Per què baixa la Borsa si puja el preu del diner

La història mostra que la Borsa normalment es ressent a curt termini quan els bancs centrals decideixen incrementar els tipus d’interès. Diverses són les causes que expliquen aquest fenomen.

La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) va pujar al març la taxa d’interès del diner un quart de punt, amb la qual cosa es va situar entre el 0,25 % i el 0,50 %. Tot i que la mesura no va sorprendre a ningú per la necessitat de controlar l’elevada inflació, va suposar un gir en la política de la Fed, que havia mantingut el preu del diner gairebé a zero des de l’inici de la pandèmia.

Aquest increment no serà l’únic al llarg de 2022. La pròpia Fed estimava al març que els tipus acabarien l’any en el 1,9 %, tot i que la previsió inicial era del 0,9 %. Però segurament aquesta nova dada es quedarà curta. El president del Banc de la Reserva Federal de Saint Louis, James Bullard, ha defensat públicament que la taxa d’interès a final d’any arribi al 3,5%. I els mercats de futurs ja anticipen que se situarà entre el 2,5 % i el 2,75 %.

Per la seva banda, el Banc Central Europeu de moment es resisteix a pujar els tipus d’interès, però ja és una opció que té a sobre de la taula si la inflació continua disparada.

És clar que els bancs centrals a un costat i a l’altre de l’Atlàntic ja han començat a retirar els enormes estímuls monetaris desplegats per a pal·liar els efectes de la covid-19 sobre l’economia. Quins poden ser les conseqüències de pujar el preu oficial dels diners?

Un fràgil equilibri

L’economia és un joc d’equilibris entre diferents variables. Els diners barats estimulen les transaccions econòmiques, però també donen peu a l’increment de la inflació, que pot acabar comprometent el creixement econòmic. D’altra banda, uns interessos elevats refreden l’economia i frenen la inflació, però també poden ofegar el creixement.

Quan es produeixen bombolles econòmiques o es dispara la inflació, els bancs centrals es veuen obligats a pujar els tipus d’interès per a estabilitzar el sistema. La dificultat és fer-ho sense asfixiar l’economia. Si bé en els últims anys els bancs centrals han finançat els Estats a preu de saldo i el sector privat ha comptat amb diners barats per a fer inversions, la inflació obliga a un canvi de política monetària. Les hipoteques ens sortiran més cares, així com la resta de préstecs que sol·licitin empreses i particulars.

Per desgràcia, la història ens ensenya que les conseqüències d’una política monetària restrictiva arriben en cascada. Uns crèdits més cars es tradueixen en un descens de la inversió, que alenteix l’economia i pot fer que aparegui el fantasma de l’atur.

Per què es ressent la Borsa?

En general, l’encariment dels diners és una mala notícia per a la rendibilitat de les empreses per diverses raons.

1. Per a començar, l’accés al crèdit per part del consumidor és més car, així que tendeix a reduir-se la demanda, la qual cosa perjudica el compte de resultats de les empreses.
2. Els diners també s’encareixen per a les empreses, per la qual cosa baixa la rendibilitat de les seves inversions a crèdit i es limiten els seus beneficis.
3. En cas d’un elevat nivell d’endeutament, l’increment de tipus fins i tot pot posar a les empreses en serioses dificultats financeres si han d’afrontar uns interessos superiors als previstos.
4. A més, l’augment de tipus d’interès es trasllada als dipòsits bancaris i al mercat de bons i obligacions. I una major rendibilitat d’aquests productes atreu a una part de la volàtil inversió en Borsa cap a la renda fixa, la qual cosa pot fer baixar el preu de les accions.

Un mal negoci a curt termini

La veritat és que en quatre de les últimes set ocasions en què la Fed va pujar els tipus d’interès (1994, 1999, 2004 i 2015), la rendibilitat de l’índex S&P 500, que inclou 500 grans empreses cotitzades als Estats Units, va ser negativa als tres mesos de la mesura. Només es va recuperar a més llarg termini.

A més, l’increment de tipus tendeix a perjudicar especialment els valors menys estables. Sectors com el de les matèries primeres o companyies consolidades, que solen oferir dividends, acostumen a sortir millor parats quan es pren aquesta mesura.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

En un estudi realitzat per l’OCU, Carrefour i Alcampo destaquen com les cadenes de supermercats que més s’han encarit, amb un 45% i un 43% respectivament. L’organització de consumidors exigeix que es mantingui la rebaixa de l’IVA més enllà del mes de juny ii que s’apliqui també a la carn i al peix.

És evident que omplir la cistella de la compra té un cost més elevat que fa uns anys, tanmateix, en un informe de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) on s’han analitzat més d’un centenar de productes de gran consum en set grans cadenes, i que recull més de 55.000 preus, s’avisa que els preus de productes d’alimentació i drogueria als supermercats s’han encarit un 38% de mitjana en tres anys. 

L’estudi recull els preus dels supermercats en línia d’Alcampo, Carrefour, Condis, Dia, El Corte Inglés, Eroski i Mercadona en deu ciutats diferents arreu de l’Estat. Les cadenes que més s’han encarit són Carrefour i Alcampo, concretament amb un 45% i 43% respectivament. Les segueix Mercadona, que se situa just en la mitjana, amb un 38% i El Corte Inglés (que compta amb Supercor, Hipercor i Opencor) amb un 37%.

Eroski està per sota de la mitjana, amb un 34%, i entre les cadenes que menys han apujat els preus hi trobem Condis, amb un 33%, i Dia, amb un 32%. Les úniques grans cadenes que no s’han tingut en compte a l’estudi són Lidl i Aldi, ja que no tenen botiga en línia. 

L’oli d’oliva suau (225%), el sucre blanc (91%), el suc de taronja (81%), els ous (67%) i l’arròs (66%), són els aliments que més han pujat de preu. Mentre que les pujades més moderades, tot i que estan per sobre del 20%, es registren en fruites i verdures i en els productes de drogueria.

Més ajudes davant l’augment continuat de preus

L’Organització de Consumidors i Usuaris reconeix que hi ha factors que justifiquen en certa manera aquest increment, com la pujada del cost dels fertilitzants o el combustible, però avisa que els preus en els punts de venda poden multiplicar fins per sis als preus que perceben els agricultors i ramaders. 

Davant d’aquest escenari, l’organització de consumidors exigeix que es prorrogui la rebaixa de l’IVA més enllà del mes de juny i que s’apliqui també a la carn i al peix, ja que el 50% de les famílies tenen dificultats per a adquirir-los.

Per altra banda, demana que s’augmenti de manera substancial el xec de 200 euros per a famílies amb ingressos de menys de 27.000 euros, així com el nombre de beneficiaris, elevant el límit d’ingressos. Així mateix, apunta que s’hauria d’extremar la vigilància del compliment de la Llei de la Cadena Alimentària i que els distribuïdors intentin contenir els seus marges de comercialització per a no alimentar l’espiral de la inflació.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El passat 21 de febrer la Fábrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT) va rebre autorització del Consell de Ministres per formalitzar la compra de 40 milions d’euros en peces d’or. La intenció és encunyar monedes d’inversió i oferir-les com a un valor refugi enfront de la pressió inflacionista i volatilitat del mercat.

No és cap secret que davant de les crisis econòmiques, l’or és un actiu molt apreciat pels inversors. La demanda d’or en el món va augmentar un 18% l’any 2022 i es va situar en 4.741 tones, la xifra més elevada en més d’una dècada. Les compres d’or per part dels governs i bancs centrals es van disparar fins a una xifra rècord de 1.136 tones que no s’havia vist en els últims 55 anys.

Donat l’actual context d’inflació, la volatilitat dels mercats, la fallida de bancs, i la poca rendibilitat que els bancs ofereixen pels dipòsits, tot i la pujada dels tipus d’interès del Banc Central Europeu (BCE), no és d’estranyar que no només els bancs centrals, si no cada vegada més inversors diversifiquin les seves carteres cap a valors tangibles i de poc risc com l’or.

Les monedes d’inversió, també conegudes com a monedes bullion, encunyades en metalls preciosos, generalment or i plata, juguen un paper fonamental en aquesta diversificació dels estalvis. El valor numismàtic per la qualitat artesanal, el disseny, la importància històrica, el valor commemoratiu i l’estat físic d’una peça poden disparar la demanda dels col·leccionistes i inversors.

Una nova febre de l’or

La FNMT no es va voler quedar enrere i el 2021 va decidir començar a encunyar monedes bullion espanyoles, traient al mercat tot un seguit d’edicions especials de monedes d’or, que segueixen la tradició d’altres cases de moneda mundials com la Royal Mint, South African Mint o la Münze Österreich.

L’escalada de la demanda d’or també s’ha vist reflectida en la previsió de les quantitats de monedes d’or que encunyarà la FNMT. Mentre que per les dues primeres emissions els acords formalitzats amb els proveïdors d’or no van superar 10 milions d’euros, aquesta vegada, el Consell de Ministres ha autoritzat la compra de 40 milions d’euros en or per la producció de monedes d’inversió i col·leccionisme.

Aquest increment exponencial del valor de la contractació respon al volum de vendes efectuades anteriorment i a l’evolució del mercat de l’or al llarg dels últims dos anys, junt amb el context econòmic actual i futur a curt termini. Un fet que sembla confirmar que l’or físic com a valor refugi per excel·lència, sigui en format de lingots o monedes, no només no ha passat de moda, sinó que és més rellevant que mai a l’hora de protegir els nostres estalvis.

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.

Els ‘forwards’ i els ‘swaps’ de divises generen futures obligacions de pagament que no apareixen en els balanços ni en les estadístiques oficials de deute. Segons el Banc de Pagaments Internacionals, aquest deute ocult ascendeix a 39 bilions de dòlars en el cas dels bancs i a 26 bilions en el de les entitats no bancàries amb seu fora dels Estats Units.

Els ‘forwards’ de divises són contractes vinculants que fixen el tipus de canvi per a la compra o venda d’una divisa en una data futura, mentre que els ‘swaps’ de divises són acords entre dues parts per intercanviar pagaments d’interessos de préstecs en dues divises diferents.

Els primers serveixen de cobertura davant la volatilitat del mercat canviari. Els segons solen utilitzar-se per aconseguir finançament en moneda estrangera amb un tipus d’interès més favorable que els dels crèdits que es poden obtenir en un mercat estranger. Però ni els uns ni els altres es reflecteixen en els balanços de les empreses ni en les estadístiques oficials de deute.

Creixement exponencial

El problema és que, com adverteix el Banc de Pagaments Internacionals (BIS per les seves sigles en anglès), a mitjan 2022 els bancs de fora dels Estats Units amb accés directe al crèdit de la Reserva Federal devien uns “39 bilions de dòlars” si sumem els seus ‘forwards’ i ‘swaps’ de divises. És més del doble del deute en dòlars que consta en els seus balanços i més de deu vegades el seu capital.

En el cas de les entitats no bancàries amb seu fora dels Estats Units, l’import ascendeix a “26 bilions de dòlars”, el doble del deute en dòlars que consta en els seus balanços i 9 bilions més del que devien l’any 2016.

El volum total d’aquest deute gairebé s’ha doblat respecte a l’any 2008. Els inversors han aprofitat la relaxació monetària i uns tipus d’interès ultrabaixos per a augmentar el seu palanquejament a la recerca de majors rendiments.

Fora del balanç

Aquest mercat de divises porta implícit un enorme endeutament en dòlars que queda ocult, ja que, a diferència d’altres derivats com els acords de recompra o ‘repos’, les obligacions de pagament dels ‘forwards’ i ‘swaps’ de divises es registren fora del balanç.

Les obligacions de pagament d’aquests derivats ascendeixen a quantitats astronòmiques. Considerant totes les divises, els imports pendents a la fi de juny de 2022 van assolir els 97 bilions de dòlars, 30 bilions més que l’any 2016 i pràcticament el mateix que el PIB mundial.

Només l’abril de 2022 el volum d’operacions amb aquesta mena de derivats es va acostar als 5 bilions de dòlars diaris, segons el BIS, dos terços de la facturació diària mundial de divises.

Protagonisme aclaparador del dòlar

Com a moneda vehicular, el dòlar es troba a un costat del 88% de les posicions vives, segons dades del BIS. I és que fins i tot un banc que vulgui fer un ‘swap’ entre dues divises diferents del dòlar, recorreria a aquesta moneda com a pas intermedi.

Com destaca el BIS, “gran part d’aquest deute és a molt curt termini”, per la qual cosa “les necessitats de refinançament resultants provoquen restriccions de finançament en dòlars”. De fet, gairebé quatre cinquenes parts dels imports pendents a la fi de juny de 2022 vencien en menys d’un any.

La falta d’informació directa sobre aquests derivats dificulta a les autoritats monetàries preveure la magnitud i la geografia de les necessitats de refinançament en dòlars. Com a conseqüència, resulta més complicat restablir el flux fluid de dòlars a curt termini en el sistema financer quan és necessari, especialment en temps de crisi i quan el dòlar ha experimentat una important revaloració.

Risc sistèmic?

Com adverteix el BIS, el palanquejament ocult i el desajustament de venciments en les carteres dels fons de pensions i les companyies d’assegurances “podrien plantejar un repte polític” per garantir el flux fluid de dòlars en la pròxima gran crisi. Cal no oblidar que la demanda de dòlars augmenta en moments d’incertesa en els mercats.

A més, donada l’enorme escala d’aquest deute, un volum rellevant d’impagaments podria tenir greus efectes sistèmics.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Catalunya va captar 4.643,9 milions d’euros en inversions estrangeres durant el 2023, la xifra més alta des del 2016. La captació de capital va remuntar en l’últim trimestre de l’any i es va disparar fins als 2.486,9 milions, gairebé la meitat de l’acumulat en tot l’any. 

La inversió de capital estranger a Catalunya va assolir els 4.643,9 milions d’euros durant el 2023, segons les dades publicades aquest dimecres pel Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa. Aquesta xifra és gairebé un 18% més alta que la de l’any anterior, quan la captació de capital estranger va ser de 3.936 milions d’euros. Unes dades que representen el volum d’inversió més elevat de la sèrie històrica i el més elevat des del 2016.

Destaca la captació de capital en l’últim trimestre de l’any, en què es va disparar fins als 2.486,9 milions, gairebé la meitat de l’acumulat en tot l’any. En el conjunt de l’Estat, Catalunya va ser la segona comunitat que va acumular més inversions estrangeres, només per darrere de Madrid amb 15.323,2 milions. 

Tanmateix, cal tenir en compte que l’estadística del ministeri espanyol comptabilitza les inversions estrangeres als territoris on les empreses tenen la seu social, independentment d’on es materialitzin després. Això es coneix com l’efecte capitalitat de Madrid sobre la resta de territoris i, en el cas català, també respon a la campanya de propaganda del govern de l’Estat per fer veure que les empreses fugien de Catalunya a conseqüència del referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Per sectors, a Catalunya durant l’últim any han destacat les inversions en metal·lúrgia (414 milions), productes metàl·lics (391 milions), programació i consultoria (256 milions), activitats immobiliàries (255 milions) i serveis financers (123 milions), entre altres. Pel que fa als països, van ressaltar Alemanya (847 milions), Xipre (91 milions), Brasil (91 milions) i Bèlgica (66 milions).

Retrocés de la inversió a Madrid i al conjunt de l’Estat

Tot i el biaix en les dades recopilades, la captació de capital estranger a Madrid va retrocedir un 12,7% interanual. De la mateixa manera, al conjunt d’Espanya la inversió estrangera durant l’any passat va caure un 18,5%, fins als 28.214,9 milions d’euros. S’allunya així de les dades registrades en 2022, quan la inversió en termes bruts va aconseguir els 34.178 milions d’euros.

Aquesta xifra també queda molt lluny dels 55.568 milions del 2018, el millor any en captació de capital forà fins a la data actual. La moderació del creixement econòmic, la inestabilitat política, la pujada dels costos financers i la mala gestió en l’execució dels fons europeus són algunes de les causes que hi ha al darrere de la davallada en inversions al conjunt de l’Estat.

L’extracció de cru de petroli i gas natural (3.400 milions d’euros), és el sector que va atraure més inversió estrangera a l’Estat espanyol, seguit del comerç a l’engròs (3.015 milions), les telecomunicacions (2.472 milions) i subministrament d’electricitat i gas (2.080 milions).

Quant als països d’origen de les inversions, Luxemburg se situa líder amb 10.575 milions d’euros. Un país sol ser la base d’operacions per a molts inversors internacionals gràcies a la seva baixa fiscalitat. El segueixen el Regne Unit (3.270 milions), Alemanya (2.943 milions), Països Baixos (2.287 milions) i França (1.929 milions).

Rècord d’inversió estrangera captada per la Generalitat

La publicació de les dades del ministeri arriba només uns dies després que la Generalitat anunciés un rècord de captació d’inversió estrangera de 880 milions d’euros a través d’ACCIÓ, la seva agència per a la competitivitat de l’empresa. 

Encara que aquesta xifra no contemplava el total publicat aquesta setmana pel departament de l’administració espanyola, equival a un increment del 42% respecte a l’any anterior i és la més alta de la sèrie històrica, que arrenca l’any 1985. 

Això s’ha traduït en la creació de 4.533 llocs de treball, un 31% més que el 2022, i la materialització de 112 projectes d’inversió d’empreses estrangeres, un 19% més que l’any anterior, segons el balanç de Catalonia Trade & Investment, la unitat d’Inversió i Empreses Estrangeres d’ACCIÓ.

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, destacava que “són xifres extraordinàries, de rècord, que demostren com és de competitiva Catalunya en l’entorn empresarial, que els inversors internacionals confien en el nostre país i que tenim tots els ingredients perquè es puguin fer inversions amb garanties i amb potencial de creixement.”

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El deute global va assolir un nou rècord el 2023, situant-se en 289,6 bilions d’euros. Aquesta tendència a l’alça s’ha accelerat a un ritme alarmant en l’última dècada, posant en dubte la seva sostenibilitat i representant una bomba de rellotgeria per a l’economia mundial.

El deute mundial de llars, empreses, bancs i governs va sumar un total 289,6 bilions d’euros al tancament de 2023, enfront dels 275.4 bilions d’euros comptabilitzats del 2022. Un nou rècord segons els càlculs de l’Institut Internacional de Finances (IIF). El volum total de deute sobirà i de bons corporatius és de gairebé 92 bilions d’euros, una xifra similar al PIB mundial, mentre que el deute de les llars ha augmentat fins als 53,4 bilions.

Això provocarà creixents pressions de finançament, especialment en les economies emergents, on la quantitat de bons corporatius que vencen en els pròxims tres anys representaven el 51% (4 bilions d’euros) del total el 2023.

Aquest dèficit fiscal global s’ha vist esperonat pel creixement del deute de les principals economies, especialment la dels Estats Units, que segons l’FMI va arribar al 123,3% del PIB el 2023 i pujarà fins al 126,9% al llarg d’aquest any. Al seu torn, el deute de l’economia xinesa va créixer fins al 83% del PIB el 2023, es preveu que arribi al 87% el 2024 i que superi el 100% el 2027.

L’FMI pronostica que el deute públic mundial augmentarà un punt percentual del PIB cada any a mitjà termini, i avisa que al ritme previst “el deute mundial assolirà el 100% del PIB per a finals de la dècada.” Els desfasaments d’ingressos i despeses en els pressupostos nacionals s’espera que afegeixin 4,9 bilions d’euros anuals entre 2024 i 2027.

La llosa del deute

Un deute públic desbocat és una càrrega per a l’economia, que frena la productivitat, augmenta els impostos i dificulta el finançament del sector privat. Cada any que s’incrementa aquest deute acumulat, les càrregues es fan més pesades i creix el risc econòmic.

La tendència a llarg termini és d’un augment inexorable del deute, impulsada pels dèficits crònicament elevats dels governs dels mercats desenvolupats. La càrrega del pagament del deute imposa un elevat peatge a les generacions futures, desviant fons de la despesa en infraestructures, educació i serveis socials.

Els polítics volen fer creure als ciutadans que l’alentiment del creixement econòmic, el descens dels salaris reals i la inflació persistent són factors externs que res tenen a veure amb les accions dels seus governs. Rarament, expliquen que aquests mateixos governs són directament responsables de la política fiscal, els conflictes geopolítics i la impressió de diners en excés que hi ha al darrere de la despesa deficitària i la pèrdua del poder adquisitiu de la ciutadania.

Sempre que sigui sostenible, el deute és un instrument necessari per al creixement, tanmateix, l’augment experimentat durant els últims anys està lluny d’aquesta sostenibilitat. Això està provocant que cada nació dediqui una major proporció dels seus ingressos per cobrir aquestes obligacions de deute. Un fet que, a la pràctica, pot acabar tenint conseqüències devastadores per gran part de la població.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Sí, l’Estat espanyol va aconseguir una recaptació rècord l’any passat gràcies a una major pressió fiscal, que pateixen especialment les classes mitjanes. A més, el repartiment geogràfic és desigual, ja que els catalans paguem fins a un 12,5% més de l’impost de la renda que els madrilenys.

Amb 255.463 milions d’euros, l’Estat espanyol va tornar a establir un nou rècord de recaptació l’any 2022, segons dades de l’Agència Tributària. Aquesta xifra suposa un augment del 14% respecte a l’any anterior, que ostentava el màxim històric. Dels tres grans tributs —IRPF, IVA i Societats—, només l’últim, que grava el negoci de les empreses, segueix lluny del topall estadístic malgrat el gran augment de beneficis empresarials que es va produir l’any passat.

Aquestes dades aporten arguments per justificar dos dels resultats d’un estudi realitzat fa uns mesos pel Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). El primer és que dos de cada cinc participants consideren que a l’Estat espanyol es paguen molts impostos. El segon és que el 80% dels enquestats lamenta que els impostos no es cobrin amb justícia i que no paguin els qui més tenen.

Major factura fiscal per la inflació

La veritat és que la inflació està incrementant la factura fiscal dels contribuents per una doble via. La primera és a través de l’IVA: si la base imposable d’un producte és major a causa de la inflació, també augmenta l’import que paguem en concepte d’IVA. I es tracta d’un impost directe, que no entén de classes socials ni poder adquisitiu.

La segona és a través de l’IRPF: a mesura que s’actualitzen els sous per afrontar l’augment del cost de la vida, els assalariats poden saltar de tram i veure’s gravats amb un major percentatge d’IRPF. Cal tenir en compte que aquest impost va per trams progressius —com més es cobra, major percentatge es paga sobre els ingressos— i el Govern espanyol no ha modificat aquests trams per adequar-los a la pujada de l’IPC. Per tant, encara que l’augment del sou només sigui nominal, ja que no s’incrementa la nostra capacitat de compra a causa de la inflació, podem acabar pagant un major percentatge d’IRPF.

En la pràctica, els treballadors paguen cada dia més impostos i estan perdent poder adquisitiu real. Es tracta d’un augment d’impostos encobert, que no requereix una pujada dels tipus impositius i que explica part de l’augment de la recaptació de l’Estat espanyol. De fet, s’estima que cada declarant en l’Estat espanyol va pagar l’any passat 199 euros addicionals vinculats a l’augment de la inflació, mentre que a Catalunya aquesta xifra s’eleva fins als 224 euros.

Un increment injustificat

Per desgràcia, la majoria dels ciutadans considera que aquest augment de la factura fiscal no està justificat: el 62% dels enquestats pel CIS pensa que rep menys de l’Administració del que paga en impostos i cotitzacions.

Per això molts experts sol·liciten adaptar els trams de l’IRPF a l’augment de l’IPC, així com adequar els mínims personals i familiars, les reduccions i les deduccions.

Això suposa que en la declaració de la renda d’enguany s’haurien d’apujar els llindars de renda vigents un 5,7%, l’equivalent a la inflació de 2022. Només així es mantindria el mateix nivell de pressió fiscal efectiva.

El preu del deute

Un informe de l’Instituto de Informes Económicos indica que la pressió fiscal en l’Estat espanyol va superar el 42% l’any passat. Aquest percentatge suposa el seu màxim històric i la situa lleugerament per sobre del 41,7% de mitjana a la Unió Europea en 2021, últim any de què es tenen dades.

Les obligacions tributàries en l’Estat espanyol han crescut fins a nivells màxims des de la crisi financera, segons dades d’Eurostat. La pressió fiscal va tocar fons l’any 2009, amb un 29,7%. Des de llavors el percentatge no ha deixat d’augmentar a un ritme molt superior al de la resta de països de l’entorn.

Entre els principals motius, cal recordar que el deute públic espanyol va tancar l’any 2008 en el 39,7% del PIB i va arribar a superar el 120% l’any 2020. Això ha portat els successius governs a incrementar els impostos per fer front als pagaments i ajustar els seus compromisos financers a les exigències de Brussel·les.

A més, els experts consideren que existeix un desequilibri en la progressivitat dels impostos que es paguen a l’Estat espanyol. Com a conseqüència, es produeix una excessiva concentració de tributs en les rendes mitjanes, que són les que suporten el sacrifici fiscal més gran.

Una fiscalitat desigual

El gravamen sobre la renda també difereix d’una comunitat autònoma a una altra. Els madrilenys són els qui gaudeixen d’un tipus marginal màxim més baix i els valencians els qui el tenen més alt. En l’actualitat, Catalunya se situa per sobre de la mitjana i es trobaria en el ‘top 10’ dels països europeus amb el tipus marginal màxim de l’IRPF.

De fet, els catalans paguem fins a un 12,5% més de l’impost de la renda que els madrilenys. I els contribuents amb rendes baixes a Catalunya són els que paguen la quota més elevada de tot l’Estat Espanyol.

També en els impostos de patrimoni o successions sortim mal parats els catalans, ja que aquests tributs estan molt bonificats en comunitats autònomes com Madrid o Andalusia.

Crítiques des de la patronal

Una vegada aprovats els pressupostos de la Generalitat per a 2023, la patronal Foment va criticar que no s’hagi rebaixat cap impost i, en canvi, hagi apujat un 2% la pressió fiscal dels tributs a la riquesa. El seu president, Josep Sánchez Llibre, lamentava al febrer que l’impost que es paga per la compra d’un pis de segona mà a Catalunya sigui un 66% superior al que s’abona a Madrid i que existeixin 15 impostos propis més un en desenvolupament, mentre que a Madrid no n’hi ha cap.

Enfront de les veus que critiquen l’afany recaptatori de la Generalitat, alguns justifiquen aquests impostos per l’infrafinançament de Catalunya. Més enllà de polèmiques, el departament d’Economia ha aclarit que aquests tributs propis van suposar en 2021 una recaptació de només 295 milions d’euros, la qual cosa suposa poc més de l’1% dels ingressos de la Generalitat.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els reguladors ens volen vendre la imatge que les monedes digitals vinculades als bancs centrals empoderaran a la ciutadania, però des d’11Onze ja fa temps que avisem que la realitat sembla caminar en direcció contrària. Un think tank amb seu a Washington DC acaba de publicar un informe alertant que les CBDC suposen una amenaça per les nostres llibertats fonamentals.

Els projectes per introduir monedes digitals emeses pels bancs centrals (CBDC, per les seves sigles en anglès) s’estan estenent per tot el sector bancari mundial. A diferència de les criptomonedes com el Bitcoin, les CBDC no estan descentralitzades, sinó que estan controlades pel banc central del país emissor. Aquestes monedes digitals estaran subjectes a les mateixes regulacions que les monedes tradicionals i estan pensades per consolidar el control governamental sobre els sistemes de pagament, ara amenaçat per l’auge de les criptomonedes.

Els proponents de les CBDC argumenten que millorarien l’eficiència i seguretat de les transaccions financeres, reduint els costos de les transaccions per a empreses i consumidors en comparació amb els diners fiat.  Per altra banda, defensen que podrien ajudar a reduir l’economia submergida, ja que serien menys anònimes que les criptomonedes i, al contrari que els diners en efectiu, són totalment controlables per l’Estat. A més, diuen, fomentarien una major inclusió financera, permetent un accés més fàcil i segur als productes bancaris.

En aquest context, un informe recentment publicat per l’Institut Cato, un think tank amb seu a Washington DC, analitza els riscos de les monedes digitals emeses pels bancs centrals i arriba a la conclusió que “les CBDC amenacen les llibertats fonamentals”, ja que “molts dels beneficis potencials anunciats pels seus defensors no resisteixen l’escrutini” i que el Congrés dels Estats Units hauria d’oposar-se a qualsevol pla governamental d’emetre una CBDC.

Desestabilització del mercat lliure, més control i menys privacitat

Segons l’estudi de l’Institut Cato, els principals arguments contra el desenvolupament d’una CBDC emesa pel govern dels Estats Units inclouen temors sobre la seva capacitat de rastrejar i controlar la ciutadania, la ciberseguretat i la possible desestabilització del mercat lliure. Concretament, el govern tindria un control sobre l’economia i sobre els nostres diners sense precedents.

Els experts analistes del think tank amb seu a Washington DC apunten que els partidaris de les CBDC que argumenten que millorarien la inclusió financera ignoren les innovacions que ja s’estan produint en el sector privat, així com el que realment volen els americans que no formen part de l’ecosistema bancari actual. Un sector de la població que en enquestes afirma no estar interessat a tenir un compte bancari perquè no té suficients diners, perquè vol protegir la seva intimitat o perquè desconfia dels bancs en general. Preocupacions per les quals una CBDC no representaria una solució, més aviat el contrari.

Així mateix, mentre reconeixen que una major rapidesa de liquidació del sistema de pagaments als Estats Units és una causa lloable, una CBDC no aportaria un benefici únic, ni tan sols addicional, en comparació amb els desenvolupaments existents actualment en el sector privat. Tanmateix, sí que suposaria una amenaça substancial per a la privacitat i la llibertat financera de la ciutadania, que s’han vist erosionades durant dècades.

L’institut vol deixar clar que “les lleis dissenyades per a lluitar contra el terrorisme, impedir el blanqueig de diners i recaptar impostos proporcionen al govern la capacitat de dur a terme una vigilància sense control sobre la informació financera”, però la introducció d’una CBDC podria significar, encara més, la fi de la poca protecció que encara li queda a la ciutadania, “ja que donaria al govern federal una visibilitat completa de totes les transaccions financeres mitjançant l’establiment d’un vincle directe entre el govern i l’activitat financera de cada ciutadà.”

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’escalada de la inflació dels últims dos anys ha canviat els hàbits de molts ciutadans que treballen més, redueixen l’estalvi i demanen més crèdits per esmorteir l’impacte de l’increment de preus. Tanmateix, es recupera el consum de les llars fins a nivells previs a la pandèmia, segons el Banc d’Espanya.

En les seves projeccions publicades aquest dimarts, el Banc d’Espanya preveu que l’economia espanyola creixerà fins a l’1,9% el 2024, una dècima per sota de l’estimació del Govern, i retalla en sis dècimes, fins al 2,7%, la inflació mitjana. Per altra banda, millora les seves perspectives de creació d’ocupació i de reducció de la taxa d’atur, calculant que aquesta es reduirà del 12,1% en 2023 a l’11,6% el 2024.

Aquest creixement del PIB serà impulsat per quatre factors: el creixement de la població, la reactivació gradual de l’economia global, el desplegament dels fons europeus i un menor impacte negatiu de la política monetària. Tot això de cara al futur perquè, en un altre informe, el mateix Banc d’Espanya analitza quines estratègies estan fent servir les famílies per adaptar les seves decisions de consum, estalvi i oferta laboral per fer front a la inflació dels últims dos anys.

Més feina, menys estalvi i més crèdit

Els ciutadans espanyols treballen més, sigui amb una segona feina o fent hores extra, i demanen més préstecs que els d’altres països de la zona euro per adaptar-se a la pujada de preus, especialment les llars amb poca liquiditat.

Concretament, la proporció de ciutadans que han recorregut al crèdit a l’Estat espanyol està 2,3 punts percentuals per sobre de la mitjana de la Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea (UEM), fins a un total de l’11% de les famílies, d’acord amb l’evolució del crèdit al consum que s’ha observat recentment al país.

Així mateix, l’estudi apunta al fet que el percentatge de ciutadans que han de treballar més per contrarestar l’escenari inflacionari representen el 16% de les llars espanyoles, 1,2 punts per sobre de la mitjana de l’eurozona. Dades d’Eurostat mostren que la proporció de persones en situació de pluriocupació a Espanya va augmentar un 6,8% entre setembre de 2022 i setembre de 2023, enfront d’un augment de l’1% a la UE.

Recuperació del consum de les llars

Paradoxalment, tot i que el 32% de les famílies espanyoles asseguren haver reduït la seva despesa i el 9% diuen haver retallat la compra de béns duradors, com ara els automòbils o electrodomèstics, el consum de les llars s’ha mantingut en el camí de la recuperació en els últims trimestres i ha assolit, a la fi de 2023, els registres previs a la pandèmia.

En aquest context, l’augment del consum privat continuarà sent un element fonamental per a l’economia espanyola durant el 2024. Especialment, quan tenim en compte que el consum públic que va sustentar una part important del creixement de l’economia el 2023, representant un 20% del PIB potencial, segons el Banc d’Espanya, no és sostenible a llarg termini si es vol reduir el dèficit.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Els últims esdeveniments que han convulsionat el sector bancari poden tenir un impacte transcendental en l’economia i les nostres vides. Es poden preveure i evitar aquestes crisis? En aquest episodi de La Plaça, Xavi Viñolas, redactor d’11Onze, analitza la predictibilitat econòmica retrospectiva a través de la teoria del cigne negre. 

És fiable el model econòmic actual? Algú podria pensar que anem de crisi en crisi en una concatenació cíclica d’esdeveniments catastròfics inevitables en els mercats financers. Però, són realment imprevisibles aquests cataclismes econòmics? Es poden millorar les anàlisis econòmiques que es fan per predir el futur?

En l’àmbit econòmic, la teoria del cigne negre és una metàfora que fa referència als esdeveniments altament improbables, que es produeixen per sorpresa i que tenen un gran impacte negatiu per les economies. Es caracteritzen per una predictibilitat retrospectiva, és a dir, hi ha factors que expliquen per què s’han produït i com es podien haver evitat.

Anticipar-se als cignes negres

Qualsevol mena d’inversió està exposada a l’impacte de possibles cignes negres que afectin negativament l’evolució del mercat. Per això és essencial tenir una cartera diversificada i estructurada amb diferents classes d’actius que puguin actuar com a contrapesos en cas d’un canvi sobtat del panorama econòmic provocat per un esdeveniment d’aquest tipus.

Dit això, i tenint en compte que els cignes negres són cada vegada més comuns, Viñolas proposa que “potser és el model econòmic en si mateix que s’hauria de qüestionar”, i segueix, “els bancs s’han acostumat a privatitzar els beneficis i a socialitzar les pèrdues. Traient l’element de risc de les inversions de risc”, per tant, tenen pocs incentius per evitar que es produeixin aquests esdeveniments, donat que les conseqüències les acaben pagant els altres, és a dir, nosaltres, els contribuents.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.