La polèmica gestió dels fons Next Generation

Els fons Next Generation de la Unió Europea haurien d’aportar 140.000 milions d’euros a l’economia espanyola entre ajudes i préstecs. Mentre el Govern central presumeix d’una gestió exemplar, comunitats autònomes i organitzacions empresarials critiquen colls d’ampolla que alenteixen l’arribada dels diners a l’economia real.

 

El Programa d’Estabilitat 2022-2025 del Govern espanyol preveu que, juntament amb l’impacte de la guerra i la recuperació de l’activitat turística, “el tercer factor que determinarà el creixement en 2022 serà el Pla de Recuperació, els primers efectes del qual ja es van percebre l’any 2021 i que assolirà en aquest exercici la seva velocitat de creuer”. No obstant això, aquest tercer factor sembla avançar amb el fre de mà posat.

Els PERTE (Plans Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica) van néixer amb l’objectiu d’ordenar el repartiment de gran part dels 140.000 milions d’euros entre ajudes i préstecs que la UE ha concedit a Espanya per alleujar els estralls econòmics de la pandèmia. Fins ara s’han aprovat onze PERTE, tres dels quals tenen les convocatòries obertes i un, el del vehicle elèctric, ja està tancat.

Segons detalla el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern espanyol, la previsió és que les majors partides es destinin a la modernització i digitalització d’indústria i serveis (23 %), l’agenda urbana i rural (21 %) i les infraestructures (15 %). I en menor mesura, a l’educació (10 %), transició energètica (9 %), les polítiques d’ocupació i l’economia de les cures (7 %), la modernització de l’administració pública (6 %) i el Sistema Nacional de Salut (6 %), amb percentatges residuals per a cultura i esport.

 

Visions contraposades

L’Executiu espanyol presumeix de ser el que més fons Next Generation de la UE ha mobilitzat i el que amb més rapidesa ho ha fet. I la veritat és que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, afirmava recentment que Espanya havia estat el primer país a sol·licitar el segon pagament dels fons de recuperació europeus.

No obstant això, les organitzacions empresarials tenen una visió molt diferent: estimen que només s’ha mobilitzat un 13 % dels prop de 33.000 milions que contemplen els onze PERTE aprovats i que ha arribat a l’economia real un 2 % del total.

Es calcula que queden per moure 8.000 dels 19.000 milions de 2021, als quals caldria afegir com a mínim altres 26.000 milions d’enguany. Però, a més, existeix el problema que part dels diners mobilitzats es van destinar a organismes públics com ADIF o segueixen encallats entre el Govern central i les comunitats autònomes, que aspiren a gestionar la concessió de la meitat de les ajudes.

Des de diverses organitzacions empresarials s’ha criticat al Govern espanyol per l’escassa agilitat, la falta de temps per a la preparació de sol·licituds en algunes convocatòries, la complexitat burocràtica i, en definitiva, el baix percentatge de fons Next Generation que han arribat a les empreses.

Tant el president de la CEOE, Antonio Garamendi, com el de la Confederació d’Empresaris de Galícia, Juan Manuel Vieites, han coincidit a assenyalar en els últims mesos que tan sols un de cada quatre euros ha arribat a les empreses.

D’altra banda, organismes com l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) també han criticat al Govern pels retards en l’execució i la falta d’informació oficial.

 

L’efecte multiplicador de les ajudes europees

En les convocatòries previstes per l’administració central i les comunitats autònomes per a la segona meitat d’enguany, les línies de tren de rodalies, la digitalització, la salut i la indústria agroalimentària haurien de ser els àmbits que concentrin més fons.

L’efecte tractor de les ajudes públiques és evident, com posa en relleu un recent informe del Banc d’Espanya, que calcula que “un increment d’un 1% en la inversió pública estaria associat a un increment de la mateixa magnitud en la inversió privada en el curt termini”.

D’aquí la importància d’accelerar l’execució dels fons europeus. I la preocupació per una altra dada d’una enquesta del Banc d’Espanya: la proporció d’empreses interessades en participar a les convocatòries relacionades amb els projectes finançats amb els fons europeus es va reduir fins al 16,6 % en el primer trimestre de 2022, uns 7 punts percentuals menys que en el trimestre anterior.

El Banc d’Espanya espera que els fons Next Generation contribueixin en un 1,4 % al PIB espanyol de 2022, però aquest percentatge podria reduir-se si les ajudes no arriben en la mesura i a la velocitat previstes.

 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Com es repartiran els fons d’ajuda europeus

3min lectura

Si alguna cosa ha provocat la pandèmia de la Covid-19, és fer

Les grans empreses i els ajuts europeus

1min lectura

La UE enviarà 140.000 milions d’euros a Espanya en el marc

11Check

La banca es queixa. Té raó?

6min lectura

El 21 de juny de 2020 el Consell Europeu va aprovar un paquet



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Bona informació. Merci

  2. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Aquestes ajudes, a les petites i mitjanes empreses els suposa una burocràcia que els fa desdir de demanar-les. A més a més tenen objectius concrets que potser per elles no són prioritaris.

    • Marifé FariñasMarifé Fariñas says:
      Marifé

      Mercè, és veritat que s’ha de llegir molt bé la lletra petita i disposar de tota la documentació necessària per accedir a les ajudes.

      Fa 5 mesos
  3. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Ja és així, ja… Moltes gràcies pel teu comentari, Manel!!!

      Fa 6 mesos

Deixa una resposta

App Store Google Play