Retallades i reformes, peatge del rescat a Espanya

Quin preu tindrà el rescat del Banc Central Europeu per a evitar que es dispari la prima de risc del deute espanyol? Durant l’última dècada, la Unió Europea ha estat molt tolerant a l’hora d’exigir a Espanya el compliment dels seus compromisos. Però el volum de deute es fa cada vegada més insostenible, així que les retallades i les reformes semblen inevitables en un futur pròxim.

 

El Banc Central Europeu (BCE) va anunciar a mitjan juny la seva intervenció per evitar que es disparin les primes de risc de Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal. En el fons, es tracta de nous rescats davant la desconfiança dels mercats cap a unes economies amb un deute disparat i un clar desequilibri en els seus comptes.

L’ajuda no suposa un xec en blanc, com no ho va ser cap dels rescats anteriors. Tot indica que la màniga ampla que s’ha concedit a Espanya en l’última dècada a l’hora de complir els seus compromisos de reformes podria acabar-se en breu. De moment, però, les regles fiscals que limiten el dèficit públic al 3% anual i el deute al 60% del PIB seguiran congelades en 2023.

Un informe de la Comissió Europea publicat al maig recalcava que l’endeutament espanyol supera els “nivells de prudència”, per la qual cosa podria desestabilitzar al conjunt de la UE a causa dels “desequilibris macroeconòmics”. Els tècnics comunitaris ja han demanat la introducció de mesures per mitigar el risc a llarg termini de la sostenibilitat fiscal, que haurien de ser adoptades aquest mateix any.

 

Pensions i mercat laboral

Davant aquesta situació, els jubilats podrien ser els grans damnificats. Les pensions suposen pràcticament un terç del pressupost de l’Estat espanyol, així que resulta la partida amb més marge per a la retallada. De fet, el Govern ja es planteja l’ampliació del període de referència per al càlcul de les pensions.

L’altre gran cavall de batalla de la Comissió Europea és la flexibilització del mercat laboral per reduir el percentatge d’aturats, que és el doble a Espanya que en el conjunt de la UE. Òbviament, aquesta reducció de la desocupació per millorar els comptes estatals portarà aparellada una certa precarització.

Sigui com sigui, l’objectiu de Brussel·les és que el deute espanyol se situï l’any que ve per sota del 114% del PIB. I estan per concretar les exigències que realitzarà al Govern espanyol quant a l’abast de les retallades i reformes. En qualsevol cas, és evident que el grau d’exigència en el compliment dels compromisos augmentarà. El gran creixement del deute durant l’última dècada no permeten una altra opció.

 

Tercer rescat a Espanya

Aquest és el tercer “rescat” d’Espanya, després del de 2012 al Govern de Mariano Rajoy per salvar la banca i el concedit fa dos anys a l’Executiu de Pedro Sánchez per afrontar els estralls de la pandèmia.

El primer va suposar la injecció de 100.000 milions d’euros a canvi de la signatura d’un “memoràndum d’entesa”. Tot i que aquest document se centrava sobretot en la reforma del sector financer, també abordava aspectes macroeconòmics. L’acord exigia rebaixar el dèficit anual del 6,3% en 2012 al 2,8% en 2014, amb les conseqüents retallades i pujades d’impostos que això va implicar. A més, el document establia que es vigilarien “estretament i regularment” els progressos en la reducció del dèficit i l’aplicació de reformes estructurals per ”corregir els desequilibris macroeconòmics”.

També els 140.000 milions d’euros que va prometre la UE fa ara dos anys a Espanya entre subvencions i préstecs implicaven condicions molt similars a les d’un rescat complet. Les ajudes s’estan lliurant per trams i el desemborsament se supedita a l’aplicació de les reformes promeses pel Govern espanyol. De nou, aquestes acabaran afectant en un moment o un altre sobretot al sistema de pensions i al mercat laboral.

El Govern espanyol ha d’enviar cada any a la Comissió Europea un pla d’estabilitat que examinen amb lupa a Brussel·les. I, tot i que no hi ha “homes de negre” a Madrid, qualsevol Govern europeu pot paralitzar els pagaments dels fons Next Generation si considera que Espanya no compleix allò que va prometre.

 

Les experiències grega i italiana

Fins a on podria arribar el pla de retallades i reformes que exigeixi la UE a Espanya? Els casos de Grècia i Itàlia demostren que als tecnòcrates europeus no els tremola el pols a l’hora de prendre mesures per a equilibrar els comptes.

Entre 2010 i 2018, el país hel·lè va viure un “corralito”, va aplicar múltiples retallades, va vendre empreses públiques i va reduir les pensions més d’un terç, a més de passar múltiples crisis polítiques. Es calcula que més de 400.000 grecs van haver d’abandonar el país durant aquest període. I, en el cas d’Itàlia, es va arribar a forçar l’any 2011 el canvi de primer ministre i el nomenament d’un Govern tècnic gairebé dissenyat per Brussel·les.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Les claus de la inevitable crisi de deute

6min lectura

Tots els índex de previsió econòmica indiquen que ens

Economia

Espanya quadruplica el deute

4min lectura

Espanya ha passat d’un deute públic de 384.662 milions d’euros

Economia

Espanya, a la corda fluixa

5min lectura

La intervenció del Banc Central Europeu ha retornat una certa



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Francesc Estafanell PujolFrancesc Estafanell Pujol says:
    Francesc de Borja

    A veure per on ens arribaran les garrotades, Creieu que s’apunaran a curt termini els interessos als dipòsits atermini?

    • Mireia CanoMireia Cano says:
      Mireia

      N’anirem fent el seguiment, Francesc, a veure cap a on evoluciona tot plegat! Gràcies pel teu comentari 😊

      Fa 5 mesos
  2. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Estem en una situació límit, a banda de les pensions, crec q a la sanitat també li tocarà el rebre.

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Molt probablement ens tocarà el rebre a tots plegats, la situació no és bona i el que ha passat durant aquests últims anys, sumat a la nefasta gestió econòmica i política, farà que vinguin temps difícils. Moltes gràcies pel teu comentari, Manel!!!

      Fa 5 mesos

Deixa una resposta

App Store Google Play