita ara mateix la societat després de la pandèmia d’aquest passat 2020, on molts sectors s’han vist obligats a regenerar-se o morir. 
2. La segona tendència McIntyre és aquesta nova normalitat, tan escoltada als mitjans aquest últim any, la lliguem amb el món bancari com una nova estandardització de la banca tradicional a la banca del futur. 
3. La tercera inclinació de McIntyre es defineix com la nova era de les aplicacions bancàries, on els bancs finalitzaran la manera en interaccionar amb els clients com ho han fet fins ara, i seran més que serveis bancaris dintre de les seves apps, oferint nous ventalls d’oportunitat als clients. 
4. En quart lloc, d’aquesta famosa llista bancària, tenim la tendència de la transparència radical d’un banc, on es comparteix tota la informació que el client necessita, aquí trobem un valor afegit: El client té el poder de pensar per si mateix amb la informació que rep del seu banc, això li dona l’oportunitat de decidir ell mateix com i què fer amb el seu capital.
5. La cinquena tendència de McIntyre, ens recorda que s’ha d’estar reconegut no com a ser el millor en alguna cosa, sinó en ser els únics de fer possible el canvi dins el món bancari; ser els innovadors. 
6. En sisè lloc, McIntyre ens avança que l’efectiu deixarà de ser el punt principal de les operacions, donant més importància a un món que ja tenim interioritzat, el dels pagaments digitals. 
7. Com a setena tendència, diu que la banca s’embarca en la sostenibilitat per un món que reconeix les conseqüències macroeconòmiques del canvi climàtic. 
8. La vuitena tendència de McIntyre es defineix com la incertesa en les regulacions nord-americanes després del període d’eleccions del 2021, la qual pot tenir impacte directe en les gestions econòmiques internacionals. 
9. En novè lloc, trobem la importància del regulador digital.
10. I com a última tendència de McIntyre, trobem que els entorns digitals bancaris esdevindran molt més oberts i segurs, deixant enrere els entorns arcaics i tancats típics del món bancari desgastat.

Cal esperar i veure com aquestes tendències de McIntyre van agafant realitat. Mentrestant, cal veure el camí que agafa cada banca en aquesta revolució bancària, i veure fins a quin punt es realitza aquest canvi en la relació amb els nous clients.

1Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els diners digitals han arribat per quedar-se encara que per a molts siguin un gran desconegut. Podria significar això la fi dels diners físics tal com els coneixem?

Cada cop estem més acostumats a pagar per mitjans electrònics, perquè és fàcil, còmode i no necessites portar efectiu a sobre. Ja hem sentit a parlar de les criptomonedes, bitcoins i de les criptodivises. Per aquest motiu, Europa no es vol quedar enrere i crearà la seva pròpia moneda digital, com ja han fet països com la Xina, Suècia o l’Uruguai.

Segons el Banc Central Europeu (BCE), aquesta moneda digital podria arribar d’aquí a uns 4 o 5 anys.
L’euro digital és el que coneixem com una moneda electrònica gestionada i supervisada pel BCE que tant la podran utilitzar els ciutadans com les empreses per pagar, i que no substituirà en cap manera els diners en efectiu, sinó que els complementarà. És el que es coneix com una moneda digital emesa per un banc central, és a dir, una CBDC (Central Bank Digital Currency).
El que sí que és clar és que l’euro digital no serà una criptomoneda, ni un criptoactiu, ha dit el BCE, ja que compta amb el suport de l’Eurozona i seguirà sent la moneda de tots els estats membres.

Quan el podrem utilitzar?

Encara no està fixada una data de llançament, l’únic que sabem és que possiblement serà operatiu d’aquí a 4 o 5 anys aproximadament. En qualsevol cas, crear un tipus de moneda com aquesta, digital, segura, accessible i eficient comporta temps. Recentment el BCE va fer una enquesta pública a la població per veure quin era l’interès sobre la necessitat de crear aquesta moneda digital, la qual va indicar que hi ha una necessitat i una demanda real.

I quins avantatges tindrà?

Seria una alternativa als diners en efectiu en situacions extremes, com ara catàstrofes, en les quals no es pugui utilitzar l’efectiu i en les quals els mitjans de pagament tradicionals, com ara els TPV, no funcionin. Permetria efectuar pagaments més segurs i més ràpids sense intermediaris. També promouria la innovació financera, així com la inclusió en el món de les finances dels països en vies de desenvolupament, cosa que ara els és difícil.

Quina diferència hi ha entre l’euro digital i les criptomonedes?

Les criptomonedes no són diners del Banc Central, per tant, la principal diferència és que els preus de les criptomonedes són volàtils i estan recolzades per empreses o inversors privats.
Amb la posada en marxa de l’euro digital, el BCE estaria blindant l’euro, i permetria als ciutadans utilitzar aquesta forma de pagament de manera segura. Però no tot són bones notícies. Quan utilitzem l’euro digital s’elimina la privacitat que ara tenim amb els diners físics.

La competència de l’euro digital

Una bona part dels Bancs Centrals estan treballant en el desenvolupament de monedes digitals, però hi ha alguns països que ja tenen el procés molt més avançat. En podem destacar tres: d’una banda la Xina, de la qual es desconeix la data de posada en marxa de la moneda digital, anomenada eYuan, però s’estan fent proves del funcionament d’aquesta moneda en transaccions al detall. D’altra banda, l’e-Krona, que és la criptomoneda de Suècia i que el Banc Central ja ha començat a provar. I també l’e-Peso, del qual es va fer una prova pilot l’any 2017 per poder analitzar-ne la idoneïtat.

Segons Christine Lagarde, directora del Banc Central Europeu, l’euro digital és un mitjà de pagament en estudi i del qual es podria fer una prova pilot aquest any 2021, tot i que la seva entrada en funcionament encara es farà esperar. Sigui com sigui, l’entrada de la moneda digital suposaria una autèntica revolució de l’economia tal com la coneixem.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Més de 20.000 sucursals bancàries han tancat a Espanya des de 2008, segons dades del Banc d’Espanya. Si bé fa uns anys la popularitat d’una entitat financera es podia mesurar comptant el nombre de sucursals existents, avui en dia aquesta xifra ja no mesura l’èxit i passa a un segon pla. De fet, actualment qui domina el mercat és justament qui es desmarca de l’oficina com a eix central i aposta per la via digital, centrada en el client i les seves necessitats, com a principal canal per interactuar amb el públic.

No existeix una única causa, però la conseqüència és clara, les oficines tradicionals tal com les coneixem se’n van per no tornar. Els processos de digitalització han accelerat aquest canvi de paradigma, fent possible que el client pugui gestionar les seves finances de manera més autònoma. Ens trobem davant una nova era bancària en què es redefineix la relació entre el client i el seu banc. Un canvi que es pot transformar en una oportunitat que ajudi a millorar aquesta relació, fent que les dues parts en surtin beneficiades.

La nova era bancària, els clients en línia

Actualment, existeix una voluntat creixent per part dels clients de comprar en línia, un fet que també s’ha traslladat a la banca. Ara bé, tal com ja ha passat en altres sectors, la voluntat està per sobre de les vendes reals. Davant d’aquest context, les entitats han apostat per prioritzar l’assessorament com a estratègia per mantenir l’afluència de clients a les oficines, i assegurar-se, així, que el discurs de venda dels seus productes no es perd a través d’una pantalla, on el client rep múltiples estímuls. El risc d’aquesta pràctica és que difumina la línia entre operacions bancàries que podem fer digitalment i l’assessorament que s’obliga a fer presencialment, aconseguint que el pes digital perdi força i no s’aprofiti tot el potencial que les tecnologies ofereixen de manera molt avantatjosa, també en la part d’assessorament.

Els bancs tenen el repte de complir les expectatives dels clients i dotar-los de totes les eines necessàries per oferir una experiència digital plena, àgil i segura. Està demostrat que aquelles entitats que mostren empatia i cuiden l’experiència del client tenen moltes més possibilitats de mantenir la seva fidelització. Per tant, prioritzar al client ja no és només una qüestió de principis que sovint queda desdibuixada, sinó una qüestió de supervivència per part de les entitats. Només aquelles que aconsegueixin veure això i apostar-hi tindran el seu lloc en el mercat assegurat. Per tant, es tracta de potenciar un assessorament personal que no necessàriament passi per la presencialitat en les oficines, però que no allunyi al client d’un tracte personalitzat que li permeti estar connectat digitalment amb el seu banc.

Democratització de la informació i com generar confiança

El procés de digitalització dels productes bancaris i financers aporta una nova problemàtica per la banca actual, però oportunitat per als clients i la banca digital: l’accés a la informació. Comprar un producte bancari passa innegociablement per conèixer-lo i entendre’l, i això implica un control exhaustiu de la informació que arriba al client abans de prendre qualsevol decisió. Una banca digital àgil no és compatible amb contractes excessivament llargs on ni tan sols s’entén la seva nomenclatura. La transparència i la claredat en la informació serà un factor decisiu per guanyar-se la confiança dels clients. 

Situar el client al centre del model de negoci implicarà adaptar l’experiència per fer-la més atractiva. En l’àmbit digital, això exigirà analitzar cadascuna de les accions que ha de fer l’usuari en el seu dispositiu i buscar la manera de fer-ho més simple i intuïtiva. Apostar per crear serveis i plataformes intel·ligents que suposin una proposta de valor suficientment convincent perquè l’usuari hi pugui operar íntegrament. Aquesta proposta atractiva també va més enllà de l’operativa digital i es transforma en política de preus o en la dinàmica d’atraure clients. En el mercat digital són igual d’importants els clients actuals com els potencials clients, i l’estratègia de màrqueting i vendes serà clau per materialitzar aquesta idea a través de totes les eines que ofereixen els processos digitals per arribar als clients. 

Un altre punt clau en la banca del futur serà la personalització de l’experiència bancària. La digitalització permet l’accés a dades i l’anàlisi d’aquestes a través d’intel·ligència artificial, una realitat que des de les entitats es pot utilitzar per identificar necessitats i oferir solucions a mida. Conèixer el client és clau, i la revolució implica fer-ho des del seu punt de vista, des de fora del mercat, per determinar el seu posicionament envers l’entitat i fer la lectura real de necessitats que apropi l’entitat al client i no a la inversa.

Tecnologia per ser econòmicament sostenibles

La conjuntura econòmica, en un entorn amb tipus d’interès baixos, o negatius, i un període d’incertesa econòmica, posa la pressió als bancs per alliberar costos d’estructura i operacions. Accelerar la transformació digital podria ser una de les formes d’aconseguir dos objectius. El primer, disminuir costos de processos, que gràcies a la digitalització seran més eficients. I el segon, assegurar-se un posicionament de mercat competitiu respecte la resta d’entitats. Qui pugui guanyar aquesta “cursa digital” marcarà, sens dubte, el mercat dels pròxims anys.

A més, crear una arquitectura empresarial connectada ajudarà a abandonar processos manuals i en paper per passar a l’era del núvol. Bases de dades, informació, automatització de processos, major seguretat, tot un seguit d’avantatges que, sempre que s’utilitzin de la forma adequada, tindran dos principals beneficiats. Els clients, que veuran com es resolen més ràpidament les seves consultes, gràcies als xats automatitzats. I per altra banda, els treballadors que aconseguiran un estalvi de temps significatiu en eliminar processos feixucs, temps alliberat que podran invertir en accions de qualitat envers els seus clients.

Com ja hem dit, el client és el centre, i aquest procés de connectivitat també va lligat amb l’experiència de client, ja que permet oferir de forma personalitzada el producte adequat, en el moment adequat i pel canal adequat.

La digitalització, un procés d’aprenentatge continu

Com a principal conclusió, el futur de la banca passa per un procés de digitalització que pot portar molts beneficis per tots els implicats, clients, treballadors, i la mateixa entitat. Les entitats poden enfocar-se a situar el client al centre, proporcionant totes les eines necessàries per dotar-los de capacitat decisiva, sempre de manera individual i al màxim de personalitzada. La transformació digital no deixa de ser un aprenentatge diari on constantment cal el feedback del consumidor per trobar un camí correcte. Gràcies a aquest retorn, els petits canvis poden sumar per esdevenir una transformació significativa que pot crear impacte. El gran repte és mantenir el tracte de persona a persona, en plena era digital, i no permetre que la intel·ligència artificial ens allunyi de les relacions humanes de qualitat. Es fa necessari mantenir l’experiència real, tant pels clients com pels treballadors.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.