Catalunya, líder en empreses innovadores

Nombrosos informes i estudis d’entitats com el Mobile World Congress, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa o la Fundación de Estudios de Economía Aplicada no només confirmen que efectivament els catalans fem alguna cosa, sinó que la fem força bé. I així doncs any rere any Catalunya ocupa les millors posicions en rànquings d’innovació.

L’informe de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) és ben concloent: “Catalunya lidera en nombre d’empreses innovadores a l’Estat espanyol, amb el 22% del total. Catalunya lidera tant en producte com en procés de negoci”. Unes xifres que no són producte de la casualitat, sinó d’una aposta conscient i proactiva, tant del teixit empresarial com de l’administració pública. Una altra dada? Segons el mateix estudi, hi ha hagut un creixement del 10,7% de les empreses innovadores en el trienni anterior a l’informe.

Aquesta innovació sempre va lligada a la despesa en recerca i desenvolupament (R+D). I, en aquest punt, les dades també mostren un creixement del 2,4% el 2019 respecte a l’any anterior, tercer any de creixement consecutiu i la xifra més alta de la sèrie històrica. Tanmateix, encara est troba per sota del total de l’Estat espanyol (4,2%) i de la Unió Europea (4,5%).

No hi ha cap dubte que els catalans tenim el talent, la ciència, el teixit industrial i l’esperit emprenedor, però potser ens manca una estratègia de país que sàpiga coordinar acadèmia amb indústria. Hem de poder evitar la fuga del talent que tant ens ha costat formar. I per això ens cal més finançament.

Inversió estrangera i finançament

Segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i de l’Empresa Nacional d’Innovació (ENISA), el 36% de les petites i mitjanes empreses catalanes han rebut préstecs participatius de l’Estat, molt per sobre de la mitjana espanyola i al capdavant amb diferència.

Cal destacar que, per àmbit d’activitat, les pimes del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) apleguen la majoria d’aquest finançament. Un teixit empresarial que sembla ser immune a la pandèmia i segueix creixent amb xifres d’ocupació que són l’enveja del sector. 

Així ho confirma un estudi realitzat pel gabinet d’estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona i el Laboratori de Transferència d’Anàlisi Quantitativa Regional de la Universitat de Barcelona (AQR-Lab), que mostra que el sector de les TIC ha donat feina a 128.700 persones el tercer trimestre del 2020, un 19,1% més comparat amb el mateix període del 2019 i un màxim històric. 

Pel que fa a la inversió estrangera, la Cambra de Comerç de Barcelona ratifica que Catalunya també lidera la inversió productiva per valor dels actius. Unes dades especialment significatives, perquè no estan basades en dades trimestrals o anuals propenses a la volatilitat, sinó en la inversió neta acumulada en períodes de més de deu anys i que, per tant, permeten identificar tendències.

En definitiva, tots aquests informes, estudis i anàlisis confirmen que quan parlem d’innovació no n’hi ha prou a fer coses, i a fer-les bé, sinó que han d’anar acompanyades d’una visió de país que en doni suport.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

L’elevada inflació, la crisi energètica i la pujada de tipus d’interès estan generant les condicions per a que es produeixi una tempesta perfecta sobre l’economia europea. Cada vegada més dades donen credibilitat a aquells que pronostiquen una depressió per als pròxims mesos.

Unes 20.000 pimes van desaparèixer a l’agost en l’Estat espanyol i 90.000 es troben en fallida tècnica. A més, fins a 700.000 tenen seriosos problemes de liquiditat. Així ho indica l’últim baròmetre del Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d’Espanya.

Per si ja ens estem acostumant a les desorbitades xifres d’inflació que ens sacsegen cada mes, aquestes dades sobre l’evolució del teixit productiu posen de manifest la magnitud de la crisi en les pimes, el principal motor de l’economia catalana.

La veritat és que la frenada econòmica avança amb passes de gegant no sols a Catalunya, sinó a tota Europa. La morositat dels préstecs a les empreses va en augment en tot el continent. Per al teixit empresarial serà cada vegada més difícil sobreviure en un context d’elevada inflació i crisi energètica. Una dada reveladora és que els costos de producció a Alemanya han augmentat un 45,8 % en tan sols dotze mesos. Tot indica que s’apropa una «allau» de fallides d’empreses i llars.

Col·lapse imminent?

Tuomas Malinen, professor d’Economia en la Universitat d’Hèlsinki i CEO de la consultora GNS Economics, és una de les veus destacades que adverteixen des de fa mesos que les economies europees estan “a la vora del col·lapse”.

Aquest economista finlandès assenyala que arreglar les deficiències energètiques a Europa probablement portarà anys, la qual cosa podria implicar el tancament permanent de moltes indústries davant la falta de subministrament de gas rus. I no és l’únic que ho pensa, ja que un article recent de ‘The Economist’ també advertia contra el risc de desindustrialització.

Per desgràcia, el sector empresarial europeu s’enfronta a un triple desafiament. En primer lloc, els elevats preus de l’energia empenyen a les empreses a retallar la producció i a tancar fàbriques. D’altra banda, la forta inflació està erosionant la demanda. I en tercer lloc, les pujades de tipus d’interès -han passat del 0% al 1,25% en poc més de dos mesos- estan encarint el crèdit, tant de les empreses com dels consumidors.

Deu passos cap al desastre

Al febrer, Malinen va publicar un fil en Twitter en el qual detallava deu etapes que es podien succeir si esclatava la guerra entre Rússia i Ucraïna.

1. Occident respondria amb sancions.
2. Rússia respondria tancant el gas a Europa.
3. Es produiria un augment massiu dels preus de l’energia a Europa, empenyent al continent a l’estagflació.
4. La inflació assoliria els dos dígits en dos o tres mesos.
5. Els mercats d’actius fluctuarien fortament primer i després es desplomarien.
6. La inflació galopant obligaria el Banc Central Europeu a apujar els tipus de manera ràpida i a detenir el Programa de Compres d’Emergència (PEPP) i la flexibilització quantitativa (QE).
7. El sector bancari europeu s’enfonsaria.
8. El rendiment dels bons sobirans es dispararia.
9. L’eurozona es desmantellaria.
10. Europa cauria en una depressió.

La meitat de les seves prediccions ja s’han complert, així que tot indica que ens encaminem cap a una greu depressió econòmica.

Situació límit

Malinen indica que la velocitat de deteriorament de l’economia és enorme i avisa que el “caos” és qüestió de “setmanes, mesos com a màxim”. Per això, recomanava fa poc acumular diners en efectiu, aigua, menjar i fusta per fer front a la crisi econòmica i social que ens amenaça.

Les condicions actuals podrien ferir de mort a l’economia de mercat i potenciar l’intervencionisme dels Estats. Per exemple, la primera mesura de Lis Truzz, la nova primera ministra britànica, va ser congelar el preu de la factura elèctrica i compensar-lo amb l’emissió de deute. I més d’una trentena de països han implantat restriccions a l’exportació d’aliments, la qual cosa podria generar una nova crisi alimentària.

D’altra banda, Tuomas Malinen adverteix que la Xina no podrà acudir al rescat de les economies occidentals com va succeir després de la crisi financera de 2007-2008 perquè és un gegant econòmic amb «peus de fang», ja que el seu creixement des de 2007 s’ha basat en “un incessant i totalment insostenible estímul del deute”.

En definitiva, cada vegada més economistes opinen que l’enfonsament de l’economia europea ja està en marxa.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Està previst que l’Autoritat de Defensa del Client Financer projectada pel Govern espanyol pugui imposar multes a les entitats financeres de fins al 5% dels seus ingressos i que les seves resolucions siguin vinculants en queixes de fins a 20.000 euros. Es finançaria mitjançant una taxa als bancs de 250 euros per cada reclamació admesa.

L’avantprojecte de llei per a crear l’Autoritat Administrativa Independent de Defensa del Client Financer ja es troba en fase d’audiència pública. Després d’aquest procés, el Consell de Ministres aprovarà el projecte de llei, que previsiblement s’adoptaria en la segona meitat de 2022.

Per a finançar aquest organisme, les entitats financeres hauran de pagar una taxa fixada inicialment en 250 euros per cada reclamació admesa. Amb això es vol incentivar que els serveis de queixes i reclamacions de les pròpies entitats financeres resolguin els conflictes dels ciutadans de manera àgil. El servei serà gratuït per als clients, que podran presentar les reclamacions sense necessitat d’advocat ni procurador.

L’avantprojecte de llei preveu multes a les entitats financeres de fins al 5% dels seus ingressos per a infraccions greus, que seran aquelles que puguin estimar-se com especialment rellevants pel “nombre d’afectats, la reiteració de la conducta o els efectes sobre la confiança de la clientela i l’estabilitat del sistema financer”. A més, les resolucions d’aquest organisme seran vinculants quan els imports reclamats siguin inferiors a 20.000 euros.

Tres nivells per a atendre les reclamacions

La creació d’aquesta autoritat complementa el sistema institucional de resolució de reclamacions en l’àmbit financer, que actualment s’articula en tres nivells: en primer lloc, els serveis d’atenció al client de les pròpies entitats financeres; en un segon estadi, els serveis de reclamacions dels organismes supervisors; i, finalment, els òrgans judicials.

Aquest organisme centralitzarà els actuals serveis de reclamacions del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions. Això permetrà donar un tractament conjunt i coordinat a les reclamacions plantejades pels clients financers i hauria de redundar en una millor anàlisi dels conflictes i rapidesa en el servei.

Model de resolució

Tant persones físiques com jurídiques podran presentar reclamacions davant el nou organisme per incompliments de normes de conducta, bones pràctiques i usos financers, així com per abús de clàusules declarades com a tals pels tribunals corresponents en relació amb els contractes financers.

L’avantprojecte de llei afecta a la totalitat de les entitats financeres: tant entitats de crèdit, com empreses de serveis d’inversió, companyies d’assegurances, establiments financers de crèdit, plataformes de finançament participatiu, prestadors i intermediaris de crèdit, entitats de pagament i de diners electrònics o emissors i prestadors de serveis del sector fintech i de criptoactius.

Amb la finalitat d’assegurar l’accés adequat i inclusiu a aquest sistema de resolució de conflictes, l’avantprojecte de llei estableix el principi d’atenció personalitzada. Per això, es tindrà en compte l’edat, les característiques de la zona geogràfica i el nivell de competències dels ciutadans.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Alemanya afronta una crisi energètica històrica que pot lapidar la seva important base exportadora, provocar una recessió, i que amenaça de causar un efecte dòmino a la resta d’Europa. Gran part del problema és autoinfligit i demostra els perills de seguir la política de sancions dictada pels Estats Units.

Alemanya segueix sent, juntament amb França, el principal motor de la Unió Europea i el tercer major exportador del món, per darrere dels Estats Units i la Xina, que ocupa el primer lloc. Tanmateix, les guerres comercials iniciades pels Estats Units i les subseqüents sancions i contra sancions entre la UE i Rússia, s’han ajuntat amb la crisi de logística i subministrament derivada de la pandèmia per finalment fer trontollar els fonaments de l’economia Alemanya.

Els economistes i els grups industrials alemanys avisen que l’augment dels preus de l’energia, un 35,6 % més elevats que en el mateix període de l’any passat, representa un risc creixent per a les petites i mitjanes empreses que constitueixen la base de l’economia. Una indústria alemanya gairebé paralitzada per l’escassetat d’energia, la considerable pujada de preus i una inflació desbocada del 7,9% són algunes de les dades econòmiques que suggereixen que Alemanya podria estar encaminada cap a una recessió econòmica, si no és que ja ha entrat en recessió en l’últim trimestre.

Una enquesta realitzada a empreses per l’associació industrial alemanya (BDI) entre mitjans d’agost i principis de setembre, mostrava una imatge desoladora del sector, amb un terç de les empreses afirmant que la seva existència estava amenaçada per l’augment dels preus i gairebé el 25% estava considerant l’opció de deslocalitzar part del seu negoci, o en procés de fer-ho.

La inevitable transferència de costos a empreses i consumidors

Des del govern alemany es llancen missatges, sovint contradictoris, que esperonen el malestar de la població. Per una banda, el ministre d’Economia, Robert Habeck, afirmava a mitjans d’agost que Alemanya ha de reduir el seu consum de gas en 20% si vol evitar l’escassetat d’energia aquest hivern. Una xifra només assolible si es redueix considerablement l’activitat industrial.

D’altra banda, després de les crítiques d’economistes i empresaris, pocs dies després anunciava que els dipòsits de gas alemanys estan plens en gairebé un 83% i aconseguiran el 85% de la seva capacitat a principis de setembre, molt abans de límit autoimposat del mes d’octubre.

En aquest context, el govern d’Olaf Scholz ha acordat un nou paquet d’ajudes econòmiques de més de 65.000 milions d’euros per a pal·liar l’impacte de la crisi energètica en la població, que de poc servirà quan després de rescatar a Uniper, el principal subministrador de gas d’Alemanya, s’haurà de fer el mateix amb la segona companyia gasística del país, VNG, la qual cosa assegura un nou cop per als consumidors quan a partir de l’1 d’octubre, les companyies energètiques tindran el vistiplau per tornar a apujar el preu de les factures.

Guanyadors i perdedors

Mentre que els països productors de petroli estan fent l’agost, Europa s’enfonsa i es prepara per a un hivern on sembla que amb prou feines podrà mantenir els llums encesos. Les sancions a Rússia s’han mostrat més efectives en castrar la recuperació econòmica europea que en debilitar una economia russa que tot i la reducció en l’exportació d’hidrocarburs a Europa està obtenint beneficis rècord gràcies a la pujada de preus a causa de les restriccions imposades pels Estats Units i la Unió Europea.

Al mateix temps, Estats Units s’ha convertit en l’exportador mundial més gran de gas natural liquat (GNL) durant el primer semestre de 2022. El negoci és extremadament lucratiu, ja que ven aquest gas tres vegades més car a Europa i armes als països adjacents d’Ucraïna.

L’estira-i-arronsa geopolític entre els Estats Units i Rússia, o amb la Xina, és inevitable. Fins i tot és comprensible, donat l’interès d’Estats Units en voler frenar la davallada del seu poder hegemònic en enfront d’un món creixentment multipolar. El que sorprèn és el servilisme de la Unió Europea pel que fa a política exterior.

La crisi energètica, i més concretament la crisi del gas, era fàcilment evitable. La UE, i específicament Alemanya, podria haver-se negat a participar en la guerra tàctica dels Estats Units contra Rússia, que va esperonar la crisi energètica posant fi a la posada en funcionament del gasoducte Nordstream 2. Ara, sense una alternativa de subministrament clara, ja que la UE també havia paralitzat el gasoducte MidCat, la indústria alemanya es veurà en seriosos problemes per mantenir la seva productivitat. La capacitat d’Alemanya per generar un superàvit econòmic és clau per al finançament de la UE i de països dependents com Espanya. Què passarà si Alemanya deixa de poder sostenir l’economia europea amb els seus beneficis? L’hivern pot ser molt complicat, no només a Alemanya.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’esclat de la bombolla immobiliària a la Xina pot suposar un cop dur per a la ranquejant economia mundial. Cal tenir en compte que la Xina suposa una cinquena part del PIB mundial i gairebé un terç del creixement de l’economia global, així que la greu crisi d’un sector com l’immobiliari, amb un pes enorme en la seva economia, és ja un problema de dimensions globals.

El sector immobiliari i les indústries associades suposen prop del 30 % del producte interior brut (PIB) de la Xina, gairebé el doble que a països com els Estats Units. Els plans d’estímul fiscal i flexibilitat creditícia que van arrencar l’any 2008 per promoure el consum han provocat un creixement descontrolat del sector en els últims 15 anys, per la qual cosa el Govern va decidir prendre mesures fa dos anys per a desinflar l’enorme bombolla immobiliària.

Una d’elles era obligar els promotors a complir estrictes indicadors de salut financera per poder obtenir préstecs dels bancs i altres institucions financeres amb un doble objectiu: d’una banda, frenar l’especulació per a reduir els preus i tornar a fer accessible l’habitatge a les classes mitjanes i, per l’altra, reduir el pes del sector immobiliari en l’economia xinesa.

La realitat és que molts promotors acumulaven deutes enormes. Com no han pogut demanar préstecs amb les noves normes, el sector s’ha trobat amb greus problemes de liquiditat. Les dificultats per les quals estan travessant grans grups, com Evergrande o Kaisa Group Hòldings, i la fallida de moltes constructores posen de manifest l’abast de la crisi.

La revolució de les hipoteques

En els últims mesos, el tancament o la falta de liquiditat d’aquestes constructores ha portat al retard o a la paralització de moltes promocions, així que desenes de milers de compradors han decidit negar-se a continuar pagant les quotes dels seus préstecs. I això suposa un greu problema per al sistema financer. Els préstecs afectats per aquestes protestes podrien ascendir a 145.000 milions d’euros, segons la consultora S&P Global Ràtings, i altres analistes fins i tot calculen que l’import podria ser major.

Tota aquesta situació ha portat al fet que en menys d’un any el preu dels immobles hagi caigut fins a un 30 %. I l’economia xinesa pateix les conseqüències de la paralització del mercat immobiliari. L’escenari comença a semblar-se molt al d’Europa i els Estats Units a partir de 2007, amb la creació de ciutats i aeroports fantasma, així que els dirigents xinesos s’esforcen per contenir el que podria ser el major enfonsament immobiliari mai vist en el món. Les seves conseqüències podrien marcar l’evolució econòmica mundial en la propera dècada.

De moment, en el segon trimestre de l’any Xina va créixer només un 0,4 % respecte al mateix període de l’any anterior, quan la previsió era que augmentés un 1 %. I si comparem el PIB amb el del primer trimestre, es va produir una reculada del 2,6 %.

A més de la crisi del sector immobiliari, en aquestes dades han pesat molt la política de “zero covid”, que ha provocat grans restriccions de mobilitat i problemes de producció, així com la caiguda de la demanda exterior per la recessió que plana sobre l’economia global. Com a conseqüència, l’atur entre els joves ja s’acosta al 20 %.

Vents de crisis

Tot apunta al fet que la situació empitjorarà. Si bé el país ha augmentat la seva quota de fabricació mundial des que va començar la pandèmia, la demanda exterior sembla que caurà en picat en els pròxims 12 mesos a causa de la recessió global.

D’aquí l’enorme paquet de mesures presentat pel Govern a l’agost, que inclou la inversió de 300.000 milions de iuans (44.000 milions d’euros) en infraestructures, una ampliació dels préstecs als governs locals per valor de 500.000 milions de iuans i la rebaixa dels tipus d’interès.

Cal tenir en compte que la Xina suposa gairebé una cinquena part del PIB mundial i el seu creixement representa gairebé un terç del creixement global, així que l’alentiment del gegant asiàtic pot provocar greus problemes estructurals en el sistema global. A més, mentre que en l’anterior crisi financera global Xina va ajudar al rescat de l’economia amb la compra d’ingents quantitats de deute públic d’altres països, aquesta possibilitat serà ara molt improbable.

En un estudi realitzat l’any 2019, la Reserva Federal dels Estats Units estimava que una caiguda del 8,5 % del PIB de la Xina provocaria un descens del 3,25 % en les economies avançades i de gairebé el 6 % en les emergents.

Una tardor difícil

Xina afronta amb moltes incerteses el Congrés del Partit Comunista que es farà a la tardor, en el qual s’espera que l’actual president, Xi Jinping, sigui triat per a un tercer mandat. En aquest mandat, haurà de fer front a greus problemes estructurals, la desacceleració del creixement per la reducció de la demanda exterior i una alta taxa de desocupació entre els joves. Fins i tot podria haver d’afrontar la marxa de moltes empreses estrangeres que operen al país.

Igual que Europa es constipa quan Alemanya esternuda, les malalties de tot el món s’agreujaran si l’economia xinesa perd el seu vigor.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Nombroses economies avancen inexorablement cap a la recessió. De moment, ja ha arribat als Estats Units, que acumula dos trimestres seguits amb un creixement negatiu. I s’espera que en els propers mesos arribi a l’Eurozona i altres països desenvolupats.

Bona part de les principals economies del món entraran en recessió en els pròxims mesos si no ho han fet ja, com succeeix amb Estats Units, que ha encadenat dos trimestres de contracció del seu Producte Interior Brut (PIB). Entre els afectats estarien l’Eurozona, el Canadà, el Regne Unit, el Japó, Corea del Sud i Austràlia, segons un informe del proveïdor de serveis financers Nomura que recull la CNBC.

La situació d’aquestes economies s’agreuja mes a mes per les agressives polítiques monetàries dels bancs centrals, que intenten controlar la inflació apujant amb força els tipus d’interès. Com a conseqüència, l’economia tendeix a alentir-se, ja que el finançament per a empreses i famílies s’encareix. Comprar un habitatge, un cotxe o qualsevol altre bé a terminis resulta cada vegada més costós.

Els Estats Units, ja en recessió

L’economia d’aquest país encadena dos trimestres consecutius amb reculades en el seu PIB, per la qual cosa tècnicament ja ha entrat en recessió. En el primer trimestre de l’any es va contraure un 0,4 % i en el segon, un 0,1 %.

Cal tenir en compte que la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units va apujar el tipus d’interès oficial 0,75 punts tant al juny com al juliol, i no descarta un altre augment «inusualment alt» al setembre segons com evolucioni la inflació. I la cosa no pinta gaire bé perquè l’IPC interanual es va situar al juny en el 9,1 %, el major percentatge en més de 40 anys, i al juliol va ser del 8,5 %.

En aquest context inflacionari, molts analistes consideren que la recessió es podria allargar fins l’any 2024 per la necessitat de seguir apujant els tipus d’interès, com ja va fer Paul Volcker a principis dels anys vuitanta a costa d’uns nivells de desocupació que van arribar a superar el 10 %. En aquest sentit, Bank of America preveu que l’atur augmentarà del 3,6 % al 4,6 %.

S’espera que la feblesa de l’economia dels Estats Units es contagiï al Canadà, que entraria en recessió en el primer semestre de 2023.

Europa segueix els passos dels Estats Units

L’evolució dels Estats Units és molt important per a Europa pel poder d’arrossegament de la primera economia mundial. Com indica Bloomberg, Goldman Sachs estima que l’Eurozona entraria en recessió a final d’any, després de contraure’s el PIB un 0,1 % en el tercer trimestre i un 0,2 % en el quart.

En aquest sentit, l’índex compost de gestors de compres, que mesura l’activitat manufacturera, va caure a l’agost de 49,9 a 49,2 punts, el seu nivell més baix en 18 mesos. Alemanya va patir el descens més intens dels últims dos anys i a França l’activitat es va reduir per primera vegada en un any i mig. La caiguda de la demanda fa que el sector manufacturer continuï acumulant productes acabats que no es venen.

En l’Eurozona podria produir-se una situació d’estagflació, amb una caiguda del PIB de fins al 4 % i una inflació amb xifres pròximes al doble dígit, que assolirien el seu pic a l’octubre d’enguany, segons Moody’s.

Alemanya i Itàlia podrien veure’s especialment afectats per l’alentiment econòmic. En el cas dels italians, influirà negativament la inestabilitat política, mentre que per als alemanys serà fonamental l’evolució del flux de gas rus, ja que d’ell depèn gran part de la seva indústria.

El ‘Brexit’ no salvarà de la recessió al Regne Unit. El Banc d’Anglaterra estima que el PIB britànic començarà a contreure’s en l’últim trimestre de l’any i que continuarà descendint fins al quart trimestre de 2023. Pel camí hi haurà noves pujades de tipus d’interès i la inflació podria arribar a superar el 13% a l’octubre d’enguany,

Incertesa a Catalunya

Per sort, l’economia catalana estaria entre les menys afectades de l’Eurozona. De moment, el PIB continua creixent, amb un avanç de l’1,5 % en el segon trimestre de l’any, tot i que no es pot passar per alt la caiguda de l’activitat en el sector industrial, molt afectat per l’augment de costos de les matèries primeres i de l’energia. I tampoc la destrucció d’ocupació al juliol i agost. Són dades que no conviden a l’optimisme.

D’altra banda, el Banc d’Espanya ja ha constatat l’enduriment de les condicions de finançament a les llars i a les empreses. El regulador bancari adverteix en un informe d’una «contracció de l’oferta de crèdit a les pimes en els pròxims mesos», mentre que “les peticions de préstecs per a adquisició d’habitatge haurien continuat creixent” malgrat l’augment dels interessos.

Llums i ombres del gegant xinès

La seva situació no és idíl·lica, però la Xina es manté de moment allunyada de la recessió, tot i que el seu PIB es va contraure un 2,6 % en el segon trimestre de l’any a causa dels confinaments. Cal tenir en compte que al març i abril es van imposar tancaments totals o parcials en els principals centres del país.

D’altra banda, en contra de la tendència general, el Banc Central de la Xina va decidir baixar per sorpresa les seves taxes d’interès per aportar una mica d’oxigen a l’economia. En termes interanuals, l’economia de la Xina va créixer un pírric 0,4 % en el segon trimestre, molt per sota de l’1 % estimat pels experts.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’inici del curs escolar el 5 de setembre ve acompanyat d’un increment de fins al 23% en el preu dels articles bàsics i material escolar respecte al darrer any. L’abaratiment del transport públic sent l’únic factor que pot compensar l’espiral inflacionària.

La pujada de preus que notaran les famílies se suma a l’estrès financer habitual de la tornada a l’escola durant període entre agost i setembre, que concentra el 60% de la despesa total d’un alumne al llarg del curs escolar. Una tornada a la rutina marcada per una inflació desbocada que implica una despesa extraordinària per a moltes famílies que en prou feines s’ho poden permetre.

La pandèmia i els problemes de logística han fet augmentar fins a un 45% el preu del paper, que, així i tot, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), només s’ha traduït en un increment relatiu del 23% en els preus dels articles de papereria, com quaderns i folis, en bona part gràcies al fet que la majoria de les comandes ja fa mesos que estaven tancades. Tot i això, els llibres de text estan entre el material escolar que més s’ha apujat (entre un 5% i un 20%) en comparació amb el curs passat. 

La despesa en llibres i altres articles de papereria no és l’única cosa que amoïna als pares, els infants creixen i han de canviar de vestuari sovint. Una despesa especialment significativa pels pares que porten els infants a un centre que requereix uniforme. El preu de la roba i el calçat ha augmentat de manera considerable i segueix la tendència marcada per la inflació generalitzada, tot i que es manté per sota del 10%. 

Menjadors escolars i escoles concertades

El mes de maig passat, el Govern va confirmar que establia un topall màxim de 6,54 euros diaris, 21 cèntims més que fins ara, pel servei de menjador en aquells centres públics en què l’espai del migdia dura dues hores i mitja, o fins a 7,19 euros si els alumnes són comensals esporàdics. 

El Ministeri d’Educació justificava la pujada de preus amb la inflació i les revisions dels convenis col·lectius que feien créixer els costos de personal. Un argument que també fan servir les escoles concertades, on es calcula que s’aplicarà un increment general de fins a un 3% en les quotes que cobren aquestes escoles. Especialment significatiu a Catalunya, que juntament amb Madrid, és la comunitat autònoma que compta amb la xarxa més àmplia, i proporcionalment més gran, d’escoles concertades.

La reducció de les tarifes del transport públic, l’economia circular dels bancs de llibres que tenen alguns centres escolars per contribuir a la reducció de despeses, i les ajudes que es poden sol·licitar als mateixos centres educatius, als ajuntaments i consells comarcals, són opcions a tenir en compte per les famílies que no puguin assumir aquesta situació inèdita d’inici del curs escolar.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Espanya sembla anar un pas per davant d’Europa en l’evolució de la inflació. Els preus han augmentat abans i amb més intensitat, amb la qual cosa s’ha ressentit més el consum de les famílies. Però només sembla qüestió de temps que Europa també s’estrenyi el cinturó.

L’economia espanyola mostra símptomes d’estancament. El PIB espanyol únicament va créixer un 0,3 % en el primer trimestre de 2022, segons dades de l’INE. En gran part, aquest raquític increment es deu a la contracció del consum de les llars en un 3,7 %, la primera taxa negativa en el consum familiar en l’últim any.

Després d’una caiguda del PIB de gairebé un 11 % en 2020 a causa de la pandèmia, s’esperava una intensa reactivació econòmica a mesura que s’aixecaven les restriccions, però el creixement en 2021 es va limitar a un modest 5,1 % i les primeres dades de 2022 no conviden a l’optimisme: la majoria d’organismes internacionals, bancs i agències d’anàlisi ja estan revisant a la baixa les seves previsions de creixement per a enguany.

Malgrat la recuperació del mercat laboral, la incertesa ha frenat el consum intern. Com a conseqüència, les dades macroeconòmiques no han aixecat el vol en cap moment.

El llast de la inflació

A aquests dubtes sobre el futur de l’economia s’ha sumat en l’últim any un element molt més tangible: la inflació. La pandèmia va fer que els preus es continguessin durant 2020, que va acabar amb una reculada de l’IPC del 0,5 %. Tot i això, des de març de 2021 els preus han pujat amb força i de forma gairebé ininterrompuda.

El major increment es va produir al març d’enguany. En només un mes els preus es van disparar un 3 %, amb la qual cosa la taxa interanual va arribar al 9,8 %, la més alta des de mitjans dels anys vuitanta. Tot i que la tendència inflacionista s’ha moderat lleugerament a l’abril, amb un 8,3 %, continua tractant-se d’un percentatge que desincentiva el consum.

L’energia és la principal responsable d’aquests nivells d’inflació. Cal tenir en compte que el preu de l’electricitat ha augmentat entorn d’un 80 % en un any i els carburants més d’un 50 %. Es tracta d’increments molt superiors als d’altres països europeus, especialment en el cas de l’electricitat.

Risc de contagi europeu

Europa corre el risc de seguir els passos d’Espanya quant a la contracció del consum, ja que la bretxa inflacionària s’està estrenyent. Si bé la diferència entre la inflació espanyola i la mitjana de la Unió Europea a finals de 2021 era de l’1,3 %, a l’abril es va reduir fins al 0,9 %. I és que Europa no és aliena a l’encariment de l’energia, que ja li costa gairebé un 40 % més que fa un any.

Mentre que la inflació sembla haver tocat sostre a Espanya, és probable que continuï pujant a països com Alemanya, França o Itàlia, la qual cosa dificultaria encara més la recuperació de les grans economies europees.

No podem oblidar que l’estancament econòmic ja és un fenomen generalitzat a Europa. En el primer trimestre de l’any el PIB de l’eurozona només va créixer un 0,2 % i França, una de les locomotores de la Unió Europea, va sorprendre amb un PIB pla.

La situació pot complicar-se encara més, ja que s’espera una pujada del preu del diner per part del Banc Central Europeu al juliol. Aquesta mesura, destinada a frenar la inflació, refredarà encara més l’economia, amb la qual cosa Europa sembla condemnada a estrènyer-se el cinturó.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

La Unió Europea està ultimant els detalls de la legislació per a un fons de garantia comú de dipòsits que entraria en vigor el 2028. En una primera fase es limitaria a donar suport als fons de garantia nacionals, per a més endavant convertir-se en un fons únic europeu per a tots els dipositants.

El Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) garanteix que, si un banc fa fallida i no pot fer front a les obligacions amb els clients, els estalvis que tenim a les entitats bancàries del país mitjançant la imposició d’un termini fix estan protegits fins a un màxim de 100.000 euros per persona física o jurídica. D’aquesta manera, el FGD del país es faria càrrec de compensar als titulars dels comptes els estalvis de fins a un màxim de 100.000 euros.

Segons l’últim informe anual del FGD, l’Estat espanyol disposava de 4.191 milions d’euros l’any 2020, contra un màxim històric de 958.900 milions d’euros que els clients tenien en dipòsit el 2021, d’acord amb les dades ofertes pel Banc d’Espanya. O en altres paraules, el total acumulat pel Fons de Garantia de Dipòsits només cobriria un 0,5% dels dipòsits garantits a aquesta data. Per tant, el FGD no està en condicions d’afrontar fallides bancàries.

Una nova empenta a la unió bancària

Davant d’aquest forat negre que no és exclusiu del FGD espanyol i que impediria cobrir les pèrdues de múltiples fallides d’entitats bancàries, la Unió Europea va decidir accelerar la unió bancària dels Estats membres de l’eurozona. El president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, va presentar un pla als ministres d’Economia de l’eurozona en el qual planteja dues fases per a posar en pràctica un fons mutualitzat per a garantir els dipòsits.

En la primera fase, que es preveu entri en funcionament el 2025, es posaria en marxa un mecanisme de garantia europeu que donaria suport als fons de garantia nacionals, concedint-los préstecs, quan, en cas de fallida bancària, no tinguessin prou capacitat per retornar els dipòsits garantits de fins a 100.000 euros o finançar la resolució de l’entitat. En funció de la solvència i l’exposició de les entitats bancàries al deute sobirà del seu Estat, es determinaria la contribució de cada país a aquest fons europeu.

Posteriorment, el 2028 entraria en vigor una segona fase que consistiria a passar a un sistema mutualitzat en el qual un fons europeu comú es faria càrrec de protegir els dipòsits de tots els Estats membres. Durant anys, aquesta proposta s’ha topat amb l’oposició d’Alemanya, que es mostrava poc inclinada a assumir el risc de mutualitzar la protecció dels dipòsits dels països perifèrics.

Les EMI asseguren el 100% dels dipòsits

A diferència dels bancs tradicionals, les entitats financeres com 11Onze, amb llicències EMI, de les sigles en anglès d’Electronic Money Institution, estan obligades a garantir el 100% dels dipòsits dels seus clients. Diners que no formen part del balanç de la mateixa EMI i, en conseqüència segueixen protegits per l’assegurança, que garanteix la recuperació total dels estalvis en cas de fallida de l’entitat financera.

Addicionalment, les entitats financeres amb llicència EMI no estan autoritzades a vendre productes bancaris d’alt risc, ni a promocionar productes d’inversió, ni tampoc a recomanar operacions que comportin risc de crèdit als clients. Tanmateix, i, al contrari dels bancs tradicionals, no estan autoritzades a fer servir els dipòsits dels clients per a préstecs. Per tant, ofereixen un risc zero i asseguren que els estalvis dels seus clients estan 100% segurs, independentment de la regulació europea referent a la garantia de dipòsits.

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

Espanya només ha executat una tercera part dels fons europeus destinats a la recuperació de l’economia, convertint-se en el país de la Unió Europea que més fons retorna. Publiquem un excel·lent article de VIA Empresa, on David Garrofé fa una anàlisi de la situació en què es troben les adjudicacions de les ajudes europees.

Next Generation: Fons de recuperació? No, fons de devolució

La deficient gestió de les inversions europees per part de l’Estat allunya la possibilitat d’una transformació del model econòmic espanyol

David Garrofé – Empresari

Alguna cosa no s’està fent bé quan tot i que la majoria de la gent es pensa que Espanya és receptor net dels fons europeus, la realitat és que s’ha passat de ser un estat receptor dels fons de solidaritat en uns 8.000 milions d’euros a ser un aportador net en més de 5.000 milions en el darrer període operatiu del 2014 al 2020.  El misteri? Doncs que aquest país només ha gastat el 35% dels fons aprovats per Brussel·les i ha deixat d’executar el 65% dels fons disponibles, segons es reconeixia el setembre del 2020.  De fet, Espanya és el país que més fons retorna de la UE. Un autèntic despropòsit tenint en compte les elevades taxes oficials d’atur i l’endarreriment endèmic en la inversió tant pública com privada en innovació.   

Si volem esbrinar les causes penso que són prou evidents, i alhora tristes: uns marcs legals i operatius feixucs, molt burocratitzats i complexos de gestionar per la majoria de mortals. Cal a més sumar a la complexitat europea, la de les nostres administracions que també hi posen una capa extra de requeriments innecessària amb un nivell de control per part dels organismes d’intervenció que espanta els propis gestors públics. Està clar que la malfiança creixent sobre els administrats i la voluntat d’autoprotegir-se per part del funcionariat ha necrotitzat gran part de l’administració pública. Per acabar-ho d’adobar, tret de les zones territorials reconegudes com a zones objectiu 1 pel seu baix desenvolupament econòmic, la resta dels territoris, Catalunya al capdavant, només pot accedir a un 50% del cofinançament dels programes.

Amb aquest panorama històric d’incompliments i devolucions, afegim-hi ara els famosos i esperats fons de recuperació o Next Generation dissenyats per la UE

Podria explicar un munt d’anècdotes de comunitats autònomes i d’alguns ministeris que directament renuncien a presentar projectes per manca d’idees o encara pitjor, per la mandra i/o desconeixement a l’hora gestionar-ho. Literalment allò del “nen no t’emboliquis” però en lloc de referir-se a la política, estem parlant de les palanques essencials de desenvolupament de la nostra economia i del benestar col·lectiu.

Amb aquest panorama històric d’incompliments i devolucions, afegim-hi ara els famosos i esperats fons de recuperació o Next Generation dissenyats per la UE perquè Europa fes un salt endavant en l’àmbit de la innovació, la sostenibilitat i la digitalització i deixés de perdre posicions respecte a la Xina i els EUA en el marc de la pandèmia de la COVID. Estem parlant que només a Espanya li correspondrien inicialment uns 141.000 milions dels quals uns 70.000 milions serien en forma de crèdit, a executar en 4 anys. Ara sí, ens dèiem, Europa reacciona i ho vol fer ràpidament i bé com es va fer amb el Pla Marshall l’any 1947. Mirin, doncs la realitat està sent ben diferent, ni s’està fent ràpidament ni bé, i m’explicaré tot seguit.

En un primer moment i llegint la declaració de motius del programa Next Generation, semblava clar que es volien focalitzar aquests fons en programes transformadors de les economies regionals amb un fort protagonisme de les empreses per motivar-les a col·laborar entre elles i amb els organismes de recerca i innovació. També es proclamava que es posarien en marxa de forma imminent a principis de l’any 2020 i que es tindrien els criteris d’actuació en temps i forma. La realitat ha estat  una altra. Desenes de consultores, bàsicament radicades a Madrid i amb bones connexions personals i professionals amb els polítics i tècnics de l’administració central, es postulaven com a úniques vies per aconseguir el preuat coneixement de com accedir als fons. A major confusió, major facturació, s’atrevien a dir en privat. Aquest desori funcional va afectar també a Catalunya i el govern català va crear el CORECO, un comitè de selecció de projectes estratègics que acabés presentant en un sol paquet tots els projectes catalans. Una bona iniciativa per animar a les empreses a identificar projectes col·laboratius d’impacte i on es van presentar més de 542 projectes molt interessants que implicaven a milers d’empreses que havien de mobilitzar uns 42.000 milions d’euros. D’aquests, el govern català el dia 2 de febrer del 2021, veient que el Ministeri d’Indústria volia seleccionar-ne pocs però molt grans anomenats PERTE, va optar per seleccionar, reduir i compactar tots els que havia rebut per deixar-ne només 27. Calia doncs esperar a tindre clars els criteris de la convocatòria estatal per a presentar-los a Madrid.

Primer gran avís per a navegants: el Secretari General d’Indústria, Raúl Blanco, es va despenjar a l’endemà, el 3 de febrer del 2021, en unes declaracions públiques afirmant que el paquet presentat per la Generalitat era “electoralista” i per tant desqualificant tota la feina feta per molts empresaris, universitats i centres de recerca. El missatge era clar. El Govern Sánchez no deixaria aquesta cornucòpia econòmica en mans de les comunitats autònomes ni es deixaria perdre els rèdits polítics del seu repartiment. El Next Generation seria un programa centralitzat en un 90% i deixaria als territoris decidir sobre un minso 10%. Això si, com que la capil·laritat d’aquests era imprescindible per arribar a les empreses i assolir la despesa esperada per Brussel·les, va garantir a ERC que “territorialitzaria” el 50% dels fons a canvi de l’aprovació dels pressupostos generals de l’estat. La realitat és que el Govern central dissenya i valida les convocatòries segons el seu criteri i Catalunya ha de contractar més de 400 tècnics per gestionar la paperassa i justificació d’aquest 50%. Mentrestant l’altre 40% de fons va a parar en projectes on el Ministeri creu oportú. Negoci de Roberto las Cabras.

La màquina de fer bitllets està desbocada i encara algú culpabilitza principalment a Rússia de la nostra inflació. I és que no hi ha més cec que el que no hi vol veure

El 26 de maig del 2022, Brussel·les, després de rebre moltes queixes de diferents organismes, patronals, i comunitats autònomes, i veient l’evolució de les poques convocatòries i escàs pressupost disposat del Next Generation, exigeix al govern espanyol la participació activa dels territoris per dissenyar polítiques i programes. Al mateix temps veient que la recuperació econòmica espanyola està sent més petita i lenta del que s’esperava, incrementa els 141.000 milions d’euros amb 22.000 milions més. La màquina de fer bitllets està desbocada i encara algú culpabilitza principalment a Rússia de la nostra inflació. I és que no hi ha més cec que el que no hi vol veure.

La Ministra d’Afers Econòmics Nadia Calviño el 19 de juliol del 2022, veient-se molt pressionada per Brussel·les i havent rebut una addenda econòmica que no sap com gastar, obre a les comunitats autònomes la possibilitat de presentar projectes propis, dels quals Catalunya n’ha presentat per un import superior als 2.000 milions d’euros, sense que a data d’avui tingui cap resposta.

Tot apunta que estem davant d’un nou Plan E del President Zapatero que es va dedicar el 2009 a generar despesa pública sense cap sentit per animar l’economia. Serveixi d’exemple la convocatòria del 28 de maig del 2021 adreçada als Ajuntaments per fer rehabilitacions d’habitatges i canviar enllumenats públics. Clars exemples d’objectius innovadors i transformadors de la nostra economia.

No cal ser cap profeta per veure com acabarà la festa: Una acumulació de devolucions dels fons europeus clàssics als que se sumaran els del Next Generation amb reduïts impactes en el creixement del PIB del país, com a hores d’ara posen de manifest el Banc d’Espanya i l’Airef i amb una imperceptible transformació del nostre model econòmic. Mirin el que va fer l’agost del 2021 la Hisenda Pública deixant de publicar les dades sobre les transferències dels recursos del fons a les empreses. Nul·la transparència per por a la crítica i el descrèdit polític. Aconsello a qui li agradi seguir aquest tema que no dubti en  anar a buscar els bons informes de seguiment de l’aplicació dels recursos que està fent la CEOE en el seu observatori on constata que el nivell d’execució actual és del 25%. Sobren comentaris.

Si en aquest país parléssim menys dels pressupostos i més del retiment de comptes, probablement no patiríem tants problemes

Algun lector em podria retreure que no està gens bé denunciar les gestions d’altri sense fer propostes d’esmena i com que no costaria gaire fer-ho mínimament millor acabaré aquest article amb tres propostes concretes, ràpides i d’impacte

1. Territorialitzar de veritat i urgentment els fons. Catalunya té grans projectes i capacitat d’execució
2. Utilitzar la política fiscal i permetre deduccions fiscals a les empreses que facin projectes innovadors transformadors. Seria més ràpid, eficient i menys burocratitzat. Ja ho estan fent països com França, Dinamarca o Itàlia
3. No utilitzar els fons com una eina de política electoral utilitzant-los per finalitats impròpies respecte al seu disseny original. Les necessàries actuacions en l’àmbit social s’han de finançar amb els PGE o els fons europeus expressament previstos.

Si en aquest país parléssim menys dels pressupostos i més del retiment de comptes i d’acord amb això valoréssim els nostres governants i les seves polítiques, probablement no patiríem tant aquests problemes. 

Pots llegir l’article original aquí

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!